MUS 02

16 | Reportatge
Rebull va ser una dona de les Arts, sentia l’art dins
seu i el transmetia a través de les cançons, l’escriptura,
el ball o la pintura. Fins als seus últims
dies va continuar pintant a França, on hi tenia un
dels seus domicilis.
L’art ho englobava tot segons la cantautora, i afirmava
que qualsevol cosa que es fes amb passió
ja et convertia en artista. Tanmateix, de totes les
arts, col·locava el cant en un esglaó més profund,
ja que, segons afirmava “amb la veu dones el que
tens a dins”. Per aquesta raó, Rebull solia utilitzar
el seu cant per donar veu a la societat reprimida.
«Quan un fa una cosa
artística, si la fas amb
honestedat i passió,
ja es converteix en un
artista. Jo dono cos
i anima, soc artista
perquè tinc ganes de
fer-ho per portar un
bé de Déu entre la
gent. És una cosa
mística gairebé»
Va ser el 1968 quan des de la Catalunya del Nord
i amb 50 anys, Rebull va conèixer el moviment de
la Nova Cançó. L’edat no va frenar-la de portar la
seva vitalitat intacta a escenaris de tota Espanya
i França, fent gires juntament amb altres membres
del moviment, com Lluís Llach, que carinyosament
la va anomenar “l’àvia”; per, justament,
aquesta diferència d’edat amb tots ells. Més tard,
al documental “Ànima desterrada” sobre la cantautora,
Llach dedicava aquestes paraules a Rebull:
“Quan les coses es fan per amor agafen una
altra dimensió i la Teresa feia les coses per amor”.