Missa de la Cena del Senyor - Abadia de Montserrat

DIJOUS SANT – MISSA DE LA CENA DEL SENYOR
HOMILIA DEL P. ABAT JOSEP M. SOLER
28 DE MARÇ DE 2013
EX 12, 1-14; PS 115, 12-13.15-18; 1C 11, 23-26; JO 13, 1-15
Alçaré el calze per celebrar la salvació. L’autor del salm, de qui ho diu això? Ho diu
d’ell mateix o ho diu d’un altre? Germans i germanes estimats, en aquest vespre del
Dijous Sant us invito a entrar una mica en el contingut del salm que hem cantat perquè
ens ajudi a viure aquesta celebració, des del moment que els salms també són
Paraula de Déu viva i eficaç.
L’autor del salm ho diu d’ell mateix, això d’alçaré el calze per celebrar la salvació.
Estava envoltat de perills fins i tot mortals i Déu l’ha alliberat, li ha trencat les cadenes.
Per això, agraït, compon el salm. La seva acció de gràcies per celebrar la salvació de
la qual ha estat objecte comprèn, però, diversos ritus: I els explica: invocar el Senyor
per lloar-lo, oferir una víctima, complir les prometences com a testimoni d’agraïment
davant el poble i alçar el calze. No diu què farà del calze alçat. Si l’alçarà per oferir una
libació, vessant el contingut de la copa –que podia ser plena d’oli o de vi- com una
ofrena a Déu, o bé per veure’n el contingut –en aquest cas de vi- compartint-lo amb
d’altres.
Alçaré el calze per celebrar la salvació. L’autor del salm parla d’ell mateix. Però el
compilador del llibre dels salms, amb els 150 poemes que el formen, va escollir aquest
cant d’acció de gràcies per parlar d’un altre. Per referir-lo al Messies. Per això té un
relleu especial en el Dijous Sant. Expressa els sentiments de Jesús en el darrer sopar.
Jesús sap com el Pare l’ha estimat, i des del dia que va néixer ha volgut ser servent de
la voluntat del Pare. La carta als cristians hebreus ens ho diu: en entrar al món, Crist
diu a Déu: aquí em teniu, vinc a fer la vostra voluntat (He 10, 5-7). Jesús oferirà,
també, una víctima d’acció de gràcies; però la víctima serà ell mateix. L’oferirà en dos
moments inseparables l’un de l’altre: d’una forma sacramental, ho fa en el darrer sopar
i, d’una manera cruenta, dalt la creu. En tot compleix les seves prometences i ho fa no
sols davant el poble creient sinó davant la humanitat entera. En el sopar, després
d’haver invocat el nom del Senyor amb l’acció de gràcies, alça el calze, en beu ell i el
passa als deixebles perquè també en beguin i així participin del fruit de la salvació que
ell aporta. D’aquesta manera els fa do del sagrament de la seva sang que vessarà a la
creu i do del seu cos traspassat pels claus i esquinçat per la llança. Sap que s’enfronta
a la mort i n’experimentarà tota la tragèdia, però sap també que al Pare li dol la mort
dels qui l’estimen. De fet, la seva pregària de Getsemaní amb clams i llàgrimes serà
escoltada i veurà trencades les cadenes de la mort, després d’assumir-la com una
ofrena al Pare i a la humanitat (cf. He 5, 7-8).
En el darrer sopar, però, abans d’alçar el calze, pren una gerra per tirar aigua en un
gibrell i rentar els peus als deixebles. Són dos gestos que es complementen; i tots dos
són conseqüència de la seva condició de servent. El fet de rentar els peus, amb la
humiliació que, segons el costum de l’època, comporta davant els deixebles, explica
amb quin esperit Jesús ha viscut sempre i concretament com viu ara el do del calze,
és a dir, la seva donació en l’Eucaristia i la seva donació a la creu. Ho viu com un
servei per amor. Un servei que comporta la purificació interior, el perdó dels pecats, el
restabliment de la dignitat de fills de Déu en els qui es deixen servir per ell.

2
Alçaré el calze per celebrar la salvació. Tal com he dit, l’autor del salm parla d’ell
mateix, i el compilador del llibre dels salms l’aplica al Messies, i, per tant, com acabem
de veure, a Jesús. Però l’Església ens el proposa perquè aquest salm parla, també, de
nosaltres, els cristians, i de la nostra celebració. El Senyor mateix ens ha donat la
manera de retornar-li tot el bé que ens ha fet en Crist: és la celebració de l’Eucaristia
en la qual, mitjançant l’acció de l’Esperit Sant, renovem l’ofrena al Pare de la víctima
d’acció de gràcies que és Jesucrist en el seu sacrifici, en la seva donació. I després
participem del calze que conté la sang del Senyor per celebrar la salvació. Aquest
calze sobre el qual davalla la benedicció de l’Esperit és –tal com cantàvem- comunió
amb la sang de Crist, de la mateixa manera que el pa que partim és comunió amb el
cos de Crist (cf. 1C 10, 16). Participar-ne ens fa entrar en la intimitat del Senyor i
nodreix la nostra realitat espiritual per anar-la fent més semblant a la del Crist. Per
això, rebre el Cos i la Sang de Crist exigeix la fidelitat més gran possible a les nostres
prometences baptismals i, a més, l’amor fratern manifestat en el gest del rentament de
peus. També per a nosaltres prendre part en el calze del Senyor és inseparable del
gibrell per rentar els peus, del servei generós i compromès als altres; és inseparable
de l’amor fratern.
Aquest amor fratern comporta la reconciliació, la benvolença, l’esperit de servei i la
solidaritat. Cadascú sap en quins àmbits i envers quines persones ho ha d’aplicar per
poder celebrar amb una certa coherència el Dijous Sant. Davant, però, del gran drama
de l’atur, que a Catalunya passa de les 665.000 persones, de les quals unes 378 000
són persones de menys de 44 anys, i com a signe del nostre compromís cristià, al final
d’aquesta celebració farem una col·lecta a favor dels qui no tenen feina. La vostra
aportació, juntament amb la de la comunitat, serà lliurada a “Acció Solidària contra
l’atur” per tal que puguin continuar els seus projectes per crear ocupació i pal·liar les
situacions angoixoses de tantes persones.
Alçaré el calze per celebrar la salvació; però abans d’alçar-lo en l’eucaristia, tal com
acabo de dir, hem de prendre el gibrell per rentar els peus als altres, per servir-los amb
humilitat i amb generositat. En la fe cristiana és inseparable el sagrament de l’altar del
sagrament del germà. Per això, avui que agraïm el do que el Senyor ens ha fet
deixant-nos la seva presència eucarística i l’adorem en el Sagrament pensant en el
seu amor per nosaltres i per tota la humanitat, hem d’honorar-lo també en la seva
presència en els germans, particularment en els qui passen necessitat. Així,
corresponent en la mesura de els nostres possibilitats a la seva ofrena generosa,
podem retornar al Senyor tot el bé que ens ha fet en el seu lliurament i complir el seu
manament nou de l’amor, donat precisament el vespre del primer Dijous Sant després
d’haver rentat els peus als deixebles i en l’àmbit del darrer sopar (cf. Jo 15, 12-17).
Ara, amb tota la densitat simbòlica que té, repetirem el gest del rentament de peus que
ens ha estat proclamat en l’evangeli; el repetirem abans d’alçar el calze per fer el
memorial eucarístic de la donació total del Senyor.