Més que un Riure: pla de màrqueting turístic del Delta de l’Ebre - Marta Bertomeu Sancho

TREBALL DE RECERCA

MÉS QUE UN RIURE

PLA DE MÀRQUETING TURÍSTIC DEL DELTA DE L’EBRE

1

Pla de màrqueting turístic del Delta de l’Ebre

La pregunta és: Delta sí o Delta no? Si la

resposta és sí, posem-nos a treballar. Si és

que no, deixem-ho estar.

Marcela Otamedi

Empresària i pagesa del Delta

El turisme ajuda a construir societats més

obertes, més receptives al canvi, més

innovadores i més tolerant.

Octavi Bono i Gispert

DG Turisme Generalitat Catalunya

El bon màrqueting ven el producte avui i

construeix la marca demà.

Lluís Bassat i Coen

Publicista

2


RESUM

Tothom és conscient que el Delta de l’Ebre com espai natural rep turistes, per tant és una

destinació turística que s’ha de gestionar com tal. El treball de recerca que es presenta és

un Pla de màrqueting turístic del Delta de l’Ebre, amb el títol Més que un Riure. El títol

reflexa dues visions molts clares, per una banda les possibilitats del territori més enllà del

riu i els espais naturals; i per altra el riure vol transmetre el caràcter d’hospitalitat i

d’obertura de la seva gent.

El present Pla comporta un servei d’acompanyament a emprenedors i institucions per tal

de dotar-los de mecanismes per la gestió de recursos i per a una major captació de

turistes i visitants. En cap cas, es vol posicionar fora dels compromisos de la Carta

Europea de Turisme Sostenible, per la qual cosa prioritza la qualitat a la quantitat del

turisme, amb criteris de sostenibilitat i de conservació dels seus recursos naturals.

La consolidació de la destinació turística ha de comportar millores socioeconòmiques i

culturals, per tal d’augmentar les condicions de vida i l’arrelament al territori de les

persones que hi viuen, sobretot dels més joves.

ABSTRACT

It is widely known that Delta de l’Ebre is a tourist spot for those looking for natural and

rural environments. Therefore, this should be managed properly. This research work is

presented as a Marketing plan focused in managing tourism in Delta de l’Ebre. Titled:

“Més que un Riure”, the title aims to reflect two important features of the territory. On the

one hand, all the opportunities offered by the territory, beyond the river and natural

reservoirs. On the other hand, the open and cheerful character of the locals.

This plant represents an accompaniment for the entrepreneurs and institutions in order to

give them the required tools to manage all the resources to increase the anual number of

tourists and visitors. This paper do not want to compete, in any case, against the

European letter of sustainable tourism. Therefore, quality is goes always before quantity.

Sustainability and conservation of the nature is prioritized in every moment.

The consolidation of this territory as a touristic destination will imply several

socioeconomic and cultural benefits. This would help improving the level conditions and

avoiding the depopulation of the villages from Delta de l’Ebre. Specially focused on the

younger people.

3


ÍNDEX

Introducció .................................................................................................................. 1

1. Metodologia ............................................................................................................ 2

Fase I – Anàlisi i diagnòstic

2. Presentació Delta de l’Ebre ................................................................................... 3

3. El turisme a Catalunya ........................................................................................... 4

4. El turisme al Delta de l’Ebre .................................................................................. 5

4.1 Volum actual ................................................................................................... 5

4.2 Perfil dels visitants del Delta .......................................................................... 5

5. La situació de l’oferta turística del Delta ................................................................ 9

5.1 El territori i l’accessibilitat ............................................................................... 9

5.2 Oferta turística actual ..................................................................................... 10

5.3 Els productes turístics existents ..................................................................... 11

5.4 La comercialització turística ........................................................................... 14

5.5 Els competidors: Costa Daurada ................................................................... 15

5.6 Despesa actual en turisme del sector públic ................................................ 15

6. L’opinió interna ...................................................................................................... 16

6.1 L’opinió de la ciutadania ................................................................................ 16

6.2 L’opinió del sector turístic .............................................................................. 17

7. L’opinió externa: l’opinió dels visitants actuals ...................................................... 20

8. Imatge turística del Delta ....................................................................................... 21

8.1 El millor i pitjor per als diferents públics ......................................................... 21

8.2 Paraules i colors per definir el delta ............................................................... 21

9. Conclusions del diagnòstic .................................................................................... 23

9.1 Anàlisi DAFO (Debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats) ...................... 23

9.2 Posicionament actual com a destinació turística ........................................... 24

Fase II – Formulació de l’estratègia

10. La formulació de l’estratègia: El que volem tenir ................................................. 25

10.1 Visió .............................................................................................................. 25

10.2 Posicionament desitjat ................................................................................. 25

10.3 Objectius generals ....................................................................................... 26

10.3.1 Objectius específics .......................................................................... 27

10.4 Estratègia de productes i mercats ................................................................ 28

10.5 Pressupost de promoció turística ................................................................. 29

11. La formulació de l’estratègia: El que anem a promoure ...................................... 30

11.1 Estratègia de comunicació ........................................................................... 30

4


11.2 El missatge global ........................................................................................ 30

11.2.1 Decàleg ............................................................................................. 31

11.2.2 Missatge permanent i marca turística ............................................... 32

Fase III – Plans d’actuació

12. Pla d’actuació del producte ................................................................................... 33

12.1 Productes ja estructurats ............................................................................... 33

12.2 Productes existents a millorar ....................................................................... 33

12.3 Creació de nous productes ........................................................................... 36

13. Pla d’actuació de promoció ................................................................................... 39

13.1 Identitat turística i activitat promocional ........................................................ 39

13.2 Programa de millora de l’oferta ..................................................................... 42

13.3 Programa de promoció en mercats ............................................................... 43

13.4 Sistema d’informació turística ........................................................................ 45

13.5 Gestió i coordinació interna ........................................................................... 46

14. Resum d’actuacions i estudi econòmic ................................................................. 47

Conclusions ................................................................................................................. 49

Agraïments .................................................................................................................. 51

Llistat de referències ................................................................................................... 52

Bibliografia ............................................................................................................. 52

Webgrafia .............................................................................................................. 53

Imatges no referenciades ...................................................................................... 55

Annexos ....................................................................................................................... 57

I. Enquesta al turista actual (Model català, castellà, francès i anglès)

II. Gràfics perfil de la demanda

III. Enquesta empresaris sector turístic

IV. Enquesta visió de la ciutadania

V. Entrevista a Octavi Bono – DG Turisme de la Generalitat de Catalunya

VI. Enquesta sector turista jove

VII. Entrevista empresaris del sector per formar paquet turístic

VIII. Model flyer pack turístic

IX. Edició del vídeo promocional i falca de ràdio

X. Model tríptic Delta de l’Ebre

XI. Pressupostos empreses proveïdores

5

INTRODUCCIÓ

El Delta de l’Ebre és un territori amb moltíssimes possibilitats. Compta amb una

extraordinària riquesa biològica tant terrestre com marítima, on destaca el riu Ebre i uns

pobles caracteritzats per la hospitalitat de la seva gent. A més, disposa d’uns paisatges

plens de colors i reflexos que el fan únic. La seva gastronomia al voltant de l’arròs que la

fa exclusiva, així com les nombroses activitats esportives, culturals i d’oci que s’hi poden

realitzar en plena natura i en completa llibertat, fan que el visitant es senti un ebrenc més.

El treball de recerca que he titulat MÉS QUE UN RIURE - Pla de Màrqueting del Delta de

l’Ebre té un clar desig de respondre a un major coneixement i un augment del nombre de

visitants que de manera sostenible facin augmentar la rendibilitat econòmica del territori; i

a la vegada, amb objectius personals presents i futurs. Les empreses familiars vinculades

al turisme, així com les motivacions en estudis d’Economia, responen a les meves

necessitats i desitjos de formació futures.

L’objectiu principal del treball és crear una eina de màrqueting aplicada al turisme per

satisfer les necessitats dels turistes i analitzar quina és la disposició de l’oferta, els

competidors directes, les fortaleses i debilitats, l’avaluació dels productes existents, i la

millora de la comunicació. A més, conscienciar a les empreses i habitants del Delta de

l’Ebre, així com ajuntaments i institucions de la gran importància del turisme, no només

pel seu caràcter economicista, sinó pels efectes de progrés i tolerància que aporta.

La metodologia emprada és mixta. De manera quantitativa s’ha realitzat recerca en fonts

estadístiques, i enquestes de manera oral i escrita. Pel que fa a l’estudi qualitatiu s’ha fet

l’anàlisi documental tan del Delta com del màrqueting aplicat al turisme, i s’ha dut a terme

entrevistes personals i per correu. Entre tota la informació recollida, s’ha fet un anàlisi per

comprendre la situació i s’han plantejat les propostes d’actuació. Així doncs, es tracta

d’un treball descriptiu i explicatiu alhora; i globalment podem definir-lo com un projecte

econòmic.

L’ estructura del treball constarà de tres blocs clarament diferenciats que són: Anàlisi i

diagnòstic de la situació actual, formulació de l’estratègia dels objectius a aconseguir i

plans operacionals per crear i promocionar els nostres productes.

La finalitat del treball és doble. Per una banda, realitzar el Treball de Recerca prescrit

durant aquest curs, però per altra que pugui ser utilitari i funcional alhora. O sigui, que

serveixi per millorar la imatge i el posicionament turístic del Delta de l’Ebre; sempre de

manera sostenible i mantenint l’essència natural que tant el caracteritza.

1


1. METODOLOGIA

Per tal d’assolir els objectius que es plantegen ha calgut desenvolupar diferents mètodes

de treball, basats fonamentalment en l’estudi de camp i l’anàlisi turístic, tant pel que fa a

l’oferta com en la demanda. A continuació, es descriuen les accions desenvolupades

durant treball, seqüenciades per ordre d’execució:

S’han realitzat 100 enquestes a diferents perfils turistes durant els mesos d’agost i

setembre per conèixer el perfil de la demanda i saber el què en pensen els visitants

del territori. Aquestes enquestes han estat fetes amb diferents idiomes; català,

castellà, anglès i francès.

S’han enquestat 50 professionals i empresaris del sector amb l’objectiu de conèixer la

situació de l’oferta.

S’han realitzat 250 enquestes a habitants de les diferents localitats del Delta per saber

la visió que tenen sobre el turisme i el seu desenvolupament al territori.

S’han dut a terme visites personals i consultes telefòniques amb diferents

interventors, regidors i tècnics de turisme i alcaldes dels diferents municipis del

territori, i també amb el director del Parc Natural de Delta de l’Ebre.

Mitjançant l’aplicació de disseny Canva, s’ha realitzat el logotip de la marca turística,

un tríptic del Delta i un flyer per donar a conèixer el paquet turístic plantejat

posteriorment.

S’ha entrevistat a Octavi Bono, director general de turisme de la Generalitat de

Catalunya, amb l’objectiu de conèixer la situació general del turisme, així com les

actuacions del govern tant a curt, mitjà o llarg termini al territori.

S’han realitzat 50 enquestes a persones d’ entre 18-35 anys i residents de les ciutats

de Barcelona i Tarragona per tal de conèixer els seus desitjos quan visiten el Delta, i

arran d’aquestes, s’ha elaborat un paquet turístic.

S’han entrevistat a les següents empreses del territori; Riu a l’ Ebre de Deltebre,

Equidelta de Sant Jaume d’Enveja, Masia Tarranc i 4 Camins-lloguer de bicicletes de

Els Muntells. Aquestes són les empreses col·laboradores que en formen part del

paquet turístic.

S’ha contactat amb Joan Rovira, el qual ha anunciat i ha acompanyat amb la melodia

de la seva guitarra el missatge de la marca plantejada.

S’ha contactat amb Lluïsa Bertomeu, directora de ‘Plaça Major’ del canal Terres de

l’Ebre, amb la qual s’ha realitzat una falca publicitària a ràdio Delta.

S’ha demanat pressupost, per tal de fer l’estudi econòmic, a cinc empreses del

territori: Onebranded d’Amposta, Infotic Studio de Camarles, Ubaldo Rètols

d’Amposta, Aldepau Sports de Sant Carles de la Ràpita i Frankid de Deltebre.

2

Amposta

Sant Carles

Poble Nou

Sant Jaume

Els Muntells

Deltebre

Camarles

Aldea

Ampolla


FASE I - ANÀLISI I DIAGNÒSTIC

2. PRESENTACIÓ DELTA DE L’EBRE

El Delta de l’Ebre, amb els seus 320 km2, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de les

terres catalanes i una de les principals zones humides de la Mediterrània. El seu paisatge,

únic i singular, allotja una gran diversitat faunística i florística. Aquest juga un paper clau com

a reserva natural, funcionant com a un important espai de

nidificació i com a àrea de servei necessària en els viatges

migratoris de milers d’ocells aquàtics. Per aquest motiu i amb la

finalitat de garantir-ne un ús racional i promoure els usos científics

i educatius,

i a instàncies dels seus habitants, el 1982 la

Generalitat de Catalunya declarà unes 7000 ha. litorals del Delta

com a Parc Natural. Posteriorment, aquest espai natural protegit

restà inclòs en la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre,

que declarà la UNESCO l’any 2013.

Per una altra banda, la seva riquesa biològica contrasta amb la profunda humanització i

explotació agrícola de gran part de la seva superfície; 24.500 ha.

estan cultivades i l’activitat agrícola proporciona el 12% de la

producció agrícola total de Catalunya. El conreu de l’arròs s’estén

per la major àrea del Delta, ocupant més del 85% de superfície total

conreada. La pesca, el marisqueig i l’aqüicultura són, també,

activitats fonamentals atès que l’aportació de nutrients per part del

riu Ebre afavoreix els ports pesquers de Sant Carles de la Ràpita i

de l’Ampolla. Per contra, la indústria està poc desenvolupada

mentre que la caça i la pesca esportives han estat sempre un atractiu del Delta. Des del punt

de vista demogràfic presenta un nucli de població de 61.633 habitants repartit en 9

poblacions i/o nuclis de poblacions, que seran motiu de l’estudi.

Figura 1 Situació Delta dintre Europa

FONT: www.baixebreavant.cat [15/08/2018]

Figura 2 Mapa Físic Delta Ebre

FONT: www.ebre.com [15/08/2018]

20.654 14.718 280 3.014 502 11.544 3.349 4.250 3.322

Figura 3 Nombre habitants poblacions i nuclis població del Delta l’Ebre

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT [15/08/2018]

Pel que respecta al turisme, ja es pot parlar del delta com a destinació turística. Actualment

s’estima que un milió de turistes visiten el Delta cada any, encara que li manca una major

estructuració i organització.

3


3. EL TURISME A CATALUNYA

Actualment Catalunya es divideix en nou marques turístiques, la darrera es va incorporar

l’any 2003, amb la marca turística Terres de l’Ebre, sent la sisena més visitada tant en

visitants com en pernoctacions. Catalunya és un destí turístic líder gràcies a la qualitat de la

seva oferta cultural i paisatgística, d’oci, d’esport, turisme familiar, els preus, i les platges.

En dades de 2017, Catalunya ha batut nous rècords amb relació amb el turisme estranger,

amb 19 milions d’arribades i 19.152 milions d’euros de despesa total. El desemborsament

mitjà s’eleva a 1.006 euros per turista, un 4,4% més que la despesa de 2016, i 169 euros per

viatger i dia, amb un increment interanual del 3,8 %. A continuació es detalla la demanda

turística a Catalunya, nombre de turistes per país d’origen (esquera) i despesa total per

mercats d’origen (dreta), corresponent a l’any 2017.

