El turisme a Ulldecona, un passat per a un futur - Àngela Elies Antich

EL TURISME A

ULLDECONA, UN PASSAT

PER A UN FUTUR

TREBALL DE RECERCA 2019

ÀNGELA ELIES ANTICH

TUTORA: PILAR BUENO ARNAL

INSTITUT MANUEL SALES I FERRÉ

«El turisme representa el mitjà per excel·lència per

preservar la identitat i posar en valor el patrimoni nacional.»

Enrique de la Madrid (1962)

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 2

1.2 OBJECTIUS ................................................................................................................................ 3

1.3 PREGUNTES I HIPÒTESIS........................................................................................................ 3

1.4 METODOLOGIA DE TREBALL .................................................................................................. 4

2.MARC TEÒRIC .................................................................................................................................. 5

2.1 EL SECTOR TURÍSTIC .............................................................................................................. 5

2.2 L’OBJECTE D’ESTUDI: ULLDECONA ....................................................................................... 7

2.3 HISTÒRIA DEL TURISME A ULLDECONA................................................................................ 8

2.4 L’OFICINA DE TURISME I LA PROMOCIÓ ............................................................................. 10

2.5 ANÀLISI DE LA REALITAT TURÍSTICA D’ULLDECONA ........................................................ 12

2.5.1 ANÀLISI SOCIOECONÒMICA .......................................................................................... 12

2.5.2 ACTIUS TURÍSTICS .......................................................................................................... 15

2.4.3 L’ENTORN TURÍSTIC ....................................................................................................... 24

2.6 PROMOCIÓ DEL TURISME A CATALUNYA ........................................................................... 28

3. MARC PRÀCTIC............................................................................................................................. 31

3.1 RECOPILACIÓ D’INFORMACIÓ .............................................................................................. 31

3.1.1 ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES DE LES ENQUESTES ..................................... 31

3.1.2 PLA ESTRATÈGIC DE TURISME ..................................................................................... 38

3.2 ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE TURISME D’ULLDECONA 2019-2023 ............... 40

3.2.1 PRESENTACIÓ ................................................................................................................. 40

3.2.2 ANÀLISI DE LA REALITAT TURÍSTICA ............................................................................ 41

3.2.3 DIAGNOSI ......................................................................................................................... 42

3.2.4 VISIÓ ESTRATÈGICA ....................................................................................................... 43

3.2.5 PROGRAMES .................................................................................................................... 44

3.2.6 CALENDARI D’EXECUCIÓ I PRESSUPOST .................................................................... 53

3.2.7 INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT ........................................................................ 54

4. CONCLUSIONS .............................................................................................................................. 55

4.1 RESPOSTA A LES PREGUNTES I HIPÒTESIS ...................................................................... 55

4.2 QUÈ HE APRÈS? ..................................................................................................................... 56

4.3 QUE M’HA AGRADAT MÉS/MENYS?...................................................................................... 57

4.4 SI TORNÉS A COMENÇAR... .................................................................................................. 57

4.5 NOVES VIES D’INVESTIGACIÓ .............................................................................................. 58

5. AGRAÏMENTS ................................................................................................................................ 58

6. WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................... 59

7. ANNEXOS ...................................................................................................................................... 61

7.1 MODELS D’ENQUESTA ........................................................................................................... 61

7.2 BUIDATGE DE LA INFORMACIÓ DE LES ENQUESTES ....................................................... 65

7.3 EVOLUCIÓ DE LES VISITES GUIADES A ULLDECONA ....................................................... 68

1.INTRODUCCIÓ

L’elecció del tema del treball de recerca no és una qüestió fàcil ni senzilla, ja que és un

projecte que requereix molt esforç i dedicació i, per tant, has d’investigar sobre un tema

que sigui del teu interès. L’únic que tenia clar des d’un inici era que volia fer la recerca

sobre algun tema relacionat amb el meu entorn més proper, amb el meu poble, ja que

sempre m’ha agradat aprendre coses sobre aquest i crec que és important tenir la

informació necessària al teu abast per a realitzar un treball d’aquestes dimensions i, en

aquest cas, la proximitat a l’objecte d’estudi m’ho permet.

De seguida vaig pensar amb el turisme, ja que crec que els mateixos falduts i faldudes 1

no valorem ni apreciem el tresor turístic que tenim, el qual fa que cada any siguin milers

les persones que s’apropen al municipi per a visitar-lo. A més a més, m’agradaria

encaminar els meus estudis per la branca econòmica i aquesta guarda una estreta

relació amb l’activitat turística.

Avui dia, un dels àmbits que més afavoreix l’economia catalana és el sector turístic, el

qual ha agafat gran importància durant aquests últims anys i, és per això, que s’està

realitzant una promoció exhaustiva per treure el màxim benefici possible. La promoció

del turisme al municipi d’Ulldecona està en un procés ascendent i s’estan començant a

veure els resultats dels esforços realitzats durant les darreres dècades, però no és

suficient i mai està de més l’intent d’aconseguir una major evolució i, per aquest motiu,

un dels propòsits d’aquest treball està dirigit a l’estudi de la situació turística actual per

a la futura millora de la mateixa amb l’ajut d’un pla estratègic.

La temàtica d’aquesta recerca és prou actual, ja que el turisme com a sector ha entrat

en una època d’auge durant els darrers anys i aquesta s’ha vist reflectida al territori

català i, per tant, una de les poblacions afectades també ha estat Ulldecona. El turisme

que més destaca en aquesta població és el cultural, per les característiques dels seus

actius turístics i les del seu entorn i, és per això, que les possibilitats de les quals disposa

són limitades però alhora molt riques i variades.

Així doncs, l’àrea d’estudi d’aquest treball és la vil·la d’Ulldecona, tot i que també es fa

incís al seu entorn més proper, i el context en el qual s’ha treballat és l’actualitat, encara

que s’ha retrocedit a dècades anteriors per poder veure el desenvolupament del sector

des dels seus inicis.

1

Faldut/Falduda: gentilici dels nadius o habitants d’Ulldecona.

2

1.2 OBJECTIUS

Els objectius marcats en la realització d’aquest treball són els següents:

-Descobrir els racons i els potencials turístics del poble d’Ulldecona.

-Analitzar la situació actual del turisme a Ulldecona.

-Estudiar l’evolució del desenvolupament del sector turístic d’Ulldecona al llarg de la

seva història.

-Conèixer les possibilitats d’explotació d’aquest àmbit econòmic.

-Dissenyar un pla estratègic per a la millora i l’optimització del turisme del nostre poble.

1.3 PREGUNTES I HIPÒTESIS

En un principi, les preguntes que m’he formulat sobre el tema treballat i les seves

respectives hipòtesis són les següents:

→Tenim prou explotat el sector turístic al poble?

El sector turístic d’Ulldecona amb les nombroses possibilitats que té per a ser un

excel·lent poble turístic no està suficientment explotat, és necessari un impuls més gran.

→Les infraestructures són suficients? Afavoreixen el fet de donar a conèixer el nostre

patrimoni cultural i natural?

Les infraestructures de les quals disposa el poble per a desenvolupar-se turísticament

són precàries.

→Quins són els elements que podem considerar actius turístics?

Els actius turístics que presenta Ulldecona són les pintures rupestres, les oliveres

mil·lenàries, el castell medieval, l’ermita de la pietat i el nucli històric.

→Quins són els defectes i les virtuts d’Ulldecona com a poble turístic?

Els principals defectes són l’escassa promoció que es fa del turisme i les infraestructures

que ens permeten apropar-nos a ell. Les virtuts que presenta són l’elevat nombre

d’actius turístics dels quals disposa.

→Com ha de ser un pla estratègic per a aconseguir una major demanda turística a

Ulldecona?

Ha d’estar basat en la realitat actual del turisme a Ulldecona i presentar unes vies de

millora concretes amb uns objectius específics.

3

1.4 METODOLOGIA DE TREBALL

Per a realitzar un treball de recerca és molt important tenir les idees clares i una bona

organització. És per això, que el primer que vaig fer va ser escollir un tema que

s’adeqüés als meus interessos i inquietuds, plantejar-me els objectius que volia assolir

amb la realització d’aquest i, després, pensar com desenvoluparia el meu treball.

Per començar, vaig elaborar un índex format pels aspectes que m’agradaria investigar

durant la realització del treball. A continuació, vaig mirar d’on podia extreure la

informació necessària. Després, vaig passar les enquestes aprofitant que era temporada

alta en el sector del turisme. Simultàniament vaig iniciar el desenvolupament del marc

teòric, i per a la realització d’aquesta part del treball vaig seguir tres processos:

primerament cercava informació en pàgines web i llibres, després analitzava el que

havia obtingut i escollia la part més rellevant per a una posterior interpretació i

sintetització de les dades necessàries.

Recerca

d'informació

Anàlisi de la

informació

Interpretació

de la

informació

Figura 1: Esquema del procediment de treball

Un cop finalitzat el marc teòric, vaig reprendre el marc pràctic. En aquest apartat vaig

analitzar les dades obtingudes amb la formulació d’enquestes i vaig cercar informació

sobre els plans estratègics. Amb aquesta base sòlida ja podia començar l’elaboració de

la part principal que conforma el treball pràctic, que és la realització d’un pla estratègic

per a la millora del turisme a Ulldecona en els anys compresos entre 2019 i 2023.

Finalment, vaig analitzar les dades obtingudes i vaig elaborar les conclusions

corresponents. Amb tot, he inclòs imatges, gràfics i taules per tal de fer més visual el

treball i facilitar l’enteniment de la informació exposada.

4

2.MARC TEÒRIC

2.1 EL SECTOR TURÍSTIC

Durant les darreres dècades, el turisme s’ha convertit en una activitat fonamental dintre

de la nostra societat i, com a conseqüència, és un dels punts dominants del sector

econòmic, cultural i social de qualsevol lloc del món. Tanmateix, aquest fet està generant

grans canvis socioeconòmics a una velocitat considerable que fan avançar el sector

turístic dintre d’un món competitiu i diversificat. A més a més, no només aporta un valor

d’ingressos elevats per al mateix sector, sinó que també genera molts llocs de treball i

proporciona noves oportunitats de desenvolupament. Avui dia, podem arribar a

comparar-lo en sectors tan importants com el dels automòbils o el del petroli.

Per a analitzar el pes d’aquest sector a diferents nivells ens centrarem inicialment en

l’àmbit mundial i anirem progressivament disminuint la grandària del territori estudiat,

per això seguirem amb Europa com a continent, seguida de l’Estat espanyol, Catalunya

com a comunitat autònoma, les Terres de l’Ebre com a conjunt de comarques i,

finalment, Ulldecona, el nostre objecte d’estudi.

El turisme a escala mundial és un sector que està en auge, i gràcies a les dades

estadístiques que ens proporcionen òrgans com l’Organització Mundial del Truisme

(OMT), podem ratificar que aquest passat 2017 es va registrar un augment del 7% fins

a arribar als 1322 milions de turistes, les dades més altes d’aquests darrers set anys.

Aquest creixement està liderat per les destinacions del Mediterrani i, és per això, que

Europa també va obtenir uns magnífics resultats registrant un 8% més d’arribades de

turistes respecte al 2016, representant així un 40% de les arribades de tot el món. A la

Unió Europea hi ha aproximadament dos milions d’empreses que es dediquen al sector

turístic i donen treball a uns dotze milions de persones, la qual cosa significa un 20,6%

de la població ocupada i, per tant, estem parlant d’un alt percentatge d’ocupació.

Dintre del rànquing de països més visitats segons les dades de l’OMT recollides en el

2017, Espanya es troba en segona posició, per sota de França, que lidera la

classificació. El clima, la cultura, la seguretat i l’estabilitat d’Espanya són els trets

característics que contribueixen a aquest creixement i, és per aquestes mateixes raons,

per les quals s’ha arribat a la xifra de 82 milions d’entrades de turistes. Espanya va

tancar l’any 2017 amb un augment del 8,6% de l’activitat turística, la qual ha incrementat

la seva contribució econòmica fins a l’11,5% segons les estimacions de l’Exceltur i, es

converteix així, en la segona potència mundial pel que fa a l’entrada de turistes.

5

Segons les mateixes dades, aquest creixement ha contribuït a la creació de 77501 nous

llocs de treball, dades que expliquen el creixement econòmic anomenat anteriorment.

Gràfic 1: Les visites rebudes pels 10 països més turístics del món

100

86,9 81,8 75,9

60,7 58,3

50

39,3 37,7 37,6 37,5 35,4

0

Nombre de visitants (milions)

França Espanya EUA Xina Itàlia

Mèxic Regne Unit Turquia Alemanya Tailàndia

Font: http://www2.unwto.org/

La comunitat autònoma d’Espanya que rep més turistes estrangers és Catalunya i, a

més, és la destinació on els turistes fan una despesa més elevada segons confirmen les

dades de l’Institut Nacional d’Estadística. La procedència d’aquests turistes està

liderada pels turistes francesos, els quals representen un 23,4% de la totalitat, seguits

dels turistes procedents del Regne Unit (11,3%), d’Alemanya (8,2%) i d’Itàlia (6,3%).

La major part de les arribades de turistes a Catalunya es concentren a la capital de la

comunitat, però a causa dels diferents tipus de turisme existents, hi ha turistes que

decideixen visitar llocs alternatius i, una d’aquestes destinacions, és les Terres de l’Ebre.

Aquest territori està format per les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i

la Ribera d’Ebre. El turisme és un dels sectors amb més presència en aquesta regió, i

els elements atractius que ho fan possible són la seva franja costanera, els aspectes

culinaris, les zones d’interès natural i també el patrimoni cultural. Segons l’Associació

Internacional Global Green Destinations, les Terres de l’Ebre són una de les cent millors

destinacions del món. Aquest conjunt de comarques ha rebut a finals d’aquest 2018

gairebé 1,5 milions de turistes, significant així un augment del 8% de les arribades de

l’any anterior segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

Finalment, dintre d’aquest últim territori analitzat es localitza Ulldecona, municipi que

ofereix un turisme patrimonial, cultural i gastronòmic promocionant actius d’una gran

importància reconeguda internacionalment com són les pintures rupestres, les oliveres

mil·lenàries i el castell medieval. El passat 2017 va finalitzar amb un balanç positiu sobre

el sector turístic d’Ulldecona, ja que un total d’11020 persones van realitzar alguna de

les visites guiades que es van dur a terme durant l’any, representant així un augment

del 10% respecte a l’any anterior.

6

2.2 L’OBJECTE D’ESTUDI: ULLDECONA

Ulldecona és un poble situat a la comarca del Montsià, al sud de Catalunya, més

concretament a la falda de la serralada del Montsià, i forma el límit meridional amb el

País Valencià al sud del seu nucli municipal.

Actualment té una població de 6240 habitants (dades del 2018), i el seu terme té una

superfície de 126,9 km 2 , amb una altitud de 133 metres sobre el nivell del mar. A més a

més, dintre del seu terme municipal trobem cinc nuclis més de població que són: el

Castell, els Valentins, la Miliana, les Ventalles i Sant Joan del Pas.

Des del punt de vista geogràfic, Ulldecona

compta amb una situació privilegiada donada

per la seva proximitat respecte a la costa així

com de la muntanya, destacant el Delta de

l’Ebre i la Serralada dels Ports com a

principals exemples. Un altre punt clau és la

seva bona comunicació, ja que travessen la

seva vall importants vies a escala nacional

com són l’autopista AP-7 o la via fèrria que

connecten la localitat amb ciutats com

Figura 2: Mapa de la Comarca del Montsià

Font: https://www.idescat.cat/

Barcelona o València i, també destaca en l’àmbit comarcal, la carretera que connecta

Ulldecona amb Tortosa i la que ho fa amb Vinaròs. Aquestes vies permeten el fàcil accés

a ports, principals estacions de tren i aeroports com són els de Barcelona, València,

Tarragona i Castelló. El mateix municipi també compta amb dues parades d’autobús i

una estació de tren per a facilitar la mobilització mitjançant el transport públic.

