Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
UN <strong>TAST</strong><br />
DE LES NOSTRES<br />
REVISTES<br />
juliol-agost
infancia_català_<strong>2017</strong>.indd 5 19/
S<br />
EDITORIAL<br />
El canvi omnipresent<br />
MONOGRÀFIC<br />
Innovar per anar lluny i a fons<br />
Què, ens hi posem? T’hi afegeixes? Antoni Poch<br />
Una manera de repensar la innovació a l’aula de Ciències Socials. Autoria compartida<br />
Dinosaures, formigues i aneguets de goma. Mercè Carner i Jaume Centelles<br />
Innovem plegats: els grups de treball a Secundària. Àgueda Redondo i Laura Rodríguez<br />
Ens il·lustrem amb llibres il·lustrats. Autoria compartida<br />
Innovar l’educació des de la renovació matemàtica. Josep Callís<br />
La innovació des de la biblioteca escolar. Autoria compartida<br />
La inquietud del canvi, camí a la reflexió. Víctor Guillamon, Carme Pablo i Anna Vicens<br />
L’equilibri entre el dins i el fora. Equip de Mestres d’Educació Infantil<br />
Entrevista a Juan Carlos Tedesco. PersPectiva escolar<br />
PersPectiva escolar recomana<br />
ESCOLA<br />
Il·lustrar-nos per il·lustrar sobre… el paper narratiu del plec dels llibres il·lustrats.<br />
Autoria compartida<br />
Caminar com a art, l’art com a camí. Margarita Mascaró<br />
MIRADES<br />
Escola 4.0. Elena Montiel<br />
L’aula: molt més que una caixa de ressonància. Antoni Tort<br />
RESSENYES I NOVETATS<br />
Un barret de cançons. Alba Ferran<br />
Escoles inclusives, escoles de futur. Begoña Piqué<br />
Joc. Certeses i contradiccions. Verónica Piñero<br />
Presentació del núm. 393 de PersPectiva escolar. PersPectiva escolar<br />
Novetats. Biblioteca Rosa Sensat<br />
2<br />
2<br />
4<br />
4<br />
6<br />
11<br />
16<br />
21<br />
25<br />
30<br />
36<br />
41<br />
45<br />
49<br />
52<br />
54<br />
54<br />
61<br />
66<br />
66<br />
69<br />
<strong>72</strong><br />
<strong>72</strong><br />
74<br />
76<br />
78<br />
79
Editorial<br />
EL CANVI OMNIPRESENT<br />
3<br />
EE DITORIAL<br />
juliol - agost ´17<br />
394<br />
Juliol: temps de fer balanç ara que el curs s’acaba.<br />
Temps d’Escola d’Estiu, que aquest any dialoga entorn<br />
del canvi educatiu. Un terme omnipresent aquest. Uns el<br />
fan servir per referir-se a l’instrumental, a les tecnologies<br />
disponibles; però aquí la cosa tindria molt poc recorregut:<br />
des de sempre, els grans de la pedagogia han fet un ús<br />
desacomplexat dels recursos i aparells de la seva època.<br />
Altres semblen abduïts per la novetat permanent que<br />
imposa el món del consum i la publicitat, però aquesta<br />
no seria la lògica de l’educació. El canvi educatiu també<br />
admet altres mirades…<br />
Tedesco, el pedagog argentí recentment traspassat, ens<br />
recorda per exemple que el canvi més transcendent que<br />
s’ha donat al llarg de la història de l’educació ha estat<br />
l’establiment de l’escola obligatòria, gratuïta, pública i<br />
laica. Una fita no assolida encara a molts països, una<br />
conquesta prou fràgil en tants d’altres. Semblaria una<br />
obvietat, però no ho és, i val la pena recordar-ho quan<br />
per a alguns tot hauria d’estar en revisió.<br />
El mateix Tedesco, sense por d’anar contra corrent, ha<br />
escrit que la funció primordial de l’escola en aquest món<br />
globalitzat, en aquesta societat líquida, hauria de ser la<br />
formació d’un nucli cultural i cognitiu estable, d’uns marcs<br />
de referència nítids, per tal d’evitar que infants i joves<br />
siguin engolits per la pressió i la seducció d’un entorn<br />
especialment hàbil i convincent, i caiguin, gairebé sense<br />
adonar-se’n, en l’alienació i la dependència.<br />
Des que McLuhan ens va obrir els ulls, tenim clar que el<br />
mitjà és també el missatge, que les formes, els mètodes i<br />
les tècniques importen, que el que aprenem no són només<br />
els continguts programats. I, en aquest mateix sentit,<br />
sabem que les finalitats són importants, que assenyalen<br />
una orientació i atorguen un sentit, però que els mitjans<br />
per assolir-los ho són tant o més, perquè és el que vivim<br />
cada dia, perquè és el que va conformant<br />
les nostres percepcions, actituds i interessos.<br />
A vegades, en nom d’un horitzó<br />
elevat i noble, s’han justificat pràctiques<br />
educatives insensibles i arcaiques i, a la<br />
inversa, en nom d’un dia a dia agradable i<br />
ple d’innovacions, s’han justificat projectes<br />
ambigus, contradictoris o buits. Necessitem<br />
escoles que es creguin de veritat els<br />
principis i objectius inscrits en les lleis<br />
i en les grans declaracions universals,<br />
però igualment necessitem escoles que<br />
estiguin al dia, que utilitzin els recursos<br />
i les tecnologies pròpies dels temps que<br />
vivim, que posin en pràctica metodologies<br />
i estratègies contrastades, eficaces, estimulants,<br />
humanitzadores i congruents amb<br />
aquelles finalitats.<br />
Meirieu, enmig d’aquesta voràgine, emfasitza<br />
el deure de resistir: enfront de la<br />
immediatesa, la temporalitat; enfront de la<br />
pulsió, l’emergència del desig; enfront de<br />
la força, la cerca de la veritat i el bé comú;<br />
enfront del mercantilisme, la cultura compartida;<br />
enfront de la selecció pel fracàs,<br />
l’exigència per a tots; enfront de la gestió<br />
i el management, la pedagogia; enfront del<br />
fatalisme, l’esperança; enfront del victimisme,<br />
la rebel·lia. La renovació pedagògica<br />
està feta d’innovacions i permanències, de<br />
traços curts i moviments llargs.<br />
Milani, el mestre de Barbiana que el papa<br />
Francesc acaba de rehabilitar públicament,<br />
ens recorda algunes d’aquestes permanències,<br />
que faríem bé de no oblidar. El valor<br />
del temps, sobretot per a aquells que no<br />
compten amb un coixí familiar per escapar<br />
d’un destí de gregarisme i resignació.<br />
L’autoritat del mestre, que no és altra cosa<br />
que assumir la responsabilitat que els<br />
atorguen la societat i les famílies, i que en<br />
absolut està renyida amb la confiança, el<br />
respecte i l’estimació envers els infants i<br />
joves. L’actualitat com a font inesgotable<br />
d’aprenentatges, com a mostra que res del<br />
que és humà ens és aliè, com a pràctica<br />
de la interculturalitat, l’argumentació i el<br />
diàleg. La primacia del llenguatge, no solament<br />
com a instrument de comunicació,<br />
sinó també com a element d’humanització<br />
i factor clau per al desenvolupament intellectual.<br />
L’oposició radical a constituir-se<br />
com a instrument de qualificació i selecció<br />
perquè aquesta no és la funció de l’escola.<br />
Donar sentit al temps, a l’activitat i als<br />
sabers escolars, perquè això vivifica les<br />
petites coses de cada dia, permet superar<br />
els mals moments i forneix la il·lusió, la<br />
motivació i l’esperança per esdevenir persones<br />
plenament sobiranes, independents,<br />
responsables i solidàries.
