Fes un tast de les revistes Infància, Infancia i Perspectiva Escolar Novembre 2017
Et proposem que llegeixis una tria d'articles de les revistes Infància, Infancia i Perspectiva Escolar de novembre i desembre de 2017.
Et proposem que llegeixis una tria d'articles de les revistes Infància, Infancia i Perspectiva Escolar de novembre i desembre de 2017.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
PUBLICACIÓ DE ROSA SENSAT<br />
Núm. 396 - <strong>Novembre</strong> / Desembre <strong>2017</strong><br />
ESCOLAR<br />
CATALUNYA-AMÈRICA LLATINA,<br />
UN VIATGE D’ANADA I TORNADA<br />
• Per a què serveixen <strong>les</strong> auditories pedagògiques?<br />
• L’escola nova <strong>de</strong> Santiniketon <strong>de</strong> Tagore
UN TAST<br />
DE LES NOSTRES<br />
REVISTES<br />
novembre-<strong>de</strong>sembre
CONSELL DE REDACCIÓ: Xavier Becerra, Emma Bosch, Josep Callís, Leo Carbonell, Antoni Domènech, Àngel Domingo, Elena No-<br />
SS U M<br />
CATALUNYA-AMÈRICA LLATINA,<br />
UN VIATGE D’ANADA I TORNADA<br />
EDITORIAL<br />
Els atemptats<br />
2<br />
2<br />
MONOGRÀFIC<br />
Catal<strong>un</strong>ya-Amèrica Llatina, <strong>un</strong> viatge d’anada i tornada<br />
Una persistent influència fructífera d’anada i tornada. Joan Surroca<br />
Mestres catalans a Llatinoamèrica. Salomó Marquès<br />
Mestres <strong>de</strong> Mestres i el seu mestratge <strong>un</strong>iversal. Autoria compartida<br />
Cataniques, agermanats per l’alfabetització. Sebas Parra<br />
Amics i amigues <strong>de</strong> Nueva Esperanza. Dolors Freixenet<br />
Arbúcies i Palacagüina, <strong>un</strong> cas <strong>de</strong> cooperació i d’educació compartida. M. Antònia Benavent i Jordi Pujadas<br />
Agermanament <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> l’Estany amb com<strong>un</strong>itats <strong>de</strong> Morazán (El Salvador).<br />
Mariona Callís i Josep Callís<br />
PersPectiva escolar recomana<br />
ESCOLA<br />
Begu<strong>de</strong>s ensucra<strong>de</strong>s i obesitat. Albert Pedro, Aina Solà i Mercè Valero<br />
Per a què serveixen <strong>les</strong> auditories pedagògiques? Toni Casserras<br />
MIRADES<br />
La Choumicha arriba a l’Espai Nadó. Elena Montiel<br />
Caminant pel món: orfes, somniadors i alumnes. Antoni Tort<br />
L’escola nova <strong>de</strong> Santiniketon <strong>de</strong> Tagore. José Paz<br />
RESSENYES I NOVETATS<br />
Familia, escuela y com<strong>un</strong>idad en las socieda<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l siglo XXI. Xavier Besalú<br />
La mestra. Salomó Marquès<br />
Novetats. Biblioteca Rosa Sensat<br />
4<br />
4<br />
6<br />
12<br />
20<br />
34<br />
39<br />
45<br />
52<br />
58<br />
60<br />
60<br />
64<br />
67<br />
67<br />
70<br />
72<br />
76<br />
76<br />
78<br />
80
Editorial<br />
ELS ATEMPTATS<br />
3<br />
EE DITORIAL<br />
novembre-<strong>de</strong>sembre´17<br />
396<br />
Consternats, afligits, <strong>de</strong>sconcertats, incrèduls encara, i<br />
amoïnats, dos mesos <strong>de</strong>sprés, pels atemptats <strong>de</strong> Barcelona<br />
i Cambrils, necessitem temps per a la comprensió i la<br />
reflexió, per encarar el present i el futur <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la nostra<br />
feina d’educadors.<br />
Són temps crítics, moments en què trontollen no només<br />
els eixos d’<strong>un</strong>a economia <strong>de</strong> mercat que havia <strong>de</strong> portar el<br />
benestar per a tothom i que, en la pràctica, ha empobrit<br />
molta gent i ha engrandit fins a límits escandalosos <strong>les</strong> <strong>de</strong>sigualtats.<br />
Estan en crisi també els fonaments polítics d’<strong>un</strong>es<br />
<strong>de</strong>mocràcies cada dia que passa més fràgils i incapaces,<br />
i <strong>les</strong> bases ètiques que ens ajudaven a treballar plegats<br />
per evitar el mal i per negociar, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l reconeixement i el<br />
diàleg, quin és el millor camí per viure en llibertat i en pau<br />
amb els humans, amb la natura i amb nosaltres mateixos.<br />
La maldat no és pas <strong>un</strong>a qualitat inherent a <strong>un</strong>es persones<br />
concretes, sinó que tots hi estem exposats, perquè els homes<br />
i <strong>les</strong> dones som essencialment vulnerab<strong>les</strong>, prof<strong>un</strong>dament<br />
ambigus i fàcilment mal·leab<strong>les</strong>, condicionats com estem<br />
per <strong>les</strong> situacions que vivim, pels factors <strong>de</strong>l nostre entorn<br />
que conformen el nostre estil <strong>de</strong> vida i la nostra consciència.<br />
La solució, doncs, difícilment la trobarem en la <strong>de</strong>tecció,<br />
correcció o expulsió <strong>de</strong>ls dolents, sinó preparant a<strong>de</strong>quadament<br />
infants i joves per enfortir la seva subjectivitat, la seva<br />
capacitat <strong>de</strong> raonament, la seva in<strong>de</strong>pendència personal<br />
i la seva responsabilitat, perquè ningú és esclau <strong>de</strong> cap<br />
circumstància per dura i persistent que sigui.<br />
Hem parlat poc <strong>de</strong> <strong>les</strong> víctimes, obsessionats com hem estat<br />
per trobar <strong>les</strong> arrels <strong>de</strong>l mal, per esbrinar com <strong>un</strong>s joves<br />
instruïts en <strong>les</strong> nostres esco<strong>les</strong> i, aparentment almenys,<br />
ben integrats, han pogut preparar i dur a terme <strong>un</strong>a barbaritat<br />
com aquesta. Però el record i la compassió per totes i<br />
cadasc<strong>un</strong>a <strong>de</strong> <strong>les</strong> víctimes i <strong>de</strong> <strong>les</strong> seves famílies no hauria<br />
<strong>de</strong> caure en l’oblit. Aquest record ens fa avinent que la vida<br />
és contingent, imprevisible, <strong>un</strong> autèntic regal que val la<br />
pena esprémer amb intensitat i sentit. I ens esperona a fer<br />
costat als qui n’han sortit mutilats o els qui han vist tr<strong>un</strong>cat<br />
inesperadament el seu projecte <strong>de</strong> vida com<br />
a fills, com a companys, com a pares, com a<br />
amics… Perquè <strong>de</strong> víctimes <strong>de</strong>sgraciadament<br />
cada dia se’n fabriquen: a <strong>les</strong> carreteres, a<br />
<strong>les</strong> llars —la violència domèstica—, a <strong>les</strong><br />
guerres, per més ll<strong>un</strong>yanes que ens semblin.<br />
Aquests dies hem <strong>de</strong>scobert també els<br />
límits <strong>de</strong> l’escola i <strong>de</strong>l sistema educatiu<br />
en general. Perquè la vida <strong>de</strong>ls infants i<br />
joves té molt més recorregut i amplitud:<br />
tant la família com els companys, tant el<br />
lleure com <strong>les</strong> possibilitats i mancances <strong>de</strong>l<br />
seu entorn real i virtual, pesen i compten.<br />
I aquesta <strong>de</strong>scoberta no ha <strong>de</strong> rebaixar<br />
pas el nostre compromís, ni el valor <strong>de</strong> la<br />
nostra feina, però sí que ha <strong>de</strong> foragitar<br />
tant la culpabilització com el victimisme.<br />
L’educació no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser <strong>un</strong>a <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
dimensions <strong>de</strong> <strong>les</strong> polítiques socials per<br />
construir societats més <strong>de</strong> bon viure, més<br />
cohesiona<strong>de</strong>s i més equitatives. Posar totes<br />
<strong>les</strong> esperances en l’escola és <strong>un</strong>a política<br />
equivocada que cal corregir <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
administracions públiques i <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l tercer<br />
sector, perquè aquí no estem parlant ni <strong>de</strong><br />
consum, ni <strong>de</strong> lucre, sinó <strong>de</strong> drets.<br />
Cada dia que passa es fa més i més gran<br />
l’escletxa generacional entre pares i fills,<br />
a causa, almenys en part, <strong>de</strong> la cultura<br />
<strong>de</strong>l mòbil, que ho ha trastocat tot, també<br />
<strong>les</strong> formes tradicionals <strong>de</strong> transmissió,<br />
<strong>de</strong> socialització i control que formaven<br />
part <strong>de</strong> <strong>les</strong> responsabilitats atribuï<strong>de</strong>s a<br />
la família, i <strong>les</strong> relacions interpersonals,<br />
permanentment activa<strong>de</strong>s, sovint anònimes<br />
o emmascara<strong>de</strong>s, i gairebé sempre<br />
apressa<strong>de</strong>s i immediates. Uns pares que<br />
viuen amb angoixa aquest distanciament;<br />
<strong>un</strong>s ado<strong>les</strong>cents i joves que necessiten<br />
aquests vinc<strong>les</strong> per fer-se grans i per fer<br />
front a <strong>les</strong> seduccions banals i a <strong>les</strong> cri<strong>de</strong>s<br />
interessa<strong>de</strong>s que els arriben <strong>de</strong> tot arreu.<br />
No hi ha <strong>un</strong>a com<strong>un</strong>itat musulmana, com no<br />
hi ha <strong>un</strong>a com<strong>un</strong>itat catòlica, que actuï sempre<br />
en f<strong>un</strong>ció d’aquesta etiqueta parcial i reduccionista.<br />
Tampoc no és a<strong>de</strong>quat veure l’islam<br />
com <strong>un</strong> bloc monolític i estàtic, radicalment<br />
diferent <strong>de</strong>l cristianisme, primitiu, irracional,<br />
sexista i violent. Però és evi<strong>de</strong>nt que la religió<br />
—encara que sigui <strong>un</strong>a perversió d’aquesta<br />
religió— hi juga <strong>un</strong> paper, en aquests atemptats.<br />
Quants imams no prediquen l’islam<br />
dominant a l’Aràbia Saudita, que dictamina,<br />
per exemple, la mort d’homosexuals i adúlters,<br />
la prohibició <strong>de</strong> tenir amics cristians?<br />
Ens cal evitar <strong>de</strong> totes totes els efectes<br />
perversos <strong>de</strong> l’atemptat. Els educadors no<br />
ens hem <strong>de</strong> convertir en policies, col·locant<br />
<strong>un</strong>a mirada <strong>de</strong> sospita sobre tot l’alumnat<br />
<strong>de</strong> religió musulmana, sinó que ens hem<br />
d’esforçar a conèixer-los, hem <strong>de</strong> dialogar<br />
i hem d’escoltar per tal d’orientar-los i corregir-los,<br />
si cal. Hem posat el focus en <strong>les</strong><br />
polítiques d’acollida, però potser ens hem<br />
oblidat <strong>de</strong> <strong>les</strong> polítiques d’interculturalitat.<br />
Hem <strong>de</strong> revisar el nostre currículum, la gramàtica<br />
escolar, els dispositius específics <strong>de</strong><br />
què disposem i els recursos i materials que<br />
fem servir, sovint tenyits inconscientment<br />
d’assimilacionisme i <strong>de</strong> supremacisme.<br />
Potser no podrem evitar <strong>un</strong>a altra <strong>de</strong>sgràcia<br />
com aquesta, perquè tot no és a <strong>les</strong> nostres<br />
mans, però sí que haurem treballat en la<br />
bona direcció per aconseguir-ho.
