DOSSIER CAT CHEMA ALVARGONZALEZ - Arts Santa Monica

CHEMA ALVARGONZALEZ
MEHR LICHT (MÉS LLUM)
Exposició oberta
del 16 de novembre del 2011 al 29 de gener del 2012
Dossier de Premsa
Organitza i produeix:
Arts Santa Mònica, 2011
1

CHEMA ALVARGONZALEZ
MEHR LICHT (MÉS LLUM)
16 NOVEMBRE, 2011 – 29 GENER 2012
EXPOSICIÓ – ARTS SANTA MÒNICA: ESPAI CLAUSTRE (PLANTA 00)
Amb el títol goethià de Mehr Licht (Més Llum) es presenta la primera antològica de l’artista
Chema Alvargonzalez (Jerez de la Frontera, 1960 – Berlín, 2009), destacat artista
pluridisciplinar que va viure i treballar a cavall de dues ciutats: Barcelona i Berlín.
Alvargonzalez és considerat un dels artistes més representatius de la primera generació
de la globalitat tecnocultural. La seva obra s’expressa a través d’un llenguatge que hibrida,
en forma d’imatge, la llum i les paraules, i gira al voltant de les relacions de la persona
humana en un context urbà.
A la mostra, on s’hi presenten fotografies, escultures, vídeos i instal·lacions, i papers
d’estudi, es reflecteix la manera de treballar de l’artista, tot oferint un recorregut per les
seves temàtiques: el viatge, la ciutat, l’atzar, les paraules, l’absència...
Aquesta important exposició és la primera que es presenta després de la mort de l’artista,
que s’esdevingué mentre Alvargonzalez estava preparant la mostra a l’Espai Laboratori amb
un projecte d’art i ciència.
Ara el seu projecte s’ha ampliat, gràcies a la col·laboració d’estudiosos, galeristes i
col·leccionistes, fins a esdevenir una gran antològica que ocupa l’espai central de l’Arts
Santa Mònica.
Comisariat: Ariadna Mas
Organitza i produeix: Arts Santa Mònica - Departament de Cultura
L'exposició ha comptat amb la col·laboració de Memoria Artística Chema Alvargonzalez
sense la qual no hauria estat possible reunir l'obra de Chema Alvargonzalez. Així com de la
inestimable participació de la Galeria Carles Taché, Galeria Oliva Arauna i Galeria Juan Silió. I
també de la generosa col·laboració de Franco Marinotti. A més d'aquelles persones que han
volgut mantenir-se en l'anonimat
Col·laboren: Artium de Álava. Vitoria-Gasteiz, CAC Málaga. Ayuntamiento de Málaga,
Cajasol Obra Social, Col·lecció Ámister Hotel, Col·lecció Ana Vilaseco, Col·lecció Borja Pérez
Arauna, Col·lecció Carles Taché, Col·lecció Celina Martín, Col·lecció Circa XX– Pilar Citoler,
Col·lecció Galeria Soledad Lorenzo, Col·lecció Josep Maria Civit, Col·lecció Oliva Arauna,
Col·lecció olorVISUAL, Fine Arts Unternehmen, Col·lecció Reyes de Molina, Fondo de Arte
Contemporáneo. Fundación Mª Cristina Masaveu Peterson, Galeria Ana Vilaseco, Galeria
Maior, Galeria Soledad Lorenzo, Franco Marinotti, OPEN CARE – Servizi per l’arte, Milano.
2

ACTIVITATS RELACIONADES
TALLER FAMILIAR
El viatge de la llum
durada de l’activitat: 1h 15min
públic: familiar
dates: tots els dissabtes , des del 19 de Novembre fins al 28 Gener
horari: de 12h a 13.15h
accés: gratuït, per ordre d’arribada fins a comletar l’aforament
idea i desenvolupament de les sessions: Les Salonnières
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
EL VIATGE DE LA LLUM
és un taller que convida a fer un recorregut per l’obra de Chema Alvargonzalez.
L’artista ens mostra les seves experiències del viatge a través d’un llenguatge que hibrida
imatges, llum i paraules.
En el taller s’experimentarà en primera persona el procés creatiu de l’artista utilitzant els temescom
ara el viatge, la ciutat, l’ absència, l’atzar, la memòria..- i els elements més representatius
de la seva obra; la poètica, la llum, la imatge, fotografies, mapes, miralls, recorreguts, quaderns
de viatge, els souvenirs... i les maletes. Amb aquests elements crearem el paisatge del nostre
viatge imaginari.
-------------------------------------------------------------------------------------------
SERVEI DE VISITES GUIADES GRATUÏTES
Entrada lliure. Per ordre d’arribada, fins a completar l’aforament.
Dissabtes i diumenges. A les 13.00 h i 17.00 h.
Telèfon d’informació: 93 567 11 10, de dimarts a diumenges de 11.00 h a 21.00 h.
----------------------------------------------------------------------------
3

