MUS 02

17 | Reportatge
«Truca l’amor a la porta
i el meu cor no l’escolta,
no, que el silenci a la
llar s’imposa i el truc a
fora em fa por. Tots els
anys que he hagut de
viure allunyat del meu
país han estat una nit
fosca, un camí
ple de neguit»
Rebull també tenia una gran vessant política. Per explicar-la,
hem de retrocedir una mica en el temps,
abans que arribés la Nova Cançó. El 1936 va començar
a militar al POUM (Partit Obrer d’Unificació
Marxista), el partit que, segons afirmava, feia la
revolució socialista “de debò”. “Jo era del POUM perquè
defensàvem el benestar i el respecte, i la llibertat
d’expressió de la classe treballadora”, va destacar
Rebull en una entrevista amb la Susana Barranco.
Durant la Guerra Civil, va treballar a Sabadell com
a infermera, però va acabar tornant a Barcelona per
treballar a la conselleria de Treball. El 1937, durant
els Fets de Maig, Rebull va acabar a la txeca de la via
Laietana, empresonada durant vuit dies per cantar
en català en una fàbrica que estava en vaga.
El seu fill recorda, en el mateix documental, que la
seva mare li explicava com a la txeca deia: “No teniu
dret a posar-me aquí i ara cantaré.” Rebull va decidir
cantar fins i tot empresonada, i va imposar tant el capità
amb la seva fermesa d’opinions, que l’endemà al
matí ell mateix va portar-li croissants per esmorzar.
Finalment, de la txeca va aconseguir sortir-ne gràcies
al seu pare, Gonçal Soler i Bernabeu, i a Rafael
Vidiella, polític comunista català. El seu pare, que
era sindicalista, va haver d’amagar-se després d’ajudar
la seva filla per no ser perseguit. A la txeca no
tothom tenia la mateixa sort que ella, sense anar més
lluny, dos amics seus de la mateixa Rebull no van
aconseguir sobreviure-hi.
El 1939, amb 20 anys, en conseqüència de la dissolució
del POUM i afectada per veure morir companys,
Rebull va marxar a França, on va viure amb Pep
Rebull, de qui va acabar adoptant el cognom com a
nom artístic. Des d’aleshores va anar movent-se de
Catalunya a França mentre cultivava el seu entorn
artístic en totes les seves facetes. A l’entrevista amb
Barranco, Rebull parlava de la duresa d’abandonar
el país i deia que en fer-ho no podies arrelar-te bé
enlloc: “Ets com una planta que la treus del test i ja
no arrela, la terra nova no li va, no funciona”.
«Jo porto a sobre meu
la càrrega de l’exili de
tot el passat i les
meves cançons són
pesades per això»