INTERBIO

pág. 1

pág. 2

INDEX
1. Dos bessons idèntics deixen de
ser-ho després de viatjar a l’espai
.........................................................
2. El síndrome del home-arbre.......
3. Científics catalans descobreixen un
nou avantpassat dels humans........
4. Suïcidi en cadena de balenes......
5. Un peix es comunica a través de
la orina...............................................
6. Caiman de color taronja a
Carolina del Sud........................
7. La vida sedentària augmenta la
probabilitat de demència........
8. Entrevista a Ryan Johnson.....
9. Test. Quant saps de l’ovella
Dolly?.........................................
pág. 3

DOS BESSONS IDÈNTICS
DEIXEN DE SER-HO DESPRÉS
DE VIATJAR A L’ESPAI
Barcelona - 21/11/2016
Notícia internacional
Una sonda detalla les diferències
genètiques entre l’astronauta Scott Kelly,
qui va estar gairebé un any consecutiu a
l’espai, i el seu bessó idèntic Mark. Les
dades del seu ADN es van agafar abans,
durant i després de la missió de Scott
Kelly. La comparació de les dades
aconseguides durant l’experiment
revelen canvis a l’ADN com a
conseqüència del seu temps dins òrbita.
pág. 4

Els paràmetres vitals i el material genètic
de tots dos van ser analitzats i comparats
per un equip d'especialistes dirigit per
Christopher Mason, genetista de la
Cornell University de Nova York. El
resultat ha estat que l'ADN de Scott, el
bessó que va passar un any a l'espai,
presenta modificacions en l'ADN
diferents a les del seu germà, fruit
probablement del temps que ha passat
vivint en condicions d'ingravitació i
menjant aliments liofilitzats.
Alguns d'aquests canvis podrien haver-se
produït igualment a la Terra, quan una
persona viu constantment en situacions
molt estressants. El que confirma que
viatjar a l'espai és el més allunyat que hi
ha a una experiència relaxant.
L'experiment remet a la cèlebre
paradoxa dels bessons plantejada per
Albert Einstein en 1911: si un germà
viatja per l'espai a velocitats properes a
la llum i el seu bessó roman a la Terra, al
seu retorn l'astronauta serà més jove que
el que es va quedar a la seva casa. No
obstant això, l'estudi dels germans Kelly
no analitzarà el pas del temps, ja que
Scott donarà voltes a la Terra a solament
uns 28.000 quilòmetres per hora, molt
lluny dels aproximadament 300.000
quilòmetres per segon que aconsegueix
la llum.
Marta López
pág. 5

EL SÍNDROME DEL
HOME-ARBRE
Barcelona - 02/02/2017
Notícia internacional
La petita, òrfena de mare, va ser
portada al metge quan el pare va
observar que els creixements del seu
rostre s'expandien. Segons ha declarat,
"som molt pobres i per desgràcia la meva
filla va perdre a la seva mare quan
solament tenia sis anys. Desitjo que els
metges puguin retirar les escorces del
bell rostre de la meva filla".
Es tracta d’una nena de Bangladesh de
10 anys. El seu nom és Sahana Khatun i
amb només 10 anys és la primera dona
diagnosticada amb la "síndrome de
l'home arbre". Fa uns mesos van
començar aparèixer en els seus rostres
els signes típics de la epidermodisplasia
verruciforme: escates màcules i pàpules
similars a l'escorça d'un arbre.
La Epidermodysplasia verruciforme (EV)
és una malaltia molt rara que solament
afecta a una desena de persones al món.
Va ser descrita per primera vegada per
Felix Lewandowsky i Wilhelm Lutz el
1922. Es tracta d'un desordre genètic del
sistema immune que es manifesta per un
augment en la susceptibilitat cutània al
virus del papil·loma humà (HPV) i
produeix el desenvolupament d'escates,
amb forma de branques, sobretot en
mans i peus.
La incidència d'aquesta malaltia en la
població és bastant escassa. Segons
Samanta Lal Sen, del Dhaka Medical
College, "creiem que és la primera
dona". Gràcies que la seva malaltia ha
estat detectada a temps, els metges
creuen que podrà recuperar-se més
ràpid que en altres casos com el de Abul
Bajandar (que ha estat guarit
recentment), i que es trobava en un estat
més avançat.
Raúl Velàzquez
pág. 6

