Homilia del Diumenge II de Pasqua (C) - Abadia de Montserrat

sortirà del fons del seu cor una gran manifestació de fe: Senyor meu i Déu meu. Jesúsli dirà: ¿Perquè m’has vist has cregut? I adreçant-se també a nosaltres dirà: Feliçosels qui creuran sense haver vist.Les aparicions no deixaran lloc a dubtes, però Jesús respectarà sempre la llibertat al’home per creure o no creure. A nosaltres el fet de la resurrecció ens arriba per mitjàdels testimonis directes i el procés no serà veure i palpar per creure, sinó que serà elde sentir i donar fe al què se’ns ha dit. La fe sempre serà però un acte lliure de lavoluntat ja que no es creu per raons sinó que es te raons per creure.Germans, avui que constatem el contrari del què passava a les primeres comunitatscristianes que creixien en nombre, les nostres sembla que disminueixen i que elsdubtes i les desercions augmenten, més que mai hem de procurar de ser testimonisamb les nostres vides i el nostre comportament, que malgrat les moltes dificultats queens envolten, creiem fermament que el Senyor és enmig nostre i que com digué aquellvespre als apòstols, ens diu també a nosaltres ara: Pau a vosaltres, com el Pare m’haenviat a mi, també jo us envio a vosaltres.Plens del seu esperit i ajudats amb la seva gràcia, mirem de ser portadors de pau id’esperança en aquest nostre món tant mancat de fe i d’amor i serà així com elmissatge de Pasqua es podrà fer realitat a tots aquells que busquen, esperen idesitgen un món més just i més prometedor on hi regni plenament el missatge del Cristressuscitat.