o_19gom5tl6nkfjjpchnf16cb3a.pdf

Arc de triomf: Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època,
fóra més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria
de les vegades no foren elevats per commemorar victòries
militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a
ponts (és el cas del pont del Diable de Martorell), per
commemorar un esdeveniment o un personatge. El més
corrents són d’un arc, els més grans, de tres. Són rars els
de dos arcs o de planta quadrada amb quatre
(quadrifrons). Originaris de la ciutat de Roma,
s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del
segle I aC ençà. La majoria foren construïts durant els
segles I, II i III aC. Hi ha notícia de prop d’un centenar, dels
quals uns setanta-cinc força ben conservats (alguns de
restaurats modernament). Cap, però, d’intacte: per
exemple, en cap cas no ens han pervingut les estàtues de
bronze daurat que els coronaven habitualment. Per
contra, molts tenen encara la inscripció de dedicació, amb
lletres monumentals, a la part superior. Els més antics són
tots a Itàlia: Aosta, Aquino, Rímini, Pompeia, Susa, etc, tots
de les darreres dècades del segle I aC i d’un sol arc. Els més
moderns són el de Constantí a Roma (tres arcs), i el de
Kasserine a Tunísia (un arc), al nord d’Àfrica. Dels de Roma
destaquen: el de Titus, erigit el 82 dC per commemorar la
victòria sobre els jueus, amb relleus al·lusius, el de Septimi
Sever i el de Constantí, ja citat, aquests dos de tres arcs. A
les províncies orientals sobresurten els de Salònica, Gerasa
i Palmira. Al nord d’Àfrica els quatre de Timgad i els de
Tazoult (Lambèse), Djamila, Dugga, Volubilis, Tbessa i
Trípoli (aquests dos darrers de planta quadrada amb
8