CIENTÍFICS CATALANS
DESCOBREIXEN UN NOU
AVANTPASSAT DELS HUMANS
Barcelona - 02/02/2017
Ferran Casals, Mayukh Mondal i Jaume Bertranpetit. ACN
Notícia històrica
Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de la Universitat Pompeu
Fabra (UPF) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han descobert un nou
tipus d'homínid actualment extingit que va viure al sud-est asiàtic. Aquesta espècie, no
descrita fins avui, és un antecessor dels humans igual que els neandertals o els homínids
de denissovan i es va creuar amb els humans moderns fa desenes de milers d'anys. De fet,
els pigmeus de l'illa Andaman tenen al seu genoma fragments de l'ADN d'aquest homínid
extint. Els resultats d'aquest descobriment científic s'han publicat aquest dilluns a la revista
'Nature Genetics' i confirmen el potencial de la genòmica per construir el passat.
Els autors de l'estudi són Mayukh Mondal i Ferran Casals, de l'IBE i de la UPF
respectivament, que l'han fet en col·laboració amb Partha Majumder, de l'Institut Nacional
de Genòmica Biomèdica de l'Índia.
pág. 7

L'anàlisi genètica d'un grup d'individus de les illes Andaman a l'oceà Índic ha revelat que
el seu ADN conté fragments que no corresponen als humans moderns que van sortir de
l'Àfrica fa uns 80.000 anys. En comparar aquestes seqüències amb les dels neandertals i
denisovans, els científics han vist que també són clarament diferents. Davant d'això, els
investigadors de l'IBE han conclòs que aquest ADN pertany a un homínid extint que
comparteix un ancestre comú amb els altres dos però que té una història diferenciada.
Aquesta és una nova prova que el genoma humà conté petites quantitats d'informació
provinent d'avantpassats extingits.
Aquest estudi ha estat liderat per Jaume Bertranpetit, investigador principal de l'IBE i
catedràtic de la UPF, que ha detallat que han trobat "fragments d'ADN de l'homínid extint
formant part del genoma dels humans moderns". De fet, Bertranpetit confia que en un
futur proper puguin "obtenir el genoma complet a partir de restes fòssils". A més, ha
detallat que diferents grups de científics ja estan analitzant uns ossos que podrien
correspondre a aquest homínid, potser el conegut com a Homo erectus.
Fa uns 80.000 anys, l'Homo sapiens arcaic va evolucionar a l'home modern a l'Àfrica. Una
petita part de la població va abandonar el continent, i va donar lloc a totes les poblacions
humanes de fora de l'Àfrica. No obstant això, hi havia dubtes de si els pigmeus com els
de les illes Andaman provenien d'una migració inicial a la qual haurien succeït altres
migracions. Gràcies a les seqüències d'ADN obtingudes en aquest estudi, s'ha comprovat
que no és així i que l'anomenat 'Out of Africa' es va produir en una única migració, de la
qual tots els humans moderns som descendents.
La teoria d'una primera onada migratòria prové dels naturalistes i dels antropòlegs del
segle XIX, que van veure que els andamesos i altres grups ètnics de parts aïllades del sudest
asiàtic eren semblants físicament als pigmeus africans. De fet, aquestes poblacions
s'anomenen "Negritos" perquè tenen una estatura curta, cabell negre i molt arrissat i pell
fosca. L'estudi que s'ha fet públic aquest dilluns, però, desmenteix aquesta possibilitat. "El
genoma d'aquestes poblacions conté trossos d'ADN de l'homínid extint que acabem de
descobrir, però tots provenim del mateix Out of Africa", ha conclòs Bertranpetit.
Els adamesos són més petits per la selecció natural
L'estatura petita dels andamesos, doncs, no s'explica per un efecte fundador, és a dir, que
els primers habitants fossin baixos i per això la seva descendència ara també ho sigui.
L'equip científic ha trobat evidències genètiques que aquest fet és la conseqüència d'un
procés evolutiu d'adaptació i de selecció natural.
"En una illa petita no hi ha lloc per a tota la cadena tròfica; per tant, els grans
depredadors han de desaparèixer i els animals de nivells inferiors es fan petits, ja que
els dóna avantatges selectius", ha afirmat Bertranpetit. De fet, aquest estudi aporta
proves genètiques concloents sobre aquest fenomen, que va originar animals com el
Myotragus balearicus, una cabreta de 40 cm que habitava les Illes Balears, o els elefants
d'un metre que havien viscut a Sicília. A més, les troballes actuals també podrien servir
per explicar la petita estatura dels homínids fòssils de l'illa de Flores a Indonèsia.
Marc Pujol
pág. 8