4<br />
Monogràfic<br />
5<br />
INNOVAR PER ANAR<br />
I<br />
A FONS<br />
LLUNY<br />
MMONOGRÀFIC<br />
juliol - agost ´17<br />
394<br />
Innovar? Renovar? Canviar? Escola Nova? Escola Viva? Escola Oberta? Escola<br />
inclusiva?… La nostra societat, i no només l’escola, està immersa en un ampli<br />
debat sobre com ha de ser i a què ha de respondre l’educació del segle xxi. No<br />
és un debat nou en el nostre país, però darrerament ha mostrat una força que<br />
semblava perduda. La reflexió sobre com ha de ser l’escola, com aprenem, què cal<br />
aprendre, està en boca de tothom. Entitats, associacions, grups de reflexió, tant<br />
des de l’àmbit privat com des del públic, han recollit i potenciat aquest debat.<br />
Des de PersPectiva escolar hem volgut fer aquest monogràfic sobre innovació<br />
educativa apartant-nos en tot moment de la voràgine més mercantilista. El<br />
títol del monogràfic, «Innovar per anar lluny i a fons», pretén donar<br />
valor a tota innovació que tingui com a objectiu avançar en la millora de<br />
l’educació des d’una reflexió profunda sobre la pràctica dels i les docents.<br />
És per això que hem volgut donar veu a grups de treball que, emparats per<br />
Rosa Sensat, plantegen els seus dubtes, s’organitzen, elaboren un pla, uns<br />
objectius i comencen la seva recerca. Innovar i renovar significa reflexionar<br />
sobre la pràctica diària, compartir aquestes reflexions i, tenint en compte<br />
uns referents teòrics, proposar-se canvis a les aules i als centres.<br />
El conjunt d’articles que formen el monogràfic ofereixen al lector una entrada,<br />
una porta oberta a alguns dels grups de treball de Primària i Secundària<br />
que actualment acull Rosa Sensat. El primer article d’Antoni Poch és una<br />
reflexió sobre el valor del treball en equip, del treball cooperatiu dels mestres<br />
i professors com a primordial motor d’innovació en les escoles i instituts.<br />
És una reflexió que ens convida a l’optimisme.<br />
El segon article, «Una manera de repensar la innovació a l’aula de ciències<br />
socials» del grup GRICCSO (Grup de Recerca i Innovació en el Currículum<br />
de Ciències Socials) centren el seu treball a preguntar-se què han d’aprendre<br />
de ciències socials els nois i noies de Secundària i per a què els han de<br />
servir aquests aprenentatges.<br />
«Dinosaures, formigues i aneguets de goma» és l’article del grup de treball<br />
Passió per la Lectura que ens explica el funcionament del grup a partir de<br />
l’exemplificació d’un dels llibres valorats aquest curs.<br />
El quart article el presenta el grup de treball El Treball Globalitzat a l’Educació<br />
Secundària. Partint de la premissa que l’alumnat és l’agent actiu de l’aprenentatge,<br />
reflexionen en comú sobre com modificar la pràctica per fer-ho possible.<br />
El grup de treball Il·lustrem-nos comparteix amb nosaltres, en el seu<br />
article titulat «Ens il·lustrem amb llibres il·lustrats», els aspectes<br />
sobre morfologia, tècnica, funció i usos de les imatges en els àlbums<br />
il·lustrats, que són el seu objectiu de treball.<br />
El sisè article és la presentació del grup de treball a+a+, que té<br />
com a objectiu renovar la didàctica de l’aprenentatge matemàtic<br />
per transformar l’escola.<br />
El següent article el presenta el Seminari de Bibliografia Infantil i<br />
Juvenil. Aquest seminari està a l’aguait de les diferents modalitats<br />
literàries i documentals, de les necessitats lectores, de les noves<br />
maneres de llegir… La seva feina està completament lligada a les<br />
biblioteques escolars.<br />
El Grup de Treball Pensar i compartir un canvi metodològic ens<br />
aporta les seves reflexions en l’article «La inquietud del canvi,<br />
camí a la reflexió», on parlen de l’ofici de mestre i del concepte de<br />
vocació que porta implícit. És a partir de l’intercanvi de neguits<br />
i impressions, de la discussió i el compartir punts de vista, que<br />
sorgeixen les activitats i les idees per canviar el món educatiu.<br />
En el darrer article el grup de treball, Com està el pati?, ens parla del<br />
dins i el fora en un centre educatiu. És un grup que es planteja la<br />
transformació dels espais escolars i, com és ben explícit en el propi<br />
nom del grup, el pati és un element importantíssim d’aquests espais.<br />
Tanquem el monogràfic amb l’entrevista al professor Juan Carlos<br />
Tedesco, pedagog argentí, professor d’Història de l’Educació i que<br />
durant molts anys ha treballat en projectes de la UNESCO amb<br />
diferents responsabilitats. Les seves paraules ens aporten una mica<br />
més de llum a la nostra tasca com a docents.<br />
En definitiva, per anar més lluny i més a fons en educació, el treball<br />
en equip i els grups de reflexió heterogenis en la seva composició<br />
hi tenen molt a dir.
Les interaccions escola-societat-poder no són fàcils, atesos els interessos sovint contraposats<br />
que s’hi estableixen. Un mecanisme a l’abast dels professionals de l’educació, per<br />
reorientar constantment la seva pràctica de cara a la formació de persones responsables<br />
per a un món més just, és la reflexió crítica en grups de treball sobre aquesta mateixa<br />
pràctica a la llum dels coneixements vigents.<br />
Què, ens hi posem? T’hi afegeixes?<br />
Els grups de treball i la millora de l’escola<br />
ANTONI POCH COMAS<br />
Mestre<br />
Més hi veuen quatre ulls que no pas dos<br />
Segons la dita popular, que com totes ve<br />
de molt lluny i carregada de saviesa, més<br />
hi veuen quatre ulls que no pas dos. Els<br />
nostres veïns del nord també s’hi apunten<br />
quan sentencien que deux avis valent mieux<br />
qu’un o bé two heads are better than one.<br />
I de l’antiga i sàvia Xina prové aquest conegut<br />
proverbi: Si camines sol, aniràs més<br />
ràpid; si camines acompanyat, arribaràs<br />
més lluny. Tot fa pensar que el sentit comú<br />
s’imposa arreu a l’hora de valorar en positiu<br />
l’establiment de la cooperació mútua en<br />
qualsevol faceta de l’activitat humana.<br />
En una de les cròniques sobre els primers<br />
anys dels moviments de renovació pedagògica<br />
(Jordi Monés i Pujol-Busquets,<br />
1981) ja s’afirma que, a banda de les<br />
Escoles d’Estiu, «els seminaris i els grups<br />
de treball constitueixen, probablement, la<br />
seva expressió més genuïna, perquè no es<br />
tracta, com en el cas dels cursets, d’un treball<br />
merament informatiu, sinó de la feina<br />
real dels mestres i la seva voluntat d’anar<br />
endavant a través del treball en equip [...]<br />
estudiant primordialment un tema de pràctica<br />
de classe, partint paral·lelament de la<br />
pràctica escolar i de la discussió teòrica».<br />
Al marge de les definicions academicistes<br />
i dels encavalcaments entre les diferents<br />
modalitats de treball cooperatiu, un grup<br />
de treball es constituïa i es constitueix<br />
per un nombre reduït de persones que<br />
comparteixen una ocupació i una preocupació<br />
semblants en relació amb algun<br />
o alguns aspectes de l’exercici de la seva<br />
professionalitat educativa amb la voluntat<br />
de millorar-la i potser difondre’n els resultats.<br />
Es caracteritza per la seva autonomia<br />
temàtica i organitzativa. Poden néixer en<br />
el si d’un centre educatiu, en un curs de<br />
formació, en un intercanvi d’experiències,<br />
a partir de la detecció de necessitats o<br />
de lectures compartides... Habitualment<br />
sorgeix d’una proposta personal que és<br />
ben rebuda per un grup d’iguals. En tot cas<br />
es tracta d’una opció activa independent,<br />
voluntària. Fruit de les successives converses,<br />
en un creixent clima de confiança<br />
mútua, es van perfilant progressivament<br />
els objectius a assolir, les seqüències de<br />
treball, els recursos necessaris i un primer<br />
esbós de temporalitat.<br />
Si bé la bibliografia sobre el treball cooperatiu<br />
referida a l’alumnat és abundant,<br />
no és el cas quan mestres i professorat, al<br />
marge de les obligacions laborals estrictes,<br />
en són els protagonistes. La necessària<br />
cohesió d’un claustre, com a equip de<br />
treball amb organització i responsabilitats<br />
preestablertes, és una altra història força<br />
estudiada. Però l’eficàcia dels grups de<br />
treball que reflexionen críticament sobre la<br />
pròpia pràctica educativa, ubicada en un<br />
aquí i un ara precisos, ha estat prou posada<br />
a prova no només de cara a la millora<br />
de l’exercici professional i dels centres<br />
educatius, sinó també com la millor eina<br />
de formació permanent del professorat, ja<br />
sigui novell o expert; formació-acció, dues<br />
facetes en constant feed-back. I si els grups<br />
estableixen col·laboracions ocasionals amb<br />
altres professionals no vinculats directament<br />
amb l’escola, millor encara. El treball<br />
cooperatiu, en petits grups, en equips, és<br />
un dels requisits de l’exercici professional<br />
que el pas del temps revaloritza (Stoll, Fink<br />
i Earl, 2004).<br />
Tanmateix, hi ha estudis (Vincent Dupriez,<br />
2010) que posen de manifest que el treball<br />
en equip ha esdevingut un tret que es fa<br />
constar gairebé per rutina en el discurs<br />
documental de qualsevol centre educatiu,<br />
però que a la pràctica quotidiana pot ser<br />
