11.07.2015 Views

Entrevista a l'escriptora Imma Monsó - The Anglo-Catalan Society

Entrevista a l'escriptora Imma Monsó - The Anglo-Catalan Society

Entrevista a l'escriptora Imma Monsó - The Anglo-Catalan Society

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Journal of <strong>Catalan</strong> Studies 2005contistes que hem tingut han creat aquest desig en els lectors, desig deconte.ML: Als teus llibres, l’espai de l’alteritat sempre és un espai detrobada, un espai que busca la inclusió de la figura de l’altre/l’altra (unmarit enganyat, un malalt o una malaltia, una mare, un estranger…),una figura que és (ad)mirada “com si fos sempre la primera vegadaque es veu”, que diria Luce Irigaray (1984: 20), amb una perplexitatrespectuosa que n’impedeix l’objectificació. ¿Podries parlar-med’aquest plantejament visible a la majoria dels teus textos, ja siguinnovel·les, contes o assaig?IM: Al llarg de les meves històries m’he adonat, però sempre aposteriori, que apareixia l’obsessió de la fusió amb l’altre de manerarecurrent. M’adono passat el temps que l’ampolla de Gewürztraminerque Franz troba al soterrani de casa a No se sap mai, la primera escenade la meva primera novel·la, és tota una declaració de principis: entraren la ment de l’altre... I és que, ¿com es pot fer això si no és a travésde la paraula escrita, de la paraula narrada? També és cert el que diussobre la relació admirativa. I és que res no em produeix mésfascinació que l’individu i les seves formes d’expressar allò que té alcap a l’hora de relacionar-se amb els altres.ML: Hi ha molts personatges excèntrics a les teves obres, sobretotdones, que reforcen la idea d’una pluralitat femenina rica iheterogènia. Em refereixo a personatges com la Mif de “Marxem,papà. Aquí no ens hi volen” (2004: 7-31), la Clàudia del conte“Exactitud” (2004: 33-49), la Marie de No se sap mai (1996), laGlenda o les Pluquet de Com unes vacances (1998), Júlia, la mare, deTot un caràcter (2001), la Gilda de “Zoe hi és” (2003a: 29-46) o laClara de “Millor que no m’ho expliquis” (2003a: 115-140), per citarnealgunes. ¿Podries parlar-me del que representen per tu les tevesdones literàries?IM: Jo he viscut en un món molt matriarcal, amb relacions de poderentre homes i dones del tipus de les que surten a La fiera de mi niña.18

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!