MUS 02

38 | Entrevista
tia musicalment de dins de forma innata,
tingués sentit.
A Bristol vas trobar aquest lloc?
En part sí, sempre tothom m’havia dit que
marxés al Regne Unit, no només perquè
canto en anglès sinó perquè la sonoritat
de la meva música s’apropava molt a la
dels nous artistes britànics. No és estrany
perquè sempre he escoltat molta música
anglesa i americana, des del jazz dels cinquanta
fins al hip hop dels noranta.
I a on et quedes, a Barcelona
o a Bristol?
Ara estic mig aquí mig allà, enamoradíssima
dels dos llocs, i tant de bo pugui estar
sempre amb un peu a cada lloc.
Has tirat endavant sola la publicació
del teu primer disc, sense suport de
cap discogràfica. Com ho viu això una
noia jove que acaba d’aterrar
al món musical?
Autoeditar el meu primer disc va ser
una cosa que sempre havia volgut fer.
Tinc una manera de fer i expressar molt
pròpia i volia presentar-me al món de la
música de la manera més pura, sincera, i
sabia que això implicava començar sola,
sense directrius de ningú. Preferia llançar
un disc sincer i que fos agafat només pel
30% de la gent, que no entrar a una discogràfica
on pogués no sentir-me identificada,
tot i haver-hi la possibilitat
d’arribar a un públic més ampli.
I en aquesta sinceritat, què podem
trobar-hi?
Lletres crues, directes i escrites des d’un
lloc visceral. Tenia un pes que necessitava
treure, un tabú que volia destapar. Saps
quan plores i et preguntes si realment estàs
bé? Doncs jo amb aquest disc volia fer
tot el contrari, donar espai per sentir el
que un té clavat al fons de l’estómac.
«Tinc una manera de fer
i expressar molt pròpia
i volia presentar-me al
món de la música de
la manera més pura,
més sincera, i sabia que
això implicava
començar sola»
Imagino que no ha estat fàcil fer
aquest camí sola.
No, és un camí solitari, però si el fas
bé van unint-se més persones que fan
créixer el projecte i li donen un sentit. A
més, d’aquest procés jo també n’he après
molt i sento que he crescut,
musicalment i personalment.
A Man Drowned es tradueix en català
com a “un home ofegat”...
Sí, m’encanta flotar al mar, observar les
coses des d’aquest angle i tenir les orelles
mig dins mig fora de l’aigua. Flotar és
com l’acte que va just abans i just després
del caos que és enfonsar-te, literalment i
metafòricament parlant.
Aquest disc parla molt de tu.
Sempre descric la meva música com la
combinació de tot el que he viscut i tot el
que he escoltat. Explico anècdotes molt
personals que surten de poesies i que
després es converteixen en cançons.
La majoria d’aquestes cançons són
tristes, en canvi el disseny del disc
és rosa i molt alegre.
Sí, la meva música és més trista del que
sóc jo perquè quan sento ho faig molt intensament
i molt profundament. En canvi
el color i la presentació del meu disc
em descriuen molt. La música és la meva
vida, fer-la i escoltar-la, també, gaudeixo