4<br />
Monogràfic<br />
CATALUNYA-AMÈRICA LLATINA,<br />
UN VIATGE D'ANADA I TORNADA<br />
5<br />
MMONOGRÀFIC<br />
novembre-<strong>de</strong>sembre´17<br />
396<br />
Aquest monogràfic vol fer presents els forts lligams existents a casa nostra<br />
amb Amèrica Llatina i a la inversa, i com han ajudat a millorar <strong>les</strong> concepcions<br />
educatives en ambdues realitats; per això el seu títol és «Catal<strong>un</strong>ya-Amèrica<br />
Llatina,<strong>un</strong> viatge d’anada i tornada».<br />
Ha estat especialment al llarg d’aquests últims setanta-cinc anys que <strong>les</strong><br />
interrelacions han es<strong>de</strong>vingut ponts <strong>de</strong> transformació i d’intercanvi que han<br />
incidit en tots els àmbits, i <strong>de</strong> manera fonamental, en el cultural i l’educatiu.<br />
Quan els refugiats catalans que fugen <strong>de</strong> la repressió franquista arriben a<br />
<strong>un</strong>a gran quantitat <strong>de</strong> països llatinoamericans, <strong>un</strong> bon grapat d’ells i el<strong>les</strong><br />
són persones provinents <strong>de</strong> l’educació.<br />
L’experiència republicana que porten a <strong>les</strong> seves espatl<strong>les</strong> i en la seva ment<br />
la posaran al servei <strong>de</strong>ls respectius països acollidors i ajudaran a potenciar<br />
l’obertura conceptual i i<strong>de</strong>ològica <strong>de</strong> l’educació. Posteriorment, <strong>les</strong> múltip<strong>les</strong><br />
revoltes que esclaten arreu d’Amèrica Llatina per <strong>de</strong>stronar <strong>les</strong> dictadures<br />
militars imperants portaran a prof<strong>un</strong>ds replantejaments polítics, i entre<br />
aquests, els educatius, que ens arribaran, en viatge <strong>de</strong> tornada, <strong>de</strong> mans <strong>de</strong><br />
pensadors i pedagogs avui reconeguts <strong>un</strong>iversalment, i <strong>les</strong> seves propostes<br />
arrelaran prof<strong>un</strong>dament a casa nostra i es<strong>de</strong>vindran mo<strong>de</strong>ls i marcs teòrics<br />
<strong>de</strong> reflexió.<br />
L’article <strong>de</strong> Joan Surroca ens planteja la cara i la creu <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong> cooperació<br />
i d’intercanvi per tal <strong>de</strong> veure com cal entomar-la perquè sigui enriquidora per<br />
a totes <strong>les</strong> parts. En Mon Marquès, com a memòria històrica, ens fa present<br />
com incidiren alg<strong>un</strong>s mestres catalans a diferents països llatinoamericans i<br />
com la seva acció ajudà a l’obertura educativa. En el camp <strong>de</strong> la cooperació<br />
educativa, en Sebas Parra ens presenta l’aportació feta en el camp educatiu<br />
a Nicaragua en el procés d’alfabetització. Xavier Besalú, Natàlia Zaro, Car<strong>les</strong><br />
Perellada, Sebas Parra i Jaume Botey ens apropen, respectivament, a conèixer<br />
<strong>un</strong>a mica Paulo Freire, Eduardo Galeano, Mauricio i Rebeca Wild, Orlando<br />
Pineda i Miquel Soler, pedagogs <strong>de</strong> primer nivell a qui <strong>de</strong>vem molt i a qui<br />
cal conèixer en prof<strong>un</strong>ditat perquè són exemp<strong>les</strong> que ens obliguen a trans-<br />
formar concepcions i consciències. D’altra<br />
banda es <strong>de</strong>tallen experiències educatives<br />
porta<strong>de</strong>s a terme com a accions d’agermanament,<br />
com la feta <strong>de</strong>s d’Arbúcies amb<br />
Palacagüina (Nicaragua), que <strong>de</strong>talla en<br />
Jordi Pujadas; o la Dolors Freixenet, que<br />
explica la feta <strong>de</strong>s <strong>de</strong> poblacions <strong>de</strong>l Baix<br />
Llobregat amb la com<strong>un</strong>itat <strong>de</strong> Nueva<br />
Esperanza d’El Salvador, o la Mariona i en<br />
Josep Callís, que expliquen la <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong><br />
l’Estany amb la com<strong>un</strong>itat Seg<strong>un</strong>do Montes<br />
i altres poblacions <strong>de</strong>l nord <strong>de</strong> Morazán<br />
(El Salvador) o la Col·laboració amb <strong>les</strong><br />
Campanyes d’Alfabetització <strong>de</strong> Nicaragua,<br />
que glosa Sebas Parra.<br />
De segur que la lectura ens farà pensar en<br />
la necessitat que tot procés educatiu, fins<br />
i tot el més simple dins <strong>de</strong> l’aula, genera,<br />
per ser efectiu, viatges d’anada i tornada.<br />
Que aquest viatge us sigui profitós!
L’exili <strong>de</strong> mestres republicans cap a Amèrica, el 1939, va provocar en els països d’acollida<br />
<strong>un</strong>a notable millora en <strong>de</strong>terminats sectors educatius. Bona part <strong>de</strong>ls mestres, homes i<br />
dones que van a l’exili (gairebé <strong>un</strong> 12% <strong>de</strong>ls que treballaven a Catal<strong>un</strong>ya) formaven part<br />
<strong>de</strong> l’avantguarda pedagògica. Marxen a l’exili i s’emporten el mo<strong>de</strong>l d’escola (laica, coeducativa,<br />
amb ensenyament actiu, mitjançant l’observació i l’experimentació, científica, etc.)<br />
que havien practicat durant els anys republicans.<br />
Mestres catalans a Llatinoamèrica<br />
SALOMÓ MARQUÈS<br />
Professor d’Història <strong>de</strong> l’Educació<br />
Universitat <strong>de</strong> Girona<br />
L’exili <strong>de</strong> mestres republicans el 1939 va<br />
representar la marxa d’<strong>un</strong> estil d’educació<br />
que es resumeix en l’expressió «Nosaltres<br />
els ensenyàvem a pensar, no pas a emmagatzemar»<br />
que em va dir, fa <strong>un</strong>s quants<br />
anys, <strong>un</strong>a mestra exiliada a Tijuana. Expressió<br />
que continua tenint vali<strong>de</strong>sa avui<br />
dia. Bona part d’aquells homes i dones<br />
que sortiren <strong>de</strong> Catal<strong>un</strong>ya encalçats per<br />
<strong>les</strong> tropes rebels a la República continuaran<br />
ensenyant als països d’acollida amb<br />
el mateix esperit que ho havien fet aquí<br />
durant els anys republicans.<br />
I ho faran amb <strong>un</strong> ventall d’aportacions<br />
variat. A Mèxic, treballant a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong><br />
crea<strong>de</strong>s a la capital fe<strong>de</strong>ral pel Govern <strong>de</strong><br />
la República a l’exili; en alg<strong>un</strong>es ciutats<br />
fora <strong>de</strong> la capital fe<strong>de</strong>ral, a través <strong>de</strong>l Patronato<br />
Cervantes, que ajudava a la creació<br />
d’esco<strong>les</strong>; o en experiències educatives<br />
personals.<br />
El país americà que acull més mestres<br />
és Mèxic, que els obre <strong>les</strong> portes <strong>de</strong> bat<br />
a bat. Veneçuela és el segon. A tots els<br />
altres països hi ha constància documental<br />
<strong>de</strong> mestres exiliats treballant en diferents<br />
camps <strong>de</strong> l’educació.<br />
Mèxic<br />
El govern <strong>de</strong> la República a l’exili crea, a<br />
la capital <strong>de</strong> l’Estat, l’Instituto Luis Vives,<br />
el Colegio Madrid, l’Aca<strong>de</strong>mia Hispanomexicana<br />
i l’Instituto Hispano-mexicano<br />
Ruiz <strong>de</strong> Alarcón. En aquests centres, hi<br />
ensenyen Mo<strong>de</strong>st Bargalló, Marcel Santaló,<br />
Alfons Boix, Enriqueta Ortega, Josefina<br />
Roure, Teresa Vilasetrú, Estrella Cortics,<br />
Pilar Santiago, Josefina Oliva, Elvira Godàs i<br />
molts més. En aquests centres on treballen<br />
els mestres exiliats la majoria <strong>de</strong>ls alumnes<br />
són fills <strong>de</strong> republicans exiliats.<br />
El full informatiu <strong>de</strong> l’Instituto Luis Vives<br />
explica amb aquestes parau<strong>les</strong> el clima<br />
pedagògic d’aquests centres:<br />
Importa estructurar el pensamiento como<br />
órgano <strong>de</strong> la ciencia y <strong>de</strong> la libre investigación<br />
personal. No son sabios o atletas lo que correspon<strong>de</strong><br />
a la escuela producir, sino hombres<br />
capaces <strong>de</strong> serlo, si su vocación lo reclama<br />
o sus necesida<strong>de</strong>s lo exigen. Esta formación<br />
supone <strong>un</strong> trabajo intelectual intenso y riguroso,<br />
el juego corporal al aire libre, el trato<br />
largo y frecuente con la naturaleza y el arte,<br />
la íntima convivencia y la cooperación en<br />
<strong>un</strong> ambiente <strong>de</strong> amplia tolerancia humana,<br />
<strong>de</strong> relación familiar, <strong>de</strong> mútuo abandono<br />
y confianza, <strong>de</strong> íntima y constante acción<br />
personal entre alumnos y maestros.<br />
Textos semblants es po<strong>de</strong>n trobar en publicacions<br />
pedagògiques <strong>de</strong> la República.<br />
Traspua l’estil <strong>de</strong> la Institución Libre <strong>de</strong> la<br />
Enseñanza, <strong>de</strong> textos <strong>de</strong> l’Escola Activa,<br />
<strong>de</strong>ls discursos i documents <strong>de</strong>ls governs<br />
republicans i <strong>de</strong> la Generalitat.<br />
I l’estil d’ensenyar <strong>de</strong>ls mestres en aquestes<br />
esco<strong>les</strong>, com és? Martí Soler em parlava<br />
<strong>de</strong> la seva mestra, Josefina Oliva, dient:<br />
13<br />
MMONOGRÀFIC<br />
novembre-<strong>de</strong>sembre´17<br />
396<br />
Alg<strong>un</strong>s mestres arribaran a Amèrica el<br />
1939; d’altres, més tard, en sortir <strong>de</strong> la<br />
presó franquista o en no po<strong>de</strong>r resistir el<br />
nou clima sociopolític <strong>de</strong> la dictadura.<br />
Alg<strong>un</strong>s treballaran a diferents països abans<br />
d’establir-se <strong>de</strong>finitivament. En el cas <strong>de</strong>ls<br />
que van arribar primer a la República Dominicana,<br />
ben aviat van haver d’anar-se’n<br />
perquè havien caigut en mans <strong>de</strong>l dictador<br />
Trujillo.<br />
El mestre Josep Mascot a l'escola, a Texcoco, prop <strong>de</strong> la capital <strong>de</strong> l'Estat.
