La VeU del ^i*-^ i - Favb
21.04.2013 • Views
Share Embed Flag

La VeU del ^i*-^ i - Favb

La VeU del ^i*-^ i - Favb

La VeU del ^i*-^ i - Favb

SHOW MORE
SHOW LESS
ePAPER READ
DOWNLOAD ePAPER
favb.cat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

START NOW

<strong>La</strong> <strong>VeU</strong> <strong>del</strong> <strong>^i*</strong>-^ i

2 CARTES CARRER gener-febrer de 2000<br />

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA<br />

Badal, Brasil i Bordeta<br />

93 491 05 49<br />

Baix Guinardó<br />

93 436 81 80<br />

Barceloneta<br />

93 221 72 44<br />

Baró de Viver<br />

93 311 41 93<br />

Barri <strong>del</strong> Call<br />

93 317 29 65<br />

Bon Pastor<br />

93 346 46 18<br />

Camp d'en Grassot<br />

93 457 01 30<br />

Camp Nou<br />

93 440 21 75<br />

Can Baró<br />

93 285 12 96<br />

Can Caralleu<br />

93 280 07 24<br />

Can Clos<br />

93 331 11 13<br />

Can Peguera<br />

93 357 13 33<br />

Canyelles<br />

93 427 66 11<br />

Carmel<br />

93 357 57 48<br />

Casc Antic<br />

93 319 75 65<br />

Cases Eduard Aunós<br />

93 223 23 94<br />

Cera<br />

93 329 48 53<br />

Els ívm<br />

de distribució<br />

^^ CARRER<br />

Ciutat Meridiana<br />

93 276 30 94<br />

Clot-Camp de l'Arpa<br />

93 232 46 10<br />

Clota<br />

93 357 72 59<br />

Coll-Vallcarca<br />

93 284 23 12<br />

Congrés<br />

93 340 70 12<br />

Coor. Casc Antic<br />

93 310 53 33<br />

Diagonal Mar<br />

93 307 91 20<br />

Dreta Eixample<br />

93 265 87 63<br />

Esquerra Eixample<br />

93 453 28 79<br />

Estrelles Altes<br />

93 431 31 29<br />

Font Castellana<br />

93 219 40 76<br />

Font d'en Fargues<br />

93 420 40 66<br />

Font Guatlla-Magòria.<br />

93 424 85 06<br />

Font <strong>del</strong> Mont<br />

93 406 93 27<br />

Fontanella<br />

93 317 08 12<br />

Fort Pienc<br />

93 231 11 46<br />

Gòtic<br />

93 315 18 20<br />

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3<br />

Informació Cultural. Rambles, 118<br />

<strong>La</strong> Rosa de Foc. Rec, 69<br />

CC.OO, Via <strong>La</strong>ietana, 16<br />

El Cafetí, Hospital, 99<br />

El Glaciar. Plaça Reial<br />

Taller de Músics. Requesens, 5<br />

Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260<br />

Forn de pa Aubet. Sicília, 205<br />

Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275<br />

Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281<br />

Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89<br />

Autoservei Navarro. Av Mistral, 6<br />

Celler de l'Estevet.Calàbria, 57<br />

Gelatería-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136<br />

Centre Social de Sants. Olzinelles, 30<br />

CC Cotxeres de Sants. Sants, 79<br />

Poliesportiu I^.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n<br />

Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10<br />

CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116<br />

CC Can Cadena. Mare de Déu <strong>del</strong> Port,397<br />

CC <strong>La</strong> Bàscula. Foc, 128<br />

C. S. Personals Corts. Masferrer, 33<br />

CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13<br />

Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9<br />

Quiosc. Plaça de Sarrià<br />

Llibreria <strong>La</strong> Kktua. PI. de Vallvidrera, 3<br />

Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7<br />

Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència. 42<br />

CC Coll. Aldea, 15-17<br />

CC <strong>La</strong> Sedeta. Sicília, 321<br />

C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8<br />

Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9<br />

Polisportiu Perill. Perill, 16-22<br />

Polisportíu Claror. Sardenya, 333<br />

CC El Carmel. Santuari, 27<br />

Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40<br />

CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20<br />

C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8<br />

Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13<br />

Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n<br />

C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestaíïa, s/n<br />

Centre Sóller. Plaça Sóller s/n<br />

Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276<br />

CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25<br />

Papereria Llibreria. Finestrelles, 56<br />

CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38<br />

CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111<br />

Can Guardiola. Cuba, 2<br />

Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n<br />

Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n<br />

Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés<br />

CC <strong>La</strong> Sagrera. Martí Molins, 29<br />

C. Barri Congrés. Acàcies, 26<br />

Farmàcia. Bolívia, 19<br />

Llibreria Etcètera. Llull, 203<br />

El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46<br />

CC Sant Martí. Selva de Mar, 215<br />

Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14<br />

Casal Alternatiu. <strong>La</strong> Verneda, 18<br />

C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n<br />

Foment Martinenc. Provença, 595<br />

Gràcia<br />

93 217 60 88<br />

Gràcia Nord-Vallcarca<br />

93 211 26 27<br />

Gran Via<br />

93 454 51 97<br />

G. Via-Perú-Espronceda<br />

93 308 77 34<br />

Guineueta<br />

93 428 46 23<br />

Horta<br />

93 420 90 06<br />

Hostafrancs<br />

93 426 91 66<br />

Joan Maragall<br />

93 347 73 10<br />

<strong>La</strong> França<br />

93 325 08 93<br />

<strong>La</strong> Palmera<br />

93 305 37 05<br />

<strong>La</strong> Pau<br />

93 313 28 99<br />

<strong>La</strong> Satàlia<br />

93 441 96 49<br />

<strong>La</strong> Vinya<br />

93 331 44 40<br />

Les Corts<br />

93 330 74 36<br />

Maresme<br />

93 266 18 56<br />

Mont d'Orsà-Vallvidrera<br />

93 406 84 53<br />

Montbau<br />

93 428 29 34<br />

Edita<br />

Federació d'Associacions de<br />

Veïns de Barcelona<br />

Obradors, 6-8 baixos<br />

08002 Barcelona<br />

Telèfon: 93 412 76 00<br />

Fax: 93 412 58 88<br />

e-mail: favb@emehac.com<br />

Consell de direcció<br />

Andrés Naya i Manel Andreu<br />

Cap de redacció<br />

Marta Pluja<br />

Consell de redacció<br />

<strong>La</strong>ia Altarriba, Christian Andreu,<br />

Marc Andreu, <strong>La</strong>ura Aparicio, Marta<br />

Bacti, Anna Bartolomé, Sara Casas,<br />

Daniel García, Ella Herranz, Miquel<br />

A. López, Ctielo Losada, Francisco<br />

J. Manzano, Gerard Melgar, Marta<br />

Milà, Rosa Maria Palència, Marta<br />

Par<strong>del</strong>l, Jaime J. Rubio, Àlex<br />

Tisminetzky, Jordi Vila<br />

Consell assesor<br />

Anna Alabart, Ernest Alós, Roser<br />

Argemi, Jesús Ben'uezo, Esttier<br />

Cànoves, Joan Costa, Xec Febrer.<br />

Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez,<br />

Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni<br />

Madueno, Pep Martí, Mariano<br />

Meseguer, Pep Miró, José Molina,<br />

Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria<br />

Pompeia, Alt:ert Recío, Josep Lluís<br />

Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer,<br />

Ole Ttiorson, Àngel Valverde, Genaro<br />

Villagrasa, Pau Vinyes<br />

Secretària de redacció I<br />

Maquetacló<br />

Montse Ayats<br />

Administració<br />

Marga Parramon<br />

Publicitat<br />

Eva Grau, Isabel Mancebo<br />

i Carmen Plaza<br />

Fotografia<br />

Dani Codina, Josep Masip,<br />

Ignasi R. Renom. Jordi Tarrés<br />

Portada<br />

Lluïsot<br />

Fotomecànica I Impressió<br />

Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61)<br />

Distribució<br />

Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70)<br />

<strong>La</strong> FAVB no està necessàriament<br />

d'acord amb les opinions que<br />

s'expressen als articles signats per<br />

particulars o col·lectius.<br />

Qualsevol reproducció total o<br />

parcial <strong>del</strong> contingut d'aquesta<br />

revista haurà de fer esment <strong>del</strong><br />

seu autor i origen.<br />

^ L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la<br />

col·laboració <strong>del</strong> Departament de Benestar Social de la Generalitat<br />

SmSI de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors. €<br />

Imprès en paper ecològic de 65 grams<br />

Dipòsit legal: B - 21300 -1995<br />

®<br />

Un pou fosc<br />

Va passar a El Ejido, a l'altra banda de la<br />

Península, a Andalusia: va cometre un crim i és<br />

magribí. <strong>La</strong> reacció va ser contundent: la caça de<br />

l'emigrant -amb crema de xabola, inclosa. Busquen<br />

crear-los un clima permanent d'amenaça i de por.<br />

Però no només allà, tan lluny. Aquí, a la plaça<br />

Reial, hi ha hagut diverses batudes: 87 criatures<br />

magribines detingudes. Més tard es va saber que<br />

ni eren 87 ni totes eren criatures. Però ja se les<br />

havia criminalitzat.<br />

Són dos fets ben diferents i ben allunyats en<br />

l'espai, però amb dos elements comuns: a tots dos<br />

s'ha utilitzat la violència. Les formes violentes<br />

varien d'intensitat i contingut. Unes vegades<br />

apareixen en forma de repressió des de les<br />

institucions, i unes altres són les actituds<br />

racistes de diversos sectors <strong>del</strong>s nostres barris.<br />

Varien aquells que apunten i disparen,<br />

tanmateix els destinataris tenen la mateixa<br />

cultura, el mateix color. <strong>La</strong> violència substitueix<br />

la raó. Hem d'exigir i exigim responsabilitats<br />

socials i polítiques.<br />

Arriben a casa nostra i se'ls permet viure-hi de<br />

forma legal o il·legal a xaboles, amuntegats i<br />

sense les mínimes condicions de vida. Els donem<br />

salaris de fam: El Ejido té el major nombre de<br />

"cases" sense aigua corrent i, en canvi, ocupa el<br />

primer lloc en venda de Mercedes en un any.<br />

A Barcelona, des de fa algun temps ens arriben<br />

alguns nens magribins després de passar per<br />

duríssimes travesses. Els condemnem a una vida<br />

incerta. Les seves necessitats d'adolescents<br />

immigrants no es cobreixen, se'ls nega la<br />

documentació i la seva vida quotidiana es<br />

deteriora per moments, convertint-los<br />

d'indocumentats en <strong>del</strong>inqüents.<br />

Sense entrar a fons en el tema, avui volem<br />

deixar constància que estem construint un<br />

polvorí, que estem trepitjant drets fonamentals<br />

d'infants i adults. És fàcil explotar-los, perseguirlos<br />

i expulsar-los, però avui, més que mai, cal<br />

respectar-los, legalitzar-los, oferir-los mitjans<br />

adequats. De no fer-ho, podem arribar a un pou<br />

fosc, on manin la intolerància i la violència<br />

racista. De no fer-ho, pot ser massa tard.<br />

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA<br />

Navas<br />

93 340 62 49<br />

Ntra. Sra. de la Salut<br />

93 204 86 04<br />

Ntra. Sra. <strong>del</strong> Port<br />

93 431 30 16<br />

Nou de la Rambla<br />

93 441 01 83<br />

Paraguai-Perú<br />

93 278 06 93<br />

Parc<br />

93 221 04 87<br />

Parc de l'Escorxador<br />

93 325 00 44<br />

Parc la Vall d'Hebron<br />

93 428 68 66<br />

Penitents-Taxonera<br />

93 420 20 97<br />

Poblenou<br />

93 266 44 41<br />

Poble Sec<br />

93 441 36 65<br />

Polvorí<br />

93 432 36 42<br />

Porta<br />

93 359 44 60<br />

Prosperitat<br />

93 276 30 15<br />

Provençals Verneda<br />

93 307 46 95<br />

Racó de les Corts<br />

93 440 48 50<br />

Rambles<br />

93 317 29 40<br />

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars<br />

I la seva distribució és gratuïta<br />

CARTES<br />

DELS<br />

LECTORS<br />

Ens han robat el Tibidabo!<br />

Aquesta és l'exclamació que em va<br />

sortirl'Liltim diaque vaig pujaral Tibidabo<br />

i em vaig trobar amb unes tanques que<br />

envoltaven tot el cim i per entrar-hi calia<br />

pagar entrada. Fa anys i no hi havia<br />

tomat més. Pensen com jo la majoria<br />

de ciutadans que hi pujaven molt sovint<br />

a passar unes hores de festa. El més<br />

atraient era la vista de la ciutat.<br />

Vaig pensar que no s'acceptaria<br />

aquesta mesura i que plourien les<br />

queixes de les entitats veïnals, però<br />

no, ningú va dir res i així va continuar.<br />

Però el que no es digués res no vol dir<br />

que s'hi estès d'acord, i la resposta ha<br />

estat enèrgica: ja no s'hi puja.<br />

Quan em vaig assabentar de la crisi<br />

econòmica <strong>del</strong> Tibidabo, em vaig<br />

alegrar -ho sento pels petits accionistes,<br />

però es deu a l'error de<br />

plantejament de futur-. Van voler fer el<br />

negoci més lucratiu i van matar la<br />

Raval<br />

93 441 77 21<br />

Roquetes<br />

93 359 65 72<br />

Ronda Sant Antoni<br />

93 442 24 12<br />

Ronda Sant Pere<br />

93 317 31 39<br />

Sagrada Família<br />

93 246 53 19<br />

Sagrera<br />

93 408 13 34<br />

Sant Andreu<br />

93 93 345 96 98<br />

Sant Antoni<br />

93 423 93 54<br />

Sant Cristòfol<br />

93 432 34 71<br />

Sant Genis<br />

93 417 03 67<br />

Sant Gervasi<br />

93 211 81 65<br />

Sant Gregori<br />

93 200 13 04<br />

Sant Martí Provençals<br />

93 314 17 04<br />

Sant Ramon Nonat<br />

93 440 10 11<br />

Sants<br />

93 331 10 07<br />

Sarrià<br />

93 204 90 58<br />

Sudoest <strong>del</strong> Besòs<br />

93 278 18 62<br />

Torre Baró<br />

93 276 09 48<br />

Torre Llobeta<br />

93 429 07 06<br />

Tres Torres<br />

93 205 77 89<br />

Triangle de Sants<br />

93 431 75 45<br />

Trinitat Nova<br />

93 353 88 44<br />

Trinitat Vella<br />

93 274 19 58<br />

Turó de la Peira<br />

93 358 06 95<br />

Uf»-M BartKíà-Sta Marganda-Peneides<br />

93 317 16 11<br />

Vallbona<br />

93 354 89 82<br />

Verdum<br />

93 276 02 30<br />

Verneda Alta<br />

93 314 58 13<br />

Via Trajana<br />

93 313 61 68<br />

Xile<br />

93 440 85 08<br />

Zona Sud Sant Andreu<br />

93 346 72 03<br />

Zona Universitària<br />

93 401 77 43<br />

Canvis: Montse Ayats<br />

Telèfon 93 412 76 00<br />

EL ROTO<br />

gallina <strong>del</strong>s ous d'or. El Tibidabo no és<br />

un parc d'atraccions, és la muntanya<br />

més estimada <strong>del</strong>s barcelonins. Pujarhi<br />

era una excursió. Com deia el<br />

treballador entrevistat a Carrer:<br />

"L'encant i el futur <strong>del</strong> Tibidabo són la<br />

muntanya i la vista sobre la ciutaf.<br />

Jo no entenc com es va permetre<br />

tancartotel cim; només han deixat una<br />

petita franja on, amuntegats, es divisa<br />

la ciutat. És que es podia vendre el<br />

Tibidatx) a una empresa privada? Em<br />

vaig quedar de pedra. Estem d'acord<br />

que es cobrinels serveis, però la llibertat<br />

de passejar-hi no es pot cobrar.<br />

Dolors Martínez<br />

• Nota de redacció<br />

A finals de gener la Seguretat Social va<br />

subhastar les propietats <strong>del</strong> Tibidabo.<br />

L'Ajuntament va exercir el seu dret de<br />

retracta i, per 1748 milons, s'ha erigit<br />

en propietari <strong>del</strong> parc, que reobrirà a<br />

l'abril sota gestió municipal.<br />

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el<br />

proper mes de abril.<br />

NO AL BARCA 2000 - httD://members.es.tripod.de/b2000no

3<br />

I.a Veu <strong>del</strong><br />

CARRER gener-febrer de 2000 CRÒNICA<br />

Votar contra el deute extern<br />

ALBERT RECIO<br />

A més de per la convocatòria electoral,<br />

el proper 12 de març la ciutadania de<br />

moltes ciutats d'arreu <strong>del</strong> país ha estat<br />

convocada per un ampli ventall d'organitzacions<br />

cíviques a participar en el<br />

referèndum per l'atxjlició <strong>del</strong> deute<br />

extern <strong>del</strong>s països més pobres <strong>del</strong><br />

món. Una qüestió que a moltes persones<br />

pot semblar quasi esotèrica, però<br />

que constitueix un <strong>del</strong>s greus problemes<br />

que afecta milions de persones<br />

als països més pobres <strong>del</strong> món.<br />

Algunes xifres poden donar informació<br />

sobre aquesta qüestió. Cada<br />

ciutadà d'un paíssubdesenvolupatque<br />

arriba al món té un deute de 444 dòlars.<br />

Potser encara més important és el que<br />

han de pagar aquests països cada any<br />

en forma d'interessos i devolució <strong>del</strong><br />

deute {el servei <strong>del</strong> deute). Això representa<br />

el 18,4% <strong>del</strong> valor total de llurs<br />

exportacions, el que significa que una<br />

part <strong>del</strong>s ingressos extems <strong>del</strong> país<br />

s'evaporen en pagaments financers.<br />

Un pagament que és cinc vegades<br />

més gran que el que reben aquests<br />

països en forma d'ajut exterior. En<br />

definitiva els països pobres estan enviant<br />

cada any recursos financers cap<br />

als països rics en detriment de les<br />

despeses internes necessàries per mi-<br />

Itorar les condicions de vida <strong>del</strong>s seus<br />

habitants.<br />

* Origen de l'endeutament<br />

Aquest endeutament té un origen divers.<br />

Una part és endeutament públic:<br />

els governs van demanar préstecs per<br />

finançar inversions, encara que molts<br />

cops aquests diners s'han esmerçat<br />

en despeses militars, construccions<br />

monumentals o simplement en les<br />

xarxes de corrupció existents a molts<br />

d'aquests països. En altres-especial-<br />

• Coincidint amb les eleccions generals, molts<br />

col·lectius de tot tipus, agrupats en la Xan

4 CRÒNICA<br />

i.a veu íttfi<br />

CARRER<br />

gener-febrer de 2000<br />

Desapareixen els Centres de Planificació Familiar<br />

ELIA HERRANZ<br />

Fonts de l'Ajuntament i la Generalitat<br />

asseguren que no només<br />

es mantindrà si no que es<br />

millorarà el servei de planificació<br />

familiar, però la manera en<br />

que s'ha portat a terme el traspàs,<br />

sense informar les entitats<br />

veïnals ni les usuàries, ha encès<br />

el llum d'alarma.<br />

Entre els mesos de novembre<br />

i gener s'han tancat tots els<br />

centres municipals exceptuant<br />

el d'Horta (Torre Llobeta), on<br />

usuàries i veïnat han imposat<br />

una sèrie de condicions abans<br />

d'acceptar el canvi. El nou servei<br />

es trasllada als ambulatoris<br />

<strong>del</strong>s Centres d'Atenció Primària<br />

<strong>del</strong>s districtes.<br />

El que preocupa és si els ambulatoris<br />

estan en condicions<br />

d'assumir la tasca que es feia<br />

als Centres de Planificació Familiar.<br />

Oberts l'any 1978 després<br />

d'un pacte entre veïnat,<br />

professionals i consistori, van<br />

omplir un buit en l'atenció a les<br />

dones (també als homes) respecte<br />

les qüestions relacionades<br />

amb el sexe, fins llavors<br />

obviades institucionalment.<br />

Els centres donaven informació<br />

i orientació sobre l'anticoncepció,<br />

educació sanitària, atenció<br />

a la problemàtica individual<br />

o de parella sobre la sexualitat,<br />

diagnòstic i tractament de malalties<br />

i assistència social i psicològica.<br />

Una tarda a la setmana<br />

estava dedicada específicament<br />

a joves. L'equip, format<br />

no només per ginecòlegs<br />

sinó també per altres professionals<br />

(psicòlegs, assistents socials),<br />

atenia la gent en un espai<br />

específic assegurant l'anonimat<br />

i l'exclusivitat <strong>del</strong> servei.<br />

"Em trobo molt bé aquí -explica<br />

Maria, usuària <strong>del</strong> centre de<br />

Torre Llobeta- El dia que em<br />

van obrir l'historial em van explicar<br />

i ensenyar tots els anticonceptius<br />

que tenia a l'abast.<br />

Sempre que els he trucat per<br />

una urgència m'han atès ràpidament,<br />

i el més important de<br />

tot, tenen temps d'escoltar-te.<br />

\U^ Escola Professional<br />

de la Dona<br />

Diputació de Barcelona<br />

LA NARRATIVA REALISTA A FRANÇA<br />

Dates: <strong>del</strong> 9 de març a l'I de juny<br />

Horari: dijous de 9 a 11 h.<br />

ANGLÈS PER A VIATJAR<br />

Dates: <strong>del</strong> 7 d'abril al 19 de juny<br />

Horari: divendres de 10 a 12h.<br />

CONFECCIÓ DE COLLS í MÀNIGUES<br />

Dates: <strong>del</strong> 4 d'abril al 30 de maig<br />

Horari: dimarts i dijous de 9 a 11 h.<br />

En un país on només es parla de sexe per fer acudits o agitar la por de<br />

la sida, l'Ajuntament tanca els centres de plàning <strong>del</strong>s barris després de<br />

21 anys d'història. El traspàs a la Seguretat Social (amb el nom de Pla<br />

Sanitari d'Atenció a la Dona) fa témer que un servei social global es torni<br />

només sanitari i es perdin serveis, qualitat i esperit progressista.<br />

Centres de plàning com el de Torre Llobeta asseguren l'anonimat i exclusivitat <strong>del</strong> servei.<br />

Et tracten amb molta <strong>del</strong>icadesa<br />

i paciència, sense presses.<br />

Dubto molt que a l'ambulatori<br />

passi el mateix". Chelo García,<br />

treballadora <strong>del</strong> centre, ens parla<br />

<strong>del</strong>s criteris que es fan servir<br />

per atendre les persones usuàries:<br />

"Prioritzem la contracepció<br />

o la interrupció voluntària de<br />

l'embaràs. Donem preferència<br />

als grups de risc, les ètnies, les<br />

persones amb problemes socials<br />

greus. Aquestes persones<br />

no poden esperar, no poden trobar-se<br />

cap trava burocràtica. I<br />

els joves. Les adolescents representen<br />

l'únic grup on no ha<br />

baixat el nivell d'embarassos.<br />

Molts no usen anticonceptius,<br />

ni pensen en les malalties de<br />

transmissió sexual. Encara tenen<br />

molts estereotips per manca<br />

d'educació".<br />

• Una nova etapa<br />

De moment, les entitats que negoc/enamb<br />

les institucions el traspàs<br />

d'aquest servei demanen un<br />

compromís per escrit que especifiqui<br />

els serveis que s'oferiran.<br />

Marcel·la Güell, de la comissió de<br />

sanitat de la <strong>Favb</strong>, pensa que és<br />

molt probable que es doni una<br />

SEMINARIS 2000<br />

Dates de matriculació a partir <strong>del</strong> 3 d'abril<br />

COMPLEMENTS LLENCERIA DE NADÓ<br />

Dates: <strong>del</strong> 5 d'abril al 28 de juny<br />

Horari: dimecres de 10 a 12h.<br />

CUINA RÀPIDA<br />

Dates: <strong>del</strong> 27 d'abril al 25 de maig<br />

Horari: dijous de 9 a 11:30h.<br />

LES FLORS A LA CUINA<br />

Dates: <strong>del</strong> 5 de maig al 2 de juny<br />

Horari: divendres de 17 a 19h.<br />

DANI CODINA<br />

manca de coordinació i de control<br />

donada la multiplicació d'interlocutors.<br />

Alguns centres continuen<br />

depenent de l'Ajuntament i altres<br />

de la Generalitat. Molts <strong>del</strong>s especialistes<br />

que atendran el servei<br />

vénen de diferents hospitals amb<br />

polítiques diferents depenent de<br />

la zona. El canvi d'ubicació i el fet<br />

que el servei l'assumeixin uns professionals<br />

(ginecòlegs i llevadores)<br />

que ja tenien assignades altres<br />

funcions, amb llistes d'espera<br />

considerables, fa imprescindible<br />

una millora d'infraestructures<br />

i uns horaris adequats a les necessitats<br />

d'aquest servei.<br />

Carrer Pere Coromines, s/n<br />

Tels. 93 443 15 13 - 93 443 13 11<br />

Fax. 93 443 14 12<br />

CUINA DE L'ARROS<br />

Dates: <strong>del</strong> 8 de maig al 5 de juny<br />

Horari: dilluns de 19a21h.<br />

CUINA I SALUT<br />

Dates: <strong>del</strong> 4 de maig a l'I de juny<br />

Horari: dijous de 16:30 a 18:30h.<br />

BOCINS DE NATURA<br />

Dates: <strong>del</strong> 2 de maig al 14 de juny<br />

Horari: dimarts de 10 a 12h.<br />

Per més informació sobre els continguts <strong>del</strong>s cursos, truqueu al telèfon 93.443.15.13 de 9 a 13 i de 16 a 20 h.<br />

