Coneixement

Coneixement
5
PRIMÀRIA · TERCER CICLE
del medi
Proposta Didàctica
Ricardo Gómez
Rafael Valbuena
Juan Ramón Brotons
OBRE LA PORTA

Aquesta proposta didàctica forma part del projecte educatiu d’Anaya Educació
per al tercer cicle d’educació primària.
En la realització han intervingut:
Coordinació editorial: Teresa Mesegar i Juan Doménech
Edició: Marco Sánchez, Ana Moreno i José Luis Chamero
Disseny de les cobertes i els interiors: Miguel Ángel Pacheco i Javier Serrano
Tractament infogràfic del disseny: Javier Cuéllar i Patricia Gómez
Maquetació: Esperanza Hernández i MonoComp
Correcció: Natalio Fernández
Departament gràfic: Anaya Educación
Assessorament lingüístic: Àngels Estévez
Fotografies: AGE Fotostock, Agencia EFE, AISA, Archivo Anaya (Candel, C.;
Castro, M.; Cosano, P; Enríquez, S.; Escofet, J.M.; García, P.; y Muñoz, V.; Jove, V.;
Lacey, T.; Lezama, D.; López-Archilla, A.; Lucas, J.; Marín, E.; Martínez, C.;
Menéndez, D.; Moreno, C.; Moreno, N.; Ortega, A.; Padura, S.; Pérez-Uz, B.; Quintas, D.;
Ramón Ortega; P.-Fototeca de España; Ruiz, J.B.; 6x6 Producción Fotográfica;
Sánchez, J.; Sanguinetti, J.A.-Fototeca de España; Steel, M.; Valls, R.; Vázquez, A.;
Zafra, J.C.; Zuazo, A.H.), Casa de Su Majestad el Rey/Dvirgili, Corbis/Cordon Press,
ESA, Getty Images, NASA, NASA/JPL-Caltech, Prisma, Stockphotos.
Agraïments als infants Sara Barahona Tejeda, Said Alaiz, Mohamed Afarir,
Alba Bernal Burgos, Ana Brizuela Angulo, Jaime Bello Ayuso, María-Alina Duinea,
Nora Garrido Martín, Danny Miguelina González García, Roberto Popescu,
Medi Taheri.
Agraïments a l’Institut d’Educació Secundària Sapere Aude.
Aquest producte i els seus continguts són un material complementari del manual de Coneixement del medi per a 5è
d’educació primària. El professorat només podrà utilitzar-lo per impartir les classes d’aquesta matèria, al mateix centre
d’ensenyament i sempre que els seus alumnes hagin adquirit l’esmentat manual publicat pel Grupo Anaya, S.A.
Qualsevol altre ús del producte, directe o indirecte, fora de l’àmbit indicat, així com la reproducció o la còpia
d’aquest o dels continguts que el formen, i també la divulgació i/o la difusió, total o parcial, a través de qualsevol
mitjà, necessitarà un permís exprés i per escrit del Grupo Anaya, S.A.
© Del text: Ricardo Gómez Gil, Rafael Valbuena Pradillo, Juan Ramón Brotons, Vitoria, 2009.
© Del conjunt d’aquesta edició: GRUPO ANAYA, S.A., 2009 - Juan I. Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.
Reservats tots els drets. El contingut d'aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues
ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o
comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució
artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.
Dipòsit Legal:
Imprimeix:
ET011340/1E1I - 9233637

Índex
ELS MATERIALS D’ANAYA PER A CONEIXEMENT DEL MEDI 5 ........................ 5
Els materials per a l’alumne .......................................................................... 6
Els materials per al professorat ..................................................................... 7
El material d’aula .......................................................................................... 8
Així és el llibre de l’alumne............................................................................ 10
Així és l’atles................................................................................................ 12
Així és el quadern de l’alumne ....................................................................... 13
Així és la proposta didàctica ......................................................................... 14
Així són els recursos per al professorat.......................................................... 15
PROGRAMACIÓ PER COMPETÈNCIES ............................................................ 17
DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS ........................................................... 25
1. Els éssers vius. Les plantes .................................................................... 26
2. Els animals ............................................................................................ 42
3. Alimentació i digestió .............................................................................. 58
4. Respiració, circulació i excreció................................................................ 74
5. La funció de relació................................................................................. 90
6. L’univers i el sistema solar...................................................................... 104
7. La matèria i les seves propietats ............................................................. 118
8. L’energia i els canvis............................................................................... 134
9. La superfície terrestre............................................................................. 148
10. Les aigües del planeta ............................................................................ 162
11. L’atmosfera i el clima.............................................................................. 176
12. Vivim en societat .................................................................................... 190
13. L’organització d’Espanya ......................................................................... 204
14. La història i el seu estudi. La prehistòria .................................................. 220
15. L’edat antiga i l’edat mitjana ................................................................... 234

Els materials
d’Anaya
per a Coneixement
del medi 5

Els materials per a l’alumne
PRIMÀRIA · TERCER CICLE
Coneixement
del medi
5ILLES BALEARS
El llibre de l’alumne
El llibre de l’alumne s’acompanya d’un atles amb
abundant material gràfic per a il·lustrar i complementar
determinats continguts desenvolupats en les unitats.
Atles de
5è
ILLES BALEARS
OBRE LA PORTA
PRIMÀRIA · TERCER CICLE
Coneixement
del medi
5
Quadern
ILLES BALEARS
El quadern de treball
És un quadern que reforça i amplia els continguts estudiats
en cada una de les unitats del llibre de l’alumne.
Les solucions de totes les activitats proposades en
els quaderns es recullen en el llibre de recursos del
professorat.
OBRE LA PORTA
6

Per a Linux,
Microsoft Windows® Vista
Els materials per al professorat
PRIMÀRIA · TERCER CICLE
Coneixement
del medi
5
ILLES BALEARS
OBRE LA PORTA
Proposta Didàctica
Unitats: 1, 2 i 3
La proposta didàctica
La proposta didàctica és una guia eficaç per a organitzar
el treball a l’aula. S’hi reprodueixen, en color, les pàgines
del llibre de l’alumne, acompanyades d’elements que enriqueixen
el procés d’ensenyament-aprenentatge:
• Programació per competències.
• Presentació de cada unitat.
• Objectius, criteris d’avaluació i competències desenvolupades
en cada apartat del llibre de l’alumne.
• Suggeriments metodològics.
• Activitats de reforç i d’ampliació.
• Solucions de les activitats proposades en el llibre de l’alumne
i en la proposta didàctica.
PRIMÀRIA / TERCER CICLE
Unitat 2. Els animals
Activitat 1. Classifiquem els animals
enregistrada. Es prohibeix la duplicació,
autorització
sense
pública i radiodifusió,
ILLES BALEARS
PRIMÀRIA · TERCER CICLE
Coneixement
del medi
5
CD-ROM
per al professorat
OBRE LA PORTA
fonogràfic i del propietari de l’obra
a execució
d’aquest CD per
S.A.
Exemplar distribuït amb publicació impresa
i
PISSARRA DIGITAL
El CD-ROM per al professorat
És un disc que conté:
• Projecte curricular.
• Recursos didàctics interactius per a cada unitat.
• Recursos fotocopiables: programació, avaluació, reforç,
ampliació, desenvolupament de competències, taller de
ciències.
• Banc d’imatges.
• Vídeos i animacions.
el lloguer, el préstec i la utilització
prèvia. © Grupo Anaya,
Reservats tots els drets del productor
PRIMÀRIA · TERCER CICLE
Coneixement
del medi
5
ILLES BALEARS
Programacions de 5è i 6è
Avaluació
Desenvolupament
de competències
Tractament de
la diversitat
Taller de ciències
Solucions del quadern
OBRE LA PORTA
Recursos
Unitats: 1, 2 i 3
Els recursos fotocopiables
Un quadern d’on es poden fotocopiar còmodament els recursos
següents:
• Programació de cada unitat.
• Proves d’avaluació.
• Desenvolupament de competències.
• Fitxes de reforç i d’ampliació.
• Taller de ciències.
També inclou les solucions del quadern de treball.
7

8/5
DE TENERIFE
PONTEVEDRA
A
HUELVA
LA CORUNYA
LUGO
ZAMORA
CÒRDOVA
M A R R O C
A S T Ú R I E S
PALÈNCIA
VALLADOLID
BURGOS
ALBACETE
NAVARRA
9/5
d
Ç A
10/5
El material d’aula
Carpeta de murals
El nostre projecte ofereix un conjunt de murals que faciliten l’exposició
a l’aula de continguts importants de cada unitat. Per a això, es basen
en gràfics, esquemes, mapes, etc. Aquests últims, els mapes, es presenten
en un format més gran.
Relació de murals
• L’organització dels éssers vius.
• La classificació dels invertebrats.
• La classificació dels vertebrats.
• L’aparell digestiu.
• La respiració.
• La circulació de la sang.
• La musculatura.
• L’esquelet.
• El sistema solar.
• Espanya i les seves comunitats i ciutats autònomes.
Murals de gran format
• Mapa físic d’Espanya.
• Mapa polític d’Espanya.
ESPANYA I LES COMUNITATS I CIUTATS AUTÒNOMES
M a r C a n t à b r i c a
L’ESQUELET
O C E À
G A L Í C I A
ORENSE
LLEÓ
C A S T E L L A
CANTÀBRIA
PAÍS
BASC
BISCAIA
GUIPÚSCOA
ÀLABA
F R
A N
Crani
A T L À N T I C
L
LA RIOJA
I L L E Ó
OSCA
ANDORRA
Maxil·lar
U G
SALAMANCA
ÀVILA
SEGÒVIA
SÒRIA
GUADALAJARA
SARAGOSSA
A R A G Ó
LLEIDA
GIRONA
Omòplat
Clavícula
Estern
Húmer
P O
R T
BADAJOZ
CÀCERES
EXTREMADURA
TOLEDO
CIUDAD REAL
MADRID
CASTELLA-
LA MANXA
CONCA
TARRAGONA
TEROL
CASTELLÓ
VALÈNCIA
COMUNITAT
C A T A L U N Y A
à
n
BARCELONA
i
a
Costelles
VALENCIANA
r
Columna vertebral
Cúbit
O C E À A T L À N T I C
C O M U N I T A T D E C A N À R I E S
SEVILLA
A N D A L U S I A
GRANADA
MÀLAGA
CADIS
JAÉN
MÚRCIA
ALACANT
t
e r
I L
L E
S
B A
L E
S
A R
Radi
SANTA CRUZ
ALMERIA
i
Maluc
e
Carp
LAS PALMAS
M
a
r
M
Fèmur
Metacarp
Falanges
EL SISTEMA SOLAR
Eris
Planetes nans
Plutó
LLEGENDA
FRANÇA
EXTREMADURA
CÀCERES
0 100 200 300 km
País
Comunitat autònoma
Província
Júpiter
Neptú
Ròtula
Saturn
Tíbia
Cometa
Peroné
Urà
Tars
Metatars
Mart
Falanges
Terra
Lluna
Cinturó d’asteroides
Venus
Sol
Mercuri
8

Quàdriceps
Pectoral
Orbicular
Masseter
5/5
Bessons
7/5
4/5
LA MUSCULATURA
Esternoclidomastoïdal
Bíceps
Deltoide
Abdominals
Trapezi
Costals
Tríceps
Oblic
Dorsal
Sartori
L’APARELL DIGESTIU
LA RESPIRACIÓ
INSPIRACIÓ EXPIRACIÓ
Gluti
Bíceps
femoral
Semitendinós
Boca
Dents
Llengua
Glàndules
salivals
Faringe
L’aire entra
S’expulsa l’aire
amb diòxid de
carboni
Esòfag
Els pulmons
augmenten
Els pulmons
minven de
volum
Fetge
Estómac
El diafragma
es contrau
L’aire arriba als
alvèols
pulmonars.
L’oxigen passa
de l’alvèol a la
sang
El diafragma
es relaxa
Intestí
prim
Intestí
gros
Pàncrees
Apèndix
Anus
EL MAPA FÍSIC D'ESPANYA
@ GRUP ANAYA S. A., Coneixement del Medi, Educació Primària.
1/5 y 6
9

Així és el llibre de l’alumne
1 Les
Els éssers
vius.
plantes
Llegeix per aprendre
Una història breu de la vida
Quan la Terra es formà, era un lloc ardent, sense aigua líquida,
sense vida. A poc a poc, aquestes condicions canviaren i, fa aproximadament
4 000 milions d’anys, hi sorgiren els primers éssers
vius, que eren molt simples.
La Terra continuà canviant. Lentament, hi aparegueren espècies
noves d’éssers més complexos i més grans, que anaren adaptantse
als diferents medis del planeta.
Les espècies que no s’adaptaren als canvis desaparegueren. Els dinosaures
en són un exemple. Sabem que dominaren la Terra durant
molt de temps, però certs canvis en causaren l’extinció fa
65 milions d’anys.
Es calcula que actualment existeixen deu milions d’espècies d’éssers
vius diferents. Habiten en quasi tots els llocs del planeta. Podem
dir que hi ha una gran biodiversitat.
Els éssers humans a penes fa un milió d’anys que som al planeta.
Hi estam ben adaptats, i la nostra intel·ligència ens ha permès
conèixer el món per a viure-hi millor. Ara bé, la intel·ligència
també ens ha d’ajudar a conservar-lo.
Parlam del text
1 Comenta el significat de les paraules biodiversitat,
adaptació i extinció. Pots consultar un diccionari.
2 Conta a un company o companya com era la Terra
abans que sorgissin els primers éssers vius.
3 Discuteix a classe si creus que els éssers humans
estam ben adaptats al medi.
Ens feim preguntes
1 Entre tots els éssers vius que habiten la Terra, creus
que alguns són més importants que els altres?
2 Obtenim de molts éssers vius aliments, materials,
medicaments… Cita’n alguns exemples.
3 Al mateix temps que ha anat augmentant el nombre
de persones que habitam el planeta, ha anat creixent
el nombre d’éssers vius que utilitzam amb fins
diversos. Creus que això pot fer que en desapareguin
alguns?
El començament
de la unitat
Cada unitat s’inicia amb una lectura
i una il·lustració relacionades amb
els continguts que s’hi tractaran. Per
tal de contribuir a l’explotació didàctica
d’aquesta pàgina doble, s’hi inclouen:
• Preguntes que ajuden a avaluar la
comprensió lectora.
• Preguntes que inviten els alumnes
a reflexionar sobre qüestions relacionades
amb la unitat.
La superfície
terrestre
Llegeix per aprendre
9Els mapes més moderns
Quan es fa un viatge, és convenient comptar amb l’ajuda d’un
mapa de la zona per la qual es viatja. Un mapa és una representació
d’una part de la superfície de la Terra.
Hi ha molts tipus de mapes: de relleu, de comunicacions, de població,
etc.
Una de les formes més modernes de representar la superfície de
la Terra són els mapes informàtics, que ens ofereixen una visió
del relleu.
Amb aquests mapes, hi podem veure les muntanyes, les valls, les
planures o els accidents costaners com si fóssim ocells que volen a
poca altura. Aquests mapes informàtics ens poden proporcionar,
a més a més, algunes dades molt útils i amb molta precisió, si les
utilitzam en combinació amb un GPS.
El GPS (o sistema de posicionament global) ens permet saber,
amb exactitud, on ens trobam.
Parlam del text
1 Què és un mapa?
2 Indica tres tipus diferents de mapes.
3 Què significa la sigla GPS?
4 Què podem saber gràcies a un GPS?
Ens feim preguntes
1 Quin mapa ens podrà oferir més detalls, un que representa
molt de territori o un que en representa
poc?
2 Estats Units d’Amèrica, Xina i Rússia són tres dels
països més poblats de la Terra i, a més, tres dels que
més contaminen.
Cerca’ls en un atles i contesta: en quin continent es
troba cada un? Creus que existeix cap relació entre la
grandària de la població i la contaminació?
Els continguts
Els continguts de cada unitat s’han
distribuït en apartats que ocupen
una pàgina doble. En cada un d’aquests
apartats:
• Es destaquen els continguts principals.
• S’incorporen il·lustracions o fotografies
aclaridores.
• S’inclouen activitats que refermen
l’aprenentatge.
La digestió 3
La digestió i l’aparell digestiu
Esquema de l’aparell digestiu
La digestió consisteix a anar «esmicolant» a poc a poc els aliments
en substàncies cada vegada més senzilles, fins a obtenirne
els nutrients.
Per a digerir els aliments utilitzam l’aparell digestiu, que està
format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.
• El tub digestiu està constituït per la boca, la faringe, l’esòfag,
l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros.
• Les glàndules digestives són les glàndules salivals, que segreguen
la saliva; el fetge, que segrega la bilis, i el pàncrees, que
segrega el suc pancreàtic.
Boca
Com és el procés de la digestió
Llengua
1. De la boca a l’estómac
Esòfag
Les dents tallen i trituren l’aliment. Les glàndules salivals segreguen
saliva. La llengua mescla la saliva amb l’aliment triturat.
D’aquesta manera es forma el bol alimentari, que descendeix
per la faringe i per l’esòfag fins a l’estómac.
2. A l’estómac
Fetge
L’estómac segrega unes substàncies anomenades sucs gàstrics.
Quan aquests sucs es mesclen amb el bol alimentari, es forma una
pasta d’aliment parcialment «trencat» o digerit, anomenat quim.
Intestí
gros
3. A l’intestí prim
Gràcies a la bilis, al suc pancreàtic i a uns sucs que vessen les parets
intestinals, es completa la digestió dels aliments. Així, a l’in-
L’aigua i la fibra no són nutrients,
prim
Hàbits saludables
Intestí
testí prim, es forma una pasta, el quil, que conté els nutrients. però són essencials en l’alimentació.
A la paret de l’intestí hi ha vellositats, que són unes rugositats a
L’aigua dissol nutrients i substàncies
de rebuig.
les quals arriben capil·lars (uns conductes molt fins de l’aparell
circulatori). A les vellositats, els nutrients passen als capil·lars.
La fibra és un component de les
Així, els nutrients comencen el recorregut per l’aparell circulatori,
i la sang els reparteix per tot el cos.
que és important en el procés de
plantes que no podem digerir, però
la digestió perquè:
4. A l’intestí gros
• Facilita el recorregut dels aliments
pels intestins.
A l’intestí gros s’extreu l’aigua de les restes del quil i es formen
els excrements, que s’eliminen per l’anus.
• Facilita el pas dels nutrients als
capil·lars per les vellositats.
En la digestió, l’aparell digestiu va «trencant» els aliments Has d’intentar beure aigua suficient
i consumir productes rics en
en substàncies cada vegada més senzilles, fins a obtenir-ne
els nutrients. Aquests passen als capil·lars a l’intestí prim. fibra, com ara aliments fets amb
arròs o amb farines integrals, fruites
i
Amb les restes, es formen els excrements.
verdures.
Glàndules
salivals
Faringe
Estómac
Pàncrees
Anus
En l’atles
En la pàgina 12 de l’atles pots
consultar una descripció més detallada
de l’aparell digestiu.
Activitats
REFORÇ EL QUE HE APRÈS
1 Associa cada fase de la digestió
amb la part de l’aparell digestiu
en què es produeix.
a) S’hi forma el quim.
b) S’hi formen els excrements.
c) Els nutrients hi passen als
capil·lars.
d) S’hi tritura l’aliment.
e) La bilis hi participa en la
digestió.
2 Ordena les parts de l’aparell
digestiu indicades en el dibuix
segons que siguin glàndules
digestives o parts del
tub digestiu.
APLIC EL QUE HE APRÈS
3 Dissenya un cartell per recomanar
el consum de fibra.
a) Indica-hi per què hem de
consumir fibra.
b) Has d’incloure-hi el dibuix de
tres aliments rics en fibra el
consum dels quals vulguis
recomanar.
L’«arc de sant Martí»
Aquesta icona, present en alguns
apartats, destaca les activitats o els
continguts relacionats amb els valors
i els temes transversals.
40
41
10

Els animals. Els invertebrats
Així són els animals
Els animals són éssers pluricel·lulars heteròtrofs. Tenen òrgans
dels sentits i poden desplaçar-se.
Els animals es classifiquen en dos grups:
• Els invertebrats. No tenen columna vertebral ni esquelet intern.
Alguns estan protegits per closques, cuirasses…
• Els vertebrats. Tenen un esquelet intern amb un crani i una
columna vertebral.
Els animals són éssers pluricel·lulars heteròtrofs, que tenen
òrgans dels sentits i que poden desplaçar-se. Es classifiquen
en invertebrats i vertebrats.
Així són els invertebrats
Hi ha molts grups d’invertebrats, molt diferents entre si. Els
principals es resumeixen en aquest esquema.
En l’atles
Consulta de la pàgina 4 a la 9 de
l’atles per tal de conèixer millor alguns
animals, vertebrats e invertebrats.
PRINCIPALS GRUPS
D’INVERTEBRATS
Activitats
REFORÇ EL QUE HE APRÈS
1 Cita tres característiques dels animals que
els diferencien de les plantes.
2 Anomena tres animals sense crani i tres
més amb crani.
3 Consulta l’esquema inferior i digues en quin
grup d’invertebrats hi ha animals:
a) Amb closca.
b) Amb tentacles verinosos.
c) Amb pues.
d) Que poden volar.
RESUMESC EL QUE HE APRÈS
4 Fes una fitxa amb les característiques de cada
grup d’invertebrats.
5 Completa les fitxes anteriors escrivint els
noms d’alguns dels animals que pertanyen a
cada grup.
6 Si consultes llibres d’animals, comprovaràs
que hi ha diversos tipus de mol·luscos i diversos
tipus d’artròpodes.
a) Intenta esbrinar quins són aquests grups.
b) Posa’n exemples de cada un.
2
La «bola del món»
Aquesta icona, que apareix en alguns
marges, remet als continguts
inclosos en l’atles que acompanya
el llibre.
PÒLIPS I MEDUSES
CUCS
EQUINODERMS
MOL·LUSCOS
ARTRÒPODES
Animals amb forma de sac
i amb tentacles verinosos
al voltant de la boca.
Animals amb el cos molt
allargat i, sovint,
dividit en anells.
Animals amb una cuirassa
formada per plaques molt
dures amb sortints i pues.
Animals amb el cos
musculós; molts tenen
closca.
Animals amb una coberta
externa rígida i potes
articulades. Alguns volen.
Anemones, coralls,
meduses…
Cucs de terra, sangoneres,
cucs marins…
Estrelles i eriçons de mar…
Cloïsses,
caragols, pops…
Aranyes, crancs,
insectes, centpeus…
22
23
epàs la unitat
RESUMESC
estan formats per
Cèl·lules
i poden ser
Unicel·lulars Pluricel·lulars
ELS ÉSSERS VIUS
realitzen les tres
funcions vitals
Nutrició.
Relació.
Reproducció
es classifiquen en
Cinc regnes
6 Observa la imatge A:
a) Anomena els éssers vius que es poden apreciar en la imatge.
b) Digues a quins regnes pertanyen.
c) Classifica’ls segons que siguin autòtrofs o heteròtrofs. N’hi ha cap
d’heteròtrof que descompongui la matèria viva?
7 La fotografia B està captada amb un microscopi. S’hi poden observar
les cèl·lules d’un ésser viu pluricel·lular.
a) Realitza un dibuix d’una d’aquestes cèl·lules i indica els aspectes observables
que creguis que són importants.
b) Creus que les cèl·lules corresponen a un animal o a una planta? Raona
la resposta.
1
Repàs la unitat
Els continguts de la unitat es repassen
de forma teòrica en un resum i
amb la bateria d’activitats recollides
en l’apartat «Reforç».
si solament tenen si tenen
una cèl·lula moltes cèl·lules
Moneres Plantes
REFORÇ
1 Fes un esquema en què figurin els òrgans
de les plantes i les funcions que realitzen.
2 Explica en què consisteixen les funcions vitals
que figuren en l’esquema.
3 Defineix ésser viu, cèl·lula i planta.
4 Un científic col·locà una planta en un recipient
de vidre, tancat i ple d’aire. Després,
n’eliminà solament l’oxigen. Deixà el recipient
al sol durant unes hores i comprovà
que el recipient tornava a tenir oxigen.
a) Explica com hi va aparèixer l’oxigen.
b) L’experiment sortiria igual si es feia a la
nit?
Animals
que són
Fongs Protoctists
A
I FAIG UN PAS MÉS
Ja saps que hi ha una gran quantitat de plantes
i d’animals que tenen molta importància en l’alimentació
humana.
A més, hi ha éssers vius d’altres regnes presents
en la nostra alimentació, encara que no
els «veiem».
És el cas d’alguns fongs i bacteris, sense els
quals no podríem fabricar alguns aliments, com
ara el pa, el vinagre, el formatge o el iogurt.
8 Elabora una taula amb plantes i animals
que ens serveixen d’aliment.
B
Sota el títol «I faig un pas més», s’inclou
un breu contingut d’ampliació
sobre el qual es proposen diverses
qüestions destinades a relacionar
coneixements i a exercitar algunes
destreses, com per exemple, la recerca
d’informació.
5 La imatge de la dreta té a veure amb la funció
que realitzen les plantes. Explica el que hi
observes.
9 Cerca informació sobre quins éssers vius intervenen
en la fabricació del pa i del iogurt,
i digues a quins regnes pertanyen.
16
17
es meves competències
APRENC A COMPRAR. Les etiquetes dels aliments
Els aliments que compram envasats han de dur sempre una etiqueta amb
informació per al consumidor.
Aquí tens com a exemple l’etiqueta d’una caixa de galetes.
GALETES DE XOCOLATA
Contingut net: 1 000 g
Data de caducitat: 12 de 2012
Ingredients: sucre, farina de blat, greix vegetal,
llet, ous, xocolata, avellanes, sal i aromes artificials.
Dades nutricionals per cada 100 grams:
Calories: 480
Fibra: 5 g
Hidrats de carboni: 60 g Proteïnes: 7 g
Greixos: 25,1 g
Minerals: 0,36 g
Conservau en un lloc fresc i sec
1. Què són els aliments envasats?
a) Els que es venen en un tassó de plàstic o de vidre.
b) Els frescos, com ara la fruita i la verdura.
c) Els que compram en brics, en llaunes, en botelles, en caixes…
2. Segons l’etiqueta, quan s’han de consumir les galetes del dibuix?
Caldria guardar-les al frigorífic? Per què?
3. Vols prendre aquestes galetes en el berenar. Quins altres dos
aliments elegiries per completar-lo? Tingues en compte
el valor nutritiu que tenen.
a) Una poma i una ensaïmada de crema.
b) Llet i suc de taronja.
c) Llet i una torrada amb mantega i confitura.
4. Amb 25 grams d’aquestes galetes, quantes calories es consumeixen?
5. La caixa de galetes del dibuix costa 3 €, però també es venen en
caixes de 2 kg que costen 5 €. Quin és el preu d’un quilo en aquest
cas? Quina de les dues caixes suposa un estalvi? Per què?
46
orn enrere
REPÀS EL CURS
1 Observa l’arbre de la fotografia.
a) Pot realitzar la fotosíntesi en aquestes
circumstàncies? Per què?
c) En quina estació creus que s’ha pres
la imatge?
2 Per què creus que deim que els animals
tenen una funció de relació més desenvolupada
que les plantes?
3 Quines parts tenen les cèl·lules dels animals?
4 Quin gas prenem de l’exterior els animals
i les plantes en la respiració? Quin
gas, producte de la respiració, expulsam
a l’exterior?
5 Resumeix en un esquema els principals
grups d’invertebrats i de vertebrats.
6 Explica aquesta frase: «Els moviments
de les plantes són lents i escassos».
7 Digues en què consisteix l’excreció i anomena
dos productes de rebuig.
8 Observa les imatges inferiors d’animals
diferents i respon:
a) Quin és un artròpode?
b) Quins són invertebrats?
c) Indica’n un que respiri mitjançant brànquies
i un altre que ho faci per mitjà de
tràquees.
d) Elegeix-ne tres i digues què empren
per a desplaçar-se.
3
47
Les meves competències.
Torn enrere
L’apartat de competències està
orientat al desenvolupament explícit
d’algunes competències, prenent
com a punt de partida conceptes,
procediments i actituds estretament
lligats al coneixement del medi.
Perquè el procés d’aprenentatge sigui
continu, en cada unitat es tornen
a recordar, a través d’activitats, els
continguts bàsics. D’aquesta manera,
el procés mai no s’interromp,
sinó que es construeix sobre allò
que ja se sap.
11

