1 - CEP Menorca

RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ EMPRADA I/O MATERIALS COMPLEMENTARIS (adjuntar
materials):
El material que aporte estan en un altre fitxer. És el treball que s’enduran els alumnes a casa després de
realitzar l’activitat. Aquesta feina l’adjuntaran a les activitats que hem realitzat durant tot el trimestre al
voltant del llibre “El lloc més bonic del món” d’Ann Cameron.
VALORACIÓ DE L’APLICACIÓ (dificultats trobades i conclusions):
Em va cridar bastant l’atenció la importància que Maite Sbert li donava a l’habilitat d’escoltar.
I malgrat ser un dels procediments instrumentals més rellevants per aconseguir altres aprenentatges, els
alumnes hi tenen mancances importants perquè no es treballa a classe de forma específica.
Maite va comentar en una de les seues sessions que els seus alumnes tenien una petita llibreta on
anotaven aquelles coses que els cridava l’atenció, on prenien nota de qualsevol cosa que escoltaven...
Nosaltres, a classe, tenim la llibreta dels esborranys on escrivim sempre les idees dels textos que més
tard desenvoluparem.
La idea de l’activitat que he realitzat va venir una mica sense planejar-la. Com explique a l’altre
document, la lectura de català d’aquest segon trimestre era “El lloc més bonic del món”. La història
transcorre a un poble de Guatemala i, coincidències de la vida, en un dels nostres cicles la coordinadora
ens comenta que Mònica Capó (mestra d’infantil de la nostra escola) està disposada a fer una xerrada a
aquells cursos que els interesse conèixer la seva experiència de cooperant a Guatemala l’estiu passat.
Així és que als tres tercers ens va semblar molt interessant aquesta proposta perquè estava totalment
relacionada amb el llibre de lectura. Més que mai li donàvem sentit a allò què fèiem.
I fins aquí jo encara no tenia pensat què faria. És cert que el dia abans de la xerrada va ser la sessió en
què Maite ens va estar parlant de l’habilitat d’escoltar i de la importància de gestionar el que sentim.
Així és que abans d’anar a escoltar Mònica se’m va ocórrer preguntar als alumnes que quina creien que
seria la millor manera d’assabentar-nos del que anàvem a escoltar. I van donar tres respostes:
-Escoltar amb les orelles ben obertes,
-Estar atents i no distreure’s,
-Agafar notes.
La tercera resposta em va dur a la llibreta dels alumnes de Maite i vam decidir baixar al menjador (on es
duia a terme l’activitat) amb la nostra llibreta dels esborranys. Abans d’anar-hi i vam posar un títol,
“Guatemala”.
He de dir que tots van començar anotant coses a la llibreta, però després d’un cert temps quatre alumnes,
tots fillets, ho van deixar de fer. (Més tard, quan vam realitzar l’activitat de posar en comú el que van
anotar es van trobar bastant malament, però així i tot recordaven bastant coses i hi van poder
col·laborar una mica).
Vam seguir els següents passos:
- Assistència a la xerrada de Mònica, on van prendre notes.
- A classe, i en una altra sessió, van treballar per grups i cadascú llegia el que havia anotat.
Aquelles coses que es repetien se les marcaven.
- Després, també amb grup, van escriure un llistat únic d’aquelles coses que havien anotat entre
tots.
- Vam llegir tots els llistats de cada grup i mentre jo apuntava a la pissarra les idees.
- Vam fer un llistat únic amb les aportacions de tots els grups.
- Vam tenir una conversa on cadascú recordava la cosa, o coses, que més li havien cridat
l’atenció de tot allò que ens havia contat Mònica.
Al llarg de la lectura del llibre de català hem anat recordant aspectes relacionats a la xerrada de
Mònica, hem anat creant connexions.
No m’he trobat amb cap dificultat a l’hora de realitzar l’activitat. Al contrari, no podria haver anat
millor. Els alumnes estaven molt motivats i els va encantar, tant la idea de prendre notes com tot el que
hem fet després.
He de dir que m’ha sorprés moltíssim la capacitat de prendre notes de molts alumnes. Jo també en vaig
agafar i no he aportat cap de les meues perquè totes elles estaven ja reflectides en les dels alumnes.