14.01.2013 Views

OSE PROGRAMA MANO DONOSTIA 6

OSE PROGRAMA MANO DONOSTIA 6

OSE PROGRAMA MANO DONOSTIA 6

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 43<br />

Kontzertuak Manonen nortasuna eta gaixotasuna<br />

islatzen ditu bere bi mugimendu eta lau ataletan,<br />

Bergen alderdi biografikoak ere biltzen dituen<br />

maila ugariko egitura batez. Lehen mugimendua<br />

lau hariak biolinaren doinuaren inguruan jardunez<br />

hasten da, eta Manonen zoriona eta bizitasuna<br />

deskribatzen ditu, bals erritmoak, Tiroleko kantuko<br />

figurak eta Karintiako abesti folkloriko bat<br />

tartekatzen dituen bilakaeran. “Scherzando”,<br />

“wienerish” (Vienako erara) eta landa-giroko<br />

oharpenek mugimenduaren izaera baikorra<br />

biribiltzen laguntzen dute. Bigarren zatia,<br />

aurrekoarekiko erabateko kontrastez, modu<br />

latzean eta minez hasten da. Manonen gaixotasuna<br />

da, pixkanaka heriotzara daramana, koral<br />

luteranoak eta Bachek horri egindako harmonizazioak,<br />

klarineteentzat transkribatuak, iragartzen<br />

dutenez. Horri dagokionez, aditzera eman behar<br />

da koralaren testua oso adierazgarria dela:<br />

"Nahikoa da! Jauna, hori bada zure nahia, atera<br />

nazazu nire uztarpetik! Badator nire Jesus: orain,<br />

gabon, oi mundua! Zeruko etxerantz noa, gorantz;<br />

han bakean egongo naiz noski, nire min handia<br />

hemen geratu da! Nahikoa da, nahikoa da!"<br />

Ondoren, koralaren bi bariazio ditugu, eta lehen<br />

mugimenduko kantu folklorikoa agertzen da<br />

berriz; eta, azkenean, biolina bere erregistroko<br />

maila gorenera iristen da. Manonen zerurako<br />

igoera da, eta hara iristen da kontzertua ixten<br />

duen akorde perfektu argitsuan.<br />

II.<br />

Composici n<br />

Sinfonía nº8 en fa mayor, opus 93<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

Ludwig Van Beethoven (Bonn, 16 de diciembre de 1770 – Viena, 26 de marzo de 1827)<br />

Musika-iruzkingileok konpositoreen bizitzaren eta<br />

obraren artean lotura bat bilatzeko joera dugu,<br />

lotura hori badelako ustekizunaz. Obra ugari<br />

sortzen dira bizipen jakin bati loturik, hala nola<br />

bidaia bati, amodio bati, ahaide edo lagun maite<br />

bat galdu izanari, esperientzia estetiko bati...<br />

Konpositoreen bizitzak beren musika berezitasun<br />

ugariz blaitzen du, eta, beraz, bizitza kontuan<br />

hartu gabe ezinezkoa da haien estiloaren eraketa,<br />

joerak, berezitasunak eta bilakaera ulertzea.<br />

Alabaina, batzuetan obra musikalek ez dute<br />

zerikusirik izaten egileak bizi duen garaiarekin.<br />

Inolako zerikusirik ez, itxuraz.<br />

Beethovenek oso garai latzean idatzi zuen 8.<br />

Sinfonia. 1812ko urrian amaitu zuen obra, eta<br />

sasoi hartan, gertaera tragiko ugari bizi izan zituen<br />

bata bestearen atzetik: bere “Maite hilezkorrak”,<br />

Antonie Brentano-k, utzi egin zuen; bere anaia<br />

Nikolaus-ekiko harremana modu bortitzean apurtu<br />

zuen, zerbitzari batekin ezkondu zelako; osasunez<br />

El concierto, en sus dos movimientos y cuatro<br />

secciones, refleja la personalidad de Manon y su<br />

enfermedad, en un entramado de múltiples niveles<br />

en el que se entremezclan también aspectos<br />

biográficos del propio Berg. El primer movimiento,<br />

que se inicia con las cuatro cuerdas al aire del<br />

violín, describe la felicidad de Manon y su vivacidad,<br />

en un devenir en el que se alternan ritmos de vals,<br />

figuras del canto tirolés y una canción folclórica<br />

de Carintia. Indicaciones de “scherzando”,<br />

“wienerish” (de un modo vienés) y rústico ayudan<br />

a perfilar el carácter optimista del movimiento. La<br />

segunda parte, en claro contraste, comienza de<br />

forma áspera y doliente. Es la enfermedad de<br />

Manon, que poco a poco la va aproximando a la<br />

muerte, anunciada por el coral luterano y la<br />

armonización que del mismo realizó Bach,<br />

transcrita a los clarinetes. Un coral, por cierto, de<br />

significativo texto: "¡Es suficiente! ¡Señor, si es<br />

Tu gusto, libérame de mi yugo! ¡Mi Jesús llega:<br />

ahora buenas noches, ¡oh, mundo! ¡Estoy<br />

ascendiendo hacia la casa del cielo, seguramente<br />

allí estaré en paz; mi gran dolor queda aquí abajo.<br />

¡Es suficiente, es suficiente!" Tras dos variaciones<br />

del coral, y una dulce reaparición de la canción<br />

folclórica del primer movimiento, el violín se eleva<br />

a lo más agudo de su registro. Es el ascenso de<br />

Manon a los cielos, que alcanza su meta en el<br />

luminoso acorde perfecto que cierra el concierto.<br />

Los comentaristas de música somos proclives a<br />

buscar siempre una relación, que se presupone,<br />

entre la vida y la obra de un compositor.<br />

Innumerables son las creaciones vinculadas a una<br />

vivencia concreta, bien sea un viaje, un amorío,<br />

la pérdida de un ser querido, un experiencia<br />

estética... La vida de los compositores se vierte<br />

sobre su música como un torrente de singularidad<br />

sin el que no podríamos comprender la formación<br />

de su estilo, sus inclinaciones, particularidades y<br />

evolución. Pero hay ocasiones en que una obra<br />

musical no tiene nada que ver con el momento<br />

vital de su autor. Absolutamente nada, en<br />

apariencia.<br />

Finalizada en octubre de 1812, la Sinfonía nº8<br />

fue escrita durante un período muy duro para<br />

Beethoven. En una sucesión trágica se encadenaron<br />

el abandono de su “Amada Inmortal”, Antonie<br />

Brentano; la ruptura violenta con su hermano<br />

Nikolaus por su matrimonio con una sirvienta; y

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!