pág. 9

SUÏCIDI EN CADENA
DE BALENES
Barcelona - 21/11/2016
Biologia marina
Unes seixanta balenes es troben
encallades i en trànsit de mort
en una platja turística
australiana, com complint un
desig massiu de suïcidi
col·lectiu, pel que sembla dels
observadors del fenomen,
segons ha informat l'agència
United Press International.
Els residents de Tracher i Head,
localitat situada a uns dos-cents
quilòmetres al nord de Sydney,
asseguren que les balenes, la
grandària de les quals oscil·la
entre dos i sis metres de llarg,
van arribar el dilluns nedant
formant una gran ona, per la
qual els cetacis es van deixar
conduir fins als voltants de la
platja. «Senzillament, no volien
tornar a l'aigua ... És molt trist
veure-les morir sobre la platja»,
va assegurar la senyora Pat
Ross, esposa de Seal Rocks.
Científics dels parcs nacionals i
del servei de fauna romanen a la
zona des de fa dues setmanes
vigilant els moviments dels
grans mamífers, però un d'ells,
John Hoey, ha declarat que no
han arribat a trobar una
resposta determinant de la raó
que impulsa a les balenes a anar
a morir a la platja.
El conservador de mamífers del
museu australià de Sydney, Basil
Marlow, va assegurar que la
majoria dels experts consideren
que les balenes sofreixen certa
desorientació per un mal
funcionament del seu
mecanisme de sonar ultrasònic.
pág. 10

«Molts animals emeten sons no
apercebibles per l'home, amb el
qual entren en comunicació
individus de la mateixa espècie
entre si. Altres vegades, com en
el cas de les ratapinyades i les
balenes, són emprades per al
reconeixement del lloc, dels
obstacles de l'entorn o de la
presència d'agents externs».
«El que passa, creiem, és que
quan això succeeix», va
prosseguir la seva explicació el
senyor Marlow, referint-se al
mal funcionament del sonar
ultrasònic de les balenes,
«aquelles comencen a emetre
crits de socors, la qual cosa
impulsa a altres membres de la
rajada a acostar-se a investigar.
Llavors», va afegir, «les balenes
es veuen capturades en aigües
poc profundes i no poden tornar
a la profunditat».
Victoria del Monte
pág. 11

UN PEIX ES COMUNICA
A TRAVÉS DE LA ORINA
Barcelona - 21/11/2016
Biologia marina
En les seves
trobades
agressives, els
animals es
comuniquen entre
si a través de
senyals que poden
ser visuals,
acústiques o
químiques.
I és aquest tipus de
senyals el que ha
estudiat un equip
d'investigadors de
l'Institut d'Ecologia
i Evolució, de la
Universitat de
Berna (Suïssa), en
els
Neolamprologus
pulcher, una
espècie de peixos
de la família dels
cíclidos endèmica
del llac Tanganika
(Àfrica Oriental).
Les seves
conclusions han
vist la llum
recentment en la
publicació
Behavioral Ecology
and Sociobiology.
Després d'observar
a aquests peixos,
es preguntaven si
aquests cíclids
orinaven
simplement
perquè havien de
fer-ho o si en
realitat aquesta era
una forma de
comunicar la seva
agressivitat als
rivals. Per mesurar
el seu nivell
d'interacció a nivell
químic, els
pág. 12

