Reconstrucció dels orígens rapitencs - Pol Campo Ortí

RECONSTRUCCIÓ
DELS ORÍGENS
RAPITENCS
Recreació de dos edificis emblemàtics de
la nostra ciutat

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
TAULA DE CONTINGUTS
1. SUMARIS ...................................................................................................... 2
1.1.- RESUM............................................................................................................... 2
1.2.- ABSTRACT ........................................................................................................ 2
1.3.- RESUMEN.......................................................................................................... 3
2. INTRODUCCIÓ ............................................................................................ 3
2.1.- PRESENTACIÓ.................................................................................................. 3
2.2.- MOTIVACIONS PERSONALS ........................................................................... 4
3. OBJECTIUS ................................................................................................. 5
4. ESTAT DE LA QÜESTIÓ ............................................................................. 5
4.1.- ORÍGEN I HISTÒRIA ......................................................................................... 5
4.2.- DESCRIPCIÓ DELS LLOCS ............................................................................. 6
4.2.1.- EL MONESTIR .......................................................................................................... 6
4.2.2.- LA TORRE ................................................................................................................ 8
5. PLANTEJAMENT DE LA RECERCA .......................................................... 9
6. METODOLOGIA ........................................................................................ 10
6.1.- FONTS DOCUMENTALS ................................................................................ 10
6.2.- TÈCNIQUES DE RECERCA ............................................................................ 11
7. PROCÉS .................................................................................................... 14
7.1.- CERCA D’INFORMACIÓ ................................................................................. 14
7.2.- ELABORACIÓ D’ESBORRANYS I CROQUIS ................................................ 17
7.3.- RECOSNTRUCCIONS I PLÀNOLS ................................................................. 23
7.3.1.- RECONSTRUCCIÓ DE LA TORRE ........................................................................ 23
7.3.2.- RECONSTRUCCIÓ DEL MONESTIR ..................................................................... 29
7.3.3.- PLÀNOLS DELS EDIFICIS ..................................................................................... 35
8. IMPRESSIÓ 3D .......................................................................................... 40
9. CONCLUSIONS ......................................................................................... 43
10. BIBLIOGRAFÍA ...................................................................................... 43
11. TAULA D’IMATGES ............................................................................... 44
1

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
1. SUMARIS
1.1.- RESUM
El següent treball té com a objectiu recopilar i analitzar informació existent
sobre el Monestir de Santa Maria i la Torre de vigilància mora del meu poble
natal. Aquesta informació trobada servirà per a esbrinar la forma i mides el més
aproximades possibles d’aquests dos edificis o monuments que van existir fa
més de 200 anys enrere. Servirà també per a fer una reconstrucció en tres
dimensions a través d’un programa informàtic i, posteriorment, crear els seus
plànols ja que no consta en ningun lloc que existeixin. Durant aquesta recerca
em trobo què hi ha parts inexistents les quals no puc saber en molta precisió
les seves mesures perquè no han estat documentades. A causa d’aquest
inconvenient intentaré reconstruir els edificis amb unes mides inventades, però
amb una pinzellada de sentit comú i seny. Per acabar, com a punt culminant
del treball de recerca he fet una maqueta amb impressió 3D que ens ajudarà a
veure la forma dels dos monuments amb molta més facilitat.
1.2.- ABSTRACT
The following work is aimed at collecting and analyzing existing information
about the Monastery of Santa Maria and the Watchtower dwelling in my
hometown. This information will help to find out the approximate shape and size
of these two buildings or monuments that existed more than 200 years ago. It
will also serve to do a three-dimensional reconstruction through a computer
program, and then create your plans as it does not appear anywhere. During
this search I find non-existent parts which I cannot quite accurately know their
measurements because they have not been documented. Due to this drawback
I will try to rebuild the buildings with invented sizes but with a sense of common
sense. Finally, as a highlight of my research, I have made a 3D-printing mockup
that will help us see the shape of the two monuments much easier.
2

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
1.3.- RESUMEN
El siguiente trabajo tiene como objetivo recopilar y analizar información
existente sobre el Monasterio de Santa María y la Torre de vigilancia mora de
mi pueblo natal. Esta información encuentro servirá para averiguar la forma y
tamaños lo más aproximadas posibles de estos dos edificios o monumentos
que existieron hace más de 200 años atrás. Servirá también para hacer una
reconstrucción en tres dimensiones a través de un programa informático y,
posteriormente, crear sus planos ya que no consta en ningún lugar que existan.
Durante esta investigación me encuentro que hay partes inexistentes las que
no puedo saber en mucha precisión sus medidas porque no han sido
documentadas. Debido a este inconveniente intentaré reconstruir los edificios
con unas medidas inventadas, pero con una pincelada de sentido común y
sensatez. Por último, como punto culminante del trabajo de investigación he
hecho una maqueta con impresión 3D que nos ayudará a ver la forma de los
dos monumentos con mucha más facilidad.
2. INTRODUCCIÓ
2.1.- PRESENTACIÓ
El progrés de la nostra història a La Ràpita ha estat marcat per la reconstrucció
o remodelació de diferents edificis com per exemple l’Església Nova o l’Escola
Carles III. Faré una reconstrucció de l’actual zona del mercat de Sant Carles,
l’antic Castell i Torre de La Ràpita i també del monestir de les Monges
Santjoanistes entre els anys 1778-1800. El meu objectiu en aquesta recerca, és
fer que la gent que desconeix aquests edificis dels quals avui en dia només en
queden unes poques parets en ruïnes, els pugui tenir una noció de com eren i
els reconstruiré, fent servir la poca informació que he pogut anar recollint,
mitjançant un programa informàtic. Actualment no queda res de la torre o el
castell sinó que queda el que era la bateria del mercat i la fatxada del Monestir
3

