revista PresÃ¨ncia - Generalitat de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

DOSSIER SUPERDOTATSni tregui un deu en tot. De fet, un70% dels alumnes superdotatstenen un baix rendiment escolari entre un 35% i un 50%, fracàsescolar. «Els recursos intel·lectualsque utilitzen aquests nens inenes són sobretot el raonamentlògic, el de la creativitat i elde la gestió de la memòria. Pertant, no necessàriament han detenir alguna cosa a veure amb elque se’ls demana a l’escola»,subratlla Àngel Guirado, doctoren psicologia i sotsdirector de laUNED a Girona.Tampoc és el mateix un superdotatque un talent acadèmic(un tipus de talent complex). «Eltalent acadèmic és el que enprincipi no ha de tenir problemesa l’escola, ja que les seves potencialitatsestan sobretot enl’àrea verbal, lògica i dememòria, que és el queavui es potencia a lesnostres aules», a més amés del recurs matemàtic,tal com apunta MilagrosValera, pedagoga ilogopeda.Diversitat, diuen?L’escola catalana presumeixde ser inclusiva,d’atendre la diversitat,però ara per ara no totas’hi troba ben representada.Tot i que la llei orgànicad’educació (LOE,2006) deixa clar que lesadministracions educatives hand’adoptar plans d’actuació per al’alumnat amb altes capacitatsintel·lectuals, les famílies creuenque, en el seu cas, l’administracióles ignora. «A nosaltres ningúens ajuda. Pensen que, comque els nostres fills rai, ja se’nsurten sols, no fa falta dedicarloscap atenció. També formenpart de la diversitat de què tants’omplen la boca», comenta Riu.L’opinió general d’aquest collectiude famílies és compartidaper Guirado, autor de la tesi doctoralLa superdotació als centresd’educació infantil i primària delsserveis territorials d’Educació deGirona (UdG, 2008): «El nostremodel d’escola comprensiva haHi ha molts talents: matemàtic, lògic, creatiu...prestat i presta molta atenció alsalumnes que presenten dificultatsescolars per discapacitat oper raó d’origen estranger, i moltpoca a aquests altres, que passenmés desapercebuts.»Un exemple més que il·lustratiudel que diem és el de la Marta.A part de l’Àlex (8 anys, superdotat)i en Max (1 any, podria serho),també és mare d’en Pol. És elgermà mitjà i als dos anys i mig livan diagnosticar síndrome deWilliams. «Tot i que hi hauriamolt a dir del tema d’en Pol, desde l’escola i des de l’equip d’assessoramenti orientació psicopedagògica(EAP) em sento moltmés ajudada per ell que perl’Àlex, que en aquest momentem preocupa força més. Per a enPol el protocol està molt més estructurat.Amb la seva discapacitatprovoca pena, solidaritat...L’Àlex, no; més aviat rebuig.»Elitistes, sectaris, els pares delpetit geni... Les famílies que tenenfills amb altes capacitats intel·lectualss’han d’escoltar totamena de qualificatius que nos’ajusten a la realitat. «Em molestaque quan parlo de la superdotaciódel meu fill es pensinque estic lluitant perquè sigui unEinstein», diu Deu. I, resumint laprioritat de moltes famílies, Riushi afegeix: «Jo firmo perquè elmeu fill sigui taxista però feliç.»Es busquen solucionsMestres, pedagogs, psicòlegs,psicopedagogs, psiquiatres... Hiha molta feina a fer, encara. Faltencabassos d’informació i formacióper als professionals quehan de tractar amb aquest tipusde nens i nenes. Guirado (aguirado@xtec.cat)dirigirà a Girona,a partir d’aquest febrer, un observatorisobre la matèria en uncentre associat de la UNED. Esdedicarà a la recerca i publicacióde material; obert a tothom(professionals i famílies). Perquèles solucions ni cauen del cel ni,segons Guirado, consisteixenprecisament a crear centres especialsper a aquesta mainada. «Nosóc partidari de fer una segregaciód’aquest alumnat. La superdotacióo les altes capacitats sónuna condició per la qual unalumne no s’ha de veure privatde l’afectivitat, la relació social ila normalitat de què gaudeixentots els altres nensi nenes de la seva edat.»Tornem a l’escola, doncs.Què es pot fer per ajudara explotar el potenciald’aquests alumnes excepcionals?Sobre el paper,s’hi pot intervenirper tres vies: l’agrupament(ajuntar alumnesde característiques semblantsi donar resposta ales seves necessitats),l’enriquiment (treballarper projectes, fer una ampliaciódels objectius quees treballen a classe, etcètera)i l’acceleració. Aquesta últimaproposta, defensada a l’Informenacional Templeton sobre aceleración,es basa en la reducciód’un curs per cada etapa d’ensenyament(primària i secundària).«És la solució més fàcil i barata,la que en principi se’ns ofereix–comenta Rius–, però es podrienfer moltes altres coses. Noés qüestió de diners sinó de tenir-neganes.»El sistema escolar actual noconvenç moltes famílies ambfills d’altes capacitats. Desprésde matricular-los en diverses escoles,ja hi ha qui ha pres solucionsdràstiques. Una, que haportat a la pràctica Jordi Garriga,és el homeschool (escola a casa).«Pensava queera el ‘tonto’»Als 4 anys a en Joan li vandiagnosticar un coeficient intel·lectualde 148. Ara que té11 anys i fa sisè de primària,el té de 136. Ha anat a quatrepsicòlegs i dues escoles. «Jopensava que era el tonto de laclasse, perquè hi havia cosesque no m’interessaven gens im’avorrien. Quan era méspetit em portava més malamentque els altres nens», explicaara en Joan (a la dreta).Per a ell ser superdotat téaspectes positius i altres denegatius: «Si ho dius, a vegadesn’hi ha que es burlen detu. Els meus companysd’abans ho feien, no emcreien. El millor és que tensmés facilitat per fer les coses.»Li agraden les matemàtiquesi l’educació física,construir amb peces i dibuixar.El que no porta gaire béés fer treballs en grup: «Ells avegades tenen les seves ideesi diuen que la meva és unatonteria. Ells ho treuen totd’internet.»Eva Lerma, la mare, explicaque els informes escolars delseu fill sempre eren pèssims.«Ens deien que era hiperactiui que no havíem de permetrelillegir tants llibres de ciència-ficció,que vivia en unmón imaginari.» Des de petitllegia molt. I de tot. «Un diaem va demanar el manual deconduir. Es va aprendre dememòria tots els senyals detrànsit i quan anàvem per lacarretera els anava dient.»El mal comportament d’enJoan mai va fer pensar quetingués altes capacitats intellectuals.Per això l’Eva llançaun missatge als pares que espuguin trobar en una situaciósimilar: «Que no es quedinnomés amb el diagnòstic delsmestres, que a vegades ellstampoc saben què li passa alteu fill. Que no parin fins queho aclareixin.»10 •PRESÈNCIA•Del 13 al 19 de febrer del 2009
A en Joan liagraden molt els jocsde construcció ambpeces. «S’hi pot estarhores i hores, i finsque no ha muntatl’última no se’n va adormir», diu la sevamare. / JUANMARAMOSDel 13 al 19 de febrer del 2009 •PRESÈNCIA•11
Page 1 and 2: Núm.1929. ■ Del 13 al 19 de febr
Page 3 and 4: LANNA AGUILARa primera vegada que e
Page 5: Berenguer Parras,jugant a casa seva

revista PresÃ¨ncia - Generalitat de Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?