0 100 200 300
400 km
Punta
Punta
c
i
Cap Peñas
.
Pisuerga
Cap
d’Ajo
.
Cap
Sacratif
Cap
Matxitxako
LA ALCARRIA
Andarax
Sangonera
Així és l’atles
Animals invertebrats terrestres
Objectiu de l’atles
El caragol d’horta
Aquest mol·lusc terrestre s’alimenta
de plantes. Pot ser una plaga per a
alguns cultius.
L’aranya ratllada
Llimac de la laurisilva
Aquest mol·lusc no té closca. Viu
exclusivament en alguns boscos de
Canàries.
El milpeus
L’escorpí
Aquest artròpode caça de nit
i s’alimenta d’insectes.
Té una picada molt perillosa.
El poliol
La papallona
Aquest insecte es caracteritza per
posseir quatre ales grans formades
per diminutes escames de colors.
La lluerna
L’atles que acompanya el llibre de
l’alumne té com a propòsit fer un
compendi d’alguns continguts per
facilitar-ne l’exposició i proporcionar
a l’alumnat il·lustracions i mapes
de grans dimensions que en facilitin
la consulta.
Aquest insecte s’alimenta de
pugons. És molt beneficiós.
Aquest insecte emet llum
i s’alimenta de caragols.
Aquest artròpode espera
les preses en una
teranyina.
Aquest artròpode és herbívor
i inofensiu.
Activitats
1 Quins grups d’invertebrats estan representats
en aquestes pàgines? A quin grup pertany
cada un?
2 Tria un dels invertebrats que apareixen en
aquestes pàgines, informa-te’n i escriu un
text amb tot el que en sàpigues.
6 7
Una dieta sana
Carn, ous i peix
Consumeix aquests aliments dues o tres vegades a la setmana.
Verdures
Consumeix-ne cada dia
entre 3 i 5 racions.
Cereals
Consumeix diàriament
quantitats suficients de
pa, o pasta, o arròs, o
blat de les índies…
Aigua
Beu-ne cada dia i abundantment, sobretot
si fa calor o si fas exercici. Es recomanen
entre un i dos litres diaris.
Dolços
Consumeix-ne ocasionalment.
Greixos
Consumeix-ne ocasionalment.
Llegums i fruites seques
Consumeix-ne dues o tres vegades a la setmana.
Activitats
Fruites
Consumeix-ne cada dia
entre 3 i 5 porcions.
Lactis
i oli
d’oliva
Pren-ne cada dia
però en quantitats
moderades.
1 Elabora un menú per a una setmana seguint
les recomanacions d’aquesta piràmide dels
aliments.
10 11
Mapa físic d’Espanya
16˚ O
43˚ N
42˚ N
41˚ N
40˚ N
39˚ N
38˚ N
37˚ N
29˚ N
Punta de
Fuencaliente
28˚ N
18˚ O
15˚ O
LLEGENDA
La Palma
de Teno
Gomera
El Hierro
17˚ O
14˚ O
Cim
Riu
Pantà
Límit nacional
Límit de comunitat
autònoma
O C E À
I L L E S
Tenerife
Punta de
la Rasca
O C E À
A T L À N T I C
Teide
3718
A T L À N T I C
C A N À R I E S
d’Anaga
16˚ O
13˚ O
Escala: 1 / 4200000
Punta de
Maspalomas
La Isleta
12˚ O
Gran Canària
15˚ O
11˚ O
Fuerteventura
Lanzarote
14˚ O
10˚ O
Ria de Muros i Noia
Ria d’Ares i Betanzos
Punta San Adrián
Cap Finisterre
Ria de Corcubión
Ria d’Arousa
Ria de Pontevedra
9˚ O
9˚ O
Ria de Vigo
Tambre
MIÑO
U G
R T
P O
8˚ O
Cap Ortegal
A
Eume
í s
S. d’o Faro
M a s s
L
8˚ O
Altiplà
de Lugo
MIÑO
Limia
Estaca de Bares
G a
l a
San Mamede
H o
S e r r
S. d’o Courel
S. de
GUADIANA
Eo
Sil
S
S i e r
Odiel
Munts. de Lleó
S. de
I
Narcea
S. de Gata
a l a d a C a n t à b r
la Culebra
V
S T
a
l l
V a l l d e l
S. de San Pedro
r t a d e l G u a d i a n a
S. d’Aracena
Tinto
Golf de Cadis
Navia
Águeda
Alagón
Badia de Cadis
7˚ O
7˚ O
Salor
Depressió
Nalón
E M
d e
l
A C
E
D
T a j
del Guadalquivir
u e r o
N T
r a M o r e
S
M E S E T A
S E P T E N T R I O N A L
Almonte
6˚ O
Órbigo
Esla
Tormes
S. de
Guadalupe
Matachel
Bembézar
Guadalete
Punta Marroquí (o de Tarifa)
Tiétar
S . d e
Picos
de Europa
S e
r r
e r r a l a d a
R A L
o
Muntanyes de Toledo
M E S E T A
M E R I D I O N A L
Zújar
Sella
DUERO
TAJO
Serranía
G r e d o s
Guadiato
Genil
de Ronda
Estret de Gibraltar
S
Deva
Adaja
Nansa
Eresma
S. de Guadarrama
GUADIANA
M a d
Guadalhorce
Punta Almina
M A R R O C
6˚ O
5˚ O
5˚ O
M a r C
Saja
Guadarrama
Alberche
r o n a
a l
Besaya
S E R R A L
Arlanzón
Arlanza
Duratón
Algodor
Jabalón
GUADALQUIVIR
n a
a
Punta de Calaburras
M
4˚ O 3˚ O 2˚ O
a n t à b r i c a
4˚ O
L A
d
i c a
S. de
a
P e n i b
Muntanyes
Basques
la Demanda
S. de Cazorla
S. de Segura
S. de Baza
P
S E R R A L A D A
S. de los
è t i c a
D e p r e s s i ó d e
S u b
A D E S B È T I Q U
S
Mulhacén
3478
a
Jarama
Picos de
Urbión
DUERO
M A N X A
Guadiana
Nerbion
Henares
Záncara
N e v a d a
3˚ O
EBRE
Tajuña
Cigüela
Guadalimar
Menor
S. d’Urbasa
Jalón
TAJO
S .
d e
Filabres
Arga
Mts. Universales
Mundo
C o n
Almanzora
Golf
d’Almeria
r
Golf de Biscaia
S. de Cap
de Gata
Bidasoa
Aragó
Jiloca
c a
I
S. d’Albarrasí
Guadalaviar
Cabriol
XÚQUER
b è
I B È R I
E S
S. d’Espuña
Cap de Gata
2˚ O
1˚ O
t i
S. de
Gállego
R I
S. de Guara
l ’ E b r e
c
C
a
A
S. de Gúdar
S. de Martés
Crevillent
EBRE
Vinalopó
SEGURA
Guadalop
Mi lars
TÚRIA
Golf de Mazarrón
Cap Cope
M
1˚ O
F
e
0˚
R
S. d’Aitana
N E U
Cinca
Golf de València
Cap de Palos
Noguera Ribagorçana
Noguera Pallaresa
S e r r a
Cap
de la Nau
Cap de l’Horta
Cap de Santa Pola o d’Aljub
d
0˚
i
1˚ E
A N
Aneto
3404
t
Segre
S. de Cadí
l a d a
Delta de l’Ebre
S
Llobregat
Ter
L i t o r a l C a t a l a n a
Cap de Salou
Golf de Sant Jordi
e r
r
Ç
Cap de
Barbaria
à
A L
1˚ E
2˚ E
Eivissa
Formentera
I
A
ANDORRA
n
Mallorca
L
L
Cabo de
Formentor
S. de Tramuntana
E
i
G È
2˚ E
3˚ E
Activitats
S
Cap de Creus
Golf de Roses
B
a
A
Menorca
L
R I
3˚ E
4˚ E
Cap
d’Artrutx
E
A
R
A
S
1 Cita tres serres que pertanyin
a les serralades Bètiques.
2 Quin és el cim més alt dels
Pirineus?
3 Quin és el cap més occidental
de la península Ibèrica? I
el més oriental?
4 Escriu en el quadern els
noms de quatre afluents del
riu Duero i quatre més del riu
Guadiana.
5˚ E
43˚ N
42˚ N
41˚ N
40˚ N
39˚ N
38˚ N
37˚ N
36˚ N
35˚ N
4˚ E
Estructura de l’atles
La informació recollida en l’atles
està estructurada en pàgines dobles
que s’han ordenat seguint la seqüenciació
dels continguts del llibre
de l’alumne. A partir d’aquestes, es
poden treballar aspectes relacionats
amb:
• Els éssers vius.
• La dieta.
• L’anatomia humana.
• La superfície terrestre (el relleu, la
hidrografia...).
• L’organització d’Espanya (la Unió
Europea, la comunitat autònoma i
la seva inclusió dins de la divisió
territorial de l’Estat espanyol...).
• La història.
Per contribuir a l’explotació didàctica
d’aquestes pàgines dobles, en
cada una s’han incorporat algunes
activitats.
20 21
12

anémona
Així és el quadern de l’alumne
Classificam els éssers vius
1 Algú que no en sap molt, dels éssers vius, ha escrit les afirmacions següents.
Hauràs d’escriure-les correctament perquè totes són falses.
Només hi ha dos tipus d’éssers vius: els animals i les plantes.
................................................................................................................
................................................................................................................
Tots els regnes d’éssers vius depenen d’uns altres per alimentar-se.
................................................................................................................
................................................................................................................
Tots els éssers vius són pluricel·lulars.
................................................................................................................
................................................................................................................
2 Amb les pistes que et donam, hauràs d’endevinar de quins éssers vius es
tracta. Dibuixa’n les «fotos» en els requadres.
3 Encercla els éssers que pertanyen al mateix regne. Usa colors diferents per
a cada grup.
4 En què es diferencien els fongs de les plantes?
................................................................................................................
I en què s’assemblen els fongs i els animals?
................................................................................................................
5 Fixa’t en la imatge i, amb l’ajuda d’una enciclopèdia, contesta les preguntes:
De quin organisme es tracta?
....................................................
A quin regne pertany?
....................................................
On viu?
....................................................
Objectiu del quadern
El quadern s’organitza de manera
paral·lela al llibre de l’alumne: està
estructurat en 15 unitats, cada una
de les quals es correspon amb una
de les unitats del llibre de l’alumne.
L’objectiu és dotar l’alumne d’un
conjunt d’activitats que li permetin
reforçar i ampliar els continguts de
cada unitat.
Som petit. Som heteròtrof.
Visc un poc solitari perquè estic format sols
per una cèl·lula que té nucli.
Som del regne de .........................................
i som un ......................................................
Som de color verd, per la qual cosa pots suposar
que som un ésser autòtrof. El meu cos té
moltes cèl·lules (i fins i tot, teixits!). Tanmateix,
no tenc òrgans com els dels meus companys.
Som del regne de .........................................
i som ...........................................................
Com s’alimenta?
....................................................
....................................................
6
7
El relleu d’Espanya (I)
1 Anota en cada fotografia el nombre que creguis que li correspon dels indicats
en el mapa.
2
3
4
1
3 Escriu ordenadament els noms dels sistemes muntanyosos que s’han de
travessar per anar, al llarg de dues línies imaginàries, des de Xixón a Almeria
(ruta verda) i des de Sant Sebastià fins a Huelva (ruta vermella).
Xixón
Donostia
(Sant Sebastià)
1
1
2
2
3
4
3
Huelva
4
Almeria
Continguts
de cada unitat
En cada unitat es proposen quatre o
sis pàgines d’activitats a fi de consolidar
l’aprenentatge dels continguts i
desenvolupar competències bàsiques
en relació amb aquests.
2 Descriu cada un dels paisatges anteriors.
1 ........................................................................................................
........................................................................................................
RUTA VERDA (XIXÓN-ALMERIA)
1 ........................................................
2 ........................................................
RUTA VERMELLA (SANT SEBASTIÀ-HUELVA)
1 ........................................................
2 ........................................................
2 ........................................................................................................
........................................................................................................
3 ........................................................
4 ........................................................
3 ........................................................
4 ........................................................
3 ........................................................................................................
........................................................................................................
4 ........................................................................................................
........................................................................................................
4 a) Marca amb una ✗ en el mapa de l’activitat anterior el Teide i el Mulhacén.
b) Delimita amb línies les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.
c) Situa en el mapa els accidents del relleu següents: Muntanyes de Lleó,
Pirineus i serralada Litoral-Catalana.
d) Quin és el sistema muntanyós més pròxim a la teva localitat?
............................................................................................................
48
49
Són brànquies, que
són els òrgans respiratoris
dels peixos.
cavitat digestiva
12 tub digestiu
13
La medusa va robar el pastís i l’hi va donar al moix.
Aquest l’hi va donar al peix, el qual se’l va menjar.
Per a atrapar els
insectes dels quals s’alimenten.
Per a respirar a l’interior del sòl
humit.
Per a atrapar els peixos i d’altres
animals aquàtics dels quals s’alimenten.
✔
Brànquies
Tràquees
Són tràquees. Aquests
tubs són els òrgans
respiratoris dels insectes.
✔
Les patates (un aliment) contenen nutrients
(els hidrats de carboni).
16 17
Estómac
Aparell digestiu
Pulmons
Aparell respiratori
Cor
Aparell circulatori
Ronyons
Aparell excretor
Sí. La funció de nutrició.
✔
✔
Aparell circulatori. Transporta nutrients i
substàncies de rebuig en la funció de nutrició.
Aparell nerviós. Processa la informació en la
funció de relació.
Solucions del quadern
Per tal de facilitar la tasca de correcció
del quadern de treball, en el
llibre de recursos per al professorat
s’inclou la reproducció de les pàgines
d’aquest material amb les solucions
incorporades.
Per a detectar els canvis en l’entorn
i reaccionar-hi.
sels òrgans receptors,
capta informació (el lleó ve); mitjançant
el sistema nerviós, elabora
Gràcies als sentits poden trobar l’aliment, detectar
els enemics o percebre d’altres individus de
la resposta (fugir), i amb els efectors,
els músculs, executa la respos-
15
14
la mateixa espècie.
ta (fuig).
Tenim ulls, encara que no tan aguts com els de l’àguila.
Pel que fa a l’olfacte, els nostres òrgans són distints.
amb l’oïda, capta
informació (un poltre);
amb el sistema nerviós,
elabora la resposta
(caçar-lo), que executa
amb els efectors.
7 9 4 6
5 12 1 10
2 11 8 3
La nutrició és l’obtenció dels nutrients que tenen els aliments
i l’oxigen de l’aire, la seva distribució per l’organisme
i l’eliminació de les substàncies de rebuig.
Greixos Proteïnes H. de carboni
18 Arròs Cigrons Oli Coliflor
19
Pasta Carn
Taronja
H. de carboni Proteïnes Greixos
Pa Llet
Kiwi
Peix
Ou
H. de carboni Proteïnes Greixos
Sí. Hidrats de carboni.
✔
✔
Aletes
Ales amb membranes
Ales amb plomes i potes
Verdures, carn o
peix i fruites.
86
87
13

