o_19gom5tl6nkfjjpchnf16cb3a.pdf

o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els
carros.
Aqüeducte: L'aqüeducte romà era un conducte artificial
que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de
la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície,
galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris. De totes
maneres el terme s'aplica sobretot a aquests últims. Els
aqüeductes aprofiten la inclinació suau del terreny per tal
que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat. Al
principi de tot una mena de comporta emmagatzemava
l'aigua i en regulava el cabal. Quan l'aigua arribava a la
ciutat anava a parar al castellà aquarum des d'on es
distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els
primers a rebre-la eren les fonts públiques i les termes, i
quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta
del cabal emmagatzemat (aqua caduca) també es
distribuïa entre particulars. Pel que fa a l'estil arquitectònic
dels ponts és sempre molt semblant: A sota, uns pilars que
sobresurten de terra i a partir d'aquí es van succeint nivells
o pisos, cadascun dels quals està format per arcs
semicirculars successius. A la part superior s'hi troba el
canal per on circula l'aigua i, de vegades, al nivell de sota
es permetia un camí per al pas de persones, tot i que això
no és tan habitual.
Temple: El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic
de la religió romana, sent altres per exemple els altars i els
lararium (petits altars dedicats als lars). Temple deriva del
vocable llatí templum, que no només indica l'edifici en si,
6