El lèxic de raïm i del vi al Comtat

Pretenem estudiar els mots d’aquests camps semàntics perquè
volem estudiar un poble, una manera d’entendre el món, una
tradició cultural que hi ha al darrere. Pretenem que aquests lèxics
i termes no desapareguen, ja que, si ho fan, deixen d’existir o, si
són substituïts pel castellà, es converteixen en una altra manera
d’entendre el món. Dir Nochevieja o Nit de cap d’any no és dir el
mateix: manifesten maneres d’entendre el món totalment diferent:
és eixa nit l’última de l’any o la primera de l’any? No s’entén el món
igual parlant castellà, català, francés, anglès, etc.
Tenint en compte aquests arguments sobre l’estudi del lèxic que
planteja Maria Teresa Cabré, el nostre treball vol centrar-se en
l’estudi d’aquests dos camps semàntics específics des del punt de
vista lingüístic, però volem extraure’l mitjançant la descripció
etnològica i històrica de tot el procés.
Val a dir, però, que a l’actualitat, hi ha gent particular que any rere
any té cura de les seues vinyes i produeixen vi per al consum propi
però és una tasca que va perdent-se amb el pas del temps per la
logística que comporta (cups, botes, míldiu, etc.), i aquesta manera
tradicional de produir vi tendeix a desaparèixer i amb ella el seu
lèxic específic⁵. Sortosament, hi ha una revifalla en el conreu del
raïm i de producció de vi a la nostra comarca a través d’empreses
privades que promouen aquesta activitat econòmica, com ara Vins
del Comtat, de Cocentaina o Celler de la Muntanya, de Muro, sense
obviar les que han funcionat tradicionalment a Beniarrés o Gaianes.
⁵ Altres treballs tradicionals en desús són, com ara la matança del porc.
Si voleu ampliar el lèxic en desús d’aquest afer, vegeu CASCANT JORDÀ,
JOSEP-VICENT (2009), “La porquejada, o mort i procés que segueix la
matança del porc”, Alberri. Núm. 19, Centre d’Estudis Contestans (CEC),
Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, p 193-223.