L’EXPOSICIÓ
MEHR LICHT (MÉS LLUM). CHEMA ALVARGONZALEZ
Amb el títol goethià de MEHR LICHT (Més Llum) es presenta la primera antològica de l’artista
Chema Alvargonzalez (Jerez de la Frontera, 1960 – Berlín, 2009), destacat artista
pluridisciplinar que va viure i treballar a cavall de dues ciutats: Barcelona i Berlín.
Alvargonzalez és considerat un dels creadors més representatius de la primera generació de la
globalitat tecnocultural. Pertany a una generació d’artistes que, com Eulàlia Valldossera, Daniel
Canogar, Jordi Colomer, Mabel Palacín i Antoni Abad entre d’altres, inicien la seva trajectòria
els anys vuitanta i participen plenament en el desenvolupament del discurs artístic de la dècada
dels noranta amb investigacions en l’àmbit de la fotografia i l’art multimèdia.
La seva obra s’expressa a través d’un llenguatge que hibrida, en forma d’imatge, llum i
paraules; i gira al voltant de les relacions de la persona humana en un context urbà.
La llum és un element essencial en l’obra d’aquest creador. La llum com a element d’energia,
font de coneixement i indicador del pas del temps. Alvargonzalez domina l’efecte de la llum i la
utilitza per a crear atmosferes, moviments irreals i significats diversos impregnats d’una peculiar
sensació de fugacitat. Les seves imatges es caracteritzen per una gran intensitat lumínica i,
sovint, presenten reflexos, transparències, difuminats i ombres que fan referència al visible i a
l’invisible dins de cada imatge.
La influència de mestres contemporanis com ara Bruce Nauman, Dan Flavin i Mario Mertz -
introductors del fluorescent i el neó en el llenguatge artístic -, es fa evident amb un tractament
alquímic de la imatge i un estudi constant dels sistemes d’il·luminació emmarcat en un procés
d’experimentació multimèdia.
Paral·lelament, la paraula també és un element molt present en l’obra d’aquest artista. Inspirat
en els poemes de Mallarmé, Alvargonzalez utilitza la paraula tant pel seu significat com per la
seva forma cal·ligràfica i arquitectònica. La paraula sovint apareix cosint les imatges i l’espai
expositiu, paraules corpòries que es converteixen en escultures amb un doble joc formalconceptual.
La paraula lligada a la memòria: paraules que queden gravades des de la infància i
que ens continuen sonant, paraules que es van repetint tota la vida fins a perdre’n el significat.
L’exposició MEHR LICHT (MÉS LLUM) és un viatge a través de la llum i de la mirada de
Chema Alvargonzalez.
Amb la finalitat de reflectir la persona, l’obra i l’imaginari d’aquest gran creador, MEHR LICHT
(MÉS LLUM) ens ofereix un recorregut per les temàtiques principals de la seva obra- el viatge,
l’atzar, la ciutat i l’absència- tot mostrant les preocupacions i els interessos de l’artista.
4

Vol també posar de manifest la utilització transversal dels diferents llenguatges expressius de
l’artista- que van des de la fotografia fins al vídeo, passant per la pintura, la poesia, l’escultura i
la instal·lació-, constatant la seva fascinació per l’experimentació amb les tecnologies digitals.
L’artista presenta els individus contemporanis com illes nòmades, éssers aïllats, que es
desplacen d’un lloc a l’altre sense una direcció ni un destí determinat però infinit. Personatges
que viatgen (naveguen) en el temps i en l’espai cap al no-lloc. El no-lloc d’una societat
globalitzada, aquell espai neutre que no es pot llegir ni reconèixer, en el qual hi som però no
ens identifiquem amb res. Autopistes, aeroports, estacions de tren, polígons industrials i
encreuaments de camins són exemples dels no-llocs sovint representats, cartografiats o
anomenats en les intervencions de l’artista.
El títol de la mostra MEHR LICHT no només s’inspira en la importància que té la llum en l’obra
d’aquest autor, sinó que també és un homenatge a un dels principals projectes que
Alvargonzalez va fer en l’espai públic: MEHR LICHT (2001) fou una intervenció a l’ambaixada
suïssa a Berlín. Les paraules Mehr Licht situades a la façana de l’edifici signifiquen Més Llum i
representen una crida a la reflexió i a la claredat.
L’exposició s’articula en quatre àmbits temàtics – El viatge a la deriva; Art i Ciència units per
l’Atzar; Un somni de ciutat; i la ferida de l’absència- que l’artista va anar revisant, i hi va anar
reincidint al llarg de la seva vida.
Amb la finalitat de facilitar al públic una millor lectura de l’obra i un accés més fluid a l’imaginari
de l’artista, aquestes àrees temàtiques apareixen entreteixides, dialogant les unes amb les
altres.
Els títols de les seccions recuperen títols d’obres rellevants o de les sèries més representatives
d’aquest artista.
MEHR LICHT ( MÉS LLUM) presenta una selecció de 70 obres (fotografies, escultures, vídeos
i instal·lacions, i papers d’estudi) de diferents moments significatius de la trajectòria de Chema
Alvargonzalez.
ESPAI EXPOSITIU
El disseny de l’exposició es fonamenta en l’ús de la llum, un element immaterial, molt present
en l’obra de Chema Alvargonzalez i que dóna nom a l’exposició.
L’exposició es presenta en un espai diàfan, amb un recorregut obert no induït, incitant a
l’espectador a deambular per l’exposició amb voluntat exploratòria. S’articula entorn d’un eix
central, un cub suspès a l’espai que desprèn una gran intensitat lumínica. Es tracta de quatre
parets elevades, que reflecteixen la llum emesa per una malla de fluorescents. És un espai buit
que evoca l’absència de l’artista.
Més enllà de la seva vessant simbòlica, aquest espai també té un aspecte funcional: cegar la
retina del visitant perquè aquest percebi la resta de l’espai expositiu com estricta foscor. A la
zona perimetral es troba l’obra, organitzada en quatre temàtiques demarcades vagament pels
textos ubicats a les cares exteriors de la cambra central, que filtren la llum del seu interior. En
aquest espai expositiu de penombra les obres es perceben individualment,
descontextualitzades, i radiant la seva pròpia llum. En el seu conjunt, les obres apareixen com
a punts de llum, formant una constel·lació d’obres il·luminades i retolades per neóns.
5