Güell encara va més enllà:<br />

"Tenim por que un servei concebut<br />

com a global es medicalitzi<br />

i que processos que són normals<br />

i naturals es tractin com<br />

patologies. El mateix nom <strong>del</strong><br />

servei. Pla Sanitari d'Atenció a<br />

la Dona, no sembla ser el més<br />

adient perquè un noi adolescent,<br />

per exemple, hi vagi a preguntar<br />

qualsevol dubte".<br />

Un altre tema a part és la predisposició<br />

<strong>del</strong>s i les professionals.<br />

Molts poden veure's amb l'obligació<br />

de donar uns serveis als quals<br />

són contraris ideològicament i declarar-se<br />

objectors de consciència.<br />

L'atenció a menors d'edat (els<br />

quals, en aquests casos, és més<br />

que probable que no hi vagin<br />

acompanyats <strong>del</strong>s pares), l'assistència<br />

abans i després de l'avortament<br />

i la informació sobre contracepció<br />

són qüestions <strong>del</strong>icades<br />

en aquest sentit.<br />

"ATo volem que un<br />

servei concebut<br />

com a global es<br />

medicalitzi",<br />

adverteix la<br />

comissió de<br />

sanitat de la <strong>Favb</strong><br />

Anna, de l'associació de veïns<br />

d'Horta, resumeix el sentiment<br />

que han expressat moltes dones<br />

davant l'assistència en qüestions<br />

de sexualitat: "Si les dones no<br />

són ben tractades, si no se senten<br />

còmodes, se n'aniran a la privada<br />

i punt. No hem lluitat 20<br />

anys perquè passi això". <strong>La</strong> idea<br />

general és que els centres de<br />

planificació familiar han garantit<br />

uns drets (a la informació, a l'educació<br />

sexual) que en molts casos<br />

la família, i en menor mesura,<br />

l'escola, no estaven en condicions<br />

d'oferir, i que tenen molt a<br />

veure amb la llibertat de la persona.<br />

Aquest és el repte per la nova<br />

etapa que comença.<br />

Brigades de<br />

Solidaritat<br />

Estiu 2000<br />

CUBA<br />

PROJECTE: Reforma <strong>del</strong> "Centro de<br />

Ensenanza Carlos Apache"<br />

LOCALITZACIÓ: Matanzas<br />

EL SALVADOR<br />

PROJECTE; Alfabetització de dones a la Regió<br />

<strong>del</strong> Bajo Lennpa<br />

LOCALITZACIÓ: Tecoluca-Bajo Lempa<br />

NICARAGUA<br />

PROJECTE: Pla de repoblació d'arbres fruiters<br />

de zones desertitzades<br />

LOCALITZACIÓ: San Francisco Libre<br />

LÍBAN<br />

PROJECTE: Suport a l'ampliació <strong>del</strong> Centre<br />

Sanitari <strong>del</strong> SPL (Socors Popular Libanès)<br />

LOCALITZACIÓ: Sidó<br />

Associació Catalana per la Pau<br />

Rda. Sant Pere, 44, ent. la.<br />

Tel/Fax:93 319 36 82<br />

e-mail: acp@pangea.org

5<br />

I.a Veu dfl<br />

CARRER gener-febrer de 2000 CRÒNICA<br />

<strong>La</strong> nueva lev de extranjería<br />

MIGUEL PAJARES<br />

<strong>La</strong> nueva ley de extranjería, vigents<br />

desde el 1 de febrero de 2000,<br />

ha cambiado sustancialmente el<br />

marco legal en el que se desenvuelve<br />

la inmigración, però no lo ha<br />

cambiado <strong>del</strong> todo. Se trata de una<br />

ley bastante avanzada por lo que<br />

se refiere a los derechos de los<br />

inmigrantes que estan dentro de<br />

nuestro país, però que no cambia<br />

casi nada para los que quieren<br />

venir (salvo que la denegación <strong>del</strong><br />

visado de entrada tiene que ser<br />

motivada) ya que se mantienen los<br />

mismos requisitos de entrada (visado,<br />

oferta de empleo, etc.)- Sus<br />

características mas positivas a<br />

destacar son los derechos que reconoce,<br />

tanto para los extranjeros<br />

con residència legal, como para<br />

aquellos que se hallan en situación<br />

irregular. <strong>La</strong> asistencia sanitària,<br />

por ejemplo, que sirvió de motivo<br />

para buena parte de los debatés<br />

previos a la aprobación de la ley,<br />

se resolvió estableciendo el derecho<br />

a la plena atención mèdica y<br />

sanitària (no solamente en casos<br />

de urgència, como algunos pretendían)<br />

para todos los extranjeros,<br />

tanto los que disponen de residència<br />

legal como los que no, con el<br />

único condicionante de estar empadronades<br />

en un municipio. Con<br />

ello se otorgó este derecho a los<br />

inmigrantes irregulares (ya que estos<br />

no han de tener -en principioningún<br />

impedimento para empadronarse),<br />

lo que ha supuesto un<br />

importante paso a<strong>del</strong>ante en el reconocimiento<br />

de derechos bàsicos<br />

a todas las personas con independència<br />

de su situación legal de<br />

residència.<br />

Se trata de una<br />

ley bastante<br />

avanzada por lo<br />

que se refiere a los<br />

derechos de los<br />

inmigrantes que<br />

estan dentro de<br />

nuestro país, però<br />

que no cambia<br />

casi nada para los<br />

que quieren venir<br />

Al igual que lo establecido respecto<br />

a la atención sanitària, también<br />

se otorgó el derecho a la educación,<br />

incluyendo el pleno acceso a<br />

becas, para todos los inmigrantes,<br />

también los irregulares. Y lo mismo<br />

se hizo respecto a la justícia gratuïta<br />

en casos de necesidad, a las ayudas<br />

para acceder a la vivienda, etc. También<br />

se establecieron los derechos<br />

de asociación, reunión, sindicación,<br />

etc, con el mismo criterio. <strong>La</strong> ley<br />

concede, como es lógico, mayores<br />

derechos a los residentes legales,<br />

però para los irregulares otorga una<br />

sèrie de derechos fundamentales<br />

que constituyen la parte mas avanzada<br />

de esta ley.<br />

Para los inmigrantes en situación<br />

irregular establece, ademàs,<br />

el derecho a solicitar la residència<br />

<strong>La</strong> entrada en vigor, el 1 de febrero, de la nueva legislación sobre<br />

inmigración ofrece mas derechos y posibilidades para luchar en<br />

favor de la integración social, però sigue sin facilitar el acceso libre<br />

al trabajo y la llegada de nuevos inmigrantes<br />

• Los inmigrantes ya tienen derechos de asociación, reunión y sindicación.<br />

si llevan dos anos en Espana y<br />

disponen de medios económicos<br />

de vida (lo que se traduce normalmente<br />

en tener oferta de empleo).<br />

Esta medida rompé dràsticamente<br />

con el planteamiento de la ley anterior,<br />

cuando decía que para solicitar<br />

la residència se debía estar<br />

"en situación legal en Espafia". No<br />

se elimina la irregularidad, ya que<br />

seguiran padeciéndola durante un<br />

tiempo aquellos que entren porvías<br />

no legales, però dice que ya nadie<br />

estarà mucho mas de dos afios en<br />

esta situación, y ello constituye uno<br />

de los apartados de la ley que<br />

tienen efectes positives mas inmediates<br />

sobre la situación de las<br />

personas inmigradas.<br />

También es remarcable que la<br />

expulsión serà, con la nueva ley de<br />

extranjería espafiola, de difícil aplicación<br />

a los inmigrantes si su único<br />

pecado es hallarse en situación<br />

irregular (la expulsión se aplicarà<br />

principalmente en casos relacionades<br />

con la <strong>del</strong>incuencia). Con la<br />

ley <strong>del</strong> 85 la mayor parte de las<br />

expulsiones de extranjeros que se<br />

ejecutaban estaban motivadas per<br />

la carència <strong>del</strong> permiso de residència,<br />

y las ejecutaba la policia sin<br />

intervención de los jueces. Estos<br />

también ordenaban algunas expulsiones<br />

per causas <strong>del</strong>ictivas, pere<br />

eran las menes numerosas. En las<br />

expulsiones peliciales (por irregularidad)<br />

les jueces sóie intervenían<br />

para autorizar el internamiento de<br />

les extranjeros durante la tramitación<br />

<strong>del</strong> expediente de expulsión.<br />

Con la nueva ley, este internamiento<br />

ya no se puede aplicar a<br />

inmigrantes en situación irregular<br />

(se puede seguir aplicando para<br />

casos vinculades con la <strong>del</strong>incuen­<br />

cia), y ademàs, la estancia irregular,<br />

o hallarse trabajando sin permiso<br />

de trabajo, ya ne se definen<br />

como motives de expulsión. Ello<br />

ne quiere decir que una aplicación<br />

muy restrictiva, o mejer dicho, muy<br />

retercida, de la ley, no permita expulsar<br />

a los irregulares, ya que en<br />

su redactado hay zenas cenfusas<br />

que pedrían ser utilizadas en ese<br />

sentido; pere lo que se desprende<br />

<strong>del</strong> conjunte de su articulado es<br />

que para les irregulares lo que se<br />

ofrece es la regularización.<br />

Los aspectes mas criticables estan,<br />

sobre tede, en la parte relacionada<br />

con el acceso al trabajo. Se<br />

ha mantenide el permiso de trabajo,<br />

lo que quiere decir que también<br />

se mantienen les permisos de residència<br />

que no dan derecho a trabajar.<br />

El derecho al trabajo, que<br />

también es un derecho fundamental,<br />

no ha corrido la misma suerte<br />

que etros, como los que senalàbamos<br />

màs atràs, que sí se han recenocido<br />

para todas las personas.<br />

En este caso ni siquiera se ha<br />

reconecide para todos los residentes,<br />

y seguirà habiendo esos permisos<br />

de "residència sin trabajo"<br />

que sobre todo se conceden a los<br />

cónyuges reagrupados, generalmente<br />

las mujeres, y que constituyen<br />

un factor màs de discriminación<br />

de la mujer inmigrada. <strong>La</strong> alternativa<br />

a ello estaba en eliminar<br />

el permiso de trabajo, receneciende<br />

el derecho a trabajar a todas las<br />

personas a las que se concediese<br />

el de residència (aun cuande, para<br />

la concesión de éste se requiriese<br />

una oferta de empleo o cualquier<br />

otra de las condiciones que la pròpia<br />

ley marca).<br />

También se ha mantenide el cri­<br />

LLUÍS SALOM<br />

terio de "preferència nacional" en<br />

el empleo, estableciendo que los<br />

nuevos permisos no se pueden dar<br />

para aquellos sectores laberales<br />

en les que los espafioles sean también<br />

demandantes de empleo. Esta<br />

es una medida restrictiva para la<br />

inmigración que se suma al contingente<br />

que limita las nuevas entradas.<br />

Sobre este el Pariamento Eurepeo,<br />

en febrero de 1999, sefialó<br />

que les países que limitaban la<br />

inmigración per un centingente no<br />

debían afiadir otra limitación como<br />

la preferència nacional en el em­<br />

pleo. Aquí se mantienen ambas.<br />

También relacionado con el trabajo,<br />

seguimes sin tener mecanismes<br />

eficaces para combatir la<br />

sobreexpletación a la que algunas<br />

empresas someten a las personas<br />

en situación irregular (trabajando<br />

sin contrato, en condiciones infe-<br />

rieres a las sehaladas por el cenvenio,<br />

etc). Si interviene la Inspección<br />

de Trabajo en estàs empresas<br />

los màs danados son los pròpies<br />

inmigrantes que pueden ser expulsades,<br />

lo que dificulta enormemente<br />

la lucha sindical centra estàs<br />

situaciones de sobreexpletación.<br />

Lo que se reclamo, para introducir<br />

en la nueva ley de extranjería, fue<br />

que el acta de la Inspección sirviese<br />

para regularizar a los inmigrantes,<br />

pere ne se legró. Ésa sigue<br />

siendo una asignatura<br />

pendiente.<br />

Se ha mantenido<br />

el permiso de<br />

trabajo, lo que<br />

quiere decir<br />

que también se<br />

mantienen los<br />

permisos de<br />

residència que<br />

no dan derecho<br />

a trabajar<br />

Decíamos al principio que lo<br />

que ne ha cambiado la nueva ley<br />

es el sistema de regulación de la<br />

entrada de nuevos inmigrantes.<br />

Para estos sigue exigiende que<br />

dispengan de una oferta de empleo<br />

con la que deben presentarse<br />

en un censulado espafiol de su<br />

país de origen y solicitar un visado<br />

de entrada para venir a trabajar.<br />

Tal sistema ne hace accesible<br />

la entrada legal para quienes quieren<br />

venir a nuestro país para trabajar.<br />

Aunque las nuevas entradas<br />

se limiten por un centingente<br />

anual, cosa que no discutimos,<br />

no deberían estar condicienadas<br />

por la dispesición de la oferta de<br />

empleo. Cabria aquí contemplar<br />

otras posibilidades como la de la<br />

acogida, es decir, etergar también<br />

visados de entrada en les<br />

cases en les que el aspirante a<br />

migrar a nuestro país dispenga<br />

de familiares aquí que garanticen<br />

su acogida para un període de<br />

búsqueda de empleo. Esta alternativa<br />

ha side incluida en la ley de<br />

inmigración italiana <strong>del</strong> 1998.<br />

Con sus virtudes y defectes,<br />

tenemes una nueva ley que es<br />

incomparablemente mejer que la<br />

que había y que ofrece amplias<br />

posibilidades para trabajar en favor<br />

de la integración social de la<br />

población inmigrada. Les derechos<br />

de las personas inmigradas<br />

estan ahora màs clares, son màs<br />

amplies, aunque tedavía falte<br />

mucho para alcanzar una verdadera<br />

equiparación de derechos<br />

con los nacionales, y aunque tampeco<br />

se haya mejerado el sistema<br />

de entrada para que las vías<br />

legales de inmigración sean màs<br />

accesibles.<br />

Miguel Pajares es presidente de<br />

CITE, responsable de migraciones<br />

de CCOOy autor <strong>del</strong> libro "<strong>La</strong> inmigración<br />

en Espana", editado por<br />

Icaria.

6 CRÒNICA CARRER gener-febrer de 2000<br />

No a les respostes<br />

repressives a menors<br />

Arran de l'actuació policial contra menors immigrants que viuen als carrers de<br />

Ciutat Vella, una colla d'entitats va redactar aquest manifest per donar a conèixer<br />

la situació real d'aquestes criatures i esborrar la imatge de <strong>del</strong>inqüents que<br />

alguns mitjans els atribueixen<br />

MANIFEST<br />

El darrer dimecres dia 26 de gener<br />

va sortir a la premsa la notícia de la<br />

detenció de 87 menors magribins en<br />

una redada a Ciutat Vella. Aquesta<br />

informació no es correspon amb la<br />

realitat, els detinguts no eren 87 i els<br />

menors eren una ínfima minoria.<br />

Aquest fet i la forma de presentarlos<br />

fa que una vegada més es criminalitzi<br />

aquests menors, plantejant el<br />

tema com un problema d'ordre públic<br />

i donant únicament respostes<br />

repressives. S'estan presentant<br />

aquests menors com si estiguessin<br />

al carrer per la seva pròpia voluntat,<br />

quan des de diverses fonts -que<br />

inclouen els educadors-es- que porten<br />

temps treballant en aquest camp,<br />

es constata que són nens que vénen<br />

al nostre país amb expectatives de<br />

treballar empesos pel deteriorament<br />

de les condicions de vida als seus<br />

països d'origen.<br />

És al nostre país on davant la<br />

insuficiència i inadequació <strong>del</strong>s recursos<br />

per garantir la seva inserció i<br />

de la situació d'indocumentació i<br />

precarietat, han de viure al carrer<br />

amb el que això comporta, entrant<br />

en processos de cronificació i deteriorament.<br />

Com a rerafons d'aquesta situació<br />

existeix l'incompliment per part<br />

de l'Administració de la Llei de Protecció<br />

<strong>del</strong> Menor i <strong>del</strong>s acords de la<br />

Convenció de Nacions Unides <strong>del</strong>s<br />

Drets <strong>del</strong>s Infants, subscrita per Espanya<br />

l'any 1990 que obliguen a<br />

l'Administració a garantir la tutela i la<br />

documentació de tots els menors.<br />

Aquesta postura reflecteix una manca<br />

de voluntat política per part de les<br />

Administracionsdesolucionaraquest<br />

problema. Això es fa més palès en la<br />

mesura en que en altres autonomies<br />

-Andalusia i Euskadi (Guipúscoa)estan<br />

desenvolupant un sistema al­<br />

ternatiu adequat a aquests menors.<br />

En aquests llocs s'està procedint a la<br />

tutela i documentació, amb resultats<br />

molt satisfactoris en relació a la inserció<br />

social i laboral.<br />

<strong>La</strong> realitat a Catalunya és que<br />

davant la impossibilitat de documentació<br />

aquests joves que havien començat<br />

a fer processos d'inserció<br />

positius veuen trencades les seves<br />

expectatives.<br />

D'altra banda laxarxa de la Direcció<br />

General d'Atenció a la Infància no respon<br />

a les necessitats <strong>del</strong>s infants i<br />

adolescents d'aquí, molt menys a les<br />

d'aquests nois, provinentsd'altrescultures<br />

amb experiències i expectatives<br />

dispars.<br />

Pensem que calen respostes educatives<br />

urgents que passin per l'exigència<br />

a les administracions locals,<br />

autonòmiques i estatals que acompleixin<br />

la llei, documentant-los i al mateix<br />

temps que s'obrin els recursos ade­<br />

EL DESENVOLUPAMENT,<br />

UN DRET DE TOTS ELS POBLES<br />

El passat mes de gener s'endegà la segona edició de la Campanya de<br />

Sensibilització Nord/Sud "EL DESENVOLUPAMENT, UN DRET DE<br />

TOTS ELS POBLES" dirigida a la població catalana i realitzada conjuntament<br />

per la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d'ONGD i el Fons Català<br />

de Cooperació.<br />

<strong>La</strong> campanya, que és una crida a la reflexió i al debat, vol obrir els màxims<br />

espais de participació i cooperació possibles, ampliar i enfortir les xarxes de<br />

cooperació ja existents, promoure activitats en aquest camp i contribuir a la<br />

participació de la ciutadania apropant-la al món de la cooperació i a la<br />

comprensió de l'actual marc de desequilibris i desigualtats sota el qual<br />

coexisteixen els països <strong>del</strong> Nord i <strong>del</strong> Sud.<br />

Durant els 3 mesos de campanya es realitzaran activitats arreu de<br />

Catalunya. Posant en pràctica aquest principi de descentralització ja s'han<br />

organitzat al voltant d'una trentena d'actes des <strong>del</strong>s diferents municipis i les<br />

diverses entitats i associacions.<br />

<strong>La</strong> Campanya es tancarà el proper diumenge 26 de març al recinte de la<br />

Universitat Central de Barcelona amb una Festa Final oberta a tothom<br />

que durarà tot el dia, des de les 11 <strong>del</strong> matí fins les 8 <strong>del</strong> vespre. L'acte<br />

comptarà amb la participació de diverses ONGD, hi haurà activitats per als<br />

més petits: tallers d'artesania, de trenes, de percussió, jocs interactius, teatre,<br />

titelles, actuacions musicals... i per als més grans: exposicions, vídeos,<br />

degustacions de menjars... i finalitzarà amb una actuació musical.<br />

Per rebre més informació de la campanya poseu-vos en contacte amb la<br />

Secretaria de l'organització<br />

Portaferrissa, 13 bis, entl. 1"- 08002- BARCELONA<br />

Tel. (93) 4122602<br />

E- mail: desenvolupament@pangea.org<br />

quats: acollida<br />

nocturna segura i<br />

processos d'inserció<br />

social i laboral<br />

adequats.<br />

Càritas Diocesana<br />

de Barcelona,<br />

SOS Racisme,<br />

Casals <strong>del</strong>s<br />

Infants <strong>del</strong> Raval,<br />

Treball Social<br />

sense Fronteres,<br />

CCOO, Ibn Batuta,<br />

Plataforma en<br />

Defensa <strong>del</strong>s Menors<br />

Immigrants,<br />

Infància Viva-Meninos<br />

i Meninas<br />

da rua, <strong>Favb</strong>,<br />

ADESCI, Asodación<br />

Espafmia de<br />

Amistad con los<br />

Pueblos Àrabes. BARTUMEUS<br />

a CAMPANYA<br />

ut SENSIBILITZACIÓ<br />

El 4csen^?!üpaiiieíi*f<br />

UN DRET DE TOTS ELS POBLES<br />

Nord/Sud<br />

ti GENER 1 MARC<br />

2000

<strong>La</strong> Veu Uel<br />

gener-febrer de 2000 CARRER CRÒNICA<br />

Barcelona tindrà un PAM ambigu<br />

MARTA PLUJA<br />

El consistori va fer l'aprovació inicial<br />

d'aquest document el 26 de<br />

novembre de l'any passat i es va<br />

tancar el període d'al.legacions<br />

amb una l'Audiència Pública ei 20<br />

de desembre. Encara no es va<br />

tenir un mes per estudiar el cartipàs,<br />

debatir-lo en el si de les entitats<br />

i redactar-ne les objeccions<br />

i les propostes. Un temps molt<br />

curt. Tot i que segons Xavier<br />

Casas, primer tinent d'alcalde,<br />

s'han tingut en compte suggeriments<br />

fets per carta i correu electrònic<br />

com si fossin veritables<br />

al·legacions, en un enorme esforç<br />

perquè tothom hi pogués dir<br />

la seva.<br />

Casas va dir en l'Audiència Pública<br />

que la gestió municipal té la<br />

intenció d'assolir dos objectius bàsics<br />

en aquesta legislatura, l'ocupació<br />

i la cohesió social, seguint<br />

tres estratègies essencials: qualitat<br />

i espai urbà (zones verdes,<br />

mobilitat i seguretat), cohesió i<br />

igualtat social (serveis, equipaments<br />

i polítiques de benestar social)<br />

i innovació i creixement (la<br />

ciutat com a referent en recerca i<br />

desenvolupament).<br />

Unes aspiracions molt lloables<br />

i engrescadores, certament, però<br />

• Bitllet combinat: tot i que ja<br />

hi ha hagut un intent d'integració,<br />

s'està molt lluny d'assumir la proposta<br />

veïnal d'anar de casa a la<br />

feina amb l'import d'un sol bitllet,<br />

sense apujar-ne el preu.<br />

• Ampliar l'horari de metro<br />

els dies feiners fins la 1 i<br />

els caps de setmana tancar a<br />

les 2 i obrir a les 5: cosa que,<br />

segons l'Ajuntament depèn de<br />

la solució a problemes de manteniment<br />

de les línies més que<br />

a problemes econòmics.<br />

• Tramvia <strong>del</strong> Baix<br />

Llobregat -actualment en fase<br />

de concurs-: les entitats demanen<br />

que funcioni al llarg de tot el<br />

seu recorregut per superfície, i<br />

la proposta municipal és de soterrar-lo<br />

en el circuit mig: de<br />

Francec Macià a Glòries per<br />

túnel, amb parades cada 400<br />

metres, utilitzant la línia simultàniament<br />

amb els ferrocarrils de<br />

la Generalitat. D'aquesta manera<br />

s'eludeix un cop més la responsabilitat<br />

de prioritzar veritablement<br />

el transport públic, i ferho<br />

per superfície.<br />

• Can Rigalt -que implica<br />

els ajuntaments de Barcelona<br />

i l'Hospitalet-: s'exigeix que<br />

s'inclogui i que el compromís<br />

d'incloure una partida de 200<br />

milions per a les primeres expropiacions<br />

es compleixi. Però<br />

sembla com si el consistori<br />

barceloní no hi tingués res a<br />

diri i dóna tota la responsabilitat<br />

a l'Àrea Metropolitana.<br />

• Barca 2000: és inexplicable<br />

que l'equip de govern l'inciogui<br />

en el PAM, tenint en compte<br />

que es tracta d'un projecte privat,<br />

i quan sembla que la volun­<br />

Es a punt d'aprovar-se definitivament l'eina<br />

bàsica de govern de la ciutat fins l'any 2003.<br />

El Pla d'Actuació Municipal (PAM), després<br />

d'haver passat per un període de debat i<br />

d'al·legacions, és realment insuficient<br />

que obliden, en nombrosos capítols,<br />

determinar-ne el període de<br />

realització. <strong>La</strong> <strong>Favb</strong> proposava un<br />

cronograma coherent i específic,<br />

però l'Ajuntament ha preferit mantenir-se<br />

en l'ambigüitat. Un exemple<br />

d'això és la Carta Municipal.<br />

<strong>La</strong> <strong>Favb</strong> va presentar un total<br />

de 70 al·legacions al PAM, de les<br />

quals l'equip de govern n'ha assumit<br />

una bona part, bé directament,<br />

bé tenint en compte l'acceptació<br />

de propostes d'altres<br />

entitats o perquè considera que<br />

ja queden prou especificades en<br />

el redactat original.<br />

De les propostes no recollides<br />

en el document, en destaquem 10<br />

que pera nosaltres són prioritàries<br />

i que us especifiquem en el quadre<br />

adjunt. Les altres intentarem<br />

comentar-les tot seguit.<br />

En el capítol d'infrastructures.<br />

la <strong>Favb</strong> té un especial interès per<br />

al transport públic. D'una banda<br />

perquè cobreixi el màxim <strong>del</strong> territori,<br />

però també perquè sigui accessible<br />

a tothom. Segons Xavier<br />

Casas, la millora de l'accessibilitat<br />

depèn <strong>del</strong> conveni d'infraestructures<br />

de la Generalitat i l'Estat,<br />

tot i que en el Pla de Desenvolupament<br />

d'Infraestructures s'hi<br />

proposa adaptar 40 noves estacions<br />

abans <strong>del</strong> 2010, cosa que<br />

representa una inversió de 20.000<br />

milions de pessetes, però que no<br />

arriba a garantir una cobertura<br />

<strong>del</strong> 80% per aquest mandat.<br />

Pel que fa a política de sòl i<br />

habitatge, el consistori recull totes<br />

les al·legacions presentades<br />

per la <strong>Favb</strong>, però s'oblida de les<br />

demandes per als immigrants.<br />

En referència a les polítiques<br />

de benestar social, la <strong>Favb</strong> de­<br />

Els deu punts de la <strong>Favb</strong> no contemplats<br />

tat municipal s'encamina a realitzar<br />

un Pla Director que reorganitzi<br />

la zona en qüestió a partir <strong>del</strong>s<br />

interessos no només <strong>del</strong> Barca,<br />

sinó també de la Universitat, el<br />

Club de Polo i Torre Melina, encara<br />

que sense tenir en compte la<br />

gent que viu al barri de Les Corts.<br />

El que cal, i així ho va fer constar<br />

la <strong>Favb</strong> en les seves al·legacions,<br />

és un Peri que respongui a les<br />

necessitats <strong>del</strong> barri, és a dir, de<br />

la ciutat.<br />

• Fòrum 2004: Aprofitar l'esdeveniment<br />

per donar resposta<br />

a la remo<strong>del</strong>ació integral <strong>del</strong><br />

barri de la Mina amb inversions<br />

de totes les administracions, no<br />

només de la Unió Europea. Les<br />

plusvàlues derivades de la intervenció<br />

privada han de revertir<br />

en les públiques, seguint la<br />

normativa legal urbanística i cal<br />

cobrir els dèficits d'equipaments<br />

i serveis <strong>del</strong> barri. En aquest<br />

cas, l'Ajuntament s'escuda dar-<br />

NO ESPECULEU<br />

AMB LA MODEL<br />

mana construir 25 residències<br />

per a gent gran, tenint en compte<br />

les necessitats <strong>del</strong>s barris,<br />

però en el PAM no es concreta<br />

el nombre, amb l'excusa de reclamar-les<br />

a l'administració autonòmica.<br />

Tampoc es dóna una solució<br />

clara als probemes que origina<br />

l'actual mapa sanitari i en totes<br />

les especialitats (planificació familiar,<br />

drogodependències, prevenció...),<br />

traslladant-los al<br />

Consell de Salut, però en canvi<br />

es busca demanar explicacions<br />

sobre l'Assistència Primària a<br />

la Generalitat.<br />

Sobre joventut i drets civils, és<br />

remarcable la facilitat que té l'òrgan<br />

municipal per eludir un <strong>del</strong>s<br />

temes de més candent preocupació<br />

a la ciutat: el moviment okupa.<br />

Igualment resulten ambigües<br />

les respostes donades a les<br />

al·legacions sobre el compliment<br />

de la reducció de residus, ja que<br />

no fixa un percentatge concret, o<br />

sobre la Tamgrem, ja que accepta<br />

eliminar-la <strong>del</strong> rebut de forma<br />

voluntària, però no de forma general<br />

i definitiva.<br />

En resum, aquest Pla d'Actuació<br />

té aspectes positius, però a<br />

més d'ambigu resulta insuficient.<br />

rere la posició de la Generalitat,<br />

però no pren la iniciativa ni<br />

exerceix la pressió que convindria<br />

i li pertoca exercir.<br />

• Pla de presons: Per a no<br />

definir-se en el document general,<br />

el consistori remet a altres<br />

documents específics sobre<br />

cada cas. <strong>La</strong> <strong>Favb</strong> demana<br />

que es mantingui, dignificantla,<br />

la presó de Wad Ras; la<br />

Mo<strong>del</strong> ha de convertir-se en<br />

una zona verda i d'equipaments<br />

ciutadans; la presó de<br />

la Trinitat ha de passar a ser<br />

una zona verda i habitatge<br />

social de lloguer. Totes aquestes<br />

actuacions s'han de portar<br />

a terme sense especular.<br />

• Túnel d'Horta: només s'ha<br />

pogut aconseguir de l'Ajuntament<br />

un no al peatge i al transport<br />

privat, la qual cosa significa<br />

que es deixa una porta oberta a<br />

un túnel per al transport públic,<br />

amb l'excusa de reduir la pressió<br />

de les entrades i sortides de<br />

la ciutat en vehicle privat i de<br />

potenciar el transport públic.<br />

• Si bé s'ha acceptat donar<br />

dret de vot per als immigrants,<br />

crear un campament de pas per<br />

als treballadors temporals que<br />

acostumen a desplaçar-se i a<br />

viure en caravanes pròpies sembla<br />

una proposta que els faci por<br />

i per això se'ns remet a un Programa<br />

d'Actuació <strong>del</strong> tot abstracte.<br />

• No al tancament <strong>del</strong> parc<br />

de bombers <strong>del</strong> carrer Lleida:<br />

l'Ajuntament té previst seguir el<br />

Pla d'Equipaments per a bombers<br />

de la ciutat, és a dir que no<br />

es vol fer enrere, tot i la pressió<br />

ciutadana.<br />

la Cl VTA T<br />

de la<br />

MAINADA<br />

1 R 1 ^ Aj> 'W<br />

i 1<br />

•Jr-<br />

B<br />

B<br />

Ciutat <strong>del</strong>s<br />

somnis<br />

11 aníjs<br />

De petita, sempre havia somiat una<br />

ciutat sense cotxes. El 29 d'abril de<br />

1999 es va fer el "Dia sense cotxes",<br />

aquest dia em vaig adonar<br />

que seria molt més agradable caminar<br />

pel mig <strong>del</strong>s carrers i sense<br />

soroll; però també molt més incòmode<br />

per a tots. Una ciutat no és<br />

una ciutat si no té cotxes ni soroll ni<br />

fum ni tot això que és el que fa que<br />

sigui una ciutat còmode i adaptada<br />

a tota persona.<br />

<strong>La</strong> Pedrera, la casa Batlló, la<br />

catedral, el Liceu, les fonts de<br />

Montjuïc, la Sagrada Família, les<br />

Rambles, el passeig de Gràcia, la<br />

plaça Catalunya, el Palau Sant<br />

Jordi, etc. són algunes de les coses<br />

meravelloses de Barcelona.<br />

Tenir un company de pis està<br />

molt bé, però tenir un acompanyant<br />

de pis com ara un huski, un<br />

rodwailer, un doverman, un pastor<br />

alemany o un mastí <strong>del</strong>s pirineus<br />

tancat en un pis dia i nit em sembla<br />

una bogeria i una mala passada<br />

per aquell animal.<br />

Jo sóc la personeta que més<br />

estimo els animals d'aquest món; i<br />

el que més odio en aquesta terra<br />

és que maltractin els animals tant<br />

si són gossos com si són óssos.<br />

Quan veig que un senyor que ha<br />

tornat de treballar o està de mal<br />

humor va a passejar el gos i el va<br />

estirant de la cadena <strong>del</strong> coll, a<br />

aquell pobre animal que només<br />

volia anar a fer pipí a l'escorça d'un<br />

arbre, l'amo ha de ser responsable<br />

<strong>del</strong> seu gos, tenir-ne bona cura,<br />

també a Barcelona, com ara: recollint<br />

les caques que fa el gos, educant-lo<br />

i ensenyant-li que faci el<br />

pipí als arbres.<br />

I el meu<br />

arbre?<br />

C'-i t.V'<br />

/() ant/s<br />

Visc a prop <strong>del</strong> carrer Argenteria.<br />

Jo només volia saber per què han<br />

tret un arbre molt gran i molt guapo<br />

que hi havia davant <strong>del</strong> carrer<br />

Basea. Ara hi ha una escultura<br />

amb banyes que jo no vull dir si és<br />

maca o no, l'únic que dic és què<br />

n'han fet d'aquell arbre? on l'han<br />

posat? per què no l'han deixat allà<br />

on era i posaven l'escultura una<br />

mica més enllà, dins la mateixa<br />

plaça si fa falta?<br />

Potser em contesten que està<br />

previst de col·locar nou arbrat en<br />

aquest carrer; em sembla molt bé,<br />

però aquests arbres normalment<br />

són joves i petits, i aquell que jo us<br />

dic es veia vell, però fort i gran.<br />

No entenc de botànica. Només<br />

sé que el trobo a faltar.<br />

Gràcies. Un petó.