A pocs quilòmetres del nucli urbà trobem poblacions d’un alt interès turístic com són

Peníscola, Vinaròs, les Cases d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita, les quals afavoreixen

el turisme del poble per la relació entre tots aquests municipis.

Si ens centrem amb els actius turístics, actualment en trobem tres de principals que són

les pintures rupestres, el castell i les oliveres mil·lenàries. No obstant això, n’hi ha molts

més que els complementen i els classifiquem per tipologies, però els que destaquen per

la seva explotació són els tres anomenats anteriorment. Pel que fa a l’oferta hotelera

trobem un hotel, un alberg i diversos apartaments i cases de lloguer temporal. Quant a

la restauració destaca un gran nombre de bars i restaurants, d’entre els quals es

distingeixen l’Antic Molí i Les Moles amb una estrella Michelin cadascun d’ells.

7

2.3 HISTÒRIA DEL TURISME A ULLDECONA

L’oficina de turisme d’Ulldecona va obrir les seves portes fa dos dècades, l’any 1997,

als baixos de l’Ajuntament, a l’actual retén. L’organisme que gestionava els afers del

sector turístic s’anomenava Turisme Joventut i, anys més tard, aquest es va separar en

dos entitats diferents que encara perduren avui dia: Turisme Ulldecona i Joventut

Ulldecona. Anys després, l’oficina de turisme es va traslladar a l’estació de tren, lloc que

serví de seu de turisme durant vuit anys. Va ser l’any 2016, quan es va finalitzar la

rehabilitació del Molí d’oli Cèsar Martinell aquest edifici modernista situat al mateix

Passeig de l’Estació es va convertir en l’oficina de turisme que trobem actualment.

L’any 1998, coincidint gairebé amb la creació de l’oficina de turisme, les pintures

rupestres foren declarades Patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Va ser durant

aquell mateix any que es començaren a fer visites guiades a aquest actiu, iniciant així

l’activitat turística a Ulldecona.

Dos anys més tard, l’any 2000, es va complementar l’oferta turística amb les visites

guiades al castell medieval. Com que cada any augmentava el nombre de visites,

Turisme Ulldecona, organisme públic de l’Ajuntament d’Ulldecona, anava perfeccionant

la gestió del sector i, va ser l’any 2007 quan es van iniciar els guiatges a les oliveres

mil·lenàries i al centre històric.

Aquests tres actius turístics que es van anar incorporant progressivament a l’oferta

turística són els que actualment podem visitar, ja que per les seves condicions i

característiques són els únics actius que estan adaptats per a poder ser visitats per

milers de turistes a l’any. Per tant, estem parlant d’un turisme cultural.

En un principi, l’any 1997, es van rebre 400 visites i, en l’actualitat, en les últimes dades

recollides que daten del 2017, s’ha arribat a les 11000 visites anuals gràcies a l’ampliació

de l’oferta turística i a la promoció que s’ha realitzat. Aquestes visites eren inicialment

d’habitants d’Ulldecona en la seva gran majoria, però, tal com han anat passant els anys

i s’han millorat les vies de promoció els visitants són de les rodalies d’Ulldecona, de la

província de Barcelona, de la de Tarragona i de la Comunitat Valenciana. Pel que fa al

turisme estranger, els visitants són majoritàriament de nacionalitat francesa. Cal

remarcar que durant els darrers anys hi ha hagut un increment del turisme de rodalies

com a conseqüència de la crisi econòmica, ja que la gent no es pot permetre fer viatges

tan llargs i opta per visitar el territori més proper.

8

A continuació, trobem les dades que fan referència a les persones que han utilitzat els

serveis oferts per Turisme Ulldecona, és a dir, els guiatges, i per tant, no s’inclouen els

turistes que visiten el municipi lliurement. En aquest cas, l’afluència de visites de tots

dos tipus es calcula que va arribar a les 50000 persones l’any 2017.

Gràfic 2: Evolució dels guiatges.

El gràfic anterior representa l’evolució del nombre de visites guiades realitzades a

Ulldecona entre els anys 2000 i 2017, període del qual tenim dades. Pel que fa a les

xifres globals, cal destacar que durant els primers anys va tenir lloc un estancament del

nombre de visitants, ja que en el període comprès entre els anys 2000 i 2006 en cap

moment es van superar els 2000 guiatges.

Aquesta tendència es va trencar radicalment l’any 2007, quan es van superar els 6000

guiatges, impulsat pel gran creixement de visites a les pintures rupestres i l’aparició de

dos nous actius turístics: les oliveres mil·lenàries i el centre històric d’Ulldecona. A partir

d’aquest moment, podem considerar que s’entra en un altre període de cert estancament

entre el 2008 i el 2014, anys en els quals les visites van romandre entorn d’una mitja de

4000 anuals. Finalment, entre el 2015 i el 2017 podem considerar que les visites guiades

a Ulldecona han viscut el seu moment d’esplendor, amb una tendència alcista fins al

punt d’arribar a tenir més d’11000 visites.

Per acabar, podem concloure que pel que fa als actius el gran pilar del nostre turisme

sempre ha estat el conjunt rupestre, tot i que els darrers anys han guanyat molt

protagonisme les oliveres mil·lenàries, fins a arribar a unes xifres similars. D’altra banda,

també és evident que de moment el centre històric és un atractiu amb una popularitat

molt escassa, mentre que el castell, tot i tenir una evolució més irregular sempre ha

tingut un pes destacat, fins al punt d’arribar a ser durant els primers anys analitzats el

principal actiu turístic d’Ulldecona.

9

2.4 L’OFICINA DE TURISME I LA PROMOCIÓ

L’oficina de turisme està actualment

situada al Molí d’oli Cèsar Martinell i, és allí

on s’administren totes les tasques

relacionades amb el sector turístic

d’Ulldecona. Aquestes gestions les

realitzen simultàniament una empresa

pública: el departament de turisme de

l’Ajuntament; i una de privada

especialitzada en serveis d’hostesses i

guies turístics anomenada Conficon

Figura 3: Molí d’oli César Martinell

Turisme i Tradicions que és l’encarregada de l’admissió dels guies turístics, ja que des

d’un organisme públic com és l’Ajuntament d’Ulldecona és difícil la contractació d’aquest

tipus de servei ocasional.

L’organisme que gestiona les oficines de les comarques del Montsià i Baix Ebre és el

Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre, el qual s’encarrega de la promoció exterior.

No obstant el treball d’aquest organisme, també té una gran importància el contacte

entre les oficines, ja que estem parlant de municipis que no disposen d’una àmplia oferta

turística, la qual cosa porta que els turistes visiten diferents pobles durant la seva estada

a les Terres de l’Ebre. Entre aquestes oficines de turisme que formen part de les Terres

de l’Ebre existeix una base de dades que facilita una informació actualitzada sobre

dades d’interès turístic comarcal i, per això, a qualsevol oficina de turisme de les Terres

de l’Ebre podem trobar informació de l’oferta turística d’altres localitats veïnes.

En un principi, les visites a qualsevol dels actius turístics tenien un cost de 3 euros, a

excepció de les pintures rupestres, que per la distinció donada per la UNESCO i per la

seva singularitat valia 10 euros. Per tenir una oferta més econòmica s’ha creat un paquet

anomenat la Ulldecona Cultural, el qual brinda la possibilitat de visitar pel mòdic preu de

10 euros els tres actius turístics principals: les oliveres, el castell i el conjunt rupestre.

Aquesta oferta té una durada de dos anys, la qual cosa permet realitzar les tres visites

en un mateix dia o, si s’escau, visitar els tres actius en dies diferents. L’horari fixat permet

la visita als tres llocs en un mateix dia, ja que la visita al castell es fa a les 10 h, la de les

oliveres mil·lenàries es fa a les 12 h i la del conjunt rupestre a les 16 h. Totes aquestes

visites s’efectuen amb un guia i tenen una durada d’aproximadament 1-1.30 h, depenent

de l’actiu. Les visites es fan tots els dissabtes de l’any i, a més a més, durant la

temporada alta s’amplien a dijous, divendres i dissabte.

10

El darrer actiu turístic en el qual s’ha treballat per a ser rehabilitat ha estat el nucli antic.

La seva oferta és una mica diferent perquè és un espai que no està valorat i necessita

fons per a la seva restauració. No obstant això, al centre del poble hi ha edificis

modernistes que mereixen ser valorats i visitats i, és per això, que s’han fixat plaques

als edificis nobles que ofereixen la informació pertanyent a cadascun d’ells i també

contenen un adhesiu amb un codi QR que permet mitjançant un dispositiu mòbil l’accés

a una informació més àmplia proporcionada en cinc idiomes, que a més a més, ofereix

dos rutes diferents que condueixen a la visita de tots els edificis rellevants del nucli antic.

Durant els darrers anys s’ha volgut potenciar el turisme escolar per a incrementar el

nombre de visites. Aquesta campanya consisteix en l’oferta de la visita al conjunt

rupestre adaptada per a dos nivells diferents segons l’edat dels visitants. Per això s’han

elaborat dos dossiers pertanyents respectivament als dos grups per a seguir la visita, un

d’ells està dirigit als alumnes de primària i l’altre als de secundària i, a més a més,

s’ofereix una oferta complementària proporcionada per una empresa privada que

proposa dos activitats lúdiques per al final de la visita, i aquestes són pintar una de les

figures dels abrics sobre una peça de marbre amb un tipus de pintura molt semblant a

la limonita 2 , o bé, aprendre a tallar sílex i a fer foc.

La promoció que es fa des de l’oficina de turisme

es realitza mitjançant la seva pàgina web i les

xarxes socials, en les quals es ven la marca

turística local: Ulldecona, un passeig per la

història. Aquest és un projecte que va nàixer fa

deu anys i té l’objectiu de promocionar i incidir

en l’evolució del turisme del municipi. A més de

tenir la intenció de posar en valor actius turístics

Figura 4: Logotip de la marca turística

Font: https://turismeulldecona.com/

que no estan habilitats com és el cas dels poblats ibèrics i la part romana del municipi,

també serveix de marca turística d’Ulldecona i, per tant, es tracta d’una via de promoció.

En un món tan desenvolupat tecnològicament, les vies més eficaces per a promocionar

el turisme són les xarxes socials, i en aquest cas concret, les que més resultats aporten

són Instagram, Twitter i Facebook. Tot i això, durant la temporada alta, els treballadors

de l’oficina de turisme visiten poblacions veïnes amb una gran oferta turística com són

Peníscola, i Vinaròs per repartir flyers i proporcionar informació als hostes dels hotels i

càmpings de la zona i, així, es ven el producte turístic d’una forma més propera.

2

Limonita: material usat per a elaborar els pigments que formen les pintures rupestres.

11

2.5 ANÀLISI DE LA REALITAT TURÍSTICA D’ULLDECONA

2.5.1 ANÀLISI SOCIOECONÒMICA

Ulldecona és una població catalana pertanyent a la comarca del Montsià. Segons el

cens de població elaborat per l’Idescat 3 l’any 2017, hi havia 6170 habitants, amb una

densitat de població de 49 hab./Km 2 . Actualment, ocupa la quarta posició de la comarca

en nombre d’habitants i la vuitena en densitat de població.

Per tal de conèixer el territori, la població i l’estructura d’aquesta regió realitzarem un

estudi socioeconòmic. Mitjançant aquestes dades que analitzarem a continuació podem

veure la realitat territorial, social i econòmica del municipi. És important conèixer

aquestes dades, ja que són l’instrument a través del qual es planifica qualsevol sector

econòmic local, en aquest cas, el turisme.

Gràfic 3: Població per sexe i edat quinquennal. Ulldecona 2017.


L’anterior piràmide de població correspon a la localitat d’Ulldecona l’any 2017, i podem

considerar que en general coincideix amb els paràmetres típics d’un gràfic de població

d’una regió desenvolupada dintre del segle XXI. En el cas d’Ulldecona, destaca per tenir

una base estreta, lligada a una baixa natalitat, amb un tronc ample format per la població

nascuda en l’època del baby boom 4 i una part alta força poblada, que demostra l’alta

esperança de vida de la societat d’avui dia.

En aquests moments el municipi tenia una població de 6170 habitants, dels quals 3186

eren homes i 2984 eren dones, per tant, cal dir que el gènere de la població està bastant

igualat en nombre, tot i que el masculí supera al femení.

3

Idescat: Institut d’Estadística de Catalunya, òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.

4

Baby boom: pic de natalitat que es va donar a Espanya durant els anys 60 i principis dels 70.

12

Gràfic 4: Padró municipal d’habitants per sexe. Ulldecona 2998-2017.


El nombre total d’habitants va tenir un valor constant de població entre els anys 1998 i

2011, però aquest mateix any va tocar sostre i va començar a caure el nombre total de

ciutadans. Aquest fet és comú a la majoria de pobles petits de la nostra zona i, és degut

bàsicament a l’envelliment de la població i a la baixa taxa de natalitat, la qual cosa es

tradueix en un creixement natural negatiu. De no ser per la immigració aquesta

tendència encara es veuria més accentuada en els darrers anys.

Gràfic 5: Afiliació a la Seguretat Social per sectors. Ulldecona 2007-2017.

Aquest gràfic representa l’afiliació a la Seguretat Social dels habitants d’Ulldecona

dividida en els diferents sectors dels anys 2007 i 2017. Cal destacar que entre els dos

anys comparats tots els sectors baixen en nombre de treballadors afiliats, però el que

ho fa d’una manera més destacada és el sector de la construcció, clarament influenciat

per la crisi econòmica. En la resta de sectors la davallada és molt més lleugera,

destacant el fet que la indústria continua sent el principal sector econòmic de la localitat

gràcies al creixement del polígon industrial, que ha estat capaç de compensar la pèrdua

de protagonisme del sector del marbre i ha atret importants empreses.

Pel que fa als serveis i a l’agricultura tots dos s’han mantingut força estables, tot i que

aquesta última ha perdut molt protagonisme comparat amb el qual va tenir dècades

enrere.

13

Gràfic 6: Comparativa de l’evolució de l’atur per sectors. Ulldecona 2011-2017.

Aquest gràfic sobre l’evolució de l’atur a Ulldecona ens resulta útil a l’hora de veure

l’evolució que han experimentat els diferents sectors durant els darrers anys. El més

destacable és la caiguda de l’atur en el sector de la construcció, així com l’oscil·lació de

la taxa d’atur en el sector agrícola donada la important estacionalitat del sector. A més

a més, cal destacar que el sector industrial ha reduït la seva taxa d’atur des de l’any

2011, mentre que en el cas del sector serveis s’ha vist incrementada.

Taula 1: Comparativa dels allotjaments turístics al municipi, al Montsià i a Catalunya.

ALLOTJAMENTS TURÍSTICS. ULLDECONA MONTSIÀ CATALUNYA

ANY 2017

Hotels 1 32 3007

Places d’hotels 35 1544 312249

Càmpings 0 5 351

Places de càmpings 0 2400 271419

Turisme rural 1 31 2415

Places de turisme rural 24 291 19038

Quant a la presència d’allotjaments turístics a la localitat d’Ulldecona, l’anterior taula de

dades evidencia que aquests són molt limitats. Aquest fet es deu probablement a què la

majoria del patrimoni turístic és visitable en un sol dia i la gran majoria de la gent que

visita la localitat és de la zona o bé decideix allotjar-se a altres localitats de la zona.