El viatge a la deriva
ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ
L’ investigació sobre el trajecte, el desplaçament i el moviment és una de les constants de
l’obra d’Alvargonzalez. El viatge, tant físic com metafísic, esdevé una via de coneixement i una
font d’experimentació.
Alvargonzalez concep el moviment com una part de la condició humana que metafòricament es
tradueix en un constant anar i venir a la recerca d’allò que pugui completar l’ésser en el temps,
una recerca que fa referència potser, al ‘’sein und zeit’’ heideggerià.
Un viatge que fa referència a la continua transformació humana, al nomadisme d’idees, a la
deconstrucció de les fronteres de la filosofia. Un viatge entre el visible i l’ invisible, entre el real i
l’irreal. Un viatge a la deriva que ens arrossega cap allò desconegut i a les profunditats de
l’ésser.
Una viatge interior i exterior- per terra, aire i aigua- representat per mapes, autopistes, ponts,
vies de tren, maletes, núvols, aeroports, avions, vaixells...Tot plegat recollit en els seus diaris i
quaderns de navegació, imatges, escultures i instal·lacions que parlen d’aquest viatge a la
deriva, del viatge en el temps i de la llum del viatge. L’objecte, concebut com a traç i testimoni
d’aquest viatge, es presenta intensificant el seu poder evocatiu.
Maletes velles, quimèriques, caixes sorpresa, àlbums de records que contenen miralls i
element llumínics en el seu interior. Equipatges que evoquen el temps, el trànsit, la memòria,
sempre transformada per la realitat deformada dels miralls. Miralls reflex de l’ànima i d’una
realitat que fuig, com una paradoxa entre el possible i l’impossible.
Art i Ciència units per l’Atzar
Chema Alvargonzalez expandeix el seu discurs artístic apropant-se als àmbits de la ciència per
plantejar i buscar resposta a preguntes filosòfiques i existencials.
El concepte clàssic de Vanitas és molt present en l’obra de Chema Alvargonzalez. La vida
entesa com a quelcom transitori, efímer, passatger, on tothom hi és de pas i per atzar.
Si Vanitas ens remet a la reflexió sobre la mort, la referència a les darreres paraules
pronunciades per Goethe abans de morir (Licht, mehr licht!) ens remeten a la intensa relació
que va establir entre natura i poesia. La convenció diu que la llum és vida i la foscor mort, però
la teoria quàntica debat si la llum és ona o és partícula. Així, per a Alvargonzalez, la mort seria
un salt quàntic d’un estadi a un altre. Alvargonzalez obre la qüestió de si l’ànima, com la llum,
és ona o és partícula i, a l’hora de la mort, quan suposadament l’ànima se separa del cos, és
llum el que, com Goethe, reclama l’artista.
Som éssers aïllats sotmesos als moviments de l’atzar per a la resta de la nostra existència.
Éssers deambulants lliscant per la vora d’un abisme, com bales irisades, desorientades, que
busquen o eviten el fregament o el xoc d’altres bales.
6

El tema de l’atzar es veu evocat en bales que inunden les imatges de l’artista. Bales com a
metàfora dels moviments absurds, fortuïts, i incontrolables. Bales que juguen amb les paraules,
amb els seus desplaçaments i col·lisions a la manera de les mònades de Leibniz. A través de
les bales l’artista ens presenta el seu univers d’àtoms, molècules i partícules.
Alvargonzalez anomena Almantinos el material del qual està compost l’ànima humana. Imatges
i estructures moleculars plenes de poesia per demostrar l’existència d’una ànima flotant
invisible però real.
L’artista també explora el significat de serendipitat, molt lligat al de l’atzar. Serendipitat és un
descobriment afortunat i inesperat, també sinònim de casualitat, coincidència o accident. Per a
l’autor, serendipitat és un estat d’alerta en la percepció poètica.
Un somni de ciutat
L’artista experimenta la ciutat com una formidable font d’energia, motor d’idees i d’intercanvis,
detonant de noves realitats, significats i mirades.
La ciutat, espai vital de l’home en constant transformació, es presenta com un gran escenari.
Un escenari canviat d’escala i inventat per l’artista que pot evocar la realitat, però que la
transcendeix. La ciutat com a paradigma d’allò propi que és universal, on els espais comuns
pels quals l’home transita esdevenen un recorregut personal intern.
Revisant el material de treball de l’artista, s’endevina el seu desig de dur a terme un arxiu
fotogràfic experimental que reflecteixi l’essència urbana i que funcioni com a referència
universal per a qualsevol observador inquiet.
La ciutat apareix també representada de forma onírica amb edificis sospesos en un mar de
núvols. L’artista adopta una posició distant i atemporal. Mitjançant un joc de llum i de reflexos
els edificis adquireixen una nova dimensió que transporta l’observador cap a mons insospitats.
També destaquen els trencaclosques de paisatges urbans, on una peça d`arquitectura ha estat
substituïda pel rostre d’un enigmàtic berlinès.
La ferida de l’abscència
Per l’artista l’absència està lligada a la idea de ferida; Una ferida que resta oberta, amb la
nostàlgia i el dolor que provoca el contrast entre allò que és i allò que podria haver estat.
Absència vinculada a la idea de buit, d’oblit i de desaparició.
L’absència es fa visible en edificis abandonats amb finestres cegues i tapiades, com ulls clucs
que mostren la separació entre l’extern i l’ intern, així com el límit entre la realitat i els
pensaments. Aquesta mirada que evidencia els forats buits de la memòria: el desconegut,
l’imperceptible i l`oblit.
Escenaris en ruïnes, melancòlics, deixats a mercè del pas del temps. Esquerdes en edificis
abandonats que representen l’ànima ferida, forats a les parets i esquitxos de sang que
manifesten buidor i dolor. Cadires i matalassos abandonats al carrer, que mantenen la forma de
qui hi va dormir-hi ahir. Matalassos de llana voladors, on encara hi reposa l’ànima.
L’absència, per l’autor, deixa empremta en el temps i en l’espai. Una empremta eterna que
supura com una ferida oberta. La pèrdua dels éssers estimats és un factor omnipresent que
commou i alimenta l’obra de Chema Alvargonzalez.
7