Portada <strong>de</strong>l Colegio Ruiz <strong>de</strong> Alarcón que va dirigir el mestre Josep Mascort.<br />
Era <strong>un</strong>a dona extraordinària. Ens ensenyava<br />
geografia humana. Recordo haver treballat<br />
durant <strong>un</strong> o dos mesos <strong>un</strong> mapa d’Amèrica<br />
on es marcaven els llocs <strong>de</strong> totes <strong>les</strong><br />
activitats humanes d’Amèrica… també<br />
vaig fer <strong>un</strong> treball sobre Mèxic, <strong>de</strong> tot el<br />
que passava al país. A mi em semblava<br />
exhaustiu. Ens feia treballar <strong>de</strong> valent,<br />
estudiar <strong>un</strong> tema i presentar-lo a classe i<br />
respondre <strong>les</strong> preg<strong>un</strong>tes <strong>de</strong>ls companys…<br />
per tant, ensenyament actiu.<br />
A més d’aquests centres a la capital fe<strong>de</strong>ral,<br />
el Govern <strong>de</strong> la República va crear el<br />
Patronato Cervantes, el qual va ajudar a<br />
la creació <strong>de</strong> col·legis a diferents ciutats,<br />
tots amb el nom <strong>de</strong> Colegio Cervantes. A<br />
Córdoba, Torreón, Tampico, Tapachula,<br />
Mérida, etc., mestres exiliats continuen<br />
ensenyant amb el mateix estil i entusiasme<br />
que ho han fet a Catal<strong>un</strong>ya. Els germans<br />
Bargés, tres mestres gironins establerts a<br />
Córdoba (Veracruz), m’escrivien els seus<br />
records i em <strong>de</strong>ien:<br />
Encara trobem molts alumnes pel carrer<br />
que ens recor<strong>de</strong>n i és que hem estat mestres<br />
diferents <strong>de</strong>ls d’aquí. Jo els <strong>de</strong>ia: Us<br />
heu d’interessar per la premsa <strong>de</strong> Mèxic,<br />
saber el que passa a Mèxic, quines relacions<br />
té Mèxic amb el món. I els altres mestres<br />
arribaven: Bé, anem a dictar la lliçó: bla,<br />
bla, bla. Jo sempre al voltant <strong>de</strong> la lliçó<br />
que explicava, sempre tenia alg<strong>un</strong>a novetat<br />
per explicar.<br />
Antics alumnes m’explicaven com eren<br />
<strong>les</strong> classes <strong>de</strong>ls Bargés: feien projeccions<br />
a l’aula, l’any 1949! Al pati feien <strong>un</strong><br />
relleu <strong>de</strong> l’Estat <strong>de</strong> Veracruz amb sorra;<br />
estudiaven geografia llegint el diari, que<br />
informava <strong>de</strong>l viatge que el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />
Mèxic estava fent per països d’Europa, etc.<br />
Encara avui f<strong>un</strong>ciona el Colegio Cervantes<br />
a Torreón (Cuahuila) dirigit pels germans<br />
Mén<strong>de</strong>z Vigatà, nets <strong>de</strong>l mestre lleidatà<br />
Josep Vigatà. Aquest col·legis, a diferència<br />
<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> la capital <strong>de</strong> l’Estat, eren molt més<br />
interclassistes, perquè hi anaven força<br />
més nois i noies mexicans i alg<strong>un</strong>s indis<br />
que no podien pagar la quota. La majoria,<br />
a diferència <strong>de</strong> Mèxic DF, no eren fills <strong>de</strong><br />
republicans exiliats.<br />
Un tercer grup <strong>de</strong> mestres present a Mèxic<br />
el configuren els freinetistes, que creen<br />
<strong>les</strong> seves pròpies esco<strong>les</strong>. La presència<br />
<strong>de</strong> mestres seguidors <strong>de</strong> Freinet és molt<br />
notable en l’exili americà. Més <strong>de</strong> la meitat<br />
<strong>de</strong>l grup Batec (mestres seguidors <strong>de</strong><br />
Freinet, estimulats i animats per l’inspector<br />
Herminio Almendros) marxen a l’exili! S’hi<br />
<strong>de</strong>staquen tres noms propis.<br />
Patricio Redondo arriba a Mèxic el 1940<br />
<strong>de</strong>sprés d’<strong>un</strong>a fracassada estada a Santo<br />
Domingo. Establert a San Andrés Tuxtla (Veracruz),<br />
fa escola a l’aire lliure i, més tard,<br />
crea la seva pròpia escola que f<strong>un</strong>ciona fins<br />
a la seva mort el 1967. L’historiador J. L.<br />
Abellán, parlant <strong>de</strong> l’exili mexicà i <strong>de</strong> Redondo,<br />
escriu: «Se le consi<strong>de</strong>ra en México<br />
como f<strong>un</strong>dador <strong>de</strong> las llamadas escuelas<br />
activas, <strong>un</strong>a <strong>de</strong> las cua<strong>les</strong>, en la capital<br />
<strong>de</strong> la República, lleva su nombre. Gracias<br />
a Redondo, San Andrés Tuxtla irradió a<br />
todo el país y al extranjero nuevos estilos<br />
pedagógicos <strong>de</strong> fuerte arraigo».<br />
Pocs anys <strong>de</strong>sprés arriba Ramon Costa Jou,<br />
proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> Santo Domingo (1940-1943)<br />
i <strong>de</strong> Cuba (1943-1945). Tornarà a l’illa<br />
a l’època <strong>de</strong> Fi<strong>de</strong>l Castro (1960-1967).<br />
Durant la seva primera etapa mexicana<br />
és cap <strong>de</strong>l sector pedagògic <strong>de</strong>l Centre<br />
Psicopedagògic d’Orientació, conegut amb<br />
el nom <strong>de</strong> «la Casa sin Rejas» (<strong>un</strong>a escola<br />
primària per a infants amb pocs recursos<br />
econòmics). La seva feina consisteix a<br />
«<strong>de</strong>mostrar en la práctica la vali<strong>de</strong>z <strong>de</strong><br />
los métodos activos en la enseñanza,<br />
entre ellos, la técnica Freinet». En la<br />
seva segona estada a la capital mexicana<br />
treballa d’assessor pedagògic <strong>de</strong> l’escola<br />
Emilio Abreu i col·labora en diferents organismes<br />
<strong>de</strong> l’Estat: Secretaria d’Educació,<br />
Consell Nacional <strong>de</strong> Ciència i Tecnologia,<br />
la UNAM; a més, publica llibres <strong>de</strong> marcat<br />
to educatiu.<br />
José <strong>de</strong> Tapia arriba a Mèxic el 1948, proce<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> França i convidat per Redondo.<br />
Inicialment treballa a l’Institut Indigenista<br />
en <strong>un</strong> programa d’alfabetització basat en<br />
el mèto<strong>de</strong> Freinet; <strong>de</strong>sprés ho farà en <strong>un</strong>a<br />
escola rural. El 1964, f<strong>un</strong>da l’escola privada<br />
Manuel Bartolomé Cossio, <strong>un</strong> centre<br />
que f<strong>un</strong>ciona a partir <strong>de</strong>l diari <strong>de</strong> classe,<br />
l’assemblea, la confecció <strong>de</strong> llibres, <strong>les</strong> conferències<br />
que fan els pares i els mateixos<br />
nois, els tallers que f<strong>un</strong>cionen a la tarda,<br />
el diari mural, els qua<strong>de</strong>rns <strong>de</strong> geometria,<br />
<strong>les</strong> visites i sorti<strong>de</strong>s fora <strong>de</strong> l’escola, etc.,<br />
és a dir, aplicant aquel<strong>les</strong> metodologies<br />
que ja havia practicat a Catal<strong>un</strong>ya abans<br />
d’anar a l’exili.<br />
L'escut <strong>de</strong>l Colegio Cervantes, a la ciutat <strong>de</strong> Córdoba<br />
(Veracruz) creat pels germans Bargés Barba.<br />
Un altre nom propi que mereix ser <strong>de</strong>stacat<br />
per la seves aportacions és el <strong>de</strong> Maria<br />
Solà <strong>de</strong> Sellarés. A El Salvador havia dirigit<br />
l’única Escola Normal per a noies a<br />
la capital. També va treballar en el camp<br />
<strong>de</strong> la cultura indígena. Posteriorment va<br />
anar a Guatemala i el 1954 s’estableix a<br />
Mèxic on, a més d’ensenyar en diferents<br />
<strong>un</strong>iversitats, es <strong>de</strong>dica a publicar <strong>les</strong> seves<br />
obres pedagògiques i a difondre la pedagogia<br />
Waldorf i el pensament pedagògic <strong>de</strong><br />
Rudolf Steiner. Des <strong>de</strong> Mèxic els treballs<br />
sobre Waldorf i Steiner es difonen per altres<br />
països <strong>de</strong>svetllant l’interès <strong>de</strong>ls sectors<br />
renovadors <strong>de</strong> l’educació. Maria Solà és,<br />
sens dubte, la difusora d’aquesta nova<br />
proposta educativa i escolar.<br />
Veneçuela<br />
A Caracas, on van a parar força exiliats,<br />
alg<strong>un</strong>s mestres hi f<strong>un</strong><strong>de</strong>n els seus propis<br />
col·legis. A diferència <strong>de</strong>l que passa a Mè-<br />
15<br />
MMONOGRÀFIC<br />
novembre-<strong>de</strong>sembre´17<br />
396
El professorat <strong>de</strong>l Colegio Cervantes a Córdoba (Veracruz).<br />
xic, on aquestes iniciatives tenen l’ajuda<br />
econòmica <strong>de</strong>l govern republicà a l’exili,<br />
als altres països <strong>les</strong> iniciatives i <strong>les</strong> aju<strong>de</strong>s<br />
econòmiques són priva<strong>de</strong>s. L’Instituto-<br />
Escuela la Florida el crea Bartomeu Oliver<br />
el 1940. Pensador i home <strong>de</strong> prof<strong>un</strong><strong>de</strong>s<br />
conviccions pedagògiques, orienta el centre<br />
entorn <strong>de</strong> <strong>les</strong> i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> la Institución<br />
Libre <strong>de</strong> Enseñanza. Aquestes són l’eix<br />
<strong>de</strong> l’educació que s’imparteix al centre<br />
on treballaran <strong>un</strong>a bona colla <strong>de</strong> mestres<br />
exiliats, alg<strong>un</strong>s <strong>de</strong>ls quals, amb el pas <strong>de</strong>l<br />
temps, crearan <strong>les</strong> seves pròpies esco<strong>les</strong>.<br />
L’Instituto Montessori San Jorge el crea el<br />
matrimoni format per Joan Gols i Mercè<br />
Cavagliani el 1940. L’ensenyament actiu<br />
i renovador és l’eix <strong>de</strong> l’educació d’aquest<br />
col·legi, que acollirà a <strong>les</strong> seves au<strong>les</strong> fills<br />
<strong>de</strong> catalans exiliats.<br />
El Colegio América el patrocinen <strong>un</strong> grup<br />
<strong>de</strong> famílies <strong>de</strong> la burgesia catalana i el<br />
posen en mans <strong>de</strong> mestres exiliats. En<br />
aquest col·legi, hi treballen Maria Gili,<br />
Joan Abadies, Tomàs Bartrolí, Harmonia<br />
Dalmau, Josep Pellisa, etc. També Luis<br />
Leal, que posteriorment crea el seu propi<br />
col·legi. Aquest asturià va ser director <strong>de</strong><br />
l’Escola Normal <strong>de</strong> Girona durant els anys<br />
<strong>de</strong> guerra. Pedagògicament, el centre tenia<br />
<strong>un</strong>a orientació horaciana i feia seu el lema<br />
d’Horaci «Educar gaudint».<br />
També s’incorpora al centre Raimon Torroja<br />
quan arriba a Caracas, el 1948, <strong>de</strong>sprés<br />
d’haver estat <strong>de</strong>purat i passar dos anys<br />
a la presó i no po<strong>de</strong>r aguantar el clima<br />
sociopolític <strong>de</strong> l’Espanya franquista. L’esperaven<br />
companys mestres amb els braços<br />
oberts. Torroja és <strong>un</strong>a <strong>de</strong> <strong>les</strong> personalitats<br />
pedagògiques <strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Catal<strong>un</strong>ya<br />
republicana. Havia treballat al Colegio<br />
Cervantes <strong>de</strong> Madrid, <strong>un</strong> centre experimental.<br />
Becat per la J<strong>un</strong>ta <strong>de</strong> Ampliación<br />
<strong>de</strong> Estudios viatjà per Europa visitant <strong>les</strong><br />
anomena<strong>de</strong>s «esco<strong>les</strong> noves». El 1933,<br />
passà a dirigir l’Escola Annexa a la Normal<br />
<strong>de</strong> la Generalitat; imparteix cursos a <strong>les</strong><br />
Esco<strong>les</strong> d’Estiu i al Seminari <strong>de</strong> Pedagogia<br />
<strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Barcelona, etc. Al<br />
mateix temps va publicant llibres escolars i<br />
educatius. Al Colegio América, <strong>de</strong> tradició<br />
republicana i laica, amb <strong>un</strong> ensenyament<br />
d’alta qualitat científica amb metodologies<br />