Comprovem que només un dels trenta-dos hotels que hi ha a la comarca del Montsià es

troba a Ulldecona, i entre els dos allotjaments que hi trobem només ofereixen cinquantanou

places. Així doncs, podem concloure que l’oferta hotelera de la qual disposa el

municipi és precària, i potser caldria ampliar-la per a millorar el sector turístic del poble.

No obstant això, en aquestes dades no consten els apartaments turístics i altres tipus

d’allotjaments que hi ha a la localitat.

14

2.5.2 ACTIUS TURÍSTICS

L’element clau per atreure els turistes a un lloc determinat es troba en els actius turístics

que componen aquest territori. És per això que a l’hora d’estudiar el turisme hem de tenir

en compte els elements que ens poden servir d’atractiu per als possibles visitants.

Denominem actiu turístic a qualsevol lloc d’interès per a visitar, habitualment pel seu

valor històric, cultural o bé per la seva bellesa i les seves ofertes lúdiques. Per tant, són

elements importants pel que fa a la motivació dels turistes a l’hora de viatjar.

Segons Crespi i Planells (2011), existeix una gran varietat de classificacions d’actius

turístics tot i que tradicionalment s’agrupen en tres grups:

→Recursos naturals: elements que són atractius per al viatjant i estan relacionats

amb la natura. Poden estar relacionats amb l’aigua com les platges, aigües

termals, rius o llacs o relacionats amb la terra com ara les muntanyes, serres,

valls o depressions.

→Recursos històrics-patrimonials: elements relacionats amb els esdeveniments

històrics i la intervenció humana. Són recursos històrics-patrimonials la pròpia

història de cada territori com són la llengua, la població, els grups ètnics... També

incloem en aquest grup els museus, catedrals, esglésies o castells que hi trobem.

→Recursos etnogràfics-culturals: elements relacionats amb la cultura i les

manifestacions pròpies d'una zona determinada. Per tant, dins d’aquest grup

trobem les tradicions, la gastronomia, les fires i festes, els jocs populars,

l’arquitectura popular, la forma de vida local, etc.

Un cop feta aquesta petita introducció teòrica sobre els actius turístics, ens endinsarem

amb tots aquells que hi trobem a Ulldecona, ja que el municipi compta amb uns recursos

molt valuosos.

RECURSOS NATURALS

En aquest grup trobem les diferents serres que envolten la vall on es troba la localitat

d’Ulldecona i la mateixa foia. Per una banda, a l’extrem sud se situa la Serra del Montsià,

formada per un conjunt de muntanyes on hi trobem pics molt emblemàtics com són la

Torreta i la Cogula. A l’altre vessant de la vall localitzem la Serra de Godall, la qual

alberga bona part del patrimoni turístic de la localitat com són les pintures rupestres i les

oliveres mil·lenàries.

15

Les oliveres mil·lenàries

La importància de les oliveres

mil·lenàries rau en el protagonisme

que el conreu d’aquest vegetal ha

tingut a les nostres terres des de

l’època romana. Actualment són

considerats els únics elements vius

que recorden èpoques tan llunyanes.

Les seves soques són de gran

diàmetre i amb formes irregulars, ja

que alberguen les nombroses

cicatrius que els ha deixat el pas del

temps.

Figura 5: La Farga de l’Arión (l’olivera més antiga del

món amb 1703 anys)

Font: http://www.evadirte.com/

Dintre del terme municipal d’Ulldecona destaca la presència d’oliveres mil·lenàries a la

partida de l’Arión, on s’ha ubicat el Museu Natura de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión

i podem trobar uns 400 exemplars dels quals 2 estan declarats Arbres Monumentals per

la Generalitat de Catalunya. Cal destacar per sobre de totes, per mida i bellesa la Farga

de l’Arión, que segons la datació dels experts va ser plantada . Precisament aquesta

varietat endèmica d’olivera és la clau perquè hagi perdurat tant en el temps, ja que

segons diferents estudis realitzats la farga és l’única que està biològicament preparada

per a viure tants segles.

La Serra de Godall

La Serra de Godall és una serralada

prelitoral d’aproximadament 10 km

de longitud situada als termes dels

municipis montsianencs de Godall,

Ulldecona i Freginals. La seva

orientació és nord-est – sud-oest i és

paral·lela a la Serra del Montsià, de

la qual està separada per la vall

d’Ulldecona.

Figura 6: Serra de Godall

Aquesta serralada presenta muntanyes arrodonides de poca alçada amb una altura

màxima de 36,6 m al cim de la Mola. La vegetació que trobem en ella és generalment

pobra i pròpia del clima mediterrani.

16

La Serra del Montsià

La Serra del Montsià és la zona

muntanyosa que més rutes i

recorreguts concentra en la

comarca homònima. N’hi ha de tota

mena i per a tots els nivells, i és per

això que atreu molts amants del

senderisme. No obstant això,

també hi ha vies d’escalada i

Figura 7: Serra del Montsià

recorreguts per a fer en BTT. El GR-92 travessa la serralada i en aquesta destaquen el

cim més alt anomenat la Torreta en 765 m i la Foradada, una pedra perforada des de la

qual es poden apreciar unes fantàstiques vistes del Delta de l’Ebre.

Les rutes proposades per realitzar a la Serra del Montsià són:

→ Ruta de la Torreta

→ Ruta de la Sal

→ Volta de la Cogula BTT

→ Ruta de la Ferradura

→ Ruta de la Cogula

→ Ruta del Ferro

→ Ruta de les dos Serres

→ Ruta de la Foradada

→ Ruta del Pare Pasqual

RECURSOS HISTÒRICS-PATRIMONIALS

En aquest grup trobem els elements conseqüents de la vivència i l’estada dels éssers

humans en un territori concret i, per tant, engloben tot allò que ha deixat l’home després

de la seva intervenció al llarg de la història. Són els elements que ens mostren la història

de cada destí, la petjada que ha deixat l’ésser humà durant la seva estada en aquell lloc

concret. És per això que ens remuntem a l’època prehistòrica amb les Pintures

Rupestres passant pels diferents períodes històrics fins a arribar a l’Edat

Contemporània, etapa a la qual pertanyen les cases modernistes que hi ha al nucli antic.

17

Les pintures rupestres

Les Pintures Rupestres de la Serra

de Godall, van ser declarades

Patrimoni Mundial per la UNESCO

l’any 1998. Formen un dels majors

conjunts d’Art Rupestre Llevantí de

tota la península Ibèrica, esdevenint

així una referència tant per la

quantitat de figures com per la

qualitat d’aquestes.

Figura 8: Abric I del conjunt rupestre

El conjunt d’Art Rupestre s’estén al llarg de quasi 500 metres de longitud i està constituït

per més de 400 figures repartides de manera aleatòria en diferents abrics.

Cronològicament, les Pintures d’Ulldecona s’ubiquen en l’època postpaleolítica i tenen

més de 8000 anys. Actualment, a causa de la complicada accessibilitat a molts dels

abrics s’ha creat el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, dissenyat

pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb la intenció que els visitants puguin gaudir

de tot el conjunt d’art rupestre mitjançant imatges virtuals de les pintures rupestres.

L’ermita de la Pietat

Al nord-oest del municipi, a la Serra de Godall, trobem l’Ermita de la Pietat, patrona

d’Ulldecona. Aquest santuari adossat a les parets de la serra consta d’una església i una

gran plaça que ens permet apreciar unes meravelloses vistes panoràmiques de la vall i

del poble.

L’església és un edifici que ha

albergat diferents estils des del

romànic fins al gòtic. La planta és

rectangular amb un absis poligonal a

la qual podem accedir a través d’un

arc de mig punt. Als laterals de l’absis

hi ha la sagristia i la sala d’exvots, i al

mur frontal trobem l’obertura del

cambril amb la imatge de la Verge al

centre. La teulada consta de dos

vessants construïts amb teula àrab i al

lateral esquerre hi ha un petit

campanar quadrat.

Figura 9: Ermita de la Pietat

18

El castell medieval

El Castell Medieval d’Ulldecona és un dels principals símbols que representen el poble,

ja que a més de formar part de l’escut, la seva silueta és visible des de diversos

quilòmetres abans d’arribar al poble, fet que demostra la seva bona ubicació.

La seva importància estratègica és

reconeguda des de fa 2000 anys, tal com

demostren els jaciments més antics que

trobem dintre del seu recinte emmurallat.

La fortificació que trobem avui dia va ser

encarregada l’any 1178 per Alfons el Cast

a l’Ordre de l’Hospital, i és considerada la

mare de la Ulldecona medieval, ja que la

primera carta de població d’Ulldecona va

ser aprovada el 1222 al mateix turó.

Figura 10: Torre quadrada i torre rodona del

castell medieval

Actualment, dintre de les muralles trobem la torre quadrada o Torre de l’Homenatge, la

torre rodona d’origen romànic i l’església de Santa Maria dels Àngels, sense deixar de

banda la resta de dependències que integren el conjunt i que ajuden a fer-nos una idea

del funcionament del castell en la seva època de màxima esplendor.

Centre històric

El centre històric d’Ulldecona està

format per un conjunt d’edificis i

carrers protegits com a bé cultural

d’interès local situats al nucli antic del

municipi. La majoria d’edificis són

habitatges que daten dels segles XVII

i XX, els quals mantenen la façana

original pròpia de l’època. De totes

aquestes construccions cal destacar

l’església de Sant Lluc d’estil gòtic, les

cases senyorials com ara la Casa de

la Comanda i la Casa de Mossèn

Diego Solà, les construccions

Figura 11: Casa de la Comanda

barroques del carrer de la Puríssima i els edificis noucentistes i modernistes del carrer

Major com són la Casa de la Feligresa, l’antic Convent de Sant Domènech i l’antiga

església del Roser.

19

RECURSOS ETNOGRÀFICS-CULTURALS

Ulldecona a més d’aquests actius patrimonials també compta amb una sèrie

d’esdeveniments i actes que actualment formen part de la seva tradició cultural. Tots

aquests són els testimonis d’una cultura rica conservada fins a l’actualitat gràcies a totes

les generacions que han seguit les tradicions locals per tal d’assegurar el manteniment

i l’evolució d’aquest patrimoni cultural del qual disposa el municipi.

Fires i festes

Durant l’any, l’Ajuntament d’Ulldecona organitza dues fires: la Fira de Sant Lluc a

l’octubre i la Fira de Nadal al mes de desembre. La primera d’aquestes ha estat

modificada aquests darrers anys, ja que abans tenia un caire multisectorial en el qual es

concentraven empreses del sector de l’automòbil, agroalimentàries, vinícoles, industrials

i comercials i, actualment, se centra amb degustacions gastronòmiques dels diferents

restaurants de la població i de parades d’artesans i comerços al detall. La segona d’elles

consta de parades en les quals podem trobar articles relacionats amb la festivitat

nadalenca i actuacions artístiques realitzades per les associacions locals.

Finalment, com tots els pobles i ciutats, Ulldecona també celebra les seves festes

majors, les quals tenen lloc durant l’última setmana d’agost i la primera de setembre.

Aquestes festes són en honor a la Mare de Déu de la Pietat i, per això cada 5 anys, els

acabats en 4 i 9, es baixa en romeria a la Verge des de l’Ermita de la Pietat fins al nucli

urbà i passen a anomenar-se Festes Quinquennals. Durant aquest temps a més dels

actes que es realitzen habitualment durant les festes cada nit es passeja a la Verge pels

diferents carrers del poble, els quals estan engalanats per a l’ocasió amb elements

decoratius molt diversos.

Dins de les festes majors, un dels

actes més emblemàtics és la nit del

Ball de Mantons, el qual té lloc el

primer dilluns de festes. En aquest

surten a ballar més de 150 parelles,

i en any de Quinquennals inclús se

superen les 200 parelles. L’acte té

lloc a la plaça de l’Església, on les

diferents parelles ballen vestides

amb el vestit local al ritme de la jota

tocada per la banda de música

d’Ulldecona.

Figura 12: Ball de Mantons

20

La passió

Una de les entitats culturals del poble compta amb una representació teatral de caràcter

cultural i religiós com és La Passió.

Aquest espectacle que va començar sent

una representació realitzada per part de

persones del poble per a apropar als veïns i

visitants els fets religiosos s‘ha convertit en

l’actualitat en un espectacle turístic. Cada

any s’organitzen excursions per a fomentar

el turisme i la gastronomia dl municipi i, a la

vegada, donar a conèixer aquest espectacle

arreu de la geografia espanyola.

Figura 13: Representació de la Passió

Font: https://www.omnium.cat/

Jornades musicals a l’ermita de la Pietat

Font:

Durant l’estiu, l’ermita de la Pietat acull tots els diumenges les Jornades Musicals,

convertint-se així en l’epicentre musical i cultural de les Terres de l’Ebre.

Un esdeveniment que va començar en un

simple acte musical s’ha convertit gràcies a

les bandes i l’espai en tota una tradició

musical d’aquestes terres. Durant les tardes

d’estiu són centenars les persones que

s’apleguen a la plaça de l’ermita per gaudir

de concerts de bandes que amenitzen les

vesprades en músiques d’estils variats.

Figura 14: Concert de les Jornades musicals

Font: https://surtdecasa.cat/

Jornades de teatre

El Centre Cultura i Recreatiu, és una l’entitat

teatral i cultural del poble que organitza unes

jornades per a gaudir del teatre amateur a

les Terres de l’Ebre. Se celebren des de

l’any 1982 i tenen lloc durant els mesos

d’octubre i novembre tots els dissabtes a la

tarda. Aquestes abasten obres de tots els

gèneres representades pels grups de teatre

locals i per grups d’arreu de la geografia

catalana i valenciana.

Figura:

Font:

Figura 15: Representació d’una obra al Teatre

Orfeó Monstià

Font: https://ulldecona.cat/

21

Restauració

A més dels actius turístics, la restauració té una gran importància dintre del sector

turístic, ja que és l’àmbit més proper i amb el qual està més relacionat. És per això que

també és important fer una anàlisi dels restaurants i dels allotjaments que troben els

turistes quan visiten el municipi.

RESTAURANTS AMB ESTRELLA MICHELIN

→Les Moles

El restaurant Les Moles fou inaugurat

l’any 1992 pels germans Castell i,

actualment, és dirigit per Jeroni

Castell, xef i fundador d’aquest.

Aquest està situat al lloc on hi va haver

la primera pedrera d’Ulldecona, on es

feien les moles, és a dir, les pedres per

als molins, i d’aquí és d’on prové el

nom del restaurant.

Figura 16: Menjador del restaurant Les Moles

Font: https://www.restaurantes.com/

Gràcies a l’esforç i la dedicació constant de Jeroni i la seva esposa, que són els gerents

del negoci, Les Moles ha obtingut nombrosos reconeixements entre els quals destaca

l’Estrella Michelin que van rebre per primer cop l’any 2013, ja que és la distinció

gastronòmica més reconeguda en l’àmbit europeu. En aquest restaurant s’ofereixen

diversos menús de cuina d’autor amb un preu mitjà de 42 euros.

→L’Antic Molí

El restaurant l’Antic Molí obrí les

portes en mans del xef Vicent

Guimerà quan tan sols tenia 24 anys.