difícil de veure. Tothom sap que el traspàs<br />
del dir al fer no és automàtic i que els canvis<br />
culturals són molt lents. Hi ha també qui<br />
hi té al·lèrgia i hi posa molts entrebancs.<br />
7
9<br />
En encetar aquestes ratlles he fet referència<br />
al sentit comú que, de vegades, com veiem,<br />
passa per ser el menys comú dels sentits.<br />
Així, en un altre d’aquests informes que<br />
circulen per les xarxes, en aquest cas el<br />
darrer TALIS (Teaching And Learning International<br />
Survey), en el capítol corresponent<br />
a Espanya, s’explica que el 87% dels<br />
mestres mai no han seguit la classe d’un<br />
altre col·lega; quasi el doble de la mitjana<br />
corresponent de l’OCDE! Portes tancades!<br />
La solitud i l’individualisme atàvics de<br />
l’ofici encara pesen tant? Voldria creure i<br />
desitjar que avui, a Catalunya, la realitat<br />
és tan i tan diferent que desautoritza radicalment<br />
aquestes dades estadístiques i<br />
el trist panorama que dibuixen.<br />
Quan es parla de grups de treball en el<br />
marc dels moviments de renovació pedagògica<br />
i de la gran quantitat de materials<br />
didàctics innovadors, propostes i reflexions<br />
professionals o documentació sobre política<br />
educativa que durant anys i panys han<br />
generat i segueixen generant, es parla<br />
d’uns col·lectius i d’unes actituds que<br />
volen incidir des de la quotidianitat en la<br />
transformació de l’escola, però també en<br />
la transformació social com un tot indestriable,<br />
des de la consideració més àmplia<br />
i profunda d’humanització, amb tots els<br />
valors que aquest procés comporta.<br />
Potser per aquesta raó se’m fa difícil<br />
utilitzar els termes innovació i renovació<br />
com a sinònims, cosa que ara es fa sovint.<br />
Per a mi, quan es parla de renovació pedagògica<br />
hi ha implícit un inconformisme<br />
i un compromís ètic que no atribueixo al<br />
terme innovació, molt més adient per a les<br />
qüestions tècniques, d’altra banda prou<br />
convenients i sovint imprescindibles. Però<br />
per aquesta raó terminològica, almenys per<br />
part meva, no renyirem.<br />
De moment, la primavera sempre torna<br />
Com se sap, fa un centenar llarg d’anys,<br />
es va iniciar a Catalunya un procés de<br />
modernització educativa procurant de<br />
bastir una escola nova. S’hi diferencien<br />
tres etapes especialment creatives. La primera<br />
correspondria grosso modo al primer<br />
terç del segle xx, etapa estroncada per la<br />
força; la segona podria estar situada en les<br />
darreres fases de la dictadura franquista i<br />
en la recuperació de la democràcia; i ens<br />
trobaríem ara, des de fa pocs anys, en l’inici<br />
i expansió d’una tercera etapa, en el marc<br />
de l’anomenada societat del coneixement,<br />
dels temps líquids, de la globalització, del<br />
neocapitalisme i les seves conseqüències,<br />
en què torna a ser necessari desaprendre<br />
molt, i molta imaginació i creativitat per<br />
respondre als reptes nous que presenta.<br />
I els grups de treball continuaran essent<br />
una eina de reflexió fonamental, perquè<br />
educar sempre ha estat difícil, però educar<br />
sempre ha estat un acte d’esperança. La<br />
història de l’educació a Catalunya viu una<br />
nova primavera.<br />
“QUAN ES PARLA DE GRUPS<br />
DE TREBALL ES PARLA D’UNS<br />
COL∙LECTIUS I D’UNES ACTITUDS<br />
QUE VOLEN INCIDIR DES DE<br />
LA QUOTIDIANITAT EN LA<br />
TRANSFORMACIÓ DE L’ESCOLA”<br />
A diferència d’altres èpoques, avui els grups<br />
de treball en el camp educatiu –que va<br />
molt i molt més enllà de l’escola– troben<br />
moltes entitats, organitzacions, col·lectius i<br />
serveis institucionals o universitaris que els<br />
donen acolliment físic, suport i recursos.<br />
Els mitjans de comunicació més convencionals<br />
i les xarxes socials fan possible que<br />
la ciutadania pugui estar al cas dels canvis<br />
que s’estan operant, la seva fonamentació<br />
i els debats que generen. Les millores educatives,<br />
més o menys innovadores, més o<br />
menys renovadores, que es promouen des<br />
de diversos col·lectius han de ser per a<br />
tothom i tothom s’hi ha d’implicar. Caldrà<br />
lluitar i defensar-les com un bé social comú.<br />
L’entusiasme i el compromís dels i de les<br />
mestres han estat sempre el motor de la<br />
millora de l’escola. Quan les instàncies<br />
governamentals hi han ajudat de debò,<br />
amb els recursos adients i confiant en els<br />
professionals, la feina i els resultats se<br />
n’han beneficiat notablement. Dit d’una<br />
altra manera: l’escola nova, fa cent anys,<br />
fa cinquanta anys i ara, no es va bastir ni<br />
es basteix de dalt a baix, sinó tot al contrari.<br />
Això ens porta a reconèixer que les<br />
innovacions pedagògiques d’avui tenen els<br />
seus fonaments en les personalitats, en<br />
el pensament, en les lluites, propostes i<br />
realitzacions de qui ens ha precedit. No es<br />
comença mai res de zero i, sovint, rebroten<br />
soques inexplicablement oblidades (Àngels<br />
Martínez Bonafé, 2016). Passat, present i<br />
futur són vius a cada instant.<br />
Innovar és una pràctica humil<br />
Quan es parla d’innovació sovint es fa<br />
referència, ras i curt, a grans idees o a<br />
personatges cèlebres que han marcat un<br />
abans i un després en el camp propi de<br />
la seva laboriositat. Cada any se celebren<br />
múltiples mostres o fires internacionals<br />
per exposar-nos amb gran espectacularitat<br />
i competitivitat les innovacions tecnocientífiques<br />
més punteres i inimaginables, amb<br />
milers i milers de visitants que trasbalsen<br />
la ciutat.<br />
Quan es parla d’innovació en el món educatiu<br />
ens referim, segons un bon expert<br />
(Jaume Cela, 2001) a «aquell petit pas<br />
col·lectiu que compromet tota la comunitat<br />
educativa i que ens aproxima a l’objectiu<br />
d’oferir un servei de qualitat per a tots<br />
els nens i nenes de l’escola». Per a tots i<br />
cadascun dels infants, adolescents i joves.<br />
El món educatiu no és ni pot ser aliè al<br />
món de les tecnociències, tot al contrari.<br />
Convindrem que les finalitats d’unes i<br />
altres empreses són molt diferents, com<br />
ho és la seva preocupació per la quota<br />
de mercat, tot i que hi hagi sorpreses. La<br />
innovació educativa prefereix la persistent<br />
pluja menuda a l’espectacular tempesta;<br />
la consolidació progressiva d’objectius<br />
assolibles a les proclames publicitàries que<br />
esdevindran foc d’encenalls. La humilitat<br />
no és una virtut a l’alça. Però en educació<br />
sabem que els petits gestos d’acollida, de<br />
tacte pedagògic, de reconeixement personal,<br />
de saber observar, de saber escoltar, de<br />
saber conversar sense presses, de respecte<br />
i d’estima incondicionals, de gratuïtat,<br />
estan en la base de les ganes d’aprendre,<br />
de créixer i esdevenir persona. La humilitat<br />
també es manifesta quan sabem que mai<br />
no en sabrem prou, que tot és susceptible
de millora, que a la creació de coneixement<br />
li cal l’ajuda mútua. La paraula humil té la<br />
seva arrel en el llatí humus, és a dir ‘terra’,<br />
terra fèrtil que dóna vida. Sí, innovar és<br />
una pràctica humil.<br />
El relleu generacional<br />
Qui signa aquestes ratlles forma part<br />
d’una generació d’homes i de dones, avui<br />
ja lluny de les aules, que van trobar en<br />
els moviments de renovació pedagògica,<br />
en les escoles d’estiu, cursos, seminaris<br />
i grups de treball la possibilitat de compensar<br />
moltes mancances personals i<br />
professionals; van poder encara establir<br />
ponts de trobada intergeneracional amb<br />
persones carregades de saviesa; van obrir<br />
de bat a bat les portes a persones, coneixements,<br />
realitats i moviments d’altres<br />
indrets propers i llunyans; van posar en<br />
dubte el que aparentment era més sòlid;<br />
van desterrar allò de sempre s’ha fet així<br />
i el tothom ho fa; van crear processos de<br />
coordinació entre mestres, entre escoles,<br />
amb debats, intercanvis d’experiències<br />
i altres compromisos socials compartits;<br />
van fer de la formació permanent un estil<br />
de vida professional… i de tant en tant<br />
encara donen un cop de mà.<br />
“LES MILLORES EDUCATIVES QUE<br />
ES PROMOUEN DES DE DIVERSOS<br />
COL∙LECTIUS HAN DE SER PER<br />
A TOTHOM I TOTHOM S’HI HA<br />
D’IMPLICAR”<br />
toca qui en darrera instància remena les<br />
cireres –per concloure amb una dita–, sinó<br />
per continuar fent possible que els infants,<br />
adolescents i joves optin pel coneixement,<br />
pel respecte a l’altre, per la conquesta de<br />
la llibertat i l’exercici de la responsabilitat.<br />
Que les utopies, com deia Eduardo Galeano,<br />
serveixen per a això, per caminar.<br />
Per saber-ne més<br />
Martínez Bonafé, À. «Els Moviments de<br />
Renovació Pedagògica: construint la<br />
democràcia des de les aules: Educació<br />
i Història», dins Revista d’Història<br />
de l’Educació, núm. 27, Barcelona,<br />
Institut d’Estudis Catalans,<br />
2016.<br />
Monés, J. Els primers quinze anys de<br />
Rosa Sensat. Barcelona: Rosa Sensat/<br />
Edicions 62, 1981.<br />
stoll, L.; fink, D.; earl, L. Sobre el<br />
aprender y el tiempo que requiere:<br />
Implicaciones para la escuela. Barcelona:<br />