Així és la proposta didàctica
Segon trimestre
CONEIXEMENT
CULTURAL
SOCIAL
I INTERACCIÓ AMB
MATEMÀTICA
I ARTÍSTICA
I CIUTADANA
EL MÓN FÍSIC
• Conèixer els astres del • Prendre consciència • Manejar dades numèriques
grans per exprespus
de discriminació
• Desterrar qualsevol ti-
sistema solar i la ubicació
de la Terra i de la tres de l’univers en el sar les distàncies, les fonamentada en su-
de la influència dels as-
UNITAT 6 Lluna en aquest. desenvolupament de grandàries i les durades
dels moviments des amb els astres.
persticions relaciona-
L’UNIVERS • Reconèixer els avenços
científics en el coces
de l’ésser humà. dels astres. • Reconèixer la impor-
la cultura i les creen-
I EL SISTEMA
SOLAR neixement de l’univers
• Realitzar càlculs senzills
amb les dades anment
científic de l’unitància
del coneixe-
i de la Terra.
teriors.
vers.
• Conèixer les propietats
generals de la macia
de l’ús de diversos ques i unitats de mesutància
de respectar les
• Apreciar la importàn-
• Utilitzar dades numèri-
• Comprendre la importèria,
així com les que materials en la realització
d’obres d’art. lor de magnituds, com relacionades amb certs
ra per expressar el va-
normes de seguretat
UNITAT 7 caracteritzen els diferents
materials. • Reconèixer la impor-
ara la massa o la tem-
materials potencial-
LA MATÈRIA
I LES SEVES • Aplicar mètodes de mesura.
per al desenvolupa-
• Realitzar càlculs sen-
• Apreciar la importància
tància dels materials peratura.
ment perillosos.
PROPIETATS
• Relacionar les propietats
dels materials i el
des.
materials.
ment de la tecnologia. zills amb aquestes da-
d’estalviar o reciclar
seu ús.
• Conèixer les diferents • Prendre consciència • Utilitzar expressions • Adquirir hàbits d’estalvi
d’energia i compren-
formes i transformacions
en què es mani-
canvi cultural en la so-
exemple, els percentatdre
els beneficis per al
de la necessitat d’un matemàtiques,com per
UNITAT 8
festa l’energia en la natura.
es dirigeixi cap a una proporcions d’energia comporten.
cietat de consum, que ges, per expressar les medi ambient que
L’ENERGIA
I ELS CANVIS • Relacionar l’ús que altra societat més respectuosa
amb el medi ferents fonts renova-
normes de seguretat re-
que obtenim de les di-
• Conèixer i respectar
feim de l’energia i els
seus efectes ambientals.
ambient.
bles i no renovables. lacionades amb l’ús de
l’energia.
TRACTAMENT
AUTONOMIA
COMUNICACIÓ
APRENDRE
DE LA INFORMACIÓ
I INICIATIVA PERSONAL
LINGÜÍSTICA
A APRENDRE
I COMPETÈNCIA DIGITAL
I COMPETÈNCIA EMOCIONAL
• Recollir i utilitzar la informació
procedent de la visicionat
amb l’astronomia i bre l’univers, el sistema sosonal
per l’observació dels
• Ampliar el vocabulari rela-
• Organitzar la informació so-
• Adquirir interès i gust perta
virtual a un planetari. els astres.
lar i la Terra en esquemes i astres i dels fenòmens astronòmics.
• Desenvolupar l’hàbit d’obtenir
informació de fonts diversos
termes i relacionar
• Conèixer l’etimologia de di-
mapes conceptuals.
verses, tant sobre astronomia
com sobre unes altres semblants per tal de facili-
termes amb etimologies
matèries.
tar-ne l’aprenentatge.
• Consultar diverses fonts per • Ampliar i aplicar el vocabulari
sobre termes relacioquemes
senzills, les rela-
científica» per experimen-
• Representar, per mitjà d’es-
• Desenvolupar la «curiositat
obtenir informació sobre
els efectes mediambientals nats amb els diversos materials
i els seus usos.
vades de l’estudi de la calor amb fenòmens físics sencions
de causa-efecte deritar
de manera autònoma
derivats de l’explotació i
l’ús dels materials. • Comprendre les expressions i les dilatacions o de les forces
i les deformacions. ponsable, respectant les
zills i fer-ho de forma res-
que es refereixen a relacions
de causa-efecte aplicades a • Interpretar esquemes sobre normes de seguretat.
canvis físics.
canvis físics de la matèria.
• Aprendre a obtenir informació
a partir d’una visita a un cionat amb l’energia, les sesificar
la informació relacio-
relacionats amb l’aplicació
• Ampliar el vocabulari rela-
• Desenvolupar eines per clas-
• Adquirir hàbits personals
museu de ciències.
ves transformacions i els nada amb les fonts d’energia de l’anomenada «regla de
• Consultar notícies i articles seus usos.
en taules i esquemes. les tres erres» en la vida
de premsa, impresa o digital,
relacionats amb el medi efecte entre termes relacio-
• Establir relacions de causa-
quotidiana.
ambient i la seva conservació.
entre d’altres relacionats
nats amb l’ús de l’energia i
amb els seus impactes.
La programació
per competències
En les primeres pàgines de la proposta
didàctica es presenta la programació
per competències de cada
trimestre.
• Saber què és un mapa i • Reconèixer i valorar la • Interpretar mapes de • Reconèixer els valors
els tipus de mapes que importància estètica i corbes de nivell en naturals i socials dels
hi ha.
cultural dels paisatges què s’indica la diferència
d’altitud entre cor-
i tenir-ne cura.
paisatges, respectar-los
UNITAT 9 • Conèixer les característiques
del relleu rior peninsular i de les bes, i l’altitud d’algu-
muntanyosos,de l’inte-
LA SUPERFÍCIE
TERRESTRE d’Espanya.
costes.
nes d’aquestes.
• Realitzar càlculs amb
l’altitud d’algunes muntanyes.
• Utilitzar diverses fonts per a • Comprendre i comentar un • Comprendre com s’elabora • Manejar plans i mapes a fi
obtenir informació i localitzar
en mapes la situació de mes de representar la su-
que sigui senzill.
tat d’orientació.
text relacionat amb les for-
un mapa i realitzar-ne un de desenvolupar la capaci-
les principals formes del relleu
d’Espanya.
• Treure conclusions dels
perfície de la Terra.
avantatges i inconvenients
dels diferents tipus de mapes.
• Saber com es distribueix
l’aigua a la Terra paisatges que ha gene-
què apareixen dades que l’aigua és un bé es-
• Apreciar la bellesa dels • Interpretar gràfics en • Ser conscient del fet
i com es troba en un rat l’aigua.
sobre la longitud dels càs i del problema que
UNITAT 10
moviment continu en
rius.
suposa contaminar-la.
l’anomenat cicle de
LES AIGÜES
• Resoldre problemes relacionats
amb el conminades
a un consum
• Fomentar actituds enca-
l’aigua.
DEL PLANETA
• Conèixer la hidrografia
sum d’aigua.
responsable de l’aigua.
d’Espanya.
• Utilitzar diverses fonts per • Ampliar el vocabulari amb • Utilitzar esquemes lineals • Ser capaç de posar en pràctica
algunes de les mesures
obtenir informació i localitzar
en mapes la situació cionades amb l’obtenció trin les ciutats que traves-
que fomenten l’estalvi d’ai-
paraules i expressions rela-
de diferents rius que mos-
dels rius,barrancs i torrents d’aigua,com ara plantes dessaladores,
plantes depurado-
tant pel marge esquerre
sen i els afluents que tenen, gua.
més importants d’Espanya.
res...
com pel dret.
• Expressar per escrit la importància
de l’aigua per als
éssers vius.
20 21
Els éssers vius. Les plantes
Introducció
Quadern de recursos
Convé que l’objectiu prioritari del desenvolupament d’aquesta
unitat sigui establir i fixar el model de treball que activitats de reforç i d’ampliació de continguts, així com
En l’apartat «Tractament de la diversitat» s’inclouen
se seguirà al llarg del curs.
la fitxa «Organitza el que has après», per a treballar en l’apartat
«Resumesc» del final de la unitat.
Val la pena detenir-se a exposar als alumnes quin és el
sentit de la lectura introductòria, de les preguntes inicials,
del text de cada una de les pàgines i de les il·lustració
inicial per determinar el punt de partida del grup,així
En l’apartat «Avaluació» es proposen activitats d’avaluacions;
el mètode de treball amb les activitats de pàgina i com una prova per a avaluar els continguts d’aquesta unitat.
les finals; el propòsit de la pàgina relativa a competències...
En l’apartat «Desenvolupament de competències» es
Com es pot observar, en aquesta unitat es realitza una introducció
al món dels éssers vius i, en particular, al de les
proposa l’activitat «Un viatge molt profitós».
plantes.Molts dels aprenentatges desenvolupats s’utilitzaran
en les unitats següents, que conformen un primer titulats «Elabor un fitxer d’éssers vius» i «Visit un museu
En el «Taller de ciències» s’inclouen els procediments
bloc dedicat a l’estudi dels éssers vius i del cos humà.
de ciències», que serviran com a ampliació.
La temporalització assignada a aquesta unitat és de dues
setmanes, la qual cosa inclou el desenvolupament i les
tasques associades a refermar el treball individual i CD-ROM de recursos
col·lectiu, la planificació de petites experiències i la recollida
i l’exposició de la informació.
tivitats titulades «La cèl·lula», «Classificam éssers vius» i
L’apartat «Recursos didàctics interactius» conté les ac-
«La nutrició en les plantes», que poden emprar-se com a
reforç dels continguts de la unitat.
Continguts mínims
En els «Esquemes per a realitzar activitats» s’inclouen
les fitxes imprimibles titulades «Cèl·lules» i «Els processos
Les funcions vitals associades als éssers vius i el seu significat.
de la nutrició en les plantes», que poden proporcionar-se
als alumnes com a reforç dels continguts.
Els nivells d’organització: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells
i sistemes. Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.
El «Banc d’imatges» inclou els recursos següents:
– L’apartat «Imatges per a realitzar transparències»
La classificació dels éssers vius: els cinc regnes.
incorpora les il·lustracions titulades «L’organització
Característiques essencials.
d’un ésser viu», «Els cinc regnes d’éssers vius», «Els òrgans
de les plantes» i «La nutrició de la planta», que po-
Processos que realitzen les plantes per a nodrir-se.
den projectar-se a l’aula com a suport de l’exposició
dels continguts de la unitat.
Metodologia
– L’apartat «Imatges per a realitzar treballs» compta
Partir de l’interès pels animals i les plantes, i dels coneixements
previs sobre les funcions vitals per a aprofundir vius». L’explotació didàctica d’aquesta col·lecció figura
amb una col·lecció de fotografies denominada «Éssers
en l’estudi d’aquestes per mitjà de la identificació i la representació
en esquemes d’alguns processos, com ara la
en les instruccions d’aquest apartat.
fotosíntesi o l’absorció de substàncies en les plantes.
Altres recursos i materials
Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius sobre
els òrgans que intervenen en les diverses funcions vitals
de les plantes, identificant-ne diferents estructures i desenvolupin habilitats per a aprendre a localitzar-los en
Convé que els alumnes aportin imatges d’éssers vius i que
associant-les a la tasca que exerceixen.
enciclopèdies de paper o electròniques.També és interessant
fomentar activitats relacionades amb l’observació i la
interpretació, per evitar la mera acumulació d’informació
Explotació de l’atles
gràfica.
En l’atles hi ha diverses làmines amb fitxes d’éssers vius A més d’això,es poden observar mostres reals de plantes o
de diversos tipus.Aquestes fitxes contenen fotografies de les seves parts (fulles, llavors, escorces, arrels...). Pot
comentades, que poden servir de model per a localitzar i proposar-se l’observació a simple vista o amb l’ús de lupes
descriure altres organismes i per a elaborar fitxes semblants
de cada un.
en l’apartat «Les meves
i microscopis, com es detalla en la pàgina 18 de la unitat,
competències».
Esquema de la unitat
ELS ÉSSERS VIUS
estan formats
realitzen tres funcions
regons les cèl·lules, tipus de
per
vitals, que són
nutrició... es classifiquen en
CÈL·LULES REPRODUCCIÓ NUTRICIÓ
RELACIÓ
5 REGNES
que pot ser
que són
i, segons el
que s’agrupen
nombre d’aquestes,
poden ser
formant
MONERES
AUTÒTROFA HETERÒTROFA
PROTOCTISTS
TEIXITS
UNICEL·LULARS
FONGS
O
ÒRGANS
PLURICEL·LULARS
ANIMALS
APARELLS
I SISTEMES
PLANTES
les seves
les funcions
característiques
vitals de les
generals són
quals són
Éssers pluricel·lulars.
REPRODUCCIÓ:
RELACIÓ: moviments
NUTRICIÓ:
escassos que els
Cèl·lules amb nucli i paret cel·lular. per mitjà d’espores
autòtrofa orienten cap a la llum
Solen tenir parts verdes.
o llavors
i l’aigua
Mobilitat escassa.
La major part tenen arrel,
tija i fulles
que es realitza
per mitjà de la
FOTOSÍNTESI
La presentació
de la unitat
Cada unitat comença amb una presentació
general dels continguts i de
l’enfocament didàctic, també inclou
els continguts mínims, els recursos i
els materials més adequats, suggeriments
per a aplicar-los i l’esquema
de la unitat.
26 27
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
2 A quins regnes pot pertànyer un ésser
En aquesta pàgina doble, com es pot OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
COMPETÈNCIES
viu que té un cos format per teixits?
comprovar, figura una classificació
Objectius
Competència en comunicació lingüística
dicotòmica dels éssers vius.
Soluciones
Recordarem que la classificació és
Identificar éssers vius i classificar-los en regnes segons les característiques que
Es desenvolupa en les pàgines de l’atles en realitzar descripcions breus d’éssers
vius, en compondre fitxes sobre els éssers vius de cada un dels regnes escel·lular,
pròxim a les plantes o a les
1 Es tracta d’un ésser autòtrof, pluri-
un procés (aplicable a moltes altres presenten.
àrees) en el qual es parteix de criteris
i de característiques conegudes Criteris d’avaluació
abans estudiades.
tudiats i en comparar les maneres diferents de realitzar les funcions vitals algues.
2 Només pot pertànyer als regnes de
per tal d’obtenir grups d’elements
• Anomena els cinc regnes d’éssers vius i en descriu les característiques.
amb característiques semblants.
Competència per a aprendre a aprendre
les plantes o dels animals.
Respecte a les imatges, és important
• Classifica éssers vius per mitjà de claus senzilles.
Es desenvolupa per mitjà del tractament de l’esquema dels cinc regnes en millorar
la capacitat per a efectuar classificacions, comparacions i per a usar la
QUADERN DE RECURSOS
referir-se a la grandària real dels éssers
que hi observam; els animals i
taula dicotòmica, utilitzant, així, eines de treball que potencien l’aprenentatge Tractament de la diversitat.
les plantes són éssers pluricel·lulars
autònom.
Inclou l’activitat 4 de reforç i l’activitat
1 d’ampliació.
i, en general, visibles a simple vista.
Els bacteris, els protozous i els llevats
són éssers microscòpics. Quant
Es desenvolupa en l’activitat 3 en utilitzar eines de treball, que potencien l’acediment
«Elabor un fitxer d’éssers
Autonomia i iniciativa personal
Taller de ciències. Inclou el pro-
a les algues, n’hi ha tant de microscòpiques
com de macroscòpiques.
tificació de les característiques que presenten.
ampliació.
prenentatge autònom,per classificar éssers vius de l’entorn a partir de la iden-
vius», que es pot proposar com a
En l’atles es proposen diverses làmines
amb fitxes d’éssers vius que
CD-ROM DE RECURSOS
complementen la informació.
Recursos didàctics interactius.
Inclou l’activitat titulada «Classificam
éssers vius», que servirà com a
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
reforç dels continguts.
1 Classificar és formar grups d’elements
que tenen característiques
Banc d’imatges. EEn les «Imatges
per a realitzar transparències» s’inclou
la il·lustració «Els cinc regnes
comunes.
2 a) El regne de les plantes.
d’éssers vius», que es pot projectar a
b) Moneres, protoctists, fongs i animals.Tots
menys les plantes.
continguts.Així mateix, en «Imatges
l’aula com a suport de l’exposició de
c) Els fongs descomponen la matèria
i els animals, no. A més, els
per a realitzar treballs» s’inclou la
col·lecció de fotografies denominada
fongs són éssers que no tenen
«Els éssers vius»; l’explotació d’aquesta
col·lecció figura en la introducció
teixits, mentre que els animals sí
que en tenen.
de l’apartat.
3 Gamba: animals.
Floridura i xampinyó: fongs.
EXPLOTACIÓ DE L’ATLES
Alga: protoctists.
Les fitxes incloses en l’atles poden
Noguer i molsa: plantes.
utilitzar-se per a realitzar classificacions,
observacions i descripcions.
Bacteri: moneres.
ACTIVITATS DE REFORÇ
Solucions
1 Quin és el regne format per éssers
1 Algues (el fucus), fongs (el rovelló) i
unicel·lulars sense nucli?
plantes (les molses, el roure, el pi, la
violeta de Sierra Nevada i la tabaiba).
2 Què és classificar éssers vius?
Solucions
2 Resposta oberta.
1 El regne de les moneres.
Anotacions
2 És formar grups amb éssers vius que
comparteixen certes característiques.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 En un planeta es troba un ésser de
color verd, marí, pluricel·lular i que
es nodreix de substàncies minerals,
gasos i aigua gràcies a l’energia d’un
estel.A quin regne pot pertànyer?
32 33
El desenvolupament
de la unitat
Per a cada apartat es presenten:
• Objectius i criteris d’avaluació.
• Competències bàsiques.
• Suggeriments metodològics.
• Activitats de reforç i d’ampliació
amb les solucions corresponents.
• Solucions de les activitats del llibre
de l’alumne.
• Quan correspon, explotació de les
pàgines de l’atles relacionades
amb l’apartat.
14

Així són els recursos per al professorat
Programació de la unitat 1
Competències
• Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
bàsiques
• Competència lingüística.
• Competència en autonomia i iniciativa personal.
Objectius
1. Refermar l’aprenentatge del concepte de funcions vitals.
2. Identificar i classificar éssers vius segons el tipus de nutrició.
3. Conèixer l’organització dels cossos dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans,
aparells i sistemes. Definir éssers unicel·lulars i pluricel·lulars.
4. Identificar éssers vius i classificar-los en regnes segons les característiques.
5. Descriure les característiques de les funcions vitals de les plantes, identificant
les parts de la planta implicades en la realització de cadascuna.
6. Conèixer i descriure detalladament el procés de nutrició de les plantes.
7. Desenvolupar la curiositat per conèixer i estudiar éssers vius.
8. Afavorir el desenvolupament de tècniques per memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per autoavaluar l’avenç en l’aprenentatge.
Continguts
• Les funcions vitals i l’organització dels éssers vius.
temporalitzats
• Idea bàsica de cèl·lula i les seves parts. Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.
Setembre
• Els cinc regnes i les seves característiques generals.
• Les plantes. Estructura i generalitats sobre les seves funcions vitals.
• La funció de nutrició.
• Respecte per les plantes i curiositat per conèixer com realitzen les seves funcions.
• Valoració de l’aportació d’oxigen i aliments que realitzen les plantes.
Criteris
1.1. Anomena i defineix les funcions vitals.
d’avaluació
2.1. Identifica i classifica éssers vius segons el tipus de nutrició que realitzen.
3.1. Anomena teixits, òrgans i aparells dels cossos dels animals i descriu de
manera senzilla la funció que realitza cadascun.
3.2. Defineix ésser unicel·lular i ésser pluricel·lular, i anomena exemples de
cadascun dels grups.
4.1. Anomena els cinc regnes d’éssers vius i en descriu les característiques.
4.2. Classifica éssers vius per mitjà de claus senzilles.
5.1. Identifica i anomena les parts d’una planta típica i descriu com estan organitzades
les plantes.
Mínims
exigibles
Metodologia
Materials curriculars
i altres recursos
didàctics
Procediments
i instruments
d’avaluació
Sistemes
de qualificació
Programa
de recuperació
Mesures
d’atenció
a la diversitat
Activitats
complementàries
i extraescolars
• Les funcions vitals associades als éssers vius i el seu significat.
• Els nivells d’organització: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes. Éssers
unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.
• La classificació dels éssers vius: els cinc regnes. Característiques essencials.
• Processos que realitzen les plantes per nodrir-se.
• Partir de l’interès pels animals i per les plantes i dels coneixements previs
sobre les funcions vitals per aprofundir en l’estudi d’aquestes per mitjà de la
identificació i la representació en esquemes d’alguns processos, com ara la
fotosíntesi de les plantes o l’absorció de substàncies.
• Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius sobre els òrgans que
intervenen en les distintes funcions vitals de les plantes, identificant diferents
estructures i associant-les a la tasca que realitzen.
• Llibre de l’alumne, quadern d’activitats.
• CD-ROM de Recursos didàctics.
• Prova d’avaluació inicial adjunta.
• Prova d’avaluació corresponent a la unitat.
• Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.
• En la prova d’avaluació adjunta: un punt per a cada activitat.
• Incorporar a la qualificació de la unitat la valoració que resulti de l’observació
ressenyada en el registre d’avaluació.
Fitxa de reforç adjunta per a aquesta unitat.
Per a tots els alumnes:
– Fitxa de reforç adjunta d’aquesta unitat.
– Fitxa d’ampliació adjunta d’aquesta unitat.
• Exercici de l’activitat Elabor un fitxer d’éssers vius, inclosa en el projecte d’un
taller de ciències adjunt.
• Exercici de l’activitat Visit un museu de ciències, inclosa en el projecte d’un
taller de ciències adjunt.
La programació
La programació de cada una de les
unitats es presenta en quadres.
S’hi inclouen tots els elements necessaris
per a dur a terme el pla
d’intervenció didàctica del curs:
competències bàsiques, objectius,
continguts temporalitzats, criteris
d’avaluació, mínims exigibles, metodologia,
etc.
6.1. Descriu el procés d’absorció de les plantes, el procés de la fotosíntesi, la
respiració i l’eliminació de substàncies de rebuig de les plantes, i els intercanvis
de gasos que realitzen amb el medi en què viuen.
Foment
de la lectura
• Lectura: Una breu història de la vida.
7.1. Mostra inquietud i iniciativa personal per conèixer éssers vius i per saber
com realitzen les funcions vitals.
Foment
de les TIC
• Ús d’un CD-ROM que ofereix activitats interactives de reforç i d’ampliació dels
continguts de la unitat.
8.1. Desenvolupa tècniques per memoritzar, organitzar i relacionar la informació,
i per autoavaluar l’avenç en l’aprenentatge.
Educació
en valors
• Ser respectuós amb els éssers vius i considerar la biodiversitat com un valor
i un recurs del planeta que estam obligats a protegir.
6
7
50
1. Un viatge molt profitós
DC
Coneixement del medi
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
Charles Darwin va néixer a l’Anglaterra de l’any 1809. Encara que en la
seva joventut va començar la carrera de medicina, aviat es va interessar per
l’estudi dels éssers vius. Així, als vint-i-dos anys, es va enrolar en el Beagle, un
vaixell que emprenia una expedició científica al voltant del món.
El viatge va durar cinc anys. En aquest temps, Darwin es va dedicar a
dibuixar i estudiar fòssils, plantes i animals dels llocs pels quals va passar.
L’etapa més important del viatge del Beagle va transcórrer a les illes
Galápagos, un arxipèlag situat al Pacífic, enfront de les costes d’Equador.
Els éssers vius de les Galápagos van cridar l’atenció de Darwin de manera
especial. En observar les característiques que presentaven, va fer
descobertes molt importants.
Després del viatge i fins a la seva mort el 1882, Darwin va publicar diversos
llibres amb les seves observacions i les seves conclusions. Els estudis que
realitzà el van portar a formular l’anomenada teoria de l’evolució. En
l’actualitat, la idea que els éssers vius evolucionen és imprescindible per a
entendre per què hi ha tanta varietat al planeta.
Islas
Galápagos
Valparaíso
Islas Azores
Santa Elena
Tierra de Fuego
Islas Británicas
Islas Canarias
Islas de
Cabo Verde
Cabo de
Buena Esperanza
Islas Cocos
Madagascar
Mauricio
Nueva Zelanda
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.
1
2
3
4
1. Un viatge molt profitós
Coneixement del medi
DC
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
Escriu una frase que inclogui cada una d’aquestes paraules.
a) Expedició. ...............................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
b) Fòssils. .....................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
c) Evolució. ..................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
Després de llegir el text, dedueix la resposta de les preguntes següents.
a) Quants anys va viure Darwin? ...............................................................................................
b) En quin any va començar el viatge del Beagle? .....................................................................
c) ) Quan va concloure aquest viatge? ......................................................................................
Observa el mapa, consulta un atles i respon.
a) Quins oceans va travessar el Beagle en el seu viatge? ...........................................................
.......................................................................................................................................................
b) Quins continents no va visitar el Beagle? ...............................................................................
.......................................................................................................................................................
Durant el seu viatge, Darwin va realitzar
nombrosos dibuixos dels éssers vius que
observava.
Ara imagina que ets un naturalista com
Darwin. Tria un ésser viu del teu entorn (una
planta d’un cossiol, un insecte, una au…).
Realitza un dibuix d’aquest ésser viu i
assenyala’n les característiques.
Els teus companys han d’esbrinar de quin
ésser viu es tracta.
51
Desenvolupament
de competències
En aquest apartat es recullen nou
fitxes amb una sèrie d’activitats per
a contribuir al desenvolupament de
les diferents competències bàsiques.
Un altre objectiu d’aquest apartat
és fomentar en l’alumnat l’interès
per la lectura des de l’àrea de
Coneixement del medi.
1. Elabor un fitxer d’éssers vius
TC
Coneixement del medi
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
Què has de posar en una fitxa sobre un ésser viu
Una fitxa sobre un ésser viu ha de contenir informació sobre la seva
classificació, sobre les parts del seu cos, sobre les seves funcions vitals,
sobre on viu…
A continuació, pots veure’n un model. Utilitza’l o imita’l per elaborar fitxes de
tots els éssers vius que vulguis afegir al teu fitxer.
Nom de l’ésser viu: ...............................................................................................
Dibuix o fotografia (parts del cos)
Classificació: .............................
...................................................
Nutrició: ....................................
...................................................
2. Analitz etiquetes d’aliments
Coneixement del medi
TC
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
Classificam la informació d’una etiqueta
Tria un aliment envasat que consumeixis a casa. Retalla’n l’etiqueta i
aferra-la aquí. Després, omple la fitxa.
• Informació sobre el producte
Taller de ciències
El taller de ciències és un conjunt
d’activitats complementàries recollides
en 16 fitxes de treball i destinades
a posar en joc habilitats cognitives,
procedimentals i actitudinals
que permeten reforçar o ampliar
continguts i desenvolupar les
diferents competències bàsiques.
...................................................
Nom comercial del producteto: .............................................................................
80
...................................................
Relació: .....................................
...................................................
...................................................
Reproducció: .........................................................................................................
..............................................................................................................................
Viu a: ....................................................................................................................
..............................................................................................................................
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.
Tipus d’aliment o ingredients: ...............................................................................
...........................................................................................................................
Quantitat d’aliment que porta l’envàs (en grams): : .................................................
• Informació nutricional
Nutrients que conté i quantitats de cada un: ..........................................................
...........................................................................................................................
Calories que aporta: .............................................................................................
• Informació sobre seguretat alimentària
Mode de conservació: ..........................................................................................
Data de caducitat o consum preferent: : .................................................................
81
15

AIGUA
DIÒXI DE
CARBONI
LLUM
HIDRATS DE
CARBONI
OXIGEN
1
2
3
4
UNITAT 3
AV
Alimentació i digestió
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
Completa aquestes frases.
La part més externa del nostre cos és la ............................................... . Davall la pell hi ha
una capa de ................................ . Davall d’aquesta capa es troben els ................................;
que formen la carn. A l’interior hi ha els ....................... de l’ ...........................................,
que sostenen el nostre cos.
Quins aparells del cos humà realitzen la funció de nutrició?
....................................................................................................................................................
Quins òrgans, aparells i sistemes del cos humà fan la funció de relació?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Associa els nutrients següents amb la funció que realitzen en el nostre cos.
UNITAT 3
Alimentació i digestió
AV
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
6 Retola les parts assenyalades en el dibuix.
7 Escriu, al costat de cada part de l’aparell
digestiu, la substància digestiva que produeix
i segrega.
Glàndules salivals .......................................
Estómac ......................................................
Fetge ...........................................................
Pàncrees .....................................................
8 Classifica aquests aliments escrivint al costat
si són energètics (E), constructius (C),
reguladors (R) o mixtos (M).
Patates
Maduixes
Peix
Arròs
1.
2.
4.
5.
3.
6.
7.
L’avaluació
El nostre projecte presenta una prova
d’avaluació per a cada unitat, a
més d’una d’avaluació inicial i una
altra de final.
També inclou registres trimestrals i
les solucions de totes les proves
proposades.
Proteïnes
Regulen el funcionament de molts òrgans
Minerals
Aporten molta energia i s’emmagatzemen en el cos
Greixos
Són la font més directa d’energia per al cos
Hidrats de carboni
Intervenen en alguns processos, com la contracció muscular
Vitamines
Produeixen teixit corporal
5 Explica com ha de ser una dieta sana.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
42
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.ocopiable autorizado.
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.ocopiable autorizado.
Enciam
Formatge
Mantega
Llentilles
Espaguetis
Pollastre
9 Explica quins processos de la digestió es desenvolupen a:
a) La boca. ................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
b) Les vellositats de l’intestí prim. .........................................................................................
....................................................................................................................................................
10 Explica què és el salaó dels aliments i per a què serveix.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
43
8.
UNITAT 1
AR
Els éssers vius. Les plantes
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
15
Completa la informació sobre les parts de la planta.
A) Part de la planta:
.................................................................
Funcions que realitza:
.................................................................
.................................................................
.................................................................
1
UNITAT 1
Els éssers vius. Les plantes
AA
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
Totes aquestes frases són incorrectes. Localitza les dues paraules errònies que hi ha en
cada una i substitueix-les per unes altres dues que converteixin les frases en verdaderes.
L’ameba és un ésser pluricel·lular que pertany al regne de les moneres. ..........................
....................................................................................................................................................
L’avet és un ésser unicel·lular que realitza una nutrició heteròtrofa. ................................
.......................................................................................................................................................
Un pòlip pertany al regne de les plantes i viu en ambients terrestres. ..............................
..........................................................................................................................................................
Els llevats pertanyen al regne dels protoctists i són éssers autòtrofs. ..................................
El tractament
de la diversitat
En aquestes pàgines es proposa un
conjunt de fitxes amb activitats de
reforç i d’ampliació per a cada una
de les unitats del llibre de l’alumne.
4
B) Part de la planta:
.................................................................
Funcions que realitza:
.................................................................
.................................................................
.................................................................
C) Part de la planta:
.................................................................
Funcions que realitza:
.................................................................
.................................................................
.................................................................
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.
© GRUPO ANAYA, SA, Coneixement del medi 5è d’educació primària. Material fotocopiable autoritzat.
..........................................................................................................................................................
2 Observa les restes d’aquests arbres; són troncs.
a) Què és un tronc? ........................................
......................................................................
......................................................................
b) És el mateix un tronc que un tija? ................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
c) Què circulava a través d’aquest tronc?
..............................................................................................................................................
3 Escriu els noms dels cinc regnes d’éssers vius i un exemple de cada un.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Teixit
muscular
Aparell
✔
locomotor
Múscul
Neurona
4 El dibuix ha
cèl·lula
5
de ser similar al que
membrana figura en el llibre de
Cèl·lula, teixit, òrgan i aparell.
citoplasma
l’alumne.
el nucli
Una forma de nutrició en què l’esser viu
obté les substàncies que necessita en alimentar-se
d’uns altres éssers vius.
Caldria comprovar si realitza les funcions vitals:
nutrició (si pren substàncies, les utilitza
i expulsa substàncies de rebuig); relació (si reacciona
als canvis); reproducció (si produeix
descendents amb les seves característiques).
Mastegar, digerir,
orinar
i beure.
Córrer, espantar-se,
miolar, arrapar.
Tenir moixets.
No.
Perquè sols té una cèl·lula i, per
a tenir òrgans, hauria de tenir moltes
cèl·lules agrupades en teixits amb un repartiment
de les funcions en l’organisme.
✔
✔
8 9
no podrà absorbir aigua ni minerals del sòl.
no podrà fer la fotosíntesi.
No tendríem aliments i hi hauria molt
menys oxigen a l’atmosfera.
Les plantes poden
reaccionar a
estímuls, com la
llum, cap a la
qual creixen.
Respiració
✔
✔
Fotosíntesi
Les solucions
dels quaderns
El llibre de recursos reprodueix les
pàgines dels quaderns de treball
dels alumnes amb les solucions incorporades.
Hi ha cinc regnes d’éssers vius: animals,
plantes, fongs, protoctists i moneres.
Les plantes, les algues i alguns bacteris no depenen
d’uns altres éssers vius per a alimentar-se.
1 2
4 5
2 3 3 4
Algunes algues, alguns fongs, les plantes i
els animals són pluricel·lulars.
Els fongs són heteròtrofs i les plantes, autòtrofes.
Ambdós són heteròtrofs.
6 7
I
V
vertebrats aquàtics.
10 11
El dibuix pot ser un
parameci, una ameba
o quelcom de similar.
els protoctists
protozou
El dibuix ha de ser
d’una molsa.
les plantes
una molsa
5 D’un bolet (amanita).
Al dels fongs.
Al sòl d’un bosc.
És un heteròtrof que descompon
la fullaraca.
V
I
I
V
el cos cobert d’escates i dividit
en cap i tronc. Té aletes per a nedar, ulls
grans, una boca a l’extrem del cap i una protecció
sobre les brànquies.
tenen aparell digestiu, circulatori,
respiratori (brànquies) i excretor.
També tenen un aparell reproductor i un sistema
nerviós. L’esquelet té columna vertebral
i està format per ossos.
84
85
16

