Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
interessar-los gens ni potser considerar-ho com a element.<br />
Un exemple molt clar es veu a l'antic teatre grec, reformat<br />
pels romans, a Taormina (Sicília), al qual els grecs havien<br />
previst que es veiés com un trampolí al mar i al qual els<br />
romans van afegir una paret que trenca completament<br />
aquest efecte. Solíen tenir uns càntars que feien que el so<br />
tetumbara i que aquest tinguera millor acústica.<br />
Termes: Senzilles construccions d’ús públic per a banys en<br />
deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món<br />
grec, amb una funció essencialment higiènica i<br />
terapèutica: hom hi solia aplicar recomanacions i<br />
preceptes de la doctrina galènica. Però la civilització<br />
romana, malgrat que també construí, paral·lelament,<br />
nombrosos establiments balneoteràpics per a cura<br />
d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà,<br />
modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix<br />
concepte de bany termal. Així, a la ciutat de Roma i ja des<br />
d’època republicana les termes anaren adquirint una nova<br />
significació social que resultava una síntesi del gimnasi<br />
hel·lenístic i del tradicional bany itàlic: tant els dirigents<br />
polítics com els enginyers i arquitectes romans l’assumiren<br />
de seguida. Durant la seva magistratura, M.V. Agripa censà<br />
els banys públics de la ciutat (el 33 aC hi havia 170<br />
establiments termals) i els declarà gratuïts; a més, féu<br />
bastir amb diners seus unes grans termes que fossin<br />
gratuïtes a perpetuïtat per a tothom, i amb això inicià una<br />
actitud de l’estat envers els ciutadans que havia de<br />
revolucionar l’arquitectura i alhora els costums dels<br />
romans. Seguiren el seu gest Neró, Tit i Trajà, que<br />
12
Change language