Octaedro, 2004.<br />
L’Associació de Mestres Rosa Sensat<br />
convoca el XXXVII Premi Marta Mata de Pedagogia, per<br />
incentivar el treball innovador de professionals de l’educació<br />
que, individualment o en grup, i a partir d’una anàlisi de la<br />
seva pràctica, contribueixi a la millora qualitativa<br />
de l’educació i a la renovació pedagògica.<br />
La data límit de recepció d’originals<br />
serà l’1 d’octubre de <strong>2017</strong>.<br />
El veredicte es farà públic<br />
el mes de novembre de <strong>2017</strong>.<br />
Podeu consultar les bases a<br />
www.rosasensat.org<br />
g<br />
Constitueix un gran goig veure com les<br />
generacions més joves de mestres i professorat<br />
duen a terme un procés semblant<br />
i agafen el relleu per impulsar les realitzacions<br />
que exigeixen els temps difícils i<br />
amb tota mena d’incerteses en què vivim,<br />
no per ballar resignadament al so que<br />
Col·laboració:<br />
Generalitat<br />
de Catalunya<br />
Departament<br />
d'Ensenyament
editorial<br />
Un canvi educatiu inevitable<br />
L’Escola d’Estiu de Rosa Sensat <strong>2017</strong>, emmirallant-se<br />
en les escoles d’estiu més reivindicatives i amb voluntat<br />
de renovació i transformació, ha triat aquest lema<br />
davant de la necessitat de respondre als reptes educatius<br />
i socials del segle XXI, que hem de comprendre<br />
per fer l’escola d’avui. Són reptes i finalitats que, amb<br />
la formació permanent, l’aprenentatge i l’intercanvi<br />
mutu, i l’espai de discussió i debat crític que s’ofereixen<br />
aquest estiu, comencen a modelar-se.<br />
Parlem de canvi educatiu inevitable perquè no hi<br />
ha aturador que faci parar i anar marxa enrere. No<br />
hem d’esperar el futur, sinó que ara ja és present.<br />
I és així perquè ja fa temps que hem pres consciència<br />
que les polítiques educatives i les pedagogies<br />
estanques necessiten una transformació. Moltes escoles<br />
mostren percepcions i interpretacions de l’educació<br />
més rigoroses, reals i compromeses amb la societat<br />
actual, partint de l’infant com a protagonista de<br />
les accions educatives, i que són respectuoses amb les<br />
necessitats educatives, emocionals i físiques de cada<br />
infant. Ha emergit una mirada educativa empresa des<br />
de dins de l’escola i motivada pels mateixos docents.<br />
L’Escola d’Estiu és un mitjà molt eficaç que consolida<br />
les primeres arrels d’aquest impuls ferm de<br />
transformació. Des de les pràctiques educatives, la<br />
construcció de significats compartits i els processos<br />
deliberatius, els cursos esdevenen un recurs imprescindible<br />
per arribar a distingir cap on anem i quin<br />
sentit pren l’educació a les escoles avui. I ho fem des<br />
de la inquietud personal/professional i l’alliberament<br />
de la pressió del dia a dia, cosa que resulta més<br />
eficaç per reflexionar sobre la pràctica.<br />
Tanmateix, aquest canvi educatiu que s’albira no<br />
ha de ser tan sols sobre la xarxa d’escoles que ja funcionen,<br />
sinó que ha d’arribar a tot arreu. És per això<br />
que el canvi ha d’anar acompanyat d’una ampliació<br />
de la cobertura de l’escola bressol pública, sobretot<br />
en municipis amb baix nivell educatiu i alt índex<br />
d’atur, disminuint paulatinament les desigualtats<br />
territorials que es donen en l’actualitat. I naturalment,<br />
de creure’s en ferm que una prioritat essencial<br />
en l’educació pública són les escoles bressol, que<br />
els darrers anys han vist traspassats 81 milions d’euros,<br />
per la via de modificacions del pressupost, cap<br />
al pagament de la nòmina delegada en escoles concertades.<br />
Així i tot, volem i esperem un canvi educatiu. Els<br />
educadors i els mestres ja estem en camí.<br />
juliol agost <strong>2017</strong><br />
1<br />
infancia_català_<strong>2017</strong>.indd 5 19/12/16 10:15<br />
Infància en Xarxa Què en fem, dels petits tresors que els infants porten a l'escola? 2<br />
Plana oberta Quan una escola s'acomiada Mar Hurtado 5<br />
Educar de 0 a 6 anys Tecnologia digital, infància i família: resultats d'un informe nacional Cristina Aliagas i David Poveda 8<br />
Escola 0-3 Patraix amb ulls d'infant Marina Mayor Signes 13<br />
La màgia de les relacions.<br />
I que n'és de complex interpretar allò que vivim... Soledad López i Eva Sargatal 21<br />
Bones pensades Un memory de patchwork Joseángel Murcia 24<br />
Escola 3-6 Les emocions s'ensenyen o es viuen? Gino Ferri 25<br />
L’entrevista Conversa amb Arno Stern i André Stern. Cal alguna cosa nova Tona Castell 34<br />
Infant i societat<br />
Fem lloc a la pedagogía.<br />
Més enllà del retorn de la inversió i de la dominació neurocientífica Michel Vandenbroeck 37<br />
Llibres a mans La ciutat vista des dels llibres Roser Ros 41<br />
El conte Conte ve, conte va (IV) Un tast de literatura Roser Ros 42<br />
imformacions 44<br />
sumari<br />
Blogs, llibres i més 46
editorial<br />
Un canvi educatiu inevitable<br />
217 in-fàn-ci-a<br />
L’Escola d’Estiu de Rosa Sensat <strong>2017</strong>, emmirallant-se<br />
en les escoles d’estiu més reivindicatives i amb voluntat<br />
de renovació i transformació, ha triat aquest lema<br />
davant de la necessitat de respondre als reptes educatius<br />
i socials del segle XXI, que hem de comprendre<br />
per fer l’escola d’avui. Són reptes i finalitats que, amb<br />
la formació permanent, l’aprenentatge i l’intercanvi<br />
mutu, i l’espai de discussió i debat crític que s’ofereixen<br />
aquest estiu, comencen a modelar-se.<br />
Parlem de canvi educatiu inevitable perquè no hi<br />
ha aturador que faci parar i anar marxa enrere. No<br />
hem d’esperar el futur, sinó que ara ja és present.<br />
I és així perquè ja fa temps que hem pres consciència<br />
que les polítiques educatives i les pedagogies<br />
estanques necessiten una transformació. Moltes escoles<br />
mostren percepcions i interpretacions de l’educació<br />
més rigoroses, reals i compromeses amb la societat<br />
actual, partint de l’infant com a protagonista de<br />
les accions educatives, i que són respectuoses amb les<br />
necessitats educatives, emocionals i físiques de cada<br />
infant. Ha emergit una mirada educativa empresa des<br />
de dins de l’escola i motivada pels mateixos docents.<br />
L’Escola d’Estiu és un mitjà molt eficaç que consolida<br />
les primeres arrels d’aquest impuls ferm de<br />
transformació. Des de les pràctiques educatives, la<br />
construcció de significats compartits i els processos<br />
deliberatius, els cursos esdevenen un recurs imprescindible<br />
per arribar a distingir cap on anem i quin<br />
sentit pren l’educació a les escoles avui. I ho fem des<br />
de la inquietud personal/professional i l’alliberament<br />
de la pressió del dia a dia, cosa que resulta més<br />
eficaç per reflexionar sobre la pràctica.<br />
Tanmateix, aquest canvi educatiu que s’albira no<br />
ha de ser tan sols sobre la xarxa d’escoles que ja funcionen,<br />
sinó que ha d’arribar a tot arreu. És per això<br />
que el canvi ha d’anar acompanyat d’una ampliació<br />
de la cobertura de l’escola bressol pública, sobretot<br />
en municipis amb baix nivell educatiu i alt índex<br />
d’atur, disminuint paulatinament les desigualtats<br />
territorials que es donen en l’actualitat. I naturalment,<br />
de creure’s en ferm que una prioritat essencial<br />
en l’educació pública són les escoles bressol, que<br />
els darrers anys han vist traspassats 81 milions d’euros,<br />
per la via de modificacions del pressupost, cap<br />
al pagament de la nòmina delegada en escoles concertades.<br />
Així i tot, volem i esperem un canvi educatiu. Els<br />
educadors i els mestres ja estem en camí.<br />
juliol agost <strong>2017</strong><br />
1<br />
Infància en Xarxa Què en fem, dels petits tresors que els infants porten a l'escola? 2<br />
Plana oberta Quan una escola s'acomiada Mar Hurtado 5<br />
Educar de 0 a 6 anys Tecnologia digital, infància i família: resultats d'un informe nacional Cristina Aliagas i David Poveda 8<br />
Escola 0-3 Patraix amb ulls d'infant Marina Mayor Signes 13<br />
La màgia de les relacions.<br />
I que n'és de complex interpretar allò que vivim... Soledad López i Eva Sargatal 21<br />
Bones pensades Un memory de patchwork Joseángel Murcia 24<br />
Escola 3-6 Les emocions s'ensenyen o es viuen? Gino Ferri 25<br />
L’entrevista Conversa amb Arno Stern i André Stern. Cal alguna cosa nova Tona Castell 34<br />
Infant i societat<br />
Fem lloc a la pedagogía.<br />
Més enllà del retorn de la inversió i de la dominació neurocientífica Michel Vandenbroeck 37<br />
Llibres a mans La ciutat vista des dels llibres Roser Ros 41<br />
El conte Conte ve, conte va (IV) Un tast de literatura Roser Ros 42<br />
imformacions 44<br />
sumari<br />
Blogs, llibres i més 46
plana oberta<br />
Quan una escola s’acomiada<br />
217 in-fàn-ci-a<br />
Tancar les portes és difícil. Acomiadar-se<br />
d’un somni que s’anava<br />
fent realitat, renunciar al que<br />
ha estat per a tu una il·lusió, un<br />
projecte de futur, és difícil i comporta<br />
alguna cosa més que tancar<br />
una porta i obrir-ne una altra.<br />
El curs 2007-2008 se’m va proposar<br />
formar part d’un equip directiu<br />
nou, amb disposició de crear<br />
un projecte diferent a una escola<br />
pública de nova creació.<br />
Vaig acceptar-ho perquè suposava<br />