LLISTAT D’OBRA
ÀMBIT El viatge a la deriva
SALIENDO HACIA LAS NUBES, 2001
Maleta, sistema de llum, mirall i duratrans
75 x 43 x 20 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
A TRAVÉS DE LAS NUBES, 2000
Maleta, sistema de llum, mirall,
duratrans i tren elèctric
90 x 80 x 80 cm
Cortesia: Col·lecció Josep Maria Civit
EL MUNDO EN LA PUERTA, 2001
Maleta, sistema de llum, mirall i duratrans
47 x 28,5 x 17 cm
Cortesia: Col·lecció Galeria Soledad
Lorenzo
METRÓPOLIS BARCELONA II, 2001
Maleta, sistema de llum, mirall i duratrans
69 x 69 x 40 cm
Cortesia: Col·lecció Circa XX-Pilar Citoler
DESPUÉS DEL BESO, 2001
Maletes, sistema de llum, mirall i duratrans
80 x 43 x 24 cm / 80 x 22 x 44 cm
Cortesia: Col·lecció Reyes de molina
MALETA VENTANA DE LUZ, 2002
Maletes, sistema de llum, mirall i duratrans
45 x 78 x 15 cm / 79 x 43,5 x 15 cm /
38 x 71 x 15 cm
Cortesia: Galeria Maior
VIAJE EN EL TIEMPO, 2001
Maleta, sistema de llum, mirall i duratrans
40 x 65 x 20 cm
Cortesia: Col·lecció particular
LA COSTA, 2000
Maletes, sistema de llum, mirall i duratrans
81 x 46 x 27 cm / 71 x 45 x 21 cm
Cortesia: Col·lecció particular
TOMANDO NOTAS, 2001
Maleta, sistema de llum, mirall i duratrans
24 x 45 x 75 cm
Cortesia: Col·lecció Celina Martín
MOVIMIENTOS EN EL ESPACIO PÚBLICO II, 2001
Maleta, sistema de llum, mirall i duratrans
70 x 42 x 22 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
8

RELOJ DE MILÁN, 2002
Fotografia color
190 x 120 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
ALMA VIAJERA, 2004
Instal·lació audiovisual. Estructura d'alumini,
sistema de miralls interior, pantalla i reproductor
98 x 40 x 36 cm
Cortesia: Col·lecció Circa XX-Pilar Citoler
EL VIAJE DE LA LUZ, 2005
Escultura de ferro i xapa galvanitzada
29 x 80 x 37cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
EL VIAJE DE LA LUZ. SANTANDER, 2005
Caixa de llum amb duratrans
50 x 70 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
LARGO RECORRIDO, 1996
Moto Vespa, caixa de llum i miralls
127 x 190-182 x 92-88 cm / 150 x 130 cm
Cortesia: CAC Málaga. Ayuntamiento de
Málaga
A LA DERIVA, 2005
Vídeo
6' 13"
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
VISIBLE, 2006
Instal·lació amb motocarro vermella amb la
paraula corpòria «visible» de metall amb neó
vermell a l'interior
271 x 216 x 120 cm
Cortesia: Artium de Álava. Vitoria-Gasteiz
INVISIBLE, 2006
Instal·lació amb la paraula corpòria «invisible»
de metall amb neó vermell a l'interior
320 x 245 x 180 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
9

ÀMBIT Art i Ciència units per l’atzar
DESCIFRA TU TIEMPO I, 1995
Instal·lació. Cadira, vidre, altaveus, neons,
fotografia i llibres foradats
Cortesia: Galeria Oliva Arauna i Memoria
Artística Chema Alvargonzalez
AZAR, 2003
Paraula corpòria d'alumini i neó
40 x 150 x 20 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
BOXEO, 1997
Fotografia cibacrome
34 x 50 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
MESA, 1997
Fotografia cibacrome
100 x 76 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
ESTRUCTURA MOLECULAR
HEMOGLOBINA, 2004
Fotografia color. Impressió digital Prolàser
180 x 120 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
SERENDIPITY. ESTRUCTURA MOLECULAR TETRACYCLINE HYDROCHLORIDE, 2004
Fotografia color. Impressió digital Prolàser
150 x 100 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
CALIDOSCOPIO ALMA FLOTANTE, 2004
Estructura d'alumini amb sistema interior de
mirall, pantalla TFT i vídeo reproductor
111,5 x 43 x 38 cm / 1' 01"
Cortesia: Col·lecció olorVISUAL
VENTANA-CIUDAD BARCELONA, 1995
Doble finestra, fotografia i neó
180 x 84 x 20 cm
Cortesia: Galeria Carles Taché
A TRAVÉS DEL TÚNEL, 1998
Fotografia color
28 x 54,5 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
10

ÀMBIT Un somni de ciutat
MEHR LICHT, 2001
Paraula corpòria d'alumini, neó i leds
50 x 414 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
TRANSFORMACIÓ, 1994-2003
Paraula corpòria d'alumini i neó
250 x 27 x 20 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
EL VIAJE DE LAS PALABRAS, 2003
Instal·lació lluminosa de diversos materials
Mides variables
Cortesia: OPEN CARE - Servizi per l'arte, Milano
UN SUEÑO DE CIUDAD. MADRID I, 2001
Fotografia color
180 x 120 cm
Cortesia: Fondo de Arte Contemporáneo.
Fundación Mª Cristina Masaveu Peterson
UN SUEÑO DE CIUDAD. MILÁN I, 2001
Fotografia color
180 x 120 cm
Cortesia: Franco Marinotti
UN SUEÑO DE CIUDAD. MILÁN IV, 2001
Fotografia color
120 x 180 cm
Cortesia: Franco Marinotti
EN EL OLVIDO. SANTANDER, 2005
Fotografia color
180 x 120 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
MAPAS DE CIUDAD. NEW YORK III, 2003
Fotografia b/n
180 x 120 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
MAPAS DE CIUDAD. NEW YORK I, 2003
Fotografia b/n
120 x 180 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
EL TRÁNSITO DEL TIEMPO I, 2006
Caixa de llum amb duratrans
70 x 200 x 15 cm
Cortesia: Col·lecció Reyes de Molina
TREPTOWER PARK, 2006
Caixa de llum amb duratrans i vídeo
70 x 200 x 15 cm / 2' 50"
Cortesia: Col·lecció Ámister hotel
11

