Noms-1-2014

RessenyesPere Navarro. La base de l’estudi ésl’enquesta oral i la documentació,que comprèn des d’un primer documentde 1275 fins a l’any 1945, totaixò complementat amb una bibliografiabàsica adient i suficient.Tots els noms registrats en l’obratenen un valor o altre —ja sigui lingüísticcom cultural, econòmic, religióso social—; ara bé, no adquireixenel seu major interès històric finsque s’apleguen en camps temàtics,tant des del punt de vista local comde la història de la llengua en general.Tant és així que el desglossamentdels noms referits a la fauna, perexemple, ens fixa el mapa del seubestiari, actual o antic, exactamentigual com la flora, els oficis, els usosagrícoles o la utilització i influènciade l’aigua en la vida de les personeso en el conreu de la terra.En la fauna pensem en determinatsnoms comuns que perden presènciaen la parla de la gent, com ésgalàpet, agaús, toixó o tabanc, percitar-ne quatre exemples, seguramentarrossegats per llenguatgesestàndards i per un allunyament cadavegada més profund entre societati naturalesa. Pel que fa a la flora,noms com timó, xalapa, mallola ogatell s’esfumen del parlar nostre decada dia. El cocó, l’aiguadolç, l’ullal ola salada són noms que recorden lavida de l’aigua, en terra o mar. Oficisja desapareguts de la vida laboraldels habitants perviuen concentratsen una paraula: vidrier, xollador, pinxo…Pel que fa a l’antroponímia, determinatscognoms adverteixen dela seva procedència: Aguirre, Maimó,Navarro…La làpida mortuòria d’algunsd’aquests noms és la persistènciadel topònim, que la gent esmenta sovintsense saber ja què vol dir —unexemple aclaridor respecte a això podriaser el sobrenom Iaio vell—, igualcom succeeix en determinats llocson es parla de barranc del Torrent…Certs noms atrauen de manera especialper la seva vinculació amb elmón medieval i la restauració cristianade la diòcesi tarraconense, comés el barranc de la Porrassa, que FerranJové documenta en el segle xix,un topònim que trobem, per primeravegada, en la crònica de RamonMuntaner. Hi ha un altre topònim, laBatalla —s. xiii—, que no se sap sitindria a veure amb els mateixos fetsque els del coll de la Batalla, de lesmuntanyes de Prades, delatores, pelque sembla, de l’enfrontament entrecristians i sarraïns en la retiradad’aquests cap al seu darrer refugi, alcastell de Siurana, en el segle xii.Altres noms esdevenen estranys,enigmàtics o arcaics per a nosaltres,com són el nom de la partidade terra Ruït o Roït, el mot Marranxer,l’Almud o roca del Pa, les roques de lesAliomes, la mola d’Asturs (Astors?), elFirell, la Xanca, la Gornata…Però encara hi ha dos elementsmés d’aquesta obra que ens agradariadestacar com a valors globals. Unés l’interès que tenen aquests materialsposats en el mapa general de lalingüística, a partir del qual es podenestablir connexions, relacions i traçosd’evolució. Podem citar exemplescom el joc de la pilota i el pinxo—l’encarregat del negoci—; la religiositati l’expansió d’advocacions iconceptes cristians; les pletes, les saleresi les carrerades vinculades a lesrutes de la transhumància ramadera;els forns de calç, els vidriers i la construccióde determinades èpoques;les olles d’aiguardent que recordenpetites indústries que contribueixena l’expansió comercial de Catalunyaen el segle xviii…I un segon element a destacard’aquesta obra i de qualsevol altrasimilar és haver sabut posar els materialsonomàstics a peu d’obra delsfilòlegs i lingüistes, com pretenia iva fer el mestre Ramon Amigó, netsd’adherències i sense pretensionsetimològiques. Ferran Jové és, enaquest sentit, un alumne avantatjati exemple, fins i tot, de saber caminarper davant de les institucionsdel país de manera segura i permanent.eugeni pereaLa propera jornada de la Societat d’Onomàsticaes durà a terme a Móra d’Ebre i a Ascóels dies 17 i 18 d’octubre de 2015.NOMS 1 | 2014 REVISTA DE LA SOCIETAT D’ONOMÀSTICA ISSN 2385-5177 11