investigadors van
injectar en els
peixos un tint
especial i això
podien veure la
seva orina en un
cridaner color blau.
Van dur a terme
dues accions amb
ells en un doble
tanc especial,
dividit per una
placa transparent:
en la primera,
aquesta placa
contenia forats que
posaven en
comunicació les
aigües de tots dos
tancs; en la segona,
el cristall era sòlid,
no presentava cap
orifici.
Quan els animals
podien veure's a
través del cristall,
nedaven fins a la
pantalla que els
dividia i orinaven.
Aquest
comportament ho
desenvolupaven en
les interaccions
agressives.
Curiosament, quan
la placa que els
separava no tenia
forats, al no poder
detectar l'orina del
rival, miccionaven
encara més, en un
intent de
transmetre el seu
missatge.
D'aquesta manera,
els peixos que
solament
mantenien
contacte visual
entre si van
augmentar
significativament la
seva freqüència de
micció i van tenir
un comportament
més agressiu que
aquells que
mantenien un
contacte no
solament visual,
sinó també químic.
Segons els
investigadors,
aquests resultats
posen en relleu la
necessitat
d'estudiar el paper
de la comunicació
química en les
trobades
agressives entre els
animals, fins i tot
quan
es
produeixen altres
senyals que poden
resultar més òbvies
per a l'observador
humà, com són les
visuals i les
acústiques.
Pau Alemany
pág. 13

pág. 14

CAIMAN DE COLOR
TARONJA A
CAROLINA DEL SUD
Barcelona - 21/11/2016
Medi ambient
L'animal va
aparèixer als
voltants de la ciutat
de Charleston i
segueixen sense
trobar una raó
lògica que determini
el perquè d'aquest
curiós color.
E
ls caimans també
pateixen albinisme.
El que ja no és tan
habitual és trobar-se
amb un d'aquests rèptils
que sigui de color
taronja. Però la veritat
és que prop de
Charleston, en Carolina
del Sud, ha aparegut un.
Es tracta del segon cas
conegut, ja que el primer
va ser detectat a Florida
en 2011. Però, per què
tenen aquest color tan
cridaner
caimans?
aquests
La Comissió de
Conservació de Pesca i
Vida Silvestre de l'estat
ha descartat que
aquesta tonalitat sigui
alguna cosa natural de
l'animal. I, més aviat,
creuen que es tracta d'un
efecte de la
contaminació. Per això,
estan analitzant les
aigües en les quals viu el
rèptil per descobrir si els
nivells d'òxid de ferro
són superiors al normal, o
per detectar la
presència de
concentracions de certes
algues que puguin
haver-hi haver afectat al
color de la seva pell.
Però Jay Butfiloski, del
Departament de
Recursos Naturals de
Carolina del Sud, va dir
que el color
probablement s'hagi
degut pel lloc on l'animal
ha passat l'hivern,
possiblement en una
canonada oxidada.
Anna Vidal
pág. 15