SENSE TÍTOL, circa 1999
Caixa de llum amb duratrans
32,5 x 118 x 12 cm
Cortesia: Col·lecció particular
BRASILIA EN LOS PASEOS INVISIBLES, 2006
Caixa de llum amb duratrans
70 x 200 x 15 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
BRASILIA A TRAVÉS DE LAS PALABRAS, 2006
Caixa de llum amb duratrans
70 x 200 x 15 cm
Cortesia: Col·lecció Ana Vilaseco
BERLÍN 004, 2006
Caixa de llum amb duratrans
70 x 200 x 15 cm
Cortesia: Col·lecció Circa xx-Pilar Citoler
PUZZLE VI, 1999
Fotografia color troquel·lada
61 x 82 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
PUZZLE VIII, 1999
Fotografia color troquel·lada
61 x 82 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
ÀMBIT La ferida de l’absència
ABANDONO, 2003
Paraula corpòria d'alumini i neó
40 x 235 x 17 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
ASSENZA, 2003
Paraula corpòria d'alumini i neó
300 x 40 x 17 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
MALETA DE AUSENCIA, 1992
Maleta, neó, foto b/n, vidre i halogen
178 x 295 x 60 cm
Cortesia: Galeria Carles Taché
BLANCA (CORTINA), 2001
Vídeo projectat sobre bagul
84 x 57 x 78 cm / 4'
Cortesia: Col·lecció Oliva Arauna
LA DESLUMBRANTE LUZ DEL TÚNEL, 2004
Escultura de ferro i acer inoxidable amb
pantalla de vídeo i reproductor de DVD
90 x 60 x 30 cm
Cortesia: Col·lecció Carles Taché
12

COLCHONES IV, 2005
Fotografia color. Impressió digital Prolàser
150 x 100 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
COLCHONES V, 2005
Fotografia color. Impressió digital Prolàser
100 x 150 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
MAQUILLAJE, 2008
Fotografia digital color sobre tela
100 x 170 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
EN LA LUZ EXTERIOR, 2008
Fotografia digital color sobre tela
100 x 170 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
A TU ESPALDA, 2008
Fotografia digital color sobre tela
100 x 170 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
¡QUÉ BOLA!, 2006
Escultura de ferro
150 x 270 x 90 cm
Cortesia: Col·lecció Borja Pérez Arauna
MAPAS (TERRITORIO DE LA AUSENCIA), 1992
Fotografia, pintura, lacre i tinta xinesa
40 x 30 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema
Alvargonzalez
MAPAS (TERRITORIO DE LA AUSENCIA). EN LA IMAGEN DE LA TARDE, 1992
Fotografia, pintura, lacre i tinta xinesa
40 x 30 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
VENTANAS CERRADAS, 1992
Fotografia, pintura, lacre i tinta xinesa
10 x 14,5 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
LEJOS DE TODO, 1992
Fotografia, pintura, lacre i tinta xinesa
10 x 14,5 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
13

QUADERNS:
BERLÍN 89-90, 2009
Quadern
15 x 10,5 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
SOBRE LA NAVEGACIÓN, 2009
Quadern
20 x 19 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
BARCELONA. REGISTRANDO CAMINOS SOBRE EL MAPA, 2007
Quadern
22 x 15 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
DIARIO DE NAVEGACIÓN JULIO-2005
Quadern
22 x 15 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
CUADERNO DE NAVEGACIÓN. MAYO- JUNIO 2004
Quadern
22 x 16 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
SENSE TÍTOL, 2005
Quadern
14,5 x 10,5 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
2002 NY-2008 CÓRDOBA
Quadern
22 x 15 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
ABWESENHEIT
Quadern, 1192-93
30 x 22 cm
Cortesia: Memoria Artística Chema Alvargonzalez
14

BIOGRAFIA
CHEMA ALVARGONZALEZ: HABITANT DEL MÓN
La vida de Chema Alvargonzalez (Jerez del la Frontera el 1960- Berlín 2009) és una vida
nòmada i deambulant, marcada pels canvis constants de domicili.
Fill d’un funcionari enginyer, Alvargonzalez passa la seva infància entre València i Castelló. A
Londres i Madrid viu la seva joventut, d’experimentació i recerca, que coincideix amb la mort
d’accident de dues germanes i seguidament, del pare de melanconia. És en aquest moment,
marcat pel dolor de la pèrdua i l’absència, que viu una crisi d’identitat i es planteja seriosament
ser artista. Comença Belles Arts a l’escola Massana de Barcelona en un context
d’efervescència política amb l’arribada de la democràcia.
A finals dels vuitanta, atret per l’ambient artístic de Berlín, es trasllada a la ciutat alemanya per
acabar els estudis de Belles Arts i Multimèdia a la Hochschule Der Künste, on serà deixeble de
l`artista Rebecca Horn.
Sota la seva influència experimentarà el tema de l’absència, de la soledat, i l’aïllament, a través
d’instal.lacions de llum i paraules.
El seu caràcter curiós, inquiet i aventurer l’empeny a recòrrer diverses ciutats del món i el
converteix en un cosmopolita urbà. S’arrela a les ciutats i els seus barris, tot activant projectes
que s’interrelacionava amb les persones i l’entorn. Els darrers vint anys de la seva vida
s’instal·la entre Barcelona i Berlín. Berlín, tant per la seva efervescència cultural com per les
facilitats, llibertat i recursos que ofereix a l’artista, esdevé la nineta del seus ulls, la seva font
d’inspiració i d’intercanvi d’idees. Mentre Berlín el nodreix i l`estimula, Barcelona el fa digerir i
es converteix en el seu centre de producció.
A Berlín experimenta les emocions de la caiguda del Mur (1989) i la gran reconstrucció de la
ciutat. L’artista esdevé cronista dels espais buits i incongruents de la metròpolis. En el seu
treball, s’enfronta a la ciutat, a la seva fugacitat, cercant els rastres provocats per l’absència i
fixats en la memòria.
L’autor fa de l’art una manera de viure en el què tot flueix i participa d’una mirada col·lectiva des
d’una forma personal i única. Amb una càmera a la mà, Chema Alvargonzalez enregistra, com
un dietari en brut, moments anecdòtics atemporals, diversitat de realitats i de vides. De la
fragmentació d’un món dinàmic, en construeix una obra com a procés.
Chema Alvargonzales és un mestre de la recol·lecta i del reciclatge. Qualsevol imatge, paraula
o objecte és vàlid, però necessita trobar el seu moment de sortida per a ser compartides. El seu
estudi és com un gran calaix de sastre, ple de material que resta a l’espera de ser utilitzat i
recuperat més endavant.
En els darrers anys de la seva vida, Chema Alvargonzalez guanya un cert reconeixement
internacional. Entre els artistes de las seva generació serà reconegut com a fotògraf i videoartista,
així com per les seves intervencions en l’espai públic.
Amb la creació de GlogauAIR-residencia d’artistes sense ànim de lucre en el barri de
Kreuzberg (Berlín)- Alvargonzalez posa de manifest una de les seves qualitats personals, donar
i compartir per a crear i regenerar idees i projectes. Actualment aquest centre és un punt de
trobada per a artistes i creadors d’arreu del món.
Ariadna Mas Comissària de l’exposició
15