Programació
per competències

Primer trimestre
CONEIXEMENT
I INTERACCIÓ AMB
EL MÓN FÍSIC
CULTURAL
I ARTÍSTICA
MATEMÀTICA
SOCIAL
I CIUTADANA
UNITAT 1
ELS ÉSSERS
VIUS.
LES PLANTES
• Conèixer els éssers
vius, les seves característiques
comunes i les
que permeten classificar-los.
• Comprendre la importància
dels éssers vius
per a la bona salut del
planeta.
• Reconèixer els museus
com a llocs en què
s’acumula el coneixement
adquirit durant
segles.
• Manejar dades numèriques
per comparar els
augments proporcionats
per lupes i microscopis,
i per calcular la
grandària real d’un organisme
vist al microscopi
amb un augment
determinat.
• Fomentar el desenvolupament
de comportaments
respectuosos amb
els éssers vius.
• Conèixer les conseqüències
de la sobreexplotació
dels éssers
vius.
UNITAT 2
ELS ANIMALS
• Conèixer els animals,
les característiques, la
classificació i la forma
en què realitzen les funcions
vitals.
• Adquirir tècniques i estratègies
per estudiar
animals en diversos
àmbits.
• Comprendre la importància
dels animals en
diferents manifestacions
culturals, com
ara en escultures, tradicions,
signes zodiacals…
• Aplicar la numeració
per fer recomptes d’òrgans
en diferents grups
d’animals, relacionar els
resultats i poder realitzar-hi
comparacions.
• Fomentar el desenvolupament
de comportaments
respectuosos
amb els animals.
UNITAT 3
ALIMENTACIÓ
I DIGESTIÓ
• Conèixer millor l’anatomia
i la fisiologia de l’ésser
humà.
• Comprendre la importància
d’una dieta sana,
d’una higiene correcta
i de la conservació dels
aliments per a mantenir
la salut.
• Conèixer els aspectes
dietètics, culturals i artístics
de la gastronomia
de cada regió.
• Aplicar tècniques bàsiques
de càlcul per analitzar
els valors nutricionals
que figuren en
les etiquetes dels aliments
i utilitzar els resultats
per elaborar
dietes sanes.
• Respectar les normes
d’higiene i salut en el
consum i la manipulació
dels aliments.
UNITAT 4
RESPIRACIÓ,
CIRCULACIÓ
I EXCRECIÓ
• Conèixer millor l’anatomia
i la fisiologia de l’ésser
humà.
• Adquirir determinats
hàbits saludables per
conservar la salut dels
aparells implicats en la
funció de nutrició humana.
• Reconèixer la importància
de la salut de
l’organisme en el món
antic, a través d’un relat
sobre els Jocs Olím -
pics de l’antiga Grècia.
• Realitzar càlculs senzills
per efectuar recomptes
de cèl·lules
en un volum de sang
determinat.
• Interpretar dades numèriques
en esquemes
de guanys i pèrdues
d’aigua.
• Comprendre la importància
social d’adquirir
hàbits saludables.
• Reconèixer l’enorme
valor de les donacions
de sang i el caràcter solidari
que impliquen.
UNITAT 5
LA FUNCIÓ
DE RELACIÓ
• Conèixer l’anatomia i la
fisiologia dels òrgans
implicats en la funció
de relació humana.
• Entendre les dificultats
que troben les persones
que pateixen discapacitats.
• Apreciar els aspectes
estètics de tot allò que
podem percebre amb
els nostres sentits i que
el nostre sistema nerviós
interpreta com a
sensacions.
• Utilitzar dades numèriques
per a expressar el
temps que tarden a arribar
a la seva destinació
els missatges en naus
espacials, tenint en
compte les enormes
distàncies que separen
la Terra d’altres astres.
• Acceptar la necessitat
d’incorporar a la nostra
vida quotidiana mesures
que millorin la
integració de les per so -
nes amb discapacitats.
• Adoptar hàbits relacionats
amb la seguretat.
18

TRACTAMENT
DE LA INFORMACIÓ
I COMPETÈNCIA DIGITAL
COMUNICACIÓ
LINGÜÍSTICA
APRENDRE
A APRENDRE
AUTONOMIA
I INICIATIVA PERSONAL
I COMPETÈNCIA EMOCIONAL
• Seleccionar i extreure la informació
continguda en diverses
fonts per elaborar fitxes
sobre éssers vius.
• Utilitzar les noves tecnologies
per preparar documents
sobre els éssers vius.
• Ampliar el vocabulari general
i l’específic relacionat
amb els éssers vius, la seva
classificació i les seves característiques.
• Utilitzar el llenguatge oral i
escrit per a descriure diferents
grups o espècies d’éssers
vius.
• Desenvolupar la capacitat
de fer classificacions i comparacions
per mitjà de taules
i esquemes dicotòmics.
• Ordenar la informació en
esquemes conceptuals o resums.
• Utilitzar eines de treball
que potencien l’aprenentatge
autònom per realitzar
estudis sobre éssers
vius.
• Desenvolupar la capacitat
de triar adequadament entre
diverses opcions a fi de
realitzar una tasca.
• Seleccionar i extreure la informació
continguda en diverses
fonts per elaborar fitxes
sobre animals.
• Utilitzar les noves tecnologies
per preparar documents
que resulten de l’estudi
d’animals.
• Millorar la lectura comprensiva
i ampliar el vocabulari
relacionat amb els animals.
• Adquirir l’hàbit de consultar
el diccionari.
• Utilitzar el llenguatge per a
explicar dibuixos i esquemes.
• Desenvolupar pautes per
cercar informació, seleccionar-la
i organitzar-la en fitxes
i esquemes.
• Fomentar l’ús de tècniques
d’aprenentatge, com ara la
realització d’esquemes conceptuals
a partir d’un text.
• Adquirir interès pel món
dels animals i curiositat per
observar-los en la natura, a fi
d’obtenir-ne informació.
• Mantenir, de manera autònoma,
comportaments respectuosos
amb el medi ambient.
• Identificar la informació
continguda en les etiquetes
dels aliments i ordenar-la en
taules.
• Utilitzar les noves tecnologies
per preparar fitxes sobre
la informació de les etiquetes
dels aliments.
• Millorar la lectura comprensiva
i ampliar el vocabulari
relacionat amb els aliments
i les dietes saludables.
• Ampliar i aplicar el vocabulari
relacionat amb els òrgans
i aparells de l’ésser
humà.
• Interpretar i aplicar la informació
sobre els nutrients
dels aliments per tal de realitzar
classificacions.
• Ordenar en un esquema
conceptual els processos
de la digestió i els òrgans
implicats.
• Adquirir responsabilitat a fi
d’alimentar-se correctament
de manera autònoma.
• Participar en l’elecció cor -
recta dels aliments per al
consum i en la manipulació
i conservació adequades
d’aquests.
• Relacionar i resumir la informació
sobre els aparells i
els processos implicats en
la nutrició humana.
• Utilitzar un processador de
textos per a realitzar una
enquesta sobre hàbits saludables.
• Ampliar i aplicar el vocabulari
relacionat amb els òrgans
i aparells de l’ésser
humà.
• Aplicar el llenguatge per relatar
seqüències de processos,
com ara la circulació de
la sang o l’excreció.
• Desenvolupar estratègies
per ordenar la informació
en esquemes i utilitzar-les
per millorar l’aprenentatge
de processos complicats
que inclouen diverses etapes.
• Expressar informació per
mitjà de dibuixos amb rètols.
• Adquirir responsabilitat per
a seguir els hàbits saludables
que ens permeten conservar
en bon estat els aparells
implicats en la funció
de nutrició.
• Obtenir informació a partir
de campanyes sobre seguretat
viària o sobre seguretat
en l’esport.
• Iniciar-se en l’obtenció d’informació
sobre barreres arquitectòniques
a partir de la
consulta guiada de pàgines
web.
• Ampliar i aplicar el vocabulari
relacionat amb els aparells
i sistemes per a la relació
humana.
• Utilitzar el llenguatge per
expressar diferències entre
estímuls i sensacions, entre
respostes voluntàries i involuntàries.
• Expressar informació per
mitjà de dibuixos amb rètols.
• Desenvolupar esquemes
per afavorir l’aprenentatge
d’estructures compostes
per unes quantes parts, dividides,
al seu torn, en altres
elements, com és el cas del
sistema nerviós humà.
• Desenvolupar iniciatives solidàries
per col·laborar en
l’ajuda individual a les persones
amb discapacitats, i
per sol·licitar l’eliminació
de les barreres que impedeixen
o dificulten la seva
integració.
19

Segon trimestre
CONEIXEMENT
I INTERACCIÓ AMB
EL MÓN FÍSIC
CULTURAL
I ARTÍSTICA
MATEMÀTICA
SOCIAL
I CIUTADANA
UNITAT 6
L’UNIVERS
I EL SISTEMA
SOLAR
• Conèixer els astres del
sistema solar i la ubicació
de la Terra i de la
Lluna en aquest.
• Reconèixer els avenços
científics en el coneixement
de l’univers
i de la Terra.
• Prendre consciència
de la influència dels astres
de l’univers en el
desenvolupament de
la cultura i les creences
de l’ésser humà.
• Manejar dades numèriques
grans per expressar
les distàncies, les
grandàries i les durades
dels moviments
dels astres.
• Realitzar càlculs senzills
amb les dades anteriors.
• Desterrar qualsevol tipus
de discriminació
fonamentada en supersticions
relacionades
amb els astres.
• Reconèixer la importància
del coneixement
científic de l’univers.
UNITAT 7
LA MATÈRIA
I LES SEVES
PROPIETATS
• Conèixer les propietats
generals de la matèria,
així com les que
caracteritzen els diferents
materials.
• Aplicar mètodes de mesura.
• Relacionar les propietats
dels materials i el
seu ús.
• Conèixer les diferents
formes i transformacions
en què es manifesta
l’energia en la natura.
• Relacionar l’ús que
feim de l’energia i els
seus efectes ambientals.
• Apreciar la importància
de l’ús de diversos
materials en la realització
d’obres d’art.
• Reconèixer la importància
dels materials
per al desenvolupament
de la tecnologia.
• Utilitzar dades numèriques
i unitats de mesura
per expressar el valor
de magnituds, com
ara la massa o la temperatura.
• Realitzar càlculs senzills
amb aquestes dades.
• Comprendre la importància
de respectar les
normes de seguretat
relacionades amb certs
materials potencialment
perillosos.
• Apreciar la importància
d’estalviar o reciclar
materials.
UNITAT 8
L’ENERGIA
I ELS CANVIS
• Prendre consciència
de la necessitat d’un
canvi cultural en la societat
de consum, que
es dirigeixi cap a una
altra societat més respectuosa
amb el medi
ambient.
• Utilitzar expressions
matemàtiques, com per
exemple, els percentatges,
per expressar les
proporcions d’energia
que obtenim de les diferents
fonts renovables
i no renovables.
• Adquirir hàbits d’estalvi
d’energia i comprendre
els beneficis per al
medi ambient que
comporten.
• Conèixer i respectar
normes de seguretat relacionades
amb l’ús de
l’energia.
UNITAT 9
LA SUPERFÍCIE
TERRESTRE
• Saber què és un mapa i
els tipus de mapes que
hi ha.
• Conèixer les característiques
del relleu
d’Espanya.
• Reconèixer i valorar la
importància estètica i
cultural dels paisatges
muntanyosos, de l’interior
peninsular i de les
costes.
• Interpretar mapes de
corbes de nivell en
què s’indica la diferència
d’altitud entre corbes,
i l’altitud d’algunes
d’aquestes.
• Realitzar càlculs amb
l’altitud d’algunes muntanyes.
• Reconèixer els valors
naturals i socials dels
paisatges, respectar-los
i tenir-ne cura.
UNITAT 10
LES AIGÜES
DEL PLANETA
• Saber com es distribueix
l’aigua a la Terra
i com es troba en un
moviment continu en
l’anomenat cicle de
l’aigua.
• Conèixer la hidrografia
d’Espanya.
• Apreciar la bellesa dels
paisatges que ha generat
l’aigua.
• Interpretar gràfics en
què apareixen dades
sobre la longitud dels
rius.
• Resoldre problemes relacionats
amb el consum
d’aigua.
• Ser conscient del fet
que l’aigua és un bé escàs
i del problema que
suposa contaminar-la.
• Fomentar actituds encaminades
a un consum
responsable de l’aigua.
20

TRACTAMENT
DE LA INFORMACIÓ
I COMPETÈNCIA DIGITAL
COMUNICACIÓ
LINGÜÍSTICA
APRENDRE
A APRENDRE
AUTONOMIA
I INICIATIVA PERSONAL
I COMPETÈNCIA EMOCIONAL
• Recollir i utilitzar la informació
procedent de la visita
virtual a un planetari.
• Desenvolupar l’hàbit d’obtenir
informació de fonts diverses,
tant sobre astronomia
com sobre unes altres
matèries.
• Ampliar el vocabulari relacionat
amb l’astronomia i
els astres.
• Conèixer l’etimologia de diversos
termes i relacionar
termes amb etimologies
semblants per tal de facilitar-ne
l’aprenentatge.
• Organitzar la informació sobre
l’univers, el sistema solar
i la Terra en esquemes i
mapes conceptuals.
• Adquirir interès i gust personal
per l’observació dels
astres i dels fenòmens astronòmics.
• Consultar diverses fonts per
obtenir informació sobre
els efectes mediambientals
derivats de l’explotació i
l’ús dels materials.
• Ampliar i aplicar el vocabulari
sobre termes relacionats
amb els diversos materials
i els seus usos.
• Comprendre les expressions
que es refereixen a relacions
de causa-efecte aplicades a
canvis físics.
• Representar, per mitjà d’esquemes
senzills, les relacions
de causa-efecte derivades
de l’estudi de la calor
i les dilatacions o de les forces
i les deformacions.
• Interpretar esquemes sobre
canvis físics de la matèria.
• Desenvolupar la «curiositat
científica» per experimentar
de manera autònoma
amb fenòmens físics senzills
i fer-ho de forma responsable,
respectant les
normes de seguretat.
• Aprendre a obtenir informació
a partir d’una visita a un
museu de ciències.
• Consultar notícies i articles
de premsa, impresa o digital,
relacionats amb el medi
ambient i la seva conservació.
• Ampliar el vocabulari relacionat
amb l’energia, les seves
transformacions i els
seus usos.
• Establir relacions de causaefecte
entre termes relacionats
amb l’ús de l’energia i
entre d’altres relacionats
amb els seus impactes.
• Desenvolupar eines per classificar
la informació relacionada
amb les fonts d’energia
en taules i esquemes.
• Adquirir hàbits personals
relacionats amb l’aplicació
de l’anomenada «regla de
les tres erres» en la vida
quotidiana.
• Utilitzar diverses fonts per a
obtenir informació i localitzar
en mapes la situació de
les principals formes del relleu
d’Espanya.
• Comprendre i comentar un
text relacionat amb les formes
de representar la superfície
de la Terra.
• Treure conclusions dels
avantatges i inconvenients
dels diferents tipus de mapes.
• Comprendre com s’elabora
un mapa i realitzar-ne un
que sigui senzill.
• Manejar plans i mapes a fi
de desenvolupar la capacitat
d’orientació.
• Utilitzar diverses fonts per
obtenir informació i localitzar
en mapes la situació
dels rius, barrancs i torrents
més importants d’Espanya.
• Ampliar el vocabulari amb
paraules i expressions relacionades
amb l’obtenció
d’aigua, com ara plantes dessaladores,
plantes depuradores...
• Expressar per escrit la importància
de l’aigua per als
éssers vius.
• Utilitzar esquemes lineals
de diferents rius que mostrin
les ciutats que travessen
i els afluents que tenen,
tant pel marge esquerre
com pel dret.
• Ser capaç de posar en pràctica
algunes de les mesures
que fomenten l’estalvi d’aigua.
21

Tercer trimestre
CONEIXEMENT
I INTERACCIÓ AMB
EL MÓN FÍSIC
CULTURAL
I ARTÍSTICA
MATEMÀTICA
SOCIAL
I CIUTADANA
UNITAT 11
L’ATMOSFERA
I EL CLIMA
• Conèixer els factors
que influeixen en el
clima i explicar com
ho fan.
• Caracteritzar totes les
varietats climàtiques
que es troben a Esp a -
nya.
• Reconèixer la importància
del clima en els
paisatges.
• Interpretar dades de
temperatures i de precipitacions
per comparar
els diferents climes
d’Espanya.
• Fomentar actituds i
comportaments solidaris
en el cas que es produeixin
alertes meteorològiques.
UNITAT 12
VIVIM
EN SOCIETAT
• Comprendre com canvia
la població d’un lloc
i com ha evolucionat la
població a Espanya.
• Saber que Espanya és
un país de gran diversitat
cultural.
• Apreciar la cultura de
l’entorn i d’altres zones,
com a part d’una
cultura comuna d’Es -
pa nya.
• Interpretar dades de
densitat de població
per realitzar comparacions
entre ciutats i comunitats
autònomes
d’Espanya.
• Desenvolupar actituds
per tal de mantenir
una bona convivència
en una societat cada
vegada més diversa.
UNITAT 13
L’ORGANITZACIÓ
D’ESPANYA
• Conèixer l’organització
política dels municipis,
la de la comunitat autònoma
i la d’Es panya.
• Comprendre que els
ciutadans tenen drets i
obligacions.
• Reconèixer la importància
que han tingut
alguns pensadors en la
política dels països.
• Treballar amb les unitats
de temps per ubicar
i ordenar en una línia
del temps els
principals invents en
transport i comunicacions
dels segles XIX i
XX.
• Conèixer i respectar
les regles de la societat
democràtica.
• Conèixer els conductes
per a exercir els drets
ciutadans i els mecanismes
per a fer-ho.
UNITAT 14
LA HISTÒRIA
I EL SEU ESTUDI.
LA PREHISTÒRIA
• Saber com s’estudia la
història i quines en són
les fonts i les edats.
• Conèixer com va ser la
vida dels primers éssers
humans al món i a
Espanya.
• Valorar com a fonts
per al coneixement
del passat de les societats
més primitives alguns
dels fets culturals
i manifestacions artístiques,
com ara els menhirs
o les pintures rupestres.
• Treballar amb les unitats
de temps per ubicar
i ordenar esdeveniments
històrics.
• Ser respectuós amb els
entorns en què hi ha
restes històriques.
• Apreciar i respectar el
treball dels historiadors.
UNITAT 15
L’EDAT
ANTIGA I L’EDAT
MITJANA
• Conèixer les civilitzacions
que van sorgir al
món i a Espanya en l’edat
antiga i en l’edat
mitjana.
• Conèixer alguns dels
fets culturals i manifestacions
artístiques de
l’edat antiga i de l’edat
mitjana, i donar-los valor
com a fonts per a
conèixer el passat de
les societats.
• Realitzar càlculs sobre
els anys de construcció
d’edificis històrics.
• Ser respectuós amb els
entorns en què hi ha
restes històriques.
22

TRACTAMENT
DE LA INFORMACIÓ
I COMPETÈNCIA DIGITAL
COMUNICACIÓ
LINGÜÍSTICA
APRENDRE
A APRENDRE
AUTONOMIA
I INICIATIVA PERSONAL
I COMPETÈNCIA EMOCIONAL
• Utilitzar diverses fonts per a
obtenir informació sobre les
temperatures i les precipitacions
de la nostra localitat
en els últims anys, per tal de
veure com hi ha variat el clima.
• Expressar per escrit les opinions
sobre algunes accions
que podem emprendre les
persones per evitar que la
Terra s’escalfi.
• Utilitzar diverses fonts bibliogràfiques
per realitzar
informes sobre com actuar
en cas d’una emergència
meteorològica.
• Observar fotografies de paisatges
de diferents zones
climàtiques i extreure’n
conclusions.
• Ser capaç de posar en
pràctica algunes mesures
que ajudin a detenir el canvi
climàtic.
• Realitzar consultes guiades
per Internet per obtenir informació
sobre diferents
tradicions d’altres comunitats
autònomes.
• Expressar de forma oral el
significat de l’expressió
«viure en societat».
• Saber quines són les llengües
oficials d’Espanya i saber
saludar en alguna d’aquestes
llengües.
• Cercar informació en enciclopèdies
sobre la influència
de diversos factors (per
exemple, el clima) en la forma
de vida d’una zona determinada,
i redactar un informe
breu.
• Prendre consciència de la
importància que té adoptar
i aplicar comportaments tolerants
perquè imperi la
bona convivència dins d’un
col·lectiu divers.
• Realitzar visites guiades a alguna
pàgina web d’un ajuntament,
comunitat o institucions
del govern d’Espanya
o de la Unió Europea i realitzar
un informe breu que
expliqui les competències
que tenen.
• Ampliar el vocabulari relacionat
amb les formes de
govern, el procés democràtic...
• Expressar de forma oral les
opinions sobre la necessitat
de conviure amb els altres.
• Cercar informació sobre els
procediments per a elegir
el delegat o la delegada de
la classe.
• Adquirir responsabilitat sobre
les obligacions com a ciutadans
i com a estudiants.
• Realitzar visites guiades virtuals
a algun museu arqueològic.
• Ampliar el vocabulari amb
termes propis de l’estudi de
la història i de la prehistòria.
• Escriure una redacció breu
que exposi les diferències
més significatives entre el
paleolític i el neolític.
• Observar imatges que representin
escenes de la vida
en el paleolític i en el neolític,
i interpretar el canvi
que algunes descobertes
van suposar per als éssers
humans.
• Valorar la importància de
recopilar informació per tal
d’ampliar de forma autònoma
els coneixements.
• Obtenir informació sobre
alguna construcció de l’edat
antiga o de l’edat mitjana
de la localitat o l’entorn
més pròxim.
• Cercar informació sobre les
catedrals de Santiago, Lleó i
Burgos per saber si són edificis
romànics o gòtics.
• Ampliar el vocabulari amb
termes relacionats amb
aquestes edats, com per
exemple, «romanització» o
«califat».
• Escriure un informe breu
sobre com es creu que va
ser la construcció d’edificis
en l’edat mitjana.
• Observar imatges que representin
escenes de la vida
quotidiana en l’edat antiga i
en l’edat mitjana, i descriure
els canvis que s’hi van
produir.
• Apreciar la contribució dels
personatges històrics en
l’evolució de la cultura, la
tecnologia i l’organització
de les societats.
23

