Noms-1-2014

RessenyesEn aquesta mateixa introducció es fatambé una explicació prèvia del desenvolupamentde la població a partirde la urbanització per part dels propietarisi promotors de grans finquesrústiques, els noms de les quals trobaremaplicats en la denominació deles noves vies urbanes.A continuació ve el nomenclàtoractual d’aquestes vies i espais, queinclou una explicació detallada del’origen del nom de cada carrer oplaça, amb dades molt precises i documentades,que aporten una informaciómolt variada, amb la inclusióde mostres de cartografia històrica.A fi de donar-ne una petita mostraque en palesi l’interès, ens referiremen primer lloc a les dades relativesals períodes anteriors a la formacióde la població. Per exemple, l’articlededicat al carrer d’en Grassot, inclòsen l’Eixample de Cerdà, dónainformació no solament d’Antoni deGrassot i de Mujal (Barcelona, 1795–1843), els descendents del qual promoguerenla urbanització de la fincael 1870, sinó també que era al lloc ditdels Caputxins Vells, amb referènciaa l’antic convent creat el 1578 i traslladatel 1718 a Barcelona, a l’actualplaça Reial. Una altra mostra interessantés el comentari del carrerde Puigmartí, on el 1835 FrancescPuigmartí va construir una fàbricatèxtil, el Vapor Puigmartí, representativade la primera industrialitzacióa Gràcia.Aquesta obra es circumscriu al termeactual del districte de Gràcia, queinclou els barris anomenats ara oficialmentde Vallcarca–Penitents (ésa dir, més correctament dit de Vallcarcai els Penitents) i del Carmel,on trobem també noms tradicionals,com el del carrer de Maduixer, presdel de l’antic torrent, o el carrer de laFarigola, pres del nom de l’antic torrenti hostal.Cal assenyalar també que en elsarticles respectius, a més del nomactual, s’hi indiquen els canvis dedenominació que han tingut la majoriadels carrers al llarg de la sevahistòria i la data de totes les dedicacions;aquesta informació es trobaen l’“Índex de carrers”, que comprèntant el dels noms actuals com el del’evolució històrica dels noms.Serveixin aquestes línies per amostrar l’interès d’aquesta obra modèlica,sens dubte una de les més importantsdedicades tostemps a Gràcia,i felicitar tant l’autor com els graciencsinteressats per la seva històriai la seva toponímia.Esperem que sigui un estímul pera noves recerques. Josep Moran iOcerinjaureguiMoisés Selfa Sastre, Antroponímiai toponímia del terme municipal de Rocafortde Queralt. Valls: Ajuntamentde Rocafort de Queralt / CossetàniaEdicions, 2010, 113 p.Rocafort de Queralt és un municipisituat al nord-est de la comarca dela Conca de Barberà. Constitueix laseparació física entre la Conca estrictai la zona de la Baixa Segarra. Ésun municipi bàsicament agrícola. Elsconreus principals són els cereals, lavinya i els ametllers. El regadiu, queaprofita les aigües del riu de Vallverd,ocupa un 2% del terme. El municipité una extensió de 8,6 km 2 , el nucliés a 562 m d’altura i no té pedanies.La principal via de comunicació és lacarretera comarcal 241c.El treball que ressenyem és el recullde l’antroponímia i la toponímiadel terme municipal de Rocafort deQueralt. En total es presenten gairebéuns 800 noms de lloc (noms devies urbanes, camins, partides determe, muntanyes, pallisses, fonts,gorgues…) i de persona recollits enenquestes orals a pagesos i caçadorsdel poble i en fonts documentals dipositadesa l’Arxiu Comarcal de laConca de Barberà, situat a Montblanc;l’Arxiu Històric Arxidiocesà dela ciutat de Tarragona, i l’Arxiu Històricde Tarragona. Del primer arxiu,cal que en destaquem els diversoscapbreus extractats per anotar topònimsdels segles XVII i XVIII, moltsdels quals han perdurat fins avui: lesRovires o les Planes. Del segon, ensobresurt la lectura dels llibres sacramentals(baptismes, matrimonis,defuncions, confirmacions i complimentpasqual), que són una fontimportantíssima per conèixer bonapart de l’antroponímia ja perduda deRocafort dels segles XVI, XVII i XVIII,i, del tercer arxiu, en destacarem laconsulta dels llibres d’amillaraments,que presenten errors de transcripciódels topònims, però que són unafont imprescindible per conèixer eltrànsit de la toponímia del terme del’època moderna a la contemporània.Una part molt notable del llibreressenyat és el recull dels renoms icases del poble, com cal Claret, o derenoms que han donat nom a altresindrets municipals significatius, comel portal de Bonet.El llibre està ben iŀustrat, amb fotografiesdel mateix autor que mostrenalguns dels llocs esmentats: lafont de la Roca o el portal del Bonet.NOMS 1 | 2014 REVISTA DE LA SOCIETAT D’ONOMÀSTICA ISSN 2385-5177 9