La seva és una cuina de proximitat

anomenada cuina de quilòmetre

zero, i aposta pels productes locals i

ecològics. L’any 2016 el xef va ser

nomenat Cuiner de l’Any de

Catalunya per la Vanguardia i el

Figura:

Font:

Figura 17: Menjador del restaurant l’Antic Molí

Font: https://www.anticmoli.com/

Fòrum Gastronòmic i, a més a més, el mateix any el seu restaurant va rebre la seva

primera Estrella Michelin, la qual homenatja una cuina creativa i d’autor que mescla les

innovacions de la cuina moderna amb el mestratge de la cuina tradicional.

Figura:

Font:

22

ALLOTJAMENTS

→Hotel Bon Lloc

A tan sols 500 metres del centre del

municipi trobem l’Hotel-restaurant

Bon Lloc, una fonda que ofereix la

possibilitat d’allotjar-se al mateix

nucli urbà en unes instal·lacions

excel·lents a la vegada que brinda

múltiples serveis per a fer més

agradable l’estança a la vila.

Figura 18: Hotel Bon Lloc

L’hotel disposa d’un ampli jardí, una piscina exterior, una terrassa, un saló compartit, un

restaurant i habitacions i bungalows equipats amb aire condicionat i televisors de

pantalla plana. A més a més, es dona l’opció de poder fer els àpats al mateix edifici, ja

que a la planta baixa es troba el restaurant especialitzat amb cuina tradicional catalana

perquè els turistes puguin gaudir de la gastronomia local.

→Alberg de l’ermita

A la mateixa ermita de la Pietat

trobem un alberg amb unes

magnífiques instal·lacions

destinades especialment als amants

de la naturalesa i l’aventura, ja que

la seva localització ens permet

iniciar rutes de senderisme i

escalada per la mateixa Serra de

Godall i també ens possibilita visitar

les Pintures Rupestres que es

troben a tan sols uns metres de

distància.

Figura 19: Habitació de l’Alberg de l’Ermita

Font: http://www.ermitadelapietat.cat/ca/

L’alberg disposa de cuina, menjador, una sala d’estar, barbacoa, zona d’aparcament,

bany compartit, terrassa i dos habitacions de deu i dotze places. A la planta baixa del

mateix establiment trobem el bar on es venen productes locals, s’ofereixen àpats i

s’ofereix gratuïtament documentació sobre la zona.

23

→Casa Camps

Per a aquells turistes que busquin

un allotjament més independent es

poden albergar a Casa camps, una

casa situada al nucli urbà. Aquest

immoble disposa de cinc

habitacions, quatre banys, cuina,

rebost, menjador, sala d’estar,

garatge, terrassa, jardí, barbacoa i

piscina exterior.

Figura 20: Jardí i habitatge de Casa Camps

Font: https://www.tripadvisor.es/

→Els 5 balcons de la plaça

Situats a la mateixa plaça de l’Església, que és el nucli del centre històric de la vila

d’Ulldecona, trobem dos apartaments molt acollidors que disposen d’unes brillants

instal·lacions per a gaudir al màxim de l’estada al municipi.

Aquests dos pisos de 88 m 2 estan formats

per un menjador, una sala d’estar, dos

dormitoris, un vestidor, una cuina i un

bany i tenen capacitat per a quatre hostes.

Els balcons que il·luminen les diferents

estances de la casa donen a la mateixa

plaça i, per tant, ofereixen les vistes de

l’església gòtica i de la casa de la

Feligresa d’estil modernista.

Figura 21: Façana dels 5 balcons

2.4.3 L’ENTORN TURÍSTIC

Per fer una anàlisi exhaustiu del turisme d’una població s’ha d’anar més enllà i, és per

això, que a banda del patrimoni del qual disposa Ulldecona, també s’ha de tenir en

compte el seu entorn turístic, és a dir, les poblacions i llocs d’interès que es relacionen

amb els mateixos actius de la població en qüestió.

POBLES COSTANERS

Les Cases d’Alcanar, Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita i Peníscola són les quatre

poblacions costaneres més properes a Ulldecona que ofereixen una oferta turística més

rica. Aquestes es localitzen respectivament a 15, 17, 24 i 34 quilòmetres del nucli urbà

d’Ulldecona i per a presentar-les les hem ordenat de menys a més distància.

24

Les Cases d’Alcanar

Les Cases d’Alcanar és un nucli de població del municipi d’Alcanar que està situada al

sud de la costa catalana, fent així de frontera marítima entre Catalunya i el País Valencià.

Aquesta localitat és considerada una de les viles marineres amb més encant de les

Terres de l’Ebre, tant per l’atractiu de les cases de pescadors que encara es conserven

com pel port esportiu i pesquer del qual disposa.

Antigament el nucli urbà girava

entorn de l’antiga torre de defensa

que controlava la costa. Aquesta

però, va ser destruïda durant la

guerra Napoleònica i a partir

d’aquest moment es va anar

construint la petita vila marinera

juntament amb l’església de Sant

Pere. El port de les Cases d’Alcanar

Figura 22: Port de les Cases d’Alcanar

Font: https://www.timeout.cat

a diferència d’altres ports, va ser construït amb diners dels mateixos pescadors ja que

no es va donar l’autorització de la construcció perquè hi havia altres ports pesquers més

importants prop de la zona. Actualment els tres tipus de pesca que es realitzen són:

l’arrossegament, el cadup i el tresmall.

Els serveis turístics que ofereix el municipi són les rutes guiades pels búnquers de la

Guerra Civil, i altres activitats promocionades per l’empresa Paddle Van Delta Sup

School que ofereix la pràctica d’esports nàutics i la realització d’activitats culturals i

gastronòmiques al nucli urbà.

Vinaròs

Vinaròs és la capital de la comarca

del Baix Maestrat i es troba al nord

de la província de Castelló. És la

població més septentrional del País

Valencià i, per això, limita amb

Catalunya. Compta amb una

superfície geogràfica de 95,5 km 2 i

té 28292 habitants segons dades del

2017.

Figura 23: Vista panoràmica de Vinaròs

Font: https://www.bungalows-pascual.com

25

Aquesta població compta amb unes característiques que la fan singular. Les seves cales

i platges conviden a gaudir del descans i la tranquil·litat. També destaca per la

naturalesa i l’esport que conjuguen les sendes de costa i interior. Al centre històric es

pot gaudir de les compres, l’entreteniment i la cultural i també la part més monumental

de la ciutat. A més a més, també destaca per la diversió i la tradició que hi resideixen en

les múltiples celebracions com són les festes de Carnestoltes i la Setmana Santa.

Finalment, disposa d’una magnífica gastronomia en la qual destaquen els llagostins de

Vinaròs, un plaer inevitable. És des de l’oficina de turisme on s’ofereix un ampli ventall

de possibilitats per a gaudir al màxim de l’estança a la ciutat, i entre elles destaquen les

visites als monuments històrics, les activitats nàutiques i els actes tradicionals repartits

durant tots els mesos de l’any i que se celebren anualment.

Sant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la Ràpita està situat a l’extrem sud de Catalunya, concretament a la

comarca del Montsià. Compta amb una superfície de 53,7 km 2 i 14902 habitants segons

dades del 2017.

Històricament ha destacat per ser un poble amb una gran tradició pesquera, donada la

riquesa de les aigües de la Badia dels Alfacs. Darrerament però, el sector pesquer ha

hagut de compartir el seu protagonisme amb un sector turístic que ha experimentat un

enorme fort creixement les darreres dècades, donada la riquesa i diversitat turística que

podem trobar al voltant de la ciutat.

Des de la seu de turisme de la ciutat

s’ofereixen quatre rutes amb

audioguies pels llocs més

emblemàtics i, a més, també hi ha

un centre d’interpretació on es dona

a conèixer la història i l’evolució del

municipi i el Museu de la Mar de

l’Ebre on es mostra la tradició

pesquera i la identitat marítima de la

Ràpita.

Figura 24: Vista panoràmica de Sant Carles de la Rpaita

Font: http://www.enlarapita.com

A més dels atractius de la mateixa ciutat, cal destacar a poca distància zones de gran

valor com el Parc Natural del Delta de l’Ebre, nombroses platges, i zones de muntanya

amb encant situades a la Serra del Montsià.

Figura:

Font:

26

Peníscola

Peníscola és un municipi de la

comarca del Baix Maestrat que

posseeix el títol de ciutat i té 7444

habitants. El terme d’aquesta ciutat

està dividit en quatre zones: Irta,

Poatx, la Redona i la caseria del Port

Blau. El nucli de població es troba en

un istme, el qual separa la serra

d’Irta de la plana de Vinaròs.

Figura 25: Castell i nucli urbà de Peníscola

Font: http://www.todopeniscola.com

El sector econòmic que fa de motor en aquest municipi és el turístic, ja que des de

mitjans dels anys 70 s’ha consolidat com a un dels destins turístics més populars del

País Valencià. Disposa de 44 hotels, els quals ofereixen 110000 places i a causa de la

forta demanda s’ocupen totes durant els mesos d’estiu, perquè cal dir que tot i el seu

gran potencial turístic es tracta d’un turisme estacional.

L’oferta turística que ofereix el municipi es basa en les diferents platges, l’oci potenciat

pels esports nàutics, el seu entorn natural, la gastronomia, el turisme nàutic i les visites

guiades que es duen a terme al nucli antic.

POBLES INTERIORS

Ulldecona està envoltada de pobles interiors com són la Sénia, Alcanar i Freginals, però

l’oferta turística que s’ofereix en aquests municipis és mínima i, per això, considerem

Morella la població turística d’interior més propera al nucli d’Ulldecona.

Morella

Morella és la capital històrica de la

comarcal dels Ports. El seu terme

municipal és el més gran de la província de

Castelló, concretament de 414 km 2 , i

també un dels més grans de la comunitat

autònoma de València. A més de Morella,

que esdevé el gran nucli de població,

també compta amb altres nuclis de

població més petits com Herbesset, la

Llègua, la Pobleta i Salvassòria.

Figura 26: Castell i municipi de Morella

Font: https://www.minube.com

27

Aquest any 2018, Morella ha rebut un distintiu que el denomina un dels pobles més

bonics d’Espanya, guardó que premia l’esforç per la conservació del seu patrimoni.

Aquest municipi es caracteritza per tenir el recinte emmurallat i per la seva conservació

d’aspecte medieval, que és considerada una de les referències de tot l’estat. També és

una de les potències turístiques de la nostra zona, ja que engloba la part historicocultural

amb la part rural o de turisme de muntanya.

Des de l’oficina de turisme de Morella s’ofereixen tres propostes de visites guiades

realitzades al nucli urbà per a conèixer de ben a prop els actius turístics dels quals

disposa el municipi. No obstant això, també hi ha una forma alternativa de visitar la

població, ja que es pot fer de forma individual i es poden visitar els elements

arquitectònics d’època medieval, practicar activitats esportives a la naturalesa o bé

gaudir de la gastronomia autòctona.

2.6 PROMOCIÓ DEL TURISME A CATALUNYA

Actualment, el turisme és un dels sectors econòmics més importants de Catalunya. Com

a comunitat autònoma és la destinació turística d’Espanya més elegida pels turistes

nacionals i estrangers. Econòmicament ho podem observar analitzant les dades

numèriques que ens aporta el Producte Interior Brut, el qual ens mostra que a Catalunya

el turisme suposa el 15% de la suma de tots els béns i servis produïts en un any.

Tot i ser generalment un destí

turístic destacat com a

comunitat, hi ha territoris que

desenvolupen més aquest

sector com són: Barcelona,

Costa Brava, Costa Daurada,

Costa Barcelona, Lleida,

Pirineus, Vall d'Aran i les

Terres de l'Ebre.

Figura 27: Mapa de les marques turístiques de Catalunya

Font: http://turismeperatothom.catalunya.com

Com a màxima institució a nivell d’autonomia existeix l’Agència Catalana de Turisme

(ACT), la qual té l’objectiu de promoure Catalunya com a destí turístic de referència

basant-se en la qualitat i la rendibilitat tant econòmica com social, sent així una entitat

pública de la Generalitat. Aquesta s’encarrega de realitzar les tasques de promoció

turística, les quals podem classificar segons la seva tipologia:

28

Promoció en línia

Avui dia les xarxes socials són una via de comunicació molt pràctica i, és per això, que

des del punt de vista turístic és un bon mètode per a arribar als usuaris. Sota una marca

o un concepte atractiu, els organismes turístics es presenten a les xarxes socials per tal

de crear un punt de trobada virtual per als turistes que vulguin fer les seves aportacions

i perquè els visitants puguin explicar les experiències viscudes durant la seva estada.

Per aquest mitjà s’aconsegueix la interacció entre turistes i al mateix moment es

promociona la nostra destinació i es dona a conèixer la nostra oferta turística.

A Catalunya, des del 2009, any en què es va iniciar el projecte de turisme en l’àmbit

autonòmic, Catalunya Experience és present en les xarxes socials més populars:

Twitter, Facebook, Instagram, YouTube i Flickr. En cada una d’aquestes s’utilitzen les

eines pròpies per a poder arribar amb major eficiència al màxim d’usuaris possibles.

Presentacions

Tot i no ser l’acció més utilitzada, les presentacions consisteixen en conferències

destinades a la informació sobre la destinació turística catalana. Segons el públic al qual

van dirigides distingim dos tipus de presentacions: les destinades al sector professional

i les que s’imparteixen al públic final.

Les presentacions per al públic professional són internacionals, ja que es realitzen als

països d’origen dels professionals interessats amb el tema, als quals se’ls dona a

conèixer l’oferta turística de Catalunya perquè ells mateixos la puguin comercialitzar i

promocionar als seus respectius països. En canvi, les presentacions per al públic final,

es realitzen als carrers dels països veïns per a donar a conèixer la variada oferta turística

que s’ofereix a Catalunya directament als usuaris que la visitaran.

Nomenament d’anys destacats per a un producte

Des del 2014, a Catalunya es dedica cada any a un producte turístic concret per a

incentivar-lo i promocionar-lo d’una forma més específica que els altres productes. Per

aquest motiu, s’organitzen accions concretes que giren entorn d’aquest producte i es

marquen uns objectius per a millorar-lo.

Aquest 2018 és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i des de l’ACT s’ha seguit la

iniciativa nomenant aquest any com a Any del Turisme Cultural. El patrimoni cultural és

el que més abunda com a actiu turístic i, és per això, que es vol aconseguir el

reconeixement del patrimoni que passa menys desapercebut entre els visitants i

equilibrar d’aquesta manera els fluxos turístics per tot el territori català.

29

Trips

Els trips o viatges són un instrument de promoció que permet donar a conèixer els

atractius turístics de Catalunya i vendre la destinació de forma ràpida. Es tracta de

viatges realitzats per persones influents, perquè coneguin el territori i el puguin

promocionar als seus seguidors i prescriptors. Depenent de qui sigui aquesta persona,

diferenciem tres tipus de trips:

→Fam trips: són viatges de familiarització per a turoperadors turístics. Tenen un

objectiu comercial, ja que els turoperadors acaben programant la destinació

catalana en qüestió al seu catàleg.

→Press trips: són viatges de familiarització per a periodistes, ja que d’aquesta

manera poden donar a conèixer la destinació catalana als seus respectius

mitjans de comunicació.

→Blog trips: són viatges de familiarització per a bloguers, amb l’objectiu que

aquestes persones influents a les xarxes socials donen a conèixer la destinació

catalana a través d’Internet. Actualment, és el tipus de viatge més efectiu per a

la promoció del turisme.

Vídeos promocionals

A través de YouTube, l’ACT publica vídeos per a difondre d’una manera més creativa

les emocions d’un viatge a Catalunya. Al llarg l’any es publiquen diferents continguts per

promocionar l’oferta turística que ofereix l’Agència i donar a conèixer les seves accions.

