TAST MARÇ I ABRIL 2016

escola 3-6
Triar escola
Una història d’amor i de política
Reflexions i dubtes d’una mare treballadora
del sector docent
209 in-fàn-ci-a
Després de molts anys
de fer classes i de
conèixer moltes famílies,
molts nois i noies,
en el moment de ser
mare i haver de prendre
la decisió de portar
els meus fills, bessons,
a l’escola, vaig
patir. Ho vaig veure
des de l’altra banda i
no hauria pensat mai
que aquest moment
fos tan especial, tan dur i tan emocionant.
La millor escola, l’escola pública més propera
Diu Francesco Tonucci que la millor escola és
l’escola pública més propera. Tant de bo fos tan
fàcil com això! Aquesta afirmació queda molt
lluny de ser real, si més no al nostre país. Encara
Aquestes ratlles no pretenen donar consells
per triar escola per als fills. Recomanacions
d’aquestes en trobareu a cents a Internet.
Només cal que poseu al Google «triar escola»
i us apareixeran decàlegs, consells i fins i tot
puntuacions d’escoles amb comentaris de tota
mena. En aquest article vull compartir unes
quantes reflexions sobre les relacions entre
família i escola, en un moment de la vida familiar
en què cal prendre decisions, i que ens
carrega de dubtes i d’incerteses. També vull
posar en qüestió fins a quin punt podem
«triar», o si això de triar escola és només un
privilegi d’uns quants.
Francina Martí
ara, i sembla que per
molt de temps, la
doble xarxa públicaconcertada,
i l’existència
d’escoles públiques
d’elit, fan que la diversitat
en la qualitat de
les escoles sigui molt
variada. En el país que
volem, que voldríem,
totes les escoles públiques
haurien de respondre
a uns estàndards
de qualitat, però això no és així en aquests
moments. I sembla que haurem de continuar
lluitant, encara més, perquè totes les escoles
públiques tinguin els recursos i les mesures adequades.
I perquè, sense excepció, puguin oferir
la màxima qualitat d’atenció i d’educació a tots
els infants.
Qui pot triar? Tu no tries l’escola,
l’escola et tria a tu
Però qui pot triar? La decisió de portar els fills a
una escola o una altra s’ha venut com un dret
que tenim els ciutadans d’aquest país, quan de
fet no és així. Les famílies dels entorns rurals
tenen un ventall més tancat de possibilitats i
s’han d’adaptar a l’escola del poble, o a les de
l’entorn. Les famílies de les zones del cinturó
industrial amb nivell adquisitiu baix també
tenen poques opcions de tria. I és que, segons
Viñao, la llibertat d’elecció no existeix ni es
pretén que existeixi. El que es busca és la selecció
de l’alumnat per part dels centres docents,
sobretot dels privats, concertats i confessionals.
En realitat, aquesta selecció suposa l’exclusió i el
rebuig d’aquells infants i joves d’aprenentatge
més lent, amb necessitats educatives especials o
altres problemes d’inadaptació, que els centres
públics han d’acollir tant sí com no.
març abril 2016
25