actives, hi serà vicedirector.<br />
Joan Campà i Claverol és <strong>un</strong> mestre d’i<strong>de</strong>ologia<br />
i militància anarquista. A Catal<strong>un</strong>ya<br />
va ser educat en <strong>un</strong>a escola racionalista.<br />
Va treballar a l’escola Ferrer i Guàrdia, <strong>de</strong><br />
Terrassa. Una escola activa i respectuosa<br />
amb els infants, amb classes a l’aire lliure,<br />
amb excursions, correspondència escolar,<br />
etc. Aquest estil <strong>de</strong> mestre és el que aplica<br />
a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong> on treballa a Veneçuela. El<br />
1938, en plena guerra, va substituir Puig<br />
Elías en la ponència <strong>de</strong> l’ensenyament primari<br />
en el CENU (Consell <strong>de</strong> l’Escola Nova<br />
Unificada). Després <strong>de</strong> treballar a diferents<br />
esco<strong>les</strong> a Caracas crea, j<strong>un</strong>tament amb la<br />
seva filla, el 1956, l’Instituto Einstein. Les<br />
bases educatives <strong>de</strong>l centre són la tolerància,<br />
la cientificitat i el respecte a l’infant. A<br />
diferència d’altres mestres, que continuen<br />
mantenint-se republicans i antifranquistes<br />
però no militen en partits, Campà continua<br />
actiu en la lluita contra la dictadura <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la seva militància a la CNT i participant en<br />
congressos internacionals.<br />
“LA PRESÈNCIA POSITIVA DELS<br />
MESTRES REPUBLICANS EXILIATS<br />
EN TERRES AMERICANES COMPORTÀ<br />
UNA MILLORA ESCOLAR AMB<br />
L’APLICACIÓ DE LES METODOLOGIES<br />
QUE AQUESTS I AQUESTES MESTRES<br />
HAVIEN FET SERVIR A L’ESCOLA<br />
A CATALUNYA DURANT ELS ANYS<br />
REPUBLICANS”<br />
A Maracaibo el matrimoni Barrull-Zavala,<br />
ell català i ella basca, mestres tots dos,<br />
treballen en diferents àmbits educatius:<br />
en el camp <strong>de</strong> la formació inicial <strong>de</strong>ls<br />
mestres, més tard amb infants abandonats<br />
i, finalment, creant el seu propi centre, el<br />
Colegio Cervantes, <strong>de</strong>stinat a educar <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l jardí d’infància fins a l’entrada a la <strong>un</strong>iversitat.<br />
Defensors acèrrims <strong>de</strong> l’educació<br />
<strong>de</strong>mocràtica treballen sense parar perquè la<br />
cultura no sigui <strong>un</strong> privilegi <strong>de</strong> <strong>les</strong> classes<br />
benestants, proposen la <strong>de</strong>mocratització<br />
<strong>de</strong> l’ensenyament en tots els graus. A<br />
més, proposen <strong>un</strong>a millora econòmica <strong>de</strong>l<br />
professorat com a primer pas per a la dignificació<br />
docent; insisteixen en la necessitat<br />
<strong>de</strong> crear esco<strong>les</strong> d’adults a <strong>les</strong> ciutats i<br />
al camp per aconseguir l’alfabetització<br />
<strong>de</strong>l poble. Proposen incorporar l’escola<br />
veneçolana al moviment internacional <strong>de</strong><br />
l’Escola Activa, l’establiment <strong>de</strong>l Servei<br />
d’Higiene <strong>Escolar</strong>, etc.<br />
Cuba<br />
Herminio Almendros, l’inspector que va<br />
ser <strong>un</strong>a peça fonamental en el naixement i<br />
consolidació <strong>de</strong>l moviment freinetista entre<br />
el magisteri lleidatà, animant-lo i engrescant-lo<br />
a practicar la metodologia Freinet,<br />
arriba a Cuba <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> ser acollit a França<br />
pel mateix Freinet. Aquesta personalitat <strong>de</strong><br />
primer ordre en el camp educatiu treballa<br />
en el camp <strong>de</strong> l’ensenyament tan bon p<strong>un</strong>t<br />
arriba a Cuba. Primer durant el govern <strong>de</strong><br />
Batista, amb el qual no ho tindrà fàcil per<br />
<strong>les</strong> seves i<strong>de</strong>es pedagògiques i polítiques.<br />
A més <strong>de</strong> treballar a diferents centres,<br />
publica <strong>un</strong>a bona colla <strong>de</strong> llibres escolars.<br />
Amb el triomf <strong>de</strong> la revolució castrista collabora<br />
activament amb el nou govern i té<br />
diferents càrrecs <strong>de</strong> responsabilitat, sempre<br />
relacionats amb l’educació. Així és nomenat<br />
director general d’Educación Rural;<br />
director <strong>de</strong> l’Editorial Juvenil; <strong>de</strong>legat <strong>de</strong> la<br />
Dirección <strong>de</strong> Enseñanza Media <strong>de</strong>l Ministerio<br />
<strong>de</strong> Fuerzas Armadas Revolucionarias;<br />
assessor <strong>de</strong>l Ministerio <strong>de</strong> Educación per<br />
a la formació <strong>de</strong> mestres, etc.<br />
17<br />
MMONOGRÀFIC<br />
novembre-<strong>de</strong>sembre´17<br />
396
Ramon Costa Jou, <strong>un</strong> altre mestre freinetista,<br />
arriba a Cuba <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la República<br />
Dominicana fugint <strong>de</strong> la dictadura <strong>de</strong><br />
Trujillo. Al cap d’<strong>un</strong> parell d’anys se’n<br />
va a Mèxic i torna temporalment a Cuba<br />
convidat pel govern revolucionari cubà el<br />
1960. Exerceix <strong>de</strong> professor <strong>de</strong> Teoria <strong>de</strong><br />
l’Educació i és el cap <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong><br />
Pedagogia <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> l’Havana <strong>de</strong>l<br />
1961 al 1967, any en què torna a Mèxic<br />
per raons <strong>de</strong> salut. Resumeix l’objectiu <strong>de</strong>l<br />
seu treball amb aquestes parau<strong>les</strong>: «formar<br />
maestros y profesores <strong>de</strong> acuerdo con las<br />
necesida<strong>de</strong>s surgidas a raíz <strong>de</strong>l tri<strong>un</strong>fo<br />
<strong>de</strong> la revolución […] Se trataba <strong>de</strong> hacer<br />
<strong>un</strong> maestro nuevo que tuviera en cuenta<br />
esencialmente las condiciones peculiares<br />
<strong>de</strong> cada niño, <strong>de</strong> cada alumno, en f<strong>un</strong>ción<br />
<strong>de</strong>l medio social», <strong>un</strong> resum molt clar <strong>de</strong><br />
la pedagogia freinetiana.<br />
que hem escrit n’hi ha prou per fer-nos <strong>un</strong>a<br />
i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la presència positiva <strong>de</strong>ls mestres<br />
republicans exiliats en terres americanes.<br />
Una presència que portà <strong>un</strong>a millora escolar<br />
amb l’aplicació <strong>de</strong> <strong>les</strong> metodologies<br />
que aquests i aquestes mestres havien<br />
fet servir a l’escola a Catal<strong>un</strong>ya durant els<br />
anys republicans —i també abans i amb<br />
la inculcació <strong>de</strong>ls valors <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia,<br />
solidaritat, etc.— que s’inculcaven a <strong>les</strong><br />
esco<strong>les</strong> <strong>de</strong>l nostre país abans <strong>de</strong> la dictadura<br />
franquista.<br />
Una dictadura que, pel que fa a l’escola,<br />
va representar <strong>un</strong>a enorme reculada i<br />
l’establiment d’<strong>un</strong>a escola basada en la<br />
por, la resignació, el silenci i <strong>les</strong> bases<br />
i<strong>de</strong>ològiques <strong>de</strong>l nacionalcatolicisme. El<br />
que va ser riquesa per a <strong>un</strong>s va comportar<br />
pobresa per a d’altres.<br />
19<br />
MMONOGRÀFIC<br />
novembre-<strong>de</strong>sembre´17<br />
396<br />
Xile<br />
Dolors Piera, <strong>un</strong>a <strong>de</strong> <strong>les</strong> f<strong>un</strong>dadores <strong>de</strong> la<br />
Cooperativa <strong>de</strong> la Tècnica Freinet, arriba<br />
a Xile proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la República Dominicana.<br />
Treballa en l’ensenyament privat i<br />
durant <strong>un</strong>s anys és assessora al Ministeri<br />
d’Educació per a l’elaboració <strong>de</strong> programes<br />
educatius. L’esperit i <strong>les</strong> metodologies renovadores<br />
que havia practicat intensament<br />
a Catal<strong>un</strong>ya continua aplicant-<strong>les</strong> a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong><br />
on treballa a Santiago <strong>de</strong> Xile. Primer<br />
en <strong>un</strong>a escola per a nens difícils; més tard<br />
en <strong>un</strong>a escola pilot privada <strong>de</strong> jueus, Balik;<br />
<strong>de</strong>sprés, a l’escola An<strong>de</strong>rsen, on aplica <strong>les</strong><br />
metodologies freinetianes. El seu treball a<br />
favor d’<strong>un</strong>a educació activa amb <strong>un</strong> marcat<br />
to social el comparteix amb l’activitat pública<br />
<strong>de</strong> marcat to social —no obli<strong>de</strong>m que<br />
va ser <strong>un</strong>a <strong>de</strong> <strong>les</strong> f<strong>un</strong>dadores <strong>de</strong>l PSUC—,<br />
i igualment es compromet socialment tal<br />
com havia fet anteriorment i organitza el I<br />
Congreso <strong>de</strong> Mujeres <strong>de</strong> Santiago.<br />
Per acabar<br />
Classe <strong>de</strong> música i dansa <strong>de</strong>ls nois i noies <strong>de</strong> l'Instituto Montessori San Jorge, f<strong>un</strong>dat a Caracas pel mestre<br />
Joan Gols Soler.<br />
Podríem continuar aquesta relació d’esco<strong>les</strong><br />
i mestres ampliant-la. Però amb el
Llars <strong>de</strong> criança<br />
sumari<br />
Els infants són ciutadans <strong>de</strong> ple dret <strong>de</strong>s que neixen.<br />
Aquesta afirmació ens porta a pensar que la<br />
societat ha <strong>de</strong> vetllar perquè tinguin <strong>les</strong> condicions<br />
més favorab<strong>les</strong> per satisfer <strong>les</strong> seves necessitats, tant<br />
físiques com emocionals i intel·lectuals.<br />
Per això ens preocupen dues qüestions que tenen<br />
la petita infància com a protagonista i que, per diferents<br />
raons, sovint apareixen als mitjans <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icació.<br />
Una és la repetició constant <strong>de</strong> la necessitat<br />
d’invertir en el 0-3 i l’altra, la publicació <strong>de</strong> l’acord<br />
<strong>de</strong> Govern <strong>de</strong>l 13 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y on s’an<strong>un</strong>ciava textualment<br />
que «el Govern ha iniciat els tràmits per a<br />
l’elaboració d’<strong>un</strong> nou <strong>de</strong>cret que regularà els serveis<br />
<strong>de</strong> criança a la llar per a la petita infància».<br />
Hi estem d’acord: s’ha d’invertir molt més en<br />
serveis d’atenció a la petita infància, però potser<br />
no estem tan d’acord amb la i<strong>de</strong>a que s’hi ha d’invertir<br />
per solucionar problemes<br />
futurs. No hem<br />
après res en tots aquests<br />
anys que ens hem cansat <strong>de</strong> sentir que els infants<br />
<strong>de</strong>s que neixen són capaços, competents, i que la<br />
infància és <strong>un</strong> valor en si mateixa? Tornarem als<br />
temps en els quals els infants eren vistos amb els<br />
ulls <strong>de</strong>l <strong>de</strong>mà? Francament crèiem que ja érem en<br />
<strong>un</strong>a altra pantalla. És evi<strong>de</strong>nt que s’ha d’invertir<br />
en el 0-3, és evi<strong>de</strong>nt que hi ha d’haver <strong>un</strong>a oferta<br />
més àmplia <strong>de</strong> serveis que tinguin en compte <strong>les</strong><br />
característiques <strong>de</strong>ls infants d’aquesta edat, amb<br />
professionals altament preparats i en espais on trobin<br />
resposta a <strong>les</strong> seves necessitats. S’ha d’invertir<br />
en el 0-3 perquè el compromís <strong>de</strong> la societat és<br />
vetllar pels seus drets inalienab<strong>les</strong>. A més, també,<br />