LA VIDA SEDENTÀRIA
AUGMENTA LA
PROBABILITAT DE DEMÈNCIA
Barcelona - 21/11/2016
Salut
Per als majors, la falta d'exercici pot
inclinar-los a la fatal ventura de
desenvolupar demència, igual que passa
amb els adults genèticament
predisposats a la malaltia. Aquesta és la
conclusió de l'estudi desenvolupat per
científics del Departament de
Kinesiología de la Universitat McMaster
(Canadà) i que recull la revista The
Journal of Alzheimer's Disease.
Un dels majors factors de risc per a la
malaltia d'Alzheimer és el gen
apolipoproteína I (APOE) i4. Segons
l'Associació d'alzheimer, els adults que
posseeixen una còpia d'aquest gen tenen
tres vegades més probabilitats de
desenvolupar la malaltia que aquells que
no ho tenen, mentre que els que tenen
dues còpies del mateix, són 8-12
vegades més propensos a desenvolupar
alzheimer.
A tot el món, hi ha al voltant de 47,5
milions de persones que viuen amb
demència. Al 2030 s'espera que
augmenti a uns 75,6 milions de persones.
No obstant això, l'estudi de la Universitat
de McMaster suggereix que el risc de
demència pot ser igual d'alt per als
adults que mostren un comportament
sedentari habitualment. Segons una
revisió de 2015 publicada en Journal of
Aging and Physical Activity, la mitjana
d'hores al dia que passen asseguts els
majors de 60 anys és 9,4 hores, la qual
cosa és aproximadament entre el 65 i
80% del seu període de vigília diari.
Per això, per al seu estudi, els
investigadors es van proposar analitzar
l'associació entre l'activitat física i el risc
de demència entre els adults majors amb
i sense el gen APOE i4 mitjançant l'anàlisi
de l'activitat física i el desenvolupament
de la demència d'1.646 majors que
formaven part de l'Estudi Canadenc de
Salut i Envelliment. Tots els participants
estaven lliures de demència a l'inici de
l'estudi i van tenir un seguiment durant
aproximadament 5 anys.
Fa uns mesos ja us explicàvem com alguns
aliments poden reduir el càncer, estendre
l'esperança de vida o evitar malalties.
Fins i tot Pepe Rodríguez Rei i altres
coneguts xefs, ens van ajudar a elaborar
deliciosos plats bons per a la nostra salut
i per donar un cop de mà (o intentar-ho,
en la mesura del possible) a certes
afeccions.
Jordi Val
pág. 16

ENTREVISTA A RYAN
JOHNSON
Coneixem més d’a prop a Ryan Johnson, biòleg marí i
expert en taurons.
És cert que l'increment de
l'activitat turística
relacionada amb taurons
blancs, com el bussejo en
gàbies, pot modificar la
seva conducta?
En els últims anys la
preocupació per aquest
tema ha crescut però
realment es fan immersions en gàbies a nivell turístic des de l'any 1992 i des de
llavors no s'han incrementat els atacs de tauró a humans. Hi ha factors més rellevants
que no es tenen en compte com per exemple l'estat del mar, la temperatura de
l'aigua, la quantitat de peixos disponibles, etc. Els canvis en l'oceà tenen major
impacte en el comportament dels taurons que el ecoturismo o les immersions en
gàbia.
Avui dia els mitjans de comunicació són molt efectius i ràpids i quan ocorre un atac a
Austràlia, aquí a Sud-àfrica ens assabentem de seguida. Això no és positiu per als
taurons ja que la seva imatge es veu perjudicada a nivell mundial. En l'últim any
sofrim diversos atacs aquí, la qual cosa és molt rar, però, com he dit, pot deure's a
diferents causes, inclosos els errors humans.
Com definiria l'estat actual de les
poblacions de taurons a tot el món?
Avui dia existeixen unes 400 espècies
diferents de taurons i el que a uns els
afecta no té perquè que afectar a uns
altres. Des de fa uns 15 anys, la
població de taurons descendeix de
manera dramàtica. Gran part d'aquest
descens es deu a l'increment de la caça
de taurons per part d'Àsia per poder
obtenir les aletes dels esquals.
Tal com avança, el descens dels taurons
no és sostenible i en un temps no gaire
llunyà, algunes espècies, ja en perill
d'extinció, acabaran per
desaparèixer. Els taurons són més
vulnerables del que semblen i és
important que la gent es conscienciï dels
problemes que sofreixen per sumar-se
a la lluita per la seva supervivència.
pág. 17

