11.07.2015 Views

Entrevista a l'escriptora Imma Monsó - The Anglo-Catalan Society

Entrevista a l'escriptora Imma Monsó - The Anglo-Catalan Society

Entrevista a l'escriptora Imma Monsó - The Anglo-Catalan Society

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Journal of <strong>Catalan</strong> Studies 2005preconitzar la dissolució del jo, fomentar les coses meravelloses que téel camaleonisme...ML: Aquesta fluïdesa, que la Clàudia d’ “Exactitud” confessa volerpreservar (2004: 40), és menys habitual en la majoria dels teuspersonatges masculins, generalment obsessius i més monolítics, ¿no ésveritat? Hi ha excepcions, però…IM: Sí, de fet, en part he contestat a la resposta anterior. Però pel quefa a la Clàudia hi ha també una flexibilitat verbal que deixa el seuinterlocutor aclaparat. Probablement això té a veure amb el que hemdit. I en qualsevol cas, la dona és la reina del verb trencador, de larèplica ràpida... És ben sabut que en general els millors en filosofiasolen ser alumnes masculins mentre que els millors en llengües solenser alumnes femenines... Les dones són molt millors en les llengües engeneral. També en llengües viperines.ML: Amb Tot un caràcter (2001) s’ha dit que tornes a casa (Conte:10.3.2001) després d’haver ambientat les dues primeres novel·les aFrança. ¿És així realment? El fet que la novel·la giri entorn de larelació entre una mare i una filla, ¿hi té res a veure?IM: Sí, vaig notar un desig de tornar a casa i a la vegada d’anar més ala biografia. De moment, és un desig que creix, però qui ho sap, en elfutur... Ara bé, trobo que està molt bé que la Júlia Ares sigui una donacatalana, per allò que t’he dit de les característiques matriarcals queatribueixo a la família catalana.ML: Tot un caràcter (2001) és una novel·la molt innovadora, noúnicament pel tema de la relació mare - filla, sinó perquè posa enevidència els estereotips (històrics, culturals) que sempre atrapen lafigura materna i reivindica la mare no com un ésser perfecte a qui lafilla semblava no entendre, sinó com un ésser històric, amb uns desigsi una existència que van més enllà de les definicions biologistes, i ensfa adonar de l’exili cultural de la figura materna a la psicoanàlisifreudo-lacaniana. ¿Com va ser que t’interessessis per aquest tema?24

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!