perquè és <strong>un</strong>a inversió <strong>de</strong> futur, però aquest no ha<br />
<strong>de</strong> ser en cap cas l’argument.<br />
Tenim a l’horitzó <strong>un</strong> nou <strong>de</strong>cret que regularà <strong>les</strong><br />
llars <strong>de</strong> criança. És el que fan <strong>les</strong> administracions:<br />
regular situacions que es troben en <strong>un</strong> buit legal.<br />
Això està bé, però quan comencem a llegir els tres<br />
p<strong>un</strong>ts immediatament posteriors a l’encapçalament<br />
<strong>de</strong>l document mencionat, veiem per on aniran <strong>les</strong><br />
coses: <strong>les</strong> llars <strong>de</strong> criança seran <strong>un</strong> servei <strong>de</strong> conciliació<br />
familiar; la regulació donarà paraigua legal<br />
als treballadors, la qual cosa donarà seguretat a<br />
pares i infants; es regula perquè hi ha aproximadament<br />
dues-centes persones que fan <strong>de</strong> mares <strong>de</strong><br />
dia. Ni <strong>un</strong>a paraula sobre la importància <strong>de</strong> l’atenció<br />
als infants, <strong>de</strong>ls seus drets, <strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong><br />
fer <strong>un</strong>a reflexió sobre quins han <strong>de</strong> ser els serveis<br />
que atenguin infants i famílies. Evi<strong>de</strong>ntment, a<br />
mesura que avança el text, menciona condicions<br />
en relació amb <strong>les</strong> professionals, amb l’habitatge,<br />
la seguretat... Segur que no hi faltarà cap element<br />
legal, però és això el que necessita la petita infància?<br />
Necessiten <strong>un</strong>a regulació laboral? O necessiten<br />
que s’enforteixin i millorin els serveis públics<br />
d’atenció a la petita infància?<br />
<strong>Infància</strong> en Xarxa Com entenem la inclusió en l’educació infantil? 2<br />
Plana oberta Pas a pas i sempre cap endavant... Equip educatiu E. B. M. Pam i Pipa 3<br />
Educar <strong>de</strong> 0 a 6 anys Camins cap al disseny d'<strong>un</strong>s espais amab<strong>les</strong> i habitab<strong>les</strong> Jenny Silvente 10<br />
Escola 0-3 Menjar en braços Cecilia Orta 15<br />
Comencem a observar Mireia Bellapart 19<br />
Bones pensa<strong>de</strong>s La bel<strong>les</strong>a <strong>de</strong> l’art efímer. Pintant bassals Angaleta Bosch 22<br />
Escola 3-6 Aprehenent el món a infantil Ánge<strong>les</strong> Abelleira 24<br />
Descobrim el món <strong>de</strong> la Kveta Pacovská<br />
Cristina Àngel, Sandra Monfort, Miriam Comino,<br />
Luz Recio, Montse Colil<strong>les</strong> 29<br />
L’entrevista<br />
Conversa amb Søs Bayer<br />
«Jugar, com aprendre, només es pot fer si hi ha vol<strong>un</strong>tat» Pau Rodríguez 34<br />
Infant i societat Una perspectiva privilegiada Pilar Polo i Marcos Camarzana 37<br />
El conte Ap<strong>un</strong>ts sobre la mediació literària Roser Ros 42<br />
Llibres a mans La ciutat vista <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls llibres Roser Ros 45<br />
Informacions 46<br />
sumari<br />
Blogs, llibres i més 47
socials 216.qxd 24/10/<strong>2017</strong> 17:03 PÆgina 1<br />
editorial<br />
219 in-fàn-ci-a<br />
Llars <strong>de</strong> criança<br />
Els infants són ciutadans <strong>de</strong> ple dret <strong>de</strong>s que neixen.<br />
Aquesta afirmació ens porta a pensar que la<br />
societat ha <strong>de</strong> vetllar perquè tinguin <strong>les</strong> condicions<br />
més favorab<strong>les</strong> per satisfer <strong>les</strong> seves necessitats, tant<br />
físiques com emocionals i intel·lectuals.<br />
Per això ens preocupen dues qüestions que tenen<br />
la petita infància com a protagonista i que, per diferents<br />
raons, sovint apareixen als mitjans <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icació.<br />
Una és la repetició constant <strong>de</strong> la necessitat<br />
d’invertir en el 0-3 i l’altra, la publicació <strong>de</strong> l’acord<br />
<strong>de</strong> Govern <strong>de</strong>l 13 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y on s’an<strong>un</strong>ciava textualment<br />
que «el Govern ha iniciat els tràmits per a<br />
l’elaboració d’<strong>un</strong> nou <strong>de</strong>cret que regularà els serveis<br />
<strong>de</strong> criança a la llar per a la petita infància».<br />
Hi estem d’acord: s’ha d’invertir molt més en<br />
serveis d’atenció a la petita infància, però potser<br />
no estem tan d’acord amb la i<strong>de</strong>a que s’hi ha d’invertir<br />
per solucionar problemes<br />
futurs. No hem<br />
après res en tots aquests<br />
anys que ens hem cansat <strong>de</strong> sentir que els infants<br />
<strong>de</strong>s que neixen són capaços, competents, i que la<br />
infància és <strong>un</strong> valor en si mateixa? Tornarem als<br />
temps en els quals els infants eren vistos amb els<br />
ulls <strong>de</strong>l <strong>de</strong>mà? Francament crèiem que ja érem en<br />
<strong>un</strong>a altra pantalla. És evi<strong>de</strong>nt que s’ha d’invertir<br />
en el 0-3, és evi<strong>de</strong>nt que hi ha d’haver <strong>un</strong>a oferta<br />
més àmplia <strong>de</strong> serveis que tinguin en compte <strong>les</strong><br />
característiques <strong>de</strong>ls infants d’aquesta edat, amb<br />
professionals altament preparats i en espais on trobin<br />
resposta a <strong>les</strong> seves necessitats. S’ha d’invertir<br />
en el 0-3 perquè el compromís <strong>de</strong> la societat és<br />
vetllar pels seus drets inalienab<strong>les</strong>. A més, també,<br />
perquè és <strong>un</strong>a inversió <strong>de</strong> futur, però aquest no ha<br />
<strong>de</strong> ser en cap cas l’argument.<br />
Tenim a l’horitzó <strong>un</strong> nou <strong>de</strong>cret que regularà <strong>les</strong><br />
llars <strong>de</strong> criança. És el que fan <strong>les</strong> administracions:<br />
regular situacions que es troben en <strong>un</strong> buit legal.<br />
Això està bé, però quan comencem a llegir els tres<br />
p<strong>un</strong>ts immediatament posteriors a l’encapçalament<br />
<strong>de</strong>l document mencionat, veiem per on aniran <strong>les</strong><br />
coses: <strong>les</strong> llars <strong>de</strong> criança seran <strong>un</strong> servei <strong>de</strong> conciliació<br />
familiar; la regulació donarà paraigua legal<br />
als treballadors, la qual cosa donarà seguretat a<br />
pares i infants; es regula perquè hi ha aproximadament<br />
dues-centes persones que fan <strong>de</strong> mares <strong>de</strong><br />
dia. Ni <strong>un</strong>a paraula sobre la importància <strong>de</strong> l’atenció<br />
als infants, <strong>de</strong>ls seus drets, <strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong><br />
fer <strong>un</strong>a reflexió sobre quins han <strong>de</strong> ser els serveis<br />
que atenguin infants i famílies. Evi<strong>de</strong>ntment, a<br />
mesura que avança el text, menciona condicions<br />
en relació amb <strong>les</strong> professionals, amb l’habitatge,<br />
la seguretat... Segur que no hi faltarà cap element<br />
legal, però és això el que necessita la petita infància?<br />
Necessiten <strong>un</strong>a regulació laboral? O necessiten<br />
que s’enforteixin i millorin els serveis públics<br />
d’atenció a la petita infància?<br />
<strong>Infància</strong> en Xarxa Com entenem la inclusió en l’educació infantil? 2<br />
novembre <strong>de</strong>sembre <strong>2017</strong><br />
1
el conte<br />
Ap<strong>un</strong>ts sobre<br />
la mediació literària<br />
novembre <strong>de</strong>sembre <strong>2017</strong><br />
42<br />
Una mare explicant <strong>un</strong>a rondalla al seu fill<br />
mentre l’ajuda a dormir. Un mestre oferint la<br />
recreació verbal d’<strong>un</strong> llibre àlbum molt estimat<br />
pel grup. Un infant recordant la proppassada<br />
vivència d’anar d’excursió. Una nena plantejant<br />
<strong>un</strong>a en<strong>de</strong>vinalla a <strong>un</strong> company. Un pare<br />
revivint <strong>un</strong>a aventi <strong>de</strong> la seva infància davant<br />
<strong>de</strong>ls seus fills. Cinc casos que exemplifiquen<br />
diversos actes <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icació <strong>de</strong> paraula;<br />
però també situacions folklòriques diverses<br />
encamina<strong>de</strong>s a cercar proximitat com<strong>un</strong>icativa<br />
amb <strong>un</strong>a obra d’art verbal efímera.<br />
Roser Ros<br />
De la com<strong>un</strong>icació<br />
literària<br />
Quan estem en contacte<br />
directe i ens trobem<br />
volent resoldre<br />
alg<strong>un</strong>a situació difícil,<br />
<strong>de</strong>licada, o qui sap si<br />
conflictiva, ens trobem<br />
dins d’<strong>un</strong> tipus<br />
especial <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icació<br />
anomenat folklore.<br />
Una modalitat relacionada amb <strong>un</strong>a més<br />
que evi<strong>de</strong>nt f<strong>un</strong>ció poètica i intenció estètica,<br />
característiques que li venen dona<strong>de</strong>s per la<br />
seva filiació literària i, per tant, artística.<br />
Per a Josep M. Pujol (citat per Oriol, C. i<br />
E. Samper, 2013) aquest tipus <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icació<br />
ha estat i és part intrínseca <strong>de</strong> l’aprenentatge<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> pautes culturals, familiars i socials<br />
<strong>de</strong> l’individu, així com <strong>de</strong> <strong>les</strong> diverses com<strong>un</strong>itats<br />
que conforma i comparteix amb els<br />
altres individus, al si <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals s’educa i s’amara<br />
<strong>de</strong> cultura, compartint<br />
i fent ús <strong>de</strong>ls<br />
referents que la caracteritzen,<br />
però també<br />
creant-ne <strong>de</strong> nous .<br />
És clar que tots som<br />
convidats a dur a terme<br />
aquest acte <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icació.<br />
Però també és<br />
cert que reconeixem<br />
que, entre els amics,<br />
coneguts i saludats nostres, hi ha gent que té<br />
especialment <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s <strong>un</strong>es habilitats<br />
que els fan idonis per amenitzar vetlla<strong>de</strong>s explicant<br />
acudits, o per difondre els mites <strong>de</strong> la terra<br />
o els costums i <strong>les</strong> creences d’<strong>un</strong>a com<strong>un</strong>itat, o<br />
escarnir-la, o per amplificar a través <strong>de</strong> <strong>les</strong> xarxes<br />
socials <strong>les</strong> qualitats d’<strong>un</strong> tal llibre o producte<br />
cultural. Quants pares, mares, germans grans<br />
o cosinalla, onc<strong>les</strong> i tietes, avis, veïnats són<br />
capaços d’encantar <strong>les</strong> orel<strong>les</strong> d’infants i joves?; i<br />
ja en <strong>un</strong> cercle més ampli <strong>de</strong> la com<strong>un</strong>itat social<br />
que freqüentem, alg<strong>un</strong>s professionals, educadors<br />
<strong>de</strong> moltes menes (monitors, pedagogs<br />
socials, mestres, bibliotecaris, animadors, etc.),<br />
practiquen la mediació literària, i alg<strong>un</strong>s d’ells<br />
ni tan sols són conscients d’estar <strong>de</strong>senvolupant<br />
aquesta tasca ni <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r que posseeixen. Però<br />
<strong>un</strong>a cosa és certa: a tothom que explica, se sàpiga<br />
o no mediador literari, coneixedor o no <strong>de</strong> la<br />
seva capacitat <strong>de</strong> seducció, li cal, tant sí com no,<br />
la presència d’altres individus disposats a <strong>de</strong>ixar-se<br />
