El lèxic de raïm i del vi al Comtat

Segons l’Enciclopèdia Catalana⁶, la vinya és una planta de la
família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles
palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en
panícula i fruits en baia arrodonida, en panícula, que constitueixen
una fruita excel·lent i dels quals és
fet el vi.
⁶ <http://www.diccionari.cat/
lexicx.jsp?GECART=0142592>
[Consulta: 22 de juny de 2021].
La gent del camp sol dir que la
vinya, per se, és borda (com també
els arbres fruiters); és a dir, no
produeix un raïm mengívol o de
premsar. Produeix un raïm molt petit i de color negre que, una
vegada florit, desapareix. Per tant, si hom volia aconseguir un raïm
mengívol o per produir vi, l’havia d’empeltar; és a dir, havia
d’encastar-li un sarment ver (productiu d’una classe determinada)
al cep bord. Els camperols podien, i poden, obtenir un cep ver
mitjançant tres maneres: per empelt d’agulla, pel colgament del
sarment ver directament a terra i per aproximació.
L’empelt d’agulla: l’empelt d’agulla sol practicar-se pel mes de
març, tot just abans que comencen a florir els arbres o a brotar o
moure la vinya o qualsevol altra planta⁷. El procediment era el
següent: el camperol feia un clot profund a terra, tot rodejant el cep
de peu bord, i el tallava en rodó, ja que tot era soca, a l’alçada d’un
pam de terra del clot fondo. El cep era partit per la meitat; és a dir,
se li practicava un tall fondo de
tot el diàmetre i se li encastava
l’agulla; seguidament, es
nugava amb un cordell i es
tapava de fang, de terra, etc., i
als quinze dies o al mes se’n
veia el resultat: el sarment
movia o brotava pels ulls,
borrons o mugrons de què
disposava.
⁷ Hi ha però, una altra forma
d’empeltar: la d’escut; aquesta
però, sol practicar-se pel mes
d’agost, encara que sol haver
camperols que la practiquen per
sant Joan (24 de juny), si més no a
la zona del Comtat..
L’agulla, òbviament, era un sarment ver; és a dir, de varietat de raïm
bo. Aquest sarment era repelat per la punta, per la vora, amb una
navalla d’empeltar, de fulla semirodona, que anava en disminució
fins la punta, per tal que entrés bé al tall que s’havia fet al peu bord.