Noms-1-2014

ArticlesAltafulla, Tafalla i AltafallaManuel Coll TabernerEl Butlletí interior de la Societat d’Onomàstica número117–118, de juny–setembre de 2010, recull la mis ceŀàniad’homenatge a Albert Manent i Segimon, titulada Denoms i de llocs. En ella, Maria Porter Moix hi mostra elsseus dubtes sobre l’origen del nom del castell d’Altafullai, en la pàgina 375, encapçala el seu escrit amb la pregunta:“És Altafulla un topònim àrab?” En la pàgina 376descriu el puig on s’assenta el poble antic d’Altafulla, queés la darrera elevació de la serreta de Sant Antoni, quebaixa en direcció al mar, entre els corrents del riu Gaià ila petita depressió de la Rasa. Continua, en la pàgina 377,donant-ne un resum històric amb les citacions dels seglesXI, XII i XIII que s’han conservat en la documentaciómedieval sobre Altafulla. Seguidament, en les pàgines378, 379 i 380, exposa els topònims aproximats o que espoden relacionar amb Altafulla, i finalment dóna un possiblesignificat d’aquest topònim tarragoní.Com bé explica Maria Porter en la seva introducció, elmestre Joan Coromines es va inclinar per una explicacióaràbiga d’Altafulla i va relacionar aquest topònim amb laparaula catalana taülla o tafulla; la qual prové de la paraulaàrab tahuila, que és el nom d’una mesura agràriaaràbiga. Aquesta relació la va exposar en el Diccionariocrítico etimológico castellano e hispánico i també en el Diccionarietimològic i complementari de la llengua catalana.Conseqüentment, aquesta interpretació aràbiga és la queCoromines creu més vàlida i és la que podem trobar enel seu Onomasticon Cataloniæ.D’altra banda, Maria Porter mostra l’opinió de JosepBalari Jovany, que, en el seu llibre Orígenes históricos deCataluña, va proposar que Altafulla podria derivar del llatífolium, i que es podria relacionar amb la roca Folleteraebrenca. Maria Porter pensa que les característiques rocosesdel turó on està assentat el poble antic d’Altafullasemblen corroborar la proposta de Balari i que, per tant,cal considerar una explicació romànica o catalana delnom d’Altafulla com un lloc alt amb un terreny pedregósexfoliadís.En la pàgina 378, Maria Porter presenta una llista detopònims que contenen la paraula full i que podrien tenirun significat petrogràfic: Agrefull, Castellfollit, Fullà, Fulle-da, Montfullà, Mollfulleda, Rocafull, roca Folletera i Verfull.Podem observar, però, que Coromines dóna a aquestsnoms significats diferents en l’Onomasticon Cataloniæ. Així,ell considera que Agrefull té una explicació fitonímicacom un derivat del grèvol; la meva opinió, tanmateix, ésque aquest topònim pot tenir un origen germànic, comel Verfull reusenc, per al qual vaig proposar un possibleBert-Fulk antroponímic en l’escrit “Més sobre Verfull”,en el BISO núm. 110. L’antropònim germànic documentatArgemundus té com a derivats Agremon i Agrimon; això fapensar, doncs, que Agrefull pot estar compost pels motsgermànics harge o hargi (‘host’) i fulk (‘poble’). Per altopònim Fullà Coromines proposa un origen llatí basaten el nom personal, i Fulleda en pot ser un derivat. Així,doncs, ens queden tres topònims amb un clar significatpetrogràfic: la roca Folletera, Castellfollit i Rocafull.Joan Coromines va recórrer l’Ebre català en una excursiófluvial amb el seu pare i així va poder observar directamentla roca Folletera, que fa de fita termenera delterritori tortosí. Això ho recull en l’article sobre Castellfollit,en què també descriu que Castellfollit de la Rocaés un poble de la Garrotxa assentat sobre una cinglerade basalt, que està emplaçada entre el riu Fluvià i el seuafluent, el Toronell. En aquests dos llocs es pot observarl’estratificació de les roques en fulls que motiva la qualificaciódels topònims amb els mots descriptius follit i folletera.Per a l’observació dels llocs que han provocat el nomdel topònim Rocafull cal desplaçar-se cap a França. JoanCoromines, en l’Onomasticon Cataloniæ, ens menciona elpoble de Roquefeuil de l’Aude, també escrit Roquefuèlhen occità. Aquesta població està assentada al peu d’unesmuntanyes i al davant d’una plana, la Plateau de Sault. Espot observar que a poca distància de la població, a la faldade la muntanya, hi ha una gran mola rocallosa que es diula mola del Castell. D’aquest antic castell, però, ja nomésen queden algunes rengleres de pedra que ens recordenels seus antics solaments o fonaments. La desaparició delcastell, o de la torre, que ataüllava la plana de Roquefeuilens permet contemplar clarament la constitució de la molarocosa, que es presenta com una roca fullada i que, pertant, fou molt possiblement l’origen d’aquest topònim.NOMS 1 | 2014 REVISTA DE LA SOCIETAT D’ONOMÀSTICA ISSN 2385-5177 31