dur per <strong>les</strong> seves habilitats i els seus sabers.<br />
Sense escolta no hi ha explicació que valgui. A<br />
tot emissor li cal, com a mínim, <strong>un</strong> receptor.<br />
Els individus que escolten, conscientment o<br />
no, es proporcionen a si mateixos <strong>un</strong> bitllet<br />
d’entrada al vast món <strong>de</strong> la literatura, sobretot<br />
si qui explica ho fa amb tremp artístic.<br />
Perquè...<br />
«¿Qué es la literatura, sino la expresión <strong>de</strong> estados <strong>de</strong><br />
ánimo a través <strong>de</strong>l vehículo <strong>de</strong>l símbolo y el inci<strong>de</strong>nte?<br />
¿Y acaso no hay estados <strong>de</strong> ánimo que necesitan <strong>de</strong>l<br />
in-fàn-ci-a 219
el conte<br />
219 in-fàn-ci-a<br />
novembre <strong>de</strong>sembre <strong>2017</strong><br />
43
el conte<br />
novembre <strong>de</strong>sembre <strong>2017</strong><br />
44<br />
Cielo, el Infierno, el Purgatorio y la tierra <strong>de</strong> las hadas<br />
para su expresión, más que <strong>de</strong> esta ruinosa Tierra?<br />
Mejor dicho, ¿acaso no hay estados <strong>de</strong> ánimo que no<br />
encontrarán expresión a menos que haya hombres que<br />
se atrevan a mezclar el Cielo, el Infierno, el Purgatorio<br />
y la tierra <strong>de</strong> las hadas, o incluso colocar cabezas <strong>de</strong> bestias<br />
en los cuerpos <strong>de</strong> los hombres, o introducir las<br />
almas <strong>de</strong> los hombres en el corazón <strong>de</strong> las rocas? Avancemos,<br />
narradores <strong>de</strong> historias, y atrapemos cualquier<br />
presa que el corazón anhele, y no tengamos miedo.<br />
Todo existe, todo es verdad y la tierra sólo es <strong>un</strong> poco<br />
<strong>de</strong> polvo bajo nuestros pies.»<br />
W. B. YEATS (2007, pàg. 12)<br />
De quan la literatura s’explica i s’escolta<br />
Sense menysprear la importància <strong>de</strong>l rol que<br />
juguen els iguals entre ells, els adults som <strong>un</strong>s<br />
magnífics introductors a la literatura per als<br />
infants i joves. En efecte, moguts per <strong>un</strong>es<br />
ganes irrefrenab<strong>les</strong> <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icar-nos i molt<br />
sovint donant resposta a la crida <strong>de</strong>ls infants,<br />
els adults ens afanyem a explicar-los contes o a<br />
llegir-los llibres o a interpretar-los-els. La situació<br />
dona peu a escoltar, mirar, llegir, compartir,<br />
explicar, inventar i també a dialogar. Tot<br />
plegat, maneres diverses <strong>de</strong> practicar la literatura<br />
sense cap altra vol<strong>un</strong>tat que passar-s’ho<br />
bé. Alg<strong>un</strong>s pares i mares <strong>de</strong> família practiquen<br />
aquest esport, aconsellats o induïts per l’escola,<br />
que els repeteix <strong>un</strong>a vegada i <strong>un</strong>a altra que<br />
fent això millorarà l’apetència lectora <strong>de</strong>ls seus<br />
fills i fil<strong>les</strong>. I fan bé, ja que, tot i que no és<br />
garantit al 100%, el que sí que és cert és que<br />
d’aquesta manera es reforcen llaços afectius<br />
irreversib<strong>les</strong> i, al mateix temps, es fan properes<br />
<strong>les</strong> aventures <strong>de</strong> personatges <strong>de</strong> ficció –o no–<br />
que passen a engrossir l’imaginari <strong>de</strong> qui escolta,<br />
sense oblidar que la lectura <strong>de</strong> bons textos<br />
enriqueix la parla d’<strong>un</strong> i altre.<br />
Entre els explicadors <strong>de</strong> contes actuals (als<br />
joves pares <strong>de</strong> família, s’hi afegeixen també<br />
força mestres o bibliotecaris), hi ha sovint la<br />
temença que, si no se segueix la versió «original»<br />
d’<strong>un</strong> <strong>de</strong>terminat conte «popular» (sobretot<br />
quan es fa <strong>de</strong> viva veu), no s’està «complint»<br />
amb la tradició; aquest dubte és fill <strong>de</strong><br />
la creença que existeix <strong>un</strong> «mo<strong>de</strong>l» pre<strong>de</strong>terminat<br />
al qual cal sotmetre’s, cosa que és ben<br />
ll<strong>un</strong>y <strong>de</strong> la realitat. En escollir la seva versió,<br />
el narrador intervé en persona i se’n fa intèrpret<br />
en la mesura que, <strong>de</strong> l’escenari que exposa,<br />
no n’existeix <strong>un</strong> mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong>finitivament fixat<br />
malgrat que els llibres ens puguin fer creure el<br />
contrari.<br />
Em sembla interessant aportar el testimoni<br />
<strong>de</strong>l filòsof i hel·lenista francès, l’estudiós Jean-<br />
Pierre Vernant (2000, 5-6), quan <strong>de</strong>scriu amb<br />
tota simplicitat els seus moments com a narrador<br />
casolà:<br />
Fa <strong>un</strong> quart <strong>de</strong> segle, quan el meu nét era <strong>un</strong><br />
nen i amb la meva dona i amb mi passava <strong>les</strong><br />
vacances, vam establir <strong>un</strong>a regla tan imperativa<br />
com la cura personal i l’hora <strong>de</strong>ls àpats.<br />
Cada vespre, quan era el moment <strong>de</strong> ficar<br />
Julien al llit, sentia que em cridava <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
seva habitació amb <strong>un</strong>a certa impaciència:<br />
«Bavi, el conte, el conte!». A<strong>les</strong>hores m’asseia<br />
al seu costat i li explicava <strong>un</strong>a llegenda grega.<br />
Sense esforçar-m’hi gaire, triava alg<strong>un</strong>a cosa <strong>de</strong>l<br />
repertori <strong>de</strong> mites que em passava el temps<br />
analitzant, <strong>de</strong>corticant, comparant, interpretant,<br />
mirant <strong>de</strong> comprendre, i llavors ho transmetia<br />
com qui explica <strong>un</strong> conte <strong>de</strong> fa<strong>de</strong>s, sense<br />
cap altra preocupació que resseguir, al llarg <strong>de</strong><br />
la narració i d’<strong>un</strong>a p<strong>un</strong>ta a l’altra, el fil <strong>de</strong>l relat<br />
en tota la seva tensió dramàtica. Hi havia <strong>un</strong>a<br />
vegada... Julien semblava escoltar-se’ls tan content...<br />
Jo n’estava, també. Em feia molt feliç<br />
lliurar-li directament, <strong>de</strong> boca a orella, <strong>un</strong>a<br />
petita part d’aquest <strong>un</strong>ivers grec al qual em<br />
sento tan lligat i la supervivència <strong>de</strong>l qual, en<br />
el món d’avui i entre nosaltres, em sembla més<br />
necessària que mai.<br />
Amb el seu testimoniatge, Vernant exposa<br />
quin és l’esperit amb el qual convé encarar la<br />
necessària i, a la vegada, privilegiada tasca <strong>de</strong><br />
mediació literària entre <strong>un</strong> adult i <strong>un</strong> infant. •<br />
Bibliografia<br />
ORIOL, C. i E. SAMPER (ed.): Això era i no era. Obra<br />
folklòrica <strong>de</strong> Josep M. Pujol, Tarragona: Universitat<br />
Rovira Virgili, 2013.<br />
VERNANT, J. P.: L’<strong>un</strong>ivers, els déus, els homes,<br />
Barcelona: Empúries, 2000.<br />
YEATS, W. B.: El crepúsculo celta. Mito, fantasía y folclore,<br />
Barcelona: Obelisco, 2007.<br />
in-fàn-ci-a 219
166 in-fan-cia<br />
Escuela pública y <strong>de</strong> calidad<br />
La aparición <strong>de</strong> servicios <strong>de</strong> atención a la primera<br />
infancia con tinte alternativo está indicando, por<br />
<strong>un</strong>a parte, la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> las familias <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>los<br />
<strong>de</strong> escuela diferentes a los ofertados en la actualidad,<br />
y por otra, la falta <strong>de</strong> atención <strong>de</strong> los po<strong>de</strong>res<br />
públicos a este sector.<br />
Des<strong>de</strong> que nacen, los niños y niñas son ciudadanos<br />
<strong>de</strong> pleno <strong>de</strong>recho, lo que conlleva que la sociedad<br />
<strong>de</strong>be protegerlos para que tengan las condiciones más<br />
favorab<strong>les</strong> y óptimas para satisfacer sus necesida<strong>de</strong>s,<br />
tanto las físicas como las emociona<strong>les</strong> e intelectua<strong>les</strong>.<br />
Por eso nos preocupa la casi nula inversión por parte<br />
<strong>de</strong> las autonomías en la pequeña infancia. No es<br />
<strong>de</strong> recibo, a estas alturas, plantearse qué <strong>de</strong>partamento<br />
o qué institución <strong>de</strong>be asumir esta competencia.<br />
sumario<br />
Si se <strong>de</strong>be incluir en las partidas <strong>de</strong> las arcas m<strong>un</strong>icipa<strong>les</strong><br />
o bien en las <strong>de</strong> las consejerías <strong>de</strong> educación o<br />
bien en las consejerías vinculadas a los as<strong>un</strong>tos socia<strong>les</strong>.<br />
Lo verda<strong>de</strong>ramente importante y primordial es<br />
darse cuenta y ser consciente <strong>de</strong> que la atención a la<br />
primera infancia es <strong>un</strong> servicio responsabilidad <strong>de</strong><br />
toda y para con toda la sociedad. No vale escudarse<br />
en estos <strong>de</strong>bates estéri<strong>les</strong> para no avanzar en la creación<br />
<strong>de</strong> servicios públicos y <strong>de</strong> calidad, con el compromiso<br />
social <strong>de</strong> ofrecer atención y educación en los<br />
años más vulnerab<strong>les</strong> y, a la vez, con <strong>un</strong> mayor <strong>de</strong>sarrollo<br />
integral <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> cualquier ciudadano.<br />
El vacío legal y la escasa posibilidad social <strong>de</strong> llegar<br />
a las administraciones llevan al abandono <strong>de</strong><br />
cada familia a su suerte, según sus recursos económicos<br />
y sus intereses profesiona<strong>les</strong>. Y esta <strong>de</strong>manda<br />
está animando la proliferación <strong>de</strong> proyectos bien<br />
intencionados pero que, en gran medida, carecen<br />
<strong>de</strong> financiación y formación suficiente.<br />
Des<strong>de</strong> estas líneas queremos, <strong>un</strong>a vez más, reivindicar<br />
la creación <strong>de</strong> servicios públicos para la primera<br />
infancia y exigir mo<strong>de</strong>los educativos en los que<br />
se prime el <strong>de</strong>sarrollo <strong>de</strong> las capacida<strong>de</strong>s y el crecimiento<br />
global, social, <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icación y <strong>de</strong> autonomía.<br />
Porque estos servicios han <strong>de</strong> <strong>de</strong>jar atrás su<br />
exclusivo mo<strong>de</strong>lo asistencial y <strong>de</strong> atención a los cuidados<br />
básicos, sin caer en los mo<strong>de</strong>los preescolares,<br />
para exigir contextos educativos que amplíen y<br />
diversifiquen las experiencias vividas en el contexto<br />
familiar, y que introduzcan a los niños y niñas en el<br />
<strong>un</strong>iverso cultural, en las costumbres y los valores <strong>de</strong><br />
la sociedad en la que viven.<br />
Los servicios y las escuelas públicas <strong>de</strong> calidad<br />
<strong>de</strong>ben ser como <strong>un</strong> andamio en el que el niño<br />
encuentra el apoyo necesario para po<strong>de</strong>r construirse.<br />
A su lado están los adultos atentos, que lo ayudan<br />
con sus enseñanzas a la vez que procuran por<br />
su autonomía, en <strong>un</strong> entorno rico en relaciones,<br />
oport<strong>un</strong>ida<strong>de</strong>s y retos.<br />
El problema no es la escuela. Sino lo que ofrece<br />
la escuela. Para lograr <strong>un</strong> cambio <strong>de</strong>bemos compren<strong>de</strong>r<br />
y conmovernos para, a partir <strong>de</strong> los argumentos<br />
