La VeU del ^i*-^ i - Favb

gener-febrer de 2000 CARRER ENTREVISTA 13
3u darrer
llibre,"Ciudaclaníayrepresentatividad"
(Bellaterra), una anàlisi comparativa
sobre els sistemes electorals europeus,
que la democràcia espanyola
està en coma. Es refereix, és clar, al
creixent distanciament entre el carrer
i la política a causa dels casos de
corrupció, la manca de democràcia
interna i les disfuncions del sistema
de partits i la crisi de l'Estat de dret,
i com a conseqüència de tot això,
l'augment de moviments socials alternatius
-ONGs, okupes, objectors.
..- l'increment de l'abstenció i el
resorgiment de partits antisistema,
de signe ultradreta.
— Què canvia en les properes
eleccions amb el pacte PSOE-IU?
[^ Per primera vegada es reconeix
que es perden vots a causa d'iina
llei electoral injusta, antiigualitària,
contrària al sufragi universal
directe... I aquest reconeixement
el fan els partits més perjudicats.
El que fan és rendabilitzar els
vots que fins ara es perdien.
— Aquesta aliança de les esquerres
no s'havia fet fins ara per l'enemistat
manifesta dels dos líders, Anguita i
Gonzàlez. Li sembla revelador del
caudillisme que hi ha als partits?
•i Revela el caciquisme que hi ha
dins dels partits, una faUa del sistema,
i especialment la fotografia
d'ambdós líders, que han anteposat
el seu personalisme als interessos
col·lectius. Jo defenso més a Anguita,
fjerquè els sociaüstes han fet tot i més
per carregar-se l'esquerra.
— Qui és més demòcrata, la
societat o els partits?
tm Per descomptat, la societat. És
més íacil que s'equivoqmn quatre
que quaranta milions. Si els partits
haguessin potenciat la societat
civil, si haguessin ajudat a viure a
les associacions de veïns, a les entitats,
la societat seria ara més conscient
i estaria enfortida per fer front
a les agressions de la vida púbUca.
— A qui representen els partits, a la
societat? Als electors? Als militants?
A les empreses que els financlen?
^ Als ciutadans no se'ls escapa
que als partits manen quatre i funcionen
de forma molt antidemocràtica.
Són col·lectius molt tancats,
amb poquíssims afiliats... Si els
partits depenguessin exclusivament
dels seus müitants, les coses
canviarien molt. Com que és l'Estat
qm els financia, són institucions
de l'Estat. Com els sindicats.
— Explica això la corrupció
Maria José Aubet
Filòsofa i sociòloga
Aubet defensa la democràcia social
generalitzada: la CDU alemanya rep
diners dels traficants d'armes, el PS
Italià amb un líder mort a l'exili
perquè així eludia la presó, a
Catalunya sota sospita permanent,
CiU i el Cas Casinos o l'evidència de
Filesa en el cas del PSC... S'està
carregant els partits la democràcia?
^ Això que surt als diaris només és
la confirmació d'allò que la gent ja
sap. El sistema de partits és, si no
clarament mafiós, sí im tragadiners
públics al marge de tot control... El
que la gent té al cap és la convicció
que aquest sistema ha de canvi£ir.
— I fer què?
•• DesestataMtzar-lositomar-losals
afiliats. Que els paguin els militants.
S'ha d'acabar amb la finandació pública.
Encara que fos d'vma manera
conjimtural. Una mena de desintoxicació
de cavall. Els sindicats, el mateix.
Si necessiten diners, que conquereixin
afiliats, que els convencin
que són necessaris, i que visquin de
les quotes. Obligaria a replantejar-se
moltes coses. I tindria una conseqüència
clara: que els polítics treballarien
en comptes de passar-se el dia
dient ximpleries.
DANI CODINA
— Els partits diuen el contrari:
necessitem més diners de l'Estat
per no haver de recórrer a la
finandació Irregular.
^ Això és d'un cinisme increïble.
— HI ha models per copiar?
•• A Holanda els partits viuen dels
afiliats, i el sistema disposa de canals
diferents per captar l'opinió
política, com els referèndums. Aquí
hauríem d'exigir que respectessin
les propostes legislatives que sorgeixen
de baix, del poble. És una
barbaritat que el Parlament exigeixi
500.000 firmes per una iniciativa
legislativa popular, i que encara
i així no estigui obligat a tramitar-la.
Hauria de ser com a Suïssa,
on amb 25.000 firmes el Parlament
està obligat a escoltar la veu
del poble. També hi ha exemples
interessants a Itàlia i Dinamarca.
— Aquesta Impossibilitat de
controlar els elegits és una de les
causes que fan que segons vostè
la democràcia espanyola estigui en
coma?
^ És una de les tres. La segona és
el fet que els electors no poden triar
Retrat
Filosofia de la
democràcia
Maria José Aubet ó.s
llicenciada en
Filosofia per la
Universitat de
Barcelona i
diplomada en
Sociologia pel
Centre d'Estudis
Internacionals
a la mateixa
universitat.
