o_19gom5tl6nkfjjpchnf16cb3a.pdf

posteriorment com a moneda de plata), que Mommsen valora a
la mateixa època en 0,2521 pessetes (3.360 sestercis = 240 tàlers
= 847,06 pessetes). L'as doble era el dupondi. Des del 269 aC Roma
va encunyar monedes de plata anomenades denaris (1 denari = 10
asos = ¾ de lliura de coure) i sestercis ( 1/4 de denari = 1 sesterci
= 2,5 asos), que van substituir l'as. Pesaven 1,137 grams. Segles
després, el sesterci es va encunyar en bronze. El comerç va
estendre a l'ús del sistema monetari basat en l'or, encara que
circulava la plata i hi havia una relació del valor or-plata fixat
legalment. Però la moneda efectiva era la de plata. La moneda de
plata va passar de 0,72 a 0,84 de lliura a la Segona Guerra Púnica,
i no es va modificar en tres segles. Les monedes de coure
s'utilitzaven per a les fraccions, per la qual cosa van desaparèixer
del gran comerç, i després van deixar d'encunyar-se els asos.
L'Estat feia circular monedes de coure amb un bany de plata, que
s'havia d'acceptar pel seu valor nominal. Naturalment el que ho
rebia no sabia si la moneda era de plata o no. Per sufragar certes
despeses l'Estat va fer moltes tirades d'aquestes monedes, cosa
que provocà una crisi monetària que va obligar a retirar-ne una
gran part. Les monedes de plata i de bronze van ser introduïdes a
la Hispània Citerior, però progressivament la moneda de plata va
ser retirada i la de bronze va quedar com a única moneda. El valor
de les monedes romanes encunyades en la Citerior estava fixat
sobre la base del "diner" romà.
27