REPORTATGE<br />

Un reportatge de<br />

Rosa Querol<br />

r.n Veu diH<br />

CARRER<br />

gener-febrer de 2000<br />

El Perú és un clar exemple d'esclavitud infantil,<br />

amb un milió i mig de criatures que treballen.<br />

D'aquestes, 433.000 tenen menys de 12 anys,<br />

i la xifra segueix en augment.<br />

Aquella mainada que no pot jugar<br />

o éeJ'trgutnent rie cap novella: 250<br />

niiliorib dé cnàíuies lieuaiièri d la força<br />

en tot el planeta, i aquesta xifra va en<br />

augment. A l'Amèrica Llatina, més de<br />

100 milions de nens i nenes no tenen<br />

garantides les seves necessitats primàries<br />

i 20 milions de menors de 14<br />

anys integren la PEA infantil (Població<br />

Econòmicament Activa).<br />

El nombre de nens i nenes que<br />

treballen a Perú va créixer a partir <strong>del</strong>s<br />

anys vuitanta a causa de la crisi econòmica<br />

de la segona meitat <strong>del</strong>s setanta,<br />

la qual va provocar l'augment de la<br />

pobresa, el deteriorament <strong>del</strong> sistema<br />

educatiu i la disminució de la despesa<br />

pública social. <strong>La</strong> precària situació que<br />

travessen moltes famílies obliga els<br />

menors a ingressar molt aviat al món<br />

adult amb el pertinent perjudici per a la<br />

salut, la seva salut i el seu futur.<br />

• Treball o esclavatge?<br />

El treball infantil no remunerat és més<br />

important a les àrees rurals. Consisteix<br />

en experiències insuportables per a la<br />

sensibilitat humana, com les que viuen<br />

els nens i nenes talp diàriament. A les<br />

cavernes <strong>del</strong> subsòl <strong>del</strong> volcà Misti, a<br />

Arequipa, mainada d'entre 4114 anys,<br />

acompanyada per algun familiar adult,<br />

extreuen pedra tosca <strong>del</strong>s llocs on<br />

només hi poden arribar els seus petits<br />

cossos. Aquest mineral tan sols s'utilitza<br />

en el procés industrial "stone wash"<br />

(rentat a la pedra) per envellir la roba<br />

texana tant de moda entre el jovent<br />

peruà i mundial. Algunes mares, com<br />

Carmen Rosa, de 25 anys, observen<br />

com els seus fills grans es perden dins<br />

la mina amb un rasclet, mentre elles<br />

donen de mamar als nadons. <strong>La</strong> quitxalla<br />

gran ja té tuberculosi, conjuntivi-<br />

• <strong>La</strong> canalla <strong>del</strong> Perú està obligada a créixer abans d'hora<br />

tis, dermatitis, rinitis, parasitosi intestinal,<br />

caries i silicosi.<br />

Hi ha altres feines que destaquen<br />

per la seva perillositat i duresa, són les<br />

que es fan en condicions de semiesclavatge<br />

en els safarejos d'or <strong>del</strong> riu<br />

Madre de Dios, en plena selva amazònica.<br />

Prop de 6.000 nens i nenes d'entre<br />

11 i 18 anys hi treballen sotmesos a<br />

maltractaments, incompliment de promeses,<br />

falta de salubritat i alimentació<br />

deficient. Segons l'Organització Mun­<br />

L'adopció, un procés dur i complicat<br />

dial <strong>del</strong> Treball, alguns propietaris contracten<br />

mainada perquè "éslamà d'obra<br />

més barata i dòcil, rep menys salari<br />

que les persones adultes, no està sindicada<br />

i se la intimida fàcilment, no té<br />

assegurança mèdica ni dret a indemnització<br />

en cas d'accident".<br />

Aquests casos no són els únics.<br />

Nens picapedrers que han de trencar<br />

enormes roques a les pedreres de<br />

Carabaylo; nens i nenes que netegen<br />

marisc a la terminal pesquera d'El<br />

• Convertir-se en família adoptadora no és gens fàcil. <strong>La</strong> necessitat de protegir les criatures <strong>del</strong> tràfic il.legal i, fins i tot,<br />

esgarrifós comerç d'òrgans, ha portat als governs a promoure lleis que salvaguardin els drets de la infància en el procés<br />

de l'adopció. <strong>La</strong> Convenció de l'Hàia, relativa a la Protecció de la Infància i a la Cooperació en Matèria d'Adopció<br />

Internacional, va entrar en vigor el 1995, però no s'ha ratificat per la majoria de països. D'una banda, la gran quantitat de<br />

Ileisdiversesque regeixen en unspaïsosoend'altresila lentitud de la maquinària burocràtica desespera lesfutures famílies.<br />

D'altra banda, la corrupció d'alguns funcionaris, fiscals i advocats i la misèria de famílies desesperades faciliten la<br />

proliferació de la venda de menors.<br />

L'adopció d'en Pau, la Marta i altres criatures va desanimar les seves famílies en nombroses ocasions. Un any d'espera,<br />

mínim, a l'Estat espanyol. Nombroses entrevistes per assolir la idoneïtato l'aprovat com a pares, molta paperassa, errors<br />

i pèrdues, van suposar la primera part de la prova. El viatge al país d'origen de la criatura va significar la segona part de<br />

l'experiència. Els pares d'en Pau van viure seixanta dies a Lima compartint els problemes i les alegries amb altres famílies<br />

debutants, mentre arreglaven papers i més papers, discutien amb alguns funcionaris indolents i intentaven resistir la pressió<br />

<strong>del</strong>s que, amb el seu millor somriure, demanaven "una mica de diners per fer front a l'enterrament <strong>del</strong> meu nebot que ahir<br />

es va ofegar. Estic molt trist, però he vingut a treballar perquè no s'endarrereixi més el seu expedient". Afortunadament,<br />

els tràmits per a l'adopció s'han simplificat enormement al Perú en els últims dos anys i, actualment, el temps d'estada <strong>del</strong>s<br />

pares adoptius al país s'ha reduït, ha passat <strong>del</strong>s prop de 60 a només entre 20 i 30.<br />

Tanmateix, els mateixos pares que es queixaven de l'endarreriment van poder constatar l'existència <strong>del</strong>s desaprensius<br />

comerciants de mainada. En els passadissos <strong>del</strong> Palacio de Justícia de Lima, on es tramitaven les adopcions amb tots<br />

els requisits exigits per la llei, i en el vestíbul de la Secretaria Tècnica de Adopciones (STA), dues mares espanyoles van<br />

ser objecte d'oferiments il·legals de nadons acabats de néixer. Els presumptes venedors, un home i una dona, gosaven<br />

buscar clientela en el cor mateix <strong>del</strong> sistema legal.<br />

ROSA QUEROL<br />

Callao o que treballen en la fabricació<br />

de rajols d'Huachipa o separant detritus<br />

en els abocadors d'escombraries<br />

(basurales), mentre es destrossen les<br />

mans, les ungles i els pulmons. Nenes<br />

que treballen com a minyones,<br />

desprotegides per les lleis, sotmeses a<br />

l'explotació laboral i, sovint, sexual <strong>del</strong>s<br />

seus patrons adults. A vegades, mengen<br />

les sobres <strong>del</strong> menjar<strong>del</strong>s senyors<br />

o se'n van al llit amb gana. I tot plegat,<br />

quan es podria finançar l'educació de<br />

tota aquesta canalla de l'anomenat<br />

Tercer Món amb la despesa anual en<br />

gelats <strong>del</strong>s països rics.<br />

• Criatures <strong>del</strong> carrer<br />

El treball infantil perpetua la pobresa<br />

de les famílies que es veuen obligades<br />

a enviar els fills menors a treballar.<br />

Però la situació encara pot ser pitjor si<br />

se'ls abandona. Canalla de famílies<br />

desestructurades viuen al carrerabandonats<br />

a la seva sort. Sobreviuen robant,<br />

pidolant o prostituint-se. Amb<br />

freqüència s'agrupen en bandes temibles,<br />

tot i sertan joves. Són els"pirariitas"<br />

<strong>del</strong> Perú, els"meninosda rua" al Brasil,<br />

els "gamines" de Colòmbia, o qualsevol<br />

altre nom de qualsevol altre lloc <strong>del</strong><br />

món. <strong>La</strong> policia els persegueix, la gent<br />

els defuig i els tem. <strong>La</strong> seva vida no val<br />

res i tenen un futur obscur. Molt pocs<br />

escaparan <strong>del</strong> seu destí.<br />

Les autoritats recullen els nadons i<br />

els ingressen en una institució d'acollida.<br />

Compartiran la seva vida amb<br />

moltes altres criatures en la mateixa<br />

situació. Tindran menjar, sostre i un<br />

cert nivell d'educació. <strong>La</strong> seva sort serà<br />

millor que la <strong>del</strong>s seus companys <strong>del</strong><br />

carrer, però els faltarà una cosa molt<br />

important: una veritable família, un pare<br />

i una mare.<br />

• Vull tenir pares!<br />

Una de les alternatives per a la infància<br />

abandonada és l'adopció, però no tots<br />

els nens i nenes s'hi poden acollir. En<br />

el nostre país també hi ha mainada<br />

abandonada, però els tràmits són lents,<br />

les llistes d'espera llargues i els infants<br />

petits en condicions legals adequades<br />

d'adopció, pocs. Per això augmenta<br />

l'adopció de mainada d'altres països.<br />

Les criatures menors de tres anys són<br />

les que tenen més possibilitats de promoure'ls<br />

en adopció i tenir pare i mare,<br />

ja que la majoria de les fam ílies interessades<br />

volen nadons.<br />

Paoio va néixer en un barri modest<br />

de Lima a mitjan <strong>del</strong> 1995. El seu<br />

abandó, al poc de néixer, el portà<br />

primer a l'Hospital <strong>del</strong> Nirío de Lima i<br />

després a l'Hogar Piloto de Miraflores,<br />

on convisqué amb altres nadons fins<br />

que els seus pares adoptius, Amadeu<br />

i Rosa, van arribar de Barcelona i, als<br />

catorze mesos, vaestrenarpares, nom<br />

(Pau-Amadeu) i una nova vida lluny de<br />

laterraque el va veure néixer. <strong>La</strong> Marta<br />

es deia Gladys i va coincidir amb Pauamadeu<br />

al mateix Hogardurantquatre<br />

mesos. <strong>La</strong> van abandonar als deu<br />

mesos al portal d'una església i el<br />

porter la va lliurar a la policia de la<br />

capital peruana. Els Hogares transitoris<br />

de la policia peruana no estan suficientment<br />

preparats pertenircura <strong>del</strong>s<br />

nadons i la Marta-Gladys va passar de<br />

ser una nena grassoneta a tenir problemes<br />

de creixement. Quan tenia divuit<br />

mesos, l'adoptaren Miguel i Maria<br />

José, una parella madrilenya. Sempre<br />

plorava quan se li apropava alguna<br />

persona estranya i devorava, més que<br />

no pas menjava, tot el que se li donava.<br />

Els futurs pares adoptius volen criatures<br />

petites per poder viure la paternitat<br />

al màxim, però la canalla més<br />

gran té la possibilitat de veure acomplert<br />

el seu desig de tenir una família.<br />

Evelyn, una preciosa nena de sis anys<br />

amb uns enormes ulls negres, fou<br />

adoptada per Carmen, una metgessa<br />

de Saragossa. L'Albert i l'Anna, que<br />

ara tenen 10 i 14 anys, van conèixerels<br />

seus pares catalans quan tenien 3 i 7<br />

anys, respectivament. Mai s'havien vist<br />

abans i ara són germans.<br />

Canalla treballadora, semiesclaves,<br />

militars, abandonades, maltractades<br />

físicament i psíquica, víctimes d'abusos<br />

sexuals. Els riscos de ser només<br />

una criatura continuen tan vigents en<br />

els nostres dies com en els anys llunyans<br />

d'Oliver Twist.

gener-febrer de 2000<br />

Un reportage de<br />

Christian Andreu<br />

ÍM Vt'tt th'l<br />

CARRER<br />

REPORTATGE<br />

Les demandes de la policia municipal han posat en<br />

evidència unes mancances importants. Amb una<br />

mitjana molt elevada d'edat i la reducció de la<br />

plantilla, el futur <strong>del</strong> cos queda entredit.<br />

<strong>La</strong> Guàrdia Urbana, un cos que envelleix<br />

«•^fBSl^s^rtacians i ciutadanes de<br />

Barcelona la mobilització que ha organitzat<br />

el cos de la Guàrdia Urbana<br />

demanant mesures per aturar l'envelliment<br />

d'aquest col·lectiu i la<br />

reubicació <strong>del</strong>s agents d'edat avançada<br />

-entre d'altres peticions- ha<br />

estat una sorpresa. En una carta<br />

oberta dirigida a la ciutat aquest cos<br />

deixa ben clars els números: la plantilla<br />

de la Guàrdia Urbana s'ha reduït<br />

un 23% en els darrers 14 anys i la<br />

mitjana d'edat és de 50 anys (representa<br />

un 34% <strong>del</strong> total d'efectius),<br />

mentre que tan sols un 2,5% en<br />

tenen menys de 30.<br />

Les xifres parlen per si soles. Però<br />

a més, una de les seves principals<br />

demandes és reduir la feina en proporció<br />

al nombre d'agents disponibles<br />

perquè estan desbordats i això repercuteix<br />

en l'eficàcia. I aquest és un <strong>del</strong>s<br />

símptomes que més posen en relleu<br />

els barcelonins i barcelonines. D'un<br />

temps ençà, si es truca per una urgència,<br />

o els agents no apareixen o triguen<br />

a venir, amb les conseqüències que<br />

això pot comportar.<br />

• Pocs agents<br />

A l'actualitat, la Guàrdia Urbana<br />

barcelonina es col·loca en un l'ndex<br />

d'1,5 agents per cada mil habitants, i<br />

està distribuïda en 10 districtes i quatre<br />

unitats centralitzades que funcionen<br />

els 365 dies de l'any: cavalleria, circulació,<br />

policia administrativa i suport i la<br />

sala de seguretat de l'Ajuntament. Per<br />

això, la percepció ciutadana de manca<br />

d'agents no ha passat per alt al propi<br />

cos policial. Així és que demanen un<br />

augment de plantilla, un reglament de<br />

segona activitat-que permeti que els<br />

agents de més de 57 anys no hagin de<br />

patrullar al carrer-, modernitzar<br />

instal·lacions i recursos i negociar dignament.<br />

Segons Pepe García, representant<br />

sindical de GCOO <strong>del</strong> cos, "ha<br />

desparegut el guàrdia urbà de<br />

Barcelona. A la ciutat només queden la<br />

grua i la policia que castiga. Aquest any<br />

-continua García-es recaudaran 3.000<br />

milions de pessetes per denúncies i<br />

prop de 2.400 pel servei de la grua. I la<br />

ineficàcia <strong>del</strong> cos en prevenció de <strong>del</strong>ictes<br />

gairebé és efímera. Si un carrer<br />

demana agents per vigilar han de pagar-ho<br />

posterioiment".<br />

Segons aquest representant sindical,<br />

'l'Ajuntament no vol augmentar<br />

plantilla perquè diu que el deute <strong>del</strong>s<br />

Jocs Olímpics encara és mol gran. I<br />

extemalitzen els serveis contractant<br />

empreses privades que els aporten<br />

beneficis econòmics. I això quan l'obligació<br />

pública és de prestar un servei i<br />

no passar factura després".<br />

Davant aquests fets, <strong>La</strong> Veu <strong>del</strong><br />

• <strong>La</strong> policia de barri ha fracassat per manca d'efectius<br />

Carrerha volgut saber què hi diu l'administració<br />

pública. Abans de tancar<br />

aquest número s'ha demanat una entrevista<br />

amb la regidora Carme San<br />

Miguel, però el silenci ha estat l'única<br />

resposta que hem trobat.<br />

# Demandes previsores<br />

Així, des <strong>del</strong>s sindicats es posa en<br />

relleu que un agent de més de 57 anys<br />

no pot estar al carrer perquè la seva<br />

feina pot resultar ineficaç. Per això, des<br />

de GCOO es critica que no es preparin<br />

cursos per poder passar a la reserva<br />

un nombre cada cop més elevat<br />

d'agents. I que es canviï la política de<br />

càstig municipal amb la grua. "Si el dia<br />

ha anat malament -explica Pepe<br />

García- en acabar la jornada un agent<br />

es troba que li falten cotxes per multar<br />

o per endur-se, ha d'anar descaradament<br />

pel primer que trobi encara que<br />

sigui més o menys tolerable la infracció,<br />

perquè sinó, després, se li demanen<br />

comptes".<br />

Un <strong>del</strong>s altres projectes que l'admi­<br />

LLUÍS SALOM<br />

nistració ha deixat de banda, segons la<br />

mateixa font, ha estat la policia comunitària.<br />

Un projecte que, segons García,<br />

no existeix: "L'Ajuntament ha enganyat<br />

vilment la ciutat amb aquest projecte.<br />

<strong>La</strong> prova pilot al primer barri de la<br />

ciutat va haver-se de fer portant policies<br />

d'altres districtes i en anar afer-se el<br />

segon es va haver de dividir la xifra<br />

d'agents per dos perquè no n'hi havia<br />

prou en tota la ciutat. Quan es va voler<br />

continuar i passar al tercer barri es van<br />

adonar que ja no hi havia policies per<br />

destinar-hi i tot va quedar penjaf'.<br />

<strong>La</strong> impressió <strong>del</strong>s barcelonins i les<br />

barcelonines no difereix gaire <strong>del</strong>s fets<br />

exposats per aquest cos. En la carta<br />

oberta de la Guàrdia Urtsana es confirma<br />

que la manca de policies ve acompanyada<br />

per un dèficit en vehicles.<br />

D'aquesta manera, "<strong>del</strong>s vehicles destinats<br />

a r Eixample, per posar un exemple,<br />

un 40% <strong>del</strong>s turismes està avariat<br />

i un altre 40% està assignat als superiors.<br />

De 32 motos, 10 tenen una avaria,<br />

19 estan al servei de la grua i la<br />

resta queden per al servei diari. Des de<br />

f octubre <strong>del</strong>'any passat hi haordres de<br />

no reparar els vehicles per manca de<br />

pressupost".<br />

• Visió ciutadana<br />

<strong>La</strong> ciutadania barcelonina ha pogut<br />

canviar el seu parer sobre aquest cos<br />

en els darrers anys. Si abans el sentien<br />

com un <strong>del</strong>s cossos més propers a les<br />

persones, a l'actualitat una àmplia<br />

majoria no veu amb gaire bons ulls una<br />

política de multes, denúncies i grues<br />

que no es correspon amb un bon<br />

servei ofert en cas de necessitat.<br />

Per Ascensió Moreno, veïna de<br />

Bon Pastor de 43 anys, "van a sac i<br />

posen multes a qui no li pertoca i, a<br />

vegades, són injustos. Penso com la<br />

majoria de gent d'aquesta ciutat -diu<br />

Moreno-, que són uns mantes perquè<br />

quan han de posar una denúncia realment<br />

necessària estan passejant. Cal<br />

que els grans es jubilin i n'agafin de<br />

més joves. Aquests es mereixen també<br />

una oportunitat. I sobretot, que posin<br />

més dones, que de guàrdies urtDanes<br />

no se'n veuen tantes".<br />

En canvi, per Xavier Garcia, veí de<br />

l'Esquerra de l'Eixample de 27 anys,<br />

"haurien d'estar més per la regularització<br />

<strong>del</strong> trànsit perquè hi ha molts embussos<br />

i es veuen pocs guàrdies. En<br />

canvi, pel que fa a les multes, trobo que<br />

exageren els mètodes coercitius que<br />

utilitzen. Els agents, a vegades, també<br />

abusen perquè sembla que vagin a<br />

comissió per multa posada i això és <strong>del</strong><br />

tot erroni. Pel que fa al sen/ei de la grua<br />

és un negoci descaradíssim".<br />

Per Núria Castellet, veïna <strong>del</strong> Clot<br />

de 56 anys, "és una llàstima que de<br />

ser el cos uniformat més proper al<br />

ciutadà en èpoques no democràtiques,<br />

ha passat a ser tan qüestionat<br />

per ineficaç durant la democràcia.<br />

En això hi tenen a veure alguna cosa<br />

-per no dir molta- els càrrecs polítics<br />

encarregats d'aquest estament.<br />

I si el problema és econòmic, seria<br />

convenient crear menys càrrecs directius<br />

i de confiança -amb sous<br />

més elevats- i estructurar la plantilla<br />

amb més agents joves i tècnicament<br />

preparats. Potser així el ciutadà en<br />

sortiria molt més beneficiat".

10 PUBUCITAT CARRER gener-febrer de 2000<br />

Dés d'ara, èn un sol telèfon hi ti€bàrasíaresposta^^^^^^<br />

infinitat de qüestions d'anBU de Catalunya.<br />

(0<br />

•<br />

Cü<br />

o<br />

c<br />

a><br />

•<br />

<strong>La</strong> resposta<br />

Un nou servei. Un nou telèfon*<br />

que pot resoldre alguns tràmits<br />

sense haver-se de desplaçar,<br />

que dóna resposta i orientació,<br />

principalment, sobre temes rela­<br />

cionats amb l'Administració de la<br />

Generalitat i també sobre d'altres<br />

serveis.<br />

El 012 posa, a l'abast de tothom,<br />

infinitat de dades d'interès.<br />

Només cal telefonar.<br />

*91,2 ptes. els 3 minuts o fracció.<br />

atenció<br />

ciutadana<br />

rw^<br />

^

11<br />

<strong>La</strong> Veu <strong>del</strong><br />

gener-febrer de 2000 CARRER OPINIÓ<br />

Salvador Clarós<br />

AV Poblenou<br />

T ant en el paisatge urbà de la<br />

Barcelona metropolitana com en la forma de<br />

vida i les pràctiques quotidianes de la gent<br />

s'hi entreveu l'influx d'un lu-banisme de concentració<br />

que, ha sembrat el territori de<br />

recintes tancats amb un ús exclusiu <strong>del</strong> sòl.<br />

En quant a l'ús residencial, només cal vem-e<br />

els barris dormitori de Barcelona i la seva<br />

perifèria. Exactament el mateix respecte a<br />

l'ús comercial: les Grans superfícies s'han<br />

multiplicat arreu amb el beneplàcit de totes<br />

les administracions. I també polígons de<br />

concentració industrial com la Zona Franca<br />

o tants d'altres a infinitat de pobles <strong>del</strong><br />

Vallès i el Baix Llobregat. Més darrerament,<br />

també l'activitat lúdica o d'entreteniment<br />

està generant espais de concentració a l'estil<br />

<strong>del</strong>s parcs temàtics. En són una mostra els<br />

projectes Barca 2000 i de Diagonal Mar. <strong>La</strong><br />

finalitat <strong>del</strong>s seus promotors és crear pols<br />

d'atracció econòmica concentrant, en un perímetre<br />

acotat, activitats, serveis i ofertes<br />

comercials d'entreteniment, que es beneficien<br />

de l'afluència massiva de gent: multicines,<br />

àrees comercials, restaiirants, etc.<br />

<strong>La</strong> manca de diversificació <strong>del</strong>s usos <strong>del</strong><br />

sòl que ha practicat l'urbanisme modern s'ha<br />

degut fonamentalment a ima planificació<br />

subordinada a les exigències <strong>del</strong> desenvolupament<br />

industrial per una banda, a interessos<br />

econòmics particiüars com demostren<br />

els plan fets a mida per al FC Barcelona o per<br />

a Hines, i també a la manca de criteri urbà.<br />

Aquest mo<strong>del</strong> d'iu-banisme no funciona perquè<br />

al marge de servir a interessos que no<br />

són els de la ciutadania, no ofereix qualitat<br />

de vida i ha fet ciutats insofribles pel trànsit,<br />

pel soroll, per la deshumanització de les<br />

relacions, per la contaminació, per l'estrès,<br />

per la inflació <strong>del</strong> cost de la vida...<br />

<strong>La</strong> cultura de la fabrica és el paradigma<br />

que ha condicionat la política urbanística.<br />

<strong>La</strong> necessitat d'ubicar grans contingents<br />

S<br />

Un barri per viure, treballar i comprar<br />

d'immigrants desplaçats de les seves terres<br />

d'origen va fer aparèixer, caps els anys 60 i<br />

70, polígons d'habitatge amb forta densitat<br />

de població i escasses condicions. Qui els va<br />

concebre va prioritzar l'oferta d'allotjament<br />

per la classe treballadora per tal de subministrar<br />

mà d'obra a la emergent indústria<br />

catalana i no va entrar en consideracions de<br />

caire social, cultiu-al i humà.<br />

En els darrers temps, im nou concepte<br />

residencial també de concentració està<br />

envaint la geografia metropolitana: barris<br />

horitzontals, a diferencia <strong>del</strong>s anteriors, fets<br />

de cases adossades amb carrers desèrtics,<br />

sense botigues ni quasi equipaments socials,<br />

i on cal agafar el cotxe per a fer qualsevol<br />

cosa. Santa Perpetua de Mogoda, Canaletes<br />

a Cerdanyola <strong>del</strong> Vallès i molts altres en són<br />

bons exemples. L'aïllament és el preu que es<br />

paga per la fugida de la ciutat. <strong>La</strong> proliferació<br />

en llocs estratègics de grans superfícies<br />

de concentració d'ús comercial és el complement<br />

necessari per què la família moderna,<br />

atrafegada, pugui abastar-se practicant im<br />

estil de vida amb menys relacions veïnals i<br />

amb cadència de vida setmanal. Finalment,<br />

la concentració encara de la indústria als<br />

polígons de la perifèria allimya les persones<br />

<strong>del</strong> seu entorn residencial, provoca desplaçaments<br />

massius que col·lapsen a diari les<br />

carreteres i genera un estil de vida amb<br />

poques hores de convivència famihar on es fa<br />

necessària la contractació <strong>del</strong>s serveis més<br />

bàsics, com dinar al restaurant i buscar algú<br />

que atengui els fills o les feines de la llar.<br />

Davant d'això, hom acaba redescobrint<br />

im urbanisme de diversificació d'usos, que<br />

combini la nova indústria lleugera i no contaminant,<br />

el comerç, la residència i els serveis<br />

urbans. <strong>La</strong> superposició d'usos <strong>del</strong> sòl en<br />

un mateix barri allimya el perill de la saturació<br />

o l'excés de gent, de cases, de vehicles,.. .i<br />

farà possible un altre estil de vida. Aquesta<br />

utopia avui és a tocar gràcies a que el nou<br />

motor de l'economia es desplaça cap a activitats<br />

terciàries i d'indústria rica en tecnologia,<br />

que tendeixen a desconcentrar la mà<br />

d'obra. També apunta en aquesta direcció<br />

les noves xarxes de comiudcacions que transformen<br />

els coneixements i la cvdtiu-a, im nou<br />

repartiment <strong>del</strong> temps amb menys hores de<br />

treball assalariat i més temps de treball<br />

domèstic i de lleure, i la nova distribució de<br />

tasques entre l'home i la dona. Aquest és<br />

l'horitzó que es dibuixa i que demana una<br />

traducció en el terreny lu-banístic.<br />

L'altemativa és la diversificació d'usos<br />

<strong>del</strong> sòl. Veïns <strong>del</strong> Poblenou s'han manifestat<br />

a favor <strong>del</strong> manteniment de les àrees industrials<br />

<strong>del</strong> barri enlloc de la seva recalificació<br />

per construir-hi més pisos, recuperant-les<br />

per a una nova indústria no contaminant i<br />

compatible amb la residència. Veïns <strong>del</strong> barri<br />

de Les Corts s'han manifestat en contra<br />

<strong>del</strong> Barca 2000, pel que suposa d'urbanisme<br />

de concentració. <strong>La</strong> ciutadania reclama<br />

vivenda assequible per a joves davant la<br />

passivitat de les administracions. Els urbanistes<br />

i els polítics haxirien de ser sensibles<br />

a les necessitats d'vma població que avm<br />

demanda redisenyar els espais combinant la<br />

petita indústria no contaminant amb el comerç<br />

tradicional i de proximitat, els serveis,<br />

les petites àrees de lleure i el verd urbà, els<br />

eqmpaments culturals i esportius i les illes<br />

residencials. Tot, estructxu-at a través de<br />

vials amb prevalència <strong>del</strong> recorregut a peu.<br />

El que canvia la qualitat de vida és la major<br />

interrelació entre les persones i la seva participació<br />

en aquest espai col·lectiu que és la<br />

ciutat. Una ciutat social i ecològicament<br />

sostenible ha de contemplar la ciutadania no<br />

com a consumidors sinó que ha de tenir en<br />

compte totes les dimensions de la persona<br />

per impulsar xxn nou estil de vivire.<br />

Julie Flanagan<br />

Traductora de la UB Timor Loro Sa'e: un nou miLlenni<br />

j^ta^ i el mil·lenni representa la possibilitat d'un<br />

canvi de veritat en algun lloc <strong>del</strong> món, aquest lloc és Timor<br />

