Lletres del Món 21

tats i de vegades desfent-ne d’altres, però d’alguna
manera tots som importants i, encara que els nostres
camins d’aquí molt poc es separin, tots sabem
que aquestes cares amb les quals hem anat creixent
com a persones, es quedaran gravades per
sempre en la nostra memòria. Qui sap? Potser algun
dia, mentre algú de nosaltres estigui assegut
amb els seus néts, faci esment de tots els vells
companys i recordi els moments viscuts.
Voldríem també acabar aquest petit discurs dient
que ens podem sentir orgullosos dels progressos
de tots els nostres companys i de nosaltres mateixos,
tant en els estudis com en la seva pròpia i única
manera de ser, per això els volem donar tots els
ànims i forces que calgui per a què puguin complir
tots els seus desitjos de cara al futur. Volem dir a
totes i a cada una de les persones que acaben
aquesta etapa amb nosaltres: agafeu aire, obriu les
ales i voleu el més alt possible. Voleu tant alt fins
que us sentiu satisfets amb vosaltres mateixos, voleu
tan alt fins que noteu que els vostres somnis
són per fi realitat.
I sobretot, si us plau, no tingueu por de crear el
vostre propi camí amb les vostres pròpies decisions,
no us rendiu si veieu que allò que voleu no
arriba, perquè les coses bones es fan esperar i
perquè tothom va al seu propi ritme. No arribeu
tard ni arribeu d’hora, arribeu al vostre temps, i
quan hi arribeu, sigueu feliços.
Moltes gràcies a tots per tot.
Oriol Homedes
Fatima Oubih