revista Presència - Generalitat de Catalunya

LANNA AGUILARa primera vegada que en Joan(8 anys) va entrar a la consultade la psicòloga Rosa Jové ho va feramb el cap baix. Va saludar educadamenti es va asseure. D’una deles seves butxaques sortia un trosde paper. La psicòloga li va demanarquè era. «Un avió..., però l’heguardat! No molesta! Me’l prendràs?»Ella li va dir que no, que elvolia veure. Era un avió molt original:tenia una cua diferent, unesales llargues, parts mòbils, i comvolava! L’havia fet ell, però aquestamena d’habilitats no les hi valoraven,a l’escola. La seva destresatampoc evitava que se sentís unnen dolent. «Suposo que m’avorreixoa classe i molesto perquè nosé què fer [...]. Sols volen que emporti com els altres, però jo dec serdiferent i no puc fer-ho.» Efectivament,en Joan és diferent. És superdotat.Quins pares no voldrien un fillsuperdotat? Vostè mateix, no firmariaon calgués perquè el seu fosestudiós i disciplinat, portés a casaunes notes excel·lents i no tinguéscap problema a l’escola? Doncs sies pensa que ser superdotat vol dirnecessàriament això, s’equivocade mig a mig. «Quan dius que elteu fill té altes capacitats intel·lectuals,tothom de seguida pensaque a tu t’ha tocat la loteria i queell té la vida solucionada –diu laMarta, la mare de l’Àlex–. En capmoment la gent s’imagina que aixòpot comportar per a algunsd’aquests nens i nenes problemespsicològics.»Però, quan i per què comencenaquests problemes? Per a força famíliesamb fills d’altes capacitatsintel·lectuals (precocitat, talents–simples i compostos– i superdotats),el punt d’inflexió és l’escolarització.«Aquesta canalla nodesenvolupa problemes fins queno entra en contacte amb el sistemaeducatiu que tenim, anacrònic,victorià, rígid, absurd i totalmentdesfasat.» Així ho creu MariaDolors Rius, presidenta de Fanjacc(Associació Promotora de laFundació per a l’Ajut a Nens i Jovesd’Altes Capacitats). «S’adonenque allà no hi encaixen. AlDel 13 al 19 de febrer del 2009 •PRESÈNCIA•7