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
amb la porta i l’espadanya. Constava d’una base de forma cúbica a nivell de
planta baixa i el cos de la torre ocupava la part del darrere formant un
paral·lelepípede en posició vertical.
Entre la Torre i el Convent hi havia uns patis els quals es feien servien de corrals.
Al davant de la Torre existia un recinte tancat que l’utilitzaven d’hort. Es creu que
el mur del recinte orientat a migdia era la base de l’antic ribat àrab datat des del
segle X, amb l’alquibla (mur d’orientació) i els mihrabs (nínxols).
Amb l’ajuda dels plànols actuals del mercat i amb els plànols antics dels carrers,
he pogut fer una comparació dels dos i trobar una mesura aproximada de les
diagonals de la Torre i de totes les seves cases que tenia al voltant. La bateria
del mercat és la única cosa que no ha canviat, per això ja tinc una mesura real
on em puc basar i no fer cap errada. També sé, a través d’un dibuix d’un llibre
que he localitzat a la biblioteca, que la porta actual no és la que hi havia en aquell
temps, sinó que era de tipus romànica. L’actual Convent no té sostre i la part de
dintre és un petit pati, des de l’ajuntament se’n gestionen les seves visites i el
manteniment d’aquest.
2.2.- MOTIVACIONS PERSONALS
He escollit aquest tema perquè volia fer alguna recerca relacionada amb el poble
on visc i he nascut, ja que jo aquí no tinc avantpassats, els meus pares són de
fora i ningú m’ha contat mai la seva història. Perseguint aquesta intenció, vaig
trobar algunes coses que m’haguessin pogut servir però necessitava algun
projecte que em donés la suficient motivació per treballar a gust. Després de
molta recerca, vaig trobar una informació que em va cridar l’atenció i era que
Sant Carles de la Ràpita havia estat construïda al voltant del mercat, on
antigament hi havia una torre i unes quantes cases, també vaig veure que baix
d’aquest edifici hi havia mar, on uns quants metres més a dalt estava el Pou de
Les Figueretes. La Torre estava relacionada amb el Monestir i llavors els vaig
escollir com el focus del meu projecte ja que no hi havia molta informació existent
d’aquestes dos edificacions, això volia dir que es podia fer una bona recerca i
amb ella un bon projecte si estava ben treballat, i així ho vaig fer.
4

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
3. OBJECTIUS
a) Recopilar informació sobre dos edificis històrics del poble.
b) Recuperar la memòria d’edificis històrics que han desaparegut total o
parcialment.
c) Realitzar els plànols i una reconstrucció de cadascun d’aquests edificis.
4. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
4.1.- ORÍGEN I HISTÒRIA
Començarem la història del monestir, que en terra tortosina i dintre els límits de
la Castellania d’Amposta van fundar els hospitalers, els religiosos i cavallers de
Sant Joan d’Acre, de Rodes o de Malta i els poderosos i nobles cavallers de Sant
Joan de Jerusalem.
La presència musulmana al nostre territori va comportar la construcció d’una
torre, que era destinada a la vigilància i defensa de la frontera marítima nordoriental
de Al-Àndalus així com la construcció d’una Ràbita, les dues a la vora de
la mar, on els seguidors de Mahoma complien els seus deures religiosos i
elevaven les pregàries al seu Déu. Era allí també on els sarraïns eren instruïts i
ensenyats per anar a la guerra.
Posteriorment, els cristians arribats del nord catalanitzaren el seu nom (Ràbita)
com a Ràpita. A l’interior de la torre hi havia un pou, que brollava a l’actual carrer
Pou de les Figueretes, situat actualment a la zona del mercat municipal.
Aprofitant les mateixes parets d’aquella fortalesa mora es va fundar, passat el
temps, el monestir de la Ràpita, i fundat precisament per l’ordre de Sant Joan,
creada per a perseguir els sarraïns.
El 1097, Ramon Berenguer III el concedí al monestir de Sant Cugat i la cessió
va ser reconeguda pel Papa l'any 1120. Va dependre dels benedictins fins al
1260 que fou venut als hospitalers, retornant l’any 1280 a mans reials. Al voltant
de l’any 1290 es funda el Reial Monestir de Santa Maria de la Ràpita i s’hi establí
5