la possibilitat de posar en pràctica<br />
un projecte d’escola, amb la<br />
suma d’idees de companys i amb<br />
la possibilitat de crear i innovar a<br />
partir del bagatge de cadascú.<br />
Començar-lo i portar-lo a terme<br />
no va ser fàcil. Conèixer l’equip,<br />
consensuar idees, saber-les<br />
portar a terme, vetllar per un bon<br />
començament, aprendre a dialogar<br />
i mediar entre Departament i<br />
Ajuntament són, entre d’altres,<br />
aspectes que cal aprendre a gestionar.<br />
Suposa adquirir altres competències<br />
a part de les pròpies de<br />
mestre, que sorgeixen sobre la<br />
marxa i que has d’incorporar i<br />
entomar.<br />
A poc a poc i amb paciència<br />
vàrem anar superant entrebancs,<br />
tot el procés va suposar un aprenentatge<br />
extraordinari en tots els<br />
sentits, com a mestra, gestora de<br />
relacions i situacions imprevistes,<br />
i com a persona que es troba<br />
davant d’un entramat de relacions<br />
que requereixen escolta, comprensió<br />
i saber fer.<br />
Mar Hurtado<br />
Aquestes vivències sempre et<br />
fan créixer, aprens a dialogar amb<br />
assertivitat, a escoltar altres punts<br />
de vista, a distanciar-te si la<br />
situació ho requereix i a implicar-te<br />
al màxim si ho necessita el<br />
moment.<br />
Però el que mai t’imagines és<br />
que un cop hi ets, pugui arribar<br />
una notificació del Departament<br />
anunciant que la teva escola no<br />
és sostenible i que s’està estudiant<br />
un procés de tancament. Sents<br />
com si l’esforç, la paciència apresa<br />
i la intensitat posada fossin<br />
colpejats i retirats bruscament,<br />
desencadena una sensació d’invisibilitat<br />
com a mestra que ha<br />
estat treballant i apostant per un<br />
bon projecte.<br />
Això és el que vam viure a<br />
l’Escola el Castell, una escola petita,<br />
pública, del municipi de Tona.<br />
juliol agost <strong>2017</strong><br />
5
plana oberta<br />
juliol agost <strong>2017</strong><br />
6<br />
Però no vull jutjar polítiques del<br />
moment ni altres administracions<br />
implicades. Allò ja es va viure, i ara<br />
em queda l’experiència de moltes<br />
vivències i vincles creats a partir de<br />
la notícia. Vull convidar a reflexionar<br />
sobre una realitat no gaire agradable,<br />
dura i difícil, però que alhora<br />
suposa un gran creixement personal<br />
i una profunda reflexió del<br />
que es fa, del que es genera i com<br />
es va transformant durant el procés.<br />
D’entrada, el fet contundent<br />
d’imaginar-nos un possible tancament<br />
de les nostres idees, dels nostres<br />
projectes, del nostre passat de<br />
construcció i de relació amb les<br />
famílies ens va connectar amb la<br />
ràbia i la indignació.<br />
A qualsevol que hagi estat part<br />
creadora del projecte, o a les famílies,<br />
que l’han viscut com el millor<br />
dels llocs que podien oferir als seus<br />
fills i filles, li emergeix un sentiment<br />
de lluita aferrissada per no<br />
perdre’l i per trobar una via alternativa<br />
a un final dràstic i gens just.<br />
És així com alguns mestres i<br />
moltes famílies vàrem iniciar un<br />
camí de lluita, reivindicacions,<br />
protestes, portades a premsa, als<br />
mitjans més mediàtics, recollida<br />
de signatures, festes reivindicatives,<br />
un munt d’actes amb la intenció<br />
de donar veu a la desesperació<br />
i indignació del moment.<br />
És curiós, però la ràbia uneix.<br />
Mestres i famílies junts, com mai,<br />
per salvar el vaixell. Sense barreres,<br />
abraçats per unir forces i lluitar plegats.<br />
Ho recordo com un moment<br />
de grans complicitats i grans aliances.<br />
Potser mai l’escola havia estat<br />
tan unida com llavors. Això sempre<br />
m’ha fet pensar molt. En un<br />
mal moment, les persones ens adonem<br />
de la nostra vàlua, ens unim i<br />
escoltem el cor. És llavors quan la<br />
connexió amb l’essència del que<br />
som i el que volem es fa palesa.<br />
in-fàn-ci-a 217
editorial<br />
164 in-fan-cia<br />
12/16 10:15<br />
Escuelas de verano<br />
Llegan los meses de verano. Un curso más que ha<br />
finalizado. Es el momento de poner el freno al acelerado<br />
día a día, al quehacer con los niños y las<br />
niñas, con los compañeros de etapa, a las reuniones<br />
de programación.<br />
Y es también el momento de analizar sobre todo<br />
lo acontecido durante los meses anteriores y de,<br />
individualmente o mejor colaborativamente, hacernos<br />
preguntas, buscar respuestas, encontrar sentido<br />
al trabajo diario que hemos realizado.<br />
Entendemos la escuela como una construcción<br />
permanente donde identidades, significados, valores<br />
y relaciones son perdurables y a la vez cambiantes.<br />
Deseamos, y nos esforzamos por ello, una educación<br />
de calidad, con rigor, dialogante, participativa. Por<br />
eso, vemos muy necesaria e imprescindible la formación<br />
permanente y colectiva en estas semanas, a<br />
caballo entre un curso finalizado y otro sin estrenar.<br />
AF_infancia_castellà_<strong>2017</strong>_166.indd 5 20/12/16 10:08<br />
La oferta formativa por antonomasia toma la<br />
forma de las escuelas de verano o de cursos con<br />
clara vocación pedagógica, didáctica y también<br />
científica, que provocan las relaciones y el conocimiento<br />
entre maestros de distintas escuelas y de<br />
diversas etapas, el aprendizaje e intercambio mutuo<br />
y fomentan espacios de discusión y debate crítico.<br />
Y es desde estos encuentros donde los profesionales<br />
vamos tomando conciencia de que las políticas<br />
educativas y las pedagogías estancas necesitan una<br />
transformación.<br />
Intercambiamos percepciones e interpretaciones<br />
de la educación más rigurosas, reales y comprometidas<br />
con la sociedad actual, partiendo del niño<br />
como protagonista de las acciones educativas, y que<br />
son respetuosas con las necesidades educativas,<br />
emocionales y físicas de todos y cada uno de los<br />
niños y niñas. Emerge una mirada educativa involucrada<br />
y responsable desde dentro de la escuela y<br />
motivada por los mismos docentes.<br />
Las escuelas de verano son un medio muy eficaz<br />
que consolida las primeras raíces de este impulso<br />
firme de transformación. Desde las prácticas educativas,<br />
la construcción de significados compartidos y<br />
los procesos deliberativos, los cursos son un recurso<br />
imprescindible para llegar a distinguir hacia dónde<br />
vamos y cuál es el sentido que toma el educar en las<br />
escuelas hoy. Y lo hacemos desde la inquietud personal<br />
y profesional y desde la liberación de la presión<br />
del día a día. Además, las escuelas de verano<br />
favorecen el encuentro festivo entre educadores que<br />
celebran en comunidad el hecho de ser maestro o<br />
maestra, creando y reforzando entre todos la identidad<br />
educativa y cultural que nos une.<br />
Pero la ilusión, el compromiso y la formación no<br />
son suficientes para alcanzar lo que nos proponemos.<br />
Las administraciones educativas deberían ser capaces<br />
de creer en los maestros y educadores que se forman<br />
con el deseo implícito de construir una educación<br />
pública de calidad, dialogante y más participativa.<br />
julio agosto <strong>2017</strong><br />
1<br />
Página abierta Acompañados Elena Corredera 2<br />
Educar de 0 a 6 años Construyendo respuestas. La estimulación multisensorial Carmen Capilla 4<br />
Escuela 0-3<br />
Entre ciencia y arte. La relación dialógica profesional<br />
con los niños y las niñas Alfredo Hoyuelos 9<br />
La comunicacióncon las familias es imprescindible Equipo de la E. B. M. Bellmunt 19<br />
Qué vemos, cómo lo contamos Dentro y fuera, un todo Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya 21<br />
(En) El nombre de los padres Angaleta Bosch 22<br />
Escuela 3-6 Aprehendiendo el mundo en Infantil Ángeles Abelleira 25<br />
Matemática y vida cotidiana Sílvia Majoral 30<br />
Infancia y salud La violencia acústica en la escuela Perla Olivia Rodríguez Reséndiz 35<br />
¿A qué jugamos? El libro de los juegos Juan Pedro Martínez Soriano 39<br />
Informaciones 41<br />
Libros al alcance de los niños<br />
sumario<br />
45<br />
Mediateca 46
editorial<br />
164 in-fan-cia<br />
Escuelas de verano<br />
Llegan los meses de verano. Un curso más que ha<br />
finalizado. Es el momento de poner el freno al acelerado<br />
día a día, al quehacer con los niños y las<br />
niñas, con los compañeros de etapa, a las reuniones<br />
de programación.<br />
Y es también el momento de analizar sobre todo<br />
lo acontecido durante los meses anteriores y de,<br />
individualmente o mejor colaborativamente, hacernos<br />
preguntas, buscar respuestas, encontrar sentido<br />
al trabajo diario que hemos realizado.<br />
Entendemos la escuela como una construcción<br />
permanente donde identidades, significados, valores<br />
y relaciones son perdurables y a la vez cambiantes.<br />
Deseamos, y nos esforzamos por ello, una educación<br />
de calidad, con rigor, dialogante, participativa. Por<br />
eso, vemos muy necesaria e imprescindible la formación<br />
permanente y colectiva en estas semanas, a<br />
caballo entre un curso finalizado y otro sin estrenar.<br />
La oferta formativa por antonomasia toma la<br />
forma de las escuelas de verano o de cursos con<br />