,

Figura 4 Demanda turística i despesa total per país d’origen 2017

FONT: Observatori de Treball i Model Productiu Generalitat de Catalunya [16/08/2018]

Respecte el conjunt de marques turístiques que formen Catalunya, l’anàlisi percentual

sobre els viatgers a cadascuna reflexa que Barcelona és la més visitada, i en canvi Val

d’Aran és la que presenta un menor nombre de viatgers. La marca Terres de l’Ebre, que

inclou el Delta de l’Ebre, presenta una posició feble amb només un 1,86%, possiblement

pel seu desconeixement, encara que presenta una petita tendència a l’alça respecte a la

mitjana de Catalunya, sobretot afavorit pel turisme rural.

34%

1%

6%

1%

20%

2%

16%

2%

18%

Costa Brava

Catalunya Central

Costa Daurada

Terres de l'Ebre

Costa Barcelona

Pirineus

Terres de Lleida

Barcelona

Val d'Aran

Figura 5 Anàlisi percentual viatgers de les marques turístiques de Catalunya 2017

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT [17/08/2018]

4


4. EL TURISME AL DELTA DE L’EBRE

4.1 Volum actual

Una anàlisi comparativa percentual sobre els viatgers a les marques turístiques de

Catalunya 2017, detalla que la xifra de visitants de les Terres de l’Ebre representa un

1,86 %.

No obstant això, la marca turística de les Terres de l’Ebre s’ha consolidat en l’àmbit

català, experimentant un fort creixement en els últims deu anys. Així ho reflecteix

l’Informe d’Economia Local i Regional de les Terres de l’Ebre 2016 elaborat per la

Universitat Rovira i Virgili. En 10 anys s’ha passat dels 219.200 viatgers el 2006, als

402.900 visitants el 2016. Aquesta xifra de visitants, representa un total d’1.364.100

pernoctacions, la majoria a hotels (798.600), en segon lloc a càmpings (525.500) i en

tercer i últim lloc en allotjaments de turisme rural (40.000 pernoctacions). La gran majoria

dels visitants escullen l’hotel per allotjar-se, un total de 294.300 persones, seguit dels

càmpings, amb 93.000 persones, i en tercer i molt lluny de la resta, dels allotjaments de

turisme rural, amb 15.600 persones.

Amb dades del 2015, les Terres de l’Ebre disposava d’un total de 13.425 places

turístiques, dividides en 112 allotjaments de turisme rural, 96 hotels i 14 càmpings. El

ritme de creixement tant d’establiments com de places és inferior al de la resta de

Catalunya i que la qualitat dels establiments hotelers és relativament baixa, ja que

predominen els d’una o dues estrelles i les pensions.

Clarament es posa de manifest el creixement exponencial de l’oferta de places

d’allotjament rural al Delta de l’Ebre a la plataforma digital Airbnb. L’oferta de 2015 a 2016

s’ha doblat i segons l’informe, a data de gener del 2017, era de 2.556 places

d’allotjament, xifra que suposa més del 10 per cent del total de places al territori.

4.2 Perfil dels visitants del Delta

Amb l’objectiu de conèixer el perfil de la demanda i realitzar un estudi al turista actual,

s’han dut a terme a les oficines de turisme d’Amposta, de Deltebre, de l’Ampolla i a

alguns establiments turístics del territori un total de 100 enquestes estructurades

realitzades als visitants del Delta durant els mesos d’agost i setembre. A continuació es

detalla el perfil de la demanda resultant de l’estudi.

5


PERFIL DE LA DEMANDA Entre 14 – 35 anys Entre 36 – 64 anys Més de 64 anys

Catalunya (44%)

Catalunya (54%)

Catalunya (37%)

Lloc de procedència

Resta Espanya (44%)

França (0%)

Resta Espanya

(12%)

Resta Espanya

(12%)

Altres (12%)

França (12%)

França (26%)

Altres (22%)

Altres (25%)

Casa família (35%)

Casa família (18%)

Casa família (0%)

Tipus d’allotjament

Casa rural (11%)

Hotel (23%)

Casa rural (20%)

Hotel (20%)

Casa rural (33%)

Hotel (55%)

Càmping (29%)

Càmping (40%)

Càmping (11%)

Parella (12%)

Parella (30%)

Parella (70%)

Companyia

Amics (35%)

Família (40%)

Amics (16%)

Família (53%)

Amics (10%)

Família (20%)

Grup

Grup

Grup organitzat(0%)

organitzat(12%

organitzat(0%)

2 nits (35%)

2 nits (12%)

2 nits (10%)

Durada de l’estada

De 3 a 6 nits (11%)

De 6 a 10 nits (6%)

De 3 a 6 nit (49%)

De 6 a 10 nit (8%)

De 3 a 6 nits (20%)

De 6 a 10 nits (10%)

Altres (47%)

Altres (3%)

Altres (60%)

Vehicle propi (88%)

Vehicle propi (84%)

Vehicle propi (100%)

Mitjà de transport

Avió (6%)

Tren (6%)

Avió (14%)

Taxi (2%)

Objectiu de l’estada

Vacances /Oci (60%) Vacances /Oci (83%)

Visita família (17%) Visita família (11%)

Negocis (6%) Negocis (0%)

Altres (17%) Altres (6%

Vacances /Oci (20%)

Visita família (10%)

Negocis (15%)

Altres (10%)

6


PERFIL DE LA DEMANDA Entre 14 – 35 anys Entre 36 – 64 anys Més de 64 anys

100 - 200€ (47%)

100 - 200€ (38%)

100-200€ (30%)

Despesa per persona

200 - 400€ (41%)

Més de 400€ (12%)

200 - 400€ (31%)

Més de 400€ (31%)

200-400€ (20%)

Més de 400€ (50%)

Fidelitat destinació

Han visitat Delta

prèviament (29%)

Han visitat Delta

prèviament (38%)

Han visitat Delta

prèviament (30%)

Internet i xarxes

Internet i xarxes

Internet i xarxes

socials (24%)

socials (35%)

socials (10%)

Fonts informació

Recomanacions

(41%)

Recomanacions

(53%)

Recomanacions

(60%)

Guies o llibres de

Guies o llibres de

Guies o llibres de

viatge (12%)

viatge (6%)

viatge (30%)

Altres (23%)

Altres (6%)

Figura 6 Anàlisi percentual viatgers de les marques turístiques de Catalunya 2017

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat [22/09/2018]

La majoria de turistes que ens visiten corresponen grup de mitjana edat, entre 36 – 64

anys, i generalment podem concretar que són famílies. En quan al lloc de procedència, la

majoria de turistes, independentment de les seves edats, són nacionals; seguits pels de

la resta d’Espanya, i també destacant França especialment per al sector més gran, entre

altres països com Bèlgica, Anglaterra.

Referent al tipus d’allotjament, les persones de mitjana edat, la majoria de les quals ens

visiten en família, s’allotgen en càmping en un percentatge alt. També s’hi destaquen els

hotels on s’allotgen majoritàriament les persones d’edat avançada, mentre que el sector

jove està bastant equilibrat amb els diferents tipus d’allotjament, destacant però, la casa

d’amics o familiars.

En quan a la durada de l’estada, el sector més jove pernocta poques nits, incús molts

d’ells només s’hi estan una nit. Per tant, és evident que, en general, la despesa per

persona és mínima, al voltant de 100 – 200€ . En canvi, pel que fa al sector de mitjana

edat, la durada de l’estada és de 3 a 6 i la despesa també varia entre 100 – 200 €, encara

7


que també s’hi destaca una despesa major, inclús de més de 400€. Respecte al mitjà de

transport utilitzat per arribar a la destinació, quasi tots els que ens visiten ho fan amb el

seu propi vehicle, encara que siguin estrangers. No obstant, alguns del sector jove ho fan

combinant-ho amb avió i tren i/o taxi.

Pel que fa a les motivacions de l’estada, clarament tots els que ens visiten ho fan per

motius d’oci i de vacances, destacant també les visites als amics i familiars. En quan a les

fonts d’informació utilitzades per conèixer la destinació, globalment s’hi destaca les

recomanacions d’amics i familiars, i en quan als sectors més joves, Internet i les xarxes

socials i la recerca pròpia.

Respecte a la fidelitat de destinació, cal destacar que més de la meitat dels enquestats no

havien visitat el Delta prèviament, i que el 100% d’ells repetirien l’estada al Delta de

l’Ebre.

Finalment respecte a la pregunta sobre les fonts d’informació que els han portat al delta,

en les tres franges d’edat destaca les recomanacions, arribant fins al 60% als majors de

60 anys, i en segon terme internet i les xarxes socials, sent més alt en la franja entre 36 i

64 anys en un 35%.

Entre 14 – 35 anys Entre 36 – 64 anys Més de 65 anys

Figura 7 Imatges de diferents perfils de demanda

FONT: Elaboració pròpia [23/09/2018]

8


5. LA SITUACIÓ DE L’OFERTA TURÍSTICA DEL DELTA

5.1 El territori i l’accessibilitat

El Delta de l’Ebre està format per dos zones clarament separades pel riu, la part dreta i la

part esquerra. L’hemidelta dret (comarca Montsià), amb una superfície de 3979 ha, on

podem destacar les poblacions d’Amposta juntament amb el Poble Nou del Delta, Sant

Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja. Els accidents geogràfics més característics

són les llacunes de la Tancada i Encanyissada, el port natural dels Alfacs i la Punta de la

Banya. L’hemidelta esquerre (comarca Baix Ebre) té una extensió de 3757 ha i podem

enfocar la població de Deltebre, on trobem la seu del Parc Natural del Delta de l’Ebre, i

que a més, ofereix als visitants nombrosos atractius com ara la desembocadura del riu

Ebre o la Punta del Fangar. També s’hi destaca Camarles, l’Aldea i l’Ampolla, que amb

una forta tradició pesquera, ha experimentat alhora una gran evolució cap al sector

turístic.

Pel que fa als accessos fins al Delta de l’Ebre, la majoria arriba en el seu vehicle

particular, i sobretot el sector més jove ho fa combinat en avió, tren o autobús.

Seguidament es presenta la totalitat de possibilitats.

Figura 8 Mitjans de transport per accedir al Delta de l’Ebre

FONT: www.baixebreavant.cat [25/09/2018]

9

PLACES TOTALS

AMPOSTA

POBLE NOU

DELTEBRE

SANT JAUME

ELS MUNTELLS

L’AMPOLLA

CAMARLES

L’ALDEA

SANT CARLES DE LA

RÀPITA


5.2 Oferta turística actual

S’ha fet una recerca per conèixer el volum d’oferta, la qual posteriorment ha estat

distingida entre l’oferta d’allotjaments i l’oferta complementària d’aquesta.

En primer lloc es presenta l’oferta d’allotjaments classificada en hotels, càmpings, albergs

i cases de colònies, i cases rurals. Totes aquestes estan comptabilitzades per cada

població. Per tenir el número total de places s’ha considerat cada habitació dels hotels i

cada parcel·la del càmping amb una capacitat mitjana de dos places. Per a la resta

d’allotjaments la informació ja es apareixia en places. Globalment, pel que fa als

allotjaments, el Delta de l’Ebre compta avui amb 5.503 places.

3

2

8

4

1

5

HOTELS

1.268

75

habitació

21

habitació

189

habitació

- -

250

habitació

-

25

habitació

74

habitació

1

1

1

1

1

CÀMPINGS

2.045

258

parcel·les

18

parcel·les

385

parcel·les

- -

118

parcel·les

- -

245

parcel·les

1

3

1

1

1

1

1.015

- - -

400

176

123

120

18

178

ALBERG

places

places

places

places

places

places

11

15

57

14

2

14

4

7

4

1.175

89

183

505

101

10

99

77

65

46

CASES RURALS

places

places

places

places

places

places

places

places

places

Figura 9 Nombre de places segons tipologia d’allotjament i població

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades dels Ajuntaments [01/11/2018]

10


Pel que fa a l’oferta complementària, segons dades de les oficines de turisme i dels

ajuntaments, el Delta disposa dels següents establiments i equipaments.

Oficines de turisme: 7

Restaurants: 159

Empreses turisme actiu: 15

Empreses oci aquàtic: 11

Empreses transport: 1

Comerç agro botigues: 10

Oci nocturn: 5

Agències de viatge: 10

5.3 Els productes turístics

El Delta de l’Ebre presenta unes característiques singulars que el defineixen i el

diferencien de la resta de destinacions. Disposa de dos elements naturals que donen vida

al territori: el riu i el mar. Aquests dos components fonamentals, juntament amb les grans

extensions d’arrossars que ens envolten, creen paisatges i guarneixen cada municipi

permetent la realització de variades i nombroses activitats, on s’hi pot connectar amb la

natura, conèixer la forma de vida dels ebrencs i gaudir de múltiples experiències.

CULTURA I FESTES TRADICIONALS

No podem oblidar d’on venim, a més, una de les millors maneres

d’entendre un territori és coneixent els ses orígens. Les festes

tradicionals de l’arròs, tan la plantada com la sega són una bona

opció per descobrir l’essència cultural del Delta.

1. Un riu de tradicions 2. Safari eco - cultural

3. L’art de pescar com abans 4. Visita al museu de l’arròs “Molí de

Rafelet”

5. Experiència familiar al Delta 6. Temps de Terra

7. Festa de la plantada de l’arròs 8. Festes de l’Arròs (sega i plantada)

9. Trobada de jotes 10. DeltaFira

11


GASTRONOMIA

El Delta de l’Ebre són paisatges amb sabor, allò que es

contempla als camps es reflexa parat a les taules, així doncs,

l’arròs és l’ingredient principal. A més, s’hi poden degustar

diversos plats a base de peix i marisc, on hi destaquen, entre d’altres, els musclos, les

ostres i les anguiles del delta de l’Ebre. Existeix, alhora, una gran varietat de carns com

ara l’ànec a la brasa o les baldanes d’arròs.

1. Jornades Gastronòmiques de l’Ànec 2. Diada de l'Ostra del Delta

3. Degustacions casolanes a ca la iaia 4. Jornades Gastronòmiques de la

Galera de les Terres de l’Ebre

5. Festa de la carxofa – Amposta 6. Jornades Gastronòmiques de

l’arròs

7. Ruta de Tapes de l'Ostra de l'Ampolla 8. Festa de la Sega

9. Ruta de tapes “Volta i Tapa’t” 10. Delta tasting tour

CICLOTURISME

El Delta compta amb una Via Verda al costat del riu i una xarxa de

camins dissenyats i adaptats per a diferents perfils d’usuaris, així

com distints nivells de dificultats; ideals per poder conèixer els

paisatges pedalejant. A mes, hi ha varis trams de carril bicis vinculats a les llacunes.

1. Delta bici 2. Pedalada amb sabor

3. Pedalant Vora el Riu 4. Bici i pícnic al Delta

5. Cicloturisme gourmet 6. Home and xiri

7. Ruta “Explorant el Delta” 8. Ruta cicloturista

9. Ruta e- Bike pel camí de l’Ebre fins 10. E-Bike pe la Badia del Fangar i

Desembocadura

bassa de les olles

11. Viatge en bici: Alcañiz – 12. Cap de setmana amb bici i paella

Desembocadura de l’Ebre

13. La ruta dolça. Gastronomia en bici 14. Ruta colors del Delta

pel Delta

12


ECOTURISME

Estades destinades als amants de la naturalesa, els que busquen

conèixer i gaudir d’un espai inigualable, tot un món ple de

sensacions, matisos i tranquil·litat, amb una gran diversitat

paisatgística i de fauna.