Loro Sa'e, l'antiga colònia portuguesa de Timor Oriental.<br />

Després de més de 4 segles de colonialisme portuguès i 24<br />

anys d'ocupació espoliadora i sanguinària <strong>del</strong>s militars<br />

d'Indonèsia -és a dir, quasi mig mil·lenni sense que els<br />

habitants d'aquesta bellíssima illa poguessin gaudir de les<br />

seves riqueses naturals ni <strong>del</strong>s drets humans més bàsics-<br />

Timor Oriental es va quedar reduït a cendra després <strong>del</strong><br />

referèndum <strong>del</strong> 30 d'agost de 1999 en el qual una majoria<br />

aclaparadora va votar a favor de la independència. Ara<br />

comença la construcció de Timor Loro Sa'e, sota el mandat<br />

de l'UNTAET (Administració Temporal de l'ONU). <strong>La</strong> guerra<br />

ha acabat i ara comença la llarga lluita per crear una<br />

societat justa, pacífica... i realment timoresa.<br />

Evidentment Timor Loro Sa'e arrossega avui moltes<br />

dificultats <strong>del</strong> seu llegat històric: la destrucció pels militars<br />

d'Indonèsia i pels seus milicians <strong>del</strong> 75% de l'infrastructura;<br />

una societat molt traumatitzada que, en els últims 24 anys,<br />

ha perdut més d'una tercera part de la seva gent degut als<br />

esforços <strong>del</strong>s militars d'Indonèsia de sotmetre un país que<br />

sempre ha lluitat contra forces aparentment insuperables<br />

per a la seva independència; encara hi ha unes 170.000<br />

persones -hostatges- en campaments controlats pels milicians<br />

a Timor Occidental; i el problema fonamental d'haver de<br />

construir cases per a quasi tota la població ara en la temporada<br />

de pluges <strong>del</strong> monsó.<br />

Amb l'ajuda internacional han arribat nous problemes.<br />

Hi ha més de 40 agències internacionals, totes amb diferents<br />

teories i experiències que volen provar en aquest nou laboratori<br />

d'experimentació humanitària (un timorés va comentar<br />

-Han vingut aquí amb la idea que han de reconstruir-ho<br />

tot, fins els nostres cervells!); negocis poc clars que volen<br />

aprofitar l'absència de lleis i d'impostos per fer uns guanys<br />

íacils i ràpids; les enormes diferències entre les condicions de<br />

vida i de treball <strong>del</strong>s estrangers i <strong>del</strong>s timoresos; l'atur és<br />

quasi al cent per cent pels timoresos i els joves comencen a<br />

protestar-hi amb vandalisme; l'economia és una mena de<br />

Babel monetari, amb dòlars americans, australians i<br />

singapurs i escudes portuguesos pels estrangers, i rupiahs<br />

indonèsies pels timoresos que intenten guanyar la vida com<br />

poden. Ara es comença a parlar de l'efecte "Cambòdia" -on<br />

8 anys després de l'arribada de l'ONU i el balafiament de<br />

bilions de dòlars teòricament per reconstruir el país, l'única<br />

economia avui és la de l'ajuda internacional. Timor Loro Sa'e<br />

té promeses de la comunitat internacional de fins a 522<br />

milions de dòlars per un període de tres anys, però les<br />

despeses de l'administració de l'UNTAET són 700 milions de<br />

dòlars l'any. I els timoresos comencen a preguntar en veu<br />

alta si tots els cotxes nous i els hotels flotants amb cine són<br />

realment necessaris quan ells no tenen feina ni aixopluc.<br />

<strong>La</strong> base de l'economia de Timor Loro Sa'e és l'agricultura<br />

i Xanana Gusmao, el President <strong>del</strong> CNRT (Consell Nacional<br />

de Resistència Timoresa), diu que la recuperació econòmica<br />

s'ha d'enfocar primer de tot en el sector agrícola per acabar<br />

amb la dependència total de l'ajuda externa i per fer que la<br />

població tomi a treballar a les zones rurals. L'ajuda més<br />

important i urgent, diu, és de llavors, eines i tractors. L'altra<br />

prioritat és formar els timoresos a tots els nivells (Timor<br />

Loro Sa'e té només 10 metges <strong>del</strong> pais). Xanana Gusmao<br />

també insisteix que el nombre de funcionaris sigui un<br />

mínim de 12.000 (durant l'ocupació Indonèsia era de 28.000<br />

-d'indonesis), i que més <strong>del</strong> 80% sigui <strong>del</strong>s sectors de sanitat<br />

i educació. De moment els recursos de l'ajuda externa<br />

serveixen per establir la logística de les agències estrangeres<br />

mentre les necessitats bàsiques <strong>del</strong>s timoresos segueixen<br />

massa ignorades. No obstant, els líders timoresos són<br />

molt conscients que l'ajuda ha de dirigir-se a l'economia real<br />

i no per reciclar-se només dins la de l'ajuda, i fan tots els<br />

esforços possibles per solucionar els nous problemes.<br />

Xanana Gusmao en el seu missatge de l'any nou diu: "Els<br />

líders de Timor, forjats en una lluita molt desigual i que no<br />

tendeixen a fugir espantats de les dificultats, estem segurs<br />

que ara vénen \ms temps millors i que cada vegada estarem<br />

més capacitats per solucionar els problemes i per estar per<br />

damunt <strong>del</strong>s dubtes i temors." Fins ara, els líders timoresos<br />

han mostrat un comportament exemplar i una voluntat<br />

d'aconseguir el país, democràtic, just i pacífic pel qual<br />

lluitaven i sacrificaven tant. <strong>La</strong> població també vol construir<br />

aquest país. Durant una visita recent a Timor Loro<br />

Sa'e, em vaig quedar impactada per dues coses sobretot: la<br />

destrucció <strong>del</strong>iberada i quasi total, i l'actitud positiva,<br />

constructiva, sense odi i esperançada de la gent timoresa.<br />

Ara toca a la comunitat internacional escoltar als timoresos<br />

i ajudar-los crear aquesta societat timoresa que han anhelat<br />

durant tant de temps. Que les seves esperances esdevingmn<br />

realitat!

12 EL CUARTO FOSC<br />

Parlamentaris/es de Catalunya<br />

Tenen la sort de tenir el seu lloc de treball al parc de la<br />

Ciuta<strong>del</strong>la. Tenen el privilegi d'ocupar una part <strong>del</strong> parc per<br />

aparcar-hi els seus cotxes gratuïtannent. Com que es comença<br />

a aixecar la llebre i es comença a valorar que l'escàndol pot ser<br />

majúscul, s'està plantejant fer un pàrquing subterrani, suposem<br />

que, també, gratuït. Argumenten que com que alguns parlamentaris<br />

vénen de fora han d'usar el cotxe. Ens agradaria més<br />

que anessin a treballar amb transport públic per fer-ho<br />

racionalment.<br />

Aviat no ens estranyarà veure obres d'un pàrquing que l'únic<br />

que farà serà amagar els cotxes sota terra és a dir, una cosa<br />

semblant a la funció que fan algunes estores: amagar la pols.<br />

Sostenibles per un dia<br />

Van citar la premsa el dia de l'autoreflexió. Es van aixecar i<br />

després de la dutxa no van agafar el cotxe oficial. Van trencar<br />

amb la rutina. Van anar al despatx amb bici o amb metro. Es van<br />

deixar fer la foto. Per un dia havien deixat els carros. "Volem<br />

donar exemple" deien davant les cameres i els micros. "Busquen<br />

la foto. Demà tornaran a agafar els cotxes oficials i, a més<br />

a més, no respectaran els 50km/h.", ens deia un veí de mala llet.<br />

I tenia més raó que un sant. Si descartem una minoria de<br />

càrrecs, de governants, la majoria no va tornar a agafar la bici<br />

ni el transport públic. Com que no volem sercruels, els tanquem<br />

al cuarto fosc fins que es comprometin a deixar el cotxe oficial<br />

cada primer divendres de mes.<br />

/.a veu atfi<br />

CARRER<br />

L'Autoritat<br />

Portuària<br />

Responsable <strong>del</strong> Maremàgnum. Que<br />

no només va privatitzar el port amb<br />

la connivència de l'Ajuntament, sinó<br />

que ha reconvertit el projecte inicial,<br />

fracassat, en una suma d'antres que<br />

són, avui per avui, un espai on el<br />

racisme i la violència apareixen massa<br />

freqüentment. No s'ha d'oblidar<br />

que el Maremàgnum el va promoure<br />

un agent més o menys especial,<br />

Munné, promotor<strong>del</strong> Barca 2000, un<br />

projecte que en aquests moments<br />

està paralitzat. Tanquem l'autoritat<br />

portuària perquè són massa les actuacions<br />

antiracistes, dóna la impressió<br />

que d'alguna manera són<br />

consentides. L'últim episodi denunciat<br />

és impedir l'entrada al novel·lista<br />

Abdul-Quadir Benall, ciutadà holandès<br />

d'origen marroquí. Responsabilitats.<br />

Dimissions i que l'espai que<br />

ocupa el Maremàgnum passi a ser<br />

responsabilitat municipal.<br />

gener-febrer de 2000<br />

Xavier Casas, president de TMB<br />

Encara que sembli mentida, aquesta imatge pertany a la ciutat de Barcelona.<br />

Per molt que suggereixi Sarajevo, es tracta d'una parada <strong>del</strong> 82 a Torre Baró,<br />

Nou Barris, districte vuitè de la nostra ciutat. Per això tanquem al president de<br />

TMB, Xavier Casas, al cuarto fosc una bona temporada, perquè reflexioni i<br />

mediti. Hi pot haver algú que esperi durant una eternitat un autobús en un<br />

indret tan desemparat? Entre les parades de disseny -encara que al seient<br />

no es toqui de peus a terra- i aquestes bé hi deu haver un terme mig?<br />

'•^^^ L<br />

Dona Julià García Valdecasas<br />

Delegada <strong>del</strong> Govern. Responsable d'aplicar a la nostra ciutat la nova llei<br />

d'Estrangeria. En una època en la qual fins la Guàrdia Civil té ordinadors al<br />

seu cau, la Julià condemna centenars i centenars d'immigrants a fer hores i<br />

hores de cua per recollir uns impresos que no existeixen o presentar aquells<br />

papers que els permetin viure amb una mica de dignitat. Això sí, els homes<br />

i dones que fan cua passen fred o calor, miren sense entendre res, s'indignen<br />

i decideixen empassar-se la bilis davant de l'uniformat vigilant. <strong>La</strong> cua no<br />

s'ensenya, no es fa al llarg de la façana de la sub<strong>del</strong>egació, sinó que s'amaga<br />

pels carrerons que hi ha al costat de l'estació de França. Deu ser per alguna<br />

cosa. Tan fàcil com seria tractar els immigrants amb dignitat. A la Julià no cal<br />

que la tanquem al cuarto fosc perquè hi ocuparia una plaça fixa. No té remei!<br />

ARA, ELS PARCS DE BARCELONA SE'T POSEN AL TELÈFON...<br />

... si tens queixes, dubtes o suggeriments, parla amb el conservador <strong>del</strong> teu parc<br />

PARCS<br />

Ciuta<strong>del</strong>la<br />

Hivernacle<br />

Estació <strong>del</strong> Nord<br />

Bosquet <strong>del</strong>s Encants<br />

Barceloneta - Parcs litorals<br />

Carles 1<br />

Poblenou<br />

Clot - Glòries<br />

Príncep Girona - Sagrada Família<br />

Gaudi - Jardí de la Indústria<br />

Can MIralletes<br />

Platges<br />

Sant Martí - <strong>La</strong> Pau<br />

Pegaso<br />

Trinitat<br />

Can Dragó<br />

4^<br />

TELÈFONS<br />

93 319 57 35<br />

93 310 22 91<br />

629 34 83 25<br />

609 75 28 47<br />

629 34 83 40<br />

629 34 83 39<br />

629 34 83 36<br />

629 34 83 31<br />

629 34 83 41<br />

93 314 41 06<br />

639 37 39 97<br />

629 34 84 05<br />

609 76 89 64<br />

Ciutat Meridiana 639 34 84 50<br />

Guineueta 93 276 36 03<br />

Turó de la Peira 609 75 00 72<br />

Joan Maragall - <strong>La</strong>ribal - Grec<br />

Anella - Marqués de Comillas 608 69 96 91<br />

Mirador <strong>del</strong> Poble Sec<br />

Mossèn Cinto - Costa I Llobera 609 72 83 26<br />

Can Sabaté - Font Florida 629 37 29 39<br />

Espanya Industrial - Joan Miró 609 72 81 70<br />

Jardins Montserrat 629 34 83 34<br />

Parc <strong>del</strong> <strong>La</strong>berint 93 428 39 34<br />

Guinardó - Turons 629 34 83 30<br />

Aigües <strong>del</strong> Guinardó 629 34 83 32<br />

Parc Güell 93 213 04 88<br />

Creueta <strong>del</strong> Coll 609 77 80 49<br />

Monterols - Putqet 609 77 31 05<br />

Turó Parc - Moragas<br />

Vil- la Amèlia-Vil- la Cecília<br />

Palau de Pedralbes<br />

Cervantes - Roserar<br />

Oreneta - Can Sentmenat<br />

Tamarita - Font <strong>del</strong> Racó<br />

Ca n'Altimira<br />

Jardins de Can Fabra - PI.<br />

Vivendes <strong>del</strong> Congrés<br />

Parc Central - Bon Pastor<br />

Sud-Oest Besòs - <strong>La</strong> Pau<br />

Sant Pau <strong>del</strong> Camp<br />

PI. Catalunya<br />

Jardins Barcardí<br />

Vall d'Hebron<br />

Les Corts - Infantes<br />

*,<br />

Els conservadors posen els parcs al teu servei *<br />

Horari d'atenció de dilluns a divendres de 8 a.1,&lf^ Servei permanent de contestador.<br />

1) Ajuntament de Barcelona MENTA<br />

.i-í<br />

•JÍL^^M ií'^<br />

•^rmi^^.'<br />

mv<br />

à<br />

Orfila<br />

-4,<br />

629 34 83 26<br />

93 205 24 59<br />

629 34 83 37<br />

93 203 42 37<br />

629 34 83 35<br />

629 34 83 27<br />

609 75 46 73<br />

609 72 66 85<br />

609 77 89 55<br />

639 34 48 60<br />

629 34 83 29<br />

629 31 30 93<br />

609 78 84 57<br />

629 30 62 48<br />

,ií,<br />

r,-,u;s.<br />

i<br />

Viw-fo)

gener-febrer de 2000 CARRER ENTREVISTA 13<br />

3u darrer<br />

llibre,"Ciudaclaníayrepresentatividad"<br />

(Bellaterra), una anàlisi comparativa<br />

sobre els sistemes electorals europeus,<br />

que la democràcia espanyola<br />

està en coma. Es refereix, és clar, al<br />

creixent distanciament entre el carrer<br />

i la política a causa <strong>del</strong>s casos de<br />

corrupció, la manca de democràcia<br />

interna i les disfuncions <strong>del</strong> sistema<br />

de partits i la crisi de l'Estat de dret,<br />

i com a conseqüència de tot això,<br />

l'augment de moviments socials alternatius<br />

-ONGs, okupes, objectors.<br />

..- l'increment de l'abstenció i el<br />

resorgiment de partits antisistema,<br />

de signe ultradreta.<br />

— Què canvia en les properes<br />

eleccions amb el pacte PSOE-IU?<br />

[^ Per primera vegada es reconeix<br />

que es perden vots a causa d'iina<br />

llei electoral injusta, antiigualitària,<br />

contrària al sufragi universal<br />

directe... I aquest reconeixement<br />

el fan els partits més perjudicats.<br />

El que fan és rendabilitzar els<br />

vots que fins ara es perdien.<br />

— Aquesta aliança de les esquerres<br />

no s'havia fet fins ara per l'enemistat<br />

manifesta <strong>del</strong>s dos líders, Anguita i<br />

Gonzàlez. Li sembla revelador <strong>del</strong><br />

caudillisme que hi ha als partits?<br />

•i Revela el caciquisme que hi ha<br />

dins <strong>del</strong>s partits, una faUa <strong>del</strong> sistema,<br />

i especialment la fotografia<br />

d'ambdós líders, que han anteposat<br />

el seu personalisme als interessos<br />

col·lectius. Jo defenso més a Anguita,<br />

fjerquè els sociaüstes han fet tot i més<br />

per carregar-se l'esquerra.<br />

— Qui és més demòcrata, la<br />

societat o els partits?<br />

tm Per descomptat, la societat. És<br />

més íacil que s'equivoqmn quatre<br />

que quaranta milions. Si els partits<br />

haguessin potenciat la societat<br />

civil, si haguessin ajudat a viure a<br />

les associacions de veïns, a les entitats,<br />

la societat seria ara més conscient<br />

i estaria enfortida per fer front<br />

a les agressions de la vida púbUca.<br />

— A qui representen els partits, a la<br />

societat? Als electors? Als militants?<br />

A les empreses que els financlen?<br />

^ Als ciutadans no se'ls escapa<br />

que als partits manen quatre i funcionen<br />

de forma molt antidemocràtica.<br />

Són col·lectius molt tancats,<br />

amb poquíssims afiliats... Si els<br />

partits depenguessin exclusivament<br />

<strong>del</strong>s seus müitants, les coses<br />

canviarien molt. Com que és l'Estat<br />

qm els financia, són institucions<br />

de l'Estat. Com els sindicats.<br />

— Explica això la corrupció<br />

Maria José Aubet<br />

Filòsofa i sociòloga<br />

Aubet defensa la democràcia social<br />

generalitzada: la CDU alemanya rep<br />

diners <strong>del</strong>s traficants d'armes, el PS<br />

Italià amb un líder mort a l'exili<br />

perquè així eludia la presó, a<br />

Catalunya sota sospita permanent,<br />

CiU i el Cas Casinos o l'evidència de<br />

Filesa en el cas <strong>del</strong> PSC... S'està<br />

carregant els partits la democràcia?<br />

^ Això que surt als diaris només és<br />

la confirmació d'allò que la gent ja<br />

sap. El sistema de partits és, si no<br />

clarament mafiós, sí im tragadiners<br />

públics al marge de tot control... El<br />

que la gent té al cap és la convicció<br />

que aquest sistema ha de canvi£ir.<br />

— I fer què?<br />

•• DesestataMtzar-lositomar-losals<br />

afiliats. Que els paguin els militants.<br />

S'ha d'acabar amb la finandació pública.<br />

Encara que fos d'vma manera<br />

conjimtural. Una mena de desintoxicació<br />

de cavall. Els sindicats, el mateix.<br />

Si necessiten diners, que conquereixin<br />

afiliats, que els convencin<br />

que són necessaris, i que visquin de<br />

les quotes. Obligaria a replantejar-se<br />

moltes coses. I tindria una conseqüència<br />

clara: que els polítics treballarien<br />

en comptes de passar-se el dia<br />

dient ximpleries.<br />

DANI CODINA<br />

— Els partits diuen el contrari:<br />

necessitem més diners de l'Estat<br />

per no haver de recórrer a la<br />

finandació Irregular.<br />

^ Això és d'un cinisme increïble.<br />

— HI ha mo<strong>del</strong>s per copiar?<br />

•• A Holanda els partits viuen <strong>del</strong>s<br />

afiliats, i el sistema disposa de canals<br />

diferents per captar l'opinió<br />

política, com els referèndums. Aquí<br />

hauríem d'exigir que respectessin<br />

les propostes legislatives que sorgeixen<br />

de baix, <strong>del</strong> poble. És una<br />

barbaritat que el Parlament exigeixi<br />

500.000 firmes per una iniciativa<br />

legislativa popular, i que encara<br />

i així no estigui obligat a tramitar-la.<br />

Hauria de ser com a Suïssa,<br />

on amb 25.000 firmes el Parlament<br />

està obligat a escoltar la veu<br />

<strong>del</strong> poble. També hi ha exemples<br />

interessants a Itàlia i Dinamarca.<br />

— Aquesta Impossibilitat de<br />

controlar els elegits és una de les<br />

causes que fan que segons vostè<br />

la democràcia espanyola estigui en<br />

coma?<br />

^ És una de les tres. <strong>La</strong> segona és<br />

el fet que els electors no poden triar<br />

Retrat<br />

Filosofia de la<br />

democràcia<br />

Maria José Aubet ó.s<br />

llicenciada en<br />

Filosofia per la<br />

Universitat de<br />

Barcelona i<br />

diplomada en<br />

Sociologia pel<br />

Centre d'Estudis<br />

Internacionals<br />

a la mateixa<br />

universitat.<br />

Col·labora sovint en<br />

diferents setmanaris i<br />

publicacions i és<br />

autora de "El<br />

pensamiento de Rosa<br />

Luxemburg" (editorial<br />

Anagrama) i<br />

"Democracias<br />

desiguales" (editorial<br />

El Serbal).<br />

Recentment ha<br />

publicat "Ciudadanía<br />

y represcntatividad.<br />

Los sistemas<br />

electoralc.s en<br />

Europa" dins de la<br />

Biblioteca <strong>del</strong><br />

Citidadaiio de<br />

l'Editorial Bellaterra.<br />

Pionera en les<br />

reivindicacions<br />

feministes a la ciutat<br />

de Barcelona. Maria<br />

José Aubet va<br />

participar al col·lectiu<br />

Mientras laiito.<br />

lliurement les persones que els semblen<br />

més idònies, ja que les Uistes<br />

són tancades i bloquejades, confeccionades<br />

pels partits i condicionades<br />

per les baralles internes i els<br />

aparells <strong>del</strong>s partits. <strong>La</strong> tercera<br />

causa és que no hi ha Estat de dret.<br />

— Vol dir?<br />

•ü Estat de dret vol dir que la Justícia<br />

funciona i que la Llei és igual<br />

per a tothom. I, es pot dir que<br />

funciona quan t'has d'esperar 6,80<br />

12 anys, amb una intolerable situació<br />

d'indefensió, perquè et facin<br />

un judici? I, el cas Pinochet no ha<br />

tomat a demostrar que hi ha voluntats<br />

polítiques que acaben sobreposant-se<br />

a les de la Justícia?<br />

Els tres grans peus que sostenen la<br />

democràcia formal estan fallant.<br />

— I per tant, falla també la cultura<br />

democràtica, que és quelcom més<br />

que anar a votar periòdicament.<br />

^ És evident. Això és el gran error<br />

de l'esquerra, que no va fer la revolucióeducativa,derensenyament,quan<br />

va assolir el poder. <strong>La</strong> cultura democràtica<br />

no és quelcom que estigui a<br />

l'aire. Hom no neix demòcrata, ne­<br />

cessita ser educat en la democràcia.<br />

— No li sembla que els dirigents<br />

que han fet la transició i que es<br />

van educar a institucions<br />

escolàstiques <strong>del</strong> franquisme<br />

encara tenen tics autoritaris...?<br />

^Airtb tots eh vots, al Congrés<br />

( (<br />

^ Pot ser. De fet quasi tots tenen<br />

comportaments que poden ser qualificats<br />

de maniqueus, jesuítics, hipòcrites...<br />

Són tics de la cultura<br />

hi hauria 91 escons buits^^<br />

judeocristiana, molt lligada a les<br />

piràmides de poder, a les jerarqmes.<br />

<strong>La</strong> ciutadania necessita mo<strong>del</strong>s<br />

de comportament, i el que fan<br />

aquests líders, aferrats al poder,<br />

Una entrevista d'Eugeni Madueno<br />

autoritaris, corromputs... és un mal<br />

referent. Per a mi és el "felipismo"<br />

qui encarna tot això.<br />

— Què creu que passarà en el<br />

futur? Augmentarà la democràcia<br />

o l'autoritarisme i el totalitarisme?<br />

•lAmilasituació actual em recorda<br />

la <strong>del</strong>s anys 20, quan va ser la pròpia<br />

ceguesa de l'esquerra la que no va<br />

voler veure els problemes de cara, la<br />

que va propiciar l'auge de l'extrema<br />

dreta. Es el que està succeint amb la<br />

immigració. L'esquerra actua d'ima<br />

manera demagògica. No és tan simple<br />

com sembla. "Deixem-los entrar,<br />

donem passaport i dret a vot a tothom".<br />

És evident que Europa no pot<br />

acollir tot el continent africà ni tot<br />

Sudamèrica. I és evident que algú ha<br />

de dir-ho. Reenfocar el tema amb<br />

molta valentia, i reconèixer que fins<br />

ara no s'ha arreglat bé, és el que cal.<br />

En la mesura que això no s'arregü,<br />

estem alimentant l'extrema dreta.<br />

— Al seu llibre "Democracias<br />

desiguales" (El Serbal) fa una<br />

definició molt bonica de la<br />

democràcia. <strong>La</strong> pot sintetitzar?<br />

•• <strong>La</strong> democràcia és una forma de<br />

vivu-e, de comportar-se, suposa tenir<br />

uns valors, una manera d'entendre<br />

les altres persones, sentir<br />

que tens drets, que participes, que<br />

ets igual a l'altre, que tots podem<br />

opinar, i que tothom té dret a fer-ho<br />

mentre no atempti contra la pròpia<br />

democràcia... En qualsevol cas, democràcia<br />

no és únicament anar a<br />

votar cada ics anys.<br />

— A "Ciudadanía y<br />

representatividad" propugna el<br />

sistema electoral francès com el<br />

més Idoni per a Espanya.<br />

Mi L'ideal seria im sistema electoral<br />

complementat amb la iniciativa<br />

legislativa popular. L'apHcació<br />

aquí <strong>del</strong> sistema francès, majoritari<br />

i a dues voltes, seria la miUor<br />

teràpia en aquests moments. <strong>La</strong><br />

gent podria triar els seus representants<br />

directament, i no només llistes<br />

, s'oxigenaria el debat parlamentari,<br />

i acabaria amb la cultura de la<br />

coaHció, que ha estat nefasta.<br />

— El llibre conclou amb una<br />

boutade, propugna que els<br />

abstencionistes tinguin també<br />

escons al Pariament.<br />

^ Em sembla que la gent que s'absté<br />

o vota en blanc hauria de tenir<br />

representació al Parlament, per fer<br />

valer amb el silenci el pes de la seva<br />

absència. Pensi que entre abstencions,<br />

vots nuls, en blanc i vots<br />

lliurats a partits que no aconsegueixen<br />

el mínim per tenir representació,<br />

a les eleccions de 1996 es<br />

van perdre 8 miüons de vots. Més<br />

que habitants té Suècia. Si aquests<br />

vots es traduíssin en escons, al<br />

Parlament espanyol ara hi hauria<br />

91 cadires buides. <strong>La</strong> qual cosa<br />

seria més que significativa.