clara vocación pedagógica, didáctica y también<br />
científica, que provocan las relaciones y el conocimiento<br />
entre maestros de distintas escuelas y de<br />
diversas etapas, el aprendizaje e intercambio mutuo<br />
y fomentan espacios de discusión y debate crítico.<br />
Y es desde estos encuentros donde los profesionales<br />
vamos tomando conciencia de que las políticas<br />
educativas y las pedagogías estancas necesitan una<br />
transformación.<br />
Intercambiamos percepciones e interpretaciones<br />
de la educación más rigurosas, reales y comprometidas<br />
con la sociedad actual, partiendo del niño<br />
como protagonista de las acciones educativas, y que<br />
son respetuosas con las necesidades educativas,<br />
emocionales y físicas de todos y cada uno de los<br />
niños y niñas. Emerge una mirada educativa involucrada<br />
y responsable desde dentro de la escuela y<br />
motivada por los mismos docentes.<br />
Las escuelas de verano son un medio muy eficaz<br />
que consolida las primeras raíces de este impulso<br />
firme de transformación. Desde las prácticas educativas,<br />
la construcción de significados compartidos y<br />
los procesos deliberativos, los cursos son un recurso<br />
imprescindible para llegar a distinguir hacia dónde<br />
vamos y cuál es el sentido que toma el educar en las<br />
escuelas hoy. Y lo hacemos desde la inquietud personal<br />
y profesional y desde la liberación de la presión<br />
del día a día. Además, las escuelas de verano<br />
favorecen el encuentro festivo entre educadores que<br />
celebran en comunidad el hecho de ser maestro o<br />
maestra, creando y reforzando entre todos la identidad<br />
educativa y cultural que nos une.<br />
Pero la ilusión, el compromiso y la formación no<br />
son suficientes para alcanzar lo que nos proponemos.<br />
Las administraciones educativas deberían ser capaces<br />
de creer en los maestros y educadores que se forman<br />
con el deseo implícito de construir una educación<br />
pública de calidad, dialogante y más participativa.<br />
julio agosto <strong>2017</strong><br />
1<br />
Página abierta Acompañados Elena Corredera 2<br />
Educar de 0 a 6 años Construyendo respuestas. La estimulación multisensorial Carmen Capilla 4<br />
Escuela 0-3<br />
Entre ciencia y arte. La relación dialógica profesional<br />
con los niños y las niñas Alfredo Hoyuelos 9<br />
La comunicacióncon las familias es imprescindible Equipo de la E. B. M. Bellmunt 19<br />
Qué vemos, cómo lo contamos Dentro y fuera, un todo Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya 21<br />
(En) El nombre de los padres Angaleta Bosch 22<br />
Escuela 3-6 Aprehendiendo el mundo en Infantil Ángeles Abelleira 25<br />
Matemática y vida cotidiana Sílvia Majoral 30<br />
Infancia y salud La violencia acústica en la escuela Perla Olivia Rodríguez Reséndiz 35<br />
¿A qué jugamos? El libro de los juegos Juan Pedro Martínez Soriano 39<br />
Informaciones 41<br />
Libros al alcance de los niños<br />
sumario<br />
45<br />
Mediateca 46
plana oberta<br />
217 in-fàn-ci-a<br />
Però, val a dir, aquest tipus de<br />
vivències tan intenses també desperten<br />
un cantó més fosc, on els<br />
menys implicats, els que no saben<br />
moure’s en conflictes que sacsegen<br />
tan profundament i a on el que es<br />
mostra és sempre a cara descoberta,<br />
et generen i projecten desconfiança,<br />
et sents jutjat, poc comprès<br />
i imagines que posen entrebancs<br />
que no deixen fer ni fan.<br />
Comença un període de conflicte<br />
entre amics, entre companys,<br />
entre famílies. Sorgeixen<br />
els bàndols, «o estàs amb mi o sense<br />
mi» o «t’impliques o surts» o<br />
«dius o calles». Per mi, el moment<br />
més dur i difícil de sostenir.<br />
Trobades clandestines, correus<br />
amagats, mirades de judici, herois<br />
improvisats, líders encoberts... Tot<br />
pren un aire de rivalitat i s’accentua<br />
la part política i menys propera<br />
a les persones. Tot és més complicat<br />
i complex, saps el que vols però<br />
és difícil defensar-ho sense posicionar-te.<br />
Has de triar per no seguir<br />
sent invisible amb relació a allò que<br />
has creat i a allò que defenses.<br />
Després de tanta energia posada<br />
en la lluita, i sense resposta per<br />
part de les autoritats, et sents cansat,<br />
comença a aparèixer un sentiment<br />
de resignació, de calma<br />
dolorosa, a poc a poc has d’assumir<br />
que l’escola tindrà un final.<br />
Aprens a lluitar contra un gegant<br />
i et consola saber que guanyar és<br />
aprendre del que vius i que ho has<br />
fet intensament i quan ja estàs serè<br />
comences a dissenyar un camí més<br />
dolç, on el record del final sigui<br />
tranquil i pugui ser recordat principalment<br />
pels nens i nenes amb<br />
les seves famílies com un moment<br />
d’agraïment pel que s’ha viscut i<br />
pel que hauria pogut ser.<br />
És en aquest moment quan<br />
alguns mestres i famílies decideixen<br />
prendre altres camins. Tot el<br />
viscut desencadena abandonaments,<br />
no tothom està disposat a<br />
ser víctima d’una situació que no<br />
havia triat i és molt lícit voler<br />
abandonar per començar de nou.<br />
Aquest torna a ser un moment<br />
emotiu i complicat. Els que encara<br />
hi érem fèiem d’espectadors<br />
d’una marxa progressiva, trista i<br />
silenciosa, tres cursos de baixes i<br />
cap matrícula possible.<br />
Però els que quedàvem havíem<br />
de recuperar la il·lusió, ens devíem<br />
als nens i a les famílies. Ens havien<br />
escollit fins a l’últim dia. Uns i<br />
altres ens ajudàvem amb energia<br />
recollida del record, dels bons<br />
moments i del camí fet. Caminar<br />
junts cap a un final digne.<br />
Aquesta etapa ens ha ensenyat a<br />
viure els moments de l’escola com<br />
si fossin els últims, aprofitant i gaudint-los<br />
tots, a saber olorar, escoltar<br />
i sentir intensament, agraint el que<br />
tenim i el que hem tingut.<br />
Ara ja no hi és l’Escola el Castell,<br />
no existeixen els mòduls, no<br />
queda res de la pàgina web, és<br />
com si un fort vent hagués esborrat<br />
el que un dia va ser un somni.<br />
Costa palpar el no-res de tanta<br />
força i tants vincles creats.<br />
Ens diuen que hem plantat llavors<br />
que creixeran en un futur.<br />
Obrir una escola per tancar-la<br />
després no és fàcil, i ara, tancar per<br />
obrir tampoc ho és. Estic en una<br />
altra escola, amb el que he viscut i<br />
el que m’espera per viure. No puc<br />
deixar enrere una experiència de<br />
nou anys intensos, ho porto..., perquè,<br />
com tota vivència que et transforma,<br />
en quedes impregnada. És<br />
una experiència que forma part de<br />
tu. Una experiència que m’ajuda a<br />
començar de nou des d’una perspectiva<br />
més madura i reflexiva.<br />
Vull donar les gràcies principalment<br />
a tots els nens i nenes que<br />
ens han acompanyat al llarg de<br />
tots aquests anys, ells varen ser el<br />
motor de tot plegat, la força per<br />
obrir i l’energia per gestionar un<br />
bon tancament.<br />
També agraeixo als amics que<br />
varen estar al meu costat, escoltant,<br />
sent presents amb calidesa<br />
sense deixar que em sentís sola,<br />
per ajudar-me a creure que tot<br />
l’esforç valia la pena. •<br />
Mar Hurtado, mestra de l’Escola<br />
Roure Gros, abans cap d’estudis de<br />
l’Escola el Castell, de Tona.<br />
juliol agost <strong>2017</strong><br />
7
escuela 3-6<br />
Aprehendiendo el mundo<br />
en Infantil<br />
164 in-fan-cia<br />
«Cuantas más cosas<br />
tocaba, aprendiendo<br />
tanto sus nombres<br />
como aquello para lo<br />
que servían, más dichosa<br />
me sentía y más confianza<br />
tenía en mi sintonía<br />
con el mundo.»<br />
HELLEN KELLER<br />
Me van a permitir que<br />
me ponga nostálgica<br />
echando una mirada<br />
retrospectiva a mis primeros años en una escuela<br />
en la villa de Muros, cuando los pequeños llegaban<br />
con 4 años y de la mano de sus familias<br />
ya se habían adueñado de un trozo del mundo.<br />
Llevados por padres, madres, abuelos o<br />
abuelas, habían aprehendido el aroma de las<br />
flores y de la marea baja, habían descubierto<br />
Melchor Sabichón era el niño más listo del<br />
mundo, según nos cuenta María Solar en Tengo<br />
unos pies perfectos (Solar, 2015). Sabía de<br />
todo: de dinosaurios, de mamíferos, serpientes,<br />
ríos y montes, batallas, reyes, estrellas y planetas,<br />
pero un día descubrió que no sabía nada<br />
de sus pies, los que le permitían correr, andar,<br />
moverse, ir hacia quien quería darle mimos, un<br />
abrazo o jugar con él. Al leer este libro, se cae<br />
en la cuenta de que en la escuela hay cientos<br />
de niños y niñas como él. Hoy en día nuestros<br />
niños tienen conocimientos que nos pueden<br />
dejar boquiabiertos, pero que en realidad no les<br />
sirven para saber por dónde pisan.<br />
cangrejos y lombrices,<br />
habían escalado por<br />
algún muro o por las<br />
rocas y todos habían<br />
caído encima de una<br />
zarza o unas ortigas.<br />
Cuando se acostumbraban<br />
a estar conmigo,<br />
deseaban que les<br />
contase cuentos y cosas<br />
de mundos desconocidos,<br />
porque en el suyo<br />
ya se sentían seguros,<br />
así sabíamos de otra gente, de otras culturas, de<br />
otras formas de vida. Ahora, casi tres décadas<br />