Desenvolupament
de les unitats

Els éssers vius. Les plantes
Introducció
Convé que l’objectiu prioritari del desenvolupament d’aquesta
unitat sigui establir i fixar el model de treball que
se seguirà al llarg del curs.
Val la pena detenir-se a exposar als alumnes quin és el
sentit de la lectura introductòria, de les preguntes inicials,
del text de cada una de les pàgines i de les il·lustracions;
el mètode de treball amb les activitats de pàgina i
les finals; el propòsit de la pàgina relativa a competències...
Com es pot observar, en aquesta unitat es realitza una introducció
al món dels éssers vius i, en particular, al de les
plantes. Molts dels aprenentatges desenvolupats s’utilitzaran
en les unitats següents, que conformen un primer
bloc dedicat a l’estudi dels éssers vius i del cos humà.
La temporalització assignada a aquesta unitat és de dues
setmanes, la qual cosa inclou el desenvolupament i les
tasques associades a refermar el treball individual i
col·lectiu, la planificació de petites experiències i la recollida
i l’exposició de la informació.
Continguts mínims
Les funcions vitals associades als éssers vius i el seu significat.
Els nivells d’organització: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells
i sistemes. Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.
La classificació dels éssers vius: els cinc regnes.
Característiques essencials.
Processos que realitzen les plantes per a nodrir-se.
Metodologia
Partir de l’interès pels animals i les plantes, i dels coneixements
previs sobre les funcions vitals per a aprofundir
en l’estudi d’aquestes per mitjà de la identificació i la representació
en esquemes d’alguns processos, com ara la
fotosíntesi o l’absorció de substàncies en les plantes.
Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius sobre
els òrgans que intervenen en les diverses funcions vitals
de les plantes, identificant-ne diferents estructures i
associant-les a la tasca que exerceixen.
Explotació de l’atles
En l’atles hi ha diverses làmines amb fitxes d’éssers vius
de diversos tipus.Aquestes fitxes contenen fotografies
comentades, que poden servir de model per a localitzar i
descriure altres organismes i per a elaborar fitxes semblants
de cada un.
Quadern de recursos
En l’apartat «Tractament de la diversitat» s’inclouen
activitats de reforç i d’ampliació de continguts, així com
la fitxa «Organitza el que has après», per a treballar en l’apartat
«Resumesc» del final de la unitat.
En l’apartat «Avaluació» es proposen activitats d’avaluació
inicial per determinar el punt de partida del grup,així
com una prova per a avaluar els continguts d’aquesta unitat.
En l’apartat «Desenvolupament de competències» es
proposa l’activitat «Un viatge molt profitós».
En el «Taller de ciències» s’inclouen els procediments
titulats «Elabor un fitxer d’éssers vius» i «Visit un museu
de ciències», que serviran com a ampliació.
CD-ROM de recursos
L’apartat «Recursos didàctics interactius» conté les activitats
titulades «La cèl·lula», «Classificam éssers vius» i
«La nutrició en les plantes», que poden emprar-se com a
reforç dels continguts de la unitat.
En els «Esquemes per a realitzar activitats» s’inclouen
les fitxes imprimibles titulades «Cèl·lules» i «Els processos
de la nutrició en les plantes», que poden proporcionar-se
als alumnes com a reforç dels continguts.
El «Banc d’imatges» inclou els recursos següents:
– L’apartat «Imatges per a realitzar transparències»
incorpora les il·lustracions titulades «L’organització
d’un ésser viu», «Els cinc regnes d’éssers vius», «Els òrgans
de les plantes» i «La nutrició de la planta», que poden
projectar-se a l’aula com a suport de l’exposició
dels continguts de la unitat.
– L’apartat «Imatges per a realitzar treballs» compta
amb una col·lecció de fotografies denominada «Éssers
vius». L’explotació didàctica d’aquesta col·lecció figura
en les instruccions d’aquest apartat.
Altres recursos i materials
Convé que els alumnes aportin imatges d’éssers vius i que
desenvolupin habilitats per a aprendre a localitzar-los en
enciclopèdies de paper o electròniques.També és interessant
fomentar activitats relacionades amb l’observació i la
interpretació, per evitar la mera acumulació d’informació
gràfica.
A més d’això,es poden observar mostres reals de plantes o
de les seves parts (fulles, llavors, escorces, arrels...). Pot
proposar-se l’observació a simple vista o amb l’ús de lupes
i microscopis, com es detalla en la pàgina 18 de la unitat,
en l’apartat «Les meves competències».
26

Esquema de la unitat
ELS ÉSSERS VIUS
estan formats
per
realitzen tres funcions
vitals, que són
segons les cèl·lules, tipus de
nutrició... es classifiquen en
CÈL·LULES
REPRODUCCIÓ
NUTRICIÓ
RELACIÓ
5 REGNES
que s’agrupen
formant
i, segons el
nombre d’aquestes,
poden ser
que pot ser
que són
MONERES
AUTÒTROFA
HETERÒTROFA
PROTOCTISTS
TEIXITS
ÒRGANS
APARELLS
I SISTEMES
UNICEL·LULARS
O
PLURICEL·LULARS
FONGS
ANIMALS
PLANTES
les seves
característiques
generals són
les funcions
vitals de les
quals són
Éssers pluricel·lulars.
Cèl·lules amb nucli i paret cel·lular.
Solen tenir parts verdes.
Mobilitat escassa.
REPRODUCCIÓ:
per mitjà d’espores
o llavors
NUTRICIÓ:
autòtrofa
RELACIÓ: moviments
escassos que els
orienten cap a la llum
i l’aigua
La major part tenen arrel,
tija i fulles
que es realitza
per mitjà de la
FOTOSÍNTESI
27

EXPLOTACIÓ DE LA LECTURA
Insistint en el caràcter de model
d’aquesta primera unitat del curs,
convé que es doni importància a la
lectura inicial. L’aprenentatge de les
ciències naturals i socials es realitza,
moltes vegades, a través de lectures
divulgatives, que poden constituir
un gaudi, i satisfer la curiositat de
l’alumnat.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Desenvolupar la curiositat per conèixer i estudiar éssers vius.
Criteris d’avaluació
• Mostra inquietud i iniciativa personal per conèixer éssers vius i per saber com
realitzen les seves funcions vitals.
Podria ser que en les primeres unitats
aquesta lectura hagi d’efectuarse
en veu alta, posant l’èmfasi en els
aspectes més importants, detectant
els termes científics i explorant-ne
el significat intuïtiu en grup, fins
a arribar, amb ajuda del diccionari, a
un significat més rigorós.
En aquest sentit, les activitats comencen
amb una que remet a la recerca
en el diccionari dels termes
que poden comportar més dificultat.
Des d’un punt de vista actitudinal,
convé destacar que l’espècie humana
és una més de les existents a la
Terra, i que la seva dispersió pel planeta
i l’explotació que en fa té a
veure amb la capacitat d’adaptació,
amb la intel·ligència, amb la curiositat...
Finalment, és convenient vincular
allò que s’ha llegit amb la il·lustració,
que, com es pot observar, té
una gran importància en tot el llibre.
L’observació detallada d’imatges
fomenta l’atenció i permet reflexionar.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
Parlam del text
1 Biodiversitat: varietat d’éssers vius i
ambients que hi ha en una regió, un
país… Adaptació: procés pel qual
un ésser viu s’acomoda al seu ambient
i als canvis que s’hi produeixen.
Extinció: acció i efecte d’extingir
o extingir-se (acabar del tot).
2 Molt abans que apareguessin els primers
éssers vius, la Terra era un planeta
ardent, sense aigua líquida i
sense vida.
3 Resposta oberta.Amb aquesta activitat
es pretén fomentar la participació
ordenada dels escolars en un intercanvi
d’idees. Convé ressaltar les
idees valuoses que els alumnes van
aportant a mesura que hi participen.
28

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa amb la lectura inicial, i amb l’ampliació de vocabulari i la utilització
adequada de termes en relació amb la biodiversitat i les adaptacions
dels éssers vius.
Competència cultural i artística
Es treballa en reconèixer els museus com a llocs en què s’acumula el coneixement
adquirit al llarg dels segles.
Competència social i ciutadana
Es desenvolupa en les activitats de l’apartat «Ens feim preguntes»,en fomentar
comportaments respectuosos amb els éssers vius i en reconèixer les conseqüències
d’una sobreexplotació d’aquests.
Ens feim preguntes
1, 2 i 3 Respostes obertes.
Les preguntes que apareixen en
aquest apartat tenen el propòsit de
fomentar la reflexió personal i el
debat col·lectiu, alhora que s’hi intenta
que els estudiants afermin i
manegin un vocabulari bàsic tant
de termes d’ús comú com d’altres
específics de la matèria.
No es pretén que els estudiants responguin
correctament, sinó que,
per mitjà dels procediments del
«mètode científic», adquireixin interès
per examinar un problema, pensar-hi
i facilitar una resposta subjecta
a debat.
Algunes d’aquestes preguntes
obren debats i reflexions que estaran
presents al llarg del curs: el respecte
pels éssers vius del planeta,
l’impacte de l’espècie humana sobre
els ecosistemes de la Terra…
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
1 Entre els éssers vius que apareixen
en la il·lustració, hi ha dos animals
que reben els curiosos noms d’«armadillo»
i «peresós». Intenta localitzar-los
i explica per què creus que
tenen aquests noms.
2 En la il·lustració hi ha diversos esquelets
i models de dinosaures. La
paraula «dinosaure» significa «llangardaix
terrible». Investiga sobre
aquests animals i explica per què
creus que van rebre aquest nom.
Solucions
1 El peresós (que apareix penjant d’una
branca) s’anomena així perquè es
mou molt lentament. L’armadillo
(davall de l’anterior) deu el seu nom
a l’«armadura» de plaques dures que
el cobreix.
2 Els descobridors de les restes d’aquests
animals ja extingits van trobar
una certa semblança corporal
entre els seus esquelets i els dels
llangardaixos actuals (vèrtebres, potes,
cap…).A més, per la grandària
que presentaven i per l’aspecte estrany,
van suposar que devien haver
estat terrorífics. D’aquí el nom.
29

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
El concepte de «funció vital» estarà
present al llarg de tot el cicle i serà
el punt de partida per a estudiar els
éssers vius i la seva organització funcional.
Convé que el significat d’aquest
concepte estigui fermament
assentat,així com la idea que tots els
éssers vius, per molt petits que siguin,
realitzen aquestes tres funcions.
També la idea de «cèl·lula» és un
concepte clau. Atès que és la primera
vegada que es presenta, convé
ressaltar les parts bàsiques de la
cèl·lula i realitzar descripcions senzilles
de com funciona... El concepte
de cèl·lula serà important quan,
més endavant, s’expliquin les neurones,
o que la sang porta substàncies
nutritives fins a les cèl·lules i
que hi recull substàncies de rebuig.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Refermar l’aprenentatge del concepte de funcions vitals.
Identificar i classificar éssers vius segons el tipus de nutrició.
Conèixer l’organització dels cossos dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans,
aparells i sistemes. Definir éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.
Criteris d’avaluació
• Anomena i defineix les funcions vitals.
• Identifica i classifica éssers vius segons el tipus de nutrició que realitzen.
• Anomena teixits, òrgans i aparells dels cossos dels animals i descriu de manera
senzilla la funció que realitza cada un.
• Defineix ésser unicel·lular i ésser pluricel·lular, i anomena exemples de cada
un.
És fonamental que els alumnes adquireixin
una idea de la complexitat
dels organismes i dels seus nivells
d’organització. Aquestes i altres idees
són imprescindibles per a abordar
la classificació dels éssers vius.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 L’esquema ha de contenir les tres
funcions vitals i mencionar que els
éssers vius estan compostos per
cèl·lules.
2 Està format per cèl·lules que s’organitzen
en teixits. Al seu torn, els teixits
formen òrgans, i aquests formen
els aparells i els sistemes. El
conjunt d’aparells i sistemes constitueix
l’organisme complet del ca.
3 Un ésser autòtrof fabrica els seus
nutrients a partir d’algunes substàncies,
com ara l’aigua, minerals del
sòl i gasos, mentre que un ésser heteròtrof
necessita alimentar-se d’altres
éssers vius per a obtenir els nutrients.
4 Respostes variades i obertes.És desitjable
que les explicacions s’atinguin
a les funcions vitals dels éssers vius
en contraposició amb l’absència d’aquestes
en una pedra.
5 Caldrà revisar els dibuixos que han
realitzat i comprovar si els noms
dels elements de la cèl·lula estan
correctament assignats. Es pot suggerir
que, a més dels noms de les diferents
parts, els estudiants comentin
les funcions del nucli i de la
membrana cel·lular.
30

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en les activitats 1,2 i 4,a través de l’ús de vocabulari específic
per a explicar característiques generals dels éssers vius.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Es fomenta en adquirir, a través de l’estudi dels continguts, conceptes relacionats
amb la importància dels éssers vius, la seva diversitat, les característiques
que tenen en comú i les que en les pàgines pròximes serviran per a establir
classificacions dicotòmiques.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Explica per què deim que l’estómac
és un òrgan.
2 Anomena dos aparells d’un moix i
un òrgan de cada un.
Solucions
1 Perquè està format per diferents teixits
que contribueixen a realitzar
una mateixa funció: digerir els aliments.
2 Respostes obertes; per exemple:
Digestiu/esòfag. Excretor/ronyó…
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Cerca informació sobre quines
cèl·lules formen el teixit adipós i
quina funció realitzen, i localitza zones
dels cossos dels mamífers en
què hi ha teixit adipós.
2 Quines substàncies entren en la
cèl·lula? Per on ho fan?
Solucions
1 El teixit adipós està format per
cèl·lules que acumulen greixos. Els
greixos són substàncies energètiques
de reserva, però, a més, són un
aïllant tèrmic per al cos dels mamífers.
El teixit adipós s’estén per davall
de la pell de molts animals; també
pot acumular-se al voltant
d’òrgans, com ara els ronyons, el
cor...
2 Hi entren nutrients, oxigen i aigua.
Ho fan a través de la membrana.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou l’activitat 1 de reforç i l’activitat
1 d’ampliació.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Inclou l’activitat titulada «Les cèl·lules»,
que servirà com a reforç dels
continguts.
Esquemes per a realitzar activitats.
Inclou la fitxa imprimible
«Cèl·lules»,que es pot lliurar als estudiants
com a reforç.
Banc d’imatges. Inclou, en les
«Imatges per a realitzar transparències»,
la il·lustració titulada
«L’organització d’un ésser viu», que
pot projectar-se com a suport durant
l’exposició dels continguts.
31

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
En aquesta pàgina doble, com es pot
comprovar, figura una classificació
dicotòmica dels éssers vius. Recordarem
que la classificació és un procés
(aplicable a moltes altres àrees)
en el qual es parteix de criteris i de
característiques conegudes per tal
d’obtenir grups d’elements amb característiques
semblants.
Respecte a les imatges, és important
referir-se a la grandària real dels éssers
que hi observam; els animals i
les plantes són éssers pluricel·lulars
i, en general, es poden observar a
simple vista. Els bacteris, els protozous
i els llevats són éssers microscòpics.
Quant a les algues, n’hi ha
tant de microscòpiques com de macroscòpiques.
En l’atles es proposen diverses làmines
amb fitxes d’éssers vius que
complementen la informació.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Identificar éssers vius i classificar-los en regnes segons les característiques que
presenten.
Criteris d’avaluació
• Anomena els cinc regnes d’éssers vius i en descriu les característiques.
• Classifica éssers vius per mitjà de claus senzilles.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 Classificar és formar grups d’elements
que tenen característiques
comunes.
2 a) El regne de les plantes.
b) Moneres, protoctists, fongs i animals.Tots
menys les plantes.
c) Els fongs descomponen la matèria
i els animals, no. A més, els
fongs són éssers que no tenen
teixits, mentre que els animals sí
que en tenen.
3 Gamba: animals.
Floridura i xampinyó: fongs.
Alga: protoctists.
Noguer i molsa: plantes.
Bacteri: moneres.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Quin és el regne format per éssers
unicel·lulars sense nucli?
2 Què és classificar éssers vius?
Solucions
1 El regne de les moneres.
2 És formar grups amb éssers vius que
comparteixen certes característiques.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 En un planeta es troba un ésser de
color verd, marí, pluricel·lular i que
es nodreix de substàncies minerals,
gasos i aigua gràcies a l’energia d’un
estel. A quin regne pot pertànyer?
32

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en les pàgines de l’atles en realitzar descripcions breus d’éssers
vius, en compondre fitxes sobre els éssers vius de cada un dels regnes estudiats
i en comparar les maneres diferents de realitzar les funcions vitals
abans estudiades.
Competència per a aprendre a aprendre
Es desenvolupa per mitjà del tractament de l’esquema dels cinc regnes en millorar
la capacitat per a efectuar classificacions, comparacions i per a usar la
taula dicotòmica, utilitzant, així, eines de treball que potencien l’aprenentatge
autònom.
Autonomia i iniciativa personal
Es desenvolupa en l’activitat 3 en utilitzar eines de treball, que potencien l’aprenentatge
autònom,per classificar éssers vius de l’entorn a partir de la identificació
de les característiques que presenten.
2 A quins regnes pot pertànyer un ésser
viu que té un cos format per teixits?
Solucions
1 Es tracta d’un ésser autòtrof, pluricel·lular,
pròxim a les plantes o a les
algues.
2 Només pot pertànyer als regnes de
les plantes o dels animals.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat. Inclou
l’activitat 4 de reforç i l’activitat
1 d’ampliació.
Taller de ciències. Inclou el procediment
«Elabor un fitxer d’éssers
vius», que es pot proposar com a
ampliació.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Inclou l’activitat titulada «Classificam
éssers vius», que servirà com a
reforç dels continguts.
Banc d’imatges. En les «Imatges per
a realitzar transparències» s’inclou la
il·lustració «Els cinc regnes d’éssers
vius», que es pot projectar a l’aula
com a suport de l’exposició de continguts.Així
mateix,en «Imatges per a
realitzar treballs» s’inclou la col·lecció
de fotografies denominada «Els
éssers vius»; l’explotació d’aquesta
col·lecció figura en la introducció de
l’apartat.
EXPLOTACIÓ DE L’ATLES
Les fitxes incloses en l’atles poden
utilitzar-se per a realitzar classificacions,
observacions i descripcions.
Solucions
1 Algues (el fucus), fongs (el bolet)
i plantes (les molses, el roure, el pi,
la violeta de Sierra Nevada i la tabaiba).
2 Resposta oberta.
Anotacions
33

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
Les plantes s’han descrit anteriorment
com a éssers autòtrofs i pluricel·lulars;
el propòsit d’aquestes
dues pàgines i de les dues següents
és mostrar l’organització bàsica d’aquests
éssers i les seves funcions vitals.
Convé avançar que la reproducció
s’estudiarà amb més
profunditat durant el curs següent.
En les il·lustracions apareixen alguns
dibuixos de teixits i òrgans;
seria ideal completar aquestes observacions
amb unes altres que fossin
més directes, en les quals s’apreciassin
l’anvers i el revers de les
fulles, la forma i l’estructura de les
branques i les tiges, la disposició de
les arrels...Aquest treball contribuirà
a fomentar en els estudiants l’observació,
la descripció, el dibuix i la
retolació d’elements o funcions…
Convé refutar la idea que les plantes
tenen una funció de relació escassa,
ja que totes responen a estímuls
ambientals (canvis estacionals,
humitat, gravetat, sol, etc.), i, fins i
tot, moltes mantenen relacions
complexes amb altres plantes i éssers
vius del seu entorn.
És quasi segur que als jardins i passeigs
del col·legi hi ha plantes que
es poden utilitzar per a fer-ne descripcions
o estudiar les cures que
requereixen i els seus cicles vitals.
També es poden classificar, i cercarne
els noms amb l’ajuda d’alguna
guia botànica.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Descriure les característiques de cada una de les funcions vitals de les plantes,
identificant les parts de la planta que les realitzen.
Criteris d’avaluació
• Identifica i anomena les parts d’una planta típica, i explica com estan organitzades
les plantes.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 Caldrà comprovar que els dibuixos
contenen totes les parts de la planta,
amb els noms associats correctament.
2 Les arrels creixen cap on hi ha aigua.
Les tiges sostenen les fulles.Les
fulles fabriquen nutrients.Tiges, fulles
i branques s’orienten cap a la
llum. Les arrels fixen la planta al sòl.
3 Els cloroplasts són orgànuls que hi
ha a les cèl·lules de les fulles i a les
parts verdes de les plantes. Contenen
clorofil·la, que és la substància
capaç de captar la llum solar. En
aquests orgànuls es realitza la fotosíntesi,
també anomenada funció
clorofíl·lica.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Davant de què reaccionen les plantes?
2 Què són les espores?
34

COMPETÈNCIES
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es desenvolupa amb els continguts i les activitats en millorar el coneixement
sobre les plantes i el respecte cap a aquests éssers vius, i en fomentar la cura
de l’entorn.
Solucions
1 Sobretot, davant la humitat i la llum.
També, davant la gravetat.
2 Són cèl·lules especials per mitjà de
les quals es reprodueixen les molses
i les falgueres.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Digues què són el tronc i les branques
d’un arbre.
2 Anomena una diferència que hi hagi
entre les cèl·lules d’un animal i les
d’una planta.
Solucions
1 El tronc és la tija de la planta i les
branques són cada una de les divisions
superiors i laterals del tronc.
2 La paret cel·lular rígida, que envolta
la cèl·lula vegetal, i que no existeix
en la cèl·lula animal.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat. Inclou
les activitats 2 i 5 de reforç, i l’activitat
2 d’ampliació.
CD-ROM DE RECURSOS
Banc d’imatges. En les «Imatges
per a realitzar transparències» s’inclou
la il·lustració «Els òrgans de
les plantes», que es pot projectar a
l’aula durant l’exposició dels continguts.
En l’apartat «Imatges per a realitzar
treballs» es pot utilitzar la
col·lecció de fotos denominada «Éssers
vius»; l’explotació d’aquesta
col·lecció figura en la introducció
d’aquest apartat.
Anotacions
35

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
La nutrició implica un moviment de
substàncies que entren en la planta,
que circulen pel seu interior, que
són transformades i que, al final, són
utilitzades, emmagatzemades o expulsades.
El procés és complex, i
convé reforçar les descripcions
amb la il·lustració.
La realització d’experiments senzills,
reals o imaginaris (en els quals
es plantegi, per exemple, què ocorre
amb una planta si no es rega,
o i si s’extreu de la terra en què
està plantada, o si la privam de la
llum del sol...), ajudaran a fixar conceptes.
Convé refermar la idea que les
plantes també respiren i que, a diferència
de la fotosíntesi, la respiració
és un procés que realitzen tant de
nit com de dia.També convé insistir
en el fet que les plantes són productores
d’oxigen, perquè el balanç
d’emissió d’oxigen/diòxid de
carboni és favorable al primer. Per
tant, es pot aprofitar per descartar
la idea que no s’ha de dormir en
una habitació amb plantes perquè
absorbeixen tot l’oxigen.
Els escolars han de saber també
que les plantes fabriquen els seus
aliments i els de la major part de la
resta dels éssers vius. Per aquesta
raó, s’anomenen éssers productors.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Conèixer i descriure amb detall el procés de la nutrició de les plantes.
Criteris d’avaluació
• Descriu el procés d’absorció de les plantes,el procés de la fotosíntesi,la respiració
i l’eliminació de substàncies de rebuig, i els intercanvis de gasos que realitzen
les plantes amb el medi en què viuen.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 Cal veure si els esquemes estan ben
organitzats i complets, i si segueixen
les pautes prèviament donades.
2 Les dues frases són falses.
3 Durant la fotosíntesi, en la fase lluminosa,
entra diòxid de carboni a la
fulla i en surt oxigen. Durant la respiració,
hi entra oxigen i en surt
diòxid de carboni.
La fotosíntesi, perquè, per tal que es
dugui a terme, és imprescindible la
presència de la llum solar.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Digues què són els estomes i on es
troben.
2 Què fan les cèl·lules d’una planta
amb la saba elaborada?
3 A quines parts de la planta es formen
els hidrats de carboni?
36

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en l’activitat 1 en treballar descripcions verbals o per escrit
dels processos relacionats amb la nutrició de les plantes, prestant atenció a
l’ús d’un vocabulari correcte i d’un ordre en les seqüències,i en interpretar de
la mateixa manera esquemes o dibuixos relacionats amb aquest mateix procés.
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es desenvolupa en les activitats 3 i 4 en conèixer la importància de les plantes
en la biosfera com a productores d’aliments per als animals i com a mantenidores
de l’equilibri del nivell d’oxigen atmosfèric.
Solucions
1 Són orificis (al revers de les fulles)
pels quals la planta intercanvia gasos
amb l’exterior.
2 Amb la saba elaborada, les cèl·lules
fabriquen més nutrients de la planta.
3 A les fulles.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Explica per què la fotosíntesi s’anomena
també funció clorofíl·lica.
2 Com s’anomenen les cares d’una fulla?
A quina es troben els estomes?
Solucions
1 Perquè la clorofil·la és la substància
encarregada de captar la llum solar.
2 S’anomenen anvers i revers. Els estomes
es troben al revers de la fulla.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou l’activitat 3 de reforç i l’activitat
3 d’ampliació.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Inclou l’activitat titulada «La nutrició
en les plantes», que servirà com
a reforç dels continguts.
Esquemes per a realitzar activitats.
Inclou la fitxa imprimible «Els
processos de la nutrició en les plantes».
Banc d’imatges. En les «Imatges per
a realitzar transparències» s’inclou la
il·lustració «La nutrició de la planta»,
que pot projectar-se a l’aula durant
l’exposició dels continguts d’aquesta
pàgina doble.
Anotacions
37

RESUMESC
La proposta de resum es dóna incompleta
de manera deliberada, a fi
que serveixi de font d’activitats per
a l’alumnat.
– De fet, la primera activitat proposada
invita a completar una part
del resum.
– En aquest sentit, es poden proposar
més activitats per a completar
o, fins i tot, ampliar l’esquema, segons
la importància que donem a
aquest apartat i segons el temps
disponible.
– De qualsevol manera, és interessant
realitzar lectures del resum
seguint recorreguts diferents.
Convé recordar que, en el quadern
de recursos, s’inclou la fitxa
«Organitza el que has après» per treballar
amb aquest esquema.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Afavorir el desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
Criteris d’avaluació
• Desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar la informació,
i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
I FAIG UN PAS MÉS
Amb aquesta activitat es pretén que
els alumnes adquireixin una idea sobre
els éssers vius que intervenen en
els processos de fermentació a què
se sotmeten diferents aliments habituals
en les seves dietes. Amb aquest
fi,si hi ha motivació en els estudiants,
se’ls pot parlar d’alguns processos,
com ara els que esmentam a continuació.
La fabricació del pa
Les farines d’alguns cereals, com
per exemple, del blat o de l’arròs,
fermenten amb rents (fongs) que
transformen els hidrats de carboni
en alcohols i àcids.
Les fermentacions produeixen també
un gas, el diòxid de carboni, les
bombolles del qual deixen uns forats
en la massa que són els responsables
dels buits que fan que la molla
estigui esponjosa.
La fabricació de iogurts
Els iogurts s’obtenen quan es deixen
actuar sobre la llet alguns bacteris
que en produeixen la fermentació.
Aquests bacteris produeixen una
substància de gust agre que qualla
la llet i la transforma en iogurt.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 En les respostes, avaluarem si els
estudiants són capaços de relacionar,
per mitjà dels nexes adequats,
38