Aquest any 2018, per tal de promocionar el turisme sostenible a Catalunya s’ha

enregistrat un vídeo promocional que mostra el viatge improvisat que realitzen dues

noies recorrent alguns dels llocs més emblemàtics que posseeix Catalunya com a

destinació turística. Aquest vídeo anomenat Ruta de l’atzar, ha guanyat cinc premis

internacionals, situant-se així per sobre de destins turístics tan populars com Berlín en

l’àmbit de la promoció mitjançant films turístics.

Aquest és l’enllaç per a poder visualitzar la Ruta de l’atzar:

https://www.youtube.com/watch?v=Qp2i-FwIKPQ

30

3. MARC PRÀCTIC

3.1 RECOPILACIÓ D’INFORMACIÓ

3.1.1 ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES DE LES

ENQUESTES

En aquest apartat es realitza un estudi sobre les enquestes realitzades als turistes que

han visitat els diferents actius turístics d’Ulldecona mitjançant les visites guiades que

s’ofereixen des del departament de Turisme de l’Ajuntament d’Ulldecona. Concretament

han estat enquestades les persones que han efectuat les visites durant els mesos

d’agost i setembre. En un principi hi havia dos models d’enquesta diferents, un destinat

al turisme nacional i un altre per al turisme estranger. Aquest darrer l’havia de traduir a

l’anglès i al francès, ja que són els dos idiomes amb els quals s’imparteixen les visites a

banda del català i del castellà, però des de l’oficina de turisme em van aconsellar

l’eliminació del model creat per al turisme estranger, perquè són grups de visitants molt

puntuals que no suposarien una mostra suficientment representativa.

Els mateixos guies que mostren els actius als turistes han sigut els responsables de la

transmissió d’aquest document i, els visitants enquestats han sigut 43 persones, la qual

cosa significa que la mostra és de 43 persones. Com que és un estudi realitzat en un

àmbit concret, no és possible calcular quantitativament la mostra i, per tant, no he escollit

un nombre representatiu, sinó que ha estat un estudi obert a tots els visitats durant un

període de temps determinat, en aquest cas, dos mesos. No obstant això, el fet que hi

hagi diversos guies per a cada actiu turístic no assegura que només s’hagin realitzat 43

visites durant aquests mesos, sinó que de tots els turistes que han contractat aquest

servei ha estat una mostra aleatòria i voluntària la que ha decidit respondre les

preguntes qüestionades en l’enquesta.

El qüestionari consta de setze preguntes organitzades en blocs segons la intencionalitat

de les mateixes: perfil de visitant, anàlisi dels productes turístics, propostes de millora i

d’ampliació de serveis i opinió personal.

Un cop contestades les enquestes, he fet un buidatge de les preguntes de forma

individual i he creat un gràfic per cada una de les qüestions. Ja amb les dades

organitzades les he analitzat per poder treure unes conclusions que em serveixen per a

la finalitat principal de la realització d’aquest estudi, que és l’anàlisi de l’opinió i

l’experiència dels visitants per a la posterior elaboració d’un pla estratègic que

aconsegueixi la millora del turisme a Ulldecona.

Els dos models d’enquesta es troben a l’Annex 1.

31

1.Edat:

En aquest gràfic podem veure el

predomini de visitants de mitjana

Gràfic 7: Edat visitants

edat, és a dir, persones d’entre 41 i

65 anys. Seguides amb un mateix

percentatge de les persones majors

de 65 anys i les que es troben dintre

de la franja d’entre els 25 i els 40

anys. Així doncs, el jovent, que

28%

7%

28%

Fins a 25 anys

De 25 a 40 anys

De 41 a 65 anys

Mes de 65 anys

només representa el 7% dels

visitants, és el sector de la societat

37%

que se sent menys atret per aquesta

activitat.

2.Sexe.

Pel que fa al sexe dels enquestats,

Gràfic 8: Sexe visitants

cal dir que la mostra recollida, tot i

ser totalment aleatòria, està molt

igualada, la qual cosa ens indica

que no hi ha un sexe que predomini

sobre l’altre en aquesta activitat,

51%

49%

Masculí

Femeni

sinó que és realitzada tant per

homes com per dones.

3.Població:

En aquest gràfic s’aprecia la

procedència dels visitants que

visiten Ulldecona. Considerant

Ulldecona i les seves rodalies part

de Catalunya, podem afirmar que el

97% dels visitants són catalans.

L’altre 3% està pràcticament format

per habitants de la Comunitat

Valenciana, és a dir, la comunitat

autònoma veïna de Catalunya, en la

qual Ulldecona fa de frontera entre

tots dos territoris.

58%

Gràfic 9: Població dels visitants

3%

9%

Ulldecona

Rodalies

30%

Resta de Catalunya

Resta espanya

32

Tornant als habitants de Catalunya podem dir que el 9% d’ells són falduts i faldudes, el

30% són habitants de les Terres de l’Ebre i el 58% restant són habitants d’altres

comarques catalanes. Amb aquestes dades s’aprecia un turisme de proximitat, el qual

és degut possiblement a l’estat actual de l’economia espanyola, el qual provoca que no

es puguin fer viatges llargs i la gent opti per visitar indrets del seu país.

4.Per què has decidit visitar Ulldecona?

La intenció d’aquesta

pregunta era esbrinar el

mitjà pel qual els visitants

havien conegut l’oferta

turística que s’ofereix a

Ulldecona. Els resultats

obtinguts ens indiquen

que la meitat dels turistes

han decidit visitar els

actius d’Ulldecona per la difusió directa que es fa d’una persona a una l’altra, és a dir,

pel boca-orella. Un 28% de les persones han decidit visitar Ulldecona perquè han

navegat per la pàgina web de Turisme Ulldecona i els ha interessat, un 14% ho han fet

perquè han visitat les xarxes socials del mateix organisme, i el 7% restant ho ha fet per

altres motius diversos. Així doncs, podem veure que només el 44% dels turistes visiten

Ulldecona per la promoció que es fa des dels organismes locals, una dada que podria

millorar si es fessin variacions en l’estratègia promotora.

5.Com te n’has assabentat de les propostes turístiques que ofereix l’oficina de

turisme?

Un cop el turista decideix

visitar Ulldecona s’informa

de l’oferta turística que

s’ofereix al municipi i, per a

fer-ho, el 44% d’ells es

dirigeixen a l’oficina de

trisme. Un 26% d’ells

cerquen la informació a la

pàgina web de l’oficina, un

26%

16% la cerquen a les diferents xarxes socials editades pels mateixos agents de l’oficina

de turisme, i un 14% utilitza alternatives a aquestes tres opcions més comunes.

28%

Gràfic 10: Motiu de la visita

7%

51%

14%

16%

44%

Via xarxes socials

Via pàgina web

Via boca-orella

Altres

Gràfic 11: Informació sobre l'oferta turística

14%

Xarxes socials

Pàgina web

Oficina de turisme

Altres

33

6.Com has arribat fins aquí?

El mitjà de transport que utilitzen els

visitants per a arribar als actius turístics

que volen visitar és principalment el

vehicle propi, el qual representa un 74%

del total dels turistes. L’altre 26% utilitza

l’autobús, però no com a transport públic,

sinó que ho fan perquè és un viatge

organitzat. Amb aquestes dades podem

concloure que no hi ha una embranzida

suficient del transport públic del qual

disposem com és el tren i l’autobús.

Tren

0%

Gràfic 12: Mitjà de transport

Altres

0%

Autobús

26%

Vehicle

propi

74%

7.Amb qui realitzes la visita?

Per a classificar els tipus de grup que

visiten el nostre patrimoni turístic hem

utilitzat diferents variables, d’entre les

quals destaquen les visites en grup,

representant pel 50% de les visites totals.

A continuació, trobem les visites en

parella, que signifiquen més d’un quart de

les visites, seguides de les famílies amb

nens amb el 14% i, a la cua, les visites

individuals englobant el 7% del total.

29%

14%

Gràfic 13: Tipus de grup

7%

50%

De forma

individual

En grup

Amb la familia

(acompanyant

amb nens)

En parella

8.Creus que haurien d’haver-hi serveis especials a l’oficina per a les persones

que visiten el poble acompanyades de nens?

Per a totes aquelles persones que havien

contestat la pregunta anterior amb la

resposta “Amb la família (acompanyat amb

nens)” s’ha creat aquesta pregunta per a

veure si caldria oferir uns serveis especials

per als nens. Tot i que la resposta ha estat

bastant igualada s’hauria de tenir en

compte aquesta proposta, ja que un 57%

de les persones que han visitat Ulldecona

amb nens creuen que estaria bé que

s’oferís aquesta possibilitat.

43%

Gràfic 14: Necessitats de

serveis per als nens

57%

Si

No

34

9.En cas afirmatiu, quins serveis t’agradaria trobar?

Per a les persones que han cregut adient l’oferta de serveis addicionals per als nens

se’ls ha proposat tres tipus de serveis a més d’una resposta oberta que no ha estat

contestada per cap visitant. L’opció que més gent ha escollit ha estat el servei de tallers

amb un 61%, seguida de l’opció de la visita alternativa per a nens acompanyats d’adults

amb un 31% i un 8% que preferiria el servei de guarderia.

Gràfic 15: Necessitats serveis per a nens

43%

57%

Si

No

10.Quin o quins dels serveis següents t’hagués agradat rebre?

Seguint amb la línia de la proposta de nous serveis, aquest cop hem donat tres opcions

que es podrien oferir en un futur per a veure quina o quines d’elles preferirien escollir els

visitants. Encapçala la classificació l’opció d’altres paquets enfocats en altres actius del

municipi amb un 58%, seguida del servei de transport amb un 28% i el servei d’audioguia

amb un 14%. Cal destacar que el baix percentatge obtingut pel servei d’audio-guia

es deu possiblement a què totes les persones que han contestat aquesta enquesta han

visitat algun dels actius acompanyats d’un guia, però aquesta opció seria bona a l’hora

d’oferir uns millors horaris d’atenció al client i obrir les portes a nous atractius dintre de

l’oferta turística del municipi.

Gràfic 16: Serveis complementaris

14%

Servei d'audio-guia

58%

28%

Servei de transport

(oficina de turismeatractiu

turístic)

Altres packs enfocats

en el centre històric i

en els espais naturals

del poble

35

11.Quins són els atractius turístics d’Ulldecona que has visitat o tens pensat

visitar?

Per tal de fer una

valoració de les

visites que reben els

diferents

actius

turístics potenciats a

Ulldecona

preguntat

hem

als

visitants enquestats

quin o quins d’ells

han visitat durant la

seva estada al municipi. Entre els quatre actius principals la diferència no és gaire gran,

però observem que són molt poques les persones que han visitat altres actius que no

siguin els oferts amb el paquet habitual. Dels quatre actius el més visitat són les oliveres

mil·lenàries amb un 29%, seguides de les pintures rupestres amb un 27%, l’ermita de la

Pietat amb un 22% i el castell medieval amb un 20%.

12.Pateixes alguna discapacitat? En cas afirmatiu, has tingut algun problema per

a accedir als serveis que s’ofereixen? Explica-ho.

Aquesta pregunta està

enfocada de cara a

l’habilitació dels actius

turístics per a tots els

públics, però tan sols un

2% dels visitants que

han contestat aquesta

enquesta són persones

amb discapacitats, de

forma que la mostra no

és

suficientment

29%

significativa per a analitzar la situació. No obstant això, una de les dos persones afirma

haver trobat dificultats per a visitar el conjunt rupestre i l’altra com que només ha visitat

les oliveres mil·lenàries no ha tingut cap problema d’accessibilitat. Per a estudiar bé les

barreres arquitectòniques s’haurien d’estudiar els tipus de discapacitats que hi ha i tots

els actius turístics de forma individual.

27%

Gràfic 17: Actius turístics visitats

2%

20%

22%

El castell

L'ermita

Gràfic 18: Persones discapacitades

95%

5%

Les pintures rupestres

Les oliveres

mil·lenàries

Si (discapacitats)

No

36

13.De quants dies consta la teva estada a Ulldecona?

Aquest gràfic representa la

durada de l’estada dels

visitants, la qual és

majoritàriament d’un sol

dia, ja que el 89% dels

turistes enquestats han

seleccionat aquesta opció.

Un 9% de la mostra ha

realitzat una estada d’entre

2 i 4 dies a la població i un

2% de la població ha

respost amb la pregunta oberta “altres”, la qual pot fer referència a un major nombre de

dies o simplement pot ser que ho hagi contestat un habitant d’Ulldecona perquè les

altres respostes no eren adients a la seva situació.

14.En cas que sigui més d’un, on t’has allotjat?

El 9% de visitants que havien respost a la pregunta anterior la resposta “ de 2 a 4 dies”

s’han allotjat la majoria d’ells a l’Alberg de l’Ermita de la Pietat, exceptuant dos turistes

que s’han albergat a Sant Carles de la Ràpita.

15.Has visitat alguna població veïna? En cas afirmatiu especifica el nom

d’aquesta.

La intenció d’aquesta

pregunta era trobar la

relació entre les visites a

Ulldecona i les que reben

altres municipis veïns. El

56% dels turistes afirmen

haver visitat altres

poblacions veïnes durant

la seva estada a les Terres

de l’Ebre, mentre que un 44% només ha visitat Ulldecona. Si relacionem aquest 44%

amb la durada de la seva estada, podem comprovar que la majoria d’aquestes persones

han realitzat una visita d’un sol dia, mentre que les que han estat més dies han aprofitat

per visitar municipis veïns.

9%

Gràfic 19: Durada de l'estada

2%

0% 0%

89%

Gràfic 20: Visites poblacions veïnes

56%

44%

Un sol dia

De 2 a 4 dies

De 5 a 8 dies

De 9 a 14 dies

Altres

Si

No

37

16.Estàs satisfet amb la teva visita a Ulldecona?

Per finalitzar, demanàvem

Gràfic 21: Grau de satisfacció

als visitants que

0%

expressessin el seu grau

0%

de satisfacció respecte a

26%

Gens

la seva visita a Ulldecona.

Poc

Cap de les 43 persones

Bastant

enquestades ha donat

com a opció les respostes

74%

Molt

“gens” i “poc”, mentre que

el 26% ha respost que

estan bastant satisfets i el 74% ha afirmat estar molt content amb la visita realitzada al

municipi. A partir d’aquesta anàlisi podem extreure una conclusió final positiva sobre la

satisfacció global dels visitants.

3.1.2 PLA ESTRATÈGIC DE TURISME

Penso que Ulldecona és una localitat amb molt potencial turístic, però en alguns

aspectes no se li ha sabut donar l’empenta suficient per a posicionar-la al lloc que mereix

dintre de la comarca i del sector turístic català. Per aquest motiu, una de les millors

maneres de revertir la situació és la creació d’un pla estratègic en el qual s’uneixin les

potencialitats que tenim i es busqui la millor manera d’explotar-les.

3.1.2.1 QUÈ ÉS UN PLA ESTRATÈGIC?

La planificació estratègica aplicada a les ciutats apareix l’any 1982 a San Francisco,

donada la necessitat de fer front a quatre problemes: l’habitatge, el transport, les

finances municipals i les oportunitats d’ocupació i negocis. Els plans estratègics tenen

caràcter voluntari, es basen en els agents i intenten generar impactes i transformacions

reals. La rellevància dels plans estratègics s’evidencia si tenim en compte la difusió

internacional que aquests han tingut en només trenta anys.

Segons l’àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona,

un projecte estratègic és “un projecte capaç de transformar la situació i les tendències

actuals en la línia desitjada pels actors locals mitjançant la concertació. Formalment, es

tracta d’un conjunt articulat de decisions i accions gestionades sota una mateixa lògica,

que obeeix a un problema i produeix un gran impacte dirigit a l’assoliment objectius

possibles i concrets”.

