Missa de la Cena del Senyor - Abadia de Montserrat

2
Alçaré el calze per celebrar la salvació. Tal com he dit, l’autor del salm parla d’ell
mateix, i el compilador del llibre dels salms l’aplica al Messies, i, per tant, com acabem
de veure, a Jesús. Però l’Església ens el proposa perquè aquest salm parla, també, de
nosaltres, els cristians, i de la nostra celebració. El Senyor mateix ens ha donat la
manera de retornar-li tot el bé que ens ha fet en Crist: és la celebració de l’Eucaristia
en la qual, mitjançant l’acció de l’Esperit Sant, renovem l’ofrena al Pare de la víctima
d’acció de gràcies que és Jesucrist en el seu sacrifici, en la seva donació. I després
participem del calze que conté la sang del Senyor per celebrar la salvació. Aquest
calze sobre el qual davalla la benedicció de l’Esperit és –tal com cantàvem- comunió
amb la sang de Crist, de la mateixa manera que el pa que partim és comunió amb el
cos de Crist (cf. 1C 10, 16). Participar-ne ens fa entrar en la intimitat del Senyor i
nodreix la nostra realitat espiritual per anar-la fent més semblant a la del Crist. Per
això, rebre el Cos i la Sang de Crist exigeix la fidelitat més gran possible a les nostres
prometences baptismals i, a més, l’amor fratern manifestat en el gest del rentament de
peus. També per a nosaltres prendre part en el calze del Senyor és inseparable del
gibrell per rentar els peus, del servei generós i compromès als altres; és inseparable
de l’amor fratern.
Aquest amor fratern comporta la reconciliació, la benvolença, l’esperit de servei i la
solidaritat. Cadascú sap en quins àmbits i envers quines persones ho ha d’aplicar per
poder celebrar amb una certa coherència el Dijous Sant. Davant, però, del gran drama
de l’atur, que a Catalunya passa de les 665.000 persones, de les quals unes 378 000
són persones de menys de 44 anys, i com a signe del nostre compromís cristià, al final
d’aquesta celebració farem una col·lecta a favor dels qui no tenen feina. La vostra
aportació, juntament amb la de la comunitat, serà lliurada a “Acció Solidària contra
l’atur” per tal que puguin continuar els seus projectes per crear ocupació i pal·liar les
situacions angoixoses de tantes persones.
Alçaré el calze per celebrar la salvació; però abans d’alçar-lo en l’eucaristia, tal com
acabo de dir, hem de prendre el gibrell per rentar els peus als altres, per servir-los amb
humilitat i amb generositat. En la fe cristiana és inseparable el sagrament de l’altar del
sagrament del germà. Per això, avui que agraïm el do que el Senyor ens ha fet
deixant-nos la seva presència eucarística i l’adorem en el Sagrament pensant en el
seu amor per nosaltres i per tota la humanitat, hem d’honorar-lo també en la seva
presència en els germans, particularment en els qui passen necessitat. Així,
corresponent en la mesura de els nostres possibilitats a la seva ofrena generosa,
podem retornar al Senyor tot el bé que ens ha fet en el seu lliurament i complir el seu
manament nou de l’amor, donat precisament el vespre del primer Dijous Sant després
d’haver rentat els peus als deixebles i en l’àmbit del darrer sopar (cf. Jo 15, 12-17).
Ara, amb tota la densitat simbòlica que té, repetirem el gest del rentament de peus que
ens ha estat proclamat en l’evangeli; el repetirem abans d’alçar el calze per fer el
memorial eucarístic de la donació total del Senyor.