La VeU del ^i*-^ i - Favb

18
La Veu del
DOSSIER CARRER gener-febrer de 2000
Tramvia intemiptus
©
na idea no deixa de ser-ho fins
que es transforma en realitat. Si
no e s porta a terme es converteix en
un altre dels nostres somnis estroncats.
Així, si el tramvia tranversal de Barcelona
se separa en dos trams, el transport públic
de l'Àrea Metropolitana perdrà una altra
batalla i l'atenció dels responsables de la
mobilitat. El tramvia perdrà el rumb i
sortirà del carril.
La tomada del tramvia a la ciutat hauria de
ser l'animci d'un canvi cap a ima ciutat i una
mobilitat més sostenible. Aquesta paraula agrada
a molts dels responsables de mobilitat, els
quals defineixen el suport del transport públic
perquè és im mitjà de transport sostenible.
Això funciona als ravals, però quan el canvi
s'apropa al cor de la ciutat i amenaça algun
conductor al centre de la DiagonaJ, es dispara
l'alarma. No pot ser. Es repeteixen les mateixes
pors de quan es van ampliar les voreres del
carrer Aragó. És així com descobrim que el
debat de la mobilitat sostenible i el suport al
transport públic no era tan ferm com semblava.
El tramvia sortirà del carril.
Algun entès en semàfors comenta que un
tramvia que tingués prioritat en els semàfors
de la Diagonal, no només restaria capacitat als
conductors d'aquesta via, sinó també als dels
carrers de la banda de mar i de mimtanya.
Només explica la meitat de la història. Avui
dia, quan convé, ja es tallen moltes vegades la
sincronització dels semàfors de la Diagonal,
així que aquest problema no canvia, segueix
igual. Cal començar a pensar també en el
transport públic quan es planifiquen els sistemes
de regulació de la mobUitat a Barcelona.
®
govern de la Generalitat de
Catalimya no pot ignorar estudis
científics, tractats internacionals,
però encara menys qui administra, sobretot
aquelles persones més dèbils i desprotegides,
mainada i qui sigui.
La política amb tendència a protegir el
medi ambient no es pot deixar en mans d'im
govern transitori, cal un compromís més
durador, una manera diferent de decidir en
çolítica, diferent a la vella i decimonònica.
És, doncs, imprescindible incrementar la
participació directa allà on els interessos
més afectats s'escolten sense mediacions
imposades pels clixés establerts pels partits
polítics. Som 25 els grups ecologistes i veïnals
-entre els quals hi ha la Favb, Ecologistes
en Acció i Adenc-Depana-, aquells que
donem suport al manifest (fet públic la primavera
passada), en el qual, a més de demanar
una llei de protecció per Collserola -que
s'hauria d'aprovar al Parlament de Catalunya-
apostem per reclamar la supressió
del Pla General Metropolità (PGM) del túnel
d'Horta que s'hi projecta, Central i de la via
de la Cornisa. I volem que se'ns escolti.
Amb pràcticament un quart de segle el
PGM no pot seguir imposant un desarrollisme
de tan ingrata memòria a tants barris perifèrics.
Cal repensar-lo, ja que en aquests
barris fruit del desenvolupament desmesurat
de la gran metròpoli els veïns hem lluitat
Per no quedar malament proposen ima
barbaritat: soterrar el tramvia. Si volem tramvia
és massa aviat per p)osar-lo sota terra. A
més, el tramvia és de la ciutadania. VuU veure!
-ha de tenir els seus carrils ben plantats sobre
el niveU de la ciutat. Soterrar-lo perquè no faci
nosa als conductors de cotxes és gastar una
ronyonada per evitar complir amb la
sostenibilitat. Resorgeix la perversitat dels números.
AqueU que proposa aquesta gran obra,
i per tant aquesta gran inversió, pretén convèncer-nos
que prefereix el transport públic.
Ole Thorson
Deixi el tramvia al seu carril, enmig de la
Diagonal. Elimini im parell de carrils per a
cotxes privats. Baixi el nivell de soroll i de
contaminació a la Diagonal. Debd'ns tomar a
gaudir d'aquesta via i de passejar sota els seus
arbres.
Transports de Barcelona va propwsar, en el
seu dia, im tramvia a la Diagonal de Barcelona.
Havien vist que, en aquest carrer, hi havia
molts passatgers que pujaven als autobusos,
així que van arribar a la següent conclusió: "ha
de ser el lloc ideal per al tramvia". Però aquesta
El Túnel d^Horta toma a amenaçar
per aconseguir pal·liar el més greu dèficit de
transport col·lectiu, és per això que es veu
perjudicial i absurda la proposta de la Generalitat
de foradar CoUserola, ara per la vall
d'Horta. Cal recordar el fort increment de la
pol·lució que ha portat
a aquesta vall
l'obertura de la Ronda
de Dalt, la qual, juntament
amb l'avinguda
de l'Estatut, pateixen
periòdicament severes
congestions.