14 I.a<br />

Veu llei<br />

PUBUCITAT CARRER gener-febrer de 2000<br />

!l-t^<br />

~3<br />

1.- li- KX/^' • -i "<br />

Busttuem façanes rt'edificis amb k VI tV"- ^^P^'^'^'^ P^' ^ '^ restaufaciú <strong>del</strong>s<br />

Bsgratiais. Busquem iresorsvuitcentistes t'.' 'í^ i^.'j esgrafiais de les façanes. Si teniu un<br />

0 mode mi Eles. Busquem tresors i"'" ' -"•'• iresor amagat a casa vosua. i asleu<br />

rie la nostra arquitectura, Perqufi aia v^ -^-^íi inieressals a recuperar-lo amb 1ala la<br />

ProElnample. amb el suport de la KvéÍ'"ífe' ^^^^ esplendor, truqueu-nos avui mateix.<br />

Cnmissió Europea, conceileix ajuts<br />

perquè l'oferia d'ajuls És limitada.<br />

^IJ) Ajuntament de Barcelona<br />

fl I^'l^tK/ÏT^^H^<br />

é<br />

Ar5<br />

ProEixample<br />

93 457 05 22<br />

GUAJA<br />

Des de 1985<br />

Artesania ètnica <strong>del</strong>s cinc continents<br />

Peces de col.lecció, regal í decoració<br />

VENIU A CONÈIXER LES DARRERES<br />

ADQUISICIONS<br />

SͧÈ;<br />

Articles per a festes<br />

Màgia tots els dijous,<br />

de 6'30 a 7*30 de la tarda,<br />

per Faust Màgic<br />

c/ Rauric, 6 (barri Gòtic)<br />

T. 93 317 71 38<br />

Pàrking gratuït<br />

. ^<br />

<strong>La</strong> Veu íte<br />

CARRER<br />

IMnln k( bri» . emi L·mk· . Id, UU ma . f n UI I X«n > r-Bit hrtlhKlKiB<br />

I Si vols rebre<br />

I la revista a<br />

I casa,<br />

I telefona al<br />

! 93.412.76.00<br />

L I<br />

Juga a fer el Turista<br />

a casa teva<br />

Ruta<br />

Nord<br />

Vermella g^^<br />

rTBrawilr<br />

mf. '<br />

. r ••^.-l . \l\J}<br />

>.!ÏÍ^^fl •<br />

IIÜJSB ^^^^C^^^^^ ^^'<br />

ÍÍXm<br />

W^ HI<br />

flKde<br />

|Blunya<br />

li.ij<br />

j^mií^.<br />

Ml<br />

^ Ruta<br />

Sud<br />

Blava<br />

Són molts els atractius de Barcelona<br />

que encara no has vist mai<br />

MoviStar<br />

•••<br />

-©-TMB

gener-febrer de 2000<br />

Sóc \M \ [ W-^ CctA!^í;^^R<br />

.*».<br />

S^fiVlEJcRA,<br />

lA fZADlo^^Apa^ ^,<br />

15<br />

i^a veu aei<br />

CARRER PUBLICITAT<br />

as<br />

R^TA^RAR/ %<br />

Centre municipal que acull residus amb problemes<br />

de relació i de tracte difícil/ evitant que s'aboquin<br />

o s'incinerin amb la resta de la brossa i contaminin<br />

el medi i el personal.<br />

IPk?M...<br />

REDUEIX REUTILITZA RECICIA<br />

•No compris tants productes Quan vagis a la deixalleria, tria i remena,<br />

de neteja i busca'ls amb matèria activa hi ha utensilis que pots aprofitar,<br />

d'orisen natural.<br />

•No utilitzis esprais, pinta amb brotxes,<br />

>^^v Àrea metropolitana de Barcelona<br />

>y^^v^Entitat <strong>del</strong> medi ambient<br />

Porta les piles als punts de<br />

recollida i la resta <strong>del</strong>s trastos<br />

ala deixalleria.<br />

també:<br />

•Aerosols.<br />

•Coles.<br />

•Cosmètics.<br />

•Dissolvents,<br />

•Insecticides I pestlcldes,<br />

•Piles.<br />

•Pintures i vernissos. ,.<br />

•Pneumàtics.<br />

•Productes de neteja,<br />

•Tòners.<br />

•Etc.<br />

REUNEIX-TE<br />

amb la sent <strong>del</strong> bam i demaneu a les<br />

empreses i a l'ajuntament que posin<br />

mini-deixalleries als súpers i als mercats.<br />

Com mes a prop millor,

6<br />

<strong>La</strong> Veu <strong>del</strong><br />

PUBUCITAT CARRER gener-febrer de 2000<br />

Generalitat de Catalunya<br />

Departament de Benestar Social ADIGSA<br />

^^Servei d'atenció al ciutadà"<br />

Més capacitat de gestió directa amb ei ciutadà<br />

Des de l'any 1985, la Generalitat de<br />

Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA,<br />

administra els 80.000 habitatges públics de<br />

Catalunya. Per facilitar la comunicació, i agilitar<br />

els tràmits entre el ciutadà i l'administració,<br />

ADIGSA ofereix el seu servei d'atenció al ciutadà.<br />

atenció telefònica<br />

Atenció al ciutadà i vIsitM concertades<br />

93-228 72 00<br />

Suport a comunitats de f^EOptirtaíris<br />

93-220 72 01<br />

Informació de noves promocions d'habitatges<br />

93-228 72 02<br />

atenció personal<br />

Oficines d'Adigsa<br />

Horari d'atenció ai públic<br />

Hivern: de 9 a 14 i de 16 a 17,30 h.<br />

Estiu: de 9 a 14 h.<br />

0/ Diputació, 92 - 08015 Barcelona<br />

servei d'atenció domiciliària (administrativa)<br />

Basat en el concepte d'oficina mòbil, mitjançant els Tècnics de Gestió de Zona,<br />

apropem la gestió al ciutadà, que pot fer des <strong>del</strong> barri consultes o tràmits com<br />

faria a les oficines d'Adigsa

11<br />

<strong>La</strong> Veu <strong>del</strong><br />

gener-febrer de 2000 CARRER DOSSIER<br />

És el tema de moda a la ciutat. Estem<br />

t> tfclUlM •<br />

üíílBM.lül<br />

públic. Amb eslògans <<br />

sostenibilitat, l'Ajuntament,<br />

suposadament, fa una crida per a la<br />

utilització <strong>del</strong> transport públic.<br />

Suposadament, perquè l'estrella és <<br />

metro, deixant el bus com el parent<br />

Mobilitat<br />

pobre d'una xarxa que no arriba a<br />

tots els barris, quan s'hauria de<br />

potenciar per suplir aquesta<br />

mancança. Hi ha altres temes en vies<br />

de desenvolupament: tramvia <strong>del</strong> Baix<br />

Llobregat, túnel d'Horta, cobriment de<br />

la Gran Via, tren d'alta velocitat... Tots<br />

ells temes que poden dirigir la ciutat<br />

DOSSIER<br />

vers una direcció de real<br />

sostenibilitat o portar-la al caos més<br />

absolut. Amb aquesta sensibilitat, no<br />

podem oblidar la celebració europea<br />

<strong>del</strong> Dia sense Cotxes, que enguany<br />

serà unitària i amb el mateix<br />

eslògan, encara que alguna<br />

sensibilitat se senti ferida.<br />

Unos meses decisives para el transporte colectivo<br />

©<br />

ara bien o para mal, en los próximos<br />

meses y segm-amente afios se hablara<br />

mucho <strong>del</strong> transporte colectivo en<br />

el àrea metropolitana. Serà para bien si<br />

finalmente las administraciones logran concertar<br />

un programa real de desarroUo de la<br />

red subterrànea y de superfície en el àrea de<br />

Barcelona. Para mal si, por el contrario, al<br />

final los representantes políticos VTielven a<br />

frustrar otra vez la demanda de que haya<br />

mas metro, mejores autobuses y, en suma,<br />

una red de transporte adecuada a las<br />

necesidades de la región metropolitana.<br />

Hace casi tres afios ya que el consenso<br />

alcanzado entomo a la creación <strong>del</strong> consorcio de<br />

transporte <strong>del</strong> àrea de Barcelona, la ATM<br />

(Autoritat <strong>del</strong> Transport Metropolità) abrió la<br />

senda para que ese acuerdo sobre una efectiva<br />

extensión de la red se hiciese realidad. En el<br />

seno de esta organizadón, a la que se han<br />

adherido quienes tenían algo que decidir en<br />

este asunto -Ayuntamientos metrofwlitanos,<br />

la Generalitat, el Estado, los operadores públicos<br />

y privados, amén de los usuarios- nació la<br />

iniciativa para redactar un ambicioso plan de<br />

inversiones en el transporte colectivo <strong>del</strong> àrea<br />

metropolitana, el Pla Director dlnfi-aestructures<br />

(PDI). Se trata de un plan a diez afios<br />

vista cuyo montante todavía està por definir<br />

però que, podria y debería superar los 500.000<br />

míUones de p)esetas. Para hacerse una idea de<br />

lo que esto significa, quizàs valdrà la pena<br />

recordar que cada kilómetro de red de metro<br />

Cuesta entre 2.000 y 3.000 millones de pesetas.<br />

El debaté sobre este proyecto, iniciado hace<br />

unos dos afios, ha de culminar en este. <strong>La</strong>s<br />

administraciones deben poner sobre la mesa<br />

antes de que Uegue el 2001 un programa de<br />

actuación para el primer decenio <strong>del</strong> siglo XXI.<br />

Algo sabemos ya de lo que contendrà este<br />

proyecto:<br />

Linea 9: El gran proyecto incluido en el<br />

Plan Director serà la construcción de esta<br />

línea que unirà una a una todas las que<br />

ahora ya conocemos. Tendra uno de sus<br />

orígenes en la Zona Franca -o tal vez el<br />

aeropuerto- y llegarà al otro extremo <strong>del</strong><br />

núcleo central <strong>del</strong> àrea metropolitana, esto<br />

es Badalona y Santa Coloma. Pese a que<br />

todavía està en estudio, seguramente realizarà<br />

una recorrido parecido al de la ronda <strong>del</strong><br />

Mig. <strong>La</strong>s primeras estimaciones económicas<br />

sobre este proyecto cifran la ínversión en<br />

imos 135.000 millones y, por cierto, la ATM,<br />

ha decidido estudiar si seria viable la participación<br />

de capital privado en esta obra.<br />

El tranvía: <strong>La</strong> recuperación <strong>del</strong> tranvía<br />

como sistema de transporte colectivo serà la<br />

St. 4/x/rft (^ k Barat<br />

Oleic éntgnKmot<br />

Manresa<br />

Igüoloda<br />

Sant<br />

Joan Despí<br />

SamtBol<br />

nfsrfMms<br />

CmtMU·l·<br />

/•'^•; Sont Feliu de Uobregat<br />

omoi.<br />

Esplugues de LI.<br />

BBE3<br />

Jaime V. Aroca<br />

EL PLAN DIRECTOR DE INFRAESTRUCTURAS<br />

0 Terrassa • Saba<strong>del</strong>l J 1^1<br />

Universiíal Aatònomo Tj ^ ^<br />

Peu Fumtuiar OO<br />

Voli d'Hehron<br />

i'^. kJ^-^- • *• ^ïú far" ' • ••<br />

iC*»i<br />

yi j I XI. q » í '<br />

/••símil ^V'" rj""" I . w<br />

prolongorò ^ N\ "^ , '<br />

hosta<br />

msin riTroi fg £/ p^g, I Cofne//ò jt Li..<br />

^ , ^ , , Himaslímusrkmlro<br />

y Ferrrxarrhs Bemakal<br />

iV i g_»---TW.> -"i- ' -<br />

rïTTzT" TT^iWTP<br />

I Xinli .Sfonïii<br />

'•<br />

^BB— Umaiktnmm<br />

iiitimniiintiit Jrofím Ml obros<br />

iinuisàtmaka<br />

L'Hospitalet<br />

otra gran novedad <strong>del</strong> Plan Director. El<br />

primer tramo que vera la luz serà el <strong>del</strong> Baix<br />

Llobregat. <strong>La</strong> obra ha de adjudicarse en el<br />

plazo de los próximos tres meses a un consorcio<br />

de empresas privadas. El PDI contendrà<br />

también otras líneas como la que llegarà<br />

desde Trinitat Nova hasta Ciutat Meridiana<br />

o el segundo tramo <strong>del</strong> tranvía de la Diagonal<br />

que unirà la plaza de les Glòries con Sant<br />

Adrià. Queda por ver si el municipio, ademàs,<br />

acepta prolongar esta línea y imirla con<br />

el tramo <strong>del</strong> Baix Llobregat a través de la<br />

Diagonal. Se trata, sin duda, de una opción<br />

arriesgada en la que el Aytmtamiento tiene<br />

su última palabra. En esta decisión se pondrà<br />

a prueba si realmente el municipio està<br />

dispuesto a apostar fuerte por el transporte<br />

publico però, sobre todo, hasta qué punto<br />

està dispuesto a jugar. No hay que olvidar<br />

que por la Diagonal pasan actualmente 35<br />

líneas de Transports Metropolitans de Barcelona.<br />

<strong>La</strong> irrupción <strong>del</strong> tranvía en el corazón<br />

de la Diagonal haría anicos el monopolio<br />

púbHco de TMB. <strong>La</strong> decisión es suficientemente<br />

trascendente para que algunos colectivos<br />

hayan propuesto al alcalde un referèndum.<br />

Por ahora Clos ha rechazado esa idea.<br />

Mas metro: <strong>La</strong> 9 no serà la única línea de<br />

metro propuesta en el Plan Director. En este<br />

documento figura también la extensión de<br />

las actuales líneas. Así describe la conversión<br />

<strong>del</strong> ultimo tramo de la línea 4, desde <strong>La</strong><br />

Pau hasta Badalona, en un nuevo tramo de<br />

Fmqve natural de Collsewla<br />

'* n^'llk^Cahyalíes •,''<br />

^•^' JflnitàHovo<br />

Tes Torres ^j^ ^ '~'\»liEEI * ^ M ^ -^^J . *<br />

la línea 2 que se extendería hasta el barrio de<br />

Pomar de Badalona. <strong>La</strong> línia 4 también se<br />

prolongarà en <strong>La</strong> Pau de modo que terminarà<br />

en la estación de la nueva estación de <strong>La</strong><br />

Sagrera. <strong>La</strong> línea 3 también debería crecer<br />

por el norte, en Nou Barris hasta llegar a<br />

Trinitat Nova. Esta estación prometé convertirse<br />

en la màs importante al norte de la<br />

ciudad puesto que en ella recalaran las líneas<br />

3, 4 y el tranvía de Ciutat Meridiana.<br />

Los estudiós <strong>del</strong> plan director también averiguaràn<br />

la viabilidad de prolongar la línea<br />

1 por sus actuales extremos: desde el Fondo<br />

hacia Montigalà y desde allí por Llefià hasta<br />

Badalona centre. En el otro lado, en Feixa<br />

Llarga, el plan director ha de establecer si es<br />

razonable prolongar la línea hasta el centro<br />

de El Prat e incluso màs allà, hasta el<br />

aeropuerto.<br />

Queda, dentro de este capitulo, otra iniciativa<br />

en estudio referida a la prolongación de las<br />

Uneas de Ferrocarrils de la Generalitat <strong>del</strong><br />

Baix Llobregat, la idea es que, desde plaza<br />

Espaiia continúe hacia el interior y llegue<br />

hasta la plaza Francesc Macià y, desde aUí<br />

busque un enlace con las líneas de el Vallès.<br />

Estaciones: Todas estàs ampliaciones -<br />

y tal vez algunas màs que no han trascendido<br />

de los actuales documentes de trabajo de<br />

la ATM- daran lugar a un buen punado de<br />

nuevas estaciones cuya vocación fundamental<br />

ha de ser la de facilitar el intercambio<br />

entre líneas. Esa es la base de la integración<br />

Oii<br />

r •-<br />

'í^íI".'"":BesàsMai<br />

lEÉ ib<br />

ffoaes* Singuerlín<br />

Cqrr--\<br />

Peixauet, , \<br />

im<br />

Sant Adrià de Besòs<br />

Santa Coloma<br />

de Gramenet<br />

r\'}Montigalà<br />

Badalona<br />

l_N^ Morero/Pomai<br />

Badoiona Centre<br />

tarifaria: a la larga los usuarios <strong>del</strong> sistema han<br />

de poder utUizar con un mismo titulo de viaje<br />

todos los sistemas de transporte. Però para eso<br />

es crucial que exista im enlace físico entre<br />

todos. Con esta vocación naceràn nuevas estaciones<br />

de intercambio como las de Trinitat<br />

Nova antes citada, la de Provença, en el corazón<br />

<strong>del</strong> Eixample, la de Badalona Centre o las que<br />

naceràn a raíz de la construcción <strong>del</strong> nuevo<br />

túnel de Cercanías de la caUe Mallorca.<br />

Todo esto, y seguramente màs -no hay<br />

que olvidar que el gobiemo espanol ha prometido<br />

que el Ave llegarà a Barcelona en el<br />

2004- se materializarà en el curso de los<br />

próximos diez afios. Quién va a pagar esta<br />

abultada factura es, una vez se hayan definido<br />

todos los proyectos, la otra gran incògnita<br />

que queda por resolver. <strong>La</strong> insolvència de las<br />

administraciones fhistró en su dia el Plan<br />

Intermodal <strong>del</strong> Transporte que hubiese puesto<br />

a Barcelona a la altura de todas las ciudades<br />

-Madrid, Lisboa, Lyon, Londres o Parísque<br />

en los anos 90 convirtieron la extensión<br />

de la red de transporte colectivo en una<br />

prioridad de actuación. Barcelona llega ya<br />

tarde. Bueno serà que de paso tomemos nota<br />

de la experiència de estàs ciudades en otro<br />

asimto crucial: estàs obras no deben mermar<br />

la movilidad -pública y también privada- de<br />

la ciudad de la que cada dia màs depende el<br />

bienestar económico de muchos ciudadanos.<br />

Jaime V. Aroca es periodista.

18<br />

<strong>La</strong> Veu <strong>del</strong><br />

DOSSIER CARRER gener-febrer de 2000<br />

Tramvia intemiptus<br />

©<br />

na idea no deixa de ser-ho fins<br />

que es transforma en realitat. Si<br />

no e s porta a terme es converteix en<br />

un altre <strong>del</strong>s nostres somnis estroncats.<br />

Així, si el tramvia tranversal de Barcelona<br />

se separa en dos trams, el transport públic<br />

de l'Àrea Metropolitana perdrà una altra<br />

batalla i l'atenció <strong>del</strong>s responsables de la<br />

mobilitat. El tramvia perdrà el rumb i<br />

sortirà <strong>del</strong> carril.<br />

<strong>La</strong> tomada <strong>del</strong> tramvia a la ciutat hauria de<br />

ser l'animci d'un canvi cap a ima ciutat i una<br />

mobilitat més sostenible. Aquesta paraula agrada<br />

a molts <strong>del</strong>s responsables de mobilitat, els<br />

quals defineixen el suport <strong>del</strong> transport públic<br />

perquè és im mitjà de transport sostenible.<br />

Això funciona als ravals, però quan el canvi<br />

s'apropa al cor de la ciutat i amenaça algun<br />

conductor al centre de la DiagonaJ, es dispara<br />

l'alarma. No pot ser. Es repeteixen les mateixes<br />

pors de quan es van ampliar les voreres <strong>del</strong><br />

carrer Aragó. És així com descobrim que el<br />

debat de la mobilitat sostenible i el suport al<br />

transport públic no era tan ferm com semblava.<br />

El tramvia sortirà <strong>del</strong> carril.<br />

Algun entès en semàfors comenta que un<br />

tramvia que tingués prioritat en els semàfors<br />

de la Diagonal, no només restaria capacitat als<br />

conductors d'aquesta via, sinó també als <strong>del</strong>s<br />

carrers de la banda de mar i de mimtanya.<br />

Només explica la meitat de la història. Avui<br />

dia, quan convé, ja es tallen moltes vegades la<br />

sincronització <strong>del</strong>s semàfors de la Diagonal,<br />

així que aquest problema no canvia, segueix<br />

igual. Cal començar a pensar també en el<br />

transport públic quan es planifiquen els sistemes<br />

de regulació de la mobUitat a Barcelona.<br />

®<br />

govern de la Generalitat de<br />

Catalimya no pot ignorar estudis<br />

científics, tractats internacionals,<br />

però encara menys qui administra, sobretot<br />

aquelles persones més dèbils i desprotegides,<br />

mainada i qui sigui.<br />

<strong>La</strong> política amb tendència a protegir el<br />

medi ambient no es pot deixar en mans d'im<br />

govern transitori, cal un compromís més<br />

durador, una manera diferent de decidir en<br />

çolítica, diferent a la vella i decimonònica.<br />

És, doncs, imprescindible incrementar la<br />

participació directa allà on els interessos<br />

més afectats s'escolten sense mediacions<br />

imposades pels clixés establerts pels partits<br />

polítics. Som 25 els grups ecologistes i veïnals<br />

-entre els quals hi ha la <strong>Favb</strong>, Ecologistes<br />

en Acció i Adenc-Depana-, aquells que<br />

donem suport al manifest (fet públic la primavera<br />

passada), en el qual, a més de demanar<br />

una llei de protecció per Collserola -que<br />

s'hauria d'aprovar al Parlament de Catalunya-<br />

apostem per reclamar la supressió<br />

<strong>del</strong> Pla General Metropolità (PGM) <strong>del</strong> túnel<br />

d'Horta que s'hi projecta, Central i de la via<br />

de la Cornisa. I volem que se'ns escolti.<br />

Amb pràcticament un quart de segle el<br />

PGM no pot seguir imposant un desarrollisme<br />

de tan ingrata memòria a tants barris perifèrics.<br />

Cal repensar-lo, ja que en aquests<br />

barris fruit <strong>del</strong> desenvolupament desmesurat<br />

de la gran metròpoli els veïns hem lluitat<br />

Per no quedar malament proposen ima<br />

barbaritat: soterrar el tramvia. Si volem tramvia<br />

és massa aviat per p)osar-lo sota terra. A<br />

més, el tramvia és de la ciutadania. VuU veure!<br />

-ha de tenir els seus carrils ben plantats sobre<br />

el niveU de la ciutat. Soterrar-lo perquè no faci<br />

nosa als conductors de cotxes és gastar una<br />

ronyonada per evitar complir amb la<br />

sostenibilitat. Resorgeix la perversitat <strong>del</strong>s números.<br />

AqueU que proposa aquesta gran obra,<br />

i per tant aquesta gran inversió, pretén convèncer-nos<br />

que prefereix el transport públic.<br />

Ole Thorson<br />

Deixi el tramvia al seu carril, enmig de la<br />

Diagonal. Elimini im parell de carrils per a<br />

cotxes privats. Baixi el nivell de soroll i de<br />

contaminació a la Diagonal. Debd'ns tomar a<br />

gaudir d'aquesta via i de passejar sota els seus<br />

arbres.<br />

Transports de Barcelona va propwsar, en el<br />

seu dia, im tramvia a la Diagonal de Barcelona.<br />

Havien vist que, en aquest carrer, hi havia<br />

molts passatgers que pujaven als autobusos,<br />

així que van arribar a la següent conclusió: "ha<br />

de ser el lloc ideal per al tramvia". Però aquesta<br />

El Túnel d^Horta toma a amenaçar<br />

per aconseguir pal·liar el més greu dèficit de<br />

transport col·lectiu, és per això que es veu<br />

perjudicial i absurda la proposta de la Generalitat<br />

de foradar CoUserola, ara per la vall<br />

d'Horta. Cal recordar el fort increment de la<br />

pol·lució que ha portat<br />

a aquesta vall<br />

l'obertura de la Ronda<br />

de Dalt, la qual, juntament<br />

amb l'avinguda<br />

de l'Estatut, pateixen<br />

periòdicament severes<br />

congestions.<br />

El tipus de desenvolupament<br />

de la nostra<br />

societat provoca,<br />

entre d'altres mals i<br />

com a més destacat, el<br />

canvi climàtic que depreda<br />

el medi ambient,<br />

afectant els ecosistemes<br />

naturals i lesionant<br />

la salut pública.<br />

Els mo<strong>del</strong>s climàtics<br />

apvmten cap a un<br />

clbna previsiblement<br />

més càhd.<br />

És alarmant que<br />

sigui el conseller Pere<br />

Macias (que ha estat conseller de Medi Ambient,<br />

el màxim aval de la matèria a Catalunya)<br />

qui no ha entès al Uarg <strong>del</strong>s seus anys en el<br />

Juli Fontoba<br />

càrrec el significat i la necessitat <strong>del</strong> que representa<br />

per a les futures generacions l'autèntica<br />

qualitat de vida i un creixement sostenible.<br />

Mentre els responsables de trànsit de<br />

Barcelona, igual que en tantes altres grans<br />

ciutats, consideren<br />

la irracionalitat de<br />

l'ús <strong>del</strong> transport<br />

privat, per desmesurat<br />

(mai en té<br />

prou, quants més recursos<br />

i infraestructures<br />

s'hi aboquen,<br />

més depredador es<br />

torna). Mentre es<br />

fan públiques les intencions<br />

de foradar<br />

un cop més Collserola<br />

-pulmó de<br />

l'àrea metropolitana<br />

de Barcelona-, la<br />

mortalitat a la ciutat<br />

fluctua paral·lelament<br />

als índexs de<br />

pol·lució amb uns<br />

costos econòmics<br />

alarmants per a les<br />

EL PERIODICO arques de la Seguretat<br />

Social, en vi-<br />

des humanes malalties, tractaments i<br />

hores de feina perdudes.<br />

És responsabilitat de les administraci­<br />

conclusió era parcialment falsa ja que gairebé<br />

tots els autobusos en qüestió no eren propis de<br />

la Diagonal, sinó manllevats <strong>del</strong>s d'eixos horitzontals<br />

de la ciutat, seguint els carrers de<br />

ffiixample. <strong>La</strong> proposta va prosperar tot i<br />

l'error conceptual sobre el passatge. Es va<br />

convertir en el projecte Trambaix que segueix<br />

endavant.<br />

Ara, quan es toma a proposar aquest nou<br />

sistema de transport pel centre de la Diagonal,<br />

la companyia d'autobusos, amb les mateixes<br />

dades, argumenta que la introducció <strong>del</strong> tramvia<br />

arruïnaria les Hnies d'autobús d'aquesta<br />

via senyorial de la ciutat. El tramvia ja no és<br />

ideal ara, encara que hi hagi els mateixos<br />

autobxisos i els mateixos passatgers? Què ha<br />

canviat? Ha canviat el marc administratiu. Ha<br />

canviat el possible explotador. Un operador<br />

que no fos Transports de Barcelona podria<br />

disminuir el nombre de passatgers de TMB.<br />

L'usuari, que podria comptar amb un sistema<br />

més ràpid, amb prioritat en el trajecte, toma a<br />

perdre. Haurà de continuar conformant-se amb<br />

la baixa velocitat <strong>del</strong>s autobusos de la Diagonal<br />

i amb el soroU i la contaminació de l'excessiu<br />

nombre de cotxes que hi ha al centre de<br />

Barcelona.<br />

El privilegi de recórrer de cap a cap les<br />

vies més llargues de la ciutat, com són la<br />

Diagonal, les Rondes o el carrer Aragó, es<br />

reservarà a tots els conductors. Els que van<br />

en transport públic hauran de transbordar<br />

mil vegades. Sembla una broma, però només<br />

és un descarrilament.<br />

Ok Thorson és membre de l'Associació per a<br />

L· Promoció <strong>del</strong> Transport Públic.<br />

ons facilitar les eines perquè la ciutadania<br />

en disposi, per prevenir els riscos, rectificant<br />

la direcció escollida. Previsions com<br />

la <strong>del</strong> túnel d'Horta, sens dubte s'han de<br />

suprimir <strong>del</strong> PGM, ja que alimenten un<br />

tipus de consum que la cultura predominant<br />

imposa sobre el medi natural amb el<br />

qual l'ésser humà s'ennobleix, agafa salut,<br />

coneixement, alè per resistir i aire pur i net<br />

per respirar.<br />

Segons un estudi de l'Organització Mundial<br />

de la Salut fet públic aquest estiu, es<br />

calcula que les morts per contaminació<br />

provocada pel transport rodat són superiors<br />

a les ja sagnants <strong>del</strong>s accidents de trànsit.<br />

D'altra banda, els efectes sobre la vegetació,<br />

el soroll, les dificultats que imposa<br />

amb llur inqüestionable domini sobre la<br />

gent que va a peu o en bici, les muntanyes<br />

de residus de difícil reciclatge, són més<br />

problemes que la cultura <strong>del</strong> cotxe imposa,<br />

tots en detriment de la qualitat de vida. <strong>La</strong><br />

profunda convicció en els canvis necessaris<br />

per abandonar la insostenibilitat ha d'impulsar<br />

totes les administracions públiques<br />

(la Generalitat de Catalunya no se n'escapa)<br />

a estalviar esforços i sobretot a no<br />

caure en el malbaratament que representa<br />

prioritzar el transport privat.<br />

Juli Fontoba és representant <strong>del</strong> Col·lectiu<br />

Agudeüs. Ecologistes en Acció.