En el cas que es continuï amb la
sobrepesca, Com pensa que afectaria
a la resta de les espècies marines i a
l'home com a consumidor habitual
d'aquestes?
Abans solament podíem especular
sobre el tema però, des de fa quatre
anys i gràcies a un important estudi
publicat a nivell mundial, tenim xifres
que alerten sobre l'estat de la
sobrepesca. Si els grans taurons que
encapçalen la cadena alimentosa
desapareixen, altres espècies inferiors
incrementaran el seu nombre de
manera descontrolada i elles podrien
acabar amb el següent graó de la vida
marina, per exemple amb els mol·luscs,
la qual cosa afectaria directament als
humans. Si desapareix el cap de la
cadena submarina, la resta es veuria
directa i ràpidament afectat.
Quin va ser la raó per la qual et vas
especialitzar en l'estudi dels taurons?
Sóc originari de Nova Zelanda i des de
petit m'agrada l'aigua. Els meus amics i
jo sempre hem estat exposats als
taurons, ja que practicàvem multitud
d'esports a l'aire lliure i submarins. A
més, no vaig a mentir: sí, teníem por
dels taurons. Però en arribar a la
universitat els vaig estudiar a fons i
vaig aprendre que no són simples
depredadors, sinó que hi ha tot un món
al seu al voltant. Durant aquests anys
vaig tenir l'oportunitat d'analitzar una
de les espècies de taurons més
coneguda: el gran tauró blanc. Va ser
alguna cosa únic que va canviar la
meva vida. Des de llavors, vaig perdre
la por als taurons i vaig començar a
veure'ls de forma diferent. Ara seguim
promovent l'estudi i la recerca perquè
altres persones puguin aprendre més
sobre els esquals i canviar la seva
percepció sobre els mateixos, igual que
vaig fer jo.
Quin és la situació més perillosa en la
qual has estat?
El meu treball fa que dia a dia estigui
exposat a un perill real però al llarg
de la meva carrera no he sofert cap
atac de tauró ni cap amago d'atac.
L'única vegada que vaig tenir un
contratemps amb un tauró va ser fa
anys, mentre tractàvem de col·locar-li
una balisa per fer un projecte de
seguiment via satèl·lit. Dipositem al
tauró en una espècie de bressol i em
vaig posar en un mal lloc. Llavors el
tauró em va copejar amb la cua en
l'esquena. Vaig sentir un fort impacte i
durant un minut no vaig poder moure'm.
Pensava que m'havia trencat la
columna i que em quedaria paralític
però afortunadament tot va quedar en
un esglai. Com he dit, el tauró, a pesar
que estàvem interferint en la seva vida
quotidiana, no va mostrar agressivitat
cap a nosaltres. El meu problema va ser
estar en un lloc no idoni i això va ser el
que va justificar l'accident.
Quin tipus de tauró et resulta el més
curiós? Per què?
Al principi, a causa dels estudis als
quals m'he referit abans, em fascinava
el gran tauró blanc. És el depredador
més conegut i també el triat per
Spielberg per protagonitzar la seva
pel·lícula, la més famosa sobre taurons.
Avui dia, el meu tauró preferit és el
tauró “gatopardo”, un petit tauró d'uns
40 cm amb taques en el seu llom a
l'estil d'un lleopard, que demostra tenir
una gran intel·ligència. És molt original
pág. 18

perquè el cos és del mateix color i les
aletes i ventre són més clars. M'encanta!
en cas que pogués passar qualsevol
cosa, per petita que pogués ser.
Com a curiositat, puc dir-vos que durant
una de les immersions tenia un aparell
per gravar les meves anotacions i el
camp magnètic que emetia va atreure
més als taurons que l'experiment que en
aquest moment duia a terme una de les
bussejadores. Els esquals se'm van
acostar i van intentar mossegar
l'aparell, però jo els era indiferent. El
que atreia era la gravadora.
Creïs que els taurons tindran alguna
reacció anormal a les bussejadores
durant l'experiment?
En les immersions, els taurons tendeixen
a nedar en cercles al voltant dels
bussejadors. No per atacar, sinó per
tafanejar. Per preparar el Shark
Attack Experiment hem realitzat proves
durant tres mesos amb els taurons més
perillosos del planeta: el gran tauró
blanc, el tauró toro o el tauró blau,
entre uns altres. Malgrat haver
provocat més del normal als esquals, a
cap moment hem estat atacats, ni hem
sofert cap tipus d'agressivitat per la
seva banda. No obstant això, el dia de
l'experiment en directe tindrem
preparat un detallat pla de salvament
Digues-nos per favor una curiositat
sobre taurons que et cridi l'atenció
El desconeixement sobre els esquals.
Existeixen 400 espècies diferents de
taurons i la gent només té una en ment:
el gran tauró blanc. És alguna cosa que
em crida molt l'atenció perquè la
població de taurons s'estén de llarg a
llarg de tot el planeta amb moltes
varietats d'espècies, algunes més
cridaneres. Les hi ha més grans i també
més petites, però només el protagonista
de “Tauró” es porta el reconeixement
el comú dels mortals.
Horacio Martínez
pág. 19