1. Safari a la Reserva de la Biosfera 2. Un riu d’ocells

3. Safari al Delta de l’Ebre 4. Delta de l’Ebre express

5. Birdwatching amb guia 6. Birdwatching amb bici

7. Visita Ecomuseu 8. Ruta 4x4 Gola Migjorn

9. Ruta fotogràfica en 4x4 pel PN 10. Visita Món Natura

11. Casa de fusta

ACTIVITATS NÀUTIQUES

El Delta gaudeix d’un entorn al voltant del riu i la mar que facilita la

realització d’activitats nàutiques i lúdiques, essent la pesca, els

caiacs, la vela, el kitesfurf o rutes a peu per les costes una de les

principals ofertes turístiques del Delta.

1. Pesca esportiva 2. Kitesurf

3. Caiac pel riu Ebre 4. Llagut català

5. Paddle surf 6. Fat bike

7. Ruta garxal combinada amb caiac 8. Windsurf

9. Vela lleugera 10. Rutes amb vaixell

11. Cable esquí 11. Delting Wakeboard

13


5.4 La comercialització turística

El Delta de l’Ebre apareix en diferents agències i Tours Operadors online, que permet

donar visibilitat als diferents establiments, i també poden permetre les cerques dividides

en natura i parcs, activitats, i altres que faciliten els serveis que es poden oferir.

En aquesta plataforma de recerca d’allotjaments s’hi

troben 810 de registrats, on es poden filtrar segons les

estrelles, el tipus d’allotjament, la puntuació que han

donat els usuaris, les instal·lacions, la localitat on es

troben i els equipaments que disposen.

A més, s’hi indiquen les tres raons per anar-hi: platja

tranquil·litat i natura.

També disposa d’un mapa on s’hi localitzen diferents

llocs d’interès i tota l’oferta allotjaments.

En aquesta plataforma s’hi pot cercar Terres de l’Ebre, i

a continuació surt informació sobre hotels, lloguers, vols

vacacionals, què fer, restaurants i fòrum. Tots aquests,

establiments i activitats, estan puntuats segons les

opinions dels visitants.

A més, s’hi pot cercar el Delta de l’Ebre en particular,

on apareix informació general per al viatger, com ara

diferents fotografies, la puntuació de la destinació (4,5

sobre 5) i 66 opinions.

També aporta informació meteorològica al llarg de l’any.

També hi ha altres portals webs que mostren l’oferta d’allotjament, especialment de cases

rurals i habitatges d’ús turístic, així com també possibiliten la reserva online. S’hi destaca

www.airbnb.es amb 48 allotjaments, www.escapadarural.com que n’ofereix 88,

www.toprural.com de la famíia de HomeAway amb un total de 39 i www.clubrural.com

que disposa de 32 cases rurals.

14


5.5 Els competidors

Els competidors s’estableixen en criteris de veïnatge territorial ens els casos de Peñíscola

i Salou, i d’oferta natural semblant més propera com és el Parc Natural de la Camargue

al sud de França. S’ha elaborat una taula amb les característiques més rellevants que

ens poden oferir la situació de cadascuna d’elles.

PEÑÍSCOLA SALOU PN CAMARGUE

MARCA

MISSATGE PERMANENT Ciudad en el mar Platja d’Europa

PRINCIPALS PRODUCTES

PÚBLIC OBJECTIU

OBSERVACIONS

MODEL GESTIÓ

Gastronomia,

platges, turisme

nàutic, oci, natura

Destaquen les

famílies

Primer destí de la

costa d’Espanya a

rebre el segell de

turisme familiar

Oficina de turisme de

Peñíscola

Platges, oci, Port

Aventura, Ferrari

Land, comerç

Famílies, parelles i

joves

Platges amb

certificació ISO

14001

Patronat Municipal de

Turisme

WEB www.peniscola.es www.visitsalou.eu

Parc naturel régional

de Camargue

Atraccions culturals,

activitats a l’aire

lliure, rutes, platges

Familiar

Lloc turístic més

important en quan a

la cultura provençal

Òrgan rector

www.parccamargue.fr

Figura 10 Característiques més rellevants destinacions competidores

FONT: Elaboració pròpia a partir www.pewñíscola,es wwww.visitsalou.eu www.patrc-camargue.fr [18/12/2018]

5.6 Despesa actual en turisme del sector públic

El pressupost en promoció turística ens dóna una visió de la priorització referent al

turisme de cada ajuntament.

Despesa Total Despesa Turisme Percentatge

Aldea 4.023.000 26.000 0,64 %

Ampolla 6.305.000 405.000 6,40 %

Amposta 12.531.000 65.000 0,51 %

Camarles 3.423.000 37.000 1,08 %

Deltebre 17.067.000 140.000 0,82 %

Els Muntells 489.000 1.400 0,28 %

Poble Nou 250.000 10.000 4,00 %

Sant Carles de la Ràpita 11.246.000 189.000 1,68 %

Sant Jaume d’Enveja 3.329.000 50.000 1,50 %

Figura 11 Relació percentual entre despesa general i despesa turisme

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades dels Ajuntaments [20/12/2018]

Es pot concloure la relació que hi ha entre despesa en turisme i la repercussió

socioeconòmica i imatge turística en cada localitat. Per la part alta destaquem Ampolla,

Poble Nou i Sant Carles de la Ràpita; i per la part baixa Aldea, Amposta i Els Muntells.

15


6. L’OPINIÓ INTERNA

6.1 L’opinió de la ciutadania

A l’hora de plantejar les possibles opcions de desenvolupament turístic del Delta hi ha un

aspecte fonamental a tenir en compte com és la valoració del turisme per part de la

població local. Per aquest motiu, s’ha entrevistat un total de 250 persones de les diferents

localitats del Delta. (Annex 5). A continuació, s’hi mostren els resultats obtinguts.

Delta com a destinació

turística?

• 64% Voldrien que es parlés del Delta com a

destinació turística

• 30% Ja els hi està be tal com està

• 6% Menys demanda durant els mesos d'estiu

Grau de satisfacció

població resident

• 70% Satifació alta

• 25% Satisfacció mitjana

• 5% Satisfacció baixa

Coneixement del

territori

Participació de les

activitats que s'hi

realitzen

• 55% Bastant

• 31% Poc

• 14% Molt

• 60% Algunes vegades

• 18% Sempre

• 14% Només a les del seu municipi

• 8% Mai

Dedicació al sector

turístic

•74% No s'hi dediquen

•15% No s'hi dediquen però els hi agradaria

• 11% Sí que s'hi dediquen

Figura 12 Percepcions de la ciutadania

FONT: Elaboració pròpia a partir dels resultats de l’Enquesta Visió de la Ciutadania [20/10/2018]

Globalment, la població autòctona vol que es parli del Delta com a destinació turística,

però també necessita gestionar millor la relació entre amfitrions i visitants. S’ha de tenir

clar que informar, orientar i atendre el viatger és un valor afegit de la seva pròpia persona

i del territori que representen, aportant-los així cert prestigi i millora socioeconòmica.

Per ajudar a difondre els atractius i parlar d’ells amb coneixement, és fonamental que

aquests tinguin una fomació prèvia i que, a al mateix temps, disposin d’eines per poder

assolir aquest objectiu. A més, haurien de disposar d’una agenda on es mostrin totes les

activitats ofertades als diferents municipis.

Encara que moltes de les entrevistades no es dediquin professionalment en aquest àmbit,

ens hem d’implicar tots mínimament perquè el turisme beneficia a l’economia del Delta de

l’Ebre.

16


6.2 L’opinió del sector turístic

Per tal de conèixer les idees i opinions dels més interessats i informats amb el

desenvolupament turístic, s’han realitzat 50 enquestes a professionals i empresaris del

sector per tal de conèixer la situació de l’oferta i la demanda i altres elements clau que

s’han de tenir presents a l’hora de determinar el públic objectiu d’un projecte promocional.

(Per motius d’acotació, vegeu enquesta completa Annex III)

P. 1.- Quina es, per a vostè, la situació actual de l’oferta turística actual del Delta?

35%

6% 4% Millorable, falta de

promoció

30%

Molt estacional

25%

Bona, estable,

correcta

Dolenta

Figura 13 Visió de la situació oferta

FONT: Elaboració pròpia a partir dels resultats de l’Enquesta empresaris sector turístic [10/09/2018]

Un 35% afirmen que la situació turística és correcta. En canvi, un 30 % dels enquestats

es decanten per millorable i falta de promoció. També cal destacar que és molt

estacional. Altres indiquen que s’ha de millorar a nivell de qualitat i d’unificació, i sobretot

millorar la promoció.

P. 2 .- Quina és la situació de la demanda?

8%

8% 3%

Demanda estacional

Bona/Millorable

S’hi destaca clarament la demanda estacional; alta demanda a l’estiu i poca a l’ hivern.

Seguida de la demanda bona/millorable en només un 17% però tenint en compte el fet

que hi ha demanda però falta d’oferta i la presència d’excursionistes (turistes que no

pernocten).

10%

17%

54%

Figura 14 Situació de la demanda


Demanda creixent,

falta de promoció

Predomini

excursionistes

Hi ha demanda, però

falta d'oferta

17


P.3.- D’acord amb la seva experiència, quina és la imatge turística del Delta?

Coincidint també amb les respostes de l’enquesta realitzada als turistes, el Delta es

caracteritza pel seu entorn natural, seguit per la seva tranquil·litat que el fa ser una

destinació única. També es destaca el fet de ser una destinació de turisme familiar.

Tanmateix, també es nombra la mancança d’oci nocturn i d’infraestructures.

P.4.- Què crieu que esperen els turistes de nosaltres quan visiten les nostres

terres?

10%

Rutes ben

senyalitzades

19%

39%

Packs turístics

32%

Figura 15 Opinió dels empresaris sobre desitjos dels turistes

FONT: Elaboració pròpia a parir dels resultats de l’Enquesta empresaris sector turístic [10/09/2018]

Conèixer les

tradicions i cultura

populars

Altres

Per als turistes, en un 39% dels enquestats, es fonamental trobar rutes ben

senyalitzades per poder fer en bici i així, conèixer cada racó especial del Delta, per

aquest motiu és necessari la presència d’itineraris. En segon lloc, destaca la importància

de la creació de packs turístics, seguint les estratègies de preu i producte. Només un

19% creuen que els turistes s’interessen per conèixer el patrimoni cultural de la zona.

P.5.- Quines són les dificultats que existeixen per promocionar i comercialitzar el

Delta com a destinació turística?

Un 50% dels enquestats responen la manca de coordinació entre el sector públic i privat.

seguint el model mixt, en el qual la iniciativa pública i privada col·laboren i es

complementen. A continuació, amb un 40% s’hi destaca la manca de recursos

econòmics. Per la part més baixa, un 10% dels enquestats destaquen la manca d’oferta

turística adequada com a mancança a presentar el Delta de l’Ebre com a destinació

turística.

18


P. 6.- A més del turisme nacional, quin mercat seria prioritari fidelitzar?

6%

23%

11%

60%

Europeu

Nacional

Asiàtic

Altres

Figura 16 Mercats objectius


Segons els resultats obtinguts, el mercat objectiu prioritari a fidelitzar és l’europeu, tot i

que s’ha insistit amb el mercat nacional i també, en tercer lloc, l’asiàtic. No obstant, quan

més es pugui obrir l’oferta millor, així que, altres responen, “totes les opcions i més”,

“internacionalitzar allà on es pugui”.

P.7.- Creus que tots els ciutadans del Delta coneixem la zona i en conseqüència, en

podem fer una bona promoció?

Un dels aspectes més preocupants és que la majoria de la població, en un percentatge

del 73%, no coneix molts dels racons del Delta, ni les tradicions, ni la flora ni la fauna. Si

els propis residents no coneixen com arribar als indrets més importants, probablement

tampoc ho sabran explicar i fer-ne promoció. No obstant, un 18,8% afirma que sí que ho

coneixen, a la vegada que altres anomenen “sí, però no ho sabem vendre”. S’observa

una gran inseguretat i desconeixement per tal de poder fer-ne una bona promoció o

informació als turistes o visitants. Han arribat a comentar vàries persones entrevistades

que de vegades coneixen millor el territori els forasters que ells mateixos.

19


7. L’OPINIÓ EXTERNA: L’OPINIÓ DELS VISITANTS ACTUALS

Una vegada s’ha conegut el perfil de la demanda, és molt important saber la visió i

l’opinió que tenen els turistes que ens visiten per tal de donar resposta a les seves

necessitats actuals; per tal de preparar en millors condicions les futures visites. La

valoració es correspon a les preguntes núm 16-17-18 de l’Enquesta al turista actual.

(Annex I)

Respecte a la pregunta de quin és el lloc visitat que més els ha agradat, la resposta

majoritària són les platges, assenyalant la platja del Trabucador. Altres també contesten

les llacunes, destacant la de l’Encanyissada i la Tancada. En un nombre menor de

respostes, però, també s’enfoca la Desembocadura de l’Ebre i la punta de la Banya i el

Fangar. A més, molts d’ells també contesten que el que més els agrada és el paisatge

deltaic en general.

Pel que fa a l’aspecte més satisfactori, clarament ressalta l’entorn natural seguit de la

tranquil·litat i seguretat que ens regala aquest territori. A continuació, els visitants es

mostren satisfets pel que fa als serveis de la restauració i els diferents serveis turístics, i

que alhora presenten el mateix percentatge de satisfacció pel que fa a la varietat de la

fauna. Finalment s’hi destaca la hospitalitat de la població autòctona.

Amabilitat de la gent

4

Riquesa faunística

16

Restauració i servesi turístics

16

Tranquil·litat i seguretat

26

Entorn natural

38

0 10 20 30 40

Figura 17 Gràfic aspectes satisfactoris

FONT: Elaboració pròpia [16-11-2018]

Referent als aspectes que caldrien millorar-se, molts dels visitants responen de manera

contrària a les respostes esperades. És veritat que proposen diferents mesures de millora

com ara la qualitat i serveis de les platges, els accessos al Delta, les comunicacions amb

mitjans de transport públics, il·luminació via pública, senyalització, etc. No obstant, la

majoria han remarcat que si es millora massa per l’encant; és a dir, volen fer la destinació

amb més qualitat turística, però defensen mantenir la mateixa essència.

20


8. IMATGE TURÍSTICA DEL DELTA

8.1 El millor i el pitjor per als diferents públics

Considerant les opinions del de la ciutadania, el sector turístic i els turistes; en general

podem concloure:

Com aspectes destacables positivament valoren que es parli del Delta de l’Ebre

com a destinació turística i amb un grau de satisfacció alta de la població resident

i dels visitants. També les platges verges, el paisatge deltaic i en general l’entorn

natural es valora molt positivament. Un altre aspecte ben considerat seria la

tranquil·litat, seguretat i una demanda de turisme familiar.

Com a aspectes destacables negativament valoren la poca implicació amb el

turisme, les comunicacions i la senyalització de les vies i serveis públics, la

il·luminació. També es mostra una manca de turisme jove relacionada amb la

manca d’una oferta adequada a aquest sector. Per acabar també es considera la

poca inversió i la manca d’una adequada relació entre el sector públic i privat.

8.2 Paraules i colors per definir el Delta

Arran de l’enquesta realitzada a la ciutadania de les diferents localitats del Delta, s’ha

pogut conèixer quins són els colors i les paraules amb els que més s’identifica el nostre

territori.

D’una banda, el color amb el que més es caracteritza el Delta és el blau amb un 70%,

representant l’aigua, les platges, el cel; seguit pel verd amb un 17%, simbolitzant els

camps d’arròs i la natura. En tercer lloc, el colors càlids definint la terra, la ruralitat, el

fang dels arrossars, els camins, la sorra de la platja, el clima i les postes de sol.