después, cada día pasmo más con niños y niñas<br />
que manejan los más sofisticados aparatos tecnológicos,<br />
conocen los nombres de los planetas<br />
o de los dinosaurios, pero que chillan espantados<br />
cuando en medio de la hierba encuentran<br />
Ángeles Abelleira<br />
un ciempiés o una araña. Son niños y niñas que<br />
no saben nada del lugar donde viven ni conocen<br />
a sus vecinos, por no hablar del desconocimiento<br />
que manifiestan sobre el origen de los<br />
alimentos que ingieren. Le dimos –entre todos–<br />
la vuelta al cuento: ahora, en las casas, el poco<br />
tiempo que están, lo ocupan con las diversas<br />
pantallas, consumiendo programas pseudoeducativos<br />
o de entretenimiento. El resto del<br />
día lo pasan entre las cuatro paredes de la<br />
escuela, yendo de la mano para que cada quién<br />
le cuente su historia, le ponga las fichas que<br />
considere y le cante las canciones que se le ocurran.<br />
No voy a hacer leña del asunto, tan solo<br />
es la constatación de una realidad frente a la<br />
que la escuela debe adoptar medidas.<br />
En estos casos, siempre tengo presente esta<br />
afirmación de Heidegger: «Es necesario que el<br />
cuerpo docente se sitúe en los lugares más<br />
avanzados dentro del peligro que constituye la<br />
julio agosto <strong>2017</strong><br />
25
escuela 3-6<br />
julio agosto <strong>2017</strong><br />
26<br />
incertidumbre permanente del mundo» (en<br />
MORIN, 2000). Por tanto, uno de los deberes<br />
de la educación es compensar (y empleo intencionadamente<br />
la palabra) las carencias de<br />
conocimientos que presentan los pequeños<br />
tomando como referencia los que las personas<br />
adultas consideramos imprescindibles para su<br />
edad así como para ir andamiando la sociedad<br />
que anhelamos; sin embargo, quizás tengamos<br />
que asumir esa responsabilidad de ayudarles a<br />
conquistar el mundo más próximo y más referencial<br />
para ellos, pues, de lo contrario, nadie<br />
lo hará. Y somos nosotras, las docentes, las que<br />
tenemos que marcar la pauta, puesto que<br />
somos las profesionales de la educación.<br />
Hace ya unos años escuché al filósofo Javier<br />
Echeverría decir que ahora nuestra vida se desarrolla<br />
en tres ámbitos (ECHEVERRÍA, 1999): el<br />
natural (el primer entorno que gira alrededor<br />
del ambiente natural al ser humano: el cuerpo,<br />
el clan, la familia, la tribu, los ritos, la lengua o<br />
las costumbres), el artificial (el segundo entorno,<br />
el ambiente social de la ciudad o del pueblo,<br />
y el cultural) y el virtual (el nuevo espacio<br />
en construcción, básicamente artificial, posibilitado<br />
por las tecnologías que modifican las relaciones<br />
sociales y culturales que se dan y daban<br />
entre el primer y el segundo entorno). Como<br />
respuesta a la pregunta de si era bueno que los<br />
pequeños se adentrasen en el mundo de las tecnologías,<br />
él decía que no habría riesgo mientras<br />
hubiese equilibrio en el tiempo que permanecen<br />
en cada uno de los tres ámbitos. Sus palabras<br />
volvieron muchas veces a mi cabeza, porque<br />
según han ido pasando los años el fiel de la<br />
balanza cada vez se ha inclinado más hacia el<br />
segundo y el tercer entorno (especialmente este<br />
último), y nadie parece alertarse de los peligros<br />
que entraña esa deriva; es más, esto es aplaudido<br />
por voces autorizadas en el campo educativo<br />
con un papanatismo palmario. Así fuimos<br />
pasando de lo proximal a lo distal, de lo presencial<br />
a lo representacional, de lo natural a lo artificial,<br />
de lo sincrónico a lo multicrónico, de la<br />
movilidad física a la fluencia electrónica, del<br />
asentamiento en la tierra al asentamiento en el<br />
aire, de la estabilidad a la inestabilidad, de lo<br />
pentasensorial a lo bisensorial, de la autosuficiencia<br />
a la interdependencia y de la producción<br />
al consumo. He aquí la clave del asunto: el consumo<br />
y la pérdida de autonomía. De esto es de<br />
lo que tenemos que percatarnos las y los profesionales<br />
que nos dedicamos a formar las nuevas<br />
generaciones. Pero no lo hacemos, nosotros<br />
también nos dejamos llevar por esa modernidad<br />
líquida (BAUMAN, 2002) que nos distancia de<br />
nuestra esencia como personas.<br />
Por ello, en este artículo yo lo tuve claro:<br />
tenía que hablar de cómo girar la escuela hacia<br />
los dos primeros entornos, especialmente<br />
hacia el primero, el natural; así, a día de hoy, a<br />
la vista de mis prácticas escolares, se me podría<br />
definir como una activista de la renaturalización<br />
de la escuela. Esto no se debe a que yo sea<br />
muy original, pues no hago más que seguir una<br />
tendencia ya instaurada en sociedades que considero<br />
más respetuosas con la infancia, y es<br />
también una directriz de la Unión Mundial<br />
para la Conservación de la Naturaleza (UICN),<br />
que en su más reciente congreso anual, celebrado<br />
en el mes de septiembre de 2016 en<br />
Hawái, fijó sus prioridades de conservación a<br />
escala global para los próximos años. Con las<br />
84 mociones presentadas, aprobadas por 1.300<br />
gobiernos y organizaciones civiles, se acordó<br />
instar a la naturalización de las escuelas, pues<br />
que la naturaleza se viva en la propia clase es<br />
clave para asegurar su conservación y que las<br />
generaciones futuras puedan hacer frente a los<br />
retos fruto del depredador consumo actual.<br />
in-fan-cia 164
escuela 3-6<br />
164 in-fan-cia<br />
Renaturalizar las escuelas, renaturalizar las<br />
actividades extraescolares, renaturalizar el tiempo<br />
de ocio, en definitiva, renaturalizar la vida<br />
de los niños y las niñas. Esto habrá quien piense<br />
que solo afecta a los contextos urbanos: nada<br />
más lejos de la realidad, porque aquí mismo en<br />
Galicia, donde una elevada tasa de centros escolares<br />
se ubica en zonas rurales, están más distanciados<br />
que nunca de la naturaleza, casi tanto<br />
como la propia vida de los pequeños. No vamos<br />
a intentar buscar culpables ni colocar en orden<br />
el binomio causa-efecto; en todo caso, apuntaremos<br />
posibilidades para paliarlo.<br />
Llegado este punto en el que supuestamente<br />
todos coincidimos, veremos cuáles son los principales<br />
obstáculos para que esto no se dé.<br />
Llama poderosamente mi<br />
atención que, cada vez que<br />
alguien sube a las redes sociales<br />
un vídeo o una imagen de niños<br />
chapoteando en los charcos,<br />
disfrutando de las gotas de la<br />
lluvia que les mojan o jugando<br />
en los barrizales, de inmediato<br />
tienen millares de «Me gusta»,<br />
se comparten viralmente y se<br />
comenta lo felices que se les ve.<br />
Pero resulta paradójico que<br />
muchos de los educadores que<br />
las comparten no dejan que sus<br />
niños hagan nada de eso. Tras<br />
esas negativas están las cuestiones<br />
de seguridad o de salud, las<br />
protestas de las familias, la limpieza<br />
u otras muchas referidas a<br />
cuestiones organizativas de los<br />
centros, para así no interferir o<br />
sobrecargar el trabajo de otros<br />
agentes –monitoras, cuidadoras,<br />
limpiadoras, etc.–. De<br />
modo que la naturaleza se toca<br />
en las escuelas a través de las<br />
fichas o de las pantallas, que tienen<br />
la virtualidad de no ensuciar<br />
nada. Pues así mal vamos para que los niños<br />
y las niñas puedan aprehender el mundo, porque<br />
para aprehender hay que asir, agarrar, sujetar<br />
con fuerza, para también captar con los sentidos<br />
o con la mente. Y para que los pequeños<br />
conozcan el mundo hay que ponerles los pies<br />
en la tierra (ABELLEIRA, <strong>2017</strong>).<br />
Para ir concretando cómo lograr el objetivo<br />
que nos proponemos en el título, apuntamos<br />
dos llaves al tiempo que analizamos algunas<br />
prácticas escolares instauradas en los centros<br />
de infantil y vemos sus efectos reales en los<br />
aprendizajes del alumnado.<br />
• Poner los pies en la tierra, partiendo de la realidad<br />
y no de lo ficticio. Creemos que a los<br />
niños y las niñas no hay que darles los nutrientes<br />
disfrazados metiéndoselos de estraperlo.<br />
Así, cuando hablamos de la familia, de los<br />
grupos sociales, de los ecosistemas, no precisamos<br />
recurrir a mascotas, ni a personajes de<br />
series; llamar las cosas por su nombre graduando<br />
tan solo la complejidad del contenido<br />
a transmitir puede ser suficiente. ¿Por qué<br />
les mostramos ilustraciones de árboles de existencia<br />
imposible en la naturaleza cuando a<br />
través de la ventana podemos ver uno real<br />
(FRATO, 2007)?, ¿por qué no les hacemos<br />
comparativas inolvidables tales como decirles<br />
que un árbol puede tener tantas hojas como<br />
pelos nosotros en la cabeza (JAHREN, <strong>2017</strong>)?,<br />
¿por qué no les dejamos construir refugios y<br />
casitas, y sin embargo pretendemos que<br />
aprendan las figuras geométricas, conceptos<br />
espaciales, el volumen y el equilibrio a través<br />
de una ficha?, ¿por qué les contamos cuentos<br />
julio agosto <strong>2017</strong><br />
27
escuela 3-6<br />
julio agosto <strong>2017</strong><br />
28<br />
cuando queremos que se enteren de la diversidad<br />
y de la diferencia, cuando es algo que<br />
está presente en clase y en la realidad? Nos<br />
grabaron a fuego que con los pequeños hay<br />
que ir de lo más cercano a lo más distante, de<br />
lo más sencillo a lo más complejo, y, curiosamente,<br />
todos parecemos haberlo olvidado.<br />
• Custodiar el paisaje: «escojo custodiar pues<br />
esta hermosa voz polisémica contiene en gallego<br />
tanto el significado físico de mantener algo<br />
en su lugar, aguantar, sostener, como el significado<br />
emocional de cuidar de una cosa<br />
para evitar que se altere, tener cuenta de ella»<br />
(ALEIXANDRE, <strong>2017</strong>). Enseñar a los pequeños<br />
a custodiar el paisaje y a ir nombrándolo, dándole<br />
nombre y voz, puede ser la segunda llave<br />
para que vayan apropiándose del mundo trozo<br />
a trozo. Descubrió el antropólogo Lévi-<br />
Strauss que había pueblos primitivos que<br />
solo daban nombre a las plantas que les eran<br />
de utilidad para comer o para curar (LÉVI-<br />
STRAUSS, 2002). Si lo pensamos bien, ¿cuántas<br />
podrían nombrar nuestros niños o sus<br />
padres? ¿Será, pues, que ninguna les es de<br />
utilidad? Flor, planta, hierba y árbol son los<br />
genéricos en los que clasifican el mundo<br />
vegetal. No se cuida ni se vela por lo que no<br />
se conoce. Sin embargo, enseñar a descubrir,<br />
a oler, a tocar, a diferenciar, a saber de sus<br />
curiosidades y propiedades puede ser un primer<br />
paso para sustentar el paisaje, algo que<br />
siempre quedará muy por encima de todos<br />
los eventos conmemorativos que se le hacen<br />
en un día del calendario a la madre naturaleza,<br />
al medio ambiente, a la ecología, al<br />
agua, a los árboles y al ecosistema. Conocer<br />
a través de los sentidos, grabarlo en la memoria<br />
y guardarlo con su nombre es la única<br />
manera de aprehenderlo para poder evocarlo<br />
en cualquier otro momento de la vida, y<br />
también de preservarlo para evitar la pérdida<br />
de ese detonante de sensaciones placenteras.<br />
Cuidamos de aquello que es fuente de placer<br />
(esto bien lo sabe la industria), de modo<br />
que es así como hay que hacerles ver la naturaleza<br />
y el paisaje para que los custodien.<br />
Si todos estamos convencidos de que estas son<br />
las únicas –mejores– maneras de hacerlo, tan<br />
solo quedará transmitírselo a las familias, haciéndoles<br />
ver las ventajas ya desde su primera toma<br />
de contacto con el centro en las jornadas de<br />
puertas abiertas, en las reuniones de inicio de<br />
curso, en las tutorías y en todos los comunicados<br />
que se hagan. Pero también es importante<br />
que la imagen que proyecte la escuela sea concordante<br />
con esos postulados: revisemos la cartelería,<br />
las decoraciones y las exposiciones públicas<br />
que mostramos y a lo mejor detectamos<br />
incoherencias. Conviene recordar que enseñamos<br />
más con lo que hacemos que con lo que<br />
decimos. Hace poco, el colectivo catalán El Safareig<br />
puso a la disposición de todos el Manifiesto<br />
AFUERA (en formato cartel, traducido e ilustrado),<br />
del grupo Bambini e Natura de Milán, una<br />
declaración de intenciones y de las razones que<br />
nos pueden llevar a la búsqueda del contacto<br />
directo con la naturaleza. Ponerlo en un lugar<br />
bien visible o en una zona de paso de toda la<br />
comunidad puede ayudar a sensibilizar de cara a<br />
la naturaleza, como llave de todo conocimiento,<br />
de disfrute y de vida saludable.<br />
En diciembre de 2016 tuvo lugar en Austria<br />
el Congreso Internacional Educación, Tierra y<br />
Naturaleza, con el objetivo de promover redes<br />
entre diferentes países europeos para introducir<br />
nuevas estrategias para incrementar la conciencia<br />
de ser sujetos de un ecosistema, promoviendo<br />
un comportamiento respetuoso con el medio<br />
al tiempo que se consigue el bienestar, la competencia<br />
y la autonomía. Se presentaron allí<br />
docenas de comunicaciones de comunidades<br />
locales y de centros educativos, que ya tomaron<br />
la decisión de poner a los niños y las niñas<br />
con los pies en la tierra, bien transformando<br />
los patios de hormigón en hermosos jardines,<br />
haciendo lavaderos, huertos, cocinas en el exterior,<br />
escondites y cuevitas en las que procurar la<br />
intimidad, así como rincones en los que descansar,<br />
leer o jugar. Tras su lectura vemos que todos<br />
ellos coinciden en la búsqueda de esa autenticidad<br />
de la que están precisados los más pequeños<br />
–todos nosotros–, objetivo muy elevado y complejo,<br />
para lo cual ya comenzaron a dar pequeños<br />
pasos de los que todos podemos aprender.<br />
Como quiera que lo hagamos, hay que empezar<br />
a hacer virar la escuela hacia naturaleza, tanto<br />
metiéndola dentro como saliendo nosotros<br />
afuera, y esos serán los pilares de todo el conocimiento<br />
del medio físico y social, de la autonomía<br />
y de la competencia social y ciudadana.<br />
Inicié el artículo con una cita de Hellen<br />
Keller que nos viene a recordar algo con lo que<br />
coincidimos, máxime cuando sabemos que lo<br />
dice una mujer sordociega a causa de una enfermedad<br />
adquirida a los diecinueve meses, lo que<br />
no le impidió ser la primera persona de su condición<br />
en conseguir una licenciatura universi-<br />
in-fan-cia 164
escuela 3-6<br />
164 in-fan-cia<br />
taria, ser escritora, activista y recibir altos reconocimientos<br />
tales como que en Estados Unidos<br />
le dedicasen un día. Tocar, ponerle nombre a<br />
las cosas y saber para qué sirven tiene que ser la<br />
base de todas nuestras enseñanzas en la escuela<br />
infantil, para que así niños y niñas puedan aprehender<br />
el mundo. Es sencillo. No hay otra fórmula.<br />
La pregunta que dejo es: entonces, ¿por<br />
qué lo hacemos tan complicado? •<br />
Ángeles Abelleira, maestra de infantil en la E. E. I.<br />
Milladoiro (A Coruña), coautora del blog InnovArte<br />
Educación Infantil.<br />
Bibliografía<br />
ABELLEIRA, A., e I. ABELLEIRA. Los hilos de infantil.<br />
InnovArte Educación Infantil. Barcelona:<br />
Octaedro, <strong>2017</strong>.<br />
ALEIXANDRE, M. Voces termando da paisaxe galega.<br />
A Coruña: Real Academia Galega, <strong>2017</strong>.<br />
BAUMAN, Z. Modernidad líquida. México: Fondo<br />
de Cultura Económica, 2002.<br />
ECHEVERRÍA, J. Los señores del aire: Telépolis y el<br />
tercer entorno. Barcelona: Destino, 1999.<br />
HONORÉ, C. Bajo presión. Barcelona: RBA, 2008.<br />
JAHREN, H. La memoria secreta de las hojas. Barcelona:<br />
Paidós, <strong>2017</strong>.<br />
LÉVI-STRAUSS, C. El pensamiento salvaje. México:<br />
Fondo de Cultura Económica, 2002.<br />
MORIN, E. La mente bien ordenada. Barcelona: Seix<br />
Barral, 2000.<br />
SOLAR, M. Teño uns pés perfectos. Pontevedra:<br />
Kalandraka, 2015.<br />
TONUCCI, F. 40 años con ojos de niño. Barcelona:<br />
Graó, 2007.<br />
En la red<br />
www.seo.org/2016/09/08/la-naturalizacion-lasescuelas-propuesta-seobirdlife-se-fija-prioridadambiental-nivel-mundial/<br />
www.custodiaterritori.org/ca/castellano.html<br />
https://elnousafareig.org/2016/10/16/un-manifest-per-estar-a-fora<br />
https://elnousafareig.files.wordpress.com/2016/03<br />
/manifiesto-afuera-castellano-def.pdf<br />
www.elnousafareig.wordpress.com<br />
www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/69/L.85<br />
www.uv.es/~econinfo/consupro/3e.htm<br />
https://es.wikipedia.org/wiki/Helen_Keller<br />
Nota<br />
Las fotografías de este artículo son de una salida escolar<br />
el día de inicio del otoño de 2016 al cercano Pazo<br />
do Faramello. Más información en https://innovarteinfantilesp.wordpress.com/2016/<br />
09/22/estrenando-el-otono-en-el-pazo-del-sol-y-de-la-luna/<br />
julio agosto <strong>2017</strong><br />
29
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28<br />
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28<br />
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28<br />
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49<br />
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28<br />
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49<br />
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49<br />
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49<br />
revista in-f<br />
o<br />
ista bimestral de la As<br />
revista in-fan-cia<br />
Maestros Ros<br />
eció en 1990 con volunt<br />
reflexión<br />
punto de<br />
en torno a la educació<br />
entre los docentes<br />
entre los docentes de toda España<br />
revista in-fan-cia<br />
Suscripción<br />
Revista bimestral de la Asociación<br />
de Maestros Rosa Sensat<br />
que apareció en 1990 con voluntad de constituir<br />
Revista bimestral de la Asociación<br />
Suscripción<br />
un punto de<br />
de Maestros reflexión y<br />
Rosa Sensat debate<br />
en torno a la educación de 0 a 6 años<br />
que apareció en 1990 con voluntad de constituir<br />
entre los docentes de toda España<br />
un punto de reflexión y debate<br />
en torno a la educación de 0 a 6 años<br />
entre los docentes de toda España<br />
Suscripción<br />
Suscripción<br />
www.rosasensat.org<br />
redaccioninfancia@rosasensat.org<br />
www.rosasensat.org<br />
redaccioninfancia@rosasensat.org<br />
www.rosasensat.org<br />
redaccioninfancia@rosasensat.org<br />
Suscripción