esgrimidos <strong>de</strong>s<strong>de</strong> estas alternativas educativas,<br />
dar respuestas a esas <strong>de</strong>mandas <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el propio<br />
sistema educativo; muchas <strong>de</strong> ellas se f<strong>un</strong>damentan<br />
en principios básicos <strong>de</strong>fendidos <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la revista<br />
INFANCIA y la Asociación <strong>de</strong> Maestros Rosa<br />
Sensat, como la escucha, la mirada, la ternura, la<br />
cali<strong>de</strong>z en las relaciones y la reivindicación <strong>de</strong> <strong>un</strong>a<br />
atención administrativa y social como la que realmente<br />
se merecen los niños y niñas.<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
1<br />
Página abierta (En) el nombre <strong>de</strong> los padres Angaleta Bosch 2<br />
Educar <strong>de</strong> 0 a 6 años Guía para el análisi y la evaluación <strong>de</strong> los espacios escolares Beatriz Trueba 4<br />
Escuela 0-3 Detal<strong>les</strong> invisib<strong>les</strong> Montse Riu y Marta Torras 11<br />
En la mesa, como los adultos Juanjo Quintela 17<br />
Qué vemos, cómo lo contamos Espiral y espiral Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catal<strong>un</strong>ya 20<br />
Escuela 3-6 El lenguaje <strong>de</strong>l alma Andrés Parada 22<br />
Descubriendo los petroglifos Ángela Mileti y Óscar Abilleira 29<br />
<strong>Infancia</strong> y salud ¡Salgamos al patio! Arene Ruiz 37<br />
¿A qué jugamos? El libro <strong>de</strong> los juegos (y III) 43<br />
Informaciones 44<br />
sumario<br />
Libros al alcance <strong>de</strong> los niños 45<br />
Mediateca 46
1 pagina abierta.qxd 23/10/<strong>2017</strong> 14:34 PÆgina 1<br />
editorial<br />
166 in-fan-cia<br />
Escuela pública y <strong>de</strong> calidad<br />
La aparición <strong>de</strong> servicios <strong>de</strong> atención a la primera<br />
infancia con tinte alternativo está indicando, por<br />
<strong>un</strong>a parte, la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> las familias <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>los<br />
<strong>de</strong> escuela diferentes a los ofertados en la actualidad,<br />
y por otra, la falta <strong>de</strong> atención <strong>de</strong> los po<strong>de</strong>res<br />
públicos a este sector.<br />
Des<strong>de</strong> que nacen, los niños y niñas son ciudadanos<br />
<strong>de</strong> pleno <strong>de</strong>recho, lo que conlleva que la sociedad<br />
<strong>de</strong>be protegerlos para que tengan las condiciones más<br />
favorab<strong>les</strong> y óptimas para satisfacer sus necesida<strong>de</strong>s,<br />
tanto las físicas como las emociona<strong>les</strong> e intelectua<strong>les</strong>.<br />
Por eso nos preocupa la casi nula inversión por parte<br />
<strong>de</strong> las autonomías en la pequeña infancia. No es<br />
<strong>de</strong> recibo, a estas alturas, plantearse qué <strong>de</strong>partamento<br />
o qué institución <strong>de</strong>be asumir esta competencia.<br />
Si se <strong>de</strong>be incluir en las partidas <strong>de</strong> las arcas m<strong>un</strong>icipa<strong>les</strong><br />
o bien en las <strong>de</strong> las consejerías <strong>de</strong> educación o<br />
bien en las consejerías vinculadas a los as<strong>un</strong>tos socia<strong>les</strong>.<br />
Lo verda<strong>de</strong>ramente importante y primordial es<br />
darse cuenta y ser consciente <strong>de</strong> que la atención a la<br />
primera infancia es <strong>un</strong> servicio responsabilidad <strong>de</strong><br />
toda y para con toda la sociedad. No vale escudarse<br />
en estos <strong>de</strong>bates estéri<strong>les</strong> para no avanzar en la creación<br />
<strong>de</strong> servicios públicos y <strong>de</strong> calidad, con el compromiso<br />
social <strong>de</strong> ofrecer atención y educación en los<br />
años más vulnerab<strong>les</strong> y, a la vez, con <strong>un</strong> mayor <strong>de</strong>sarrollo<br />
integral <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> cualquier ciudadano.<br />
El vacío legal y la escasa posibilidad social <strong>de</strong> llegar<br />
a las administraciones llevan al abandono <strong>de</strong><br />
cada familia a su suerte, según sus recursos económicos<br />
y sus intereses profesiona<strong>les</strong>. Y esta <strong>de</strong>manda<br />
está animando la proliferación <strong>de</strong> proyectos bien<br />
intencionados pero que, en gran medida, carecen<br />
<strong>de</strong> financiación y formación suficiente.<br />
Des<strong>de</strong> estas líneas queremos, <strong>un</strong>a vez más, reivindicar<br />
la creación <strong>de</strong> servicios públicos para la primera<br />
infancia y exigir mo<strong>de</strong>los educativos en los que<br />
se prime el <strong>de</strong>sarrollo <strong>de</strong> las capacida<strong>de</strong>s y el crecimiento<br />
global, social, <strong>de</strong> com<strong>un</strong>icación y <strong>de</strong> autonomía.<br />
Porque estos servicios han <strong>de</strong> <strong>de</strong>jar atrás su<br />
exclusivo mo<strong>de</strong>lo asistencial y <strong>de</strong> atención a los cuidados<br />
básicos, sin caer en los mo<strong>de</strong>los preescolares,<br />
para exigir contextos educativos que amplíen y<br />
diversifiquen las experiencias vividas en el contexto<br />
familiar, y que introduzcan a los niños y niñas en el<br />
<strong>un</strong>iverso cultural, en las costumbres y los valores <strong>de</strong><br />
la sociedad en la que viven.<br />
Los servicios y las escuelas públicas <strong>de</strong> calidad<br />
<strong>de</strong>ben ser como <strong>un</strong> andamio en el que el niño<br />
encuentra el apoyo necesario para po<strong>de</strong>r construirse.<br />
A su lado están los adultos atentos, que lo ayudan<br />
con sus enseñanzas a la vez que procuran por<br />
su autonomía, en <strong>un</strong> entorno rico en relaciones,<br />
oport<strong>un</strong>ida<strong>de</strong>s y retos.<br />
El problema no es la escuela. Sino lo que ofrece<br />
la escuela. Para lograr <strong>un</strong> cambio <strong>de</strong>bemos compren<strong>de</strong>r<br />
y conmovernos para, a partir <strong>de</strong> los argumentos<br />
esgrimidos <strong>de</strong>s<strong>de</strong> estas alternativas educativas,<br />
dar respuestas a esas <strong>de</strong>mandas <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el propio<br />
sistema educativo; muchas <strong>de</strong> ellas se f<strong>un</strong>damentan<br />
en principios básicos <strong>de</strong>fendidos <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la revista<br />
INFANCIA y la Asociación <strong>de</strong> Maestros Rosa<br />
Sensat, como la escucha, la mirada, la ternura, la<br />
cali<strong>de</strong>z en las relaciones y la reivindicación <strong>de</strong> <strong>un</strong>a<br />
atención administrativa y social como la que realmente<br />
se merecen los niños y niñas.<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
1
infancia y salud<br />
¡Salgamos al patio!<br />
166 in-fan-cia<br />
Vivimos sumergidos<br />
en <strong>un</strong>a sociedad que<br />
sobreprotege a la infancia.<br />
Sin embargo, son<br />
muy escasas las ocasiones<br />
en las que los<br />
padres, las madres y los docentes nos paramos<br />
a reflexionar sobre las verda<strong>de</strong>ras necesida<strong>de</strong>s<br />
que tienen en esa etapa tan importante<br />
para su <strong>de</strong>sarrollo.<br />
En la sociedad actual, mayoritariamente<br />
urbanita y volcada en el consumo, es muy frecuente<br />
que los adultos dispongamos <strong>de</strong> muy<br />
poco tiempo libre para <strong>de</strong>dicar a los más<br />
pequeños, y por <strong>de</strong>sgracia, muy común que<br />
intentemos suplir esta carencia con todo tipo<br />
<strong>de</strong> objetos materia<strong>les</strong>. Así mismo, y tal y<br />
como reconoce la Asociación Americana <strong>de</strong><br />
Pediatría (APP), son excesivos los momentos<br />
que niños y niñas pasan frente a las pantallas<br />
In<strong>de</strong>pendientemente <strong>de</strong> las condiciones meteorológicas<br />
a las que se tengan que enfrentar, es<br />
imprescindible que los niños y las niñas <strong>de</strong><br />
infantil respiren el aire <strong>de</strong> la calle, ya que <strong>les</strong><br />
ayuda a adquirir ciertas capacida<strong>de</strong>s físicas<br />
y cognitivas <strong>de</strong> <strong>un</strong>a manera mucho más natural<br />
que en las clases.<br />
Arene Ruiz<br />
–televisión, tabletas,<br />
or<strong>de</strong>nadores, móvi<strong>les</strong>,<br />
etcétera–. Es muy<br />
cómodo para los mayores,<br />
ya que se <strong>de</strong>sconectan,<br />
consiguen que las<br />
criaturas <strong>de</strong>jen <strong>de</strong> existir durante <strong>un</strong> rato,<br />
pero no <strong>de</strong>bemos <strong>de</strong> per<strong>de</strong>r <strong>de</strong> vista el elevado<br />
coste que supone, ya que se ven muy mermadas<br />
sus oport<strong>un</strong>ida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> interacción y <strong>de</strong><br />
aprendizaje. Consi<strong>de</strong>ro que es insuficiente el<br />
tiempo <strong>de</strong>l que disponen para jugar al aire<br />
libre.<br />
Llegados a este p<strong>un</strong>to, me gustaría que nos<br />
parásemos a pensar si, a través <strong>de</strong> nuestras actitu<strong>de</strong>s,<br />
estamos consiguiendo educar niñas y<br />
niños sanos y felices. Las experiencias vividas<br />
tanto personal como profesionalmente me<br />
hacen pensar que no, que no somos realmente<br />
conscientes <strong>de</strong> la importancia que tiene y <strong>de</strong><br />
los beneficios que reporta a las criaturas disponer<br />
diariamente <strong>de</strong> tiempo suficiente para disfrutar<br />
y jugar en el exterior. Justamente es esta<br />
falta <strong>de</strong> consciencia lo que me ha impulsado a<br />
escribir este artículo.<br />
Quiero comenzar poniendo <strong>de</strong> manifiesto<br />
cuá<strong>les</strong> son los principa<strong>les</strong> beneficios que<br />
obtienen los pequeños y las pequeñas <strong>de</strong><br />
jugar al aire libre. In<strong>de</strong>pendientemente <strong>de</strong> las<br />
condiciones meteorológicas a las que se tengan<br />
que enfrentar, es imprescindible que los<br />
niños y las niñas <strong>de</strong> infantil respiren el aire<br />
<strong>de</strong> la calle, ya que <strong>les</strong> ayuda a adquirir ciertas<br />
capacida<strong>de</strong>s físicas y cognitivas <strong>de</strong> <strong>un</strong>a manera<br />
mucho más natural que en las clases. Una<br />
vez mencionados dichos beneficios, haré <strong>un</strong>as<br />
pequeñas propuestas para que los maestros<br />
reflexionen sobre cómo se pue<strong>de</strong> aumentar la<br />
calidad y la cantidad <strong>de</strong> los momentos en el<br />
exterior.<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
37
infancia y salud<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
38<br />
Principa<strong>les</strong> beneficios <strong>de</strong>l juego al aire libre<br />
en la etapa <strong>de</strong> infantil<br />
En mayor o menor grado, todos los padres,<br />
madres y maestros hemos experimentado el<br />
ma<strong>les</strong>tar y la tensión que se genera en los más<br />
pequeños y pequeñas ante las largas horas que<br />
estos pasan entre cuatro pare<strong>de</strong>s. Sin ser muchas<br />
veces conscientes <strong>de</strong> los beneficios que supone<br />
salir a la calle, frecuentemente hemos sentido la<br />
necesidad <strong>de</strong> hacerlo.<br />