El tipus de desenvolupament
de la nostra
societat provoca,
entre d'altres mals i
com a més destacat, el
canvi climàtic que depreda
el medi ambient,
afectant els ecosistemes
naturals i lesionant
la salut pública.
Els models climàtics
apvmten cap a un
clbna previsiblement
més càhd.
És alarmant que
sigui el conseller Pere
Macias (que ha estat conseller de Medi Ambient,
el màxim aval de la matèria a Catalunya)
qui no ha entès al Uarg dels seus anys en el
Juli Fontoba
càrrec el significat i la necessitat del que representa
per a les futures generacions l'autèntica
qualitat de vida i un creixement sostenible.
Mentre els responsables de trànsit de
Barcelona, igual que en tantes altres grans
ciutats, consideren
la irracionalitat de
l'ús del transport
privat, per desmesurat
(mai en té
prou, quants més recursos
i infraestructures
s'hi aboquen,
més depredador es
torna). Mentre es
fan públiques les intencions
de foradar
un cop més Collserola
-pulmó de
l'àrea metropolitana
de Barcelona-, la
mortalitat a la ciutat
fluctua paral·lelament
als índexs de
pol·lució amb uns
costos econòmics
alarmants per a les
EL PERIODICO arques de la Seguretat
Social, en vi-
des humanes malalties, tractaments i
hores de feina perdudes.
És responsabilitat de les administraci­
conclusió era parcialment falsa ja que gairebé
tots els autobusos en qüestió no eren propis de
la Diagonal, sinó manllevats dels d'eixos horitzontals
de la ciutat, seguint els carrers de
ffiixample. La proposta va prosperar tot i
l'error conceptual sobre el passatge. Es va
convertir en el projecte Trambaix que segueix
endavant.
Ara, quan es toma a proposar aquest nou
sistema de transport pel centre de la Diagonal,
la companyia d'autobusos, amb les mateixes
dades, argumenta que la introducció del tramvia
arruïnaria les Hnies d'autobús d'aquesta
via senyorial de la ciutat. El tramvia ja no és
ideal ara, encara que hi hagi els mateixos
autobxisos i els mateixos passatgers? Què ha
canviat? Ha canviat el marc administratiu. Ha
canviat el possible explotador. Un operador
que no fos Transports de Barcelona podria
disminuir el nombre de passatgers de TMB.
L'usuari, que podria comptar amb un sistema
més ràpid, amb prioritat en el trajecte, toma a
perdre. Haurà de continuar conformant-se amb
la baixa velocitat dels autobusos de la Diagonal
i amb el soroU i la contaminació de l'excessiu
nombre de cotxes que hi ha al centre de
Barcelona.
El privilegi de recórrer de cap a cap les
vies més llargues de la ciutat, com són la
Diagonal, les Rondes o el carrer Aragó, es
reservarà a tots els conductors. Els que van
en transport públic hauran de transbordar
mil vegades. Sembla una broma, però només
és un descarrilament.
Ok Thorson és membre de l'Associació per a
L· Promoció del Transport Públic.
ons facilitar les eines perquè la ciutadania
en disposi, per prevenir els riscos, rectificant
la direcció escollida. Previsions com
la del túnel d'Horta, sens dubte s'han de
suprimir del PGM, ja que alimenten un
tipus de consum que la cultura predominant
imposa sobre el medi natural amb el
qual l'ésser humà s'ennobleix, agafa salut,
coneixement, alè per resistir i aire pur i net
per respirar.
Segons un estudi de l'Organització Mundial
de la Salut fet públic aquest estiu, es
calcula que les morts per contaminació
provocada pel transport rodat són superiors
a les ja sagnants dels accidents de trànsit.
D'altra banda, els efectes sobre la vegetació,
el soroll, les dificultats que imposa
amb llur inqüestionable domini sobre la
gent que va a peu o en bici, les muntanyes
de residus de difícil reciclatge, són més
problemes que la cultura del cotxe imposa,
tots en detriment de la qualitat de vida. La
profunda convicció en els canvis necessaris
per abandonar la insostenibilitat ha d'impulsar
totes les administracions públiques
(la Generalitat de Catalunya no se n'escapa)
a estalviar esforços i sobretot a no
caure en el malbaratament que representa
prioritzar el transport privat.
Juli Fontoba és representant del Col·lectiu
Agudeüs. Ecologistes en Acció.