Sabir - EOI 2018

Mi presento
Petites històries de grans persones
Ciao tutti,
mi chiamo Pau. Sono originario di Porreres, una piccola città nel centro sud di
Maiorca. Sono un insegnante di scuola elementare di studenti di undici anni
alla scuola di Mestre Lluís Andreu. Sono a Formentera da cinque anni.
Di recente sto leggendo autori della controcultura americana degli anni
Sessanta e Settanta come Richard Brautigan e Kurt Vonnegut. Per quanto
riguarda la musica sono molto eclettico, mi piace dalla musica classica allo ska
passando per l'hip hop, il flamenco e il jazz.
Un abbraccio e ci teniamo in contatto.
Pau Arranz Morell
Bàsic 1 d’italià (Extensió de Formentera)
Delirio a Formentera
Io sono Jordi
Come un gabbiano che vola libero vicino al mare.
Sono dolce ed effimero
Come l'odore di zagara al principio della primavera.
Sono infaticabile
come il faro che gira e gira senza pausa tutta la notte.
ma sono timido
come le lucertole che si nascondono sotto le pietre
quando ti avvicini.
Jordi Simó Ibañez
Bàsic 1 d’italià (Extensió de Formentera)
Il cavallo di Troia
Io sono Julie
Come il cavallo di Troia,
il mio peggiore nemico è dentro di me
Sono acqua
Come l’acqua che dorme
Però attenti all’acqua quando si sveglia
Sono fragile ed effimera come un fiore selvatico
Infatti sono l’alba come il principio di tutto
Julie Aubrun
Bàsic1 d’italià (Extensió de Formentera)
Salve!
Mi chiamo Julie. Sono nata il 19 dicembre del 1981 a Nancy. Sono francese.
Non sono sposata ma sono molto innamorata. Ho fatto una scuola d’arte e
faccio la pittrice. Lavoro presso i mercatini dell’isola. Mi piace passeggiare e
la letteratura. Mi piace molto l’autore francese Honoré Balzac. Un libro che mi
ha sorpreso è “La belle su seigneur” di Albert Cohen. Adoro ascoltare la radio
ma non sono melomana. Studio l’italiano perché adoro l’italiano e per il lavoro.
Ciao a tutti!
Julie Aubrun
Bàsic 1 d’italià (Extensió de Formentera)
Bombons regats
Record que un dia de Nadal hi havia uns
bombons de xocolata amb licor penjats
a l’arbre de Nadal. La meva mare sempre
em deia que no en menjàs més d’un, per
no emborratxar me. Però els vaig agafar
el gustet! Un dia en vaig beure un parell
i em vaig engatar.En aixecar-me em vaig
donar un cop al front que em va deixar
un marca que, avui en dia, encara em
dura. Mai més la meva mare va posar
bombons de licor a l’arbre de Nadal !
Ramona Turnea
Bàsic 2 de Català
Un aniversari memorable!
De petita sempre vam celebrar el meu
aniversari i el del meu germà al mateix
dia. Un festa per als dos era més fàcil de
preparar.
Quan tenia 5 anys i el meu germà 3 anys
vam decidir fer la festa a casa, al garatge.
Tota la família va ajudar a decorar les
parets i les taules. Després jo i la meva
mare vam preparar el menjar -uns parets
i aperitius. Vam passar dues hores
cuinant el pastís d'aniversari. La meva
mare va decorar-lo amb glaça d'un arc de
Sant Martí -jo hi volia tots els colors!
A continuació, em vaig posar la roba més
elegant que tenia: un vestit vermell, les
calces de ratlles multicolors i les meves
sabates favorites. A les cinc en punt
van arribar els convidats. Vam jugar a
uns jocs divertits i vam ballar. Més tard
vam menjar i, per fi, va arribar el pastís...
mentre cantàvem 'feliç aniversari' un
dels meus amics va vomitar damunt de
tot del pastís!!
Ostres! Quina mala sort! La meva mare
estava molt trista i afectada... mai no ens
oblidarem d'aquest aniversari!
Un somriure i una besada sempre
De petita era una nena molt riallera, feliç
i entremaliada. Quan havia complit els
cinc anys m’encantava jugar i estar amb
els meus cosins.
A l’aniversari de la meva mare, quan
jo tenia sis anys vaig tirar una pilota al
pastís d’aniversari sense voler. La meva
mare es va enfadar molt. En principi, em
va fer molta gràcia, però després me’n
vaig penedir i vaig demanar perdó.
Amb la meva aventura vaig aprendre
que quan es fa alguna cosa malament,
és bona idea demanar perdó, donar una
besada i somriure!
Marta Álvarez
Bàsic 2 de Català
Un dit aixafat
De petita era una nena molt nerviosa
I juganera. Quan tenia sis anys
m’encantava jugar amb la meva germana
major.
Una tarda, estaba avorrida i volia la
seva atenció, però ella se’n va anar
a l’habitació per estar tranquil·la. Jo
volia estar amb ella i en voler entrar a l’
habitació, ella va tancar la porta i el meu
dit es va quedar enxampat.
D’aquesta manera, vaig acabar amb
molts punts en el dit i un bon ensurt per
a tota la família.
Rocío González
Bàsic 2 de Català
Questa sono io....
Louise Clare Dorey.