38

3.1.2.2 TIPUS

Per classificar els projectes estratègics, hem de tenir en compte les diferents tipologies,

ja sigui en funció de l’àmbit temàtic o bé d’altres criteris:

→Projectes físics: engloben transformacions físiques urbanes i territorials. No

només intervenen sobre la forma i la funció, sinó que també ho fan sobre el

significat i el contingut simbòlic de la ciutat o territori en qüestió.

→Projectes econòmics: són de caràcter econòmic i poden estar inserits en

espais d’oportunitat i ser imprescindibles per articular el canvi que es vol induir.

És comú que es desenvolupin amb un suport institucional, posicionant un territori

cap a l’exterior o cap a l’interior, orientant així les expectatives dels agents.

→Projectes horitzontals: són de caràcter horitzontal, centrades en educació,

cultura, ocupació, gestió de xarxes, intel·ligència institucional, etc. Representen

accions no econòmiques però que són útils per incrementar la competitivitat dels

territoris.

→Projectes hard o soft: depenen de la seva relació amb el capital físic o amb els

elements qualitatius i immaterials del desenvolupament.

→Projectes temàtics o transversals: es classifiquen en funció de si estan

relacionats o no amb l’àmbit d’activitat i si són transcendents en aquest.

3.1.2.3 CARACTERÍSTIQUES

Principalment un pla es caracteritza per la seva capacitat d’orientar els processos de

desenvolupament i de deixar petjada en les economies locals. Són intervencions

puntuals que provoquen ruptures respecte a la situació inicial. La seva legitimació es

basa en la participació dels ciutadans o bé en la d’agents influents del territori.

A l’hora d’elaborar el pla estratègic s’han de tenir en compte tres dimensions:

→Conceptual: és la manera com es defineix el problema i la solució d’aquest. És

el nucli polític i d’expressió d’interessos. Esdevé una ideologia implícita.

→Substantiva: representa el nucli de programació i de planificació. Sempre es

poden trobar alternatives possibles, encara que no siguin evidents i/o viables.

→Operativa: és la metodologia que utilitzarem per a realitzar el projecte, quan el

farem i qui executarà cada acció. Representa el nucli de gestió de la política, allò

que fa possible convertir les idees i les propostes en realitats.

39

3.1.2.4 FASES D’ELABORACIÓ

Els projectes estratègics segueixen unes fases determinades que s’han d’acomplir per

a evitar errors i els consegüents perjudicis que poden causar.

1) Fase de formulació: aquesta fase inclou la definició del problema, així com la

configuració de l’agenda, la formulació d’alternatives i, finalment, la presa de

decisions. Es caracteritza pel posicionament dels agents, l’establiment de línies

de consens i la mediació d’interessos a través d’un cicle de negociacions.

2) Fase d’execució: és la fase de realització del projecte. En aquesta es duen a

terme un conjunt d’actuacions per produir els resultats desitjats mitjançant la

gestió de recursos a través d’uns principis organitzatius o estructurals

determinats.

3) Fase de seguiment i avaluació: tot i ser l’última fase és una de les més

importants, ja que en ella s’avalua la conceptualització i el disseny, així com la

implementació i utilitat del projecte en si.

3.2 ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE TURISME

D’ULLDECONA 2019-2023

3.2.1 PRESENTACIÓ

Ulldecona disposa d’una situació privilegiada des del punt de vista geogràfic, la qual

cosa permet un desenvolupament turístic eficaç. Durant les darreres dècades se li ha

donat embranzida als diferents actius turístics que conté el municipi i, és per això, que

actualment hi ha una necessitat de posicionar aquesta oferta a escala autonòmica. El

municipi compta amb els elements necessaris per esdevindre referent turístic a les

Terres de l’Ebre, i només cal potenciar-los per a fer-ho possible.

Així doncs, la realització d’aquest Pla Estratègic es basa en la determinació d’uns

objectius que s’han d’assolir mitjançant unes línies estratègiques i unes actuacions que

es desenvoluparan en els pròxims cinc anys per tal de potenciar el turisme d’Ulldecona.

Per a elaborar aquest projecte s’ha tingut en compte la informació del marc teòric,

l’opinió d’una professional del turisme com és Carme Fernández i les dades obtingues

en les enquestes realitzades als turistes. A partir d’aquí, seguint altres models de pla

estratègic i les fases d’elaboració que consten en l’apartat anterior s’ha produït aquest

pla estratègic de tipus econòmic, el qual està dissenyat per a ser dut a terme durant els

anys compresos entre el 2019 i el 2023 al municipi d’Ulldecona.

40

3.2.2 ANÀLISI DE LA REALITAT TURÍSTICA

Taula 2: Realitat turística d’Ulldecona TURÍSTICA A ULLDECONA

TERRITORI

El municipi d’Ulldecona pertany a la comarca del Montsià, situada

al sud de Catalunya, formant així la frontera amb el País Valencià.

La superfície geogràfica és de 126,9 km 2 , dividits en un nucli

principal i cinc barris. En un radi de 30 km trobem poblacions d’un

alt interès turístic com són Sant Carles de la Ràpita, Vinaròs i

Peníscola.

SOCIODEMOGRAFIA En finalitzar l’any 2018, Ulldecona tenia una població de 6240

habitants, dels quals 3031 eren dones i 3209 eren homes.

SOCIOECONÒMIC Ulldecona disposava el desembre de 2018 d’un total de 2038

persones afiliades a la Seguretat Social.

En el mateix període, el nombre de persones aturades era de 361,

el qual representa un 17,7% de la població activa.

ACTIUS TURÍSTICS Recursos naturals: oliveres mil·lenàries, serra de Godall i serra

del Montsià.

Recursos històrics-patrimonials: pintures rupestres, castell

medieval, ermita de la Pietat i centre històric.

Recursos etnogràfics-culturals: fira de Sant Lluc, festes majors,

festes Quinquennals, la Passió, jornades musicals i jornades de

teatre.

OFERTA

Des de l’oficina de turisme s’ofereixen visites guiades als

principals actius, però l’oferta més efectiva és la del paquet de la

Ulldecona Cultural, el qual ofereix pel mòdic preu de 10 euros la

visita guiada al castell medieval, a les oliveres mil·lenàries i al

conjunt rupestre.

DEMANDA

El perfil del visitant que rep Ulldecona és de persones de

nacionalitat espanyola principalment i, en concret, habitants de

Catalunya i del País Valencià, destacant entre ells principalment

els dels pobles del voltant.

COMPETÈNCIA

Els principals municipis que suposen la competència per al

turisme d’Ulldecona són: Alcanar, les Cases d’Alcanar, Sant

Carles de la Ràpita, la Sénia, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i

Morella.

41

NEGATIUS

POSITIUS

3.2.3 DIAGNOSI

L’anàlisi DAFO és un mètode d’estudi i planificació que serveix per a estudiar la situació

d’una empresa, institució o projecte a través de l’avaluació de les seves debilitats

amenaces, fortaleses i oportunitats. Aquesta tècnica fou proposada pel professor Albert

Humphrey l’any 1960.

Taula 3: Anàlisi DAFO

ORIGEN INTERN

DEBILITATS

-Mal estat de les vies públiques.

-Senyalització insuficient.

-Nucli antic deshabitat.

-Manca d’il·luminació.

-Barreres arquitectòniques als actius

turístics.

-Oferta d’allotjament limitada.

-Promoció turística ajustada.

-Turisme gastronòmic i natural poc

explotats.

-Transport públic escàs.

-Recursos econòmics insuficients.

ORIGEN EXTERN

AMENACES

-Massificació de visites als actius amb

el consegüent perill de protecció.

-Espoliació de les oliveres

mil·lenàries.

-La finca d’oliveres mil·lenàries és una

propietat privada.

-Proximitat a poblacions amb una

major oferta turística.

-Ulldecona no apareix als catàlegs

turístics de Catalunya a diferència

d’altres municipis amb un tipus de

turisme similar.

FORTALESES

-Patrimoni ric i divers.

-Singularitat del patrimoni.

-Oferta gastronòmica variada i

nombrosa.

-Guies qualificats amb coneixement de

diverses llengües.

-Oferta turística econòmica.

-Turisme competitiu en els tres sectors.

-Es compta amb l’olivera monumental

més important de Catalunya.

OPORTUNITATS

-Patrimoni pendent d’explotar en

l’àmbit turístic.

-Col·laboració amb altres oficines de

turisme de les poblacions veïnes.

-Tendència a l’alça del turisme de

rodalies.

-Gran superfície geogràfica que pot

permetre la creació de nous hotels i

botigues.

-Sector gastronòmic variat, sofisticat i

amb reconeixements.

42

3.2.4 VISIÓ ESTRATÈGICA

Partint de la realitat turística d’Ulldecona hem de desenvolupar aquesta activitat

econòmica per a impulsar l’economia del municipi. Tal com hem analitzat, el patrimoni

que posseeix és ric i divers, però en alguns casos no s’han sabut explotar totes les seves

potencialitats per treure el màxim rendiment possible.

En aquest punt ens centrarem a plantejar la visió del projecte, així com els objectius

centrals del mateix.

→VISIÓ

És l’objectiu general a llarg termini d’allò que es pretén aconseguir en un futur. La visió

d’aquest pla ha de servir tant a les entitats, institucions com a les empreses d’Ulldecona

a l’hora de prendre decisions en els següents 5 anys. A grans tret doncs, l’objectiu

general és diversificar i optimitzar l’oferta turística d’Ulldecona, a més de posicionar el

municipi com un dels referents turístics del Montsià i de les Terres de l’Ebre.

→OBJECTIUS

-Ser conscients de quines són les principals fortaleses turístiques per a utilitzar-les com

a productes estratègics.

-Treballar conjuntament amb els agents turístics dels municipis veïns per a potenciar el

turisme de les Terres de l’Ebre i de les Terres del Sénia.

-Fomentar l’augment d’empreses associades al turisme per a incrementar la

disponibilitat de places hoteleres dintre de la població, així com la millora de la qualitat

d’aquests serveis, proporcionant així una experiència més rica i diversa als turistes.

-Aconseguir equilibrar la relació entre el valor del nostre patrimoni i la qualitat de les

infraestructures, accessos i senyalitzacions que emprem per a arribar fins a aquest, fent

així que sigui més accessible i proper a l’usuari.

-Innovar les formes de promoció per a crear una propaganda més atractiva i efectiva

que arribi a un major nombre de persones, repercutint així amb la quantitat de visites

rebudes.

-Ampliar la gamma de serveis per a complementar els que ja s’estan proporcionant en

l’actualitat i, així, oferir un ventall de possibilitats més divers.

43

3.2.5 PROGRAMES

Taula 4: Línia estratègica 1. Programa d’actuació 1.1

LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ

1.REHABILITAR LA IMATGE DEL MUNICIPI

1.1 Habilitar els actius turístics per a persones amb

discapacitat

OBJECTIU

Reformar i rehabilitar els tres principals actius turístics per tal

de garantir l’accés a tots els públics.

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

Actualment els actius turístics no estan condicionats per a

l’accés de tothom, ja que les persones en discapacitat es

trobaren en dificultats per a accedir a ells per falta

d’infraestructures.

Els tres actius turístics principals (oliveres mil·lenàries, castell

medieval i pintures rupestres) s’haurien d’habilitar en la

mesura del possible, ja que són espais públics i concorreguts

i han d’estar a l’abast de tothom que els vulgui visitar.

Caldria crear un programa d’accessibilitat arquitectònica per a

veure les possibilitats que té cada un d’aquests actius, però

molts d’ells es podrien habilitar construint rampes.

En cas de trobar moltes dificultats en l’habilitació d’algun

d’aquests espais, se’n podria habilitar un altre que ho

permetés, però s’hauria d’oferir mínimament l’accés a tres

actius turístics per a tots els tipus de públic.

PERIODITZACIÓ Curt termini Mig termini Llarg termini

PRESSUPOST Baix Mig Alt

PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5

Ajuntament d’Ulldecona

44


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ


1.2 Rehabilitar el nucli antic

OBJECTIU

Reformar les vies públiques i els habitatges que conformen

el nucli antic del municipi per a convertir-lo així en un nou

actiu turístic.

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

El nucli antic de la localitat el formen tots aquells carrers que

estan dintre de les dues Murades. És un actiu més per a visitar

però hi ha molts carrers amb cases abandonades que es

troben en un mal estat arquitectònic.

És necessari aconseguir incentius i subvencions per part de

l’Ajuntament o de la Diputació perquè tots aquells que vulguin

construir-se un nou habitatge es vegin atrets a fer-ho al nucli

antic d’Ulldecona. Si es remodelessin bona part de les cases,

el centre del poble passaria a ser una zona atractiva i

reconeguda, tant per part de la gent del poble com dels

turistes.

A més de la creació d’habitatges particulars, també donaria

embranzida a la construcció de locals comercials, de

restauració o fins i tot d’hoteleria, ja que donaria vida a algunes

zones que actualment es troben molt poc concorregudes.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5

Ajuntament d’Ulldecona i Turisme Ulldecona

45


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

LÍNIA D’ACTUACIÓ

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ

OBJECTIU

OBJECTIU

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ


1.3 Millorar la senyalització i asfaltar i arranjar les vies

2.

municipals

POTENCIAR ACTIVITATS VINCULADES AL SECTOR

TURÍSTIC

2.1 Dinamització del comerç local

Millorar les voreres, els asfaltats i la senyalització general

d’arreu del poble per a facilitar la localització dels llocs

representatius del municipi per part dels visitants.

Donar una embranzida al comerç local per tal d’afavorir el

sector terciari del municipi i oferir millors serveis.

L’asfaltat dels carrers és un element important tant per als

vianants com per als conductors. És per aquest motiu que una

de les principals actuacions seria tornar a asfaltar aquells

Cada cop que el dependent o la dependenta d’un comerç local

carrers que es troben en pitjors condicions. Els primers carrers

es jubila, es tanca el negoci i, per tant, hi ha una botiga menys

a millorar serien:

al municipi. La gent marxa a comprar fora del poble i no es

- Carretera de Tortosa (l’accés nord al poble)

potencia el comerç local. Caldria afavorir d’alguna manera

- Carrer Amposta

aquest sector fent descomptes o alguna cosa semblant per

- Carrer Mossèn Mulet

incentivar la compra als comerços locals.

- Carrer Sant Cristòfol

També s’haurien de donar ajudes als botiguers que tenen el

- Carrer Entença

seu local al poble, tal i com s’està fent a alguns pobles de

També és molt important millorar les voreres i fer-les més

muntanya de la zona. Així doncs, aconseguiríem que els

uniformes, amb menys desnivells i més amples, a més de

negocis arribessin a ser tan rentables com en una altra

posar-les a una alçada respecte de l’asfalt que permeti que

localitat amb més pes demogràfic.

l’aigua del carrer no envaeixi la vorera quan plou.


D’altra banda, s’haurien de senyalitzar els indrets més

PRESSUPOST emblemàtics Baix com són l’església, Mig la casa de la comanda, Alt el

PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

castell, les oliveres mil·lenàries i les pintures rupestres. A més

1 2 3 4 5

a més, també caldria senyalitzar llocs d’interès públic com són

Ajuntament l’ajuntament, d’Ulldecona l’oficina de i turisme Unió de i el Comerç centre d’Ulldecona de salut.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5


46


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ

2. POTENCIAR ACTIVITATS VINCULADES AL SECTOR

TURÍSTIC

2.1 Dinamització del comerç local

OBJECTIU

Donar una embranzida al comerç local per tal d’afavorir el

sector terciari del municipi i oferir millors serveis.

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

Cada cop que el dependent o la dependenta d’un comerç local

es jubila, es tanca el negoci i, per tant, hi ha una botiga menys

al poble. La gent marxa a comprar fora del poble i no es

potencia el comerç local. S’hauria d’afavorir d’alguna manera

aquest sector fent descomptes als habitants o alguna cosa

semblant per incentivar la compra als comerços locals.

També s’haurien de donar ajudes als botiguers que tenen el

seu local al poble tal com s’està fent a alguns pobles de

muntanya de la zona. Així doncs, aconseguiríem que els

negocis arribessin a ser tan rendibles com en una altra localitat

amb més pes demogràfic.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5

Ajuntament d’Ulldecona i Unió de Comerç d’Ulldecona

47


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ


TURÍSTIC

2.2 Augmentar el nombre de línies regulars del transport

públic

OBJECTIU

Oferir un major nombre de trajectes de les línies regulars que

uneixen Ulldecona amb altres municipis.

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

Tot i disposar d’estació de tren i d’autobús, el transport públic

al municipi és escàs, ja que hi ha poques línies regulars, i

aquestes tenen unes combinacions d’horaris pèssimes. És per

aquest motiu, que els visitants no utilitzen el transport públic

per a vindre a visitar Ulldecona.

A més d’incrementar el nombre de línies regulars tant de tren

com d’autobús, s’hauria de crear un conveni amb una empresa

d’autobusos per a facilitar el transport als visitants que arribin

amb el transport públic i vulguin arribar als diferents actius

turístics. Per tant, caldria instaurar uns autobusos locals que

fessin el trajecte oficina de turisme-actius turístics.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5


48


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ


TURÍSTIC

2.3 Incrementar l’oferta hotelera

OBJECTIU

Incentivar la creació de nous establiments hotelers a l’interior

del poble per tal de disposar d’una major oferta d’allotjament.

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

Actualment només hi ha quatre llocs per a allotjar-se al nucli

urbà, dos d’ells són cases particulars que es lloguen i els altres

dos es troben als afores. S’hauria d’incentivar les empreses

privades i els emprenedors particulars per instaurar

allotjaments a l’interior del poble, siguin hotels, hostals o

apartaments.

Aquest increment de l’oferta hotelera podria produir un canvi en

la durada de l’estada dels turistes a Ulldecona, ja que seria més

llarga i, com a conseqüència, els ingressos generats pel sector

turístic i els altres sectors complementaris serien més elevats.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5


49


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ

OBJECTIU

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

3.PROPOSTES DE MILLORA DEL SECTOR TURÍSTIC

3.1 Augmentar la promoció turística d’Ulldecona

Emprar noves formes de promoció per a incrementar el

nombre de visitants.

Les principals vies de promoció que utilitzen actualment des

de Turisme Ulldecona per a promoure el turisme al municipi

són les xarxes socials i la pàgina web, totes dos pertanyents

a la promoció en línia. Aquests mètodes no són suficients i,

per tant, caldria afegir noves formes de promoció com podrien

ser el vídeo promocional i el nomenament d’anys destacats

per a un producte.

Per tal d’aconseguir un vídeo de qualitat i alhora involucrar els

habitants amb aquesta nova proposta seria interessant crear

un concurs amateur destinat a tots els falduts i faldudes

perquè aportessin les seves propostes artístiques. D’aquesta

forma, el cost de l’actuació seria baix i amb la publicació i la

difusió del vídeo hi hauria una clara millora tant de la imatge

turística del poble com de l’augment de visitants.

Aquesta nova promoció ens permetria arribar a nous possibles

clients de localitats més llunyanes, ja que amb la propaganda

actual només s’arriba a Catalunya i part del País Valencià.

Pel que fa a l’altre mètode, es podria dedicar un any a

cadascun dels actius turístics, i fer-ho en un període de dos

anys per a deixar un marge d’explotació suficient. Durant

aquell any es podrien realitzar col·laboracions amb les

diferents entitats del poble per tal de promocionar aquell

determinat actiu mitjançant activitats lúdiques i/o culturals.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5


50


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ


3.2 Oferir el nostre patrimoni de manera conjunta amb llocs

emblemàtics de les nostres terres

OBJECTIU

Combinar els nostres actius amb altres atractius de la zona

que tinguin popularitat i tirada mediàtica i, aprofitant la seva

embranzida, donar impuls al turisme local.

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

Ulldecona té com a marca per potenciar els seus actius

“Ulldecona, un passeig per la història” que des dels seus inicis

ha vist com any rere any ha anat incrementant el nombre de

visitants.

Aquest distintiu per si sol funciona en l’àmbit local, però si hi

hagués una marca que englobés diferents actius de diversos

pobles funcionaria molt millor i es podrien beneficiar

conjuntament fent una mateixa promoció.

Cal destacar la facilitat d’aquesta actuació, ja que Ulldecona

està envoltada de pobles amb actius turístics molt interessants

que reben anualment abundants visites. La col·laboració entre

diversos pobles de les Terres de l’Ebre o de les Terres del

Sénia donaria un impuls general al turisme d’aquestes

comarques i, com a conseqüència, es veurien beneficiats

altres sectors.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5

Ajuntament d’Ulldecona, Turisme Ulldecona i Patronat de

Turisme de les Terres de l’Ebre

51


LÍNIA

ESTRATÈGICA

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ


3.3 Oferir nous serveis destinats a les famílies que visiten els

actius turístics amb nens

OBJECTIU

DESCRIPCIÓ DE

L’ACTUACIÓ

Apropar als nens a la cultura territorial mitjançant serveis

destinats a ells i a les seves famílies.

Ulldecona ofereix un turisme cultural i, per tant, sovint, els

visitants són famílies amb nens. Hi ha una oferta de serveis per

a nens, però només està disponible per a les excursions

programades que fan les escoles, així que s’hauria d’ampliar

aquesta promoció a l’horari habitual.

Entre les possibilitats d’aquesta ampliació de serveis es podria

crear una zona de guarderia on es fessin tallers relacionats

amb l’actiu turístic en qüestió, o bé, per a minimitzar els costos

d’aquesta oferta complementària de serveis es podria oferir en

uns certs horaris concrets visites especialitzades per a nens

acompanyats amb els seus pares. Aquestes visites es podrien

realitzar un cop al mes i haurien de tenir un caràcter més

dinàmic i atractiu per als nens.



PRIORITAT

(1 màx. – 5 min.)

RESPONSABLES

D’EXECUCIÓ

1 2 3 4 5


52

LÍNIES D’ACTUACIÓ

1.REHABILITAR IRIMATGE

MUNICIPI

2.POTENCIAR ACTIVITATS

3.PROPOSTES DE MILLORA DEL

SECTOR

3.2.6 CALENDARI D’EXECUCIÓ I PRESSUPOST

En aquest punt, presentem el calendari d’execució del pla estratègic de manera visual i

sintetitzada. La disposició del quadre s’ha realitzat mitjançant una taula-resum de les

diferents línies estratègiques amb els corresponents programes exposats en l’anterior

punt.

El procés ha consistit a resumir esquemàticament la prioritat, la periodització i el

pressupost de cada programa, de manera que, amb un simple cop d’ull es pugui veure

reflectida tota la informació bàsica del calendari d’aquest pla estratègic.

Taula 13: Calendari d’execució del pla estratègic de turisme d’Ulldecona 2019-2023

PROGRAMES ANYS PRIORITAT PRESSUPOST

2019 2020 2021 2022 2023 + (1-5) -

1.1 Accessibilitat

als actius per a

persones amb

2 Alt

discapacitat

1.2 Rehabilitar el

casc antic

1.3 Senyalització

i vies públiques

1 Alt

1 Mig

2.1 Dinamització

del comerç local

2 Baix

2.2 Millorar

transport públic

2 Mig

2.3 Incrementar

l’oferta hotelera 2 Mig

3.1 Augmentar la

promoció turística 2 Baix

3.2 Oferir el

nostre patrimoni

amb el de pobles

veïns

3 Baix

3.3 Oferta serveis

per a nens

3 Baix

53

3.2.7 INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT

Per prendre les decisions correctes en tot moment i saber quines accions hem de

prioritzar durant el desenvolupament d’aquest projecte, és imprescindible seguir uns

indicadors que ens mostrin l’estat de l’evolució d’aquest pla estratègic.

→Indicadors d’avaluació del pla estratègic

Són els indicadors que mostren en cada acció el compliment que s’està realitzant, és

per això, que s’ha de fer una memòria anual de cada línia estratègica per poder apreciar

els resultats obtinguts.

→Indicadors de l’evolució de l’activitat turística

Són els indicadors que s’utilitzen per fer un seguiment de l’oferta i la demanda turística

al municipi. Per a veure l’evolució d’aquests dos aspectes s’han de recollir una sèrie de

dades anualment:

Indicadors de l’oferta turística Indicadors de la demanda turística

→Nombre d’empreses turístiques

→Nombre de places d’allotjament

→Percentatge d’ocupació de les places

d’allotjament

→Nombre de llocs de treball que genera el

sector turístic al municipi

→Nombre de paquets trístics oferts

→Nombre de visitants

→Estada mitjana dels visitants

→Procedència dels visitants

Taula 14: Indicadors de l’evolució de l’oferta turística

→Indicadors de l’estat de l’entorn turístic

Són els indicadors que mostren l’impacte que està tenint el turisme en el municipi a partir

de l’inici d’aquest pla estratègic.

Indicadors econòmics Indicadors de sostenibilitat Indicadors demogràfics

→Evolució del PIB

→Evolució de la renda per

càpita

→Evolució dels afiliats a la

seguretat social per sector

→Petjada ecològica

→Índex de sostenibilitat

ambiental

→Generació i gestió de

residus

→Variació de la població

→Variació dels indicadors

demogràfics

Taula 15: Indicadors de l’estat de

l’entorn turístic

54

4. CONCLUSIONS

Després de tants mesos de treball és moment d’extreure unes conclusions per tal de

demostrar l’assoliment dels objectius inicials, i alhora, posar fi a aquest projecte que va

començar sent un senzill treball de recerca i s’ha convertit en una experiència vital que

m’ha fet aprendre i millorar com a estudiant.

4.1 RESPOSTA A LES PREGUNTES I HIPÒTESIS

En començar el treball em vaig formular unes preguntes amb les seves respectives

hipòtesis, i després de finalitzar l’elaboració del projecte cal revisar si aquestes

proposicions inicials que em vaig plantejar tenen validesa o s’han de refutar.

→Tenim prou explotat el sector turístic al poble?

Tal com vaig esmentar en la introducció i podem comprovar en el pla estratègic, el sector

turístic no està donant el seu rendiment màxim, ja que disposa d’un ampli ventall de

possibilitats que no són considerades ni treballades en la seva totalitat. Caldria dur a

terme diversos plans d’actuació com el proposat en el marc pràctic d’aquest treball per

tal d’obtenir els resultats òptims d’aquest sector.

→Les infraestructures són suficients? Afavoreixen el fet de donar a conèixer el nostre

patrimoni cultural i natural?

En un principi vaig respondre aquesta pregunta de forma negativa, ja que tot i que no

coneixia les infraestructures de les quals disposàvem, preveia que no eren suficients,

perquè sempre he pensat que aquest aspecte és un dels que afecta més negativament

al turisme local. Amb tot, després d’estudiar el sector turístic d’Ulldecona puc afirmar

que no posseïm els equipaments necessaris per a gaudir d’un turisme d’alta qualitat, ja

que l’accés als actius és molts cops difícil i encara ho és més per a les persones que

pateixen discapacitats, perquè les barreres arquitectòniques que trobem en la majoria

d’actius impossibiliten la coneixença dels mateixos per part de tots els públics.

→Quins són els elements que podem considerar actius turístics?

Després de la recerca d’informació i la investigació sobre els actius turístics podem fer

molt més extensa la llista inicial que trobem en el primer apartat del treball, ja que en un

principi, sense coneixements previs, no considerava actius turístics els elements

naturals, ni els recursos etnogràfics, ni la gastronomia. A més a més, es poden afegir

més elements culturals dels esmentats, perquè encara que no siguin tan populars com

aquests o no rebin tantes visites no deixen de ser atractius que contribueixen a l’activitat

turística del municipi.

55

→Quins són els defectes i les virtuts d’Ulldecona com a poble turístic?

Els defectes que vaig esmentar a la introducció coincideixen amb els principals

desavantatges que té Ulldecona, i aquests són l’escassa promoció i la manca

d’infraestructures, tot i que en aquests moments també podria afegir la reduïda oferta

hotelera. Com a virtuts només vaig anomenar l’elevat nombre d’actius turístics que

podem trobar al municipi, però després de l’estudi realitzat sobre la realitat turística

d’Ulldecona puc afirmar que són moltes més les potencialitats que posseeix el municipi

com a poble turístic, i entre elles cal destacar la seva magnífica situació geogràfica,

l’excel·lent gastronomia i l’àmplia oferta turística que ofereix.

→Com ha de ser un pla estratègic per a aconseguir una major demanda turística a

Ulldecona?

En començar aquest projecte gairebé podria dir que ni jo mateixa sabia ben bé el que

era un pla estratègic i, per tant, no vaig poder respondre aquesta pregunta amb una

resposta àmplia, però si que ho vaig fer d’una forma correcta, ja que un bon pla ha de

perseguir una objectius concrets i ha d’estar basat en la realitat turística actual. Un cop

he conegut de forma propera els plans estratègics i n’he elaborat un puc afegir que per

assolir l’objectiu principal de l’augment de la demanda turística s’han d’involucrar molts

organismes i associacions locals per tal de fer possible l’obtenció dels objectius marcats,

ja que sense un treball col·lectiu cap de les línies estratègiques proposades es podrien

dur a terme. A més a més, un pla estratègic de turisme ha d’estar ben organitzat en el

temps i ha de posseir uns objectius i uns programes d’actuació que siguin possibles i

realistes respecte la situació financera del municipi i els recursos dels quals disposem.

4.2 QUÈ HE APRÈS?

Durant la realització del treball de recerca he adquirit molts coneixements, no només de

la matèria treballada, sinó també d’altres temàtiques que es relacionen amb el turisme

i, fins i tot, he après coses sobre la realització d’un treball.

He après que el sector turístic és transcendent per a l’economia mundial actual, i encara

que ho vegem d’una forma més clara en les grans ciutats com Barcelona i Madrid, també

és un àmbit que pot arribar a tenir una gran importància en municipis petits com

Ulldecona, i el futur d’aquest canvi està a les nostres mans. Els coneixements que he

après sobre Ulldecona i sobre aquest sector econòmic podrien seguir amb un llarg

etcètera, ja que en cadascuna de les pàgines d’aquest treball hi ha informació que he

adquirit durant aquest llarg procés d’investigació.

56

A més a més, la realització d’aquest treball m’ha permès millorar la meva capacitat de

sintetitzar informació, d’organitzar-me, d’analitzar les de dades, de treballar de forma

individual i de redactar. Com a aspectes nous per a mi he après a elaborar un pla

estratègic de tipus econòmic, i he après a utilitzar amb un cert domini el programa de

full de càlcul Excel, ja que és una eina que havia hagut d’utilitzar en poques ocasions i

per aquest motiu no tenia gaire habilitat amb el seu ús.