TEXTOS DE L’EXPOSICIÓ
De «la llum de l’art» en la posthistòria de la modernitat
Quan Arts Santa Mònica definí la seva identitat com a lloc de llocs i com a sistema de
conjugació i conjunció dels temps verbals en l’espai de la cultura, l’equip humà que procura que
l’experiència estètica dialogui amb les arts, les ciències i la comunicació va pensar, de primer
antuvi, a proposar una exposició a l’artista Chema Alvargonzalez. Algunes de les paraules clau
que caracteritzen la poètica de la seva obra expliquen la política que compartim: sistemes
d’autonomia i de complexitat, de cooperació i d’autoorganització, d’emergència i d’obertura.
Vam començar a treballar plegats a partir d’unes idees força que distribuïen les seves obres en
estances i, al bell mig, una instal·lació que Alvargonzalez volia construir amb finestres
reciclades de la ciutat les quals reflectirien imatges en un gran laberint polièdric visual. «Serà
com el cel» –va dir-nos. Sempre s’havia interessat per la idea de firmament com a espai llegible
i, de feia anys, em demanava per la particular visió de l’escriptura de la llum. Malauradament, la
seva mort, prematura, va deixar l’exposició en projecte. Heus aquí el dibuix plànol per a ser
llegit com una carta al cel. Amb rigor de sumes vam donar continuïtat i hem construït la primera
retrospectiva i antològica sobre Chema Alvargonzalez (1960-2009), artista clau per a
comprendre la primera generació de la globalitat tecnològica.
La perdurabilitat de l’obra d’art per damunt de la irreversible fatalitat de la vida biològica fa de la
cultura un espai que transcendeix la vida, d’aquí la importància de la vida mateixa com a
construcció de voluntats i d’idees. Chema Alvargonzalez pertany a una generació que tenia la
utopia de convertir la vida de l’artista en un transeünt de la societat del coneixement. Va veure
caure el mur de Berlín, el mur de la separació dels sistemes polítics, i volia veure caure el
sistema que separa la cultura material de la immaterial. De l’objecte de memòria cap al seu
desplaçament líric, límpid i excepcional. I de la personalitat de l’estil en la unitat de les
metàfores al procés constructiu col·lectiu anònim en la posthistòria de la modernitat.
A MEHR LICHT (MÉS LLUM) les obres han quedat fixades en l’immutable correlat objectiu i
formal de l’obra acabada però vibren dins el Gran buit amb zones adjectivades pels colors de la
llum freda. És una obra que transita, així, entre el visible, els rastres de memòria i un Enllà
imperfectiu; i que permetrà a l’espectador de banyar-se dins l’espai de llum líquida que
Alvargonzalez reeixí, en nom d’una generació, a habitar. A habitar els espais transfronters que
provoquen la transformació de l’obra d’art i de l’espai públic.
Vicenç Altaió Director d’Arts Santa Mònica
16

Odio els arxius, consultar dossiers em produeix al·lèrgia en el tou dels dits.
Catalogar és descontextualitzar -binari mort – hibernació.
Intensitat
Franco Marinotti
Però en aquesta morgue d’idees, projectes de mostres, preus, mides, invitacions, textos i
imatges, hi ha alguna cosa que encara dóna senyals de vida: quatre folis mecanografiats
“diccionari de butxaca alvargonzalez”.
Quants pensaments se solapen, massa records, començaré per aquí.
Intensitat
Em trobo amb en Chema per primera vegada a principis del 2000 a Berlín, a la primera galeria
a Linienstrasse.
Confús i gairebé drogat degut a dos esdeveniments que marquen la meva vida, la inauguració
d’una galeria i viure en una ciutat que t’emborratxa i que et xucla amb força en un vòrtex de
fortíssims estímuls i emocions sense comparació, em quedo sorprès més que per les seves
paraules, pel to i musicalitat de la seva veu tan particulars.
¡Quin contrast!
Recordo que en escoltar-lo per primera vegada em vaig quedar impregnat d’una sensació
regeneradora d’una calma profunda i una serenitat intensa i em vaig adonar que, gairebé com
un director d’orquestra, impostava la seva “simfonia” dialèctica sense concedir espai als
impulsos, encara que fossin mínimament violents o abusius.
Aquesta intensitat gairebé física i sovint també abstracta de fer percebre les seves sensacions
respecte d’absolutament tot el que l’envoltava, em va fascinar d’entrada.
Les seves paraules no eren únicament un mitjà de descriure lingüísticament una situació o
qualsevol objecte mecànic o natural, sinó una mena d’accelerador màgic que donava forma, un
moviment tridimensional, que conferia una història i donava vida a tot allò que anava trobant.
Una altra cosa que em va sorprendre des del primer moment va ser el seu gust estètic pel que
fos que el rodegés i la seva capacitat d’adaptar i modificar inconscientment qualsevol ambient
en el qual es trobés en situació estable o de passada.
Amb ell era com viure en un escenari en constant transformació i d’un equilibri perfecte, tant si
era a casa seva com si era en la galeria on exposava o en el carrer que recorríem.
Neix una profunda amistat que durarà en el temps, alimentada per molts projectes compartits,
d’estima recíproca i del meu desig de «navegar» al seu costat com a copilot en el seu món de
núvols, de llums, de palaus, de matalassos, de maletes, de neó, d’aeroports, de ports, de
barcos, de vaixells, de bassals, de finestres, de roques, de màquines fotogràfiques, de
càmeres…
Llum
Conec artistes que van escollir de treballar amb la llum.
En Chema no treballava amb la llum, no intervenia quant a la intensitat, direcció, forma, però en
deixar la llibertat d’ “expressar-se” la prenia amb la mà fent ressaltar la seva força i els seus
contrastos, atorgant-li valor social, polític, fos quina fos la seva font, fos el sol, el cel, una
bombeta, un led o un flaix, un zip, un far, quedant sovint fascinat i gairebé extasiat pels efectes
inesperats, en una contemplació total.
Mai no el vaig veure amb exposímetres sofisticats ni aparells digitals complexos ni gràfics de
software; en Chema no elaborava, ell acompanyava la llum i sabia manegar la seva intensitat, i
quan era necessari ajustava el seu impacte treballant en el seu lloc sobre els contextos i mai no
buscava una intervenció directa per tal de modificar-ne les característiques.
Les llums d’en Chema no il·luminaven necessàriament, soviet no eren més que presències
discretes o signes semiocults de testimonis d’històries passades.
17