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena. Jaume
II va donar perpètuament la Torre de la Ràpita a aquestes el 1304 i aquest mateix
els cedeix la capacitat per dirigir el territori. Aquestes viuran i dominaran
directament el seu terreny juntament amb la seva Ordre, la ciutat de Tortosa i la
Corona. Situades les monges des del principi en paratge bastant erm, la
presència d’aquestes religioses no va ser fàcil per la pressió de corsaris i pirates,
per això passaren perills constants que s'agreujaren el segle XVI. Finalment la
comunitat decidí traslladar-se el 1579 a Tortosa amb la imatge de la Mare de
Déu de la Ràpita, dipositant la campana a l'església d'Amposta. Això significà
l'abandonament per part d’aquestes del Monestir, que va patir greus destruccions
el 1610 amb l'expulsió dels moriscos pel Port dels Alfacs durant 4 mesos.
4.2.- DESCRIPCIÓ DELS LLOCS
4.2.1.- EL MONESTIR
El subrecinte de la punta més pròxim al mar damunt d’una esplanada, es creu –
sempre hipotèticament– que era Sant Carles de la Ràpita pròpiament dita, en
aquells moments amb un mur molt definit i no gaire alt que serien les restes de
l’alquible –mur d’orientació al sud-est– perpendicular al mar, dins del qual hi
hauria tres mihrab o nínxols, seguint l’esquema dels aixecaments arqueològics
de Guardamar del Segura, que estarien coberts amb sostres de palla. Estava
rematat per una torre molt esvelta, en forma d’un paral·lelepípede amb un cos
més baix a la part davantera adossat a aquesta torre; a la part posterior hi havia
un hostal d’una sala que fitava amb els corrals que feien de ròtula entre les dues
zones, el Convent i La Ràpita.
A la part més baixa i al nord del recinte hi havia el Pou de les Figueretes. L’aigua
per a tot el recinte estava assegurada per les fontetes, al llarg de tota la part
inferior del terreny i a la cota de nivell aqüífer del subsòl, fenomen que es dóna
no tan sols al terreny deltaic en forma d’ullals i gorgs –existeix la partida del
Groguet– (corrupció de Gorguet) i també com a brolladors naturals dins del mar
(olles).
6

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
L’aigua era també utilitzada fins fa poc temps per a regar els horts dels terrenys
plans i sorrencs. Aquesta rica capa freàtica en hidrologia subterrània ha estat
aprofitada mitjançant la sènia per a la transformació en regadiu de tota la franja
costanera. La sènia és el nom comú de tota aquesta horta, és també el nom propi
de la màquina artificial que serveix per a elevar l’aigua subterrània de pous poc
profunds. Consisteix en una roda horitzontal accionada per un animal que dóna
voltes. Aquesta roda engrana amb una altra de vertical que mou una cadena
sense fi proveïda de catúfols fins baix del nivell de l’aigua del pou. Els catúfols
són cadascun dels recipients que, muntats sobre una corretja, serveixen per a
traure aigua, per a emmagatzemar-la al safareig.
FIGURA 1
7

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
4.2.2.- LA TORRE
Era una torre molt esvelta monumental i altíssima, de més de 16 metres d’alçada,
sobre l’esplanada damunt de La Ràpita. Es va construir en el segle XVIII una
bateria fortificada per a guardar l’entrada del primer canal de navegació. La
tradició oral la coneixia com el Fort o el Castell, el projecte de la qual coneixem.
A més a més, estava projectada la rehabilitació de la Torre, ja aleshores en mal
estat, però va durar poc temps, ja que va ser enderrocada durant la guerra
napoleònica. Aquesta bateria es conserva encara com a base del Mercat
Municipal construït a final dels anys seixanta del segle passat.
La fortificació del document 1097 hauria de ser la torre, de petita superfície i alta
com una fita orientativa sobre el territori marítim i terrestre, a la manera d’un
campanar o un far referencial del conjunt religiós. Pel seu entramat interior
d’escales, que ocupava tota la superfície i volum, es dedueix que seria per a
guaitar i vigilar. Per les seues dimensions, difícilment podria allotjar molta gent al
seu interior. Era un recinte amb poques defenses. El que sí que permetia era la
transmissió visual a través de la telegrafia òptica per a alertar del perill, raó per
la qual havia de formar part d’una xarxa logística de comunicació, més àmplia,
que aprofitava els llocs estratègics, com és el veí tossal de la Guardiola, que era
i és la millor talaia del territori.
Es tractaria d’una xarxa transversal de comunicació, millor dit, radial amb centre
a Tortosa. L’existència de xarxes de defensa organitzades de la capital més
antigues. Ja l’any 850-851, el governador de la regió marítima de Tortosa
comunicava a l’Emir que havia complit l’ordre de disposar de 130 homes a cavall
per a vigilar la costa i per a supervisar els llocs d’observació i les torres de guaita.
La cronologia de La Ràpita del delta seria de la segona meitat del segle X, poc
després de la fundació de les drassanes de Tortosa l’any 945.
8