Els colors ens serveixen per definir el cromatisme de la marca turística. La seva

identificació inicial amb els colors, comportarà una major acceptació de la marca en

qüestió.

Figura 18 Piràmide invertida dels colors


21


Altrament, els mots més esmentats per a detallar el Delta estan relacionats amb l’arròs i

la natura. Les paraules ens són útils a l’hora de treballar aspectes relacionats amb la

marca turística, com ara l’eslògan.

Figura 19 Núvol de les paraules més representatives


22


9. CONCLUSIONS DEL DIAGNÒSTIC

9.1 Anàlisi DAFO

L’anàlisi DAFO mostra un estudi tant de les característiques internes (debilitats i

fortaleses) com de les característiques externes (amenaces i oportunitats); per tal de

perfilar la imatge sobre la situació actual del turisme al Delta de l’Ebre del qual es

prendran les decisions estratègiques per aconseguir els objectius.

DEBILITATS

FORTALESES

1. Falta de senyalització

2. Zones del Delta que no es poden visitar

3. Moltes de les ciutadanes no coneixen el

Delta o el coneixen poc.

4. Demanda molt estacional

5. Poc aprofitament del que tenim: riu Ebre,

platges, passeigs…

5. Mosquits

6. Pocs itineraris

7. Seguretat viària

8. Manca d’oferta d’oci

1. Recursos naturals molt potents i amb

capacitat d’explotació, com per exemple el

Riu Ebre

2. Turisme familiar

3. Seguretat i tranquil·litat

4. Potencial del turisme regional

5. Amabilitat de la gent

6. Diversitat faunística i florística

AMENACES

1. Falten recursos econòmic

2. Manca de coordinació amb els sectors

públic i privat

3. Manca de coordinació amb els municipis

4. Desconeixement / inexistència d’una

marca turística

5. Manca de transport públic

6. Discontinuïtat política

7. Manca d’infraestructures

OPORTUNITATS

1. Turisme jove

2. Turisme que vol conèixer les tradicions i

els productes de la terra

3. Turisme esportiu

4. La ubicació

5. Turisme de la 3a edat per estirar la

temporada

6. Internet i altres mitjans de comunicació

social: promoció més fàcil, més econòmica i

més segmentada.

7. La futura marca Delta de l’Ebre, essència

natural

Figura 20 Anàlisi DAFO


23


9.1 Posicionament actual destinació turística

D’acord a les opinions dels visitants actuals i dels empresaris del sector, juntament amb

l’anàlisi de la situació de l’oferta, s’ha pogut establir el posicionament actual del Delta.

NATURA

CULTURA

ESTÍMULS

SENSACIONS

- Entorn natural

molt destacat

- Riquesa

florística i

faunística

- Riu Ebre

- Platges verges

- Gastronomia

de qualitat però

poc variada

- Espais

d’interpretació

- Poc patrimoni

cultural

- Poques

activitats

alternatives al

turisme de sol i

platja

- Poca

senyalització

- Tranquil·litat

- Amabilitat

- Seguretat

- Destinació

familiar i d’edat

mitjana

ASPECTES DEL POSCIONAMENT ACTUAL

Figura 21 Percepcions de la imatge del Delta de l’Ebre


El posicionament actual del turisme al Delta de l’Ebre es centra en l’aspecte natural i la

seva riquesa florística i faunística, així com sensacions de tranquilitat i amabilitat. També

apareixen aportacions a una gastronomia de qualitat però poc variada, i el riu Ebre.

Apareixen també les platges verges, espais d’interpretació, patrimoni cultural, destinació

familiar, i altres activitats alternatives a la natura i platja però amb poc valor.

La diagnosi ens porta a concloure que el Delta de l’Ebre, és en el conjunt, una destinació

turística per consolidar però amb un enorme potencial. Caldrà millorar del tot la seva

oferta, sobretot al grups d’edat més jove, i equilibrar la quantitat amb la qualitat del

turisme, sempre de manera sostenible. Un repte que pot assolir, ja que disposa de prou

recursos, però que només serà possible amb una bona gestió públic-privada del turisme.

24


FASE II – FORMULACIÓ DE L’ESTRATÈGIA

10. LA FORMULACIÓ DE L’ESTRATÈGIA: EL QUE VOLEM TENIR

El principal repte a què ha de fer front el Delta de l’Ebre com a destinació turística és

equilibrar la quantitat amb la qualitat del turisme, atraient un turisme de més valor afegit

que permeti assegurar-ne la sostenibilitat econòmica , social i mediambiental de cara al

futur. No obstant això, l’assoliment d’aquest repte principal passa prèviament per

considerar altres reptes fonamentals: la governança, el desenvolupament sostenible, la

creació de nous productes turístics i l’excel·lència.

10.1 Visió

<< Delta de l’Ebre essència natural, marca turística constituïda d’experiències naturals

en base al patrimoni i identitat del territori, formant un producte de valor sota el pilar de

la sostenibilitat econòmica, ambiental, cultural i social; gràcies a un model de cooperació

pública i privada, prioritzant la qualitat a la quantitat per millorar la qualitat de vida de les

persones sense perdre mai la seva essència>>

10.2 Posicionament desitjat

El sector turístic està íntimament lligat a la realitat socioeconòmica, cultural i

mediambiental del territori on opera, aspecte que hem de tenir present en els nostres

plantejaments.

• La situació geogràfica al centre del triangle Barcelona, València, Saragossa; amb

el delta i la desembocadura de l’Ebre com agent multiplicador.

• Gestió integral com a destinació turística dintre de la marca turística Terres de

l’Ebre i Turisme Catalunya.

• Aprofitament d’experiències basades amb la riquesa paisatgista i mediambiental,

platja, riu, arrossars, pesca, parc natural, ... amb la necessitat d’innovar amb

noves experiències per gaudir de la nostra riquesa on el paper dels emprenedors

locals ha de ser molt important.

• La Carta europea de turisme sostenible del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que

acredita un desenvolupament sostenible del turisme al territori; i l’acreditació

Reserva de la Biosfera a les Terres de l’Ebre.

• Tots els aspectes lligats a la cultura tradicional, gastronomia de l’arròs, i les

sensacions de tranquil·litat i llibertat al voltant de la natura.

25


10.3 Objectius Generals

Els presents objectius generals pretenen millorar els aspectes a considerar en base a

l’anàlisi DAFO i el posicionament actual de la destinació turística, per tal de donar

resposta a les mancances i introduir millores per una adequada qualitat turística.

Primer .- Millorar l’ús turístic del Delta de l’Ebre de manera sostenible.

Segon.- Creació d’una eina de coordinació turística público-privada.

Tercer.- Impulsar major variació de productes turístics.

Quart.- Augmentar la formació de tot el sector turístic.

Figura 22 Llistat d’objectius generals


És important conèixer els criteris de qualitat turística, tant a la qualitat de la destinació

com a la qualitat del turista, relacionat amb la competitivitat i la sostenibilitat

respectivament.

Figura 23 Esquema sobre el concepte de qualitat turística

FONT: Pla Estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016 i directrius nacionals de turisme 2010 [25-11-2018]

26


10.3.1. Objectius específics

Els objectius específics que es concreten a continuació donen resposta a la diagnosi de

necessitats i als objectius generals . A continuació es detallen els objectius específics

precedits de l’objectiu general.

Primer .- Millorar l’ús turístic del Delta de l’Ebre de manera sostenible.

1.1. Contribuir al desenvolupament socioeconòmic del territori.

1.2. Prioritzar la qualitat dels visitats a la quantitat.

1.3. Augmentar el nombre de pernoctacions dels turistes.

1.4. Augmentar el nombre de turistes fora de les temporades (setmana Santa i

estiu)

1.5. Disposar de dades permanents sobre la demanda i el grau de satisfacció

Segon.- Creació d’una eina de coordinació turística público-privada.

2.1. Major coordinació entre ajuntaments i gestió més efectiva del Parc Natural

2.2. Major control de les plaga dels mosquits

2.3.Millorar les comunicacions entre estació de tren, poblacions i serveis

turístiques

2.4. Creació d’un pla de senyalització turística i de seguretat vial

Tercer.- Impulsar major variació de productes turístics.

3.1. Millorar els recursos potencials de les platges i el riu.

3.2. Creació d’oferta d’aventura i d’oci pels joves.

3.3. Obrir nous perfils de turistes per ecoturisme i turisme esportiu.

Quart.- Augmentar la formació de tot el sector turístic.

4.1. Millorar la formació integral del sector professional i empresaris.

27


10.4 Estratègia de productes i mercats

La destinació Delta de l’Ebre ha d’estar orientada a utilitzar millor els serveis de la marca

turística Terres de l’Ebre així com amb l’Agència Catalana de Turisme. La diferenciació

dels productes del Delta i la seva ordenació i promoció conjunta, major pes en la

promoció de turisme de Catalunya com la seva essència natural, participació en marques

i segells d’interès, serveis d’estadístiques; han de ser la orientació que se li ha de donar.

Un altre aspecte important seria crear unes comissions de coordinació de entre productes

semblants i amb completa coordinació públic-privada a la qual tindria que tenir un paper

molt important i utilitari el Parc Natural del Delta de l’Ebre.

L’estratègia de productes està basada en el desenvolupament de 6 productes turístics:

CULTURA I FESTES TRADICIONALS GASTRONOMIA CICLOTURISME

ECOTURISME



Ja estructurat A millorar A crear

Pel que fa a l’estratègia de mercats, els 5 principals mercats que s’haurà de fixar un

major interès i seguiment són per ordre, amb uns valor d’importància de 0 a 10 punts.

Catalunya

Resta

d’Espanya

França Bèlgica Alemanya

Regne

Unit

4 3 1,5 0,75 0,5 0,25

Figura 24 Valoració dels principals mercats a fidelitzar

FONT: Elaboració pròpia en base Enquesta empresaris sector turístic [20-11-2018]

28


10.5 Pressupost de promoció turística

Referent a les dades de despesa en promoció turística, com ja hem vist, no existeix una

pauta única. No totes les poblacions o nuclis de població tenen la mateixa vocació ni la

mateixa potencialitat. Per exemple, referent a l’exercici 2018, la població de l’Ampolla

aplica una despesa en turisme del 6,40 % i el nucli de població dels Muntells un 0,28 %.

Evidentment el desplegament i l’activitat turística de cada municipi és diferent, i té molta

relació amb la seva inversió.

En aquest sentit, l’organització Mundial del Turisme (UN-WTO) recomana als estats que

tinguin una clara vocació d’impulsar el sector turístic que puguin destinar entre el 3% i el

5% del seu pressupost al foment d’aquesta activitat en el sentit és ampli. Aquí no

tindríem només el que tradicionalment s’entén per promoció sinó que incorporaríem

pressupostos destinats a coses tan variades com les infraestructures o la formació. Les

úniques poblacions el Delta de l’Ebre que es situen en aquests barems són l’Ampolla amb

un 6,40%, que inclús sobrepassa el valors òptims, i el Poble Nou amb un 4% que

s’ajusta a la mesura recomanada. Considerant la recomanació mitjana del UN-WTO al

4% la mancança per municipis seria la següent.

Poblacions

Percentatge dèficit turístic

Ampolla -2,40 %

Poble Nou 0 %

Sant Carles de la Ràpita 2,32 %

Sant Jaume d’Enveja 2,50 %

Camarles 2,92 %

Deltebre 3,18 %

Aldea 3,36 %

Amposta 3,49 %

Els Muntells 3,72 %

Figura 25 Percentatge de dèficit inversió en turisme per arribar als valors òptims


Pel que respecta a la despesa que fa el turista al territori, no s’han trobat dades. Diferents

estudis recomanen una inversió al voltant del 0,25% sobre els ingressos que deixen els

turistes.

29


11. LA FORMULACIÓ DE L’ESTRATÈGIA: EL QUE ANEM A PROMOURE

11.1 Estratègia de comunicació

El Delta de l’Ebre no disposa actualment d’una marca turística particular, està inclosa

dintre de la marca Terres de l’Ebre i el seu posicionament ve donat pel mateix Parc

Natural. És per això, que la comunicació a aplicar seria una estratègia Push&Pull.

L’estratègia Push es basa en realitzar accions en diferents membres del canal comercial i

no directament al consumidor final, per tant el treball de externalització, la cooperació

amb intermediaris i l’assistència a fires del sector serà la més convenient a realitzar com

a 1a Fase.

En la 2a Fase s’introduirà l’estratègia Pull, que estimularà al turista mitjançant

l’acceptació de la marca, el concepte i el producte. Aquesta es durà a terme mitjançant la

promoció i publicitat en mitjans de comunicació de cerat rellevància. Finalment caldrà

seguir apostant per totes dues alhora, així doncs, la estratègia a llarg termini serà mixta.

PUSH (1a Fase)

Millorar comunicació publicitària

Assistència a fires

Millorar oferta i serveis

Creació paquets turístics

PULL (2a Fase)

Publicitat i patrocinis

Identificació de la imatge

Potenciació de la marca

Destinació única

Visites a tours operadors

Figura 26 Representació sintètica de les accions de l’estratègia Push&Pull


Segons Memelsdorff (1998), les marques turístiques busquen un concepte d’imatge

diferenciada, així com resposta als desitjos d’una part del mercat que els aporti un valor

afegit específic i únic, creant sinergies i negoci per a una determinada zona.

11.2 El missatge global

El missatge global és l’element clau de l’estratègia de comunicació i acompanya sempre

a totes les accions que es realitzen sobre el Delta de l’Ebre. Està format pel decàleg, el

missatge permanent i la marca turística.

30


11.2.1 Decàleg

S’ha elaborat un decàleg marcant les 10 raons per venir a visitar el Delta de l’Ebre, creant

una imatge i valoració per diferenciar-nos de la resta de destins i donar-li major

exclusivitat.

1. ECOTURISME

2. PLATGES AMB ENCANT

3. GASTRONOMIA

4. PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE

5. ACTIVITATS EN FAMÍLIA

6. COLORS I REFLEXOS

7. HOSPITALITAT DE LA GENT

8. EXPERIÈNCIES ÚNIQUES

9. TURISME ESPORTIU

10. RESERVA DE LA BIOSFERA

Figura 27 Top 10 motius per visitar el Delat de l’Ebre


31


11.2.2 Missatge permanent i marca turística

El missatge sintetitza el decàleg, acompanya i complementa a la marca, aportant una

major informació i impulsant el reforçament del posicionament desitjat de la destinació.

Per crear el missatge s’ha tingut en compte diferents valoracions; per un costat la imatge

que associen els visitants com un espai natural i per altra banda el fet que ningú vol

perdre els seus orígens, volen fer del delta una destinació turística però mantenint la seva

essència. Per aquest raonaments, el missatge que s’ha escollit, i que posteriorment ha

estat traduït, és:

Delta de l’Ebre, essència natural

Delta de l’ Ebre, natural essence

Delta de l’Ebre, essence naturelle

Delta de l‘Ebre, natürliche Essenz Delta de l’Ebre, 天然精華

Una marca és una eina, un instrument per moure’ns millor en el mercat. Per a aconseguir

ser reconeguts, distingir-nos dels altres, projectar-nos i també oferir més seguretat i

garantia d’ajust a les seves expectatives al potencial consumidor.