gener-febrer de 2000<br />

Lít Veu <strong>del</strong><br />

CARRER DOSSIER 19<br />

El bus, el pariente pobre de la movilidad urbana<br />

O<br />

os autobuses de Transportes Metropolitanos<br />

de Barcelona (TMB)<br />

trasladaron 202,1 millones de<br />

viajeros en 1999, por 286,7 miUones el metro.<br />

Es decir, los buses soportaron el 41,3% de la<br />

movilidad <strong>del</strong> transporte colectivo de Barcelona<br />

durante el pasado ano. Es decir, los autobxises<br />

no son im medio marginal en la movilidad de la<br />

Ciudad sinó un eje bàsico de la misma y, en<br />

consecuencia, la calidad global de este servicio<br />

publico dependerà mucho de cómo funcionen<br />

esos buses. Este servicio tiene, ademàs, otra<br />

ventaja para la ciudad. O debería tenerla. Su<br />

íuncionamiento, su existència misma, depende<br />

exclusivamente de la administración local, lo<br />

que significa que el servicio de los autobuses de<br />

TMB puede tener el nivel de calidad que exija<br />

la ciudad y que los responsables municipales<br />

consideren necesario.<br />

Dicho esto, cabria pensar que el Ayuntamiento<br />

debería hacer <strong>del</strong> servicio de autobuses<br />

de TMB el buque insígnia de su cacareada<br />

política de movilidad sostenible. Unas lineas<br />

puntuales, con una Irecuencia de paso de todas<br />

ellas que no desesperarà al viajero, seria la<br />

mejor de las posturas para echar en cara al<br />

gobiemo de la Generalitat su, hasta ahora,<br />

cicatera política inversora en matèria de transporte<br />

púbUco en Barcelona y su àrea metropolitana.<br />

Però, también hasta ahora, el Ayimtamiento<br />

de Barcelona no ha predicado con el<br />

ejemplo y toda su defensa <strong>del</strong> transporte colectivo<br />

se ha Hmitado a reclamar mas metro -que<br />

es necesario- y mas ferrocarril -que también es<br />

imprescindible- para mejorar los desplazamientos<br />

de sus vecinos. ^Y los buses?<br />

Poca exigència municipal<br />

En la planificación de las 78 üneas de autobuses<br />

de TMB han primado las cuentas de resultados<br />

sobre su condición de servicio púbüco. Es<br />

cierto que ima empresa pública debe gestionarse<br />

con rigor y evitando deudas como los 100.000<br />

millones de la llamada deuda històrica que<br />

ahora las administraciones locales pagan en<br />

cómodos plazos anuales, però también es cierto<br />

que esa correcta gestión no debe ir en detrimento<br />

de la calidad. Y no hay calidad si la frecuencia<br />

M. Eugènia Ibànez<br />

<strong>La</strong> exigència municipal en los autobuses se evidencia en esta imagen<br />

de paso acaba por alejar a los usuarios de las<br />

paradas, y no hay calidad si la política municipal<br />

de drculación no tiene la valentia de pasar<br />

de las palabras a los hechos y proteger de una<br />

forma clara y decidida la circidación de los<br />

buses por la ciudad. Y los hechos nos demuestran<br />

que, hasta ahora, el gobiemo municipal y<br />

los responsables poh'ticos de TMB han exigido<br />

mucho metro, però no han mantenido la misma<br />

exigència hacia su red de buses.<br />

17 de las 78 lineas de la companía tienen<br />

una frecuencia de paso reconocida superior a<br />

los 20 minutos de espera, y en otras 22 lineas<br />

entre los 10 y los 20 minutos. Estos son tiempos<br />

aceptados pxjr TMB, lo que significa que en el<br />

primer grupo la espera puede alcanzar en<br />

muchas ocasiones la media hora, e incluso<br />

superaria, y en el segundo bordea los 30 minutos.<br />

Solo en 33 lineas, menos <strong>del</strong> 50%, la fi«cuencia<br />

oscüa en tomo a los 10 minutos. Es<br />

cierto que estàs lineas acimiulan la mayor<br />

parte <strong>del</strong> pasaje de la red de buses, però resulta<br />

extrano que las restantes lineas tengan usuarios<br />

con semejante desespero en las paradas.<br />

Hay problemas graves de comunicación con<br />

transporte púbüco en esta ciudad que, a la<br />

espera <strong>del</strong> metro, deberían haberse resuelto<br />

con lineas de buses, por ejemplo, Zona Franca.<br />

Y no se ha hecho. <strong>La</strong> existència de algunas<br />

lineas de pésima calidad solo parece estar<br />

jxistificada por mantener la apariencia de un<br />

servicio púbüco y no por el servicio mismo que<br />

presten. <strong>La</strong>s prolongaciones <strong>del</strong> trayecto de<br />

algunas lineas -reivindicadas durante anos<br />

por los vecinos- se han hecho en muchos casos<br />

a costa de avmientar el tiempo de espera,<br />

porque no se han incorporado mas vehículos.<br />

Competidor en alza<br />

El servicio de autobuses es el pariente pwbre de<br />

la movilidad urbana. Gusta el metro porque se<br />

mete bajo tierra y no molesta al coche privado,<br />

algo que no ociure con los buses, que necesitan<br />

rivalizar con el transporte privado en ima<br />

superficie viària cada vez mas escasa. En repetidas<br />

ocasiones, el conílicto por la ocupación de<br />

ese espacio se ha hecho a costa de los autobuses,<br />

porque cuando ha llegado el momento de tomar<br />

decisiones ejemplarizantes a favor <strong>del</strong> transporte<br />

colectivo de superficie el ayuntamiento se<br />

ha arrugado y ha echado marcha atràs, como<br />

ha ocurrido con los desaparecidos carril-bus de<br />

Príncep d'Astúries y Pi i Molist, por citar solo<br />

dos casos. Y no parece que la cinnilación en<br />

Barcelona esté como para suprimir carrilesbus,<br />

sean los que sean.<br />

Da la impresión de que para las administraciones<br />

púbücas el servicio de autobuses es un<br />

competidor, no parte de la solución que la<br />

movilidad metropolitana exige. <strong>La</strong>s calzadas<br />

urbanas, las carreteras, pertenecen al coche<br />

privado y punto. Hay medidas que podrían<br />

evitar la entrada masiva de turismes en la<br />

ciudad que no se han querido tomar, simplemente,<br />

para no herir el sacrosanto individua-<br />

Hsmo <strong>del</strong> conductor. Por ejemplo, las Vías de<br />

Alta Ocupación (VAO). Un estudio reahzado<br />

por la Entidad Metropolitana <strong>del</strong> Transporte<br />

(EMT) con anterioridad a la entrada en servicio<br />

de las patas norte y sur de la Ronda de Dalt<br />

aconsejaba la creación de diversos VAO, bàsicamente<br />

en la A-19. Se trataba de destinar un<br />

carril de esa carretera a autocares, autobuses y<br />

coches con todas las plazas ocupadas. Esta<br />

medida disminuiria considerablemente la circulación<br />

en el tramo urbano de la A-19, es decir,<br />

en el tramo cuyo cubrimiento han reclamado<br />

los vecinos para disminuir los ruidos que produce<br />

el trafico. <strong>La</strong> misma solución era aplicable<br />

a la siempre saturada A-18. En el primer caso<br />

se ha preferido mantener las quejas vecinales<br />

durante casi dos anos. En el segundo, la<br />

Generalitat ni se ha planteado el VAO como<br />

prueba prèvia para evitar una situación de<br />

colapso y ha optado por hacer otro boquete en<br />

la Sierra de CoUserola y abrir el túnel de Horta.<br />

Però, eso sí, Ayuntamiento y Generalitat<br />

quieren una movilidad sostenible.<br />

M. Eugènia Ibànez es periodista.<br />

Reivindicacions pel transport gratuït <strong>del</strong>s aturats<br />

®<br />

n algunes estacions de metro, com la<br />

de Sants, s'han vist pintades a les<br />

parets reclamant que la gent en<br />

situació d'atur pugui desplaçar-se de franc en<br />

els mitjans públics. Això podria fer-se realitat<br />

amb la denominada targeta roja, una de les<br />

idees en les quals, actualment, treballa la Unió<br />

Sindical de Comisions Obreres <strong>del</strong> Barcelonès.<br />

En im primer moment, la proposta va fer-se<br />

juntament amb la UGT al ConseU Econòmic i<br />

Social de Barcelona, òrgan on es troben representats<br />

els dos sindicats, la patronal catalana<br />

Foment de Treball Nacional i l'Ajvmtament. El<br />

document que va sorgir arrel de les resolucions<br />

proposades per ambdós sindicats admetia que<br />

tant el Departament de TebaU de la Generalitat<br />

com les administracions que gestionen polítiques<br />

actives finançades pel Fons Social<br />

Eiux)peu havien de fer-se càrrec <strong>del</strong> cost <strong>del</strong>s<br />

viatges <strong>del</strong>s aturats en recerca de feina.<br />

Des d'aleshores, Vicenç Tarrats, responsa­<br />

ble d'Ocupació a CCOO s'encarrega de buscar<br />

dades que li permetin completar ima proposta<br />

definitiva que sigui recolzada pel major nombre<br />

d'organitzacions i persones possibles, i així<br />

poder pressionar a les administracions públiques.<br />

A través dintemet, Tarrats ha iniciat un<br />

seguiment a les ciutats franceses que apliquen<br />

polítiques de subvencions per a la mobilitat. Un<br />

altre cas interessant és el de Franldurt. El<br />

sindicat DGB va pactar amb determinats empresaris<br />

la subvenció <strong>del</strong> transport públic per<br />

als seus treballadors. Posteriorment, la iniciativa<br />

va progressar i es va aconseguir que l'ajuntament<br />

permetés que les persones aturades<br />

viatgessin de fi-anc per tal de buscar feina amb<br />

més facilitat. Tot i així, Tarrats admet que: "el<br />

fiíncionament <strong>del</strong>s sindicats a Alemanya és<br />

diferentque aquí, pjertantno podrem seguirels<br />

mateixos mètodes, encara que es tracta d'im<br />

cas interessant". <strong>La</strong> diferència que CCOO vol<br />

establir amb el citat mo<strong>del</strong> és que més que un<br />

Gerard Melgar<br />

acord, "aquest tema sigui reconegut com un<br />

dret pels aturats", afirma el sindicalista. CCOO<br />

pretén recordar a l'Aj untament que la promoció<br />

<strong>del</strong> transport públic, a més d'augmentar la<br />

cobertura, també passa per la reducció de les<br />

tarifes. <strong>La</strong> targeta roja aniria adreçada a tots<br />

aqueUs aturats inscrits com a demandants<br />

d'ocupació i es concediria per terminis de sis<br />

mesos. <strong>La</strong> mobilitat hauria de cobrir un territori<br />

ampli, ja que com diu Vicenç Tarrats "molta<br />

gent de poblacions com Santa Coloma marxa a<br />

buscar feina cap al Vallès o cap a Mataró, p)er<br />

tant la targeta ha de servir per totes les comarques<br />

que formen la Regió I".<br />

A l'últim número de la revista Barcelona,<br />

editada per l'Ajuntament, s'informava sobre<br />

les prestacions de la targeta rosa (adreçada a<br />

les persones grans o disminuïdes amb pocs<br />

recursos econòmics). Si bé aquesta té una tarifa<br />

gratuïta i ima altra de reduïda (depenent <strong>del</strong>s<br />

ingressos de la p)ersona), la intenció <strong>del</strong> sindicat<br />

barceloní és que la tai^eta roja sigui gratuïta<br />

per a tothom, però com recorda Tarrats: "tot<br />

dependrà de les negociacions".<br />

El 20 de desembre de 1999, la Unió Sindical<br />

de CCOO <strong>del</strong> Barcelonès va estabür unes<br />

al.legacions al Programa d'Actuació Municipal<br />

2000-2003, de l'Ajuntament de Bai-celona, per<br />

demanar el fiancionament de la targeta roja i<br />

per suggerir la conveniència d'acords amb empreses<br />

privades jier promoure el transport<br />

públic amb la finalitat que adquirissin targetes<br />

amb reduccions de preu, a canvi de repartir-les<br />

gratuïtament entre els seus treballadors.<br />

En uns moments on l'atur ha baixat, el<br />

responsable d'Ocupació de CCOO creu que ja<br />

és possible que alguna administració assoleixi<br />

el repte: "Fa uns any hagués estat una utopia,<br />

però ara és factible". Les mobilitzacions podrien<br />

començar ala primavera i una de les iniciatives<br />

és crear una targeta roja fictícia per donar<br />

un punt de realisme a les reivindicacions.

DOSSIER<br />

o<br />

ualsevol imaginària radiografia de<br />

Barcelona demostra que la ciutat és<br />

un formatge de gruyère. Els forats<br />

van començar fa més d'un segle amb el clavegueram<br />

modern i van anar creixent amb els<br />

túnels <strong>del</strong> metro i el ferrocaiTÜ, els pàrkings<br />

soterrats, els col·lectors pluvials, les galeries de<br />

servei que acullen les xarxes elèctriques, de<br />

gas, telefonia i fibra òptica i els carrers i vies<br />

ràpides que amaguen sota terra els cotxes que<br />

ja no caben a la superficie.<br />

<strong>La</strong> recerca d'altematives al caos circulatori<br />

i les legítimes aspiracions véinals de viure<br />

sense patir els problemes d'incomunicació, fums<br />

i sorolls que comporta la saturació d'algunes de<br />

les principals vies de la ciutat han obert des de<br />

fa temps el debat <strong>del</strong> soterrament de carrers i<br />

la creació de nous túnels. El tema no és nou,<br />

perquè ja es va plantejar als anys 70 amb els<br />

projectes de túnels a Collserola i durant els 80<br />

amb les lluites per les cobertures <strong>del</strong>s cinturons<br />

de ronda. Però ara ha crescut perquè la situació<br />

és cada cop més insostenible i perquè algunes<br />

actuacions urbanístiques han palesat que és<br />

possible millorar l'impacte que els cotxes provoquen<br />

en determinades zones.<br />

<strong>La</strong> ronda <strong>del</strong> Mig, la Gran Via, els túnels<br />

d'Horta i de Montjuïc i fins i tot l'etern debat<br />

sobre l'ampliació de la ronda Litoral al seu pas<br />

pel Moll de la Fusta són el centre de la polèmica.<br />

Una polèmica on hi juguen moltes pressions i<br />

factors que no sempre pesen el mateix, i que<br />

sovint ve marcada per actuacions urbanístiques<br />

i situacions de fet preexistents, així com<br />

per interessos polítics i econòmics diversos.<br />

Així doncs, mentre els véins reclamen amb tot<br />

el dret <strong>del</strong> món que la contaminació i l'agressivitat<br />

<strong>del</strong>s cotxes s'amaguin sota l'estora i es<br />

pregunten per què en uns barris aquestes<br />

demandes són més ateses que en d'altres, els<br />

responsables <strong>del</strong> trànsit i els conductors (sovint<br />

també veins) aspiren a major fluïdesa de circulació<br />

i reclamen més carrils, entrades i sortides<br />

a les grans vies soterrades. I mentre els polítics<br />

en campanya electoral són capaços de prometre<br />

tots els cobriments, els gestors i tècnics<br />

designats per ells adverteixen que aquests<br />

projectes són maissa cars, faraònics o tècnicament<br />

inviables, quan no perillosos. Oblidant al<br />

mateix temps, polítics i tècnics, i totes les<br />

administracions implicades, que en el passat<br />

recent Barcelona ha realitzat projectes cars,<br />

faraònics i fins i tot irresponsables. Com vms<br />

cinturons de ronda pensats només pel cotxe,<br />

oblidant la inversió en metro i altres transjxjrts<br />

públics, 0 un anell viaii de les Glòries que<br />

®<br />

1 22 de setembre de 1999, 66<br />

ciutats franceses i 95 d'italianes<br />

van celebrar el dia sense cotxes.<br />

A Catalunya, el 29 d'abril passat, es va<br />

celebrar per primera vegada "El dia de<br />

l'autoreflexió". Es va vetar l'aparició<br />

de la paraula "cotxe" a l'eslògan i es va<br />

amagar darrere de l'AUTOreflexió. Ridícul.<br />

Va ser un èxit a França i a Itàlia. A<br />

Catalunya els resultats foren desiguals<br />

i moderats, però sens dubte, positius.<br />

Malgrat que es va plantejar amb molta<br />

i.a V l'U ufi<br />

CARRER gener-febrer de 2000<br />

El trànsit forada la ciutat<br />

^^"^ MOMTJUÍC<br />

^^''<br />

rTUNELES<br />

q

I.íi Veu ílel<br />

gener-febrer de 2000 CARRER ALTRES ASSOCIACIONS<br />

'Í-5Sf4-*.jlii^>^t-"-,-g.í^fts=*V^>.Tt!Ç«^íí^ 4L-'^ S^^Wr^ meí^ .^^m^^mmsm''m^ii>sM-mmi&'mm»m..»·:^»í^ . ^^m^is..:^»%r '^^•m.mi^Sí'^^m^^'me.smm>--^sèM&,m0^^ts^m'mi'^m?!(msm^^m^^<br />

K.^ Unir esforços per una sola causa<br />

L <strong>del</strong> mesj<br />

^^ ^A Ecologistes en Acció lluita per la millora mediambiental a tot el món<br />

ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA<br />

Al desembre de 1998, després d'un<br />

procés de debat que va partir <strong>del</strong>s<br />

grups integrats a la CODA i que va<br />

durar més de dos anys, més de 300<br />

entitats ecologistes de tot l'estat vam<br />

decidir formar una confederació de<br />

grups que ens permetés fer front als<br />

reptes als quals s'enfronta el moviment<br />

ecologista des <strong>del</strong> 1992.<br />

<strong>La</strong> situació actual és força complicada.<br />

<strong>La</strong> crisi mediambiental no es<br />

va poder amagar per més temps i<br />

des de la Cimera de Rio de 1992 se'n<br />

va reconèixer oficialment l'existència.<br />

Des d'aquell moment l'ecologia<br />

va esdevenir un tòpic que tothom fa<br />

servir; empreses, governs, institucions<br />

de tot tipus es declaren preocupades<br />

pel medi ambient i procuren<br />

projectar una imatge d'actuacions<br />

de respecte i defensa de l'ecologia.<br />

De ser globalment considerats<br />

des <strong>del</strong> poder una colla d'il.luminats<br />

i catastrofistes, els/les ecologistes<br />

hem passat a ser classificats en dues<br />

categories: els fonamentalistes i els<br />

raonables. Els raonables serien<br />

aquells que accepten el paper que<br />

els poders econòmics i polítics ens<br />

adjudiquen ara com aprem/pertants<br />

anys d'avisos menyspreats: realitzar<br />

tasques positives, gestionar petites<br />

parcel·les de la realitat, adaptarnos<br />

al discurs dominant en temes<br />

durs de medi ambient: energia, residus,<br />

ordenació <strong>del</strong> territori, alimentació,<br />

desequilibris globals, etc. Discurs<br />

dictat pels mateixos poders que<br />

han causat la crisi ambiental en que<br />

ens trobem.<br />

Ens era urgent trobar un marc de<br />

funcionament que ens permetés manifestar-nos<br />

amb la nostra pròpia<br />

veu, entrar en un nivell diferent de<br />

denúncia i alternativa, impedir que el<br />

nostre discurs es perdi en un discurs<br />

global en el qual ecològic pot ser<br />

aplicat a qualsevol cosa, sense que<br />

importi qui, com o per què es produeix.<br />

Calia anar més enllà <strong>del</strong> conegut<br />

"pensar globalment i actuar localment",<br />

la gravetat de l'actual situació<br />

mediambiental ens obliga a pensar i<br />

actuar global i localment.<br />

Paral·lelament a la situació externa<br />

tenim la realitat interna <strong>del</strong> moviment<br />

ecologista: un moviment plural<br />

i complex, en el que coexistim des de<br />

petits grups locals a grans organitza­<br />

cions internacionals. Com mantenir<br />

aquesta riquesa i pluralitat sense<br />

caure en la fragmentació? Com<br />

mantenir un alt nivell d'autonomia i<br />

poder projectar una imatge comuna<br />

davant els mitjans de comunicació?<br />

És la resposta que aquests grups<br />

hem trobat.<br />

Des de novembre de 1998, una<br />

sèrie d'entitats de Catalunya vam<br />

iniciar contactes per tal de crear una<br />

federació i participar en el procés<br />

confederal, ja que ens va semblar un<br />

mitjà adequat per incrementar la<br />

nostra força i eficàcia.<br />

Les entitats que formem Ecologistes<br />

en Acció de Catalunya provenim<br />

de camps tan diferents com la<br />

conservació d'espais naturals, la<br />

defensa <strong>del</strong>s drets <strong>del</strong>s animals, la<br />

lluita contra les grans infraestructures,<br />

el treball antinuclearo l'ecologisme<br />

urbà. Però totes compartim<br />

la necessitat d'enfortir el moviment<br />

ecologista i, alhora, mantenir els<br />

nostres trets diferenciadors i la nostra<br />

pluralitat, que considerem elements<br />

enriquidors.<br />

Hem format una xarxa de grups<br />

que, acollint-se a la formula legal<br />

ECOL OISTES<br />

CATALUNYA<br />

Can Fenosa: Coca- El Zoo té<br />

Cola o Natura? problemes<br />

REDACCIÓ<br />

Ecologistes en Acció s'oposa a la planta<br />

que Coca-Cola vol construir entre<br />

els termes de Martorelles i Montornès<br />

<strong>del</strong> Vallès, pels desequilibris i els impactes<br />

que generarà en el conjunt <strong>del</strong>s<br />

ecosistemes <strong>del</strong> Vallès, ja que considera<br />

que es tracta d'uns terrenys agrícoles<br />

d'un valor ecològic i social considerable,<br />

sobretot per la seva proximitat<br />

amb Barcelona.<br />

L'oposició a la planta es basa en el<br />

fet que es vol construir a la zona de Can<br />

Fenosa, qualificada d'agrícola i que es<br />

vol reconvertiren industrial. A més, els<br />

terrenys estan ubicats en una zona<br />

que el Pla Especial d'Interès Natural<br />

defineix com d'alt interès ecològic, ja<br />

Hi<br />

í» J ^<br />

?; • j".<br />

• ff% 's<br />

que és l'únic corredor biològic entre la<br />

serra Marina i la conca <strong>del</strong> riu Besòs.<br />

Can Fenosa és un espai amenaçat<br />

que es mereix un altre futur. <strong>La</strong> nova<br />

planta suposa una construcció semblant<br />

a 70 camps de futbol i preveu<br />

gastar cada dia 10 milions de litres<br />

d'aigua -tres vegades més que les<br />

altres 90 empreses <strong>del</strong> polígon juntesi<br />

carregar diàriament 400 tràilers.<br />

A més, els ecologistes no estan<br />

d'acord amb el debat encetat sobre la<br />

creació de nous llocs de treball, ja que<br />

obrint aquesta planta s'hauran de tancar<br />

les de Barcelona i Sant Quirze <strong>del</strong><br />

Vallès i, segons els mateixos directius,<br />

caldrà fer una reestructuració de 181<br />

llocs de treball.<br />

WM li<br />

»úr/<<br />

•', -V,<br />

^'uííMasifT'^'r^<br />

REDACCIÓ<br />

Ecologistes en Acció ha denunciat que<br />

el procés de reubicació <strong>del</strong> Zoo de<br />

Barcelona-iin espai que a hores d'ara<br />

ja no té cap sentit-, s'està fent sense<br />

contemplar els mínims criteris de racionalitat<br />

i visió de futur, sense tenir en<br />

compte la salut <strong>del</strong>s animals que hi ha.<br />

<strong>La</strong> seva idea és constituir el Consell<br />

Municipal de Defensa i Protecció <strong>del</strong>s<br />

Animals dins l'Ajuntament de la ciutat<br />

per tal abordi el debat sobre els criteris<br />

d'organització <strong>del</strong> Zoo en el futur i<br />

decideixi on s'ha d'ubicar. Ambdues<br />

coses cal meditar-les i no decidir-les<br />

amb la urgència que se'ls vol donar.<br />

Ecologistes en Acció s'oposa al<br />

trasllat d'aquesta instal·lació a la desembocadura<br />

<strong>del</strong> Besòs, ja que es tracta<br />

-segons ells- <strong>del</strong>s terrenys més<br />

contaminats de tot Catalunya.<br />

Segonsaquesta organització, elZoo<br />

<strong>del</strong> futur ha de ser coherent amb la<br />

imatge que projecti de cara als visitants,<br />

dennostrant respecte als exemplars<br />

i a les espècies que s'hi ubiquen,<br />

amb garanties clares de benestar <strong>del</strong>s<br />

animals reclosos i participant activament<br />

en una política educativa de<br />

conservacionisme global: protecció de<br />

la fauna amenaçada, recollida i recuperació<br />

d'animals ferits o rescatats <strong>del</strong><br />

tràfic d'espècies, abans de tomar-los al<br />

seu medi natural.<br />

d'una federació, volem aportar i rebre,<br />

compartir i intercanviar experiències,<br />

materials i recursos; coordinar<br />

criteris i ajudar-nos mútuament<br />

en les nostres activitats. Creiem que<br />

al moviment ecologista no sobra ningú,<br />

i que la gravetat de la crisi<br />

mediambiental ens aconsella treba-<br />

NOM:<br />

ADREÇA.<br />

TEL<br />

FAX<br />

E-MAIL<br />

WEB:<br />

ON ANAR<br />

Ecologistes en Acció<br />

de Catalunya<br />

Naïn'i, 9, ioca!<br />

08035 Barcelona<br />

93.434.02.68<br />

93.434.02.8<br />

aljibes@pangea.org<br />

htlp;//www.pangea.Qrg/<br />

ecologisles en.acció cat<br />

llar conjuntament i optimitzar esforços<br />

i projecció pública.<br />

<strong>La</strong> nostra filosofia es basa en la<br />

confiança mútua, en donar prioritat a<br />

tot allò que tenim en comú per sobre<br />

<strong>del</strong> que ens pugui separar. Ens comprometem<br />

a evitar la desqualificació<br />

de les postures que no coincideixin<br />

amb les nostres i a debatre en profunditat<br />

en l'arrel de les discrepàncies<br />

com a mètode per a solucionar<br />

conflictes. Volem mantenir relacions<br />

respectuoses de col·laboració amb<br />

tots aquells grups que no consideren<br />

prioritari participar en el procés confederal,<br />

i amb les organitzacions<br />

ecologistes d'àmbit internacional<br />

(Greenpeace, WWF, Amics de la<br />

Terra, etc).<br />

Amb la confederació compartim<br />

principis, programa ambiental, imatges,<br />

símbols i sistemes de funcionament<br />

comuns. Les relacions amb la<br />

confederació s'estableixen mitjançant<br />

un protocol específic de<br />

Catalunya.<br />

Ecologistes en Acció de<br />

Catalunya és independent de qualsevol<br />

institució, entitat econòmica,<br />

grup empresarial o forces i partits<br />

polítics. Aquesta independència es<br />

garanteix mitjançant un apartat d'incompatibilitats<br />

per a desenvolupar<br />

funcions a la federació per part de<br />

persones vinculades als supòsits<br />

anteriors.<br />

Fins ara, som unes 17 entitats les<br />

que hem format el nucli inicial (la federació,<br />

com a tal, va ser registrada oficialment<br />

al passat mes d'agost) però, en<br />

el poc temps que portem funcionant la<br />

nostra activitat s'ha notat en diversos<br />

temes: el treball de denúncia de l'enginyeria<br />

genètica (juntament amb altres<br />

grups vam difondre l'exemplar de "The<br />

Ecologisf vetat per la multinacional<br />

Montsanto); l'impuls al referèndum cívic<br />

sobre el futur de Gallecs; la campanya<br />

de solidaritat amb el poble de<br />

Santaliestra, a l'Aragó, amenaçat per<br />

la constmcció d'un irracional pantà en<br />

el que hi juguen fort les elèctriques de<br />

Catalunya i el poder de la Generalitat;<br />

l'oposició a que Can Fenosa, l'únic<br />

espai de contacte entre el Besòs i la<br />

Serralada litoral al Vallès, sigui destruït<br />

per la construcció d'una planta de la<br />

companyia Coca-Cola, i altres temes<br />

que proposen els grups que formen<br />

part de la xarxa i que anirem abordant<br />

amb un treball comú.<br />

Tota la informació sobre qui som<br />

i què fem es troba a la pàgina web<br />

que, a poc a poc, anem redactant.<br />

CONEIX EL NOSTRE LITORAL<br />

ITINERARIS GUIATS<br />

EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA<br />

POSSIBILITAT D'APROXIMAR-VOS<br />

A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL<br />

A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS<br />

El medi a les viles costaneres<br />

• El Foix, un riu mediterrani<br />

<strong>La</strong> franja litoral; un medi fràgil<br />

* Els recursos <strong>del</strong> mar<br />

El paisatge a l'entorn <strong>del</strong> Garraf<br />

INFORMACIÓ I RESERVES: de 10 a 14 hores a:<br />

CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR<br />

PG. MARÍTIM, 72<br />

08870 SITGES<br />

TEL. 93 894 51 54<br />

Fax. 93 811 02 41 Diputació<br />

de Barcelona<br />

Servei <strong>del</strong><br />

Medi Ambient

<strong>La</strong> Veu Í/W<br />

PUBLICITAT CARRER gener-febrer de 2000<br />

^^s^m^"^-<br />

ATM<br />

Autoritat<br />

<strong>del</strong> Transport<br />

Metropolità<br />

L'Autoritat <strong>del</strong> Transport<br />

Metropolità (ATM)<br />

és un Consorci interadministratiu<br />

on hi són representats<br />

la Generalitat<br />

de Catalunya, TAjuntament<br />

de Barcelona i l'Entitat<br />

Metropolitana <strong>del</strong><br />

Transport. El Consorci es<br />

va fundar el mes de març<br />

de l'any 1997 amb l'objectiu<br />

de configurar un<br />

sistema de transport públic<br />

eficient dins de la<br />

Regió Metropolitana de<br />

Barcelona.<br />

Dins de les funcions de<br />

l'ATM hi ha la d'incrementar<br />

el pes <strong>del</strong> transport<br />

públic en el conjunt<br />

de desplaçaments quotidians<br />

dins <strong>del</strong> seu àmbit<br />

geogràfic de competència,<br />

amb robjectiu de conformar<br />

una mobilitat més<br />

sostenible. L'ATM és<br />

conscient que només s'assolirà<br />

aquest objectiu<br />

quan s'eliminin les barreres<br />

que existeixen i que<br />

fan que l'usuari per determinats<br />

desplaçaments<br />

utilitzi preferentment el<br />

vehicle privat en comptes<br />

<strong>del</strong> transport públic.<br />

Per assolir aquest objectiu<br />

és molt important<br />

desenvolupar polítiques<br />

en tots els àmbits relacionats<br />

amb la millora de<br />

l'oferta <strong>del</strong> transport públic.<br />

Així, està previst que<br />

LA INTEGRACIÓ TARIFARIA<br />

a l'any 2000 s'aprovi el Pla<br />

Director d'Infraestructures<br />

que, amb una inversió total<br />

de l'ordre <strong>del</strong>s 500.000<br />

MPTA i amb la construcció<br />

de més de 80 nous km de<br />

xarxa, ha de configurar la<br />

xarxa de transport públic<br />

per al futur de la regió<br />

metropolitana. També al<br />

llarg d'aquest any es presentarà<br />

el Pla de Serveis<br />

eina per reorganitzar els<br />

serveis <strong>del</strong>s diferents operadors<br />

de transport col·lectiu,<br />

integrant la capacitat<br />

per transportar molts viatgers<br />

<strong>del</strong> mode ferroviari,<br />

amb la flexibilitat i adaptabilitat<br />

<strong>del</strong>s autobusos, i així<br />

permetre acostar l'oferta de<br />

transport públic a la major<br />

part de la població.<br />

Totes aquestes actuacions<br />

requereixen ja d'un grau<br />

esforç econòmic per part<br />

de totes les Administracions<br />

Públiques, a través <strong>del</strong>s<br />

Contractes Programa i els<br />

Convenis de Finançament<br />

que preveuen destinar<br />

171171 MPTA en el període<br />

1998-2001, i per a la inversió<br />

en infraestructures.<br />

Conveni de Finançament<br />

1998-2000 (aproximadament<br />

45.000 MPTA).<br />

D'altra banda, amb l'objectiu<br />

d'incrementar el<br />

nombre de viatgers <strong>del</strong><br />

transport públic, l'ATM ha<br />

estat treballant en el procés<br />

d'integració tarifària. Des<br />

de la seva constitució, el<br />

consorci ha aconseguit integrar<br />

les xarxes de metro i<br />

de FGC urbà, crear una targeta<br />

intermodal com és la<br />

T-10x2, que permet fer viatges<br />

combinats bus+<br />

metro/FGC, l'aparició de<br />

la targeta T-1 magnètica, eli­<br />

minant la T-1 resistiva i<br />

l'any 2000 integrar la primera<br />

corona de Rodalies<br />

RENFE dins de l'àmbit de<br />

tarifa plana de l'ATM, la<br />

qual cosa significa que ara<br />

ja es pot fer servir la T-Mes<br />

i la T-Dia per viatjar amb<br />

els trens de Rodalies<br />

RENFE en aquest territori i<br />

que en el futur immediat es<br />

podrà fer també amb la T-1<br />

i la T-50 / 30 (previsiblement<br />

el mes de setembre <strong>del</strong><br />

2000), una vegada adaptat<br />

tecnològicament el sistema<br />

de validació i venda de<br />

l'operador.<br />

El mo<strong>del</strong> tarifari que<br />

l'ATM està dissenyant està<br />

basat en la zonificació de la<br />

regió metropolitana de<br />

Barcelona. El territori es dividirà<br />

en diferents zones<br />

tarifàries,<br />

depenent de<br />

la seva proximitat<br />

al<br />

nucli més<br />

dens, la ciutat<br />

de Barcelona<br />

i el seu<br />

entorn més<br />

proper. Viatjar<br />

per les diferentszones<br />

tindrà un<br />

preu diferent<br />

i serà<br />

proporcional<br />

al quilometratge<br />

recorregut en cada trajecte.<br />

Per aconseguir implementar<br />

un mo<strong>del</strong> d'aquestes<br />

característiques cal fer<br />

dos passos previs. D'una<br />

banda, en l'aspecte tecnològic,<br />

cal que en tots els<br />

autobusos i en tots els accessos<br />

a la xarxa ferroviària<br />

hi hagi validadores que llegeixin<br />

aquests títols i abo­<br />

naments integrats. D'altra<br />

banda, s'ha d'estudiar<br />

ben bé la definició de<br />

les corones tarifàries per<br />

tal que s'adaptin a l'estructura<br />

actual de la mobilitat<br />

i els usuaris no en<br />

surtin perjudicats.<br />

En el programa d'actuació<br />

<strong>del</strong> consorci per a<br />

l'any 2000, es posa gran<br />

èmfasi en donar forma al<br />

mo<strong>del</strong> que l'ATM creu<br />

que ha de seguir el sistema<br />

tarifari <strong>del</strong> transport<br />

públic dins de la regió metropolitana<br />

de Barcelona.<br />

Unes decisions d'aquesta<br />

transcendència s'hauran<br />

de prendre, en tot cas,<br />

una vegada s'hagi conegut<br />

les opinions <strong>del</strong>s<br />

col·lectius ciutadans i, en<br />

aquest sentit el paper de<br />

la <strong>Favb</strong> present al si de la<br />

Ponència d'Usuaris i Beneficiaris,<br />

ha de ser d'una<br />

gran utilitat pels òrgans<br />

de govern de l'ATM.<br />

Esperant doncs, que<br />

l'any 2000 sigui efectivament<br />

l'any de la generalització<br />

<strong>del</strong> procés d'integració<br />

tarifària en l'àmbit<br />

de la regió metropolitana<br />

de Barcelona.