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
5. PLANTEJAMENT DE LA RECERCA
En començar la recerca del treball em vaig assabentar de què hi havia una gran
part d’aquest que no existia o no estava documentat. Una de les poques coses
que queda actualment és la paret del monestir amb la porta reformada i també
he pogut esbrinar que avui dia és un pati que s’utilitza com a pati de llums per a
les cases del voltant. La teulada d’aquest mateix no podia saber com era sinó
que sols em podia basar en fotografies molt antigues on es pot distingir com era
en un primer moment. La inclinació de la teulada tampoc sabia quina era, doncs
he hagut de buscar una casa del voltant què estava construïda al mateix moment
que el monestir i m’he pogut assabentar de la inclinació aproximada de la teulada
del monestir. El mateix passa amb les cases que restaven al costat mateix de la
torre de vigilància, les mesures exactes d’aquestes no les vaig poder aconseguir
en cap lloc, per tant m’he basat en els plànols i esbossos que he trobat. La
teulada d’aquestes mateixes també em va donar el mateix problema que la del
monestir, però he fet servir la mateixa inclinació ja que van ser construïdes totes
al mateix temps. La posició del fumeral de cada casa i la posició de les finestres
n’és una aproximada ja que és completament impossible de saber amb precisió
on estaven situats, però he fet servir la mateixa per a totes les cases. La bateria
del mercat ( mur de pedra que separava les construccions de la mar) és la única
cosa, a part del monestir, que sé exactament les seves mesures i podem fer una
construcció més precisa. Finalment, de la Torre és l’únic edifici que no n’he trobat
pràcticament res de res però gràcies a la Sede Electrónica del Catastro he pogut
localitzar les mesures reals i més concretes possibles del mercat de La Ràpita i
basant-me en aquestes he pogut reconstruir tots els edificis de la millor forma
possible.
9

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
6. METODOLOGIA
6.1.- FONTS DOCUMENTALS
En el meu treball ha resultat difícil trobar plànols de l’antic Monestir o de la plaça
del mercat i, degut a aquest inconvenient, he hagut de basar-me en uns croquis
i esbossos per dur a terme la investigació. L’ajuntament va ser el primer lloc on
em vaig dirigir ja que em pensava que ells recollien tots els plànols dels edificis
del poble, però dels més antics quasi no en disposen informació. No tenien cap
tipus de plànol ni en sabien l’existència de cap i el senyor arxiver em va buscar
uns quants llibres on podia trobar alguns dibuixos a mà alçada dels quals em
vaig fer fotocòpies. El segon lloc on em vaig dirigir va ser la biblioteca per tal de
localitzar uns llibres que m’havia recomanat l’arxiver, però em vaig trobar amb la
situació de què un llibre no es podia treure del recinte i també vaig haver de ferme’n
fotocòpies. En aquestes fotocòpies la informació que jo necessitava no
estava del tot clara ni complerta, m’ho vaig llegir tot detingudament i vaig
aconseguir extreure’n algunes conclusions que em van servir de molta utilitat.
Tot seguit, la meva tieta em va donar una molt bona idea que era escriure a
l’arxiu de la Catedral del Bisbat de Tortosa per a veure si ells guardaven algun
plànol del Monestir o en sabien el seu parador, però malauradament, la seva
resposta va ser que no tenien cap document a nom del Monestir de Santa Maria,
ni plànols, ni croquis, ni esbossos. Se’m va ocórrer parlar amb l’escriptora i
mestra de l’institut, Carme Cruelles, la qual em va passar bastanta informació de
textos antics d’on he pogut extreure’n moltes coses. Ella mateixa em va
aconsellar que parlés amb l’historiador i molt bon coneixedor de la historia de La
Ràpita, el senyor Paco Carles, i a ell em vaig dirigir com a últim recurs. Li vaig
trucar i li vaig exposar el que necessitava per a dur a terme el meu treball i les
dificultats en les què m’anava trobant, aquest, molt amablement em va rebre al
seu despatx i em va donar tota la informació que estava en la seva mà per a que
jo pogués tirar endavant el meu treball de recerca. A hores d’ara, quasi tota la
informació que he pogut extreure ha sigut gràcies a ell i també a alguns llibres
d’arquitectes que he trobat a la biblioteca.
10

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
6.2.- TÈCNIQUES DE RECERCA
La triangulació és un procés pel qual es mesuren els angles d’una estructura o
construcció per a arribar a la mida real d’aquest sense haver de mesurar tots els
seus costats. Jo ho he fet servir mesurant les seves diagonals ja que mesurar
els angles em resultava completament impossible i molt poc precís.
La part existent del treball ha estat el convent i per a mesurar les mides
horitzontals he fet servir la triangulació a través dels mapes del cadastre
d’internet. He mesurat les seves diagonals mitjançant aquesta aplicació, ja que
donava les mesures molt precises i correctes, per si els angles del convent no
són exactament angles rectes; i per a mesurar la seva altura de la paret i el nínxol
he hagut d’anar al mateix convent i prendre mesures manualment fent servir un
metre. També he necessitat una aplicació del software de Apple anomenada
medidas que t’ajuda a prendre mesures a distància ja que em resultava
impossible arribar a dalt de tot de la paret del nínxol sense cap ajuda.
FIGURA 2. Mapa cartogràfic a escala 1:250 del
convent.
Després, amb l’ajuda de totes aquestes mesures, he fet un croquis del que va
ser l’antic convent de monges, amb el qual puc afirmar que tot és completament
vertader menys la inclinació de la teulada. El croquis on es pot veure l’alçat, la
planta i el perfil és el següent:
11

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 3
En quant a la part que no existeix, com per exemple, la torre de la plaça
anomenada anteriorment, m’he basat en plànols de cartografia cadastral que he
esbrinat a través d’internet i m’ha resultat molt més fàcil poder trobar les mides
reals d’aquesta torre de vigilància mora que hi havia a l’actual mercat. Gràcies a
la mesura real del mercat i un petit croquis d’aquella zona on es podia veure la
torre he pogut trobar les mesures més aproximades possibles fent servir una
regla de tres. En aquest croquis també es pot veure on estava situada la torre
més o menys.
FIGURA 4. Mapa cartogràfic a escala 1:250 del
mercat de La Ràpita.
FIGURA 5. Esborrany de la zona del mercat amb la
posició de la torre marcada.
12

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Gràcies a totes les mesures que he aconseguit de l’antiga torre, he pogut arribar
a fet un petit croquis on es pot veure més o menys com va ser. S’ha de remarcar
que les dades veritables són les mides de l’exterior de la torre (que són el més
aproximades possibles) i l’altura d’aquesta. Les mides de les escales, les portes
i les finestres són totalment inventades degut a la impossibilitat de poder trobar
informació o les seves mides reals.
FIGURA 6
13

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
7. PROCÉS
7.1.- CERCA D’INFORMACIÓ
I. En primer lloc, per a poder entrar dintre de l’antic convent vaig haver
d’omplir una instància per tal d’aconseguir les claus per a poder accedir-hi i fer
algunes fotos i prendre algunes mesures. Al dia següent em van trucar i em van
facilitar les claus. Vaig entrar i vaig veure que el queda d’aquesta edificació és la
seva paret, i a la porta hi ha una gran i vella reixa rovellada i tancada en un
cadenat que no es pot obrir sense les seves claus. Vaig fer algunes fotos per a
fer-me’n una idea. Per dintre és un pati de llums d’unes poques cases que estan
situades al seu voltant. També vaig prendre unes quantes mesures, com per
exemple l’amplada de la paret del monestir. Durant l’estona que vaig estar allí i
mentre feia les fotos em vaig adonar d’uns petits detalls que es podien veure, hi
havia una part de porta diferent a l’actual i alguna resta d’un tipus de teulada.
II. En aquesta fotografia es
pot apreciar com a la part
esquerra de la porta hi ha un tros
que és diferent, he arribat a la
conclusió de que estava feta
amb pedra i no amb el ciment
que hi ha actualment.
FIGURA 7
14

III.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
En la segona imatge es poden veure perfectament les pedres a l’esquerra
de la porta i això ens fa pensar que possiblement aquesta porta havia estat
reformada posteriorment.
IV. També es pot veure a l’altre
costat de la paret la part inexistent de
la nova porta i això ens fa corroborar
la nostra hipòtesis.
FIGURA 8
V. En una altra fotografia podem veure que hi ha restes d’una possible
teulada avui dia inexistent. Tot això es va convertir en possibles preguntes que
podria contestar després, al llarg de la meva recerca. Com per exemple... el
monestir tenia teulada?
FIGURA 9
15

VI.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Tot seguit, el que havia de fer era començar a cercar informació valuosa
que em pogués servir per al meu treball. El primer lloc on vaig buscar va ser
l’ajuntament, però em van dir que no tenien cap tipus de plànol ni molta
informació sobre aquest edifici així que vaig decidir parlar amb l’arxiver. Aquest
home em va recomanar alguns llibres de la biblioteca municipal que podia anar
a llegir per a trobar alguna cosa. En anar a la biblioteca em vaig adonar que sols
hi havia un llibre que parlava sobre el monestir directament, però hi havia dos
més que parlaven d’ell indirectament. Vaig reservar els llibres i me’ls vaig endur
a casa, els quals vaig tardar uns dies en llegir-los i fullejar-los. Quan vaig acabar
ja tenia alguna informació en base la qual podia
començar a treballar i fer més
recerca. Després dels llibres
era hora de passar a buscar
alguna cosa per internet, a
veure si em podia servir. El que
primer em va cridar l’atenció
van ser unes fotografies,
aquestes eren les més antigues
que havia pogut veure durant
tot el temps que portava
d’investigació.
FIGURES 10 I 11
VII. En els llibres de la biblioteca sortia tota l’estona un nom d’un home
relacionat amb fotografies i articles sobre el monestir, així que vaig decidir anar
a l’ajuntament a preguntar sobre aquesta persona. Aquest home era arquitecte i
aparellador de Sant Carles de la Ràpita, en aquell moment vaig decidir preguntar
on treballava i preguntar-li si podia anar a parlar amb ell. Pocs dies després em
va invitar al seu despatx i un cop allí em va parlar sobre el monestir i la seva
manca d’informació ja que no en tenia molta. Em va donar uns quants fulls amb
els quals ell havia treballat mentre havia d’ escriure els llibres que jo havia llegit.
Aquella informació era el suficientment valuosa per a donar inici al meu treball
de recerca.
16

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
7.2.- ELABORACIÓ D’ESBORRANYS I CROQUIS
I. En una pàgina d’un llibre que em vaig emportar de la biblioteca hi havia
una imatge de la paret del convent i era la imatge que demostrava que la nostra
primera hipòtesi era vertadera. La porta del monestir havia estat reformada.
FIGURA 12
II. Ens dona un esbós on podem veure l’antiga porta que hi havia i puc
afirmar que era una porta de mig punt romànica. A l’hora de reconstruir-la és una
cosa que hauré de tenir en compte, ja que les mides reals d’aquesta vella porta
no les tenim, doncs hauré de fer recerca.
FIGURA 13. Croquis a mà alçada de l’antic
monestir.
III. Gràcies a
aquest esbós també
podem comprovar que
la pregunta que ens
plantejàvem sobre si el
monestir tenia una
teulada era afirmativa.
En aquesta imatge es
veu perfectament la
porta i la teulada del
convent.
17

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
IV. Respecte a la torre de vigilància mora vaig
trobar uns croquis de la zona del mercat que em
podia servir, és una imatge on es pot veure aquella
zona durant diferents anys, des del segle XVIII fins
l’actualitat.
V. Continuant amb el treball, les mides del
mercat era molt difícil trobar-les ja que és un edifici
molt gran i tampoc és un rectangle perfecte. Llavors
vaig buscar una aplicació per poder mesurar les
mides del mercat, i la vaig trobar, a la Sede
Electrónica del Catastro, en la qual es podia trobar
les mesures exactes d’aquest edifici. És com un
mapa en dues dimensions que pots trobar qualsevol
mesura el més exacta possible.
FIGURA 14
FIGURA 15. Mapa cartogràfic de la zona del
mercat.
FIGURA 16. Mapa cartogràfic en 3D de la zona
del mercat.
18

VI.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Aquestes imatges següents van ser sobre les quals vaig treballar més i
els vaig dedicar més temps ja que eren perfectes per a poder trobar les mides
més aproximades possibles de la torre degut a la inexistència d’aquesta. Com ja
he explicat a l’apartat de tècniques de recerca, he utilitzat una regla de tres per
a poder trobar les mesures d’aquesta edificació. Si les mesures del mercat en
centímetres del plànol eren X i les de la vida real eren Y, llavors podíem trobar
les mesures reals Z en metres de la torre. La meva reconstrucció en el treball
serà la de l’any 1780 ja que era l’època de les monges Santjoanistes.
FIGURES 17 I 18
VII. Prendre les mesures del convent va ser una feina molt mes fàcil que les
del mercat ja que era sols anar a la pàgina anterior per a buscar les seves mides
més exactes i precises possibles. També vaig haver de tornar al lloc on està el
petit monestir i prendre mesures més exactes com per exemple l’altura de la seva
paret o les mesures del nínxol. Per a arribar a aquella altura em vaig haver de
buscar la vida i buscar una aplicació on es podia prendre mesures a distància
perquè sinó era pràcticament impossible.
19

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 19. Zona interior del convent.
VIII. Un cop vaig tenir totes les mesures i tota la informació disponible vaig
començar a fer els meus esbossos ja que amb el que tenia no era suficient. Vaig
començar pel primer croquis de la torre ja que era molt més difícil que el del
monestir.
FIGURA 20. Alçat, secció i planta de la torre.
20

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 21. Alçat, planta i perfil propi de la torre.
IX. En aquest croquis s’ha de dir que les mides són totalment inventades, sols
és un primer esborrany per a veure o fer-me una idea de com podia ser l’antiga
torre. Després d’haver-la reconstruït faré un altre croquis per a que es vegi
perfectament com era la torre. Mides com la de les escales, finestres, portes i la
rampa són molt difícils d’esbrinar ja que no hi ha ningun tipus d’informació
disponible.
X. En el croquis del Monestir de monges les mides són molt més precises ja
que tinc més informació sobre aquest i, a més a més la paret és una part existent
de la qual en tinc la seva mida exacta. En la seva porta puc fer una petita errada
amb la mesura, però serà molt poca si la comparem amb les de la torre. Gràcies
a la seva cartografia ens podem imaginar com és respecte a la seva forma
externa vista des de sobre.
21

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 22. Cartografia del convent.
FIGURA 23. Alçat planta i perfil propi de l’antic convent.
XI. En el perfil d’aquest croquis es pot veure perfectament que la paret del
monestir està pràcticament igual que en els esbossos previs. Això la fa una
reconstrucció molt més fàcil respecte a l’altra.
22

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
7.3.- RECOSNTRUCCIONS I PLÀNOLS
7.3.1.- RECONSTRUCCIÓ DE LA TORRE
I. Primerament, començo amb la Torre de Vigilància Mora ja que la seva
reconstrucció és molt més complicada que la del monestir i li hauré de dedicar
més temps. Tinc uns altres esbossos en els quals puc veure la forma de la torre
dibuixada i podré assegurar millor la forma d’aquesta a l’hora de passar-lo a tres
dimensions.
FIGURA 24
II. En aquest dibuix a mà alçada es pot veure perfectament com era l’antiga
zona del mercat. Puc afirmar que això està comprés entre els anys 1778-1800
ja que podem veure la mar prop del mur de pedra i el pou a la rampa del costat
de la Torre. Després d’analitzar detalls necessaris com per exemple la forma
exacta d’aquesta edificació em preparo per a començar la meva desitjada
reconstrucció.
23