Pel que fa al disseny de la marca, s’han seguit les opinions de la ciutadania ja que en el

cas d’un territori, la personalitat de la marca ha de construir-se necessàriament a partir de

valors que emanen del propi territori i de la seva

gent. Per tant, com que la majoria de les

respostes afirmen que el Delta està caracteritzat

per les seves platges, l’arròs i el bon clima; el

símbol té incorporat una espiga d’arròs,

unes

ones de la platja i uns rajos de sol. Tanmateix,

els cromatisme utilitzat ha estat al voltant de la

gamma de colors verds i blaus, els colors més

representatius d’aquest territori. La marca va

acompanyada del missatge, per tal d’associar

aquest sentiment i valor de lo natural a la zona; i

a la vegada porta inclosa la valoració de la

Figura 28 Logotip


ciutadania, amb la finalitat que sempre tinguem present en tot el desplegament turístic

que es realitza, la necessitat de mantenir l’essència natural que tant ens caracteritza.

32


FASE III – PLANS D’ACTUACIÓ

12. PLA D’ACTUACIÓ DEL PRODUCTE

El pla d’actuació defineix tres grups de treball diferenciats segons la seva estructuració,

per tal de crear i millorar el producte turístic. Aquests són: Productes ja estructurats,

productes a millorar i nous productes.

12.1 Productes ja estructurats

Dintre de la totalitat de productes actius descrits anteriorment, existeixen una sèrie de

productes que considerem estructurats, vist que existeixen una bona coordinació públicoprivada,

agrupa empreses del mateix sectors, i tenen una bona organització, promoció i

en conseqüència una nombrosa demanda. També es realitzen jornades, diades de

celebració, cursos de formació, trobades, coordinació d’entitats, promoció i publicitat

conjunta, ... que fan que aquest productes funcionen positivament. Els tres productes

estructurats són:

CULTURA I FESTES TRADICIONALS

CICLOTURISME

GASTRONOMIA

No obstant això, els mecanismes d’avaluació i millora sempre seran presents per tal de

detectar oportunitats de mercat, desenvolupar ofertes concretes, organitzar la promoció,

proposar millores sobre l’oferta existent i cercar majors fonts de finançament.

12.2 Productes existents a millorar

Entre els productes existents a millorar, vist que presenten mancances d’estructuració,

promoció i governança, i que encara que tinguin un alt valor potencial no acaben de

consolidar-se i explotar-se adequadament. Els dos productes a millorar són:

ECOTURISME

No cal ser un expert en ocells per meravellar-se davant les més de

340 espècies d’aus que habiten al Delta, amb les quals els experts

en birdwatching es queden fascinats. Aquest potencial queda molt

reduït als espais amb permís especial del Parc Natural, el gran

aparador de Món Natura, i de manera reduïda la Finca de Riet Vell. En cap cas, aquest

tipus de turisme és considerat o tingut en compte en les activitats i serveis turístics que

ofereixen els respectius ajuntaments del Delta.

33


Les estades destinades als amants de la natura, l’ecologia i el birdwatching, amb la

finalitat de poder gaudir, estudiar, pintar o fotografiar la diversitat paisatgística que ofereix

el Delta de l’Ebre, ha de ser considerada de manera coordinada per tothom, sobretot pels

sector públic, per estabilitzar el turisme durant tot l’any, aprofitant que el Delta presenta

un paisatge molt dinàmic i canviant cada mes de l’any.

Els safaris, les visites guiades, rutes fotogràfiques, observacions d’aus, usos dels

miradors de les llacunes, l’entrada controlada a l’illa de Buda, els concursos de fotografia i

pintura, juntament amb les visites a Casa de Fusta, Ecomuseu o Món Natura; són uns

clars exemples de l’enorme potencial en productes a crear i a estructurar.

Figura 29 Fotografia Illa de Buda

FONT: www.elperiodico.cat/ca/societat/20180915 [19/12/2018]

Figura 30 Fotografia flamens Delta de l’Ebre

FONT: www.ebreactiu.cat [19/12//2018]

Figura 31 Fotografia Birdwatching

FONT: www. naturayaventura.com [19/12//2018]

34



El riu amb la seva personalitat i la costa de l’Ebre amb les seus

platges de sorra llargues, tranquil·les i naturals; donen al territori

un potencial turístic que actualment està poc aprofitat.

La navegabilitat per l’Ebre, els caiacs, la pesca esportiva i tradicional, les rutes a peu per

via verda al costat del riu, les fires de comerç artesà i tradicional al voltant del riu unides

pel pont lo Passador, i les competicions de rem; han de ser algunes de les activitats a

crear i consolidar. Per altra banda, el mar ens espera amb el paddle surf, windsurf, cable

esquí, fat bike per la platja, la vela lleugera, juntament amb unes platges limitades, netes,

amb poca aglomeració de banyistes i grans serveis; han de ser els nous productes a

crear i promocionar.

Figura 32 Fotografia paddle surf

FONT: www. naturayaventura.com [19/12//2018]

Figura 33 Fotografia Pesca Tradicional

FONT: www.joseptorta.cat [19/12//2018]

Figura 34 Fotografia caiac

FONT: www.riualebre.com [19/12//2018]

Figura 35 Fotografia Fat Bike

FONT: Elaboració pròpia [19/12//2018]

Figura 36 Fotografia Jornades Somriu Sant Jaume

FONT: www.surtdecasa.cat [19/12//2018]

Figura 37 Fotografia Trabucador

FONT: www.tripadvisor.es [19/12//2018]

35


12.3 Creació de nous productes

L’estratègia de productes està basada en el desenvolupament de productes turístics, vist

que influeixen molt en la decisió del viatger i asseguren un volum destacat d’arribades.

Tenint en compte que el riu i la extensió dels camins del territori presenten unes

extraordinàries possibilitat esportives que poden diversificar l’oferta, la creació d’un nou

producte en Turisme Esportiu, pot atreure un segment de mercat de qualitat i amb poder

adquisitiu alt. A més, és un turisme silenciós que encaixa amb els valors de sostenibilitat i

protecció de l’entorn natural que sempre ens acompanya en el present pla.

TURISME ESPORTIU

La població d’Amposta compta amb una acreditació de turisme

esportiu atorgat per la Generalitat de Catalunya, garantint que

disposa de recursos i serveis de qualitat per rebre visitants que

vulguin fer estades d’activitats esportives. No obstant, en la resta

de poblacions del Delta es presenta una mancança en aquest sentit. Hi ha molta activitat

esportiva, però li manca considerar-la com a turisme.

El podem presentar en cicloturisme, atletisme i senderisme, nàutica fluvial i marítima. Les

activitats al riu, com ara campionats federatius en l’àmbit del rem i trobades de motos

aquàtiques. També en trobades de cicloturisme i preparació d’equips ciclistes i seguir

consolidant altres modalitats com les triatló. També es planteja activitats d’àmbit nacional

i d’una forta participació com podria ser la creació de la Marató de l’Ebre, amb un forta

esponsorització externa i de presència en els mitjans.

Figura 38 Fotografia cursa Marató

FONT: www.ebredigital.cat [20/12//2018]

Figura 39 Fotografia competició rem

FONT: www.surtdecasa.cat [20/12//2018]

Figura 40 Fotografia triatló Deltebre

FONT: www.deltebre.cat [20/12//2018]

36


Dintre del productes turístics en general, el desplegament de packs turístics, que es

poden comercialitzen per una empresa i que poden oferir activitats diverses, i inclús es

poden oferir contractant serveis conjunts d’altres empreses.

Els packs turístics són motiu principal o influeixen en la decisió del viatge i asseguren un

volum destacat d’arribades, atraient segments de mercats de qualitat i alhora enriqueixen

l’oferta existent fent-la més atractiva.

CREACIÓ DE PACKS TURISTICS

El fet que els joves compresos entre els 14 i 35 anys siguin un dels percentatges més

baix entre el total de visitants, pot estar degut per la falta d’oferta cap a un públic jove. Per

una altra banda, el Delta de l’Ebre segueix sent per a la majoria dels visitants una

destinació de sol i platja, i no som només això, tenim molts més recursos a oferir, com per

exemple el Riu Ebre i les activitats que s’hi poden realitzar a dintre i pels voltants

d’aquest. Per tal d’ajustar aquest paquet al públic objectiu, s’han realitzat 50 enquestes a

joves d’entre 18-35 anys i no residents al Delta, per tal de conèixer quines són les

necessitats i objectius de la seva estada. (Vegeu enquesta annex VI)

Descripció paquet turístic:

Pack turístic d’un cap de setmana LIVE THE EXPERIENCE que inclou:

Ruta combinada de bici i caiac pel riu Ebre fins arribar a l’ illa de Gràcia

Passeig amb Fat Bike vorejant la platja del Trabucador

Ruta a cavall per camins terrossos entre arrossars

Allotjament en casa rural “Masia Tarranc”, situada a Els Muntells.

El tipus de target el qual va dirigit el producte és, a nivell demogràfic, un públic comprés

entre 18 i 40 anys, homes i dones d’un nivell econòmic mitjà i que busquen gaudir d’una

experiència diferent, en la qual interactuen el turisme de natura, aquàtic, oci, i

experiències. A nivell geogràfic, aquest producte es promocionarà tant a nivell nacional

com europeus, utilitzant entre altres en els portals Trip Advisor i mitjançant ep porta de

reserves de turisme de la Generalitat de Catalunya anomenat Experience Catalunya.

El període de realització és de després de setmana santa fins finals de setembre. Aquest

ha de tenir una capacitat mínima de 6 persones i no es un producte pensat per gaudir en

família, sinó que aquest incentivarà que ens visiten més grups i joves en general ja que,

amb un percentatge molt elevat, els turistes que ja ens visiten ho fan amb la família.

37


Les empreses que participen en la realització d’aquest paquet són:

• Riu a l’Ebre, una empresa de lloguer de caiacs, bicicletes i rutes guiades situada a

Deltebre.

• 4 camins, una empresa de lloguer de bicicletes ubicada a Els Muntells

• Equidelta empresa de guiatge i hípica situada a Sant Jaume d’Enveja.

• Masia Tarranc, una casa rural localitzada a menys d’un quilòmetre de la platja

d’Eucaliptus, al terme municipal d’Els Muntells.

A tall d’exemple s’ha elaborat un flyer promocional. (Vegeu annex VIII)

Figura 41 Flyer promocioal Live The Experience

FONT: Elaboració pròpia [23/12//2018]

38


13. PLA D’ACTUACIÓ DE PROMOCIÓ

El pla d’actuació de la promoció consta de 5 programes amb un total de 24 actuacions,

amb la finalitat d’aconseguir el posicionament turístic desitjat i els 5 objectius generals

plantejats en l’apartat 10.3 de la Fase II.

Identitat

turística i

activitat

promocional

Millora de

l’oferta

Promoció en

mercats

Informació

turística

Gestió i

coordinació

interna

9 3 6 3 3

Figura 42 Pla d’actuacions de la promoció


13.1 Identitat turística i activitat promocional

Pel que fa a la identitat turística, aquest programa presenta actuacions per tal dissenyar i

aplicar l’ús de la marca turística, i el manuals d’usos del banc d’imatges i del banc de

textos.

Respecte a l’activitat promocional, es desenvolupen accions relacionades amb la

promoció i comercialització del Delta que mitjançant l’elaboració de material de suport en

paper, online i audiovisual ajuden a aconseguir la imatge desitjada i donar a conèixer la

destinació a un públic més ampli.

a. Disseny i aplicació de la marca turística

Identitat turística

b. Creació d’un banc d’imatges i colors

c. Creació d’un banc de textos i paraules

d. Construcció pàgina WEB

e. Creació aplicació mòbil

Activitat promocional

f. Vídeo promocional del Delta de l’Ebre

g. Falca de ràdio

h. Marxandatge

i. Disseny i impressió tríptics

Figura 43 Programa d’identitat turística i activitat promocional


39


A continuació es detallen les 9 actuacions previstes dintre del programa Identitat turística i

activitat promocional:

a. Disseny i aplicació de la marca turística:

En l’apartat 11.2.2 Missatge permanent i marca turística es presenta la marca elaborada

tall d’exemple. En cap cas, serà definitiva fins que es farà un estudi i posterior encàrrec a

una empresa de disseny gràfic.

En aquest cas, s’ha contactat amb Frankid de Deltebre, el qual ha presentat el seu estudi

econòmic amb els següents detalls: maquetació i disseny de la nova imatge corporativa

“Essència natural”, fent diverses proves i maquetes més definició de la marca i logo finals.

b. Creació d’un banc d’imatges i colors:

El mateix proveïdor anterior presenta el cost de la creació d’un marc directori d’imatge i

colors aplicables a les actuacions posteriors de branding i marca. Aquest banc serà

important la visualització de persones realitzant activitats, per tal de presentar una imatge

activa. L’objecte d’aquest banc d’imatges i colors serà fer-lo disponible a tot el sector

turístic pel seu material de promoció.

c. Creació d’un banc de textos i paraules

Seguint amb la mateixa empresa de disseny se li demana el cost de creació d’una banc

d’arxius de textos i paraules. Aquest banc es fa amb l’objectiu de millorar l’organització de

la informació a comunicar.

d. Construcció pàgina WEB

Es tracta d’un projecte d’un portal web, on demanant estudi a l’empresa OneBranded-

Solutions & design d’Amposta, l’ha estructurat en diferents pàgines: Pàgina qui som,

serveis, productes administrable, reserves amb sistema de reserves online, pàgina

enllaços a webs amigues, pàgina contacte, galeria d’imatges administrable i pàgina bloc

administrable. Es crearà el domini www.essèncianatural.com i un hostalatge web.

e. Creació aplicació mòbil

Desenvolupament d’una aplicació mòbil de la web per a Androit i IOS amb notificacions

push. Proposta elaborada per la mateix empresa dissenyadora de la web.

f. Vídeo promocional del Delta de l’Ebre

Edició d’un vídeo promocional del Delta de l’Ebre per al públic general de diferents

mercats d’una durada màxima de 30 segons, que inclou música i veu en off pròpies. Té

molta rellevància la imatge paisatgista i d’activitats. El vídeo és un element important de

40


la pàgina web i també en fires, per agències i operadors, i en qualsevol presentació de

destinació. L’estudi econòmic que es presenta ha estat realitzat per Infotic Studio de

Camarles.

A tall d’exemple, s’ha elaborat un vídeo promocional que compta amb la participació del

cantautor deltaic Joan Rovira de Camarles i apareixen imatges de Isaac Llaó de Deltebre,

però que en cap cas serà el definitiu, vist que es recomana que sigui realitzat per una

empresa especialitzada. Es pot visualitzar a: https://youtu.be/SOQmdJEvGok

g. Falca de ràdio:

Producció d’una falca de ràdio d’una durada màxima de 20 segons, amb música i veu

pròpies, per al públic general de diferents mercat.

A tall d’exemple es presenta la falca amb la participació de la deltebrenca Lluïsa

Bertomeu, directora del programa Plaça Major del canal Terres de l’Ebre, i jo mateixa; on

es destaquen sensacions que poden gaudir la gent que ens visita, i a la vegada s’escola

de fons la cançó M’agrada de Joan Rovira. Es pot escoltar a:

https://www.youtube.com/watch?v=aoPb10gvopo&feature=youtu.be

h. Marxandatge

Elaboració d’una sèrie de materials de marxandatge i promocionals per obsequiar, en una

primera fase, i més endavant, per una possible venda i distribució pel territori.

A tall de mostra, s’adjunta una bossa natural de color blanc serigrafia a una cara per

l’empresa de l’empresa de Sant Carles de la Ràpita Aldepausports.