QUANT SAPS DE
L’OVELLA DOLLY?
Barcelona - 21/11/2016
Test científic
Es fan 20 anys del naixement de l’ovella Dolly, Esbrina quant saps de l’ovella més
famosa de l’historia.
1.Perquè es famosa l’ovella Dolly?
a) Dolly va ser el primer mamífer del que es va extreure el seu codi genètic
b) Dolly va ser el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula adulta
c) Dolly va ser el primer mamífer que va viatjar a l'espai
d) Per la pel·lícula “Buscant a Dolly”
2. Existeixen més clons de l’ovella Dolly?
a) Sí
b) No
c) Més o menys. El “clon” no és idèntic a Dolly, doncs té el doble de grandària i
menja carn.
pág. 20

3. Com es diu la tècnica que es va emprar per crear a l'ovella Dolly?
a) Tècnica de transferència nuclear de cèl·lules somàtiques
b) Tècnica de clonació avançada
c) Tècnica de para clonació
d) Tècnica de clonació de vida veritable, en oposició a la mort veritable dels
cruciformes de Hyperión
4. Quins van ser les pors inicials davant el naixement de Dolly?
a) El sorgiment d'algun virus desconegut
b) El naixement fora de control d'espècies animals
c) La creació d'una societat repleta de clons humans, exèrcits fets amb clons, etc...
d) La clonació a fi de crear una societat composta íntegrament per uns pocs triats,
els més forts, els més llests...
5. Com va morir l'ovella Dolly?
a) D'una artritis i una malaltia pulmonar
b) Va ser accidentalment atropellada
c) Per causes desconegudes
d) De febre per paparres
6. A quina raça pertanyia l'ovella Dolly?
a) Morlocks
b) Merina Finn
c) Dorset
d) Corriedale
7. Per què li van posar precisament Dolly?
a) És el nom d'una de les científiques principals del projecte
b) Era el nom de l'ovella que va parir a Dolly
c) Va ser un nom escollit a l'atzar
d) Com a simpàtic homenatge a la cantant de country Dolly Parton
8. L'ovella Dolly no va tenir cries
a) Veritable
b) Fals
9. El primer animal mascle que va ser clonat
utilitzant la mateixa tècnica que Dolly va ser…
a) Un ratolí
b) Un bou
c) Un gall
d) Un murlock
10. Quantes ovelles van ser necessàries per crear a Dolly?
a) Una ovella mascle i una ovella femella
b) Dues ovelles femelles
c) Tres ovelles femelles
d) El mateix nombre que intents es van fer
pág. 21