COMPETÈNCIES
Competència per a aprendre a aprendre
Es desenvolupa per mitjà de les activitats 1 i 2, en perfeccionar tècniques per
a aprendre, com ara la realització de resums, esquemes o mapes mentals, que
resulten especialment útils en els processos d’aprenentatge d’aquesta àrea.
l’arrel amb l’absorció, la tija amb el
transport i les fulles amb la fotosíntesi.
2 Nutrició: consisteix a obtenir els nutrients
necessaris per a créixer i obtenir
energia. Relació: consisteix a
captar estímuls de l’exterior i a reaccionar-hi.
Reproducció: consisteix a
generar individus amb les mateixes
característiques que els progenitors.
3 Ésser viu: ésser que realitza les tres
funcions vitals. Cèl·lula: cada una de
les parts d’un ésser viu que realitza
les funcions vitals. Planta: ésser viu
pluricel·lular amb nutrició autòtrofa.
4 a) Perquè la planta, en la fotosíntesi,
va produir oxigen. b) No, perquè
durant la nit no té lloc la fotosíntesi
per no haver-hi llum.
5 Les tiges i les fulles s’orienten cap a
la llum.
6 Un molsa (plantes/autòtrof), una formiga
(animals/heteròtrof) i una part
d’un fong (un bolet), (fongs/ heteròtrof
descomponedor).
7 Es tracta de cèl·lules vegetals, ja que
s’hi aprecia la paret cel·lular, i el color
verd es deu a la clorofil·la.
8 i 9 Respostes obertes.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou la fitxa «Organitz el que he
après», en la qual hi ha una reproducció
de l’esquema de l’apartat
«Resumesc» amb algunes caselles
buides i amb espai per a afegir-hi informació.
La fitxa es pot facilitar als
estudiants perquè treballin sobre
aquesta part de la unitat.
Taller de ciències. Inclou el procediment
titulat «Visit un museu de
ciències». Aquesta fitxa de treball es
pot proposar als estudiants si existeix
la possibilitat de realitzar la visita
indicada, que és molt recomanable
per tal que els alumnes es
familiaritzin amb la part de la ciència
que s’ocupa de l’estudi dels éssers
vius.
39

LES MEVES COMPETÈNCIES
Probablement, molts d’estudiants
deuen haver utilitzat ja lupes de mà,
encara que no sigui per realitzar observacions
científiques. Es pot partir
de la formulació de preguntes
motivadores que fomentin la curiositat
i permetin realitzar alguna tasca
amb un to més científic, com per
exemple, l’observació de diferències
entre éssers vius molt semblants
a simple vista (diverses espècies
de pugons, de formigues…).
Tot i que aquesta activitat és molt
descriptiva, si disposam d’aquests
instruments, suggerim que s’utilitzin
per efectuar a l’aula observacions de
mostres ja preparades. Farem notar
que les lupes (de mà i binoculars)
permeten estudiar objectes opacs,
mentre que els microscopis només
operen amb mostres transparents.
Com a contingut d’ampliació, es pot
comentar l’existència dels microscopis
electrònics, que permeten
realitzar observacions amb desenes
o milers d’augments.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Afavorir el desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
Criteris d’avaluació
• Desenvolupa tècniques per a memoritzar,organitzar i relacionar la informació,
i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
Les meves competències
1 El més potent és un microscopi, i el
més senzill, una lupa.
2 Formiga: lupa de mà. Antenes de
formiga: lupa binocular.
3 Un microscopi.
4 La mesura en la foto és de 60 mm; si
està augmentada 1 000 vegades, la
grandària real de l’organisme serà
de 60/1 000, és a dir, de 0,06 mm.
Torn enrere
1 Agricultura: cultiu de plantes per a
obtenir aliments. Ramaderia: cria i
cura d’animals per a obtenir productes
(porcina-porcs, avícola-gallines).
2 Resposta oberta.
3 Els ulls, les orelles, la pituïtària del
nas, les papil·les gustatives de la
llengua i la pell.
4 Les persones que l’habiten.
5 Hi ha 17 comunitats autònomes i
dues ciutats autònomes.
6 Els animals vertebrats posseeixen
columna vertebral i esquelet intern;
els invertebrats, no.
7 S’hi aprecien camins, habitatges, un
pont, un clos, un castell…
40

COMPETÈNCIES
Autonomia i iniciativa personal
Es treballa en l’activitat 1 de l’apartat “Les meves competències” en fomentar
la capacitat per a saber triar adequadament quin dels instruments que posseeixen
és l’adequat per a realitzar la classificació dels éssers vius i poder identificar-ne
les característiques.
Competència matemàtica
Aquesta competència es desenvolupa en les activitats 3 i 4 de l’apartat “Les
meves competències”en comparar algunes xifres per representar i quantificar
els augments proporcionats per les lupes de mà, les lupes binoculars i els microscopis.
CONTINGUTS REPASSATS EN «TORN ENRERE»
Repàs general del curs anterior.
8 Au: ales, bec…; cactus: fulles transformades
en espines, tiges carnoses…
Prehistòria, edat antiga, edat mitjana,
edat moderna i edat contemporània.
ACTIVITATS D’APLICACIÓ
DE COMPETÈNCIES
Competència artística
1 Aprofitant l’arribada de la tardor, podem
recollir les fulles dels arbres del
col·legi i de l’entorn. Amb aquestes es
poden confeccionar murals; per
exemple, agrupant-les en línies horitzontals,
verticals o inclinades,mullant
les fulles en aquarel·la per a estamparne
les empremtes…
2 Calcar escorces d’arbres i realitzar
una exposició dels treballs realitzats.
Usar color.
Competència matemàtica
1 Observar, en un soca d’un arbre, els
anells de creixement. Cada anell, format
per una seqüència completa de
clar a fosc, indica un any.
2 Comparar, per mitjà de la resta i la
divisió, les edats d’alguns arbres i
les d’alguns animals coneguts pels
estudiants.
Competència social i ciutadana
1 Realitzar estudis sobre la importància
que té el fet de respectar els espais
verds presents a la localitat o al
barri, així com les plantes ornamentals
del col·legi o d’altres entorns.
També es pot fer una llista de tasques
que es poden emprendre per
mantenir-les vives: plantació, podes,
adobaments, reg, recollida de fulles…
2 Debatre a classe sobre els valors de
les plantes:ornamental,ecològic,alimentari…
3 Realitzar una llista de tots aquells
éssers vius que ens acompanyen a
les nostres cases o a l’entorn que
freqüentam.Associar el regne a què
pertanyen. Confeccionar una llista
d’accions responsables que hem de
realitzar per contribuir també al seu
benestar.
Autonomia i iniciativa personal
1 Podem plantejar una activitat en
què els escolars expressin de quina
manera estan disposats a mostrar-se
respectuosos amb els éssers vius.
2 A quin lloc de la classe posaries a
germinar una llavor de roure (una
gla)? Què faries amb el rebrot?
41

Els animals
Introducció
Aquesta unitat es dedica a l’estudi dels animals, i se centra,
com s’ha fet amb les plantes, en les funcions de nutrició
i de relació; serà en el pròxim curs quan s’estudiarà la
funció de reproducció.
Convé partir de la idea, ja treballada, que els animals són
éssers pluricel·lulars heteròtrofs i, per tant, necessiten
prendre aliments d’altres plantes o d’altres animals; això
implica que han de comptar amb mecanismes propis d’una
funció de relació que els permetin desplaçar-se per a
perseguir o per a fugir, mimetitzar-se o adaptar-se a circumstàncies
molt canviants.
L’estudi parteix de la caracterització dels invertebrats i
dels vertebrats, que permetrà una succinta classificació
d’aquests grups d’animals a partir de les característiques
comunes.
Convindrà detenir-se en alguns aspectes, com ara el medi
en què viuen o l’estructura general del seu cos, ja que, a
partir d’aquestes característiques, s’entendrà com són la
nutrició, la respiració, l’excreció...
És important considerar la digestió, la respiració, la circulació
i l’excreció com a parts d’un mateix procés, que
consisteix a absorbir nutrients (aliments i oxigen), repartir-los
pel cos i eliminar les substàncies de rebuig.
Quant a la temporalització, suggerim que es dediquin
dues setmanes al tractament d’aquesta unitat.
Continguts mínims
Principals grups d’invertebrats i de vertebrats.
Òrgans i aparells implicats en la digestió i en la respiració
dels animals.
Òrgans i sistemes implicats en la funció de relació en els
animals: òrgans receptors, teixits, òrgans i sistemes nerviosos
i músculs.
Identificació d’òrgans i aparells implicats en diferents
processos relacionats amb les funcions de nutrició i de
relació en els animals.
Metodologia
Partir de l’interès pels animals i dels coneixements previs
sobre les funcions vitals per tal d’aprofundir en l’estudi d’aquestes,
per mitjà de la identificació i la representació en esquemes
d’alguns processos,com per exemple,la ingestió i la
digestió d’aliments o la presa d’oxigen per a la respiració.
Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius sobre
els òrgans que intervenen en les funcions vitals dels
animals, identificant diferents estructures i associant-les a
la funció que realitzen.
Explotació de l’atles
L’atles que acompanya el llibre inclou làmines amb fitxes
de diversos animals. Poden servir de punt de partida per
a elaborar fitxes semblants amb uns altres animals triats
pels estudiants.
Quadern de recursos
En l’apartat «Tractament de la diversitat» s’inclouen
activitats de reforç i d’ampliació de continguts, així com
la fitxa «Organitza el que has après», per a treballar amb
l’apartat «Resumesc» del final de la unitat.
En l’apartat «Avaluació» s’inclou una prova per a avaluar
els continguts d’aquesta unitat.
En l’apartat «Desenvolupament de competències»
s’inclou l’activitat «Un viatge molt profitós».
En el «Taller de ciències» s’inclouen els procediments
titulats «Elabor un fitxer d’éssers vius» i «Visit un museu
de ciències», que serviran com a ampliació.
CD-ROM de recursos
L’apartat «Recursos didàctics interactius» inclou les activitats
«Classificam els animals»,«La nutrició en els animals
vertebrats», «Obtenció de l’oxigen en els animals invertebrats»
i «La funció de relació en els animals», que serviran
com a reforç o ampliació.
En els «Esquemes per a realitzar activitats» s’inclouen
les fitxes imprimibles titulades «La classificació dels invertebrats»,
«La classificació dels vertebrats», «Anatomia d’un invertebrat»,
«Anatomia d’un vertebrat» i «L’estudi dels animals»,
que poden proporcionar-se als alumnes com a reforç
o ampliació dels continguts.
El «Banc d’imatges» inclou els recursos següents:
– L’apartat «Imatges per a realitzar transparències»
inclou les il·lustracions titulades «La classificació dels invertebrats»,
«La classificació dels vertebrats», «Tipus d’aparells
digestius», «Tipus d’òrgans per a prendre oxigen»,
«Esquema d’una neurona» i «La funció de relació en els
animals»,que poden projectar-se a l’aula com a suport de
l’exposició dels continguts.
– L’apartat «Imatges per a realitzar treballs» compta
amb una col·lecció de fotografies denominada «Éssers
vius». L’explotació didàctica d’aquesta col·lecció figura
en les instruccions d’aquest apartat.
Altres recursos i materials
Hi ha un gran nombre de llibres divulgatius sobre els
animals. Poden utilitzar-se per ampliar informació sobre
com són els animals, els seus hàbits...
42

Esquema de la unitat
ELS ANIMALS
són éssers pluricel·lulars
formats per
realitzen les
funcions de
CÈL·LULES, TEIXITS, ÒR-
GANS, APARELLS
I SISTEMES
NUTRICIÓ
RELACIÓ
seguint aquests
processos
seguint aquests
processos
es classifiquen en dos
grans grups
Ingestió d’aliments per
la boca
Captació d’estímuls
amb els òrgans
dels sentits
INVERTEBRATS:
pòlips, cucs,
equinoderms,
mol·luscos i artròpodes
VERTEBRATS:
peixos, amfibis,
rèptils,
aus i mamífers
Digestió d’aliments
en els aparells
digestius
Respiració per mitjà
dels òrgans i aparells
respiratoris: tràquees,
brànquies i pulmons
Elaboració d’informació
i producció d’ordres
amb els sistemes
nerviosos
Respostes i moviments
per mitjà dels efectors:
músculs i altres òrgans
Circulació d’oxigen,
nutrients i diòxid
de carboni, gràcies als
aparells circulatoris
que, amb els ossos,
formen
Excreció de substàncies
de rebuig per mitjà
dels aparells excretors
L’APARELL LOCOMOTOR
43

EXPLOTACIÓ DE LA LECTURA
Es pot ressaltar la idea de la integració
dels aparells i òrgans en el cos, i
com la funció de relació és essencial
per al desenvolupament de les
altres funcions vitals (de nutrició i
de reproducció).
Amb la lectura, es poden assentar
les bases del concepte d’«adaptació
al medi».Aquest punt s’amplia en el
pròxim curs, moment en què es
parla d’adaptacions corporals i de
comportament.
El text és una porta oberta a la localització
de tots aquells aspectes que
tinguin a veure amb l’estructura i el
comportament dels animals. Es poden
suggerir llibres atractius per als
estudiants, on localitzin informació
a partir de la qual puguin confeccionar
textos propis sobre tipus de boques,
verins, trampes, velocitat, etc.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Valorar la gran varietat d’òrgans que participen en la realització de les funcions
vitals dels animals.
Criteris d’avaluació
• Mostra interès i curiositat per conèixer l’estructura i les característiques dels
òrgans implicats en la realització de les funcions vitals.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
Parlam del text
1 Cal fer llegir en veu alta les frases
construïdes i fomentar la participació
de totes les persones del grup.
2 Als depredadors, els serveix per a estar
pròxims a les seves preses i no ser
vistos. A les preses, els serveix per a
passar inadvertides davant dels seus
depredadors.
3 a) La grandària i la velocitat són
avantatges per a poder aconseguir
aliments. Els animals que són ràpids
poden capturar preses més lentes; i
els més grans, per la força que tenen,
poden capturar preses menors
i més dèbils.
b) La fugida és una de les formes de
defensa més habituals entre els animals.
Alguns s’hi han especialitzat i
tenen aparells locomotors que els
permeten aconseguir grans velocitats.
Ens feim preguntes
1 i 2 Respostes obertes.
Com en la unitat anterior, amb
aquestes activitats es pretén refermar
un vocabulari bàsic, tant oral
com escrit, que permeti als estudiants
argumentar, incorporar opinions
alienes, cercar informació
complementària...
Les preguntes que apareixen en
aquest apartat (com es pot comprovar,
són molt obertes) tenen el propòsit,
a més, de fomentar la reflexió
personal i el debat col·lectiu.
44

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en les activitats de l’apartat “Parlam del text” amb la lectura
comprensiva,amb la construcció de frases a partir de paraules donades i en fomentar
l’hàbit de la recerca en un diccionari.
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es fomenta en l’activitat 1 de l’apartat “Ens feim preguntes” en reflexionar sobre
la varietat de les espècies animals, sobre els seus mecanismes d’ocultació
o de fugida, i sobre la forma d’obtenir aliments.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
1 Quins mecanismes d’ocultació i de
protecció tenen els caragols terrestres?
2 Si et fixes en la imatge, veuràs un insecte
pal i un insecte fulla. Explica
com es mimetitzen aquests animals i
quin avantatge obtenen amb això.
3 Si un animal és de color verd, en
quin entorn estarà més segur?
4 Els tigres i els lleopards mostren una
coloració de la pell molt particular
(el primer té ratlles i el segon té taques).
Representen aquestes coloracions
cap avantatge per a aquests
animals?
5 El camaleó és un rèptil. Investiga i
escriu un informe breu sobre les
adaptacions que permeten a aquest
animal caçar les preses i no ser descobert.
Solucions
1 Els caragols tenen hàbits nocturns i
una coloració fosca en la closca, la
qual cosa els permet passar inadvertits
davant dels seus depredadors.A
més, poden introduir-se completament
dins la closca, on estan protegits.
2 Les formes i les coloracions d’aquests
insectes són semblants a les
branquetes (en el cas de l’insecte
pal) i a les fulles caigudes (en el cas
de l’insecte fulla), sobre les quals se
solen posar. Així, passen inadvertits.
3 Estarà més segur en un entorn vegetal
fresc, de coloració verda.
4 La coloració d’ambdós felins és semblant
a la de la vegetació de les sabanes
en què habiten. Això els ajuda a
l’hora d’aproximar-se a les seves
preses sense ser vistos.
5 El camaleó té una coloració semblant
a la del seu entorn i es mou
molt lentament; això li permet passar
inadvertit tant per a les seves
preses com per als seus depredadors.
A més, té una llengua llarga i
aferradissa que pot llançar a una
gran velocitat per atrapar insectes.
Anotacions
45

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
En aquesta pàgina doble i en la següent
es continua amb el mètode de
classificació iniciat en la unitat anterior.
Farem veure als estudiants que
aquests esquemes de classificació
d’animals connecten amb el dels éssers
vius, que apareixia en la unitat
anterior.
Convé donar pautes per a l’elaboració
de fitxes d’animals o de grups
d’invertebrats, organitzant la informació
segons els objectius que interessi
prioritzar. Suggerim utilitzar les
làmines de l’atles sobre invertebrats
aquàtics i terrestres.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Conèixer la classificació dels animals vertebrats i invertebrats.
Criteris d’avaluació
• Coneix els diferents grups d’animals invertebrats i vertebrats.
• Classifica animals per mitjà de claus senzilles.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 A diferència de les plantes, els animals
són éssers heteròtrofs, tenen
òrgans dels sentits i poden desplaçar-se.
2 Respostes obertes; caldrà triar entre
tots els invertebrats, que no tenen
crani, i els vertebrats, que sí que en
tenen.
3 a) Amb closca: molts de mol·luscos.
b) Amb tentacles verinosos: pòlips i
meduses.
c) Amb pues: els equinoderms.
d) Que poden volar:els artròpodes.
4 i 5 En aquesta activitat és necessari
donar pautes per a l’elaboració de
les fitxes. Es poden proposar models
com els que apareixen en l’atles.
6 Només demanarem que arribin fins
a un primer nivell de classificació.
Així,les classes de mol·luscos més importants
i conegudes són la dels gasteròpodes
(caragols i llimacs), la dels
cefalòpodes (pops, sèpies i calamars)
i la dels bivalves (musclos, ostres, escopinyes,
cloïsses…).
Quant als artròpodes,en podem diferenciar
els següents: aràcnids (aranyes
i alacrans), crustacis (crancs,
gambes, percebes, porquets de sant
Antoni…), insectes (formigues, mosques,
escarabats, papallones…) i miriàpodes
(centpeus,paneroles…).
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Escriu els noms de cinc grups d’animals
invertebrats.
2 Quina és la característica més destacada
dels equinoderms?
Solucions
1 Pòlips i meduses, cucs, equinoderms,
mol·luscos i artròpodes.
46

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en l’activitat 3 amb la interpretació de dibuixos i esquemes.
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es desenvolupa en les activitats 1,2 i 3 en reconèixer característiques de grups
d’éssers vius i classificar els éssers vius de l’entorn.
Competència per a aprendre a aprendre
Es desenvolupa en les activitats 4, 5 i 6 en elaborar pautes i estratègies per a
cercar informació i organitzar-la en fitxes i esquemes.
2 Els cossos dels equinoderms estan
protegits per una cuirassa amb sortints
i pues.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Cerca en el diccionari la paraula artròpode
i escriu-ne el significat.
2 Explica per què es diu que una gamba
és un invertebrat artròpode.
Solucions
1 «Artròpode» significa que té potes
articulades.
2 La gamba és un invertebrat perquè
no té esquelet intern, i és artròpode
perquè té potes articulades i una
coberta externa rígida.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou l’activitat 1 de reforç i l’activitat
1 d’ampliació.
Taller de ciències. Inclou el procediment
«Elabor un fitxer d’éssers
vius», que servirà com a ampliació.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius. Inclou
l’activitat titulada «Classificam
els animals»,que servirà com a reforç
dels continguts.
Esquemes per a realitzar activitats.
Inclou la fitxa imprimible «La
classificació dels invertebrats», que
servirà com a reforç.
Banc d’imatges. En les «Imatges
per a realitzar transparències» s’inclou
la il·lustració «La classificació
dels invertebrats», que pot projectar-se
durant l’exposició dels continguts.
En les «Imatges per a realitzar
treballs» es troba la col·lecció de
fotografies anomenada «Éssers
vius», i també els procediments per
a l’explotació didàctica.
EXPLOTACIÓ DE L’ATLES
Les làmines sobre invertebrats inclouen
fitxes d’animals que serveixen
de model per a fer-ne d’altres
amb fotografies obtingudes de revistes
o d’Internet.
Solucions
1 Cal comprovar que els estudiants
són capaços d’incloure els invertebrats
de les fotografies en els grups
corresponents.
2 Respostes obertes.
47

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
Es poden comentar al mateix temps
les imatges del llibre i les de l’atles.
Convé ressaltar el diferent grau de
complexitat dels animals, tant pel
que fa a l’estructura corporal com
pel que fa als comportaments.
També s’hi poden fer comparacions.
D’altra banda, és convenient prosseguir
amb la dinàmica de confeccionar
fitxes d’animals,la qual cosa permet
que els estudiants assimilin els
continguts i, al mateix temps, treballin
les competències bàsiques.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Conèixer la classificació dels animals vertebrats i invertebrats.
Criteris d’avaluació
• Coneix els diferents grups d’animals invertebrats i vertebrats.
• Classifica animals per mitjà de claus senzilles.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 a) Les aus tenen el cos cobert de
plomes, tenen dues potes i un
bec en comptes de dents.
b) Els mamífers donen de mamar a
les cries i tenen el cos cobert de
pèl.
c) Als peixos i als rèptils. Les aus
també tenen escates, però només
a la pell de les potes.
2 i 3 Cal veure si segueixen les pautes
prèviament fixades per a l’elaboració
de fitxes.
4 Les ratapinyades són mamífers voladors.
Tenen les extremitats anteriors
molt modificades, amb membranes
interdigitals molt àmplies. Presenten
una adaptació al vol.
Aquests mamífers tenen hàbits nocturns
i són, majoritàriament, insectívors.
Sensorialment, es caracteritzen
per un sentit de l’oïda molt sofisticat
i un sistema de localització de preses
i obstacles, anomenat ecolocació,
que els permet moure’s i caçar
durant la nit.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Escriu els noms de les cinc classes
d’animals vertebrats.
2 Anomena els tipus d’extremitats
dels vertebrats.
Solucions
1 Peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.
2 Potes, aletes, ales o res (serps).
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Digues quins grups d’animals vertebrats
són ovípars i quins són vivípars.
2 Quin grup de vertebrats rep el nom
per la forma de desplaçar-se?
48

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en l’activitat 1 amb la interpretació de dibuixos i esquemes.
Competència per a aprendre a aprendre
Es treballa en les activitats 2, 3 i 4 en elaborar pautes i estratègies per a cercar
informació i organitzar-la en fitxes i esquemes.
Autonomia i iniciativa personal
Es fomenta en les activitats 1, 2, 3 i 4 en identificar característiques d’animals
vertebrats i en classificar animals a partir de les característiques que presenten.
3 Quin grup de vertebrats no té representants
terrestres?
Solucions
1 Només són vivípars alguns taurons i
quasi tots els mamífers.
2 Els rèptils.
3 Els peixos.Tots són aquàtics.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou l’activitat 1 de reforç i l’activitat
1 d’ampliació.
Taller de ciències. Inclou el procediment
«Elabor un fitxer d’éssers
vius», que servirà com a ampliació.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Inclou l’activitat titulada «Classificam
els animals», que servirà com a
reforç dels continguts.
Esquemes per a realitzar activitats.
Inclou la fitxa imprimible «La
classificació dels vertebrats», que
servirà com a reforç.
Banc d’imatges. En les «Imatges
per a realitzar transparències» s’inclou
la il·lustració «La classificació
dels vertebrats», que pot projectarse
durant l’exposició dels continguts.
En les «Imatges per a realitzar
treballs» es troba la col·lecció de fotografies
anomenada «Éssers vius», i
també el procediment per a l’explotació
didàctica.
EXPLOTACIÓ DE L’ATLES
Les fotos permeten comptar amb
exemples de vertebrats per a fixar
l’atenció en els aspectes estudiats.
Solucions
1 Cal comprovar que els estudiants
són capaços d’incloure els invertebrats
de les fotografies en els grups
corresponents.
2 La respiració és pulmonar en el cas
dels mamífers, les aus i els rèptils;
branquial en els peixos i alguns amfibis,
i cutània en el cas de la granota.
49