Bàsic 2 de Català
Ciao ragazzi,
io sono Maï e sono Svizzera di Neuchâtel. Vivo a Formentera da poco più di due
mesi e rimango un anno. Faccio un tirocinio presso l’hotel Es Marès, mi piace
molto l’atmosfera che c’è. L'anno prossimo certamente comincerò una scuola
di turismo. Mi piace qualsiasi tipo di musica e sono molto interessata ai manga
e alla cultura giapponese. Anch’io amo viaggiare.
Buona serata!
Primavera di un nome
Io sono Laia
come le margherite silvestri in primavera.
Sono anticonformista
come Elizabeth Bennet in Orgoglio e Pregiudizio.
Cerco la libertà che mi concede il vivace giallo.
Infatti sono tranquilla
come gli affettuosi e independenti gatti.
Maï Lienhard
Bàsic 1 d’italià (Extensió de Formentera)
Laia Fontanet
Bàsic 2 d’italià (Extensió de Formentera)
Io sono Diana
Come una gazzella che corre libera
Sono impressionante
Come una nave da crociera piena di luci e di movimento
Sono orgogliosa
Come il girasole che guarda sempre verso il sole
Però sono fragile
Come l' iceberg che si scioglie sotto il calore.
Ciao a tutti!
Diana Marcela Pimienta Aguirre
Bàsic 1 d’italià (Extensió de Formentera)
Io sono Jordi e sono catalano di Barcelona ma vivo a Formentera da tre
anni per mia moglie, Marina, che è formenterera. Noi abbiamo una
figlia di due anni che si chiama Maria, e lei è la bambina più bella
del mondo!
Io lavoro come perito informatico in Comune, io sono fortunato perché
a Formentera manca il lavoro per gli informatici! I miei interessi sono
i film, la musica, viaggiare e tutte queste cose, ma adesso il mio
hobby più importante è Maria.
Jordi Simó Ibañez
Bàsic 1 d’italià (Extensió de Formentera)
Cantant precoç
Quan jo era petita i tenia quatre anys,
m’encantava cantar i ballar perquè era
molt nerviosa i curiosa, però quan la
música sonava, em quedava tranquil·la i
relaxada.
Un dia, jo sola, vaig endollar el tocadics
i el vaig fer sonar molt fort, tant que se
sentia a tota la casa. Mentrestant jo no
parava de cantar i ballar amb el meu gos.
La meva mare va quedar molt sorpresa
de la meva iniciativa i no es creia que jo
ho havia fet tota sola. No podia parar de
riure.
Quan el meu pare va arribar a casa, la
meva mare li va explicar el que havia
passat i jo vaig haver de repetir l'actuació.
Ells sempre eren el millor públic.
Carolina Ruiz Gil
Bàsic 2 de Català
Que n'és, de dolenta, la gelosia!
El dia del bateig de la meva germana
va ser un del dies més delicats de tota
la meva vida. Aquest dia vaig muntar
l'espectacle del segle.
Cap a les onze i mitja i dins de l'església
vaig començar a plorar i plorar, just
una estona abans que el rector li posàs
l'aigua al cap, i el meu pare va haver de
sortir-ne amb mi.
Allí fora em va amenaçar de matar-me
si no callava, però em vaig posar més
nerviós i vaig córrer cap a la porta de
l'església i m'hi vaig empotrar clavantme
les dents davall del llavi inferior. Vaig
sagnar molt i els convidats es van quedar
ben espantats.
Roberto Hernández
Bàsic 2 de Català
Una mamà de cinc pessetes
De petita, tenia molt bon caràcter, però
no em sentia gaire guapa. Més o menys
quan tenia cinc anys, em va passar una
cosa molt trista i va ser que em vaig
enfadar amb la meva mare.
Ara mateix no record quina en va ser la causa,
però puc dir que la meva mare em va dir
que ja no m´estimava més perquè havia estat
dolenta i m’havia comportat molt malament.
Després, em va donar cinc pessetes
per comprar-me una altra mamà i jo vaig
agafar una bossa buida per poder ficar-hi
qualsevol cosa i vaig partir de casa. Finalment,
la meva germana em va acompanyar
durant uns cent metres i, tot seguit, em va
agafar la mà i vam tornar a casa. Quan ja
era a casa jo plorava molt i la meva mare
em va donar una abraçada gran i en aquell
moment li vaig dir que me l’estimava moltíssim
i que ella per a mi era el meu món.
Aquesta és l´única cosa lletja que jo
recordo de la meva mare i realment no
es així. He de dir que la meva mare és
encara, i serà sempre, una gran mamà i,
per a mi, la millor.
Irantzu Bartolomé.
Bàsic 2 de Català
Qui no s’arrisca, no pisca
De petita era molt curiosa i entremaliada.
Quan tenia 10 anys m´encantava jugar a
les casetes amb les meves nines a l´hort
de casa.
Una tarda, metre jugava, se´m va acudir
que seria genial fer-li el menjar a les
meves nines amb menjar de veritat.
Llavors me´n vaig anar al galliner per
agafar ous, també vaig agafar unes
quantes branquetes d´olivera, una paella
vella, una paleta de fusta i un encenedor
de la meva mare. Amb tot això vaig fer
una foganyeta i TATXAAANNNN!!!!!!
Així vaig fer la meva truita francesa, la
primera d’unes quantes.
Quan la meva mare es va adonar de
l´absència continuada d´ous va tenir clar
qui havia estat.
No sé ni com vaig sobreviure a la bronca
que em va pegar, però gràcies a això la
meva mare tots els dies va tornar a tenir
ous i les gallines van recuperar la seva
tranquil·litat.
Josefa Merino
Bàsic 2 de Català
28 · SABIR
SABIR · 29