Figura 44 Exemple de Marxandatge

FONT: Elaboració Aldepausports [03/01/2019]

i. Impressió tríptics

Elaboració de material en paper tipus tríptics en quatricromia amb dues cares, de tamany

tancat 100x210mm, i obert DINA A-4., 10.000 UT, per consumidor final. Inclou productes,

fotografies, paraules i sensacions, i informació general. A tall d’exemple s’ha elaborat

una mostra d’elaboració pròpia (Per motius d’acotació, vegeu Annex IX)

41


13.2 Programa de millora de l’oferta

En quant a la millora de l’oferta es plantegen 3 actuacions per tal de millorar la situació de

l’oferta actual i aconseguir major coordinació i formació entre els empresaris del sector,

amb la finalitat de poder disposar d’una oferta de major qualitat.

a. Inventari de tota l’oferta turística

Millora de l’oferta

b. Campanya de qualitat i sostenibilitat

c. Jornades de formació

Figura 45 Programa de millora de l’oferta


Seguidament es relacionen les 3 actuacions previstes dintre del programa Millora de

l’oferta:

a. Inventari de tota l’oferta turística:

Elaboració d’un inventari de tota l’oferta turística del Delta de l’Ebre, agrupada per

poblacions i per productes, amb tota la informació de les empreses i les activitats.

b. Campanya de qualitat i sostenibilitat turístiques:

Promoció d’una campanya d’informació a les empreses turístiques del Delta de l’Ebre,

amb la finalitat que es fomenti la seva adhesió a certificacions, acreditacions, segells, ... i

que contribueixen al reforçament, millora de la qualitat i sostenibilitat, de tot el territori.

Figura 46 Marques i segells de qualitat

FONT: Composició pròpia [04/01//2019]

c. Jornades de formació:

Tal com es descriu el punt 4.1 dels objectius específics, cal millorar la formació integral

del sector professional i empresarial; organització d’una sèrie de jornades i conferències

relacionades amb la formació i millora en l’àmbit de la comunicació, administració i gestió.

Es desenvoluparan per poblacions, per productes i en dates que no perjudiquen la seva

activitat empresarial.

42


13.3 Programa de promoció en mercats

a. Assistència a Fires sectorials

b. Organització d’esdeveniments

Promoció en mercats

c. Creació d’un Butlletí per majoristes

d. Campanya mitjans de comunicació

e. Presència xarxes socials

f. Creació de Premis

Figura 47 Programa de promoció en mercats


Per executar el programa de promoció en mercats, es presenten 6 actuacions per tal de

promocionar la destinació tant a un públic general i objectiu, com a un de més

professional i específic; passant per la presència en xarxes socials i mitjans de

comunicació.

Tot seguit, s’especifiquen

mercats:

les actuacions previstes dintre del programa Promoció en

a. Assistència a Fires sectorials:

Planificació d’un calendari anual d’assistència a fires professionals, tant del mercat

espanyol com internacional, que s’haurà de fixar d’acord els productes a oferir. En un

primer moment destacaria: Saló nàutic de la Camarga, Fira Unibike de Madrid, Mercat

d’escapades de Barcelona, Fira BritMums de Londres, MadBird de Madrid.

b. Organització d’esdeveniments:

Captació i col·laboració en l’organització de d’esdeveniments esportius, culturals, fires,

festivals,... que ajudin en la desestacionalització del turisme i que amb una petita inversió

generen un retorn econòmic al territori.

• Esdeveniments esportius: Activitats al riu, com ara campionats federatius en

l’àmbit del rem i trobades de motos aquàtiques. També en trobades de

cicloturisme i seguir consolidant altres modalitats com les triatló i crear la Marató

de l’Ebre.

• Esdeveniments culturals: trobades nacionals de bandes, grups i associacions

culturals, amb oferiment a les corresponents federacions. Especial coordinació i

col·laboració amb el Festival Deltebre Dansa.

43


• Fires: fires gastronòmiques al voltant de l’arròs o l’anguila i angula, mercats de

productes tradicionals i artesanals, i tot el relacionat amb la ornitologia, amb la

màxima col·laboració al Delta Birding Festival que s’organitza a Món Natura,

ampliant-lo a una setmana i obrint-lo a la totalitat de municipis del Delta amb una

bona oferta d’activitats de cultura i lleure per oferir al nombrós visitant

internacional que ens visita.

c. Creació d’un Butlletí per majoristes:

Elaboració d’un butlletí trimestral, que inclou tota l’oferta, novetats, millores i altres

notícies turístiques, adreçada a professionals del sector amb l’objecte de despertar

l’interès per la destinació.

d. Campanya mitjans de comunicació:

Promoció una campanya als mitjans sobre tres pilars:

• Publicació continua de notes de premsa de totes les activitats a realitzar així com

les valoracions de les ja executades, i fer-ne el seguiment de les que resulten més

importants per als mitjans.

• Creació d’un dossier de premsa sobre la marca turística disponible per als mitjans

de comunicació.

• Publicar el vídeo promocional, la falca de ràdio i la marca i el missatge permanent;

en TV, ràdio i premsa escrita, respectivament, de manera periòdica i d’acord amb

el pressupost i rendibilitat.

e. Presència xarxes socials

Realització d’accions per poder assolir un òptim posicionament i presència online d’acord

amb la estratègia de productes i mercats. En les diferents xarxes socials, principalment

Instagram, es farà l’us de #deltadel’ebressencianatural i #mésqunriure.

Figura 48 Logotips xarxes socials


f. Creació de Premis

La convocatòria de premis i concursos ens aporta sensibilització de mitjans de

comunicació i coneixement de destinació amb la presència de participants i familiars. El

Premi Europeu de Pintura Paisatgista o Concurs Nacional de Fotografia Natural podem

ser uns clars exemples.

44


13.4 Sistema d’informació turística

El present programa té com a finalitat la millora de la informació turística que es dona al

territori. Recull unes un total de accions per tal de fer un bon servei d’acompanyament i

guiatge als turistes i visitants.

a. Coordinació punts d’informació existents

Informació turística

b. Pla de senyalització turística

c. Punts d’informació mòbils

Figura 49 Programa d’informació turística


A continuació es detallen les 3 actuacions previstes dintre del sistema d’informació

turística, així com totes lesa actuacions i programes existents.

a. Coordinació punts d’informació existents

Gestió coordinada de la informació a donar a cada municipi, reforçant la identitat de la

marca turística.

b. Pla de senyalització turística

Elaboració d’un pla de senyalització turística per donar visibilitat a la marca turística, i

implementar-la als llocs i espais d’interès turístics de manera unificada en tots els

municipis.

c. Punts d’informació mòbils

Adquisició de 3 pèrgoles, per tal que siguin desmuntables i traslladables, en moments

puntuals al mercat objectiu; i també en indrets o esdeveniments específics en la pròpia

destinació, i pugui servir d’ajuda als visitants.

45


13.5 Gestió i coordinació interna

El present programa treballa en la màxima coordinació entre els diferents involucrats en

l’àmbit turístics, ja sigui empreses privades, associacions sense ànim de lucre,

ajuntaments i amb una gestió més efectiva del mateix Parc Natural del Delta de l’Ebre.

a. Carta Europea de Turisme Sostenible

Gestió i coordinació interna

b. Fòrum de turisme Delta de l’Ebre

c. Observatori de dades turístiques

Figura 50 Programa de gestió i coordinació interna


Tot seguit es detalla l’estratègia d’execució de les actuacions previstes en el marc de la

Gestió i coordinació interna.

a. Carta Europea de Turisme Sostenible.

La Carta europea de turisme sostenible (CETS) és una acreditació d'àmbit europeu,

atorgada per la Federació EUROPARC, que certifica que el desenvolupament del turisme

al Delta de l’Ebre es realitzarà de forma sostenible d'acord amb els objectius de la Carta;

per tant representa un distintiu de qualitat. A més a més, la carta representa un mètode

de treball, un eina de planificació, un compromís entre els gestors de l’espai i empreses

turístiques, entitats i agents del territori. Per tant el Pla presentat i tot el seu

desplegament compleix amb les directrius de la Carta.

b. Fòrum de turisme Delta de l’Ebre

En el marc de l’òrgan rector del Parc Natural del Delta de l’Ebre, dotar de més eficàcia el

Fòrum de turisme del Delta de l’Ebre, en el qual es trobem la Junta rectora del parc i totes

les empreses turístiques que ho sol·liciten. En el programa d’actuacions i pressupostos

de 2019 del parc, l’objectiu estratègic 2.4, Dinamització econòmica, tracta de Fomentar el

turisme sostenible mitjançant la implementació de la Carta Europea de Turisme

Sostenible. Per tant, el present pla apodera el Fòrum de turisme del Delta de l’Ebre

com a l’òrgan gestor de tota l’activitat turística al Delta de l’Ebre. Es contractaria a

mitja jornada un/a tècnic/a de turisme, com a Gestora de turisme al Delta de l’Ebre, per

executar i coordinar el pla.

c. Observatori de dades turístiques: No s’ha trobat dades referents al turisme al Delta de

l’Ebre, per la qual cosa s’ha de treballar pel coneixement de les dades i resta d’informació

del sector turístic i fer-ne les valoracions adequades.

46


14. RESUM D’ACCIONS I ESTUDI ECONÒMIC

Per aconseguir l’aplicació del Pla de Màrqueting cal dotar dels recursos econòmics per la

seva execució. En aquest sentit, cal crear els mecanismes per a la seva gestió

econòmica i la captació de recursos, així com la gestió de les despeses i inversions

previstes. L’òrgan previst que es planteja per aquesta gestió seria el Fòrum de Turisme

del Delta de l’Ebre.

Els pressupost de despeses es basa en consultes i pressupost que figuren Annex XI.

PRESSUPOST DESPESES FÒRUM DE TURISME DELTA DE L’EBRE

a. Disseny i aplicació de la marca 335 euros

b. Creació d’un banc d’imatges i colors 715 euros

c. Creació d’un banc de textos i paraules 460 euros

Identitat turística i activitat

promocional

d. Construcció pàgina WEB 2.600 euros

e. Creació aplicació mòbil 1.360 euros

f. Vídeo promocional del Delta de l’Ebre 2.400 euros

g. Falca de ràdio 500 euros

h. Marxandatge 3.500 euros

Total 23.750 euros i. Disseny i impressió tríptics 2.845 euros

Millora de l’oferta

a. Inventari de tota l’oferta turística 0 euros

b. Campanya de qualitat i sostenibilitat 1.200 euros

Total 2.000 euros c. Jornades de formació 800 euros

a. Assistència a Fires sectorials 2.500 euros

b. Organització d’esdeveniments 5.000 euros

Promoció en mercats c. Creació d’un Butlletí per majoristes 3.500 euros

d. Campanya mitjans de comunicació 12.000 euros

e. Presència xarxes socials 0 euros

Total 28.000 euros f. Creació de Premis 5.000 euros

a. Coordinació punts d’informació 0 euros

Informació turística

b. Pla de senyalització turística 8.500 euros

Total 10.000 euros c. Punts d’informació mòbils 1.500 euros

a. Carta Europea de Turisme Sostenible 0 euros

Gestió i coordinació interna

b. Fòrum de turisme Delta de l’Ebre 30.000 euros

Total 30.000 euros c. Observatori de dades turístiques 0 euros

TOTAL PRESSUPOST

84.715 EUROS

Figura 51 Pressupost despeses


47


Referent als ingressos el Pla estableix una participació del 75% pels ajuntaments

respecte al nombre d’habitants, i un 25% a les empreses del sector turístic. No obstant,

com els interessos i les oportunitats turístics de cada municipi poden ser molts diferents,

s’estableix la discussió política per fer els ajustos econòmics que calguin. L’aportació

econòmica del Parc Natural seria nul·la, però hauria de proporcionar l’espai físic com a

seu del Fòrum i una persona administrativa. Pels empresaris del sector turístic s’aplica

una aportació del 50% allotjaments, 40% restauració i 10% empreses serveis, que pel

nombre total representaria una mitjana de 70 euros per establiment.

PRESSUPOST INGRESSOS FÒRUM DE TURISME DEL DELTA DE L’EBRE

a. Ajuntament Aldea 4.570 euros

b. Ajuntament Ampolla 3.680 euros

c. Ajuntament Amposta 20.285 euros

Ajuntaments i entitats locals

d. Ajuntament Camarles 3.700 euros

e. Ajuntament Deltebre 11.560 euros

f. EMD Els Muntells 980 euros

g. Ajuntament Sant Carles de la Ràpita 14.600 euros

h. Nucli població Poble Nou 775 euros

Total 63.535 euros i. Ajuntament Sant Jaume d’Enveja 3.385 euros

Empresaris sector turístic

a. Quota allotjaments 10.590 euros

b. Quota restauració 8.472 euros

Total 21.180 euros c. Quota empreses serveis 2.118 euros

Parc Natural Delta de l’Ebre a. Participació Parc Natural 0 euros

TOTAL PRESSUPOST

84.715 EUROS

Figura 52 Pressupost ingressos


L’aplicació del present Pla de màrqueting i la seva aportació econòmica es presenta per

executar en un període bianual 2019-2020, a partir del qual amb les dades i valoracions

caldrà considerar la seva continuïtat, o no,

afegint els mecanismes de millora que

calguin. Els temps i el compromís de tothom ho marcarà.

48


CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

Després de vuit mesos d’estudi s’ha arribat a la fi del treball de recerca que inclou la

construcció d’un Pla de màrqueting turístic del Delta de l’Ebre. Un dels primers objectius

que em vaig plantejar era la utilitat de l’estudi, i aquest s’ha complit de manera més

sorprenent i efectiva del que em vaig plantejar en un primer moment.

En aquest sentit, la metodologia utilitzada ha comportat un acostament a tots els

involucrats del secor turístic del territori, ja sigui empreses turístiques, visitants i turistes,

així com el sector públic com ajuntaments i el mateix Parc Natural; i clarament es

constata en molta fermesa que el Delta de l’Ebre és un lloc turístic però que no el tractem

com a tal, i per tant la responsabilitat és compartida per tothom. També tothom hem

d’assumir sense complexos ni manies que els parcs naturals són destinacions turístiques.

Tal com diu Pulido “Si un espai natural rep turistes, és una destinació turística, i s’ha de

gestionar com a tal”. Pe tant s’ha de fer una gestió turística sostenible i de dinamització

socioeconòmica en general més efectiva sobretot pel Parc Natural, i a més, com és obvi,

continuar vetllant i gestionant de manera sostenible els recursos naturals i tot el patrimoni

cultural i el paisatge.

En la posada en marxa, un dels primeres obstacles va ser la manca de dades sobre el

turisme al Delta, sobre arribades, pernoctacions, volum d’ingressos, .. i moltes incidències

per trobar l’oferta existent vist que encara que és molt diversa es troba molt fragmentada,

poc organitzada, amb un fort protagonisme de cada municipi, però sense cap tipus de

coordinació llevat principalment de les Festes al voltant de l’arròs. És per això, que el

treball de camp amb enquestes, entrevistes i investigacions han estat les meves primeres

actuacions. Paral·lelament s’ha tingut de construir el pla de màrqueting amb tres blocs

clarament diferenciats, i que en acabar es pot concloure:

Primer.- Els primers turistes que arriben a al Delta de l’Ebre ho fan a partir de l’any 1960

procedents d’Europa central al voltant de les urbanitzacions que es van anar construint

arran de la costa. A partir de la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre l’any 1983, va

creixent lentament un turisme actiu i ecoturisme, amb la creació d’una xarxa

d’allotjaments rurals, i una forta oferta gastronòmica al voltant de l’arròs.