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
Es pot destacar la idea que un procés
és quelcom que succeeix en el
temps i que segueix una sèrie de fases
cronològicament ordenades.
Allò que s’ha estudiat en aquesta pàgina
doble i en la següent s’aplicarà
a l’estudi del cos humà, que es tractarà
pròximament.
Es pot dirigir part del treball a confeccionar
un mural; cada grup d’alumnes
pot triar un animal, vertebrat
o invertebrat, i integrarà en el mural
tots els coneixements apresos relatius
a classificació, descripció externa,
tipus d’alimentació, forma de respiració...
En general, pot mostrar-se la varietat
d’òrgans relacionats amb la ingestió,
la digestió, la respiració, la circulació
i l’excreció.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Anomenar els processos que conformen la funció de nutrició dels animals i
els aparells que hi intervenen.
Identificar òrgans i aparells que intervenen en les funcions de relació i nutrició
dels animals.
Anomenar, identificar i comparar òrgans dels aparells digestius i respiratoris
dels animals.
Criteris d’avaluació
• Anomena els processos per mitjà dels quals es realitza la funció de nutrició i
els aparells implicats.
• Anomena òrgans i aparells que intervenen en la realització de les funcions de
relació i nutrició dels animals.
• Anomena,identifica i compara òrgans dels aparells digestius i respiratoris dels
animals.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 En la resposta, han d’aparèixer els
processos i, associats a aquests, els
aparells implicats: ingestió i digestió
dels aliments per les boques i els aparells
digestius, respectivament; respiració
per aparells i diferents òrgans
respiratoris; distribució de substàncies
per aparells circulatoris; excreció
de rebuigs per aparells excretors.
2 a) Qualsevol insecte.
b) Qualsevol peix.
c) Qualsevol au, rèptil o mamífer.
3 Una medusa té cavitat digestiva i
una granota té tub digestiu.
4 El pòlip usa els tentacles verinosos,
i una au, el bec.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Si un animal ha digerit un aliment,
què ha fet?
2 Digues quins aparells s’encarreguen
de capturar oxigen, distribuir substàncies
pel cos i expulsar substàncies
de rebuig.
3 Si et diuen que un animal extreu l’oxigen
de l’aire, quins òrgans respiratoris
pot tenir?
Solucions
1 Ha extret de l’aliment els nutrients
que conté i ha expulsat les restes no
aprofitables.
2 Respiratori, circulatori i excretor,
respectivament.
3 Només pot tractar-se de pulmons o
de tràquees.
50

COMPETÈNCIES
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es desenvolupa en les activitats 1 i 2, en identificar i interpretar processos de
la nutrició dels animals i els aparells implicats, i en fomentar l’observació i la
interpretació d’aspectes anatòmics i funcionals dels animals.
Competència lingüística
Es treballa en les activitats 3 i 4, en interpretar i descriure els dibuixos associats
al text.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Alguns animals aquàtics, com el dofí,
respiren per pulmons i tenen els
orificis respiratoris a la part alta del
cap. Intenta explicar quin avantatge
representa per a l'animal.
2 Intenta descriure com es produeix
l’intercanvi de gasos en les brànquies
d’un peix.
Solucions
1 Com que tenen els orificis respiratoris
a la part alta del cap, els dofins
poden prendre aire sense haver de
treure tot el cap de l’aigua.Això els
permet continuar nedant mentre
respiren.
2 L’oxigen dissolt en l’aigua passa a la
sang que circula per l’interior de la
brànquia, i de la sang surt el diòxid
de carboni, que passa a l’aigua.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou les activitats 2 i 4 de reforç.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Inclou les activitats titulades «La nutrició
dels animals vertebrats» i
«L’obtenció de l’oxigen en els animals
invertebrats». Ambdues serviran
com a reforç dels continguts estudiats
en la unitat.
Banc d’imatges. En les «Imatges per
a realitzar transparències» s’inclouen
les il·lustracions «Tipus d’aparells digestius»
i «Tipus d’òrgans per a prendre
oxigen», que poden projectar-se
a l’aula durant l’exposició dels continguts.
Anotacions
51

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
Els òrgans implicats en la funció de
relació (òrgans dels sentits, sistemes
de processament d’informació, òrgans
efectors) donen idea del procés
i de la seqüència percepció-coordinació-reacció.
Convé distingir
aquestes fases a l’hora d’estudiar
com funciona el sistema nerviós.
En l’anterior unitat s’han estudiat la
cèl·lula animal i la vegetal; ara es
descriu la neurona, com una cèl·lula
específicament animal, especialitzada
a rebre i transmetre impulsos
nerviosos.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectiu
Identificar òrgans i aparells que intervenen en les funcions de relació i nutrició
dels animals.
Definir estímul i òrgan receptor, i conèixer els diferents tipus d’òrgans receptors
i efectors dels animals.
Criteris d’avaluació
• Anomena òrgans i aparells que intervenen en la realització de les funcions de
relació i nutrició dels animals.
• Defineix estímul i òrgan receptor, i coneix els diferents tipus d’òrgans receptors
i efectors dels animals.
Poden realitzar-se alguns estudis en
profunditat en relació als sentits
dels animals: la visió nocturna dels
moixos o de les òlibes, l’olfacte agudíssim
dels cans, l’oïda finíssima de
les ratapinyades, el prodigiós sentit
de l’olfacte que els insectes tenen
en les antenes, el sentit d’orientació
de les abelles i les aus migratòries,
etcètera.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 Processar la informació que procedeix
dels òrgans receptors, i produir
i enviar ordres als efectors.
2 Executen les ordres procedents del
sistema nerviós; es contrauen o es
relaxen, i així produeixen els moviments
de l’animal.
3 a) Les neurones són les cèl·lules del
sistema nerviós. Són allargades,
tenen un cos cel·lular amb moltes
ramificacions anomenades
dendrites i una prolongació llarga,
anomenada àxon, per la qual
transmeten la informació.
b) Per a rebre la informació, un
moix té ulls, orelles, receptors
del gust a la llengua, receptors de
l’olfacte a l’interior del nas, i receptors
del tacte als bigots i per
tota la pell.
4 Un vertebrat nedador té aletes (peixos,
dofins, balenes). Un vertebrat
corredor té extremitats inferiors
anomenades potes (com per exemple,
les gaseles). Un vertebrat volador
té ales (com els teuladins).
5 Formen part de l’aparell locomotor
dels animals.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Quins òrgans s’encarreguen de captar
estímuls?
52

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en els continguts d’aquesta pàgina en treballar amb textos i
imatges com a via de presentació d’informació.
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es treballa amb les activitats 1 a 5 en adquirir conceptes relacionats amb els
processos de relació dels animals, i en fomentar l’observació i la interpretació
d’aspectes anatòmics i funcionals d’aquests.
2 Digues quins òrgans sensorials capten
vibracions sonores, llum i substàncies.
3 En quines parts del cos té un moix
localitzat el sentit del tacte?
Solucions
1 Els òrgans dels sentits.
2 Orelles, ulls i receptors de l’olfacte i
del gust, respectivament.
3 En la pell i els bigots.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 En els vertebrats,quasi tots els òrgans
dels sentits estan centralitzats en el
cap. Quins avantatges creus que representa
aquesta característica?
2 Cerca informació i digues quins sentits
tenen especialment desenvolupats
una àguila, un porc, un talp i un
ratapinyada.
Solucions
1 La informació captada pels receptors
recorre poca distància fins al
cervell; això accelera les respostes.
A més, com que el cap és mòbil,
aquests animals poden orientar tots
els sentits cap a la mateixa zona al
mateix temps.
2 Una àguila: la visió. Un porc: l’olfacte.
Un talp: l’olfacte i el tacte. Una
ratapinyada: l’audició.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou les activitats 3 i 5 de reforç, i
l’activitat 2 d’ampliació.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Inclou l’activitat titulada «La funció
de relació en els animals», que servirà
com a reforç dels continguts.
Banc d’imatges. En les «Imatges per
a realitzar transparències» s’inclouen
les il·lustracions «Esquema d’una neurona»
i «La funció de relació en els
animals», que poden projectar-se a
l’aula durant l’exposició dels continguts.
Anotacions
53

RESUMESC
Els resums poden llegir-se seguint
diferents recorreguts i proposant
ampliacions.
A través del text i de les activitats
realitzades es pot suggerir un exercici
senzill,que consisteix a «penjar»
dels requadres corresponents certs
òrgans (brànquies, pulmons, nervis...)
o accions (cercar aliments, digerir-los,
captar una vibració sonora...).
La primera activitat de l’apartat següent
permet completar l’esquema
parcialment.
Es pot observar que, en alguns casos,
la paraula o l’acció afecten diferents
continguts; per exemple, «les
brànquies» tenen a veure amb «l’aparell
respiratori» de certs vertebrats
i d’alguns invertebrats.
Convé recordar que en el quadern
de recursos s’inclou la fitxa
«Organitza el que has après», per a
treballar amb aquest esquema.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Afavorir el desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
Criteris d’avaluació
• Afavoreix el desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
I FAIG UN PAS MÉS
Aquesta activitat està pensada perquè
els estudiants adquireixin una
idea de la diversitat dels aparells digestius
dels animals.
S’hi tracta el cas de les aus, que presenten
importants particularitats
tant en els trams del tub digestiu
com als becs.
Intentarem que els estudiants apreciïn
aquestes peculiaritats com a
adaptacions que permeten a
aquests animals volar i accedir a diferents
tipus d’aliments.
Una forma interessant de treballar
aquest aspecte és realitzar una visita
a un museu de ciències naturals i,
per mitjà d’una càmera digital, captar
imatges d’aus amb diferents tipus
de becs.Algunes d’aquestes fotografies
poden exposar-se en
l’ordinador de classe; també és poden
imprimir per tal de col·locar-les
en un mural.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 Connectar la informació requerida
amb el requadre en què apareixen
els òrgans dels sentits.
2 Digestió: procés per mitjà del qual
s’extrauen dels aliments els nutrients
necessaris per a l’organisme.
Excreció: procés d’expulsió de les
substàncies de rebuig. Nutrient:
substància que necessita un ésser
54

COMPETÈNCIES
Competència per a aprendre a aprendre
Es desenvolupa amb les activitats 1 i 3 en perfeccionar tècniques per a aprendre,
com ara la realització de resums,esquemes o mapes mentals,que resulten
especialment útils en els processos d’aprenentatge d’aquesta àrea.
viu per a créixer,regular la seva activitat
i obtenir energia. Brànquia: òrgan
respiratori de molts d’animals
aquàtics i que extreu l’oxigen de
l’aigua.
3 Cal comprovar que els estudiants
assignen exemples correctes de peixos,
amfibis, rèptils, aus i mamífers.
4 Resposta d’acord amb la il·lustració
que apareix en la unitat.
5 Llagostí: mandíbula i tub digestiu associats
a la nutrició. Abella i peix:
tots associats a la relació. Granota:
pulmons i llengua associats a la nutrició,
i potes, associades a la relació.
6 Tauró, mussol i cocodril: vertebrats.
Pop, centpeus i anemone: invertebrats.
7 Cal veure el comentari inclòs en la
part inferior d’aquesta pàgina.
a) Com que no tenen dents, ingereixen
pedres que faciliten la trituració
dels aliments.
b) Els becs de les rapinyaires estan
adaptats per a esquinçar les preses.
Els becs dels teuladins estan
adaptats per a capturar insectes i
agafar llavors.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou la fitxa «Organitz el que he
après», en la qual hi ha una reproducció
de l’esquema de l’apartat
«Resumesc» amb algunes caselles
buides i amb espai per a afegir-hi informació.
Aquesta fitxa es pot facilitar
als estudiants perquè treballin
sobre aquesta part de la unitat.
Taller de ciències. Inclou el procediment
titulat «Visit un museu de
ciències».
CD-ROM DE RECURSOS
Esquemes per a realitzar activitats.
Aquest apartat inclou les fitxes
imprimibles titulades «Anatomia
d’un invertebrat» i «Anatomia d’un
vertebrat». Ambdues serviran perquè
els estudiants més motivats intentin
aplicar tots els conceptes
que han après al llarg de la unitat o,
fins i tot, els ampliïn per mitjà d’informació
obtinguda a partir d’altres
fonts.
55

LES MEVES COMPETÈNCIES
En activitats anteriors ja s’han donat
pautes per a l’estudi i la descripció
d’animals. Potser serà el moment de
suggerir l’elaboració de fitxes més
completes amb dades, com per
exemple: nom vulgar, nom científic,
grup a què pertany, tipus d’alimentació,
tipus de reproducció, lloc en
què viu… Per a això, es pot utilitzar
el procediment descrit en l’activitat
«Elabor un fitxer d’éssers vius», inclosa
en l’apartat «Taller de ciències»
del quadern de recursos.
També pot ser el moment de prestar
atenció a les persones que han dedicat
la seva vida a l’estudi de certs animals
(Jane Goodall, Diane Fossey,
David Attenborough…) i que han escrit
nombrosos llibres divulgatius. La
lectura de la seva biografia o d’algun
fragment dels seus textos contribuirà
a fomentar l’estima pel món científic.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Afavorir el desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
Criteris d’avaluació
• Desenvolupa tècniques per a memoritzar,organitzar i relacionar la informació,
i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
Les meves competències
1 Na Júlia és zoòloga.
2 Observar–Prendre notes–Treure conclusions–Elaborar
informes.
3 Primera columna: Al medi natural.
Utilitza instruments, com per exemple,
ulleres de llarga vista, càmeres
de fotografia i vídeo, i radiotransmissors.
Així pot estudiar el seu creixement,
els desplaçaments, els costums…
Segona columna:Al laboratori.
Utilitza instruments, com microscopis,
lupes, raigs X... Així en
pot estudiar l’anatomia, les funcions,
les cèl·lules…
Torn enrere
1 Un ésser unicel·lular està format
per una cèl·lula, i un ésser pluricel·lular,
per moltes.
2 El nucli.
3 Moneres,protoctists (algues) i plantes.
4 a) Estomes. b) Per aigua i substàncies
minerals. Per hidrats de carboni
i aigua c) Clorofil·la. Captar la llum
solar i permetre que es realitzi la fotosíntesi.
5 a) Arrels, tiges, fulles i flors. b) Les
arrels fixen la planta al sòl i absorbeixen
aigua. Per les tiges circulen
les sabes, i també sostenen les fulles.
Les fulles realitzen la fotosíntesi.
6 1. Paret cel·lular. 2. Nucli. 3. Citoplasma.
És una cèl·lula vegetal, ja que
té paret cel·lular i cloroplastos.
56

COMPETÈNCIES
Autonomia i iniciativa personal
Es desenvolupa en adquirir pautes per a elaborar informes personals.
Competència matemàtica
Es desenvolupa en realitzar recomptes d’òrgans en animals.
Competència social i ciutadana
Es desenvolupa en fomentar comportaments respectuosos amb la vida.
Competència cultural i artística
Es desenvolupa en identificar animals en escultures de la ciutat, en els signes
zodiacals, en el calendari xinès...
CONTINGUTS REPASSATS EN «TORN ENRERE»
Els éssers vius.
La cèl·lula.
Forma i funció de les plantes.
7 Consisteix a fabricar nutrients a partir
de diòxid de carboni i aigua,
aprofitant l’energia solar.
8 Les molses: plantes. El bolet: fongs.
ACTIVITATS D’APLICACIÓ
DE COMPETÈNCIES
Competència lingüística
1 El sufix -podos (potes o peus) apareix
en moltes paraules. Podem
sol·licitar als estudiants que cerquin
en diccionaris o enciclopèdies alguns
termes, com per exemple miriàpodes,
hexàpodes, artròpodes,
àpodes o gasteròpodes.
2 Podem elaborar una llista de verbs
relacionats amb els moviments dels
animals: volar, planar, córrer, botar,
caminar, enfilar, reptar, nedar, trotar
o galopar (a més d’altres de citats
anteriorment).
Competència matemàtica
1 Comptar òrgans d’un animal; per
exemple,un moix:dos ulls,dues orelles,
dos pulmons, dos ronyons, un
cor, un cervell, un estómac…
Amb aquesta activitat no es pretén
confeccionar una relació exhaustiva
que reculli el nombre d’ossos, músculs
i glàndules; es tracta que els escolars
adquireixin una idea de l’enorme
complexitat d’un ésser viu a
partir del total obtingut.
Competència cultural i artística
1 Molts d’animals han estat admirats
per les persones (àguila, lleó, ca, dofí…).
Alguns, fins i tot, apareixen representats
en escultures i edificis de
les nostres ciutats. Quines qualitats
hi valoram?
2 Uns altres animals han estat considerats
maleïts, perquè són molt temuts
o ens fan por (serp, llop, tauró,
aranyes…). Podem demanar una relació
d’aquests animals. Què en temem?
Són realment perillosos?
3 Igualment, podem preguntar quins
animals apareixen, per exemple, en
el zodíac, o en el calendari xinès, i
com s’han anat representant al llarg
del temps.
CD-ROM DE RECURSOS
Esquemes per a realitzar activitats.
Aquest apartat inclou una reproducció
de l’esquema de l’apartat
«Les meves competències», per a facilitar-ne
la resolució als estudiants.
57

Alimentació i digestió
Introducció
Després d’assentar les bases generals del que són les funcions
vitals i els nivells d’organització corporal de les
plantes i dels animals, aquesta unitat i les dues següents
es dediquen a l’estudi del cos humà.
En aquesta abordarem les característiques generals del
cos humà i l’alimentació; en la unitat 4 es parlarà de la
respiració, la circulació i l’excreció, i en la unitat 5 s’estudiarà
la funció de relació.
Resultarà profitós realitzar comparacions entre la nutrició
animal i la nutrició humana; de la mateixa manera,
allò que s’ha estudiat sobre els nutrients i la funció de cada
un és igualment aplicable a la nutrició animal.
La temporalització assignada a aquesta unitat serà de
dues setmanes; com que la unitat següent continua amb
els continguts relacionats amb la nutrició humana, pot
ser convenient realitzar totes les activitats destinades a
l’avaluació en finalitzar-la.
Continguts mínims
Aparells implicats en les tres funcions vitals.
La dieta i les característiques d’una dieta sana.
L’aparell digestiu; els seus òrgans i les seves funcions. El
procés de la digestió.
Anàlisi dels continguts en nutrients d’alguns plats de consum
habitual i elaboració de dietes.
Actitud positiva respecte al consum d’aliments sans, i iniciativa
personal per a la confecció de dietes completes i
equilibrades.
Metodologia
Assegurar l’aprenentatge amb activitats de descripció i
classificació, i incrementar la capacitat mental traslladant
a casos pràctics allò que s’ha après,per mitjà de l’elaboració
de receptes i dietes equilibrades.
Analitzar missatges publicitaris i extreure’n conclusions
que generin actituds favorables al consum responsable i a
un millor repartiment de la riquesa.
Explotació de l’atles
En la làmina titulada «Una dieta sana» es pot consultar
una piràmide alimentària que pot servir per a treballar els
consells per a una alimentació adequada.
En la làmina titulada «L’aparell digestiu» s’ofereix una
il·lustració d’aquest aparell i detalls dels processos de la
digestió. És aconsellable que s’utilitzin per a seguir l’exposició
dels continguts.
Explotació dels murals
S’hi inclou un mural sobre l’aparell digestiu, que el professorat
pot utilitzar per a l’exposició a classe.
Quadern de recursos
En l’apartat «Tractament de la diversitat» se suggereixen
activitats de reforç i d’ampliació de continguts.
En l’apartat «Avaluació» s’inclou una prova per a avaluar
els continguts d’aquesta unitat.
En el «Taller de ciències» s’incorpora el procediment titulat
«Analitz etiquetes d’aliments», que pot proposar-se als
estudiants com a ampliació.
CD-ROM de recursos
L’apartat «Recursos didàctics interactius» conté les activitats
titulades: «La nutrició», «La digestió», «L’aparell digestiu»
i «La conservació dels aliments», que poden emprar-se
com a reforç.
En els «Esquemes per a realitzar activitats» s’inclouen
les fitxes imprimibles titulades «Glàndules digestives» i
«Els processos de la digestió», que serviran tant de reforç
com d’ampliació dels continguts tractats en la part corresponent
de la unitat.
El «Banc d’imatges» inclou els recursos següents:
– L’apartat «Imatges per a realitzar transparències»
presenta les il·lustracions titulades «La classificació dels
aliments» i «L’aparell digestiu», que poden projectar-se a
l’aula com a suport de l’exposició dels continguts.
– L’apartat «Imatges per a realitzar treballs» compta
amb una col·lecció de fotos denominada «Aliments de
diversos tipus». Es pot triar una de les imatges i demanar
als estudiants que en descriguin algunes de les propietats
organolèptiques (textura, aparença, gust, aroma…).
– En l’apartat «Vídeos i animacions» s’inclou una animació
sobre el procés de la digestió.
Altres recursos i materials
Els menús del menjador escolar tenen una relació dels aliments
consumits en el transcurs d’una setmana.
Receptes de plats tradicionals o exòtics, les etiquetes dels
productes envasats...
Resultarà molt interessant acudir als ajuntaments i a diversos
centres mèdics, ja que organitzen campanyes sobre aspectes
tan variats com la neteja bucodental o la promoció
de l’exercici físic. Potser s’hi podrà trobar informació o
sol·licitar l’assistència a l’aula d’un metge especialista en
nutrició i salut infantil.
58

Esquema de la unitat
ELS ALIMENTS
contenen substàncies
útils per a
l’organisme,
anomenades
que, segons el
contingut en nutrients,
poden ser
que ingerim formen
la nostra
es poden
sotmetre a
NUTRIENTS
ENERGÈTICS.
PLÀSTICS O
DIETA
MÈTODES DE
CONSERVACIÓ
CONSTRUCTIUS.
que són
REGULADORS.
MIXTOS
que ha de ser
com ara
PROTEÏNES.
HIDRATS
SANA
Assecat.
Salaó.
DE CARBONI.
Congelació.
GREIXOS.
VITAMINES.
SALS MINERALS
que extraiem dels
aliments per mitjà
de la
és a dir
Envasament
al buit.
Pasteurització.
Conservants i
Antioxidants
DIGESTIÓ
COMPLETA
EQUILIBRADA
que es realitza amb
les fases de la qual són
L’APARELL
DIGESTIU
format per
el tub digestiu Glàndules digestives
format per
formades per
Trituració de l’aliment.
Formació del bol.
Transformació del bol
en quim.
Transformació del quim
en quil.
Absorció de nutrients.
Absorció d’aigua i formació
d’excrements.
Expulsió d’excrements
Boca, faringe,
esòfag, estómac,
intestí prim,
intestí gros
i anus
Glàndules
salivals,
fetge i
pàncrees
59

EXPLOTACIÓ DE LA LECTURA
La lectura tracta sobre un tipus de
dieta molt especial, la dels astronautes
en les naus i estacions espacials.
El propòsit és mostrar com una nutrició
adequada i un exercici físic
moderat contribueixen a mantenir
la salut fins i tot en condicions molt
diferents de les habituals.
En la il·lustració apareixen aliments
d’aspecte irrecognoscible, encara
que en el text se citen els nutrients
que contenen. Es pot suggerir
que enumerin tipus d’aliments que
compleixin amb les condicions
donades: rics en proteïnes i hidrats,
amb pocs greixos, amb molt
de calci...
A més, el text permet també parlar
sobre l’elaboració i l’envasament
d’aliments que avui podem veure al
supermercat.
Es pot invitar els alumnes a redactar
textos breus que tractin de professions
i activitats que s’exerceixen
en situacions extremes i que
requereixen certes dietes. Per
exemple, els esportistes que realitzen
esforços molt intensos, o les
persones que treballen en deserts o
en regions polars...
Podem fer una aproximació a partir
dels requeriments calòrics, proteics,
hídrics... A mesura que es treballen
les pàgines següents, es podran
enumerar els nutrients
adequats i elaborar diferents dietes
saludables.
El nostre principal objectiu en
aquesta pàgina doble és que adquireixin
hàbits i pautes d’alimentació
sana, perquè puguin posar-los en
pràctica en qualsevol situació.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Adquirir hàbits i pautes d’alimentació sana que incloguin conèixer informacions
nutricionals per a l’elaboració de dietes.
Criteris d’avaluació
• Valora les dietes sanes i mostra predisposició activa per a elaborar-les.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
Parlam del text
1 Dieta: conjunt d’aliments que una
persona pren diàriament.
Calci: element químic que forma els
nostres ossos.
Obesitat: malaltia que es caracteritza
per tenir un excés de greix en el cos.
Electrònic: en aquest context, es refereix
a aparells elèctrics, com ara ordinadors,
ràdios i televisors.
2 Respostes obertes. És desitjable que
les respostes incorporin la informació
que s’ofereix en el text.
60

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa amb la lectura inicial i amb l’ampliació de vocabulari, i la utilització
adequada de termes relacionats amb els aliments i la dieta sana (activitats
de l’apartat“Parlam del text”).
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es treballa en les activitats de l’apartat“Ens feim preguntes”en reflexionar sobre
la importància d’una dieta adequada i l’exercici físic en el manteniment de
la salut.
3 Una substància aferradissa és la que
s’adhereix a les superfícies amb les
quals entra en contacte. En desaparèixer
el pes, l’adherència del menjar
a la palangana que el conté és
l’única força que pot evitar que suri
en l’aire.
Ens feim preguntes
1, 2 i 3 Respostes obertes.
Totes les preguntes inicials posen
en joc el treball cooperatiu. Més
que respostes ràpides i individuals,
se cerca que els alumnes intercanviïn
opinions i hipòtesis, que sorgeixin
els coneixements previs que tenen
i que pactin respostes.
Cal observar que les solucions possibles
no són tancades; els mateixos
escolars poden avaluar les respostes
dels seus companys.
L’última qüestió intenta que els estudiants
desenvolupin una actitud
responsable pel que fa a la seva salut.
Per a això, es proposa que donin
alguns consells relacionats amb
la necessitat de realitzar exercici físic.
Per mitjà d’aquests consells, que
dirigiran a un hipotètic company,
descobriran hàbits que han d’adoptar.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
1 Com se serveix la beguda que prenen
els astronautes? Per què?
2 Què succeeix als músculs dels astronautes
després d’una llarga estada
a l’espai? Per què creus que és
així?
3 Digues tres motius pels quals els
astronautes fan exercicis, com per
exemple, remar, nedar, alçar pesos…
Solucions
1 En recipients tancats i utilitzant una
canyeta, ja que així eviten que se’n
surti el líquid.
2 Els músculs es debiliten i es redueixen
per la falta d’exercici.
3 Per evitar que els músculs i els ossos
es deteriorin, per afavorir la circulació
de la sang i per evitar l’obesitat.
61

