Noms-1-2014

Articleste, més benèfic. El nom germànic Bald-Win, o Balduí, quetambé ens ha arribat en les formes Baudí, Bodí, Baldoví oBaldovino, pot portar a una interpretació relacionada ambuna vall d’ovins o amb una vall de vins, per la confusiódel mot Bald amb el romànic val. També els germànicsMund o Mundo (‘protecció’), convertibles en munt o mont,poden donar molta feina interpretativa, i així podríemcontinuar amb altres mots d’origen germànic que tenenuna correspondència mimètica amb mots catalans.Crec, doncs, que el nom d’Altafulla s’ha de classificarcom a germànic i que hem d’anar a buscar-ne els orígensal territori de l’antic idioma fràncic. Actualment podemtrobar el topònim Hautefeuille a la regió de l’Illa de França;és el nom d’una població a cinquanta quilòmetres deParís, de 300 habitants. També és el nom d’una petitapoblació del municipi de Montmirall; aquesta té uns 150habitants i és a uns 100 quilòmetres de París, a la regióde la Xampanya-Ardenes. L’origen d’aquests topònims ide la nissaga Hautefeuille s’atribueix a un castell que estavaemplaçat a la localitat anomenada Heilly, situada ala Picardia, entre Péronne i Amiens, que actualment téuns 400 habitants. Heilly és travessada pel riu Ancre, queés afluent per la riba dreta del riu Somme. L’altitud delseu terme va des dels 31 metres de mínima fins als 107metres de màxima. En aquest terme s’hi troben les restesd’un castell que antigament sembla que va pertànyera la nissaga Hautefeuillle; per aquest motiu, els habitantsd’Heilly encara es denominen, avui en dia, hautefeuillois.S’ha pensat que Heilly es va anomenar antigament Hautefeuillea causa de l’alçària dels roures del gran bosc queenvoltava la vila. Aquí ens trobem, doncs, amb una altravoluntariosa interpretació fitonímica basada en l’aparençaromànica d’Hautefeuille.El castell del municipi d’Heilly es veu que actualmentestà en ruïnes. No queden restes del castell medievalperquè durant els segles XVII i XVIII fou completamentreformat, moment en què va assolir una destacableimportància arquitectònica. Els antics orígens medievalsd’aquest castell ens porten cap a relats d’aquellesèpoques fosques que es mouen entre els fets històricsi les llegendes magnificades de l’època merovíngia.Així, es conta que aquest castell era propietat de Griffond’Hautefeuille, que va venjar la mort de Lohier, fillde Car le many, matant Beuves, duc d’Aigremont. El fill deGriffon, Ganelon d’Hautefeuille, va caure en desgràciaper una suposada traïció en la derrota de Roncesvalls;per aquest fet Carlemany el va empresonar, i el castell ila terra d’Hautefeuille van ser enfeudats per Carlemanyal seu cosí Karl d’Heilly. Per aquest motiu, la població ila senyoria porten el nom d’Heilly, però els habitants delmunicipi encara continuen anomenant-se hautefeuillois.És molt possible, doncs, que el nom d’Altafulla apareguten la documentació tarragonina medieval del segleXI sigui un nom d’origen fràncic, que va poder arribara Catalunya per mitjà d’algun cavaller francès que portésel nom d’aquesta nissaga Hautefeuille, originària delnord de França. La presència d’aquest nom, Altafulla, enla toponímia medieval de Teià, al Maresme, i en la deSant Adrià de Besòs fa pensar que és possible que haguésarribat amb les tropes franques que van conquerir Barcelonal’any 801. Més tard, algun portador d’aquest nom vapoder participar en l’ocupació del territori del riu Gaià, enel segle XI. Hi ha un document medieval de l’any 1114 quemostra com el comte Ramon Berenguer i la seva muller,Dolça de Provença, hipotecaren els molins d’Estadella id’Altafulla, que aprofitaven l’aigua del Besòs mitjançantel rec anomenat d’Estadella.La quasi homonímia dels noms d’Altafulla del riu Gaià,de l’Altafalla de Falset i de la Tafalla de Navarra ens obligaestudiar aquests dos darrers topònims per a poder esclarir-neles possibles diferències o coincidències.La semblança de l’Altafalla falsetana amb el nom d’Altafullava provocar la confusió d’alguns historiadors enl’anàlisi de documents medievals pertanyents a la baroniad’Entença o al comtat de Prades. Aquesta confusió lapodem observar en l’article dedicat al castell d’Altafulla,dintre del volum 4 de l’obra Els castells catalans. Més endavant,els redactors van fer-ne la rectificació en l’articlededicat al castell de Falset, en el qual diferenciaren Altafullai Altafalla. Així, en la pàgina 437, hi diu:Jaume II, tres anys abans de la seva mort, haviadonat el títol de comte de les Muntanyes de Pradesal seu fill Ramon Berenguer. N’hem parlat a la pàgina145, nota 12. El feu del comtat comprengué aviatles terres, viles i castells de Prades i Siurana, vilesi castells d’Altafalla —no pas Altafulla, contràriamental que hom ha escrit i nosaltres mateixos hemequivocat (34)—, Falset i Móra i els llocs de Marçài Pratdip (35).En la seva nota 34 hi posa:Ens mena a la rectificació llegir en el Diccionariode Madoz, vol. 8 (Madrid, 1847), que Falset té una“montaña situada al Este, denominada las torresde Altafalla”. En conseqüència, rectifiquem i ensrectifiquem, a propòsit de la notícia sobre el castellNOMS 1 | 2014 REVISTA DE LA SOCIETAT D’ONOMÀSTICA ISSN 2385-5177 33