El lèxic de raïm i del vi al Comtat
L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de raïm i del vi al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó... de Josep Vicent Cascant i Jordà.
L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de raïm i del vi al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó... de Josep Vicent Cascant i Jordà.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La comarca del Comtat ha estat
tradicionalment vinatera i ho
demostra l’espectacular treball
d’investigació de Francesc Jover i
Domínguez¹⁴, en el qual ja al
segle XIII, Jaume I, al Llibre de
Repartiment, atorga donacions
de vinyes a cavallers cristians a
la partida de la Plana¹⁵. Jover
realitza un estudi molt complet
de tota la història vinatera des
dels orígens fins l’actualitat i ho
¹⁴ JOVER I DOMÍNGUEZ, Francesc
(1988), “La tradició vinatera del
Comtat”, Alberri. Núm. 1, Centre
d’Estudis Contestans (CEC),
Ajuntament de Cocentaina,
Cocentaina, p 123-163.
¹⁵ JOVER I DOMÍNGUEZ, Francesc
(1988: 128).
fa mitjançant el repàs històric i l’aportació de gràfics productius i
demogràfics al llarg dels segles. Òbviament, Cocentaina, serà la
població del Comtat que més vi produirà de tota la comarca.
L’època daurada de la producció del vi abraçarà des de la segona
meitat del segle XIX fins l’aparició de la fil·loxera¹⁶, el 1906, a la
nostra comarca, i ho demostra el fet que el 1911 es va construir una
estació enològica a Cocentaina¹⁷ per a combatre aquesta malaltia,
la qual cosa demostra la importància d’aquest conreu al Comtat.
El mal, però, ja estava fet. Amb la fil·loxera desapareix pràcticament
tota la vinya de la comarca. Així i tot, hom va continuar fent vi fins
les dècades de 1960-1970 a nivell industrial, en què s’esdevindrà el
remat final.
¹⁶ Fil·loxera (Phylloxera vastatrix). Insecte de l'ordre dels homòpters que
parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en
provoca la mort. Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels
afídids, que comporta fases radicícoles i gal·lícoles, de femelles àpteres
que es reprodueixen partenogenèticament, i d'individus mascles i
femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment. Els efectes de la
fil·loxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus. Els
primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l'hivern
donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep
es debilita i a l'últim mor. L'atac de la fil·loxera es manifesta a rodals, que
destaquen enmig del color verd de la vinya; la mort dels ceps comença
pel centre del rodal. Per a lluitar contra la fil·loxera hom empra
portaempelts americans, resistents a l'atac. Originària de l'Amèrica del
Nord, la fil·loxera fou transportada a Europa, d'una manera accidental (el
1863 a Anglaterra i el 1865 al continent), i constituí una arrasadora plaga
de les vinyes europees [...]. <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-
0108976.xml> [Consulta: 22 de juny de 2021].
¹⁷ JOVER I DOMÍNGUEZ, Francesc (1988: 156, 158). Com a conseqüència
d’aquesta malaltia, els llauradors del Comtat plantaran oliveres i
ametlers perquè tenien millors rendes.