CHEMA ACARICIA UN LED SOBRE LA FAÇANA DE L’AMBAIXADA SUÏSSA DE BERLÍN,
PART DE L’OBRA MEHR LICHT. FRAGMENT DEL DOCUMENTAL SOBRE EL PROJECTE MEHR LICHT, 2001
© Cortesia Fine Arts Unternehmen / Antonella Kurzen
Viatger
He caminat amb en Chema per la ciutat de dia, de nit, en tramvia, sota els sostres dels palaus
públics i privats, he recorregut carrers i autovies, m’he aturat a estacions de servei, aeroports i
autopistes en un etern viatge per captar amb les seves màquines fotogràfiques rudimentàries
de batalla, en totes les situacions que se succeïen, ombres, llums, reflexos en un ritual soviet
maníac amb l’intent, tan sols aparentment, d’emmagatzemar imatges per alimentar una
col·lecció folla.
Els seus trets fotogràfics eren com visats de passaport que conferien l’estatus del viatge, del
moviment, de la transferència, i formaven un llargmetratge infinit.
Un film extraordinari en directe on podia passar quelcom com veure’ns reclutats com a actors,
directors, escenògrafs, periodistes, productors, espectadors o simples figurants.
Finestra
La transparència, poder travessar sense passar. La finestra per a en Chema és una pel·lícula
en la qual roman imprès el film que veiem els espectadors o que rodem els protagonistes,
segons els estats d’ànim o de les coses que són dins o fora.
No per instal·lar-se, sinó per accedir a una nova situació, una nova escena, observar, espiar o
fins i tot fer-se observar o espiar.
La finestra d’en Chema no s’obre i no es tanca, és l’obturador d’un objectiu en estat automàtic
que s’obre i es tanca però només per passar el foc en un constant exercici escènic d’autèntic
cinemascope.
No servia asseure’s davant de la moviola per tal de fer desplaçar el que s’havia rodat. Els
moments es capturen directament, no hi ha respostes, en tot cas, només records.
Aeroports
Un projecte que no hem aconseguit que engegués mai però que als dos ens entusiasmava era
el de publicar una revista sobre el tema del viatge, però no una guia, sinó un viatge en un llibre.
18

Un document que parlés dels llocs on se’ns troba en trànsit, per casualitat. Són llocs típics de
trànsit, dissenyats per al el trànsit, que no responen únicament a les exigències logístiques, fins
i tot sovint no ho són en absolut i són llocs esquàlids, freds i asèptics o simplement lletjos, molt
lletjos.
Contenidors on s’intercanvien sensacions fortes i bàsiques, tristesa, alegria, nostàlgia, ràbia,
desànim, il·lusions, desigs i somnis i, tot sovint, els destins.
Aeroports, estacions ferroviàries, estacions de servei, duanes
El diccionari continua amb Joker, Maleta, Núvol, Matalàs, Edificis, Roca, Nit, Bassals, Mirall.
Tinc diferents obres d’en Chema com a galerista seu, algunes són meves, altres estan en
trànsit, però guardo amb cura solament una obra d’art, i és nostra, indefinida, i està de pas…
_______
*“diccionari de butxaca alvargonzalez” porta la firma Victoria Bermejo i data d’octubre 2001,
Berlín.
19

CRÈDITS D’EXPOSICIÓ
Comissariat Ariadna Mas
Coordinació general Arantza Morlius
Disseny de l'espai expositiu i disseny gràfic de l'exposició Artur Carulla
Responsable tècnic Xavier Roca
Equip de muntatge Marc Ases, Luis Bisbe, Juan Carlos Escudero, Juande Jarillo, Pere Jobal,
Xesco Muñoz
Documentació de registre Malena Clavier
L'exposició ha comptat amb la col·laboració de Memoria Artística Chema Alvargonzalez
sense la qual no hauria estat possible reunir l'obra de Chema Alvargonzalez. Així com de la
inestimable participació de la Galeria Carles Taché, Galeria Oliva Arauna i Galeria Juan Silió. I
també de la generosa col·laboració de Franco Marinotti. A més d'aquelles persones que han
volgut mantenir-se en l'anonimat
AGRAÏMENTS
Artium de Álava. Vitoria-Gasteiz
CAC Málaga, Ayuntamiento de Málaga
Cajasol Obra Social
Col·lecció Ámister Hotel
Col·lecció Ana Vilaseco
Col·lecció Borja Pérez Arauna
Col·lecció Carles Taché
Col·lecció Celina Martín
Col·lecció Circa XX – Pilar Citoler
Col·lecció Galeria Soledad Lorenzo
Col·lecció Josep Maria Civit
Col·lecció Oliva Arauna
Col·lecció olorVISUAL
Col·lecció Reyes de Molina
Deutsche Bank Collection
Fine Arts Unternehmen
Fondo de Arte Contemporáneo. Fundación Mª Cristina Masaveu Peterson
Galeria Ana Vilaseco
Galeria Carles Taché
Galeria Juan Silió
Galeria Maior
Galeria Oliva Arauna
Galeria Soledad Lorenzo
OPEN CARE - Servizi per l’arte, Milano
20