4.3 QUE M’HA AGRADAT MÉS/MENYS?

El que més m’ha agradat de la realització d’aquest treball ha estat la part pràctica, en

concret, l’elaboració del pla estratègic, ja que he pogut aplicar tot el que havia après

durant el procés de recerca d’informació en una activitat interessant a parer meu. He

pogut comprovar que encara queden molts aspectes per millorar, però també he ratificat

que tal com pensava en un inici, el turisme al nostre poble té el futur assegurat i si es

treballa com cal per a potenciar-lo pot arribar a ser un dels motors econòmics del

municipi. En segon lloc, també m’ha agradat molt poder conèixer aquest sector local

d’una manera més propera, ja que gairebé no hi ha informació publicada sobre aquest,

però les converses amb els agents de l’oficina de turisme m’han permès conèixer

l’activitat turística d’Ulldecona d’una forma pròxima i excepcional.

En canvi, el que menys m’ha agradat ha estat l’anàlisi de les dades obtingues en les

enquestes, ja que no obstant les noves tecnologies que faciliten aquest treball no el vaig

poder realitzar en format digital perquè no podia enquestar els turistes mitjançant una

pàgina web per la dificultat que suposa l’accés a aquesta xarxa en un públic obert. Per

tant, vaig haver de passar les enquestes de forma manual i, un cop recollides, fer un

recompte de dades i digitalitzar-les mitjançant el programa Excel, la qual cosa em va

suposar un procés bastant costós.

4.4 SI TORNÉS A COMENÇAR...

Després d’invertir molt temps en l’elaboració d’aquest treball he de dir que he quedat

bastant satisfeta, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar i, és per això, que si tornés

a començar aquest projecte canviaria algunes coses.

Des d’un inici organitzar d’una millor forma el temps respecte al contingut, ja que han

hagut mesos en els quals he avançat molt i n’hi han hagut que no he treballat tan

seriosament. També elaboraria totes les il·lustracions possibles de manera pròpia,

sense recórrer tant als recursos tecnològics. A més a més, distribuiria el contingut i les

pàgines d’una forma més equilibrada, ja que el límit d’extensió del treball no m’ha

permès realitzar totes les tasques que pretenia dur a terme en el marc pràctic.

57

4.5 NOVES VIES D’INVESTIGACIÓ

Tota recerca suposa una feina extensa, la qual no es pot abastar en un sol treball i, és

per aquest motiu pel qual proposaré una sèrie de suggeriments que poden donar lloc a

nous projectes d’investigació. Aquestes noves vies de recerca són les següents:

- Estudi del turisme a les Terres de l’Ebre

- Promoció del turisme d’Ulldecona: elaboració de propaganda turística

- Creació d’un programa d’habilitació d’un actiu turístic: el centre històric d’Ulldecona

- Creació d’una empresa hotelera a Ulldecona

5. AGRAÏMENTS

Per acabar, m’agradaria fer una sèrie d’agraïments a totes aquelles persones que m’han

ajudat al llarg de la realització d’aquest treball.

Primerament voldria donar les gràcies a Pilar Bueno Arnal, la meva tutora, per la

dedicació, l’interès i les recomanacions que m’ha proporcionat durant tot el procés. Amb

el seu suport i atenció he pogut realitzar aquest treball de la millor forma possible, així

que per tot això i molt més, gràcies.

En segon lloc, vull agrair a tots els treballadors i treballadores de l’oficina de turisme la

seva predisposició a col·laborar desinteressadament amb el treball, ja que sense ells no

hagués sigut possible la recopilació de les dades necessàries per a l’elaboració del

treball. Dintre d’aquest grup de professionals m’agradaria dona les gràcies especialment

a Carme Fernández Ferré, coordinadora de turisme a Ulldecona, ja que ha estat la

persona que m’ha proporcionat tota la informació que no es troba publicada i ha dedicat

molt temps en donar-me aquesta documentació in situ com si es tractés d’una entrevista

perquè moltes de les dades no consten en cap lloc de forma textual i, ella, com que ha

estat treballant en el turisme d’Ulldecona des del primer moment m’ha pogut mostrar la

informació des de la seva pròpia experiència. També vull agrair a tots aquells visitants

que van dedicar una estona de la seva estada a Ulldecona per a respondre’m les

enquestes que m’han ajudat a completar les dades que necessitava.

Finalment, voldria donar les gràcies als meus pares, als meus amics, al meu iaio i a Jordi

pel seu suport, però en especial a la meva germana Anna, per la seva ajuda i els seus

consells que han fet possible la realització d’un treball com aquest.

58

6. WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA

WEBGRAFIA:

→Agència Catalana de Turisme [en línia]: http://act.gencat.cat/ [consulta: 8-11-2018]

→Alcanar, jardí vora mar [en línia]: http://www.alcanarturisme.es/destinations/les-casesdalcanar/

[consulta: 11-10-2018]

→Diari Ara [en línia]: http://www.ara.cat/economia/Catalunya-lidera-turistes-estrangersmilions_0_2061993878.html

[consulta: 14-11-2018]

→Truisme Catalunya [en línia]: http://www.catalunya.com/pintures-rupestres-delsabrics-de-lermita

[consulta: 19-9-2018]

→Diputació Tarragona [en línia]: http://www.dipta.cat/ca/dades-sobre-el-sector-turistic

[consulta: 16-11-2018]

→Parc Natural del Delta de l’Ebre [en línia]: http://www.ebre.com/parc-natural-del-deltade-l-ebre/

[consulta: 12-10-2018]

→Comisión Europea [en línia]:

http://ec.europa.eu/regional_policy/es/policy/themes/tourism/ [consulta: 12-11-2018]

→Periódico Expansión [en línia]:

http://www.expansion.com/economia/2017/08/04/59837369e5dl [consulta: 12-11-2018]

→Generalitat de Catalunya [en línia]:

http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/Estudis/EDIS_sector_turisme.pdf

[consulta: 14-11-2018]

→Institut d’Estadística de Catalunya [en línia]:

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=569 [consulta: 12-11-2018]

→Consell Comarcal del Montsià [en línia]:

http://www.montsia.cat/turisme [consulta: 16-11-2018]

→Morella turística [en línia]: http://www.morellaturistica.com/ver/1775/Visitas-guiadasa-Morella.html

[consulta: 12-10-2018]

→Patrimoni Cultural [en línia]: http://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/castillo-deulldecona

[consulta: 19-9-2018]

→Turismo de Peñiscola [en línia]: http://www.peniscola.es/ocio/#.W_6uEOhKjIV

[consulta: 11-10-2018]

59

→Turisme La Ràpita [en línia]: http://www.turismelarapita.com/4/museos-y-centros-deinterpretacin.html

[consulta: 11-10-2018]

→Ulldecona, un passeig per la història [en línia]: http://turismeulldecona.com/

[consulta: 19-9-2018]

→Vinaròs, portal oficial de turisme [en línia]: http://turisme.vinaros.es/es/fiestas-ytradiciones

[consulta: 12-10-2018]

→Universitat de Barcelona [en línia]: http://www.ub.edu/mapaturismecat/ARTS/251.html

[consulta: 14-11-2018]

→Organización Mundial del Turismo [en línia]: http://www2.unwto.org/es/content/porque-el-turismo

[consulta: 12-11-2018]

→Universitat Politècnica de Catalunya [en línia]: https://www.upc.edu/innovacio/ca/pinnova/documentacio/guia-pla-estrategic

[consulta: 17-10-2018]

→Ajuntament Vilassar de Dalt. Pla Estratègic de Turisme de Vilassar de Dalt [en línia]:

http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2015/Documents/Pla_turisme/Pla_Estrategic_Tu

risme_Vilassar_de_Dalt_2015_2019_DIPCAT_modificat.pdf [consulta: 28-12-2018]

→Viu Ebre [en línia]: http://www.viulebre.com/que_visitar/castell-dulldecona [consulta:

19-9-2018]

BIBLIOGRAFIA:

ROMANÍ, Daniel (2017). Monuments de Catalunya: un recorregut pel nostre patrimoni

cultural. Barcelona: Viena Edicions.

AZLOR MALLOR, Francisco. (2008). Operacions i processos de producció en turisme.

Barcelona: Editorial UOC.

CENTRE D’ESTUDIS D’ULLDECONA (2015). Raïls: revista del Centre d’Estudis

d’Ulldecona.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS,

EMPRESA I TURISME DE CATALUNYA (2009). Terres de l’Ebre. Barcelona: Bigsa.

ALMUNI, Victòria ; APARICIO, Pilar ; GRAU, Ferran (2009). Ulldecona: història d’un

territori. Benicarló: Onada Edicions.

NOTA: Totes les fonts es troben citades en cadascuna de les il·lustracions, les figures

que no contenen aquesta informació són d’elaboració pròpia.

60

7. ANNEXOS

En aquest apartat es troba la informació i els documents que s’han utilitzat per a realitzar

el treball però no consten de forma explícita en ell.

7.1 MODELS D’ENQUESTA

ENQUESTA TURISME NACIONAL

1. Edat:

2. Sexe.

Masculí.

Femení.

3. Població:

4. Per què has decidit visitar Ulldecona?

Via xarxes socials.

Via pàgina web.

Via boca-orella.

Altres:

5. Com te n’has assabentat de les propostes turístiques que ofereix l’oficina de turisme?

A través de les xarxes socials.

A través de la pàgina web de l’oficina de turisme.

Anant a la mateixa oficina de turisme a demanar informació.

6. Com has arribat fins aquí?

Vehicle propi.

Tren.

Autobús.

Altres:

7. Amb qui realitzes la visita?

De forma individual.

En grup.

Amb la família (acompanyat de nens).

En parella.

Altres:

(Passa directament a la pregunta 10 si la teva resposta no ha sigut la opció C)

8. Creus que haurien d’haver serveis especials a l’oficina per a les persones que visiten el poble

acompanyades de nens?

Sí.

No.

61

9. En cas afirmatiu, quins serveis t’agradaria trobar?

Servei de guarderia.

Servei de tallers.

Visita alternativa per a nens acompanyats d’adults.

Altres serveis:

10. Quin o quins dels serveis següents t’hagués agradat rebre?

Servei d’audio-guia.

Servei de transport (oficina de turisme-atractiu turístic).

Altres paquets enfocats en el centre històric i en els espais naturals del poble.

11. Quins són els atractius turístics d’Ulldecona que has visitat o tens pensat visitar?

El castell.

L’ermita.

Les pintures rupestres.

Les oliveres mil·lenàries.

Altres:

12. Pateixes alguna discapacitat? Sí. No.

En cas afirmatiu, has tingut algun problema per a accedir als serveis que s’ofereixen? Explica-ho.

13. De quants dies consta la teva estància a Ulldecona?

Un sol dia.

De 2 a 4 dies.

De 5 a 8 dies.

De 9 a 14 dies.

Altres:

14. En cas que sigui més d’un, on t’has allotjat? (Ex: Apartament a Sant Carles de la Ràpita)

15. Has visitat alguna població veïna? En cas afirmatiu especifica el nom d’aquesta.

Sí. He visitat:

No.

16. Estàs satisfet amb la teva visita a Ulldecona?

Gens.

Poc.

Bastant.

Molt.

62

ENQUESTA TURISME ESTRANGER

1. Edat:

2. Sexe.

Masculí.

Femení.

3. Nacionalitat:



A través de la pàgina web.

Pel boca-orella.

Tinc família/coneguts a Ulldecona.

Altres:

5. Com te n’has assabentat de les propostes turístiques que ofereix l’oficina de turisme?


A través de la pàgina web de l’oficina de turisme.

Anant a la mateixa oficina de turisme a demanar informació.

Altres:


Vehicle propi.

Tren.

Autobús.

Altres:


De forma individual.

En grup.

Amb la família (acompanyat de nens).

Amb la família (sense nens).

En parella.

Altres:

8. Quins són els atractius turístics d’Ulldecona que has visitat o tens pensat visitar?

El castell.

L’ermita.

Les pintures rupestres.

Les oliveres mil·lenàries.

Altres:

63

9. Pateixes alguna discapacitat?

Sí.

No.

En cas afirmatiu, has tingut algun problema per a accedir als serveis que s’ofereixen? Explica-ho.


Un sol dia.

De 2 a 4 dies.

De 5 a 8 dies.

Altres:

11. En cas que sigui més d’un, on t’has allotjat? (Ex: Apartament a Sant Carles de la Ràpita)

12. Què és el que més t’ha agradat de l’estància?

El tracte rebut.

Els atractius turístics visitats.

L’allotjament.

La restauració.

13. Què és el que menys t’ha agradat de l’estada?

El tracte rebut.

Els atractius turístics visitats.

L’allotjament.

La restauració.

14. En quin idioma has estat atès?

Català.

Espanyol.

Anglès.

Francès.

15. T’hagués agradat fer la visita en un altre idioma? En cas afirmatiu especifica en quin.

Sí. En:

No

N

N


Gens.

Poc.

Bastant.

Molt.

64

7.2 BUIDATGE DE LA INFORMACIÓ DE LES ENQUESTES

1. Edat

Fins a 25 anys 3

De 25 a 40 anys 12

De 41 a 65 anys 16

Més de 65 anys 12

43

2. Sexe

Masculí 21

Femení 22

43

3. Població

Ulldecona 3

Rodalies 15

Resta de Catalunya 24

Resta d'Espanya 1

43


Via xarxes socials 3

Via pàgina web 6

Via boca-orella 22

Altres 12

43

5. Com te n'has assabentat de les propostes turístiques que ofereix l'oficina de turisme?

A través de les xarxes socials 7

A través de la pàgina web de l'oficina de turisme 19

Anant a la mateixa oficina de turisme a demanar informació 11

Altres 6

43


Vehicle propi 32

Autobús 11

43


De forma individual 3

En grup 21

Amb la família (acompanyant de nens) 6

En parella 12

Altres 1

43

8. Creus que haurien d'haver serveis especials a l'oficina de turisme per a les persones que visiten el poble acompanyades de nens?

Sí 12

No 9

21

9. En cas afirmatiu, quins serveis t'agradaria trobar?

Serveis de guarderia 1

Serveis de tallers 8

Visita alternativa per a nens acompanyants d'adults 4

Altres serveis 0

13

10. Quin o quins dels serveis següents t'hagués agradat rebre?

Servei d'audio-guia 6

Servei de transport (oficina de turisme-atractiu turístic) 12

Altres paquets enfocats en el centre històric i en els espais naturals del poble 25

43

66

11.Quin són els atractiu turístics d'Ulldecona que has visitat o tens pensat visitar?

El castell 20

L'ermita 21

Les pintures rupestres 26

Les oliveres mil·lenàries 28

95

12. Pateixes alguna discapacitat?

Sí 2

No 41

43


Un sol dia 38

De 2 a 4 dies 4

De 5 a 8 dies 0

De 9 a 14 dies 0

Altres 1

43

15. Has visitat alguna població veïna? En cas afirmatiu especifica el nom d'aquesta?

Sí 19

No 24

43


Gens 0

Poc 0

Bastant 11

Molt 32

43

67

7.3 EVOLUCIÓ DE LES VISITES GUIADES A ULLDECONA

Taula 16: Guiatges 2000-2017

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

PINTURES 418 473 372 527 842 503 1857 4529 1941 2452 3452 2690 2589 2596 2907 4057 4627 4493

OLIVERES 422 279 457 395 186 678 1345 1596 2538 3108 4152

CASTELL 452 593 295 1228 383 - - 996 619 636 1016 393 490 1206 1028 1591 2126 2065

POBLE 336 416 312 192 390 354 277 105 95 210 310

Estudiants

(inclosos a

les

pintures)

399 475 490 650 950 715

TOTAL 870 1066 667 1755 1225 503 1857 6283 3255 3857 5055 3659 4111 5424 5636 8281 10071 11020

68

El turisme a Ulldecona, un passat per a un futur - Àngela Elies Antich

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?