10.07.2015 Views

Homilia del Diumenge XIX durant l'any ( C ) - Abadia de Montserrat

Homilia del Diumenge XIX durant l'any ( C ) - Abadia de Montserrat

Homilia del Diumenge XIX durant l'any ( C ) - Abadia de Montserrat

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

DIUMENGE <strong>XIX</strong> DURANT L’ANY (C) <strong>Homilia</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> P. Josep-Enric Parellada, monjo <strong>de</strong> <strong>Montserrat</strong>11 d’agost <strong>de</strong> 2013 Lc 12, 32-48Benvolguts germans i germanes:Si diumenge passat Jesús instruïa els seus <strong>de</strong>ixebles sobre el significat i l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns materials,avui els instrueix sobre el correcte ús <strong><strong>de</strong>l</strong> temps, és a dir, ens trobem amb una sèrie <strong>de</strong> paràbolesa través <strong>de</strong> les quals els exhorta a viure atents tot esperant el seu retorn.El text que hem proclamat comença amb unes paraules d’esperança i <strong>de</strong> coratge: “No tingueupor, petit ramat, el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne” i amb una recomanació <strong>de</strong><strong>de</strong>spreniment <strong>de</strong> les coses materials en favor <strong><strong>de</strong>l</strong>s qui passen necessitat.Els <strong>de</strong>ixebles pensaven que el Regne arribaria d’un moment a l’altre, i això explica la radicalitat<strong>de</strong> les paràboles que segueixen. Són una exhortació a la vigilància. Durant aquest perío<strong>de</strong>d’espera cal administrar la vida amb sensatesa, fi<strong><strong>de</strong>l</strong>itat i respecte als altres , per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>rdonar-ne un bon recompte, quan el Senyor arribi, en una hora que és imprevisible.Més enllà <strong>de</strong> l’ambientació dramàtica pròpia <strong>de</strong> les paràboles, en el text d’avui ens trobem <strong>de</strong>nou amb el nucli que és propi <strong>de</strong> l’ensenyament parabòlic. Aquest nucli és l’anunci <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne,és a dir, <strong>de</strong> la irrupció <strong>de</strong> Déu en la història <strong>de</strong> la humanitat i la resposta <strong>de</strong> l’home <strong>de</strong> totstemps a aquesta presencia salvífica.Déu ens apareix com un amo que havia marxat a la festa <strong>de</strong> noces i havia confiat la seva casa itot el que tenia als seus criats. Déu ens apareix com algú que té plena confiança en els homes,que no té prejudicis en confiar-nos tot el que té i ho fa perquè el seu cor és transparent. Déu téfe en l’home: li confia la seva casa, les persones i el món. Per això són feliços aquells criats queen tornar l’amo <strong>de</strong> la festa <strong>de</strong> noces els troba vetllant. El moment sublim <strong>de</strong> la paràbola és quel’espera fins a l’alba té el po<strong>de</strong>r d’emocionar l’amo, té el força d’emocionar Déu, ja que el senyores converteix en servent i se cenyeix per servir-los ell mateix, d’un a un, individualment. Déu noés l’amo <strong><strong>de</strong>l</strong>s amos, sinó el servidor <strong>de</strong> la vida. Per això els cristians tenim la pretensió d’afirmarque Jesús, el Servent, és el sí irrevocable <strong>de</strong> Déu al món.Per po<strong>de</strong>r captar aquesta confiança <strong>de</strong> Déu en la humanitat cal que els criats que esperen lavinguda <strong><strong>de</strong>l</strong> seu amo, és a dir, nosaltres, visquem amb una actitud <strong>de</strong> vigilància, <strong>de</strong> vetlla perquèno ens sorprengui endormiscat l’arribada <strong><strong>de</strong>l</strong> Senyor.L’exhortació a viure vetllant no és fàcil ja que és tracta d’un itinerari que es mou pel fràgil terreny<strong>de</strong> les petges <strong>de</strong> l’esperança.Per això, viure esperançadament, viure amb actitud <strong>de</strong> vetlla significa agafar la vida amb lesdues mans, sense obviar-ne cap situació. Paradoxalment és en la fragilitat on <strong>de</strong>scobrim el quive. En paraules d’un teòleg contemporani “el que és diví en Jesús, únicament se’ns dóna enallò que és humà” (González Faus).Aquest humà, gràvid <strong>de</strong> la presència <strong>de</strong> Déu, ens empeny a vetllar en la nit <strong>de</strong> la pròpia existènciai a no <strong>de</strong>sesperar mai <strong>de</strong> nosaltres mateixos per no es<strong>de</strong>venir uns administradors infi<strong><strong>de</strong>l</strong>so impru<strong>de</strong>nts; vol dir també vetllar en la nit <strong><strong>de</strong>l</strong>s altres per confiar en ells, sigui quina sigui laseva situació; finalment voldrà dir vetllar en el silenci <strong>de</strong> Déu.Els qui en el temps <strong>de</strong> Jesús i també en el nostre vetllen malalts, vetllen per tal d’estirar el souque no arriba a final <strong>de</strong> mes, vetllen per tirar endavant malgrat els entrebancs, són conscients i


saben que no es po<strong>de</strong>n esperar resultats màgics. El qui vetlla, lluita, s'esforça, intenta una ialtra vegada, crear en el seu interior, un espai que li permeti d'estar obert a la sorpresa, a l'inèdit,per tal d'acollir aquell que li ve a l'encontre. Per això el qui vetlla viu <strong>de</strong> la gratuïtat. El quivetlla sap que li cal buidar-se <strong>de</strong> totes les carcasses, <strong>de</strong> totes les coses innecessàries.Germans i germanes, la història <strong>de</strong> cadascú <strong>de</strong> nosaltres és un gran temps <strong>de</strong> vetlla. Així ho<strong>de</strong>scobriren els primers cristians, que <strong>de</strong>dicaven la nit <strong><strong>de</strong>l</strong> dissabte a vetllar, a pregar, com preàmbul<strong><strong>de</strong>l</strong> diumenge, el dia <strong><strong>de</strong>l</strong> Senyor, en que ell mateix ens serveix el pa <strong>de</strong> la seva Paraula iel pa i el vi <strong>de</strong> l’Eucaristia.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!