2004 CADAQUES MINI PRINT INTERNATIONAL

He après en els llibres antics, els nostres clàssics, que les imatges poblen
l’espai. Sota una figuració gens fantasmagòrica, allà on real i mític viuen
una unió carnal celestial, les imatges, els signes i el verb se’ns apareixen
a la pell de l’univers. Els objectes i els mots se sostenen a la terra, caiguts,
sotmesos a les lleis físiques del pes i la gravitació. Però com tot allò humà,
amb el seu impuls de transcendència, s’enlairen. Hi ha una vida animada en
la dita matèria morta. Els grans sistemes religiosos han escrit una literatura
extraordinària sobre aquestes coses; i la ciència ha procurat, tot i no perdre
la capacitat de metàfora, de desmentir-ne els simulacres. Justament amb
aquest nom de “simulacre” eren conegudes les imatges que s’elevaven.
Els humans sembla que s’empassaren els mots els quals surten de nou per la
caixa musical que fan amb el bufec i l’aparell articulatori de la boca. Mentre
que les imatges són manllevades de l’espai exclusivament pels artistes, que
les modelen amb tècnica. La història de les imatges s’explica a través de la
tècnica, com la literatura. A l’extrem, hauríem de gosar afirmar que la tècnica
és la metafísica.
Les primeres imatges transportades de l’espai a la terra foren pintades amb
matèria terrenal i matèria humana. Les darreres imatges, a l’inrevés, són
transportades de la terra a l’espai mental. El primer gran procés fou el de
la materialització i la codificació; el darrer, iniciat fa ben poc, és un procés
progressiu de desmaterialització. Com més forta és la tècnica –del real al
virtual, de l’artesanal al digital- més ajuntem el macro i el micro. Més sabem
del passat com més sabem del futur. Tècnica és present cap a l’esdevenir.
El suport on els artistes han guardat les imatges robades també ha estat progressivament
expansiu. De les fràgils tauletes de fang als llenços portàtils,
dels pergamins als papers impresos. Fins a imatges i textos que s’escapan de
les pantalles viatgen per l’airecel. Avui hi ha més imatges volant per la llum,
que emmagatzemades en tots els museus del món. N’hi ha tantes que el món
de l’art és opac i el de l’escriptura, sorollós.
Al poble de Cadaqués, gràcies a l’impulsiu vent de la tramuntana que
s’emporta les imatges mar enllà, encara s’hi pot veure nitidament els rastres
de les imatges robades, altrament anomenades simulacres, en els seus tres
estadis: el mineral, l’artificial i el múltiple. Només cal fer una excursió a les
cales secretes per observar, a ull vista, l’ingent treball del vent i el mar per
gravar damunt la pedra dura els registres fòssils d’imatges abstractes a punt
de figuració. El retaule barroc, ple d’àngels bufadors, que van transportar
narracions bíbliques d’alta mar fins a l’interior de l’església, és un dels millors
exemples del període de l’artifici. I en un carreró mig ocult, s’aixeca
una enorme bugenvil.lea, de vint-i-quatre anys, les floretes caducifòlies de
la qual porten estampades imatges en petit format, que procedeixen d’arreu
del món i es renoven any a any: el Mini Print Internacional de Cadaqués, tot
un exemple de període del múltiple.
Vicenç Altaió
Escriptor, traficant d’idees i director del KRTU
(Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals)