La VeU del ^i*-^ i - Favb

25
Líi Veu del
CARRER gener-febrer de 2000 VEÏNAT
La moguda del cas "Myrurgia"
. SAGRADA FAMÍLIA
F SERGI LARRIPA
Els veïns i les entitats del barri de la
Sagrada Família estan mobilitzats. El
motiu: el cas de l'illa Myrurgia, un nou
exemple de protesta ciutadana davant
la planificació urbanística de l'Ajuntament
de Barcelona feta al marge dels
desitjós dels veïns. I és que el consistori
ha decidit de manera unilateral
privatitzar un solar qualificat des de
1976al Pla General Metropolità (PGM)
pera equipaments comunitaris, sense
informar-bs ni consultar-los.
No és el primer cop que la Sagrada
Família es mobilitza per salvar l'Illa
Myrurgia. El 1996, una mobilització
veïnal vaaconseguirevitar la construcció
d'una benzinera i un poliesportiu
privat en un solar que està qualificat
com a equipament des de la redacció
del PGM de 1976. Ja aleshores, els
veïns del barri van reivindicar la construcció
d'una escola bressol, un casal
de joves i una residència de gent gran
pública, que donessin servei als més
90.000 habitants d'un barri que és un
dels més densament poblats de la
ciutat (47.000 habitants per quilòmetre
quadrat). Però ja llavors, els veïns del
barri van ensumar-se que les previsions
de l'Ajuntament quant al solar no
passaven per la construcció d'equipaments
públics. Hi havia forts promotors
privats darrere massa interesats en
una illa (compresa pels carrers
Mallorca, Provença, Nàpols i Sicília)
situada en ple cor del bani, a només
una illa del temple de Gaudí.
El capítol succeït fa tres anys, lluny
de solucionar el problema, no va significar
més que un ajomament.
Amb les pancartes es vol alertar el veïnat
L'abril del 1999 l'Ajuntament de
Barcelona i el Districte de l'Eixample,
promoguts per ProEixample, van posar
les seves cartes sobre la taula. Van
presentar una proposta de modificació
del PG M que permetres la requalificadó
del solar de manera que deixés de ser
considerat com d'equipaments comunitaris,
per a passar a ser considerat
com d'habitatges. El canvi pemietria
finalment satisfer les necessitats dels
promotors privats amb la construcció
d'habitatges d'alt estànding i un
poliesportiu privat que, segons declaracions
dels propis rectors municipals,
serà "de caràcter elitista". Es calcula
que els promotors privats guanyaran al
voltant de 800 milions de pessetes en
plusvàlues amb l'operació.
L'Ajuntament va posar les cartes
sobre la taula, però no sobre la dels
veïns i les entitats del barri que, lluny de
ser informats per les autoritats munici­
El llibre de la participació
.BARCELONA
I PEP MARTÍ
Hom te la impressió que la participació
ciutadana s'ha convertit en una mena
de moda sobre les relacbns normativitzades
entre la societat civil (sovint
mal identificada) i l'Administració Pública
(massa sovint mal participada).
L'amic Fernando Pindado ha presentat
el llibre que porta per títol "La
participació ciutadana en la vida de les
ciutats". Aquesta publicació es realitza
des d'una entitat que es preua de ser
participativa.
L'estudi, fa una ressenya força acurada
de les diferents formes de partici-
La participació ciutadana
a la vida de les ciutats
pació establertes pels ajuntaments de
grans municipis de la província de
Barcelona, centrades en els diferents
Reglaments de Participació. És a partir
d'aquesta referència, que cal plantejar-se
si la participació de la ciutadania,
s'ha de dur a terme a partir exclusivament
de les reglamentacions jurídiques
establertes pels que detenten el
poderot)eéselPoderqui ha d'assumir
les propostes que els ciutadans plantegin.
Qui s'ha d'adaptar a qui? i/o qui
està al servei de qui? Però aquest és
un dels debats pendents que, tot sigui
dit, aviat s'haurà d'encetar.
Des de l'òptica municipal, considero
que les recomanacions que s'hi fan,
seran de molta utilitat per aquells ajuntaments
que encara tenen dubtes respecte
d'aquests temes i que ja comença
a ser hora que es plantegin seriosament
canviar el fes-iio amb mi, per el
fem-ho plegats. S'ha fet, en aquest
sentit, una nnolt bona tasca i necessària
alhora. El debat a és tan dinàmic,
que hom té la impressió, que els processos
d'elaboració d'un estudi de les
característiques del referent, comporten
una certa desactualització quan es
fan públics.
En definitiva: el llibre és un bon
referent per a la reflexió per ajuntaments
i organitzacions implicades en
els processos participatius, però i per
fer un símil gastronòmic, només l'entremès
del menú participatiu.
Enhorabona si el procés no s'atura.
GNASI R. RENOM
pals, van ser totalment ignorats. Segons
l'Ajuntament, el barri de la Sagrada
Família no necessitavaequipaments
perquè ningú no els reclamava.
* Indignació dels veïns
Després de diferents intents de diàleg,
els veïns i les entitats del barri de la
Sagrada Família van organitzar-se en
una Plataforma veïnal d'oposició i rebuig
al propòsit de l'Ajuntament. Els
veïns creuen que l'operació només
beneficia els promotors privats, no al
barri ni a la ciutat.
Amb l'operació, el barri i la ciutat
perden 10.000 m2 de solardestinat als
equipaments públics per als que estava
definit el solar. A més, l'operació
proposada per l'Ajuntament significarà
la pèrdua d'un edifici catalogat en el
Patrimoni Històric i Artístic de la ciutat.
I és que l'edifici, obra de l'arquitecte
El Port: imatges
i records
El barrí vell de Port
Imalges i records
Kunum Aií};U'S 1 (rim:ah:
, LA MARINA
'REDACCIÓ
Un altre llibre que ens parla dels
barris de La Marina, en especial d'El
Port. Ramon Alglèsintentadeixarconstància
de com era el barri, els seus
costums, llurs gents, els carrers, fins
els anys 50. Una obra àmpliament
il·lustrada.
Està prologat per Candel i per Julio
Baííos, els quals valoren la importància
d'aquestes petites obres que plasmen
la memòria del veïnat de les
barriades.
Puig Gairalt, és una de les poques
mostres que resten a la ciutat d'Art-
Decó. La seva vàlua artística va ferque
l'any 1929 fins i tot rebés el premi
d'arquitectura del propi Ajuntament de
Barcelona.
A canvi, l'Ajuntament pretén
construir habitatges d'alt estànding difícilment
accesibles per als veïns, i un
poliesportiu de caràcter elitista que ningú
no demana. La Sagrada Família no
té cap residència pública per a gent
gran, cap casal de gent jove, cap ateneu
cultural ni biblioteca, i només una
escolabressd pública. Paradoxalment,
la necessitat més ben coberta és l'esportiva,
amb la presència de dos
poliesportius municipals: el Sagrada
Família i el Claror, aquest a només
dues illes de la Myrurgia.
* Altres barris afectats
El cas Myrurgia no només afecta els
veïns de la Sagrada Família. I és que
l'Ajuntament, per justificar la pèrdua de
10.000 metresquadratsd'equipaments
en aquest barri, ha buscat una fórmula
que permetés fer un canvi de cromos
amb altres barris del districte de l'Eixample.
L'operació de l'Ajuntament
consisteix en un pla discontinu que
afecta cinc illes de l'Eixample, en concret
les finques dels carrers Provença
408 (l'Illa Myrurgia, a la Sagrada Família)),
Rosselló 191 i Comte Borrell 243
i 212 (a l'Esquerra de l'Eixample), i
Ronda Sant Antoni 19 (l'Institut d'Ensenyament
Secundari Lluïsa Cura).
L'objectiu és un joc de requalificacions
de sòl i sostre edificat de
manera que en finques catalogades
com a equipaments (és el cas de
Myrurgia) es puguin construir habitat­
ges. I en compensació, per tal que
l'operació quadri, finques actualment
catalogades com a habitatges passarien
a ser catalogades com a equipaments.
Així es vestiria l'operació de
manera que semblés que els equipaments
que es perdien en un punt del
districte es guanyaven en un altre. El
cas és que els solars escollits per
l'Ajuntament perfer el canvi de cromos
estan actualment ocupades per tres
escoles en funcionament, una de les
quals és pública (lES Uuïsa Cura). Així
que els "equipaments" que no es faran
a la Sagrada Família i que "es guanyarien"
als barris de Sant Antoni i Esquerra
de l'Eixample, en realitat no es guanyaran.
Els "nous equipaments" són
equipaments que ja existeixen: les
escoles que des de fa molts anys ja
estan en funcionament. L'Associació
de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample,
a banda d'adherir-se a la Plartaforma
"Salvem l'Illa Myrurgia" ha iniciat accions
pròpies de rebuig a l'operació.
* Estat de la qüestió
La Plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia"
ha aconseguit l'adhesió de 17 entitats
i més d'un miler de veïns que han
signat un manifest. Mentre els membres
de la plataforma continuen la
doble tasca d'informació i recollida
d'adhesions entre les entitats i els veïns,
s'ha iniciat una sèrie d'accions per
la via administrativa. S'han presentat
al·legacions al projecte i ara el cas es
troba en mans de la sutxxjmissió d'urbanisme,
integrada per representants
de l'Ajuntament i la Generalitat, que
haurà de valorar el cas.
Sergi Larripa és periodista.
La història de Gràcia al paper
, GRACIA
mEDACCIÓ
Dins la col·lecció "L'ombra de l'atzavara"
del Taller d'Història de Gràcia ja
s'han publicat tres volums que deixen
constància escrita de tres fragments
de la vida d'aquest poble agregat a la
metròpoli des d'una òptica més humana
i menys oficialista.
Va començar Jordi Torras, investigador
a més d'actor, amb les sales de
cinemaa"Somnisde reestrena. Història
dels cinemes de Gràcia". Aquest llibre
es remunta al primer quart del segle
XIX, amb un espai teatral antiquíssim i
arritja fins avui mateix, incloent totes i
cadascuna de lessales de lesque hi ha
constància en les hemeroteques. És
una recopilació exhaustiva de dades i
nomenclàtors de la riquíssima història
dels cinemes graciencs.
El número dos, "Pregoners d'una
vila lliure. Història de la premsa
gracienca",ésderamic periodista Albert
Musons. Repassa la història de les
principals publicacions que han conviscut
amb la gent de Gràcia des del
1866: El Eco de Gracia i /^ Legalidad,
fins a títols més contemporanis que
han mantingut 'la flama encesa de la
comunicació local". Musons qualifica
de pregoneresd'una vila lliure les publicactons
perquè 'tian estat la veu amplificadadels
sentimentsd'un poble, d'uns
col.lectius i d'unes entitats" d'una vila
independent per dret, primer, i per
vocació, després i pequè la premsa té
en la Llibertat la seva arrel bàsica".
Carme Segura i Eduard Farré són
els autors del tercer volum d'aquesta
col·lecció, "Gràcia a l'ombra dels seus
rellotges. Testimonis d'un temps i d'una
història". És un recull de les petites
històries, anècdotes i vicissituds de les
masies i edificis que disposen, o tingueren
en altrestemps, relbtgesdesol
i de campanar a la seva façana. Els
autors no han volgut -diuen- elaborar
una nova història de Gràcia, sinó aplegar
aspectes inèdits o poc coneguts
del fet social, cultural i arquitectònic de
la vila.