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
La descripció del cos permet fer
una enumeració ordenada de les
parts del cos humà. Començarem
per l’exterior: pell, cabells, borrissol,
orelles, nas, llavis, dents, dits, canells,
avantbraços, colzes…
Si la dinàmica de la classe ho permet,
podem augmentar el grau de
detall; el «joc» consisteix a indicar
totes aquelles parts del cos els
noms de les quals coneguin els
alumnes, i cercar els noms de les
parts que no coneguin.
Poden elaborar-se llistes per a un
mural que estarà visible durant tot
el temps que duri l’estudi del cos
humà. És aconsellable classificar o
ordenar aquestes llistes seguint alguns
criteris (per aparells, per funcions…).
En les il·lustracions d’aquestes pàgines
apareixen esbossos senzills en
què s’indica la localització i l’extensió
dels òrgans i aparells mencionats.
En les següents, i també en l’atles,
es poden trobar detalls de
molts d’aquests òrgans i aparells.
En pàgines anteriors del llibre han
aparegut làmines semblants d’animals;
poden realitzar-se algunes reflexions
sobre anatomia comparada.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Identificar òrgans,sistemes i aparells que intervenen en les funcions vitals.
Criteris d’avaluació
• Anomena les funcions vitals i les associa amb els aparells que ens permeten
realitzar-les.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 1.Cèl·lula.
2.Teixit.
3.Òrgan.
4. Aparell.
2 Els aparells circulatori i excretor es
relacionen amb la funció de nutrició.
L’aparell locomotor contribueix a
realitzar la funció de relació.
3 La paraula coordinada implica la
combinació de diversos processos,
de manera que tots realitzen parts
d’una funció comuna. Així, la frase
vol dir que el funcionament dels aparells
del cos no és independent, sinó
que necessita la participació d’altres
aparells.
Per exemple, el funcionament correcte
de l’aparell locomotor depèn
de l’aparell circulatori, que aporta a
les cèl·lules musculars els nutrients
i l’oxigen; del sistema nerviós, que
coordina els seus moviments…
4 Les nostres cèl·lules tenen membrana,
però no tenen paret cel·lular,
com per exemple, les cèl·lules
de les plantes.
62

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en les activitats 1 i 2 en identificar aparells i òrgans,en anomenar-los
i en cercar informació en diverses làmines i models.
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Es fomenta en les activitats d’aquesta doble pàgina en adquirir conceptes relacionats
amb les característiques externes del cos humà i l’organització interna
en relació amb les funcions vitals.
La resposta a la segona part de la pregunta
és que els éssers humans, igual
que els altres animals, som éssers heteròtrofs.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Digues quines funcions exerceix la
capa de greix que hi ha per davall
de la nostra pell.
2 Identifica dues funcions dels ossos
del nostre cos.
3 Com s’organitzen les cèl·lules del
nostre cos?
4 Quins aparells del nostre cos intervenen
en la funció de nutrició?
Solucions
1 Ens aïlla del fred i és una reserva
d’energia.
2 Sostenen el cos i protegeixen els
nostres òrgans.
3 S’organitzen formant teixits.
4 Els aparells digestiu, respiratori, circulatori
i excretor.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 En quina funció vital inclouries els
teus òrgans dels sentits?
2 Amb quin sistema es connecten directament
els òrgans dels sentits?
3 Anomena dues accions en què l’aparell
locomotor intervé en la funció
de nutrició.
4 Quins aparells realitzen la funció de
reproducció?
Solucions
1 En la funció de relació.
2 Es connecten directament amb el
sistema nerviós.
3 Quan portam l’aliment a la nostra
boca i quan el mastegam.
4 Els aparells reproductors.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou l’activitat 4 de reforç, que
permetrà treballar amb els aparells
del cos humà i les funcions vitals.
63

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
Per començar, convé establir la diferència
que hi ha entre aliment i nutrient;
això permetrà comprendre
que no tot el que menjam és adequat
per a la nostra salut.
Potser convindrà explorar hàbits no
saludables ocasionats per la publicitat
(sobretot, la de menjar ràpid, els
aperitius, la pastisseria industrial…)
o pels costums locals.
S’ha de tenir present que les dietes
són molt variades segons criteris
ideològics, religiosos o culturals. Hi
ha més d’una dieta sana.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 Els nutrients són les substàncies útils
dels aliments, perquè n’obtenim
energia i matèria per al nostre cos.
2 Greixos i hidrats de carboni.
3 Resposta oberta.
4 Cal revisar les respostes,comentar-les
en grup i jutjar col·lectivament si
compleixen amb les premisses donades
sobre el menú que s’ha de confeccionar:
ha de ser complet i equilibrat.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Diferenciar entre aliments i nutrients, anomenar els nutrients i descriure les
funcions que realitzen en el cos.
Conèixer la classificació dels aliments i identificar els nutrients que contenen.
Adquirir hàbits i pautes d’alimentació sana que incloguin el coneixement d’informacions
nutricionals per a l’elaboració de dietes.
Criteris d’avaluació
• Distingeix entre aliment i nutrient, i explica la funció que exerceixen.
• Anomena i classifica aliments de consum freqüent i identifica els nutrients
predominants en cada un.
• Valora les dietes sanes i mostra predisposició activa per a elaborar-les.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Digues quines funcions tenen les
proteïnes en el nostre organisme.
Anomena dos aliments rics en proteïnes.
2 Quines són les dues característiques
d’una dieta sana?
Solucions
1 Generen teixit corporal i són essencials
per al funcionament de les
cèl·lules. Abunden en carns i peixos.
2 Ser completa i equilibrada.
ACTIVITAT D’AMPLIACIÓ
1 Fixant-te en els nutrients que contenen,
digues en què s’assemblen i en
què es diferencien la mantega i el
pa.
Solució
1 S’assemblen perquè ambdós són aliments
energètics. Es diferencien
perquè la mantega aporta greixos, i
el pa, hidrats de carboni.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou l’activitat 1 de reforç i les activitats
1, 2 i 3 d’ampliació.
64

COMPETÈNCIES
Competència en comunicació lingüística
Es desenvolupa en treballar descripcions de dibuixos i d’esquemes.
Competència per a aprendre a aprendre
Es desenvolupa en les activitats 1,2 i 3 en millorar el coneixement sobre els aliments
i els nutrients.
Autonomia i iniciativa personal
Es desenvolupa en l’activitat 4 en elaborar, de manera autònoma, dietes sanes
que incloguin els diferents tipus de nutrients.
Taller de ciències. Inclou l’activitat
«Analitz etiquetes d’aliments»,
que pot proposar-se per a ampliar el
treball sobre el contingut nutricional
dels aliments.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Inclou l’activitat titulada «La nutrició»,
que servirà com a reforç dels
continguts d’aquesta secció.
Banc d’imatges. En l’apartat
«Imatges per a realitzar transparències»
s’inclou la il·lustració «La classificació
dels aliments», que pot utilitzar-se
com a suport en l’exposició
dels continguts. D’altra banda, en
l’apartat «Imatges per a realitzar treballs»
s’inclou la col·lecció de fotos
denominada «Aliments de diversos
tipus». L’explotació didàctica d’aquesta
col·lecció s’ofereix en les instruccions
d’aquest apartat.
EXPLOTACIÓ DE L’ATLES
La làmina «Una dieta sana» mostra
una piràmide alimentària.
Abans d’elaborar el menú que es demana
en l’activitat, es pot fer una
llista dels aliments classificats segons
les categories a què pertanyen.
Suggerim que aquesta activitat es
dugui a terme per grups.
Una activitat complementària, més
senzilla, consisteix a comprovar si
el menú setmanal del menjador del
col·legi compleix les pautes de la
piràmide.
Anotacions
65

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
En l’atles s’inclou un dibuix ampliat
de l’aparell digestiu que convé tenir
a la vista durant tot el tractament
dels continguts.
Mencionam els trastorns de la digestió
i suggerim certes mesures preventives,
com ara evitar els menjars
molt copiosos i l’excés de greixos,
no realitzar exercicis violents durant
la digestió, vigilar la higiene
dels aliments...
Si l’alumnat està motivat i interessat
per aquest aspecte, es poden comentar
algunes malalties de l’aparell
digestiu, com per exemple, les gastroenteritis,
l’acidesa d’estómac…
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Anomenar els òrgans de l’aparell digestiu i descriure el procés de la digestió.
Criteris d’avaluació
• Identifica, anomena, localitza i descriu la funció dels òrgans de l’aparell digestiu.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 a) Estómac.
b) Intestí gros.
c) Intestí prim.
d) Boca.
e) Intestí prim.
2 Són glàndules digestives: les glàndules
salivals, el pàncrees i el fetge. Són
parts del tub digestiu: boca, faringe,
esòfag, intestí prim, intestí gros i
anus.
3 a) El cartell ha de considerar que la fibra
és bona per al consum humà,ja
que facilita el recorregut dels aliments
pels intestins i ajuda a l’absorció
de nutrients als capil·lars
que arriben fins a les vellositats intestinals.
b) Respostes obertes; per exemple,
arròs integral, enciam, mongetes…
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Digues quins òrgans segreguen la
saliva, la bilis i el suc pancreàtic.
2 Localitza els òrgans de l’aparell digestiu
en què l’aliment es troba com
a bol, com a quim i com a quil.
Solucions
1 Les glàndules salivals,el fetge i el pàncrees,
respectivament.
2 Com a bol: boca i esòfag. Com a
quim: estómac. Com a quil: intestí
prim.
ACTIVITAT D’AMPLIACIÓ
1 Investiga i explica què és un «tall de
digestió».
Solució
1 És una detenció del procés de la digestió
que causa marejos i vòmits.
66

COMPETÈNCIES
Competència per a aprendre a aprendre
Es desenvolupa en l’activitat 2 en treballar descripcions de dibuixos i esquemes,
i en fer descripcions de seqüències de processos.
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
El desenvolupament d’aquesta competència es fomenta en l’activitat 1 en
identificar i localitzar òrgans de l’aparell digestiu, així com les seves funcions;
també en descriure els processos de la digestió.
Autonomia i iniciativa personal
Es desenvolupa en l’activitat 3 en aplicar allò que s’ha après a la comprensió
del funcionament del propi cos i en adquirir hàbits saludables en relació amb
el procés digestiu.
Ocorre si ens banyam en aigua molt
freda o si realitzam un esforç físic intens
mentre feim la digestió.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat. Inclou
les activitats 2 i 5 de reforç.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Aquest apartat inclou les activitats
titulades «La digestió» i «L’aparell digestiu»,
que serviran com a reforç
dels continguts d’aquesta secció.
Esquemes per a realitzar activitats.
Inclou les fitxes imprimibles
«Glàndules digestives i «Els processos
de la digestió», que es poden
proposar als estudiants com a reforç.
Banc d’imatges. L’apartat «Imatges
per a realitzar transparències» inclou
una il·lustració de l’aparell digestiu
humà que pot projectar-se a l’aula
per ajudar en l’exposició dels continguts.
EXPLOTACIÓ DEL MURAL
El material d’aula inclou un gran
mural sobre l’aparell digestiu, que
convé utilitzar durant l’exposició
dels continguts.
EXPLOTACIÓ DE L’ATLES
La làmina «L’aparell digestiu» inclou,
a més del dibuix ampliat de l’aparell
digestiu humà, alguns detalls sobre
els processos de la digestió i els òrgans
que hi intervenen. Resultaran
de gran ajuda per a seguir l’exposició
del contingut.
Solucions
1 L’intestí prim.
2 Els capil·lars condueixen la sang, a la
qual passen els nutrients que s’absorbeixen
des de l’intestí.
Anotacions
67

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
Es pot suggerir als estudiants que facin
una llista amb els aliments preparats
o conservats que consumeixin.
La llista pot presentar-se a classe, i es
pot realitzar un treball conjunt per
organitzar aquests aliments segons el
mètode de conservació.
Una altra activitat interessant és investigar
la gastronomia tradicional
local,ja que sol fer ús tant de productes
frescos com de productes conservats
de manera més o menys natural
(salaons, envinagrats, confitats,
almívars,etc.).
En algunes cases encara s’utilitzen
mètodes de conservació tradicionals.
Si alguns estudiants els coneixen,
tal vegada podran preparar una
exposició a l’aula per tal d’explicarlos
als companys i companyes.
També es pot suggerir que es recullin
etiquetes d’aliments preparats i
que s’hi identifiquin els mètodes de
conservació emprats. Aquestes etiquetes,
a més, permetran dur a terme
algunes de les altres activitats
que es proposen en el llibre.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Conèixer els procediments més freqüents de conservació dels aliments.
Criteris d’avaluació
• Anomena els procediments de conservació dels aliments i explica en què consisteix
cada un.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 a) Vertadera.
b) Vertadera.
c) Falsa; no els elimina completament,
però en redueix l’activitat,
amb la qual cosa retarda el procés
que fa que els aliments es facin
malbé.
2 S’ha de rentar les mans prèviament i
rentar bé les maduixes abans de consumir-les.
A més, els instruments i estris
que usi per preparar-les i consumir-les
han d’estar nets.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Digues per què l’assecat és un mètode
de conservació d’aliments i descriu
tres procediments per a aconseguir-lo.
2 Descriu en què consisteix la salaó
dels aliments i digues per què es
conserven després d’aplicar aquest
tractament.
Solucions
1 Perquè, en extreure l’aigua de l’aliment,
s’evita l’acció dels descomponedors.
Per assecar un aliment, es
pot exposar a la calor del sol, premsar-lo,
fumar-lo…
2 Consisteix a fer que la sal penetri en
l’aliment.En impregnar-se de sal,l’ali-
68

COMPETÈNCIES
Competència en el coneixement i interacció amb el medi físic
Es desenvolupa en l’activitat 1 en treballar sobre la importància dels mètodes
de conservació dels aliments i en conèixer algunes de les tècniques que s’empren
per a aconseguir aquesta conservació.
Competència social i ciutadana
Es fomenta en l’activitat 2 en respectar les normes d’higiene i salut en el consum
d’aliments, per evitar malalties infeccioses i intoxicacions.També, en sensibilitzar-se
davant de les campanyes d’organismes oficials relacionades amb el
consum d’aliments frescos, congelats, envasats…
Autonomia i iniciativa personal
Es desenvolupa en l’activitat 2 en fomentar l’adquisició de pautes i estratègies
per a conservar adequadament els aliments sobrants i per a consumir aliments
envasats.
ment es desseca; tant l’escassetat
d’aigua com la sal eviten que els descomponedors
hi actuïn.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Si vols prendre llet fresca acabada
de munyir, què has de fer abans de
consumir-la?
2 Explica per què l’escabetxat conserva
els aliments.
Solucions
1 Bullir-la, per eliminar els bacteris i
microorganismes que pugui tenir.
2 Escabetxar un aliment és bullir-lo en
una mescla d’oli, vinagre i espècies,
com per exemple, el llorer o el pebre.
La combinació d’aquestes substàncies
és un medi en què els microorganismes
no poden desenvolupar-se
bé.Per aquesta raó,els aliments
escabetxats es conserven durant
molt de temps.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou l’activitat 3 de la fitxa de reforç.
CD-ROM DE RECURSOS
Recursos didàctics interactius.
Aquest apartat ofereix l’activitat titulada
«La conservació dels aliments»,
que servirà com a reforç dels continguts
d’aquesta secció.
Anotacions
69

RESUMESC
La proposta de resum es dóna incompleta
de manera deliberada. En
aquest sentit, es poden proposar
més activitats, segons la importància
que el professor doni a aquest
apartat i segons el temps que quedi
disponible. En qualsevol cas, és interessant
efectuar lectures del resum
seguint diferents recorreguts.
Els estudiants ja han treballat en
cursos anteriors amb esquemes d’aquest
tipus; a més d’aprendre a llegir-los
i interpretar-los, podem invitar-los
a jugar construint-los, tot
descrivint la diferència entre els
connectors i els continguts.
Podem ajudar-los proposant-los, per
exemple, que creïn altres esquemes
que n’ampliarien el del text, per
mitjà de diversos tipus de connectors:
a) Un que desenvolupi l’estructura
de l’aparell digestiu i que classifiqui
els diferents components
com a òrgans o com a glàndules,
per mitjà dels nexes adequats.
b) Un altre que desenvolupi els diferents
òrgans i que els relacioni
amb la seva funció en la digestió.
c) Un tercer esquema que relacioni
els diferents trams del tub digestiu
amb la forma en què es troba
l’aliment dins de cada un (bol,
quim, quil, excrements…).
d) Finalment, un que relacioni els diferents
sucs digestius, els òrgans
que els produeixen i la funció
que exerceixen en la digestió.
L’elaboració d’aquests esquemes és
un procediment molt adequat per a
repassar allò que s’ha estudiat des
de diferents perspectives.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Afavorir el desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
Criteris d’avaluació
• Desenvolupa tècniques per a memoritzar,organitzar i relacionar la informació,
i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
I FAIG UN PAS MÉS
Per a aprofundir en aquest apartat,
podem començar per estudiar la gastronomia
tradicional del lloc o interessar-nos
per la dels països de què
procedeixen les famílies d’alguns
dels infants de la classe.
Aquesta activitat invita a realitzar
una anàlisi des de diferents perspectives,
que posen en joc competències
de diversos tipus:
a) Cultural: hi ha menjars típics d’algunes
festes? Què se celebra en
aquestes festes? Quins ingredients
s’utilitzen en aquests menjars?
b) Matemàtica: quant costa un plat
tradicional? Com podem partir
70

COMPETÈNCIES
Competència per a aprendre a aprendre
Es desenvolupa amb les activitats lligades a l’esquema en perfeccionar tècniques
per a aprendre,com ara la realització de resums,esquemes o mapes mentals,
que resulten especialment útils en els processos d’aprenentatge d’aquesta
àrea.
Competència cultural i artística
Es treballa en l’activitat 9 en conèixer la gastronomia de cada regió.
una truita rodona en un nombre
determinat de porcions de la mateixa
grandària? I una lasanya
amb forma rectangular?
c) Artística: quina importància té la
decoració en la cuina? Hi ha una
col·locació tradicional dels plats?
d) Social i ciutadana: què feim amb
les restes del menjar d’un dia?
Com es poden conservar aquestes
restes i preparar-les després
de formes diferents? Què opines
sobre el fet de tudar el menjar?
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
1 Alimentació: conjunt d’aliments que
ingereix un ésser viu.Nutrició:funció
dels éssers vius que consisteix a fabricar
o obtenir nutrients.
2 Digestiu, circulatori, respiratori i excretor.
3 Han de classificar-se en plàstics, energètics,
reguladors i mixtos.
4 1. Boca. 2. Esòfag. 3. Fetge. 4. Intestí
prim.5.Estómac.
5 a)A l’estómac,el bol es transforma en
quim per l’acció dels sucs gàstrics.
b) A les vellositats intestinals té lloc
l’absorció dels nutrients. c) A l’intestí
gros té lloc l’absorció d’aigua i la formació
dels excrements.
6 A partir del quim, per l’acció de la bilis,
dels sucs pancreàtics i dels sucs
intestinals.
7 a) No s’ha de consumir, ja que l’aliment
pot estar en mal estat. b) No
s’ha de beure perquè pot contenir
bacteris i organismes que abans estaven
en l’enciam. c) Convé esperar
que es descongeli i després comprovar
si està en bon estat.
8 Pasta: energètics. Peix: plàstics o
constructius. Bledes: reguladors.
Llenties:mixtos.
9 a) i b) Es pot confeccionar un petit
llibre de receptes amb les informacions
aportades. Convé debatre sobre
les qualitats de cada una de les receptes.
QUADERN DE RECURSOS
Tractament de la diversitat.
Inclou la fitxa «Organitz el que he
après», en la qual hi ha una reproducció
de l’esquema de l’apartat
«Resumesc» amb algunes caselles
buides i amb espai per a afegir-hi informació.
Aquesta fitxa es pot proporcionar
als estudiants per facilitarlos
el treball sobre aquesta part de la
unitat.
71

LES MEVES COMPETÈNCIES
Si s’han recollit etiquetes de diferents
aliments, es podrà observar
que hi ha moltes més dades que en
la de l’exemple.
Convé organitzar l’anàlisi de manera
que s’observi pautadament:
– De quin aliment es tracta, segons
els ingredients, l’origen…
– Quins nutrients conté i, en conjunt,
quin tipus d’aliment és.
– Com s’ha preparat i quan; igualment,
quina n’és la data de caducitat
o de consum preferent.
– Quins són els procediments adequats
per a la seva conservació.
Un treball més complex consisteix
a utilitzar les etiquetes per a calcular
el contingut nutricional i energètic
d’algunes dietes.Això comporta
una preparació:
– Aclarir en quines unitats es mesura
(sol ser cada 100 g de producte).
– Determinar quina quantitat de l’aliment
consumim al cap d’un dia.
– Calcular quin és el contingut nutricional
i energètic de la quantitat
presa.
Un altre aspecte important és el relatiu
a la publicitat i,per tant,a l’educació
com a consumidors. Intentarem
que els estudiants sàpiguen
discernir si un aliment els convé,
malgrat els missatges que els enviï el
seu anunci.
Finalment, destacarem que la informació
de les etiquetes és vital, especialment
per a persones amb al·lèrgia
o intolerància a certs tipus
d’aliments. Per això, l’obligació de
l’etiquetatge és una salvaguarda de
la salut personal i pública.
OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius
Afavorir el desenvolupament de tècniques per a memoritzar, organitzar i relacionar
la informació, i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
Criteris d’avaluació
• Desenvolupa tècniques per a memoritzar,organitzar i relacionar la informació,
i per a autoavaluar l’avanç en l’aprenentatge.
SOLUCIONS
DE LES ACTIVITATS
Les meves competències
1 La resposta c) és la correcta.
2 Fins a desembre del 2012. No seria
necessari guardar-les dins el frigorífic,
però així es conservarien millor,
perquè és un lloc fresc i sec.
3 Llet i suc de taronja.
4 120 calories.
5 Si compres el paquet de 2 kg, el quilo
costa 2,5 euros (més barat).
Torn enrere
1 a) No, perquè ha perdut molts fu-
72

COMPETÈNCIES
Autonomia i iniciativa personal
Es treballa amb les activitats de l’apartat“Les meves competències”en millorar
el consum responsable i la participació activa i crítica en la compra dels aliments
de consum familiar.
Competència matemàtica
Es desenvolupa en les activitats 4 i 5 de “Les meves competències” en aplicar
el càlcul per a l’elaboració de dietes sanes i el foment del consum responsable.
CONTINGUTS REPASSATS EN «TORN ENRERE»
Classificació dels animals.
Forma i funció dels animals i de les plantes.
lles, i les que hi queden estan seques
i a punt de caure. b) A finals de
la tardor o a principis de l’hivern.
2 Perquè tenen òrgans dels sentits,
sistema nerviós i aparell locomotor.
3 Membrana, nucli i citoplasma.
4 Oxigen. Diòxid de carboni.
5 Cal comprovar que els esquemes
són semblants als de la unitat anterior.
6 Vol dir que les plantes responen
lentament als canvis que es produeixen
a l’exterior.
7 Consisteix en l’expulsió de substàncies
de rebuig en l’orina i en la suor.
8 a) Llagostí. b) Llagostí i caragol.
c) Per brànquies: peix. Per tràquees:
llagostí. d) Segons elecció, potes,
ales, aletes…
ACTIVITATS D’APLICACIÓ
DE COMPETÈNCIES
Competència lingüística
1 El vocabulari sobre els aliments, les
botigues en què es venen i les persones
que els venen és molt ric.
Podem plantejar una llista d’aliments:
carn, ous, embotits, peix, marisc,
fruita, verdura, aliments envasats,
aliments congelats…
Sol·licitarem els noms de cada tipus
de botiga i de les persones que hi
treballen.
Competència matemàtica
1 Presentarem una recepta senzilla
per a quatre persones; per exemple,
arròs amb tomàtiga. Anomenarem
els ingredients i n’expressarem les
quantitats en grams. Sol·licitarem als
estudiants que calculin quines
quantitats caldrà posar per a vuit
persones, per a dues…
Competència social i ciutadana
1 Algunes cultures no permeten el
consum d’aliments elaborats a partir
de certs animals i fan festes amb uns
altres.Podem referir-nos a la festa del
xot,a la prohibició de consumir porc
en el món islàmic, al consum d’un
cert tipus de cucs o crustacis…
2 Podem emprar un mapamundi per a
localitzar les zones de fam al món.
Convé ressaltar el problema de l’alimentació
excessiva i les malalties derivades
d’aquest fet en algunes zones,
en contrast amb la falta
d’aliments en unes altres.
73

74
Anotacions

Anotacions
75

76
Anotacions

Anotacions
77

78
Anotacions

Anotacions
79