23<br />

<strong>La</strong> Veu <strong>del</strong><br />

CARRER gener-febrer de 2000 BARCELONÈS<br />

CINEMA<br />

"Hoy empieza todo"<br />

critica l'escola<br />

ROSA MARIA PALÈNCIA<br />

Daniel és un professor d'escola pública<br />

infantil a un poble francès. Els seus<br />

habitants sobreviuen en la misèria que<br />

el tancament de les antigues mines de<br />

carbó els ha portat. <strong>La</strong> desesperació i el<br />

deteriorament moral que comporta<br />

l'atur, traspassen els murs de la petita<br />

escola que Daniel intenta portar amb<br />

dignitat. Aquest és l'argument més<br />

esquemàtic amb que el veterà i prolífic<br />

director, guionista, productor i, fins i tot,<br />

actor cinematogràfic francès Bertrand<br />

Tavemier ha volgut moure les nostres<br />

consciències en el seu darrer film com a<br />

director.<br />

Els protagonistes de "Ça commence<br />

aujourd'hui" (Hoy empieza todo) són<br />

proletaris europeus, fills d'aquells<br />

europeus que, entre altres coses, van<br />

contribuir amb la seva força de treball a<br />

reconstruir el vell continent després de<br />

la segona guerra mundial. Són gent que<br />

va tenir la mala sort de quedar fora de<br />

les noves necessitats <strong>del</strong> capitalisme de<br />

final de mil·lenni i, i)er tant, al marge de<br />

l'abundància que l'Europa comunitària<br />

va prometre. Gent que no tè prou diners<br />

per arribar a final de mes, menjant<br />

galetes i llet, amb els subsidis d'atur.<br />

Molt menys per pagar les minses quot«s<br />

que l'escola pública demana, mentre els<br />

polítics de tots els colors se'n recorden<br />

cada campanya electoral i desprès es<br />

dediquen a retallar els pressupostos per<br />

a l'asistència social i l'ensenyament<br />

públic. Però el millor d'aquest film no és<br />

recordar-nos el que ja sabem, sinó que<br />

ens mostra també la cara més fosca de<br />

la massa de buròcrates que s'ha<br />

instal·lat a col·lectius com asistents<br />

socials o mestres. Des de la resignació<br />

fins a la indiferència que els fa mirar per<br />

l'altre cantó per no implicar-se en el<br />

costat humà de la seva feina. Al cap i a<br />

la fi, professors (com aquesta cronista) i<br />

assistents cobrem el mateix sou cada fi<br />

de mes.<br />

Tavemier ens fa veure amb ofici com<br />

el pitjor d'aquesta nova marginaütat ja<br />

no és tant la pobresa com el<br />

deteriorament moral, la desesperança i<br />

la depressió. No n'hi ha prou amb les<br />

solucions macro, fa falta també<br />

recuperar la dosi d'humanitat que<br />

comporta la feina de cadascú. Per això<br />

Daniel no en té prou amb atendre els<br />

nens dins els murs <strong>del</strong> col·legi, cal posarhi<br />

cor i esperança en aquesta feina. Els<br />

ciutadants no podem conformar-nos amb<br />

l'existència d'assistents socials i<br />

tribunals de menors. <strong>La</strong> solució no passa<br />

només per treïu-e els fills als pares<br />

alcoholizats o desesperats.<br />

Cal dir que per escriure aquesta<br />

pel·lícula Tavemier va apropar-se a la<br />

reahtat de l'ensenyament públic<br />

suburbà de la mà <strong>del</strong> seu gendre que és<br />

mestre.<br />

El que també puc assegurar-vos és que<br />

"Ça commence aujourd'hui" merebda més<br />

el Goya a la millor pel·lícula extrangera,<br />

pel qual havia estat seleccionada que la<br />

guanyadora, i més taquillera que decent,<br />

"<strong>La</strong> vida és bella".<br />

EXPOSICIÓ<br />

Bohigas, estar on cal estar<br />

ToNi RAMON<br />

Si passejant per les Rambles, a l'alçada de<br />

la Virreina el cap se'ns gira, com mogut<br />

per un gest reflex, cap a la porta principal<br />

de l'edifici, vetirem un senyor de cabell i<br />

vestit blancs que trepitja Barcelona. O<br />

potser el que vol, el senyor, és deixar petja.<br />

Com els artistes que posen la grapa en el<br />

terra de les voreres d'un bulevard de<br />

Hollywood. Certament, Oriol Bohigas ha<br />

deixat la seva emprempta a Barcelona.<br />

L'exposició "Oriol Bohigas, passió per la<br />

ciutat", ho mostra. Si fem cas <strong>del</strong> títol,<br />

Bohigas és im apassionat per la ciutat, per<br />

Barcelona en concret, però això no és<br />

necessàriament bo. Ja se sap, "hay amores<br />

que matan". Varen matar, per exemple, el<br />

Teatre Barcelona. Els promotors potser<br />

varen pensar en l'equip de Bohigas per<br />

tapar les veus crítiques d'una operació<br />

especulativa d'enderroc d'un teatre per ferhi<br />

oficines. Però d'això millor no parlar-ne.<br />

No farem pas ima exposició per carregarnos<br />

qui s'hi exhibeix. Tanta Uoança, tantes<br />

fotos d'amigues i amics, menjant, anant en<br />

barca, de viatge, prenent el Sol,... cansen<br />

ima mica. <strong>La</strong> manca de judicis crítics -sols<br />

la carta de Pep Quetglas aporta una nota<br />

dissonant a l'harmonia <strong>del</strong> cor d'apòlegsincita<br />

a voler portar la contrària.<br />

<strong>La</strong> carrera de Bohigas està impresa a<br />

Barcelona. L'obra de MBM (Josep<br />

Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay)<br />

marca punts de la ciutat. Una de les<br />

virtuts de Bohigas és l'oportunisme. Sap<br />

estar en els llocs en el moment oportú.<br />

Com per exemple en l'Escola<br />

d'Arquitectura en vm moment de canvi. El<br />

recordo de catedràtic de Projectes. Pel curs<br />

passava quatre dies, no massa més. Per<br />

presentar els temes d'exercicis i per<br />

assistir a les correccions <strong>del</strong>s millors<br />

treballs. Els estudiants, com quasi sempre,<br />

feien de conillets d'índies que<br />

s'eníhjntaven a llocs on s'ensimiava que<br />

alguna cosa havia de passar: CoUserola, es<br />

va proposar la construcció d'im apart-hotel<br />

i finalment es va construir la torre de<br />

comunicacions; el triangle d'or de la plaça<br />

Catalimya; el fiï)nt marítim. El salt a<br />

l'Ajuntament estava, doncs, cantat. El<br />

EXPOSICIÓ<br />

Moltes gràcies, Por Favor<br />

MARTA PARDELL<br />

Una mostra d'humor satíric, corrosiu i<br />

intel·ligent. Això és el que oferia el Col·legi<br />

de Periodistes de Catalimya amb "Por<br />

Favor revisited", exposició coordinada per<br />

Rai Ferrer; \ma panoràmica <strong>del</strong> que va ser<br />

aquesta publicació satírica vint-i-cinc anys<br />

després <strong>del</strong> seu naixement. <strong>La</strong> revista va<br />

programa s'havia assajat a l'Escola.<br />

Estar on cal estar. Estar a la moda.<br />

Això en els anys seixanta devia ser ima<br />

heroïcitat en aquest país. Saber el que es<br />

portava per fora no havia de ser íacü. Però<br />

el pas <strong>del</strong> temps posa al descobert la<br />

manca de conviccions de l'arquitectura de<br />

Bohigas, els panells de fotografies semblen<br />

una desfilada de modes, de les col·leccions<br />

de molts modistos. El problema és que són<br />

<strong>del</strong> mateix i ningú ho diria.<br />

Jo no sé com és Bohigas en realitat.<br />

Però les seves afirmacions mel fan galtes i<br />

simpàtic a la vegada. Simpàtic perquè és<br />

capaç de dir que en Samaranch és im fatxa<br />

i les cerimònies inaugurals de les<br />

oUmpíades un espectacle feixista. Galtes,<br />

perquè a la vegada està projectant la VUa<br />

Olímpica. El Bohigas polemista no és sinó<br />

una tapadora. No ho seria si després<br />

d'afirmar que el 90 per cent -no recordo<br />

exactament la proporció- de l'arquitectura<br />

de Catalunya és execrable, explicités que<br />

inclou la seva darrera producció en aquest<br />

tant per cent. On situar, sinó, la que<br />

continua sent la pitjor façana de les<br />

Rambles, la de l'autodenominat "edifici<br />

intel·ligent": "Dime de que haces gala y<br />

diré de que careces".<br />

Toni Ramon és arquitecte.<br />

publicar-se fins el referèndum de 1977 tot i<br />

els esforços governamentals per fer-la<br />

desaparèixer, que es van traduir en<br />

expedients i sancions. Por Favor va<br />

constituir una crida a la democràcia al<br />

voltant de la qual es van unir escriptors,<br />

periodistes i hvmioristes gràfics com Juan<br />

Marsé, Maruja Torres, Forges, Màximo,<br />

Manuel Vàzquez Montalbàn o Josep Martí<br />

Gómez entre d'altres. Ara, "Por Favor<br />

revisited" ens ha permès trobar des de<br />

fotomuntatges picants fent referència a la<br />

"recent" autorització <strong>del</strong> nu al cinema fins<br />

a denúncies per l'empresonament de Josep<br />

M. Huertas Claveria, passant per articles<br />

punyents, com un de Maruja Torres<br />

atacant un jove aspirant a President de la<br />

Generalitat, de nom Jordi Pujol. <strong>La</strong><br />

llibertat d'expressió, el dret de vot o<br />

l'autodeterminació van ser temes clau per<br />

aquesta publicació, que ha celebrat im<br />

quart de segle <strong>del</strong> seu naixement amb una<br />

mostra més aviat modesta. I és que a<br />

l'exposició es troba a faltar l'anàlisi <strong>del</strong> que<br />

va ser l'esperit reivindicatiu de la revista i<br />

ens quedem amb les ganes de saber què en<br />

queda de tot allò de la veu <strong>del</strong>s seus<br />

creadors. Vint-i-cinc anys després no n'hi<br />

ha prou amb un seguit de retalls, això sí,<br />

molt ben classificats.<br />

EXPOSICIÓ<br />

Viatge a través<br />

de les imatges<br />

ÀLEX TISMINETZKY<br />

L'exposició que aquests dies es pot<br />

visitar a la galeria Art al Rec (Rec,<br />

41) ens presenta tot un viatge pels<br />

darrers 25 anys d'imatges captades<br />

per un fotògraf reconegut<br />

internacionalment. Kim Manresa ens<br />

presenta el fruit de més de dues<br />

dècades d'intensa feina per reflectir<br />

el vessant més humà en múltiples i<br />

variats escenaris.<br />

Amb una sensibilitat desbordant, el<br />

fotògraf que va créixer i es va formar<br />

intentant reflectir la realitat <strong>del</strong> seu<br />

Nou Barris natal, ens acompanya en<br />

un recorregut que pot transportar el<br />

visitant des <strong>del</strong>s carrers de Belfast,<br />

fins a l'Àfrica subsahariana, passant<br />

per Bangladesh i tot un seguit de<br />

marcs captats en la seva vessant més<br />

humana i quotidiana. Darrere cada<br />

foto hom pot imaginar històries de<br />

complicitats, pot observar ulls plens de<br />

vida i de passió; en els nens que<br />

juguen a futbol, en la dona que va a<br />

comprar sota l'atenta mirada d'un<br />

soldat anglès, o en el riure d'una dona<br />

maltractada a Bangladesh, l'exposició<br />

ens ensenya que darrere tots aquets<br />

drames i misèries, trobem éssers<br />

humans amb móns propis, i tan<br />

universals alhora.<br />

Pel visitant barceloní, però, el que<br />

més destaca és la visió que se'ns<br />

presenta de la nostra ciutat. A través<br />

de les fotografies exposades podem<br />

tornar a la Barcelona de finals <strong>del</strong><br />

franquisme, visitant les lluites veïnals<br />

i socials que s'estengueren per l'àrea<br />

metropolitana; i podem passejar pel<br />

carismàtic Molino de passades glòries,<br />

o submergir-nos en la nit <strong>del</strong>s<br />

travestits, amagada moltes vegades,<br />

marginada sempre. Entrarem de ple,<br />

també, en el barri Xino, presentat<br />

cruament amb els contrastos i vida<br />

pròpia d'una zona que es resisteix a<br />

desaparèixer sota el pas inflexible<br />

d'una societat que no respecta ni el seu<br />

passat.<br />

Tot aquest recorregut d'imatges<br />

diverses, el visitant el troba amenitzat<br />

per textos d'autors tan reconeguts com<br />

Manuel Vàzquez Montalbàn, Quim<br />

Monzó i Joaquim Maria Puyal, entre<br />

d'altres.<br />

Definitivament, un magnífic viatge<br />

de la mà d'un professional reconegut<br />

que es va iniciar com un jove de barri,<br />

que només volia sortir al carrer a<br />

plasmar en imatges la lluita <strong>del</strong>s seus

M PUBUCITAT CARRER gener-febrer de 2000<br />

CFiJSTALEFiÍA - OARPINTEFIÍA DE ALUlVlJNJO Y PVC<br />

0<br />

U) 7í de dcscuenios en eualqmer inslalanóii de ainuumo. mamparas de haíio. rejas de segiiridud. corliíuis plegables<br />

Hnos. JURADO<br />

DiVISIONES DE ALUMiNIO<br />

REJAS DE SEGURIDAD<br />

PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO<br />

i>w.y^'^<br />

Cl. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 ^^^V'Ar, \<br />

Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 [;)

25<br />

Líi Veu <strong>del</strong><br />

CARRER gener-febrer de 2000 VEÏNAT<br />

<strong>La</strong> moguda <strong>del</strong> cas "Myrurgia"<br />

. SAGRADA FAMÍLIA<br />

F SERGI LARRIPA<br />

Els veïns i les entitats <strong>del</strong> barri de la<br />

Sagrada Família estan mobilitzats. El<br />

motiu: el cas de l'illa Myrurgia, un nou<br />

exemple de protesta ciutadana davant<br />

la planificació urbanística de l'Ajuntament<br />

de Barcelona feta al marge <strong>del</strong>s<br />

desitjós <strong>del</strong>s veïns. I és que el consistori<br />

ha decidit de manera unilateral<br />

privatitzar un solar qualificat des de<br />

1976al Pla General Metropolità (PGM)<br />

pera equipaments comunitaris, sense<br />

informar-bs ni consultar-los.<br />

No és el primer cop que la Sagrada<br />

Família es mobilitza per salvar l'Illa<br />

Myrurgia. El 1996, una mobilització<br />

veïnal vaaconseguirevitar la construcció<br />

d'una benzinera i un poliesportiu<br />

privat en un solar que està qualificat<br />

com a equipament des de la redacció<br />

<strong>del</strong> PGM de 1976. Ja aleshores, els<br />

veïns <strong>del</strong> barri van reivindicar la construcció<br />

d'una escola bressol, un casal<br />

de joves i una residència de gent gran<br />

pública, que donessin servei als més<br />

90.000 habitants d'un barri que és un<br />

<strong>del</strong>s més densament poblats de la<br />

ciutat (47.000 habitants per quilòmetre<br />

quadrat). Però ja llavors, els veïns <strong>del</strong><br />

barri van ensumar-se que les previsions<br />

de l'Ajuntament quant al solar no<br />

passaven per la construcció d'equipaments<br />

públics. Hi havia forts promotors<br />

privats darrere massa interesats en<br />

una illa (compresa pels carrers<br />

Mallorca, Provença, Nàpols i Sicília)<br />

situada en ple cor <strong>del</strong> bani, a només<br />

una illa <strong>del</strong> temple de Gaudí.<br />

El capítol succeït fa tres anys, lluny<br />

de solucionar el problema, no va significar<br />

més que un ajomament.<br />

Amb les pancartes es vol alertar el veïnat<br />

L'abril <strong>del</strong> 1999 l'Ajuntament de<br />

Barcelona i el Districte de l'Eixample,<br />

promoguts per ProEixample, van posar<br />

les seves cartes sobre la taula. Van<br />

presentar una proposta de modificació<br />

<strong>del</strong> PG M que permetres la requalificadó<br />

<strong>del</strong> solar de manera que deixés de ser<br />

considerat com d'equipaments comunitaris,<br />

per a passar a ser considerat<br />

com d'habitatges. El canvi pemietria<br />

finalment satisfer les necessitats <strong>del</strong>s<br />

promotors privats amb la construcció<br />

d'habitatges d'alt estànding i un<br />

poliesportiu privat que, segons declaracions<br />

<strong>del</strong>s propis rectors municipals,<br />

serà "de caràcter elitista". Es calcula<br />

que els promotors privats guanyaran al<br />

voltant de 800 milions de pessetes en<br />

plusvàlues amb l'operació.<br />

L'Ajuntament va posar les cartes<br />

sobre la taula, però no sobre la <strong>del</strong>s<br />

veïns i les entitats <strong>del</strong> barri que, lluny de<br />

ser informats per les autoritats munici­<br />

El llibre de la participació<br />

.BARCELONA<br />

I PEP MARTÍ<br />

Hom te la impressió que la participació<br />

ciutadana s'ha convertit en una mena<br />

de moda sobre les relacbns normativitzades<br />

entre la societat civil (sovint<br />

mal identificada) i l'Administració Pública<br />

(massa sovint mal participada).<br />

L'amic Fernando Pindado ha presentat<br />

el llibre que porta per títol "<strong>La</strong><br />

participació ciutadana en la vida de les<br />

ciutats". Aquesta publicació es realitza<br />

des d'una entitat que es preua de ser<br />

participativa.<br />

L'estudi, fa una ressenya força acurada<br />

de les diferents formes de partici-<br />

<strong>La</strong> participació ciutadana<br />

a la vida de les ciutats<br />

pació establertes pels ajuntaments de<br />

grans municipis de la província de<br />

Barcelona, centrades en els diferents<br />

Reglaments de Participació. És a partir<br />

d'aquesta referència, que cal plantejar-se<br />

si la participació de la ciutadania,<br />

s'ha de dur a terme a partir exclusivament<br />

de les reglamentacions jurídiques<br />

establertes pels que detenten el<br />

poderot)eéselPoderqui ha d'assumir<br />

les propostes que els ciutadans plantegin.<br />

Qui s'ha d'adaptar a qui? i/o qui<br />

està al servei de qui? Però aquest és<br />

un <strong>del</strong>s debats pendents que, tot sigui<br />

dit, aviat s'haurà d'encetar.<br />

Des de l'òptica municipal, considero<br />

que les recomanacions que s'hi fan,<br />

seran de molta utilitat per aquells ajuntaments<br />

que encara tenen dubtes respecte<br />

d'aquests temes i que ja comença<br />

a ser hora que es plantegin seriosament<br />

canviar el fes-iio amb mi, per el<br />

fem-ho plegats. S'ha fet, en aquest<br />

sentit, una nnolt bona tasca i necessària<br />

alhora. El debat a és tan dinàmic,<br />

que hom té la impressió, que els processos<br />

d'elaboració d'un estudi de les<br />

característiques <strong>del</strong> referent, comporten<br />

una certa desactualització quan es<br />

fan públics.<br />

En definitiva: el llibre és un bon<br />

referent per a la reflexió per ajuntaments<br />

i organitzacions implicades en<br />

els processos participatius, però i per<br />

fer un símil gastronòmic, només l'entremès<br />

<strong>del</strong> menú participatiu.<br />

Enhorabona si el procés no s'atura.<br />

GNASI R. RENOM<br />

pals, van ser totalment ignorats. Segons<br />

l'Ajuntament, el barri de la Sagrada<br />

Família no necessitavaequipaments<br />

perquè ningú no els reclamava.<br />

* Indignació <strong>del</strong>s veïns<br />

Després de diferents intents de diàleg,<br />

els veïns i les entitats <strong>del</strong> barri de la<br />

Sagrada Família van organitzar-se en<br />

una Plataforma veïnal d'oposició i rebuig<br />

al propòsit de l'Ajuntament. Els<br />

veïns creuen que l'operació només<br />

beneficia els promotors privats, no al<br />

barri ni a la ciutat.<br />

Amb l'operació, el barri i la ciutat<br />

perden 10.000 m2 de solardestinat als<br />

equipaments públics per als que estava<br />

definit el solar. A més, l'operació<br />

proposada per l'Ajuntament significarà<br />

la pèrdua d'un edifici catalogat en el<br />

Patrimoni Històric i Artístic de la ciutat.<br />

I és que l'edifici, obra de l'arquitecte<br />

El Port: imatges<br />

i records<br />

El barrí vell de Port<br />

Imalges i records<br />

Kunum Aií};U'S 1 (rim:ah:<br />

, LA MARINA<br />

'REDACCIÓ<br />

Un altre llibre que ens parla <strong>del</strong>s<br />

barris de <strong>La</strong> Marina, en especial d'El<br />

Port. Ramon Alglèsintentadeixarconstància<br />

de com era el barri, els seus<br />

costums, llurs gents, els carrers, fins<br />

els anys 50. Una obra àmpliament<br />

il·lustrada.<br />

Està prologat per Can<strong>del</strong> i per Julio<br />

Baííos, els quals valoren la importància<br />

d'aquestes petites obres que plasmen<br />

la memòria <strong>del</strong> veïnat de les<br />

barriades.<br />

Puig Gairalt, és una de les poques<br />

mostres que resten a la ciutat d'Art-<br />

Decó. <strong>La</strong> seva vàlua artística va ferque<br />

l'any 1929 fins i tot rebés el premi<br />

d'arquitectura <strong>del</strong> propi Ajuntament de<br />

Barcelona.<br />

A canvi, l'Ajuntament pretén<br />

construir habitatges d'alt estànding difícilment<br />

accesibles per als veïns, i un<br />

poliesportiu de caràcter elitista que ningú<br />

no demana. <strong>La</strong> Sagrada Família no<br />

té cap residència pública per a gent<br />

gran, cap casal de gent jove, cap ateneu<br />

cultural ni biblioteca, i només una<br />

escolabressd pública. Paradoxalment,<br />

la necessitat més ben coberta és l'esportiva,<br />

amb la presència de dos<br />

poliesportius municipals: el Sagrada<br />

Família i el Claror, aquest a només<br />

dues illes de la Myrurgia.<br />

* Altres barris afectats<br />

El cas Myrurgia no només afecta els<br />

veïns de la Sagrada Família. I és que<br />

l'Ajuntament, per justificar la pèrdua de<br />

10.000 metresquadratsd'equipaments<br />

en aquest barri, ha buscat una fórmula<br />

que permetés fer un canvi de cromos<br />

amb altres barris <strong>del</strong> districte de l'Eixample.<br />

L'operació de l'Ajuntament<br />

consisteix en un pla discontinu que<br />

afecta cinc illes de l'Eixample, en concret<br />

les finques <strong>del</strong>s carrers Provença<br />

408 (l'Illa Myrurgia, a la Sagrada Família)),<br />

Rosselló 191 i Comte Borrell 243<br />

i 212 (a l'Esquerra de l'Eixample), i<br />

Ronda Sant Antoni 19 (l'Institut d'Ensenyament<br />

Secundari Lluïsa Cura).<br />

L'objectiu és un joc de requalificacions<br />

de sòl i sostre edificat de<br />

manera que en finques catalogades<br />

com a equipaments (és el cas de<br />

Myrurgia) es puguin construir habitat­<br />

ges. I en compensació, per tal que<br />

l'operació quadri, finques actualment<br />

catalogades com a habitatges passarien<br />

a ser catalogades com a equipaments.<br />

Així es vestiria l'operació de<br />

manera que semblés que els equipaments<br />

que es perdien en un punt <strong>del</strong><br />

districte es guanyaven en un altre. El<br />

cas és que els solars escollits per<br />

l'Ajuntament perfer el canvi de cromos<br />

estan actualment ocupades per tres<br />

escoles en funcionament, una de les<br />

quals és pública (lES Uuïsa Cura). Així<br />

que els "equipaments" que no es faran<br />

a la Sagrada Família i que "es guanyarien"<br />

als barris de Sant Antoni i Esquerra<br />

de l'Eixample, en realitat no es guanyaran.<br />

Els "nous equipaments" són<br />

equipaments que ja existeixen: les<br />

escoles que des de fa molts anys ja<br />

estan en funcionament. L'Associació<br />

de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample,<br />

a banda d'adherir-se a la Plartaforma<br />

"Salvem l'Illa Myrurgia" ha iniciat accions<br />

pròpies de rebuig a l'operació.<br />

* Estat de la qüestió<br />

<strong>La</strong> Plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia"<br />

ha aconseguit l'adhesió de 17 entitats<br />

i més d'un miler de veïns que han<br />

signat un manifest. Mentre els membres<br />

de la plataforma continuen la<br />

doble tasca d'informació i recollida<br />

d'adhesions entre les entitats i els veïns,<br />

s'ha iniciat una sèrie d'accions per<br />

la via administrativa. S'han presentat<br />

al·legacions al projecte i ara el cas es<br />

troba en mans de la sutxxjmissió d'urbanisme,<br />

integrada per representants<br />

de l'Ajuntament i la Generalitat, que<br />

haurà de valorar el cas.<br />

Sergi <strong>La</strong>rripa és periodista.<br />

<strong>La</strong> història de Gràcia al paper<br />

, GRACIA<br />

mEDACCIÓ<br />

Dins la col·lecció "L'ombra de l'atzavara"<br />

<strong>del</strong> Taller d'Història de Gràcia ja<br />

s'han publicat tres volums que deixen<br />

constància escrita de tres fragments<br />

de la vida d'aquest poble agregat a la<br />

metròpoli des d'una òptica més humana<br />

i menys oficialista.<br />

Va començar Jordi Torras, investigador<br />

a més d'actor, amb les sales de<br />

cinemaa"Somnisde reestrena. Història<br />

<strong>del</strong>s cinemes de Gràcia". Aquest llibre<br />

es remunta al primer quart <strong>del</strong> segle<br />

XIX, amb un espai teatral antiquíssim i<br />

arritja fins avui mateix, incloent totes i<br />

cadascuna de lessales de lesque hi ha<br />

constància en les hemeroteques. És<br />

una recopilació exhaustiva de dades i<br />

nomenclàtors de la riquíssima història<br />

<strong>del</strong>s cinemes graciencs.<br />

El número dos, "Pregoners d'una<br />

vila lliure. Història de la premsa<br />

gracienca",ésderamic periodista Albert<br />

Musons. Repassa la història de les<br />

principals publicacions que han conviscut<br />

amb la gent de Gràcia des <strong>del</strong><br />

1866: El Eco de Gracia i /^ Legalidad,<br />

fins a títols més contemporanis que<br />

han mantingut 'la flama encesa de la<br />

comunicació local". Musons qualifica<br />

de pregoneresd'una vila lliure les publicactons<br />

perquè 'tian estat la veu amplificada<strong>del</strong>s<br />

sentimentsd'un poble, d'uns<br />

col.lectius i d'unes entitats" d'una vila<br />

independent per dret, primer, i per<br />

vocació, després i pequè la premsa té<br />

en la Llibertat la seva arrel bàsica".<br />

Carme Segura i Eduard Farré són<br />

els autors <strong>del</strong> tercer volum d'aquesta<br />

col·lecció, "Gràcia a l'ombra <strong>del</strong>s seus<br />

rellotges. Testimonis d'un temps i d'una<br />

història". És un recull de les petites<br />

històries, anècdotes i vicissituds de les<br />

masies i edificis que disposen, o tingueren<br />

en altrestemps, relbtgesdesol<br />

i de campanar a la seva façana. Els<br />

autors no han volgut -diuen- elaborar<br />

una nova història de Gràcia, sinó aplegar<br />

aspectes inèdits o poc coneguts<br />

<strong>del</strong> fet social, cultural i arquitectònic de<br />

la vila.