Segon.- El turisme al Delta de l’Ebre i a Catalunya en general, és un clar motor de

creixement socioeconòmic i cultural, va a l’alça i amb una demanda de serveis turístics de

qualitat. La destinació de Barcelona, Port Aventura o el mateix Parc Natural del Delta de

l’Ebre, és una proba d’un nou turisme diferent al de sol i platja.

Tercer.- El turisme no és un problema, és un actiu. Qualsevol Pla de màrqueting turístic

també és un pla de territori. El turista o visitant és un deltaic temporal. És per això, que

49


durant la seva visita reactiva el transport, allotjaments, el comerç, l’alimentació, les

finances, les obres públiques, la cultura, ... que acabada la seva estància repercuteixen

positivament al territori.

Quart.- El Pla de màrqueting comporta un servei d’acompanyament a emprenedors i

institucions per tal de dotar-los de mecanismes per la gestió de recursos i per a una major

captació de turistes i visitants. En cap cas, es vol posicionar fora dels compromisos de la

Carta Europea de Turisme Sostenible, per la qual cosa prioritza la qualitat a la quantitat

del turisme, amb criteris de sostenibilitat i de conservació dels seus recursos naturals.

Cinquè.- La consolidació de la destinació turística ha de comportar millores

socioeconòmiques i culturals, per tal d’augmentar les condicions de vida i l’arrelament al

territori de les persones que hi viuen, sobretot dels més joves.

Per altra banda, l’aplicació del Pla també comporta uns reptes a assumir per totes les

persones, empreses turístiques i institucions, com serien:

• La governança, amb la millora de la col·laboració del sectors públic i privats.

• Un desenvolupament sostenible i de respecte a tot l’entorn natural, i que mai deixi

de ser el nostre principal patrimoni.

• La formació i coordinació de tot el sector amb la creació de nous productes

turístics amb criteris d’excel·lència i diferenciació.

• I sobretot, l’assoliment sense complexos, però amb rigor i protecció de l’entorn,

que el Delta de l’Ebre és una destinació turística.

Per acabar, voldria citar al poeta Wiliam Cowper que ens han de fer reflexionar a tothom.

Aquest autor escrivia el segle XVIII uns alliçonadors versos: "The poplars are felled,

farewell to the shade" ("Han tallat els arbres, acomiadeu-vos de la seva ombra"). L'ombra

del turisme -en termes de llocs de treball i recaptació- és molt agradable. Esperem que

ningú se l'emporti pel davant. Quina ombra prefereixes?

Jo em quedo amb les dues, mantenint sempre l’essència natural...

50


AGRAÏMENTS

En finalitzar el treball, arriba el moment per reflexionar i valorar la teva praxis, i a pensar

en tots els esforços que has fet i totes les experiències viscudes. Clarament observes que

res hagués anat tan bé sense comptar amb l’ajuda de moltes persones que, sense res a

canvi, han cedit part del seu temps, primer per escoltar-me, i després per aportar-me les

seves idees, el seus coneixements, les seves experiències i la seva manera de fer les

coses.

Primer que res, voldria donar les gràcies a dues professores de l’institut. En primer lloc, a

la meua tutora del treball, Susanna Subirats Solé, per tot. Per comptar amb la seva ajuda

i assessorament quan l’he necessitat en tot el procés d’elaboració del treball i també per

la comprensió i confiança que m’ha traslladat al llarg d’aquests dos cursos. En segon lloc,

també agrair a Mercè Costa Franch, la meua tutora de 2n de Batxillerat, per haver-nos

facilitat molts dels materials necessaris per poder començar a construir la recerca, per

respondre una i altra vegada tots els constants dubtes i preguntes que ens anaven sortint

alhora de plantejar el treball.

En segon lloc, impossible deixar de reconèixer a moltes persones gairebé anònimes que

en les diferents oficines de turisme, ajuntaments amb alguns alcaldes i interventors,

empreses del sector, empreses publicitàries, organismes i director del Parc Natural del

Delta, així com les diferents enquestades i entrevistades, que s’han mostrat

predisposades a ajudar-me en tot el que estava al seu abast.

De manera especial, al sr. Octavi Bono –Director General de Turisme de la Generalitat de

Catalunya- per aportar-me una visió àmplia del turisme, a Maria Jesús Piñol -Diplomada

en turisme- per guiar-me en l’estructuració del pla i a Lluïsa Bertomeu i a Joan Rovira,

dues persones en marca del territori, per ajudar-me en la promoció.

Per finalitzar i per descomptat, a la meva família, especialment al meu pare Pasqual

Bertomeu, que ha estat un pilar important per la seva experiència i coneixement del Delta

de l’Ebre. També a la meva germana, que tot i estar a uns quilòmetres de distància, m’ha

recolzat en tot moment, tant en la elecció del tema com al llarg de tot el seu

desenvolupament.

En general, la participació ha estat de molta gent i sectors diferents de tots els pobles del

Delta, per la qual cosa un darrer agraïment global: Gràcies Delta de l’Ebre, per viure

un treball i una experiència de la qual he xalat i he aprés molt!!

51


LLISTAT DE REFERÈNCIES

Bibliografia

- BEAS, Lorena. Pla de màrqueting de turisme actiu a Cambrils. Vila – Seca, 2014

- COMUNITAT VALENCIANA. Plan de marketing turístico 2012. València.

- GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013 – 2016 i

Directius nacionals de turisme 2020, Barcelona, 2013

- GÓMEZ – LIMÓN, Javier, GUZMÁN, Amanda i DE ANDRÉS, Ángeles. Guía para la

adhesión de las empresas turísticas a la carta europea de turismo sostenible en espacios

protegidos. Editorial Fundación Interuniversitaria Fernando González Bernáldez, Madrid,

2010

- PAGÈS, Laura. Estudi del perfil de la demanda del visitant del Festival de la llum de

Barcelona 2016, Girona, 2016

- PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE. Memòria anual 2017. Deltebre, 2017

- PÉREZ DE LAS HERAS, Mónica. La guia del ecoturismo o cómo conservar la naturalza

a través del turismo. Editorial Mundi – Prensa, Madrid,1999

- PINZÀ, Sandra. Estratègies de desenvolupament turístic al Delta de l’Ebre. Vila – Seca,

2008

- ROMÁN, Luisa i TUSET P, Jaume. Delta de l’Ebre la guia. Editorial Tot Parc, Deltebre.

52


Webgrafia

- http://blog.inturea.com/los-tres-pasos-clave-para-realizar-un-plan-de-marketingtur%C3%ADstico-de-%C3%A9xito

[08/06/2018]

- http://municat.gencat.cat/ca/Temes/els-ens-locals-de-catalunya/consulta-de-dades/

[04/01/2019]

-´http://www.deltaturistic.com/el-delta-de-lebre/turisme-per-lebre/ [14/07/2018]

- http://www.dipta.cat/ca/arees/patronat-de-turisme-terres-de-lebre [14/07/2018]

- http://www.redeuroparc.org/ [27/09/2019]

- http://www.redeuroparc.org/actividades/carta-europea-turismo-sostenible [03/01/2019]

- http://www.toprural.com/Casas-rurales_Parque-natural-del-Delta-del-Ebro_0_198_z.html

[20/11/2019]

- http://www.viulebre.com/serveis/oficina-de-turisme-de-deltebre [19/08/2018]

- https://parcs.diba.cat/web/turisme-sostenible-als-espais-naturals/carta-europea-de--

turisme-sostenible [03/07/2018]

- https://www.altubel.com/news/peniscola-amplia-la-red-de-oficinas-de-informacion--

turistica-con-la-apertura-de-un-espacio-tourist-info-en-la-zona-norte-17.html

[08/01/2019]

- https://www.booking.com/apartments/region/es/delta-de-l-ebre.ca.html [08/01/2019]

- https://www.escapadarural.com/casas-rurales/delta-de-l-ebre [08/01/2019]

- https://www.isolated.es/blog/ejemplo-plan-marketing-turistico/ [05/08/2018]

- https://www.raco.cat/index.php/RevistaGeografia/article/view/46121 [15/08/2018]

- https://www.salou.cat/guide/markers/oficina-de-turisme-430 [04/01/2019]

- https://www.tripadvisor.es/Hotels-g2065176-

Terres_de_l_Ebre_Province_of_Tarragona_Catalonia-Hotels.html [28/12/2018]

- https://www.tripadvisor.es/Tourism-g2065176-

Terres_de_l_Ebre_Province_of_Tarragona_Catalonia-Vacations.html [19/12/2018]

- https://www.turismeamposta.cat/amposta-es-delta-de-lebre/ [14/07/2018]

- https://www.viajesyfotografia.com/blog/la-camargue-naturaleza-salvaje-a-la-puerta-decasa/

[04/01/2019]

- http://sostenible.cat/reportatge/que-es-el-turisme-sostenible [28/11/2019]

- http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-

_turisme/publicacions/documents/arxius/turisme_qsr.pdf [03/01/2019]

- https://www.indicadordeeconomia.com/opinio/18/si-som-una-potencia-turistica-i-que

[29/11/2019]

- https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/es/estadistiques_enquestes [21/12/2019]

- https://www.escapadarural.cat/que-fer/el-poblenou-del-delta_es [26/11/2019]

53


- https://gastroranking.es/restaurantes/tarragona/amposta/ [27/11/2019]

- https://www.losapuntesdelviajero.com/2016/08/delta-del-ebro-cosas-que-hacer.html

[23/11/2018]

- http://deltadelebreturisme.com/cat/ [30/06/2018]

- http://www.viulebre.com/ [05/07/2018]

- http://turisme.larapita.cat/ [14/07/2018]

- http://www.ampolla.org/ [14/07/2018]

- http://www.camarles.cat/ [14/07/2018]

- https://www.laldea.cat/temes/turisme [14/07/2018]

- http://www.santjaumeturisme.cat/ [16/07/2018]

- http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/delta-ebre [18/07/2018]

- http://www.santjaume.cat/ [24/07/2018]

- http://www.ebre.com/ [11/08/2018]

- https://www1.diba.cat/uliep/pdf/54788.pdf [14/08/2018]

- https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0013757.xml [15/08/2018]

- https://www1.diba.cat/uliep/pdf/54788.pdf [14/09/2018]

- https://canal56.com/2018/10/peniscola-fa-balanc-de-les-consultes-dinformaciorealitzades-a-loficina-de-turisme/

[05/01/2019]

- https://www.femturisme.cat/ca [05/11/2018]

- https://terresdelebre.travel/ [25/11/2018]

- http://www.peniscola.es/tourist-info/ [04/01/2019]

- https://www.la-provenza.es/la-camargue-camarga [04/01/2019]

[08/01/2019]

- https://www.airbnb.cat/s/Deltebre--Espanya [08/01/2019]

- http://www.campingeucaliptus.com/inici/ [08/01/2019]

- http://campinglaube.com/ [08/01/2019]

- http://tancada.com/ca/inici/ [08/01/2019]

- https://www.tortosaturisme.cat/el-delta-de-lebre/ [22/010/2018]

- http://dea.uib.es/digitalAssets/136/136603_w17.pdf [15/07/2018]

- https://catalunyaturisme.cat/ [12/09/2019]

- https://www.gencat.cat/turistex_nou/home.htm [12/09/2019]

- https://www.idescat.cat/ [23/09/2019]

- http://www.viulebre.com/poblacions/dades/camarles [19/08/2018]

54


Imatges no referenciades

- PORTADA.

Imatge treta d’Instagram cedida per Sergi Guilllen Turon (@guillen_sergi)

[20/11/2018]

- PÀG. 11 Els productes turístics [28/11/2018]

Imatge gastronomia: https://surtdecasa.cat/ebre/menjar-i-beure/els-10-millorsarrossos-de-les-terres-de-lebre-0

Imatge cultura i festes tradicionals: http://www.elpuntavui.cat/article/869472-

deltebre-ensenya-a-plantar-arros-a-ma-per-reivindicar-els-origens-del-sector-aldelta.html

Imatge cicloturisme: http://escasateva.catalunya.com/4-rutes-de-cicloturisme-pergaudir-dels-parcs-naturals-catalans/

Imatge ecoturisme: http://deltadelebreturisme.com/cat/experiencies/52-

experiencies-aus/99-un-riu-d-ocells-reserva

Imatge activitats nàutiques: http://www.alfacs.com/es/estacio-nautica-la-rapita/

- PÀG. 14 Quadre comercialització turística [17/12/2018]

Logotip Booking: https://www.brandsoftheworld.com/logo/booking

Logotip TripAdvisor: https://www.vectorlogo.es/logos/logo-vector-tripadvisor/

- PÀG. 42 Figura 46. Marques i segells de qualitat [04/01/2019]

Logotip Europarc https://www.europarc.org/sustainable-tourism/logo-and-graphicguidelines/

Logotip marca turística Catalunya ttps://www.hosteltur.com/150360_estrelladamm-qatar-airways-apoyaran-marca-turistica-cataluna-nivel-internacional.html

Logotip marca turística Terres de l’Ebre

https://govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/grans-reptes/aixecarcatalunya/280424/marca-terres-lebre-reserva-biosfera-te-reglament-duslogotip.html

55


Logotip punt d’informació del Parc https://laldea.cat/content/curs-acreditarempreses-turistiques-com-punt-dinformacio-del-parc

Logotip Destinació de Turisme Esportiu.

https://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/turisme-esportiu/dte-que-esdestinacio-turisme-esportiu-0

- PÀG 44 FIGURA 48. Logotips xarxes socials

Instagram

https://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/05/160511_tecnologia_instagram_cam

bia_logo_yv

Facebook https://www.freepik.es/iconos-gratis/facebook-logo_736921.htm

Twitter https://cultivacultura.jimdo.com/2014/04/28/twitter-y-su-logotipo/

Catalunya experience https://twitter.com/catexperience

Escapada rural http://la-calma.es/video3/?lang=en

- TRÍPTIC

Imatges dels paisatges tretes d’Instagram cedides per Sergi Guilllen Turon

(@guillen_sergi).

Imatge de la paella d’arròs: https://www.botigadelebre.com

Imatge arrossar: https://www.tripadvisor.es/LocationPhotoDirectLink-g1007873-

d7116345-i158322552-Parc_Natural_del_Delta_de_l_Ebre-

Deltebre_Terres_de_l_Ebre_Province_of_.html Imatge caiacs:

https://experience.catalunya.com/ca/experiencias/ruta-combinada-amb-caiac-ibicicleta-pel-delta-de-lebre/

Imatge bicis: https://www.riualebre.com/bicicletas/ [19/12/2018]

56


ANNEXOS

Annex I.- Enquesta al turista actual

Model català

57

58


59



Model castellà

60

61


62



Model francès

63

64


65



Model anglès

66

67


68



Annex II.- Gràfics perfil de la demanda

TIPUS D’ALLOTJAMENT

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

11

29

40

23

56

20

11

20

35

33

18

0

Entre 14 - 35 anys Entre 36 - 64 Més de 64

Casa amics/ familiars Casa rural Hotel Càmping

AMB QUI VENIU ACOMPANYATS?