Carmen Abad
Antoni Abad
Cristina Agápito
Columna Alvargonzález Ramos
Pablo Alvargonzález Ramos
Oliva Arauna
Victoria Bermejo
Pepe Catà
Lorena Corral
María Corral
Carlos Costa
Javi Creus
Rosanna Chiessi
Paula Doumanian
Alfonso de la Torre
Isabel Ensenyat
Núria Faraig
Fernando Francés
Aida Gómez
Rebecca Horn
Antonella Kurzen
Antón Lamazares
Franco Marinotti
Lavinia Marinotti
Jero Martínez
Xan Medina
Carlos Mesonero
Rakel Ochoa
Irene Pascual
Virginia Perera
Míriam Pérez
Maribel Perpinyà
María Pfaff
Matilde Prat
María Pilar Ramos Angueira
Chiti Riva
Pablo Ruiz
Eulogio Sánchez
Juan Silió
Esperanza (Sisita) Soldevila
Carles Taché
Paloma Unzeta
Katerina Valdivia
Eulàlia Valldossera
Ernesto Ventós
Ignacio Vidal-Folch
Marta Vives
CRÈDITS DEL CATÀLEG
Edició Vicenç Altaió i Ariadna Mas
Textos Vicenç Altaió, Franco Marinotti, Ariadna Mas, Rebecca Horn
Disseny gràfic i producció Paula Doumanian
Traduccions i correccions Víctor Obiols, Graham Thomson i Núria Rica.
21

CRÈDITS DEL DOCUMENTAL ALEGRE GRUPAJE
ALEGRE GRUPAJE
Documental - Vídeo de 35’
Una producció MèdiaQuiosc d’ Arts Santa Mònica
Col·labora: TV3
A partir d’una proposta d’Antoni Abad, Victoria Bermejo, Xavi Creus i Ariadna Mas.
Direcció artística, Càmera, Guió i Realització Ramon Millà
Assessorament Arxiu / Memoria Artística Chema Alvargonzalez Malena Clavier
Equip Mèdiaquiosc Benjamín Amorín, Juanjo Gutiérrez, Cristina Lliteras i Rita Marzoa.
Participen
Antoni Abad, Carmen Abad, Vicenç Altaió, Columna Alvargonzález, Pablo Alvargonzález, Oliva
Arauna, Victoria Bermejo, Javi Creus, Paula Doumanian, Fernando Francés, Antón
Lamazares, Franco Marinotti, Ariadna Mas, Xan Medina, Carlos Mesonero, Rakel Ochoa,
Virginia Perera, Irene Pascual, Maribel Perpinyà, Matilde Prat, Pilar Ramos Angueira, Eulogio
Sánchez, Juan Silió, Carles Taché, Paloma Unzeta, Eulàlia Valldosera i Ernesto Ventós.
22

CHEMA ALVARGONZALEZ
MEHR LICHT (MÉS LLUM)
EXPOSICIÓ – ARTS SANTA MÒNICA: ESPAI ARXIU (PLANTA 00)
----------------------------------------------------------------------------
Presentació a premsa: 15 de novembre a les 12.00 h
Inauguració: 15 de novembre de 2011 a les 19.00 h.
Exposició oberta: de l 16 de novembre del 2011al 29 de gener del 2012
----------------------------------------------------------------------------
Organitza i produeix: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura
L'exposició ha comptat amb la col·laboració de Memoria Artística Chema Alvargonzalez
sense la qual no hauria estat possible reunir l'obra de Chema Alvargonzalez. Així com de la
inestimable participació de la Galeria Carles Taché, Galeria Oliva Arauna i Galeria Juan Silió. I
també de la generosa col·laboració de Franco Marinotti. A més d'aquelles persones que han
volgut mantenir-se en l'anonimat
Col·laboren: Artium de Álava. Vitoria-Gasteiz, CAC Málaga. Ayuntamiento de Málaga,
Cajasol Obra Social, Col·lecció Ámister Hotel, Col·lecció Ana Vilaseco, Col·lecció Borja Pérez
Arauna, Col·lecció Carles Taché, Col·lecció Celina Martín, Col·lecció Circa XX– Pilar Citoler,
Col·lecció Galeria Soledad Lorenzo, Col·lecció Josep Maria Civit, Col·lecció Oliva Arauna,
Col·lecció olorVISUAL, Fine Arts Unternehmen, Col·lecció Reyes de Molina, Fondo de Arte
Contemporáneo. Fundación Mª Cristina Masaveu Peterson, Galeria Ana Vilaseco, Galeria
Maior, Galeria Soledad Lorenzo, Franco Marinotti, OPEN CARE – Servizi per l’arte, Milano.
----------------------------------------------------------------------------
Per a qualsevol aclariment, entrevistes, imatges, no dubteu a contactar-nos:
Neus Purtí
T 935 565 314 (directe) - T (34) 933 162 810
npurtic@gencat.cat
Departament de Comunicació i Premsa | Arts Santa Mònica
www.artssantamonica.cat
Becàries T 933 162 810 ext. 13437
becaris_artssantamonica@gencat.cat
Departament de Comunicació i Premsa | Arts Santa Mònica
www.artssantamonica.cat
----------------------------------------------------------------------------
23