Entrevista a l'escriptora Imma Monsó - The Anglo-Catalan Society

Journal of Catalan Studies 2005figuracions patriarcals i se simbolitza com un desig diferent i,sobretot, com un desig guanyador. Un dels factors que contribueixen al’esplèndida complexitat de No se sap mai (factor decisiu, a més, en laconstrucció del discurs irònic), és la relació metaficcional que a travésde la veu narradora s’estableix amb Com unes vacances, la segonanovel·la d’Imma Monsó que va guanyar el premi Prudenci Bertranadel 1998.Si No se sap mai s’ambienta a l’Alsàcia i als Alps suïssos, Comunes vacances passa al nord de França, un país amb el qual ImmaMonsó, catedràtica de francès, té lligams personals i professionals. LaNormandia és l’espai geogràfic on es coneixen i es comencen aestimar una psiquiatra que se’n va de Barcelona cansada d’una vida iuna feina que se li han tornat rutinàries, poc estimulants, i un músicnormand que busca desesperadament algú que l’ajudi a superar unafòbia contra les repeticions que amenaça la seva existència.En aquesta novel·la que parla d’amor i de malaltia, d’excentricitatsi de l’angoixa de sentir-se diferent, d’apostes radicals i de lavalentia entesa com a generositat cap als altres, s’aprofundeix el jocparòdic d’emmirallar tradicions culturals i literàries en superfíciesnoves, tenyides d’ironia. Com a No se sap mai, aquí trobem unaconcepció identitària relacional, múltiple, canviant, i una perplexitat –per fer servir una paraula molt monsoniana – davant l’existència quepermet (re)descobrir el món i mirar-lo des de perspectives més justes,que respecten i estimen les diferències (Monsó 2003c: 92). Com unesvacances va guanyar el Premi Cavall Verd de l’Associaciód’Escriptors en Llengua Catalana, que s’atorga al millor llibre catalàde l’any.La tercera novel·la d’Imma Monsó, Tot un caràcter, es vapublicar el 2001 i va vendre més de deu mil exemplars. Tracta demanera quasi monogràfica la relació entre una mare i una filla, un delstemes més importants i més negligits de la literatura que només haadquirit visibilitat quan les dones han pogut fer valer el seu dret aescriure i a tractar temes que no formen part de la tradició rebuda(Freixas 1996: 12). La història de les dues Júlies es distingeix demoltes altres històries de mares i filles pel discurs anti-matrofòbic queconstrueix.2