revista PresÃ¨ncia - Generalitat de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

DOSSIER SUPERDOTATScol·legi, per explicar-los què ésun forat negre, la mestra els dibuixaun cercle i els el pinta vermell.Els nens que són superdotatsse la queden mirant i pensenque viuen en mons diferents.»«Mentre la resta de nens i neness’entretenen amb els Teletubbies,ells et pregunten de quin color ésl’ànima o es plantegen si realmentDéu existeix o no.» Les inquietudsdels nens amb altes capacitatsintel·lectuals són sagetesafilades. Apunten directamentcap a l’intel·lecte. Demanenrespostes, i sovint no els serveixqualsevol resposta.Hiperactius o autistesPer a bona part de la canalla diagnosticadacom a superdotada,les classes són força tedioses. Niel que diu la mestra satisfà la sevacuriositat intel·lectual ni tolerenmassa bé la repeticióreiterada d’una mateixaexplicació. La rapidesa i lafacilitat amb què aprenenfa que sovint a classes’avorreixin i no se sentinmotivats. I aleshores? «Laprimera reacció que tenenés xerrar o molestar els companyso bé aixecar-se de lacadira i marxar. Quan el teufill això ho fa tres vegades, etdiuen que és hiperactiu. Si encomptes d’això, passa del tema idesconnecta, llavors resulta queés autista», explica Rius.«L’Oriol va agafar la rampa debaixada als 8 o 9 anys. Estava solal pati, no tenia amics, es tancavaa l’habitació tres dies seguits...Vam començar a anar apsicòlegs i als 15 anys vam saberque era superdotat. A partird’aquí tot va canviar i vam buscarsolucions», explica FrancescDeu, pare de l’Oriol i vocal de lajunta de Fanjacc. L’angoixad’uns pares que van de psicòlegen psicòleg (i alerta, que de pseudoprofessionalssense escrúpolstambé n’hi ha) és indescriptible.«Mentre no saps què té el teu fill,i fins i tot després de saber-ho, acasa es viu un patiment del qualla gent no se’n fa càrrec. Per a unpare és molt frustrant i dolorósveure com el teu fill pateix i novol anar a l’escola, et diu que elscompanys l’han pegat, que és infeliç...»En els casos més greus, lainfelicitat ha desembocat fins itot en el suïcidi. Per al 90% delsnens i nenes, l’ansietat els provocades de somatització (febre,vòmits, atòpia, gastritis, mal decap, etcètera) fins a depressió infantil,passant per trastorns psicològicsi psiquiàtrics.Ah, i la dissincronia. La pateixenla majoria dels infants ambaltes capacitats. «En l’aspecte intel·lectualtiren molt i seguramenttenen una edat mentalmés avançada a la seva biològica,però en canvi des del punt devista emocional són nens i pertant es comporten com a tals.El cub de Rubik. Ens en sortim?Aquesta diferència pot generarlosalguns conflictes interns»,comenta Sandra Tarragó, psicòlogadel gabinet Àrea de Diagnòstici Seguiment de la Superdotació(Adiss).No ens confonguemDetectar que un nen té altes capacitatsintel·lectuals és el primerpas, però no és fàcil. Els parespoden ser els primers de noadonar-se’n, especialment si estracta del primer fill. «Un diaveus que, amb un any i quatremesos, escriu una paraula, peròno penses que sigui superdotat.Dius: ‘Mira que bé!’ Als tres anys,llegeix i escriu. Com que no tensmés fills per comparar ni ets unexpert, simplement penses que al’escola no tindrà problemes»,diu Jordi Garriga, pare d’en Jordii l’Edda. La detecció s’hauria defer com més aviat millor. «A partirdels 3 anys ja es pot començara mesurar alguna cosa, però nomésés una primera orientació. Aaquella edat normalment parlemde precocitat intel·lectualque al cap d’uns anys s’hauria derevisar», explica Tarragó. Segonsella, l’ideal seria fer les proves al’inici del cicle de primària.Si una criatura va traient bonesnotes, no té excessius problemesa classe i s’adapta al nivellmitjà del grup, és molt possibleque mai ningú es preocupi desaber si té altes capacitats intellectuals.De fet, la incidència dela superdotació es mou entre un2% i un 5% de la població escolaritzadai, si s’amplia a les altrescapacitats intel·lectuals,el percentatge pot arribara una forquilla d’entreun 5 i un 10%. Amb tot, dels20.000 a 50.000 nens i nenessuperdotats que hi pothaver a Catalunya (més de300.000 a tot l’Estat espanyol),només n’hi ha diagnosticatsun 0,6%. «Quinpaís es pot permetre el luxede deixar perdre tot aquest potencial?»,es pregunta Deu.A l’escola la detecció de nens inenes amb altes capacitats encarapassa més desapercebuda.D’una banda, pel mal comportamentque aquests mostren si sesenten desmotivats. «Els mestresnomés et diuen que el nenno està atent, que no fa els deures,que es porta malament...»De l’altra, perquè des del punt devista acadèmic no sempre fan elque s’esperaria d’un alumneamb altes capacitats. «La majoriadels superdotats no trobenimportant ni la presentació niuna lletra ben feta. Per aixòmolts mestres comenten: ‘M’estàsdient que és molt intel·ligenti mira com presenta els treballs!’I és veritat», comenta Tarragó.Molts docents tampoc podenentendre que algú superdotat notingui un alt rendiment escolar«Els mestress’enfadaven»El nen de la pàgina del costates diu Berenguer Parras. Té10 anys acabats de fer, peròs’expressa amb l’aplom d’unadult. Fins que no es va escolaritzaral centre sefardita deSant Cugat del Vallès on estudiaactualment –del qual estàla mar de content–, el seu pasper les quatre escoles prèvieses podria resumir com un cúmulde problemes. «En la majoriadels col·legis no em tractavenbé. Els mestres s’enfadavenperquè els discutia algunescoses i em castigaven.»Un exemple. «Com que jo nocrec en Déu i era una micabèstia, quan feia segon a l’escolaCormar de Barcelona, undia li vaig dir a una monjaque de Déu, res, que tot veniadel Big Bang, i lògicamentem va treure de classe.»En Berenguer fa temps que téclara la qüestió teològica.«Quan tenia tres anys es vapassar deu dies explicant-meper què estava convençudíssimque Déu no existeix», explicala seva mare, Maria DolorsRius.En Berenguer és superdotat.Es defineix a si mateix,amb una gran sinceritat, comun nen «una mica gandul ivanitós, a qui li agrada ser elcentre d’atenció»: «Diuenque sóc divertit.» Des delscinc anys fa programació pera ordinador, pàgines web,formació en línia, etcètera.«Una assignatura quem’agrada molt és investigació,però als ordinadors. Também’agraden molt els robotsi les coses de radiocontrol, im’encanta la música.»Diu que mai ha sabut quèli agradaria ser de gran, peròreconeix que li faria molta illusióanar a la Universitatd’Iowa (EUA), on ja li han fetuna oferta per estudiar-hi ara,amb les despeses pagades.Un altre cervell que emigrarà?8 •PRESÈNCIA•Del 13 al 19 de febrer del 2009
Berenguer Parras,jugant a casa seva. Aprimer cop d’ull, algúdiria que éssuperdotat? Elsestereotips quecirculen sobreaquests nens noméssón això, estereotips./ GABRIEL MASSANADel 13 al 19 de febrer del 2009 •PRESÈNCIA•9
Page 1 and 2: Núm.1929. ■ Del 13 al 19 de febr
Page 3: LANNA AGUILARa primera vegada que e
Page 7: A en Joan liagraden molt els jocsde

revista PresÃ¨ncia - Generalitat de Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?