III.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Per on he de començar és per la base ja que he d’aplicar les mesures,
faig la base reposada sobre uns pilars que després es convertiran en paret. Tot
seguit poso la rampa de fusta a la part del davant de la torre i començo a construir
el balcó juntament amb la paret del mig d’aquesta. Primerament he hagut de
posar pilars en lloc de paret a causa de la poca visibilitat que m’oferia de l’altra
manera. En aixecar la paret situada al mig de la torre he procedit a dibuixar la
porta que dona de la primera habitació a la segona.
FIGURA 25
IV. Després de tenir la base he començat a reconstruir les escales de la
segona habitació. Primer començo per les escales que donaven al primer pis i
mentre les construeixo faig la porta que donava al balcó. Després he començat
a reconstruir les escales que donaven al segon i últim pis. També he començat
a provar alguns colors per a la fusta de la rampa de la torre.
FIGURA 26
24

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
V. Tot seguit he d’anar cobrint els espais entre les parets i les columnes que
havia deixat prèviament per a poder veure bé. També hauré de col·locar la paret
principal per a donar-li ja la forma completa de la torre de vigilància. He de fer
dues finestres a les cares laterals de la primera habitació perquè si fem la paret
de davant després no podré fer-les.
FIGURA 27
VI. Un cop tinc la seva forma he de perfeccionar el seu interior. Com no tinc
informació de la primera habitació em centro en la segona ja que sé que hi ha
escales per a pujar als pisos. He decidit construir unes baranes clàssiques a les
revores dels replanells entre escala i escala per a fer-les un poc més segures.
FIGURA 28 FIGURA 29
25

VII.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Després començo a esborrar totes les línies sobrants de cada paret de
l’exterior i de l’interior de la reconstrucció de l’edifici.
FIGURA 30
VIII. He canviat el color de la rampa per una fusta més clara perquè l’altra no
m’agradava massa. Llavors he començat a provar textures per a la torre ja que
aquesta reconstrucció estava quasi acabada. Faig les últimes finestres
quadrades per les parets de la segona habitació per a que la construcció tingui
la suficient il·luminació.
FIGURA 31
26

IX.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
He de vigilar també amb l’interior a l’hora de posar les textures ja que la
pedra de la paret es veu per dintre i per fora.
FIGURA 32
X. Per acabar, l’estructura queda d’aquesta manera però fan falta alguns
últims retocs i acabar de tancar l’última paret.
FIGURA 33
27

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
XI. Finalment, després d’acabar unes últimes coses com per exemple les
textures de l’interior, aquí està la reconstrucció de la torre de vigilància mora
acabada.
FIGURA 34
28

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
7.3.2.- RECONSTRUCCIÓ DEL MONESTIR
I. Primer de tot, el que he de fer és plantejar la forma del monestir sobre un
pla amb les correctes mesures i després aixecar les parets d’acord amb les seves
mesures també.
FIGURA 35 FIGURA 36
II. Tot seguit dono el volum pertinent a les seves parets, a la principal són 60
cm, però, a les altres, com em resulta impossible saber quin és el seu gruix, he
posat que tenen totes les parets el mateix. Llavors, a la paret principal començo
a dibuixar els dos forats que té la porta a banda i banda.
FIGURA 37 FIGURA 38
III. Després d’això, marco les línies de la hipotètica antiga porta d’entrada al
monestir, però, com ho he fet? He plantejat que: com sé la distància de la part
esquerra de l’antiga porta al forat, puc pensar que de la part dreta de la porta al
forat és la mateixa distància. És a dir:
29

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 39
IV.
Quan ja tinc totes aquestes mesures col·locades, ja puc començar a
construir la porta actual. Queda més o menys una cosa així:
FIGURA 40
Això és la part de l’antiga porta existent actualment.
V. Un cop he començat amb la part existent em desvio cap a la part inexistent
i consisteix en fer la mateixa construcció de la part esquerra a la dreta i finalment
acabar amb la part de dalt, que la faré a mà alçada.
30

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 41
Sols he d’esborrar les línies de guia restants i queda exactament d’aquesta
forma:
FIGURA 42
31

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
VI.
Tot seguit buido els forats de les dues bandes de la porta i d’aquesta
mateixa. Sols acabar dibuixo la forma del nínxol.
FIGURA 43
FIGURA 44
32

VII.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Per acabar, reconstrueixo el lloc de l’antiga campana amb unes mesures
molt aproximades a causa de la impossibilitat de poder mesurar-ho ja que estava
a una altura molt considerable. En acabar d’això dibuixo la teulada del convent i
afegeixo un petit sopluig a la part frontal de la paret.
FIGURA 45
FIGURA 46
33

VIII.
TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Finalment, afegeixo un detall més a la part frontal que simbolitza les
pedres dels extrems de la paret; i després és hora d’afegir textures a tot l’edifici.
FIGURA 47
Aquesta reconstrucció acabada queda d’aquesta manera:
FIGURA 48
34

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
Com a textura de la paret del monestir he agafat la textura actual i original de la
paret ja que havia fet una fotografia prèviament.
7.3.3.- PLÀNOLS DELS EDIFICIS
35