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

12

20

53

10

40

16

35

70

30

12

Entre 14 - 35 anys Entre 36 - 64 anys Més de 65

Parella Amics Família Grup organitzat

69


DURADA DE L’ESTADA

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

3

8

47

60

6

49

11

10

35

20

12

10

Entre 14 - 35 anys Entre 36 - 64 anys Més de 65 anys

2 nits De 3 a 6 nits De 6 a 10 nits Altres

MITJÀ DE TRANSPORT

100%

95%

90%

85%

Tren

Avió

Vehicle propi

80%

75%

Entre 14 -35 anys Entre 36 - 64 anys Més de 65 anys

70


OBJECTIU / MOTIVACIÓ

100%

90%

17

6

11

10

80%

6

70%

60%

17

15

50%

40%

83

10

30%

60

20%

10%

20

0%

Entre 14 - 35 anys Entre 36 - 64 anys Més de 65 anys

Vacances i oci Visita amics i familiars Negocis Altres

DESPESA TOTAL PER PERSONA

100%

90%

12

20

80%

70%

60%

41

31

3

50%

40%

30%

20%

10%

47 41

1,8

0%

De 14 - 35 anys De 36 - 64 anys Més de 65 anys

Entre 100 - 200 € Entre 200 - 400 € Més de 400€

71


Annex III.- Enquesta empresaris del sector turístic

72

73



Annex IV.- Enquesta Visió de la ciutadania

74

75



Annex V.- Entrevista Octavi Bono – DG Turisme de la Generalitat de Catalunya

ENTREVISTA nº 1

La present entrevista va dirigida al sr. Octavi Bono i Gispert, director general de turisme de la

Generalitat de Catalunya. Respon a l’objectiu de conèixer la visió i els plantejaments turístics

futurs.

1. Quins són, per a vostè, els principals beneficis que aporta el turisme en una societat?

El que es més habitual de mencionar són els de naturalesa econòmica, és a dir la capacitat de

generar riquesa i ocupació així com els que estan associats a l’equilibri de les balances de

pagaments, tots aquests són molt importants. Malgrat tot a mi particularment també

m’agrada completar aquesta aproximació amb un seguit d’altres efectes de caràcter no tant

economicista. El turisme ajuda a construir societats més obertes, més receptives al canvi,

més innovadores i més tolerants.

2. Com pensa que afecta l’existència d’una marca turística en una regió pel que fa al

seu desenvolupament turístic?

Hem de ser conscients que de de l’exercici de la nostra responsabilitat en el camp del turisme

una marca no és un mecanisme per donar recorregut a l’autoestima particular de cadascú de

nosaltres. Una marca és una eina, un instrument per moure’ns millor en el mercat. Per a

aconseguir ser reconeguts, distingir-nos dels altres, projectar-nos i també oferir més

seguretat i garantia d’ajust a les seves expectatives al potencial consumidor.

3. Què opina sobre el perfil de visitants de les generacions futures? Ara per ara, creu

que estem ben preparats per a atendre’ls?

És tot un repte. En els propers 20 anys la gran majoria dels nostres clients hauran nascut

entre el 1975 i el 2015. Una part molt important respon al perfil d’una generació

absolutament diferent.

Els seus hàbits de consum estaran condicionats.. crisi de l’estat del benestar tal i com

l’entenem ara, reducció renda disponible, societat low cost, exigents i molt sensibles al preu a

la vegada, connectivitat extrema... Trobarem característiques socials similars a les que veiem

ara però previsiblement amb una molt menor capacitat de despesa. Penso que ens hi

adaptarem però hem de ser ben conscients que responen a estímuls diferents i tindran uns

altres hàbits.

76


4. Com considera que estan afectant o poden afectar les xarxes socials en la promoció

turística?

Em sembla que no hem de parlar només de xarxes socials sinó de tot el que significa avui la

tecnologia. Quin és avui el panorama que afronta els sector? Metabuscadors amb quotes de

creixement molt superiors a les de les OTAs convencionals. Clients més informats.

Intel•ligència artificial que preveurà les nostres necessitats abans que les manifestem i amb

plataformes que ens faran de prescriptors. Realitat augmentada. Nova intermediació online.

Gestió de la reputació. Interpretació del llenguatge natural. Big data, aprofundiment en

coneixement de les necessitats dels clients i una major personalització. Open data. Entorn

mòbil. Realitat virtual i immersiva. Interacció permanent amb els clients a la recerca d’una

major fidelització. Internet de les coses. Gamificació. Processos de concentració de grans

plataformes de comercialització que redueixen el nombre d’actors en el mercat i que dibuixen

escenaris tendents a l’oligopoli.

Ha d’existir consciència d’ aquest nou marc i si no existeix es tindrem greus problemes també

quan afrontem les tasques pròpies de promoció, i qualsevol altra.

5. Quin ha de ser el paper dels governs en la planificació i gestió de destinacions?

Fonamental. No podem pensar en bon govern, en governança si no existeix planificació. El pla

estratègic de turisme que el govern de la Generalitat va aprovar a juny de 2013 contenia unes

actuacions a desenvolupar en els anys 2013-2016 i unes directrius generals de visió mes a

llarg termini , 2020 , que ens situaven en uns objectius i prioritats , encara vigents. Ara estem

en el procés d’aprovació del nou pla 2018-2022. Quines son aquestes directrius nacionals ,

que ens emmarquen dos plans estratègics :

1- Un projecte de país internacional . El turisme com a un dels fonaments del projecte

nacional de Catalunya , amb una projecció cada cop mes internacional.

2- Catalunya destinació de destinacions .Catalunya , un conjunt harmònic de destinacions

autònomes , sostenibles i competitives.

3- El producte , la base del màrqueting . Una oferta de qualitat orientada a una demanda de

qualitat .

4. Una direcció de turisme transversal . Intel•ligència , eficiència i influencia transversal com a

fonaments de l’administració turística de la generalitat de Catalunya.

77


5- Excel•lència Formació innovació , idiomes i noves tecnologies com a elements clau per a

l’excel•lència .

Cada directriu portava associada uns objectius específics i unes actuacions , fins a 40 , que

porten cap a un canvi en el model vigent i entronquen amb un primer pla estratègic de

turisme 2015-2010 , amb els fonaments de la qualitat , producte i destinació .

Aquests plans, l’anterior i el futur, ens marquen un canvi estratègic molt important ;

reconeixent la realitat del nostre país , l’evolució del turisme fins a ser una part important de

la nostra economia cada vegada mes extensa en el territori , reconeixent per tant que la

quantitat de turistes que rebem ja es una variable fixe de l’equació , ens introdueix una

segona variable també immutable: la qualitat entesa en tota la seva amplia excepció i sota el

pilar de la sostenibilitat econòmica , ambiental , cultural i social .

6. Des d’un punt de vista econòmic, quina ha estat l’ inversió que s’ha fet al Delta de

l’Ebre durant els darrers quatre anys? Quines actuacions s’han realitzat amb aquesta

aposta?

La inversió que s’hi fa no passa només per la tasca de la meva direcció general doncs altres

polítiques s’activen des d’un conjunt de departaments de la Generalitat que van des

d’Agricultura fins a Territori i Sostenibilitat.

7. Quines actuacions a curt termini teniu plantejades a executar?

Ara just fa poques setmanes hem aprovat el nou Pla De Màrqueting de Catalunya. Estem a les

portes d’aprovar el nou pla estratègic, tenim també entre mans l’aprovació del nou Decret del

reglament de Turisme i el nou Decret de Guies, l’aprovació del es bases dels Plans de Foment

per citar només alguns pocs elements però que tenen molta importància

8. Quin creu que hauria de ser el nou producte o servei a crear per satisfer les

necessitats dels futurs visitants?

La pròpia pregunta porta implícita la resposta... aquell que atengui bé les seves necessitats i

expectatives. Ras i curt. Amb tot si que podria afegir que hi ha alguns elements entre la

demanda que ens permeten identificar uns comportaments ben definits i que a títol

d’ingredients els hem de poder incorporar en la nostra estratègia a l’hora de crear un

producte o un servei:

APRENENTATGE, desig de conèixer, d'enriquir-se amb l'experiència turística

AUTENTICITAT, gust per allò genuí, per allò original

78


BONA IMATGE, cuidem el nostre aspecte, ens agrada agradar

CALIDESA, busquem ambients que ens fan sentir bé: llums, olors

CANVI, necessitem variar, renovar el que ens envolta

CONFORT, sentir-nos còmodes per sobre de tot: formes, colors, materials

CONTINGUT, fugir de allò que és anodí, de lo insubstancial

DESCOBERTA, inspeccionar, conèixer coses noves

DISSENY, que combini utilitat i atractiu, que sigui estèticament agradable

DIVERSIÓ, que ens distregui, que ens entretingui

ESPECTACLE , que ens diverteixi, que ens cridi l'atenció, que ens impressioni

ESPIRITUALITAT, hem deixat la religió però practiquem ioga o tai chi

EXCLUSIVITAT, propostes a les que accedeixo jo i no tothom, que de vegades suposin un cert

esforç (sense ser un tema de preu)

EXIGÈNCIA, sabem el que volem. No ens conformem amb cap cosa.

FLEXIBILITAT, les coses, els serveis han de poder adaptar-se a les nostres necessitats

HEDONISME, cerca continuada del plaer i la satisfacció.

HUMOR, ens agrada divertir-nos, que ens facin riure, oblidar els mals de cap

INDIVIDUALISME, volem que les nostres necessitats siguin ben ateses

INMEDIATESA, ho volem ara, no podem esperar.

INTERACCIÓ, som éssers gregaris. Ens agrada el contacte, conèixer gent, relacionar-nos

NOVETAT, el que és nou ens interessa, ens estimula

PARTICIPACIÓ, no ser només espectadors, intervenir, participar

PLURALITAT DE MODELS, en les famílies, en les parelles

SALUT, vegetarians, vegans, cuina sana, gimnàs, exercici

SINGULARITAT, fugir d’allò que és standard, buscar el que és diferent

79


SOFISTICACIÓ, trobar complexitat, refinament, elegància

SORPRESA, que ens agafin desprevinguts, que alguna cosa sigui imprevista, que ens

descol•loqui

VALOR DE LO NATURAL, en els materials, en els productes, en el paisatge

No cal dir que nocada producte on servei podrà integrar-los tots, és impossible, però la

combinació de 4 o 5 d’ells en cada cas pot ser útil.

9. Quina hauria de ser la inversió idònia, en xifra percentual, respecte al pressupost en

publicitat per a cada municipi del Delta de l’Ebre?

No hi ha una pauta única la veritat. De fet hem de partir de que no tots els municipis tenen la

mateixa vocació ni la mateixa potencialitat. No passen les mateixes coses des d’una

perspectiva d’activitat turística a Sant Carles de la Ràpita que a Sant Jaume d’Enveja per posar

un exemple. Malgrat tot, l’organització Mundial del Turisme (UN-WTO) recomana als estats

que tinguin una clara vocació d’impulsar el sector turístic que puguin destinar entre el 3% i el

5% del seu pressupost al foment d’aquesta activitat en el sentit és ampli. Aquí no tindríem

només el que tradicionalment s’entén per promoció sinó que incorporaríem pressupostos

destinats a coses tan variades com les infraestructures o la formació.

NOTA: Aquesta entrevista es va realitzar el divendres, 5 d’octubre de 2018 a les 17.00 h

al Campus Terres en acabar la Conferència sobre els nous escenaris i reptes en el

sistema turístic català. Seguidament, adjunto la fotografia que ens vam fer.

80


Annex VI.- Enquesta sector turista jove

81

82



Annex VII.- Entrevista empresaris del sector per formar paquet turístic

ENTREVISTA nº 2

La present entrevista va dirigida a Equidelta, una empresa de guiatge i hípica situada a Sant

Jaume d’Enveja que ofereix rutes per a tots els nivells i durades, passeigs amb xarret i ponies per

als més petits.

El futur paquet turístic a oferir va dirigit a un públic comprés entre 18 i 30 anys, joves d’un nivell

econòmic mitjà o mitjà baix i que busquen experimentar experiències al Delta, com és la pràctica

d’una ruta a cavall.

1. Estaríeu disposats a participar del present paquet turístic esmentat?

Sí

En cas afirmatiu,

2. Dintre d’un cap de setmana, escolliu el dia i la franja horària més convenient.

Dissabte, matí o tarda

3. Quina capacitat mínima i màxima de visitants estaríeu disposats a acollir?

Deu

4. Quines són les vostres tarifes? Pel fet de formar part d’aquest paquet, estaríeu

disposats a realitzar alguna mena de rebaixa al preu actual per tal de poder crear un

paquet més accessible i a l’abast de tots els joves?

30 euros x servei

5. Quina ruta seria la més adequada per oferir-nos tenint d’acord amb el tipus de públic,

preu i franja horària?

Camins arrossars

83


ENTREVISTA nº 3

La present entrevista va dirigida a Riu a l’Ebre, una empresa de Lloguer de caiacs, bicicletes i rutes

guiades situada a Deltebre, el municipi més extens del Delta de l’Ebre.

El futur paquet turístic a oferir va dirigit a un públic objectiu comprés entre 18 i 30 anys, joves

d’un nivell econòmic mitjà o mitjà baix i que busquen experimentar experiències al Delta, com és

un passeig en caiac entre les aigües tranquil·les de l’Ebre.

6. Estaríeu disposats a participar del present paquet turístic esmentat?

Sí

En cas afirmatiu,


Dissabte matí


Vint


disposats a realitzar alguna mena de rebaixa al preu actual per tal de crear un paquet

més accessible i a l’abast de tots els joves?

25 e

10. Després de mirar les diferents rutes que oferiu, quina seria la que més us convindria

aportar d’acord amb el preu, la franja horària i el públic objectiu?

Ruta el batec del delta, ruta combinada kayac i bici

84


ENTREVISTA nº 4

La present entrevista va dirigida a 4 camins, una empresa familiar de lloguer de bicicletes ubicada

a Els Muntells.


d’un nivell econòmic mitjà o mitjà baix i que busquen experimentar experiències al Delta, com és

una ruta en bicicleta per gaudir entre els camins d’arrossars i canyissars.

Estaríeu disposats a participar del present paquet turístic esmentat?

SI

En cas afirmatiu,


CAP DE SETMANA, FRANJA HORÀRI A CONVINDRE


DE 2 A 15 PERSONES




15 EUROS X HORA

4. Després de mirar les quatre rutes que oferiu al voltant de les quatre llacunes, quina

seria la que més us convindria aportar d’acord amb el preu, la franja horària i el públic

objectiu?

EN FAT BIKE, CAMINS DE SORRA PER LA PLATJA MITJORN O TRABUCADOR

85


ENTREVISTA nº 5

La present entrevista va dirigida a Masia Tarranc, una empresa familiar d’allotjaments rurals

ubicada a Els Muntells.


d’un nivell econòmic mitjà o mitjà baix i que busquen experimentar experiències al Delta, i

necessiten allotjar-se.

Estaríeu disposats a participar del present paquet turístic esmentat?

SI

En cas afirmatiu,


QUALSEVOL DIA


DE DOS A CATORZE PERSONES




VINT EUROS X PERSONA.

EN EL PACK PODRÍEM AJUSTAR A 15 EUROS X PERSONA

86


VIII.- Model flyer pack turístic

87


IX.- Edició vídeo promocional i falca de ràdio

Vídeo promocional

Compta amb la participació del cantautor deltaic Joan Rovira de Camarles i apareixen imatges de

Isaac Llaó de Deltebre.

https://youtu.be/SOQmdJEvGok

Falca publicitària de ràdio

“Vols viure les millors experiències i emocions de la teva vida? Vols gaudir de la rica i variada

gastronomia? Vols contemplar la natura i els més especials reflexos i colors? Vols sentir-te com si

estesis a casa i envoltat d’harmonia i tranquil·litat els 365 dies de l’any? Tria Delta de l’Ebre,

essència natural”.

https://www.youtube.com/watch?v=aoPb10gvopo&feature=youtu.be

88


X.- Model Fulletó tríptic Delta de l’Ebre

89


XI.- Pressupostos empreses proveïdores

90

91


92


93


94


95


Més que un Riure: pla de màrqueting turístic del Delta de l’Ebre - Marta Bertomeu Sancho

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?