La VeU del ^i*-^ i - Favb

gener-febrer de 2000
Un reportage de
Christian Andreu
ÍM Vt'tt th'l
CARRER
REPORTATGE
Les demandes de la policia municipal han posat en
evidència unes mancances importants. Amb una
mitjana molt elevada d'edat i la reducció de la
plantilla, el futur del cos queda entredit.
La Guàrdia Urbana, un cos que envelleix
«•^fBSl^s^rtacians i ciutadanes de
Barcelona la mobilització que ha organitzat
el cos de la Guàrdia Urbana
demanant mesures per aturar l'envelliment
d'aquest col·lectiu i la
reubicació dels agents d'edat avançada
-entre d'altres peticions- ha
estat una sorpresa. En una carta
oberta dirigida a la ciutat aquest cos
deixa ben clars els números: la plantilla
de la Guàrdia Urbana s'ha reduït
un 23% en els darrers 14 anys i la
mitjana d'edat és de 50 anys (representa
un 34% del total d'efectius),
mentre que tan sols un 2,5% en
tenen menys de 30.
Les xifres parlen per si soles. Però
a més, una de les seves principals
demandes és reduir la feina en proporció
al nombre d'agents disponibles
perquè estan desbordats i això repercuteix
en l'eficàcia. I aquest és un dels
símptomes que més posen en relleu
els barcelonins i barcelonines. D'un
temps ençà, si es truca per una urgència,
o els agents no apareixen o triguen
a venir, amb les conseqüències que
això pot comportar.
• Pocs agents
A l'actualitat, la Guàrdia Urbana
barcelonina es col·loca en un l'ndex
d'1,5 agents per cada mil habitants, i
està distribuïda en 10 districtes i quatre
unitats centralitzades que funcionen
els 365 dies de l'any: cavalleria, circulació,
policia administrativa i suport i la
sala de seguretat de l'Ajuntament. Per
això, la percepció ciutadana de manca
d'agents no ha passat per alt al propi
cos policial. Així és que demanen un
augment de plantilla, un reglament de
segona activitat-que permeti que els
agents de més de 57 anys no hagin de
patrullar al carrer-, modernitzar
instal·lacions i recursos i negociar dignament.
Segons Pepe García, representant
sindical de GCOO del cos, "ha
desparegut el guàrdia urbà de
Barcelona. A la ciutat només queden la
grua i la policia que castiga. Aquest any
-continua García-es recaudaran 3.000
milions de pessetes per denúncies i
prop de 2.400 pel servei de la grua. I la
ineficàcia del cos en prevenció de delictes
gairebé és efímera. Si un carrer
demana agents per vigilar han de pagar-ho
posterioiment".
Segons aquest representant sindical,
'l'Ajuntament no vol augmentar
plantilla perquè diu que el deute dels
Jocs Olímpics encara és mol gran. I
extemalitzen els serveis contractant
empreses privades que els aporten
beneficis econòmics. I això quan l'obligació
pública és de prestar un servei i
no passar factura després".
Davant aquests fets, La Veu del
• La policia de barri ha fracassat per manca d'efectius
Carrerha volgut saber què hi diu l'administració
pública. Abans de tancar
aquest número s'ha demanat una entrevista
amb la regidora Carme San
Miguel, però el silenci ha estat l'única
resposta que hem trobat.
# Demandes previsores
Així, des dels sindicats es posa en
relleu que un agent de més de 57 anys
no pot estar al carrer perquè la seva
feina pot resultar ineficaç. Per això, des
de GCOO es critica que no es preparin
cursos per poder passar a la reserva
un nombre cada cop més elevat
d'agents. I que es canviï la política de
càstig municipal amb la grua. "Si el dia
ha anat malament -explica Pepe
García- en acabar la jornada un agent
es troba que li falten cotxes per multar
o per endur-se, ha d'anar descaradament
pel primer que trobi encara que
sigui més o menys tolerable la infracció,
perquè sinó, després, se li demanen
comptes".
Un dels altres projectes que l'admi­
LLUÍS SALOM
nistració ha deixat de banda, segons la
mateixa font, ha estat la policia comunitària.
Un projecte que, segons García,
no existeix: "L'Ajuntament ha enganyat
vilment la ciutat amb aquest projecte.
La prova pilot al primer barri de la
ciutat va haver-se de fer portant policies
d'altres districtes i en anar afer-se el
segon es va haver de dividir la xifra
d'agents per dos perquè no n'hi havia
prou en tota la ciutat. Quan es va voler
continuar i passar al tercer barri es van
adonar que ja no hi havia policies per
destinar-hi i tot va quedar penjaf'.
La impressió dels barcelonins i les
barcelonines no difereix gaire dels fets
exposats per aquest cos. En la carta
oberta de la Guàrdia Urtsana es confirma
que la manca de policies ve acompanyada
per un dèficit en vehicles.
D'aquesta manera, "dels vehicles destinats
a r Eixample, per posar un exemple,
un 40% dels turismes està avariat
i un altre 40% està assignat als superiors.
De 32 motos, 10 tenen una avaria,
19 estan al servei de la grua i la
resta queden per al servei diari. Des de
f octubre del'any passat hi haordres de
no reparar els vehicles per manca de
pressupost".
• Visió ciutadana
La ciutadania barcelonina ha pogut
canviar el seu parer sobre aquest cos
en els darrers anys. Si abans el sentien
com un dels cossos més propers a les
persones, a l'actualitat una àmplia
majoria no veu amb gaire bons ulls una
política de multes, denúncies i grues
que no es correspon amb un bon
servei ofert en cas de necessitat.
Per Ascensió Moreno, veïna de
Bon Pastor de 43 anys, "van a sac i
posen multes a qui no li pertoca i, a
vegades, són injustos. Penso com la
majoria de gent d'aquesta ciutat -diu
Moreno-, que són uns mantes perquè
quan han de posar una denúncia realment
necessària estan passejant. Cal
que els grans es jubilin i n'agafin de
més joves. Aquests es mereixen també
una oportunitat. I sobretot, que posin
més dones, que de guàrdies urtDanes
no se'n veuen tantes".
En canvi, per Xavier Garcia, veí de
l'Esquerra de l'Eixample de 27 anys,
"haurien d'estar més per la regularització
del trànsit perquè hi ha molts embussos
i es veuen pocs guàrdies. En
canvi, pel que fa a les multes, trobo que
exageren els mètodes coercitius que
utilitzen. Els agents, a vegades, també
abusen perquè sembla que vagin a
comissió per multa posada i això és del
tot erroni. Pel que fa al sen/ei de la grua
és un negoci descaradíssim".
Per Núria Castellet, veïna del Clot
de 56 anys, "és una llàstima que de
ser el cos uniformat més proper al
ciutadà en èpoques no democràtiques,
ha passat a ser tan qüestionat
per ineficaç durant la democràcia.
En això hi tenen a veure alguna cosa
-per no dir molta- els càrrecs polítics
encarregats d'aquest estament.
I si el problema és econòmic, seria
convenient crear menys càrrecs directius
i de confiança -amb sous
més elevats- i estructurar la plantilla
amb més agents joves i tècnicament
preparats. Potser així el ciutadà en
sortiria molt més beneficiat".