Col·labora sovint en
diferents setmanaris i
publicacions i és
autora de "El
pensamiento de Rosa
Luxemburg" (editorial
Anagrama) i
"Democracias
desiguales" (editorial
El Serbal).
Recentment ha
publicat "Ciudadanía
y represcntatividad.
Los sistemas
electoralc.s en
Europa" dins de la
Biblioteca del
Citidadaiio de
l'Editorial Bellaterra.
Pionera en les
reivindicacions
feministes a la ciutat
de Barcelona. Maria
José Aubet va
participar al col·lectiu
Mientras laiito.
lliurement les persones que els semblen
més idònies, ja que les Uistes
són tancades i bloquejades, confeccionades
pels partits i condicionades
per les baralles internes i els
aparells dels partits. La tercera
causa és que no hi ha Estat de dret.
— Vol dir?
•ü Estat de dret vol dir que la Justícia
funciona i que la Llei és igual
per a tothom. I, es pot dir que
funciona quan t'has d'esperar 6,80
12 anys, amb una intolerable situació
d'indefensió, perquè et facin
un judici? I, el cas Pinochet no ha
tomat a demostrar que hi ha voluntats
polítiques que acaben sobreposant-se
a les de la Justícia?
Els tres grans peus que sostenen la
democràcia formal estan fallant.
— I per tant, falla també la cultura
democràtica, que és quelcom més
que anar a votar periòdicament.
^ És evident. Això és el gran error
de l'esquerra, que no va fer la revolucióeducativa,derensenyament,quan
va assolir el poder. La cultura democràtica
no és quelcom que estigui a
l'aire. Hom no neix demòcrata, ne­
cessita ser educat en la democràcia.
— No li sembla que els dirigents
que han fet la transició i que es
van educar a institucions
escolàstiques del franquisme
encara tenen tics autoritaris...?
^Airtb tots eh vots, al Congrés
( (
^ Pot ser. De fet quasi tots tenen
comportaments que poden ser qualificats
de maniqueus, jesuítics, hipòcrites...
Són tics de la cultura
hi hauria 91 escons buits^^
judeocristiana, molt lligada a les
piràmides de poder, a les jerarqmes.
La ciutadania necessita models
de comportament, i el que fan
aquests líders, aferrats al poder,
Una entrevista d'Eugeni Madueno
autoritaris, corromputs... és un mal
referent. Per a mi és el "felipismo"
qui encarna tot això.
— Què creu que passarà en el
futur? Augmentarà la democràcia
o l'autoritarisme i el totalitarisme?
•lAmilasituació actual em recorda
la dels anys 20, quan va ser la pròpia
ceguesa de l'esquerra la que no va
voler veure els problemes de cara, la
que va propiciar l'auge de l'extrema
dreta. Es el que està succeint amb la
immigració. L'esquerra actua d'ima
manera demagògica. No és tan simple
com sembla. "Deixem-los entrar,
donem passaport i dret a vot a tothom".
És evident que Europa no pot
acollir tot el continent africà ni tot
Sudamèrica. I és evident que algú ha
de dir-ho. Reenfocar el tema amb
molta valentia, i reconèixer que fins
ara no s'ha arreglat bé, és el que cal.
En la mesura que això no s'arregü,
estem alimentant l'extrema dreta.
— Al seu llibre "Democracias
desiguales" (El Serbal) fa una
definició molt bonica de la
democràcia. La pot sintetitzar?
•• La democràcia és una forma de
vivu-e, de comportar-se, suposa tenir
uns valors, una manera d'entendre
les altres persones, sentir
que tens drets, que participes, que
ets igual a l'altre, que tots podem
opinar, i que tothom té dret a fer-ho
mentre no atempti contra la pròpia
democràcia... En qualsevol cas, democràcia
no és únicament anar a
votar cada ics anys.
— A "Ciudadanía y
representatividad" propugna el
sistema electoral francès com el
més Idoni per a Espanya.
Mi L'ideal seria im sistema electoral
complementat amb la iniciativa
legislativa popular. L'apHcació
aquí del sistema francès, majoritari
i a dues voltes, seria la miUor
teràpia en aquests moments. La
gent podria triar els seus representants
directament, i no només llistes
, s'oxigenaria el debat parlamentari,
i acabaria amb la cultura de la
coaHció, que ha estat nefasta.
— El llibre conclou amb una
boutade, propugna que els
abstencionistes tinguin també
escons al Pariament.
^ Em sembla que la gent que s'absté
o vota en blanc hauria de tenir
representació al Parlament, per fer
valer amb el silenci el pes de la seva
absència. Pensi que entre abstencions,
vots nuls, en blanc i vots
lliurats a partits que no aconsegueixen
el mínim per tenir representació,
a les eleccions de 1996 es
van perdre 8 miüons de vots. Més
que habitants té Suècia. Si aquests
vots es traduíssin en escons, al
Parlament espanyol ara hi hauria
91 cadires buides. La qual cosa
seria més que significativa.