Homilia del Diumenge II de Pasqua (C) - Abadia de Montserrat

DIUMENGE II DE PASQUA (C)Homilía del P. Joan M. Recasens, sotsprior de Montserrat 7 d’abril de 2013 Fets 5, 12-16 / Ap 1, 0-11ª. 12-13. 17-19 / Jn 20, 19-31. Pau a vosaltres. Amb aquestes paraules que Jesús adreçà als seus deixebles desprésde la seva resurrecció, em plau també a mi dirigir-vos-les a tots i a cada un devosaltres en començar aquesta homilia del segon diumenge de Pasqua.Durant tot el temps pasqual, aquests cinquanta dies que són com una sola celebració,és especialment important per a nosaltres cristians de captar, aprofundir i sobretotviure el què és la Pasqua com a fet central de la fe i per tant de la vida cristiana. Bencer que el camí millor per aconseguir-ho és el d’escoltar i assimilar les lectures de laParaula de Déu que des d’avui fins el setè diumenge de Pasqua anirem llegint en lesnostres celebracions litúrgiques dominicals.En les celebracions d’aquests diumenges de Pasqua, habitualment es llegeix com aprimera lectura un fragment dels Fets dels apòstols per tal que ens ajudin acomprendre millor la vida de les primeres comunitats cristianes, de com vivien, què eraper a elles el més important, com creixien en nombre, de quina manera expressaven lafe en el ressuscitat i sobretot de com es manifestava en elles la presència de l’Esperitde Jesús.En el fragment d’avui se’ns ha dit que els apòstols obraven molts miracles i prodigisentre el poble i que tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó per escoltar elmissatge de salvació i manifestar la seva fe. I subratlla l’autor sagrat, que cada vegadase’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor.És important per a nosaltres aquest record de la primera comunitat cristiana, l’Esglésianaixent. No pas perquè en ella tot fos perfecte, ni perquè sigui per nosaltres un modela copiar al peu de la lletra. Era una comunitat humana i per tant amb les sevesqualitats i els seus defectes; i era una comunitat del seu temps, no pas del nostre.Però sí que aquella comunitat pot ajudar-nos a entendre, a reviure, a viure millor lanostra comunitat cristiana, la nostra església d’avui.La tercera lectura de tots aquests diumenges, normalment es treu de l’evangeli de santJoan. De fet, si tots els evangelis són com unes catequesis adreçades a la comunitatcristiana per orientar-la i per respondre a qüestions concretes, més que cap altre,l’evangeli de Joan uneix una preocupació de fidelitat a Jesucrist amb una preocupacióde presentar-lo com a viu, present i actiu en la comunitat i en cada un dels cristians.L’evangeli d’avui respon precisament a una d’aquestes preocupacions de lescomunitats de segona generació, que ja no eren testimonis presencials d’aquells fetsni dels seus contemporanis i que algunes vegades es veien sacsejades pels dubtes.Joan, en el fragment de l’evangeli que avui se’ns ha proclamat ens narra les primeresaparicions de Jesús als seus apòstols després de la resurrecció. Estant reunits a casaamb les portes tancades se’ls apareix el Senyor ressuscitat. Per ells resultava dur decreure que hagués ressuscitat. A l’inici atribuïren les aparicions del Senyor ressuscitata visions fantasioses de les dones. Però en el moment que ells varen tenir la mateixaexperiència i cediren a l’evidència, sorgí l’empirisme de Tomàs. Aquell vespre de laprimera aparició del Senyor ressuscitat ell no era a casa amb els altres i quan licomuniquen el què ha passat, per poder creure el que l’hi deien exigeix provestangibles: tocar, veure, palpar, posar els dits i les mans a les plagues. Ofertesaquestes proves vuit dies després, no necessitarà tocar ni palpar, simplement creurà i

sortirà del fons del seu cor una gran manifestació de fe: Senyor meu i Déu meu. Jesúsli dirà: ¿Perquè m’has vist has cregut? I adreçant-se també a nosaltres dirà: Feliçosels qui creuran sense haver vist.Les aparicions no deixaran lloc a dubtes, però Jesús respectarà sempre la llibertat al’home per creure o no creure. A nosaltres el fet de la resurrecció ens arriba per mitjàdels testimonis directes i el procés no serà veure i palpar per creure, sinó que serà elde sentir i donar fe al què se’ns ha dit. La fe sempre serà però un acte lliure de lavoluntat ja que no es creu per raons sinó que es te raons per creure.Germans, avui que constatem el contrari del què passava a les primeres comunitatscristianes que creixien en nombre, les nostres sembla que disminueixen i que elsdubtes i les desercions augmenten, més que mai hem de procurar de ser testimonisamb les nostres vides i el nostre comportament, que malgrat les moltes dificultats queens envolten, creiem fermament que el Senyor és enmig nostre i que com digué aquellvespre als apòstols, ens diu també a nosaltres ara: Pau a vosaltres, com el Pare m’haenviat a mi, també jo us envio a vosaltres.Plens del seu esperit i ajudats amb la seva gràcia, mirem de ser portadors de pau id’esperança en aquest nostre món tant mancat de fe i d’amor i serà així com elmissatge de Pasqua es podrà fer realitat a tots aquells que busquen, esperen idesitgen un món més just i més prometedor on hi regni plenament el missatge del Cristressuscitat.