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
8. IMPRESSIÓ 3D
Primerament, vaig haver de trobar un programa compatible amb la impressora
Creality CR-10S PRO, la qual vaig poder utilitzar gràcies a un treballador de
l’empresa del meu pare. Un cop vaig escollir el programa Ultimaker Cura 4.4 ja
que complia tots els requisits els quals necessitava per a la meva desitjada
impressió. Vaig haver d’exportar el fitxer de les meves reconstruccions de
l’SketchUp com a CAD i sols havia de posar-lo al programa per a imprimir els
edificis.
FIGURA 49
Aquesta es una imatge de referència per a que pugueu veure com es situa
dintre dels paràmetres possibles de la impressora. Un cop vaig ajustar totes les
mides en aquest programa, vaig haver de preparar la impressora ja que sols es
poden portar els fitxers de l’ordinador a la impressora mitjançant una targeta
SD o un USB. Vaig moure el fitxer de l’ordinador a la carpeta de l’USB i sols
vaig haver d’introduir-lo a la impressora. Anteriorment, vaig omplir la
impressora amb el material PLA de color marró i un cop tot preparat vaig enviar
a imprimir tots dos edificis. Per a cadascun de les reconstruccions vaig haver
de fer el mateix procés i cadascuna de les impressions va trigar unes 6 hores
aproximadament. Al final de la impressió em vagi haver d’esperar una petita
estona per a que els materials es poguessin gelar i així poder retirar la
impressió de la base de la impressora.
40

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 50 FIGURA 51
FIGURA 52
41

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 53
FIGURA 54
42

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
9. CONCLUSIONS
L’oblit es la pitjor de les injustícies, i el pas del temps esborra la nostra historia.
Amb aquesta introducció vull començar les meves conclusions sobre el meu
treball de recerca. He volgut rescatar un a part de la història de la Ràpita amb la
reconstrucció de dos edificis emblemàtics de la nostra vila: el Monestir de Santa
Maria i la Torre de vigilància mora. Ho he aconseguit!
Partia de poca informació i documentació confusa i dispersa però amb un esforç
de recerca i l’ajuda d’alguns historiadors, he arribat a una realitat i una veracitat
de la que em sento molt satisfet.
Des d’un principi era conscient de les dificultats que em trobaria a l’hora
d’executar el meu treball. La primera era la manca d’una imatge complerta dels
edificis i, la segona, la poca informació sobre les mesures reals. He hagut de
completar les imatges parcials amb la documentació escrita i les mides amb
visites al terreny. Ho he resolt amb l’ajuda de la tecnologia. Albert Einstein va dir:
“Entre las dificultades se esconde la oportunidad”
Seria interessant continuar el meu treball amb la finalitat de construir una
maqueta per conèixer com era la Ràpita en els seus inicis. Jo aportaré figues en
3D dels edificis que poden ser el començament d’aquest projecte. Estic molt
satisfet del meu treball i vull donar les gràcies a les persones que m’han ajudat.
És molt satisfactori trobar gent que vulgui col·laborar en refer els nostres orígens.
L’escriptor David Botello diu: “Un pueblo que no conoce su historia es un
pueblo sin identidad”
10. BIBLIOGRAFÍA
BEGUER PINYOL, M. (1948). Lo Monestir de Santa Maria de la Ràpita.
Tortosa: Alguero i Baiges.
MILLAN I ROCA, Ll. CARLES I GUÀRDIA, P. (1996). La Ràpita en el temps.
Sant Carles de La Ràpita: Gràfiques Dassoy.
43

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
11. TAULA D’IMATGES
FIGURA 1 Recuperat de: https://www.google.es/maps (03/01/2020)
FIGURA 2
FIGURA 3
FIGURA 4
Recuperat de:
https://www.sedecatastro.gob.es/Accesos/SECAccInmuebles.aspx
Creació pròpia d’un esbós.
Recuperat de:
https://www.sedecatastro.gob.es/Accesos/SECAccInmuebles.aspx
FIGURA 5 La Ràpita en el temps. Pàg. 143
FIGURA 6
Creació pròpia d’un esbós.
FIGURES 7 Foto pròpia del monestir, 2019.
FIGURA 8 Foto pròpia del monestir, 2019.
FIGURA 9 Foto pròpia del monestir, 2019.
FIGURA 10
FIGURA 11
Foto antiga del monestir.
Foto antiga del monestir.
FIGURA 12 La Ràpita en el temps. Pàg 134
FIGURA 13 La Ràpita en el temps. Pàg 135
FIGURA 14 La Ràpita en el temps. Pàg 143
FIGURA 15
FIGURA 16
Recuperat de:
https://www.sedecatastro.gob.es/Accesos/SECAccInmuebles.aspx
Recuperat de:
https://www.sedecatastro.gob.es/Accesos/SECAccInmuebles.aspx
FIGURA 17 La Ràpita en el temps. Pàg 143
FIGURA 18 La Ràpita en el temps. Pàg 143
FIGURA 19
Foto pròpia de l’interior del monestir.
FIGURA 20 La Ràpita en el temps. Pàg 132
44

TREBALL DE RECERCA
2n Batxillerat
FIGURA 21
FIGURA 22
FIGURA 23
FIGURA 24
FIGURES 25-48
Esbós propi.
Recuperat de:
https://www.sedecatastro.gob.es/Accesos/SECAccInmuebles.aspx
Esbós propi.
Fotocòpia d’una pàgina de la mà de Paco Carles.
Les fotografies són captures de pantalla extretes del programa
informàtic SketchUp el qual vaig utilitzar per a fer la reconstrucció.
FIGURES 49-54 Aquestes fotografies les vaig fer durant la meva impressió.
45