26<br />

<strong>La</strong> Veu <strong>del</strong><br />

VEÏNAT CARRER gener-febrer de 2000<br />

iBreus de barri<br />

LA VERNEDA<br />

Mobilització per Ca n'Oliva<br />

Els veïns de la Verneda s'han<br />

manifestat al carrer Guipúscoa per<br />

queixar-se de la degradació <strong>del</strong> barri<br />

de Ca n'Oliva. Aquesta zona de la<br />

Verneda està força degradada i no<br />

ha millorat com la resta <strong>del</strong> barri. Els<br />

veïns reclamen que el mateix solar<br />

de Ca n'Oliva, que acumula força<br />

deixalles, sigui zona verda.<br />

SANT MARTI<br />

Manifestacions per l'A-19<br />

Els veïns de la Gran Via-A-19<br />

tornaran a manifestar-se, cada<br />

dijous, per demanar a l'Ajuntament i<br />

a la Generalitat que concretin abans<br />

<strong>del</strong> 12 de març la refonna <strong>del</strong> tram<br />

de les Glòries a Sant Adrià. Malgrat<br />

el recent acord, que ja no preveu la<br />

cobertura total de la via, el veïnat<br />

tem que s'allargui el projecte i les<br />

obres no comencin enguany.<br />

POBLENOU<br />

Més equipaments<br />

Els veïns i veïnes <strong>del</strong> Poblenou<br />

reclamen més equipaments dins <strong>del</strong><br />

pla municipal de reforma de les àrees<br />

industrials. El president de l'associació<br />

de veïns, Joan M. Soler, va explicar<br />

que en els propers anys s'estrenaran<br />

14.000 habitatges i no estan previstos<br />

els equipaments necessaris. Soler va<br />

recordar que no hi ha escola bressol<br />

pública ni biblioteca no casal per al<br />

jovent. El veïnat s'oposa a dedicar sòl<br />

qualificat per a equipaments a pisos<br />

per a joves.<br />

LES CORTS<br />

Rebuig al projecte de la<br />

Colònia Castells<br />

A Les Corts els veïns tomen a estar<br />

revolucionats perquè no accepten que<br />

l'Ajuntament tiri endavant la reforma<br />

<strong>del</strong> seu barri sense saber per endavant<br />

on es construiran les cases per a 350<br />

famílies ^a majoria formades per<br />

persones d'edat avançada-, que<br />

substituiran les afectades de la Colònia<br />

Castells. Com que a l'assemblea<br />

celebrada en presència <strong>del</strong> regidor <strong>del</strong><br />

districte, Jordi Hereu, els veïns no van<br />

veure clara la posició de l'Ajuntament,<br />

van decidir elaborar un pla alternatiu al<br />

municipal. <strong>La</strong> Colònia Castells (situada<br />

entre Entença, Taquígraf Garriga,<br />

Equador i Montnegre) s'ha<br />

d'enderrocar completament, segons el<br />

tràmit de modificació <strong>del</strong> PGM, el qual<br />

preveu construir-hi, en el seu lloc, tres<br />

torres de 10 pisos i la urbanització de<br />

jardins públics, però no té previst on<br />

reallotjarà les persones afectades. Per<br />

fer això el consistori compta amb què<br />

les expropiacions aniran a càrrec de<br />

les empreses privades que construiran<br />

els nous edificis.<br />

LA MARINA<br />

Can Tunis s'enderroca<br />

L'Ajuntament de Barcelona i<br />

l'Autoritat Portuària van aprovar<br />

inicialment el mes de gener passat el<br />

pla urbanístic que suposarà la<br />

desaparició definitiva de Can Tunis<br />

Nou. Segons l'expedient que es<br />

tramita aquests dies només tindran<br />

dret a reallotjament els ocupants<br />

legals <strong>del</strong>s 48 habitatges <strong>del</strong> barri,<br />

tot i que la majoria de famílies no té<br />

cap document que acrediti la<br />

propietat. Les entitats de L.a Marina-<br />

Zona Franca han valorat<br />

positivament la notícia, però<br />

reclamen mesures de control en el<br />

trasllat de les famílies.<br />

Les restes arqueològiques<br />

<strong>del</strong> molí medieval en perill<br />

- . . • < ! ; * • •<br />

.SANT ANDREU DE PALOMAR<br />

I PAU VINYES<br />

El rec comtal recollia les aigües d'una<br />

mina de Montcada i les repartia per<br />

Sant Andreu de Palomar i Sant Martí<br />

de Provençalsfinsarribara Barcelona.<br />

Les seves aigües eren cabdals per a<br />

*.. -<br />

i^fi^ .,!•<br />

Les restes arqueològiques seguiran un camí incert<br />

l'economia agrària. Dins <strong>del</strong> seu recorregut<br />

hi havia diversos molins hidràulics.<br />

Un d'ells, el d'En Merlès -situat a<br />

l'antic camí de Sant Andreu a Santa<br />

Coloma-, datat en època medieval,<br />

corre perill de desaparèixer. Les restes<br />

arqueològiques trobades estan en un<br />

camí incert, car l'argument de<br />

Barcelona ha actuat amb absolut<br />

L'habitatge digne, un dret<br />

imprescindible a debat<br />

.BARCELONA<br />

F REDACCIÓ<br />

<strong>La</strong> Plataforma per al Dret a un<br />

Habitatge Digne és un ens d'entitats<br />

ciutadanes i sindicals, en<br />

la qual també hi ha la <strong>Favb</strong>, que<br />

es planteja l'habitatge com un<br />

bé imprescindible perquè les<br />

persones visquem amb dignitat<br />

i amb independència, i perquè<br />

poguem atendre adequadament<br />

les nostres necessitats físiques,<br />

culturals i intel·lectuals, i les<br />

nostres obligacions cíviques.<br />

Aquesta plataforma s'ha proposat<br />

organitzar un congrés, pels<br />

dies 23 i 24 de febrer, amb la<br />

intenció de suscitar el debat<br />

entre tots els sectors implicats,<br />

per estimular la recerca de solucions;<br />

i com una aportació a la<br />

convivència ciutadana des d'una<br />

sensibilitat social.<br />

L'habitatge -especialment a<br />

causa <strong>del</strong> preu <strong>del</strong> sòl- és<br />

objecte de grans negocis especulatius<br />

que han portat els preus<br />

a uns nivells inabastables per a<br />

amplis sectors de la societat.<br />

<strong>La</strong> complexitat <strong>del</strong> procés que<br />

incideix en l'habitatge fa que<br />

PRIMER<br />

CONGRÉS CATALÀ<br />

PER AL DRET A<br />

UN<br />

HABITATGE<br />

DIGNE<br />

23 i 24 de febrer <strong>del</strong> 2000<br />

calgui tenir en compte les característiques<br />

i els interessos<br />

de tots els factors -públics i<br />

privats- que hi intervenen.<br />

Aquest ha estat el criteri que<br />

XAVIER DE LA CRUZ<br />

secretisme i hi ha indicis que no té cap<br />

interès en protegir aquest petit espai<br />

patrinronial. El Pla Sant Andreu-<strong>La</strong><br />

Sagrera contempla per aquest indret<br />

una zona verda comaparc <strong>del</strong> Molí <strong>del</strong><br />

Rec. Diverses entitats andreuenques<br />

han posat el crit d'alerta i demanen<br />

mesures de protecció i l'enjardinament<br />

<strong>del</strong> futur parc.<br />

ha regit la preparació d'aquest<br />

congrés, amb l'objectiu de <strong>del</strong>imitar<br />

les legítimes aspiracions<br />

de tots i les limitacions que<br />

exigeix el bé comú en una societat<br />

democràtica avançada.<br />

L'organització <strong>del</strong> congrés creu<br />

que encara no s'ha arribat a una<br />

situació equilibrada, i que les administracions<br />

-central, autonòmica<br />

i municipal-, han d'intensificar<br />

la seva actuació en la línia<br />

constitucional de regular "la utilització<br />

<strong>del</strong> sòl d'acord amb l'interès<br />

general per impedir l'especulació"<br />

(Art. 47), i amb iniciatives<br />

que promoguin la construcció<br />

d'habitatges a l'abast de totes les<br />

capes socials, fins i tot de les que<br />

estan en situació precària.<br />

Els temes que es debatiran<br />

en profunditat en aquest Congrés<br />

són: política <strong>del</strong> sòl,<br />

d'habitatge públic i protegit, el<br />

mercat lliure de l'habitatge i tot<br />

allò relacionat amb la rehabilitació.<br />

Per parlar çle totes aquestes<br />

matèries es comptarà amb la<br />

participació de persones expertes<br />

tant de l'administració com<br />

<strong>del</strong> món veïnal, sindical i <strong>del</strong><br />

consum.<br />

Reciclatge<br />

de paper<br />

i cartró<br />

al barri<br />

BARCELONA<br />

IHORACI GISMONDI I TONI RAMON<br />

El paper i el cartró representen<br />

gairebé el 25% de la brossa que<br />

s'origina a l'àrea metropolitana<br />

de Barcelona. Del paper que consumim<br />

se'n podria recuperar el<br />

70%, però només se'n recupera<br />

el 10% aproximadament. <strong>La</strong> resta<br />

va a l'abocador.<br />

Per ajudar a resoldre aquesta<br />

situació la <strong>Favb</strong> ha posat en<br />

marxa el projecte de Sensibilització<br />

ciutadana per a la<br />

recuperació de paper i cartró a<br />

nivell de barri amb l'objectiu<br />

d'augmentar-ne la recuperació<br />

per reciclar i millorar la neteja<br />

<strong>del</strong>s carrers de la ciutat.<br />

El projecte està destinat a<br />

Associacions i ONG, oficines,<br />

comerços i a ciutadans i ciutadanes<br />

d'escales de veïns. En la<br />

seva realització es porten a terme<br />

tres activitats. Primer, s'explica<br />

a les persones contactades<br />

la necessitat de reciclar el paper<br />

i el cartró que consumim. En<br />

segon lloc, es distribueixen<br />

papereres per fomentar el<br />

reciclatge. Finalment, en alguns<br />

casos, es reculí a domicili. <strong>La</strong><br />

recollida es porta a terme amb<br />

carretilla i es diposita al contenidor<br />

blau més proper.<br />

El projecte es porta a terme als<br />

districtes de Sant Martí i de Ciutat<br />

Vella. Fins ara s'han distribuït<br />

paperes per un bon nombre d'associacions<br />

de veïns i d'altres entitats<br />

sense ànim de lucre, escales<br />

de veïns i en diverses oficines<br />

i comerços i es fan recollides periòdiques.<br />

Actualment es porta al<br />

contenidor blau més d'1 metre<br />

cúbic de paper i cartró diàriament.<br />

Al districte de Ciutat Vella es fa<br />

una actuació integral de sensibilització<br />

a través <strong>del</strong> contacte personal<br />

directe en comerços i algunes<br />

escales de veïns <strong>del</strong> carrer<br />

Escu<strong>del</strong>lers i plaça <strong>del</strong> Teatre.<br />

A més de la finalitat ambiental,<br />

es pretén crear llocs de treball per<br />

a persones amb dificultats especials<br />

d'inserció en el mercat de<br />

treball. Per engegar el projecte<br />

s'ha pogut contractar a dues persones<br />

durant els primers mesos<br />

de l'any 2000 mercès un ajut <strong>del</strong><br />

Departament de Treball de la Generalitat.

gener-febrer de 2000 CARRER FAVB 21<br />

José Hitos Jiménez<br />

President de l'AV Diagonal Mar<br />

"Diagonal Mar,<br />

lloc de contrastos"<br />

EL COR ROBAT<br />

CATHERINA AZON<br />

Va arribar a Barcelona des <strong>del</strong> seu lloc de naixement: Càceres.<br />

Tenia 15 anys i la seva primera residència va ser a la Terrassa.<br />

Després es va canviar a Diagonal Mar, on encara viu. En temps de<br />

la dictadura va militar a la Central Sindical Unitària de Treballadors<br />

(CSUT).<br />

— Primers temps a la barriada...<br />

— Recordo que quan el vent venia <strong>del</strong> mar els fums de Macosa<br />

ens omplien les cases i els pulmons.<br />

— Quan comences a treballar al barri?<br />

— Entre el 80 i el 81 vaig començar a col·laborar a la Comissió<br />

de Festes... Després ens vam atipar d'empassar pols i de trepitjar<br />

fang i vam demanar la urbanització <strong>del</strong>s carrers més importants.<br />

— El veïnat és conscient que viu en un barri anomenat<br />

Diagonal Mar?<br />

— Sí. Al principi era un barri petit (8.000 habitants), que en<br />

estar situat entre el Poblenou i el Besòs calia divulgar-ne el nom.<br />

Per això vam organitzar "<strong>La</strong> Cursa", una cursa anual que va<br />

tenir la seva importància, per exemple quan la va guanyar el<br />

plusmarquista Domingo Catalàn.<br />

— Una frase per definir el barri.<br />

— Diagonal Mar, lloc de contrastos.<br />

— Explica't.<br />

— Naus de les que només en queden algunes parets que donen<br />

una imatge de desídia davant la construcció d'un nou barri amb<br />

habitatges d'alt estànding.<br />

— Vau denunciar el Pla de Diagonal Mar?<br />

— Sí, no es poden posar 1.700 habitatges dins d'un parc. És una<br />

operació especulativa sense precedents. El parc es privatitza de<br />

fet. Un projecte de luxe que gira l'esquena a aquelles persones<br />

que fa anys que hi vivim.<br />

— Quina opinió en teniu de Vamic americà?<br />

— Heines ha rebut un bon regal: la primera línia de mar. Va<br />

prometre construir una estació de metro entre Selva de Mar i<br />

Besòs-Mar i ara es fa enrere. No només no pagarà allò que va<br />

prometre, sinó que ha pujat el preu <strong>del</strong>s habitatges desmesuradament.<br />

— Diagonal Mar tindrà el centre comercial Alcampo, el més<br />

gran d'Europa?<br />

— L'únic que podem constatar és que els petits comerços ho<br />

passen malament i tenen un futur incert.<br />

— Quin tema vols destacar?<br />

— El barri necessita un punt de trobada, un casal, on poguem fer<br />

activitats o simplement relacionar-nos.<br />

— No teniu una sala per reunir-vos?<br />

— Les assemblees les fem a l'aula magna de l'Institut <strong>del</strong> Besòs.<br />

Aquest institut és tot un exemple: obert al barri, durant anys s'hi<br />

ha celebrat la revetlla de Sant Joan, les reunions...<br />

— Ara que comencem l'any 2000, què et ve al cap?<br />

— Arribem a un nou segle i encara tenim dos carrers sense<br />

asfaltar: Treball i Veneçuela-Josep Pla<br />

— Les relacions amb el districte...<br />

— Bones. Governa el PSC. Però el 1995 va prometre per escrit el<br />

casal per al barri i encara l'esperem.<br />

Drets Humans a les ciutats<br />

<strong>La</strong> <strong>Favb</strong> participarà a l'abril en la redacció de la Carta<br />

,BARCELONA<br />

r MANEL ANDREU<br />

En aquest moment s'està en la<br />

fase de recollir suggeriments i<br />

aportacions cara a l'aprovació<br />

definitiva el mes de maig. A la<br />

<strong>Favb</strong> ens hem plantejat una jornada<br />

de presentació i de reflexió<br />

on participin totes les associacions<br />

de veïns de Barcelona.<br />

Parlar de drets provoca una<br />

sensació d'Indefensió quan moltes<br />

vegades veiem que aquests<br />

no es protegeixen ni tampoc<br />

s'apliquen.<br />

A la Carta <strong>del</strong>s Drets Humans<br />

a la ciutat surten conceptes que<br />

ens són tan propers com la llibertat<br />

cultural, lingüística i religiosa,<br />

dret a la vida privada i<br />

familiar, dret al treball, a l'habitatge,<br />

al medi ambient, al repòs,<br />

i dret a un urbanisme harmoniós<br />

i sostenible, entre d'altres.<br />

Un cop més haurem de dir la<br />

nostra i sobretot vetllar perquè<br />

es compleixin en la realitat.<br />

El 17 d'octubre de 1998, amb<br />

motiu <strong>del</strong> cinquantenari de la<br />

Declaració Universal <strong>del</strong>s Drets<br />

Humans de Nacions Unides,<br />

quaranta-una ciutats europees<br />

van signar, a Barcelona, el<br />

"Compromís de Barcelona.<br />

Carmel-2000<br />

L'Associació de Veïns <strong>del</strong><br />

Carmel ha tret un nou butlletí<br />

aprofitant l'avinentesa <strong>del</strong><br />

nou mil·lenni. En el número 1<br />

s'hi fa un resum <strong>del</strong> resultat<br />

de les eleccions a Junta i de<br />

les diferents actuacions que<br />

ha portat a terme d'ençà <strong>del</strong><br />

seu nomenament, seguint la<br />

línia de la Junta anterior:<br />

campanya de l'aigua,<br />

activitats lúdiques. A més, les<br />

diferents vocalies (urbanisme,<br />

sanitat i cultura) exposen les<br />

seves estratègies de futur.<br />

Felicitats i endavant!<br />

Compromís de les ciutats a favor<br />

<strong>del</strong>s Drets Humans a les<br />

ciutats", en el qual assumien,<br />

entre d'altres temes, el fet de<br />

"seguir cooperant cara a la redacció<br />

de la futura Carta europea<br />

<strong>del</strong>s Drets Humans a les<br />

ciutats".<br />

A partir <strong>del</strong>s resultats obtinguts<br />

a la Conferència de Barcelona<br />

es va encarregar a un grup<br />

de ciutats impulsar i difondre<br />

els acords signats. Aquestes<br />

ciutats van centrar la seva feina<br />

en la redacció d'aquesta Carta.<br />

<strong>La</strong> Carta de drets ciutadans<br />

s'ha configurat com un text articulat<br />

que desenvolupa els ano­<br />

Revistes de barri<br />

Col·lectiu Agu<strong>del</strong>ls<br />

En aquest número de <strong>La</strong> Veu<br />

<strong>del</strong> Carrer en el que us<br />

presentem en l'espai de<br />

l'Entitat <strong>del</strong> Mes Ecologistes<br />

en Acció, també ens toca<br />

donar-vos a conèixer el<br />

butlletí informatiu elaborat al<br />

Centre de Documentació<br />

Ambiental de Collserola i<br />

Barcelona. L'última edició<br />

està gairebé íntegrament<br />

dedicada al túnel d'Horta,<br />

però amb un petit espai a<br />

l'oposició a la nova planta<br />

que Coca-Cola vol instal·lar a<br />

Can Fenosa.<br />

ii-^- 1500 '' -^ ^ 'J

28<br />

^n un exemple <strong>del</strong> fruit que pot arribar a<br />

donar la constància i les ganes de fer<br />

realitat un somni. Els Jarana s'estan fent<br />

un nom i un racó dins el panorama musical<br />

barcelom' i català. Cap <strong>del</strong>s seus components<br />

imaginava fa deu anys que arribarien a tenir<br />

un disc en el mercat i im altre a punt de<br />

veure la llum. Van néixer de la reunió<br />

paulatina i gairebé espontània de<br />

components d'altres grups <strong>del</strong> districte de<br />

Sant Martí. Tal i com ells mateixos recorden<br />

al principi eren "com una família",<br />

Als cinc membres inicials, tots ells amics o<br />

coneguts de diferents grups anteriors, aviat<br />

se'ls van sumar dos més i amb aquesta<br />

formació de set músics es van presentar a un<br />

concm-s de rock organitzat per l'Ajuntament<br />

de l'Hospitalet l'any 97. Era la seva<br />

oportunitat i no la van deixar escapar. Van<br />

guanyar el concurs i això els va premetre<br />

gravar el seu primer disc, <strong>La</strong>garto, lagarto.<br />

L'experiència, a més d'emiquidora, va ser<br />

el primer esglaó d'una escala que no ha fet<br />

més que iniàar-se. "Es van vendre totes les<br />

còpies produïdes <strong>del</strong> primer disc -comenten-,<br />

que eren unes tres mü aproximadament, i<br />

això hi ha pocs grups que ho puguin dir".<br />

<strong>La</strong> bona acollida que va tenir <strong>La</strong>garto,<br />

lagarto va fer que el nom <strong>del</strong>s Jarana es<br />

comencés a sentir i que el grup veiés<br />

incrementat el número de contractacions per<br />

actuar en locals i festes. "Fins ara hem<br />

actuat principalment a Barcelona i<br />

rodalies -expliquen- tot i que també ho hem<br />

fet a la resta de Catalunya i fins i tot a<br />

Burgos. Vam participar al Doctor Músic i<br />

també vam inaugurar la Farinera al costat<br />

de Loquillo. I aquest passat estiu hem estat<br />

Sal i pebre<br />

Torna el gris<br />

Parlant <strong>del</strong><br />

CARRER<br />

/ de la ciutat<br />

Jarana: música<br />

sense manies<br />

nascuda als barris<br />

als concerts que els 40 Principales organitzen<br />

amb motiu de les festes de la Mercè".<br />

Tot aquest bagatge els ha fet prendre<br />

consciència de les seves possibilitats. "El<br />

piimer disc ens va fer pensar que la cosa<br />

podia rutllar -reconeixen- tot i que sabem<br />

que hem de continuar treballant més. Però al<br />

cap i a la fi, tal i com veiem que està en<br />

l'actualitat el panorama laboral, pensem que<br />

ens hem d'ai-riscar, que hem de provar i<br />

aprofitar l'opoitunitat".<br />

I és per això que ja tenen el seu segon disc<br />

gairebé a punt per veui-e la llum. "El<br />

principal canvi -expliquen- és l'experiència,<br />

el treball i sobretot el concepte. Amb <strong>La</strong>garto,<br />

lagarto tot va ser molt sobtat. Amb el temps,<br />

després <strong>del</strong>s bolos i concerts que portem a les<br />

espatlles, tots hem après com volem fer les<br />

coses i com les hem de fer perquè el resultat<br />

sigui òptim. Ai'a ja ens prenem els an'eglos<br />

moit més seriosament, sabem gravar amb<br />

molta molt més seguretat... Tot ha canviat<br />

El caràcter obert o no d'una ciutat es veu en els carrers. Una<br />

de les seves expressions és la presència variada i plural en<br />

formes i continguts artístics. Els artistes, actuant al carrer<br />

fan realitat allò de la ciutat "creativa" i, per tant, educadora<br />

per a la gent que hi viu. Sels vol reglamentar, controlar,<br />

registrar i, com no, cobrar la taxa corresponent. Se'ls està<br />

pressionant. S'ha ai-ribat a requisar instruments. Músics,<br />

pintors, malabaristes, ventrílocs, cantants d'òpera i hailaores<br />

de flamenc estan que trinen.<br />

Podem estar visquent un altre címvi: d'una ciutat alegre i<br />

expressiva a xma ciutat silenciosa i gris. Crèiem que era un<br />

color que ja no estava de moda en l'esdevenir històric. Carme<br />

San Miguel i Caty Carreras van de retro. Volen ordre i<br />

avorriment.<br />

zeta<br />

conceptualment". Només i-esta que alguna<br />

discogràfica es decideixi a llençar-lo al<br />

mercat.<br />

"Tot i els contactes fets fins ai'a no tenim<br />

garanties de res -admeten-. L'única cosa<br />

que tenim segura és que tenim un bon disc,<br />

però en el món discogràfic això no és mai una<br />

garantia. Fins que la gent no escolta el teu<br />

treball i es fa una bona promoció no hi ha res<br />

dit. Tot és mercat i marketing. Ara, per<br />

exemple, sembla ser que estan de moda els<br />

solistes masculins i les companyies és l'única<br />

cosa que busquen".<br />

Quant a estil musical, el segon disc de<br />

Jai-ana, que probablement es digui Ojalata,<br />

no es diferenciarà molt de l'anterior.<br />

"L'esència és la mateixa. De fet hi ha temes<br />

nous que perfectament podrien haver<br />

aparegut en el primer disc sense que això<br />

suposés un trencament estüístic". . .<br />

Els Jarana defugen de tot tipus<br />

d'etiquetes musicals preestablei-tes. De fet, la<br />

QUI ÉS QUI<br />

JARANA<br />

Grup musical de Sant Martí<br />

NÚRIA GONZALEZ<br />

Periodista<br />

DANI CODINA<br />

Fotògraf<br />

gener-febrer de 2000<br />

procedència estih'stica <strong>del</strong>s seus membres és<br />

tan diversa que va <strong>del</strong> metal a la música<br />

africana passant per la música clàssica. El<br />

còctel de tendències que desprenen els seus<br />

temes és, segons ells mateixos, fusió,<br />

música afrocubana barrejada amb rock.<br />

"No ens agrada el terme rock latino<br />

perquè sembla ser que està molt de moda<br />

i que tothom s'hi apunta. Prefèiim dir<br />

que fem rock mestizo o una barreja de<br />

les tendències musicals actuals: ritmes<br />

cubans i afi'os, rap, reagge i fins i tot<br />

una mica de flamenc. És una música<br />

sense manies".<br />

Les dificultats amb les que es pot<br />

trobar un grup nascut als barris per tirar<br />

endavant són nombroses. '<strong>La</strong> primera de<br />

totes és podei'-se comprar l'instiniment<br />

-comenten els Jai-ana-, i també trobai* locals<br />

per assajar. En el nostre cas, això encara<br />

s'agreuja més perquè som deu i realment no<br />

!ii ha infraestructm'es públiques per acollir<br />

grups ja ima mica configurats. Això fa que<br />

hagis de recórrer a llogar un magatzem i la<br />

cosa es dispara econòmicament".<br />

Actualment els centres cívics són els<br />

principals dinamitzadors de les experiències<br />

musicals que neixen als barris. Però no tots<br />

fiíncionen de la mateixa manera ni ofereixen<br />

les mateixes facilitats als nous gnaps. Tot i la<br />

bona voluntat d'alguns centres que permeten<br />

a les noves formacions assajar a les seves<br />

instal.lacions de forma gratuïta, aquesta<br />

opció no és suficient segons els Jarana. "Els<br />

horaris que s'estableisen per assajar són<br />

molt limitats i et veus obligat a compartir<br />

instruments i tota una sèrie d'incomoditats.<br />

Si et vols prendre seriosament la música has<br />

de buscar altres vies pei'què als centres cívics<br />

i casals no es pot treballar com cal".<br />

De fet, i prenent com a exemple el<br />

districte de Sant Martí, sembla que l'aparició<br />

de nous grups ha minvat considerablement.<br />

"A la nostra època -recorden els Jai'ana-, ara<br />

fa uns deu o vuit anys, hi havia moltíssimes<br />

formacions al barri, i amb molta qualitat,<br />

però la cosa s'ha parat. Encara hi ha gent<br />

que es continua reunint per tocar, però<br />

només com a entreteniment. Tan sols resten<br />

0 es creen alguns grups punks o hardcore<br />

amb una vida molt curta i no lii ha l'ambient<br />

que hi havia abans, quan, per exemple, a la<br />

Festa Major de Sant Martí s'hi dedicaven<br />

tres dies a concerts amb grups de quahtat i<br />

de tendències molt diverses".<br />

Uacudít Alfons López<br />

^ípoí p^a$&t£LA T^í2£íaJcíííM,u3£ wmém^^ Hia^^^c^ HÜR^,,,<br />

íïí2o<br />

1,<br />

TE-<br />

ÍMo HAS

logo

productos

Resources

Compañías

Terms of service
Privacy policy
Cookie policy
Cookie settings
Imprint
Change language
Made with love in Switzerland
© 2024 Yumpu.com all rights reserved

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!