Veamos más <strong>de</strong>tenidamente en qué medida<br />
jugar al aire libre contribuye a su <strong>de</strong>sarrollo:<br />
• Llevar <strong>un</strong>a vida más activa ayuda al <strong>de</strong>sarrollo<br />
<strong>de</strong> sus habilida<strong>de</strong>s motoras, <strong>de</strong> su<br />
motricidad gruesa y su motricidad fina.<br />
Está científicamente <strong>de</strong>mostrado que la<br />
práctica regular <strong>de</strong> la actividad física aporta<br />
oxígeno al cerebro, optimizando su f<strong>un</strong>cionamiento,<br />
a<strong>de</strong>más <strong>de</strong> generar <strong>un</strong>a respuesta<br />
<strong>de</strong> los neurotransmisores noradrenalina y<br />
dopamina, que intervienen en los procesos<br />
atenciona<strong>les</strong>. A su vez, mejora el estado <strong>de</strong><br />
ánimo y reduce el estrés.<br />
• Se estimula su capacidad innata <strong>de</strong> observación<br />
y exploración. Debemos respetar la<br />
observación y el autoaprendizaje <strong>de</strong> las criaturas<br />
sin interrumpir sus procesos. Los<br />
pequeños son curiosos por naturaleza y por<br />
ello, en la medida <strong>de</strong> lo posible, <strong>de</strong>bemos<br />
ofrecer<strong>les</strong> entornos estimulantes y tiempo<br />
suficiente para que puedan <strong>de</strong>tenerse y<br />
observar.<br />
• Se estimula su imaginación y su creatividad.<br />
Al encontrarse en <strong>un</strong> entorno muy<br />
diferente al <strong>de</strong> los recintos cerrados, fomentamos<br />
que piensen <strong>de</strong> forma creativa; <strong>de</strong><br />
esta manera aumenta su curiosidad y se dispara<br />
su imaginación.<br />
• Supone <strong>un</strong>a ayuda para ganar confianza en<br />
sí mismos, ya que ayuda a los niños y a las<br />
niñas a <strong>de</strong>sarrollar sus capacida<strong>de</strong>s e ir venciendo<br />
sus miedos.<br />
• Mejora sus habilida<strong>de</strong>s socia<strong>les</strong>: los niños y<br />
las niñas socializan <strong>de</strong> <strong>un</strong>a manera natural,<br />
sin estar bajo la presencia <strong>de</strong> los adultos. El<br />
trato con sus semejantes hace que se vuelvan<br />
más autónomos y sociab<strong>les</strong>.<br />
• Les ayuda a relajarse.<br />
in-fan-cia 166
infancia y salud<br />
Dicho esto, parece razonable hacer <strong>un</strong>a pausa<br />
y pararnos a reflexionar qué po<strong>de</strong>mos hacer<br />
para intentar aumentar el tiempo que disfrutan<br />
<strong>de</strong>l aire libre y que dicho tiempo sea <strong>de</strong><br />
calidad, en <strong>un</strong> entorno que se a<strong>de</strong>cúe a sus<br />
necesida<strong>de</strong>s e intereses.<br />
166 in-fan-cia<br />
Pequeñas propuestas para centros<br />
educativos<br />
1. Propuestas para aumentar el tiempo<br />
que pasan al aire libre<br />
Aumentar la cantidad <strong>de</strong> recreos. Como sabemos,<br />
en el sistema educativo finlandés, el cual<br />
recibe las mejores calificaciones m<strong>un</strong>dia<strong>les</strong> en<br />
la encuesta internacional PISA sobre los mejores<br />
sistemas educativos <strong>de</strong> la OCDE, tienen<br />
menos horas lectivas que en otros países.<br />
Consi<strong>de</strong>ran que <strong>de</strong>ben jugar el mayor tiempo<br />
posible, para que puedan gozar <strong>de</strong> su<br />
infancia. Cada 45 minutos lectivos, disfrutan<br />
<strong>de</strong> 15 minutos <strong>de</strong> recreo. Eso supone <strong>un</strong>a<br />
media <strong>de</strong> 75 minutos <strong>de</strong> recreo al día, <strong>un</strong>os<br />
momentos que casi siempre pasan al aire<br />
libre, cua<strong>les</strong>quiera que sean las condiciones<br />
meteorológicas.<br />
En este momento, cabe traer a colación la<br />
metodología <strong>de</strong> las bosquescuelas, para las cua<strong>les</strong><br />
«no existe el mal tiempo, sino ropa ina<strong>de</strong>cuada».<br />
Esta metodología <strong>de</strong> larga trayectoria<br />
apuesta por potenciar la enseñanza al aire libre<br />
y en contacto con la naturaleza. La naturaleza<br />
es la clase, y el juego se consi<strong>de</strong>ra <strong>un</strong> método<br />
natural <strong>de</strong> aprendizaje.<br />
Este mo<strong>de</strong>lo educativo nació en Dinamarca<br />
en 1950 y se extendió y popularizó por<br />
Alemania. En ambos casos estamos hablando<br />
<strong>de</strong> climas bastante más duros que el nuestro,<br />
por lo que las condiciones meteorológicas no<br />
<strong>de</strong>berían ser impedimento para salir al patio.<br />
Sacar las clases a la calle. Siendo conscientes <strong>de</strong><br />
que a día <strong>de</strong> hoy son muy poquitos los niños y<br />
las niñas <strong>de</strong> Educación Infantil que pue<strong>de</strong>n<br />
acce<strong>de</strong>r a proyectos tan interesantes como el<br />
<strong>de</strong> las bosquescuelas, en la medida <strong>de</strong> lo posible<br />
<strong>de</strong>beríamos ten<strong>de</strong>r a trabajar los aspectos<br />
curriculares fuera <strong>de</strong> las clases.<br />
Se pue<strong>de</strong> acercar la naturaleza a la escuela,<br />
para po<strong>de</strong>r observarla y experimentarla <strong>de</strong> forma<br />
directa.<br />
Una muestra <strong>de</strong> ello, y <strong>un</strong>a opción mucho más<br />
asequible que la anteriormente mencionada,<br />
podrían ser los huertos escolares. Para el objetivo<br />
que perseguimos, que los niños pasen la<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
39
infancia y salud<br />
mayor parte <strong>de</strong>l tiempo fuera, adquiriendo conceptos<br />
curriculares <strong>de</strong> <strong>un</strong>a manera lo más natural<br />
posible, no es necesario contar con <strong>un</strong> gran<br />
terreno para poner <strong>un</strong> huerto, ni con muchos<br />
conocimientos <strong>de</strong> horticultura. Basta con contar<br />
con <strong>un</strong>os maestros motivados para enseñar a<br />
«cultivar matemáticas», ayudar a compren<strong>de</strong>r los<br />
ciclos <strong>de</strong> la vida, o para inculcar el respeto por la<br />
naturaleza, entre otros muchos aspectos.<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
40<br />
2. Propuestas para a<strong>de</strong>cuar el espacio exterior<br />
<strong>de</strong> los centros<br />
Contar con <strong>un</strong> patio adaptado a las necesida<strong>de</strong>s<br />
rea<strong>les</strong> <strong>de</strong> los niños y las niñas <strong>de</strong> Educación Infantil.<br />
Si atendiésemos a las necesida<strong>de</strong>s rea<strong>les</strong> <strong>de</strong> la<br />
infancia, los patios educativos <strong>de</strong>berían ser más<br />
vivencia<strong>les</strong>, <strong>de</strong> manera que los niños puedan<br />
apren<strong>de</strong>r experimentando y observando.<br />
Los espacios <strong>de</strong>ben ser planeados, analizados<br />
y evaluados <strong>de</strong> acuerdo a los intereses y necesida<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> las criaturas.<br />
En palabras <strong>de</strong> Francesco Tonucci, afamado<br />
pensador, psicopedagogo y dibujante italiano,<br />
«el juego necesita variedad <strong>de</strong> entornos para<br />
hacerlo más rico». Des<strong>de</strong> <strong>un</strong>a perspectiva<br />
pedagógica, el patio <strong>de</strong>be proporcionar diferentes<br />
entornos para el libre esparcimiento.<br />
Antes <strong>de</strong> empezar a repensar el patio, <strong>de</strong>beríamos<br />
tener en cuenta los siguientes aspectos:<br />
• ¿Qué objetivos buscamos?<br />
• ¿Con qué características ambienta<strong>les</strong> y espacio<br />
físico contamos?<br />
• Introducir elementos natura<strong>les</strong>, teniendo en<br />
cuenta la normativa vigente y los criterios <strong>de</strong><br />
seguridad.<br />
Se pue<strong>de</strong>n crear varios espacios, ta<strong>les</strong> como:<br />
• Espacios para el movimiento: <strong>de</strong>snive<strong>les</strong>,<br />
pare<strong>de</strong>s <strong>de</strong> escalada, re<strong>de</strong>s, circuitos <strong>de</strong> troncos,<br />
montañas <strong>de</strong> neumáticos.<br />
• Areneros: tierra, arena, agua, utensilios para<br />
manipular e investigar.<br />
• Espacios para el juego simbólico: cocinitas,<br />
casitas, cabañas, tipis, barcos.<br />
• Huerto.<br />
A su vez, estaremos posibilitando que los<br />
pequeños dispongan <strong>de</strong> <strong>un</strong>a alternativa a los<br />
tradiciona<strong>les</strong> juegos competitivos, potenciando<br />
el juego, los aprendizajes y las relaciones<br />
positivas.<br />
in-fan-cia 166
infancia y salud<br />
166 in-fan-cia<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
41
infancia y salud<br />
noviembre diciembre <strong>2017</strong><br />
42<br />
Concluyendo…<br />
Tanto pediatras como psicólogos infanti<strong>les</strong><br />
hacen hincapié en la importancia <strong>de</strong> que niños<br />
y niñas pasen tiempo al aire libre, al menos<br />
<strong>un</strong>a hora al día en espacios abiertos, ya que<br />
está <strong>de</strong>mostrado que <strong>les</strong> ayuda a aumentar su<br />
bienestar físico y emocional. No necesitan<br />
gran<strong>de</strong>s cosas para crecer sanos y felices, basta<br />
con que los adultos –padres, madres y educadores–<br />
<strong>les</strong> proporcionemos el espacio y el clima<br />
a<strong>de</strong>cuados.<br />
Por todo ello, es importante que <strong>de</strong>mos al<br />
recreo la importancia que se merece, <strong>de</strong>stinándole<br />
el tiempo necesario y convirtiendo el<br />
patio en <strong>un</strong> espacio lo suficientemente estimulante.<br />
Son muchos los maestros que opinan que el<br />
recreo <strong>de</strong>bería ser parte <strong>de</strong>l currículo. No hemos<br />
<strong>de</strong> caer en la tentación <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rarlo <strong>un</strong> premio,<br />
ya que es mucho más que eso. Los niños y<br />
las niñas <strong>de</strong>ben tener la oport<strong>un</strong>idad <strong>de</strong> salir a<br />
la calle, <strong>de</strong> airearse. No es momento <strong>de</strong> quedarse<br />
terminando las tareas pendientes. A su vez, el<br />
patio nos proporciona <strong>un</strong>a información muy<br />
valiosa a los maestros, información que <strong>de</strong>be ser<br />
aprovechada, ya que es el único espacio <strong>de</strong>l centro<br />
educativo en don<strong>de</strong> se pue<strong>de</strong> observar cómo<br />
actúan los niños <strong>de</strong> forma real.<br />
Tal y como cuidamos el interior <strong>de</strong> los centros<br />
educativos, también <strong>de</strong>beríamos cuidar el<br />
exterior, repensar los patios y transformarlos<br />
para que sean estimuladores <strong>de</strong>l juego, ofreciendo<br />
a cada etapa educativa la oport<strong>un</strong>idad<br />
<strong>de</strong> jugar al aire libre en <strong>un</strong> espacio adaptado a<br />
sus necesida<strong>de</strong>s. Debemos ser especialmente<br />
cuidadosos durante la primera etapa <strong>de</strong> la<br />
vida, en la que se establecen las bases para<br />
aprendizajes futuros, esa etapa en la que se<br />
adquieren conocimientos, habilida<strong>de</strong>s, capacida<strong>de</strong>s<br />
y competencias que <strong>de</strong>terminarán lo<br />
que serán en <strong>un</strong> futuro.<br />
•<br />
Arene Ruiz, psicóloga y maestra<br />
<strong>de</strong> Educación Infantil.<br />
Webgrafía<br />
Tierra en las manos: www.tierraenlasmanos.com<br />
El Nou Safareig:<br />
https://elnousafareig.org/<br />
Bosquescuela learning in nature:<br />
http://bosquescuela.com/<br />
in-fan-cia 166