11. Anys després, en el 2000, un equip de
científics australians va utilitzar la mateixa
tècnica per clonar una ovella. Quin nom li
van posar?
a) Ovella Polly
b) Ovella Matilda
c) Ovella Negra
d) Ovella Laika
12. Quin tipus de cèl·lules van utilitzar per
clonar a Dolly?
a) Cèl·lules de la pell
b) Cèl·lules mamàries
c) Cèl·lules embrionàries
d) Cèl·lules procedents del primer ésser viu artificial
RESPOSTES:
1 - b - Encara que probablement
estiguem donant idees per a una nova
pel·lícula d'animació, la raó per la qual
és famosa Dolly no és per “Buscant a
Dolly” ;) sinó per ser el primer mamífer
clonat a partir d'una cèl·lula adulta, un
esdeveniment que va revolucionar
l'enginyeria genètica. L'ovella va morir
de forma prematura als sis anys
d'edat.
2 - a - Sí. Quatre clons: Debbie, Denise,
Dianna i Daisy. Es tracta de clons
idèntics a Dolly i ja han complert 9
anys. Estan sanes i fortes i creixen als voltants de la ciutat anglesa de Nottingham. A causa de la
longevitat d'aquestes ovelles, els científics han descartat que Dolly hagués mort per alguna cosa
relacionat amb la clonació.
3 - a - Es tracta de la tècnica de transferència nuclear de cèl·lules somàtiques (SCNT, per les
seves sigles en anglès). És sens dubte l'experiment més sòlid fins avui per analitzar els efectes
sobre l'envelliment en animals.
4 - c - El naixement de l'ovella Dolly va presentar un futur en el qual els més adinerats es veien
a si mateixos clonant-se per viure “eternament” o fins i tot dramàtiques visions en les quals la
societat del futur estaria poblada d'exèrcits de clons. Sigui com sigui, Dolly va ser creada amb
l'esperança de desenvolupar animals més sans i també més productius al món agrícola.
pág. 22

5 - a - L'ovella Dolly va haver de ser
sacrificada als sis anys i mitjà d'edat
a causa d'una artritis i una malaltia
pulmonar anomenada Jaagsiekte,
un tumor contagiós de les ovelles. Es
tracta d'una malaltia crònica i
contagiosa dels pulmons en el
bestiar oví i caprí que va ser descrita
per primera vegada en 1865. Dolly
va viure doncs la meitat de la seva
mitjana d'esperança de vida, uns 12
anys.
6 - c - H.G. Wells hauria apostat pels
Morlocks, sens dubte, però la veritat és que la raça a la qual pertanyia Dolly era Finn Dorset, un
tipus d'ovella domèstica encreuament de Finnsheep, i de la raça Dorset .
7 - d - No és molt conegut que l'ovella Dolly porta aquest nom en honor a Dolly Parton, cantant
country, compositora i actriu nord-americana, famosa per les seves múltiples operacions
estètiques i, sobretot, per la del seu exuberant bust. Aquests generosos sins van servir
d'inspiració als científics per fer un homenatge a aquesta coneguda cantant.
8 - b - Fals. Dolly va ser creuada amb un mascle Welsh Mountain en l'Institut Roslin i va tenir
sis cries en total. Bonnie, que va néixer a l'abril de 1998; després en un segon part a l'any següent
Sally i Rosie i finalment tres fills: Lucy, Darcy i Cotton, abans de desenvolupar la seva malaltia.
9 - a - Es va tractar d'un ratolí. El primer mascle clonat d'un animal adult amb la mateixa tècnica
que l'ovella Dolly va ser un ratolí anomenat Fibro. L'experiment va ser dut a terme per un equip
de científics de la Universitat d'Hawaii. Va ser en 1999 i des de 1996 tots els animals clonats
havien estat femelles. El ratolí procedia d'una cèl·lula de la cua d'un altre ratolí mascle i va anar
el resultant després de 274 intents.
10 - c - Van ser necessàries tres ovelles en el procés. De la primera, es va extreure una cèl·lula,
de la segona un òvul sense nucli no fecundat (provinent d'una ovella femella escocesa de raça
black face) i, finalment, l'ovella que va gestar l'embrió i finalment va parir a Dolly, això és, la
“mare de lloguer”.
11 – b - En el 2000, un equip d'investigadors del South Australian Research and Development
Institute (SARDI) van anunciar el naixement d'una ovella clonada cridada Matilda que va morir
tan sol tres anys més tard d'una forma inesperada, l'autòpsia de la qual tampoc va aclarir les
causes de la seva primerenca mort. Possiblement mort natural.
12 - b - Dolly es va clonar usant ADN de les cèl·lules d'una ovella adulta. D'aquestes cèl·lules
mamàries i després de 277 fusions amb òvuls, naixeria cinc mesos després l'ovella Dolly. Va ser
l'únic be resultant de tal quantitat de proves.
pág. 23

pág. 24