Les primeres fases culturals la prehistòria de les illes Balears

Les primeres fases
culturals: la
prehistòria de les
illes Balears
Unitat didàctica
© Jaume Alzina Mestre

Presentació
La present unitat didàctica 1 va adreçada a l’alumnat de 1r curs d’ESO i pretén oferir
un material útil per treballar aquells aspectes més rellevants de la prehistòria de les illes
Balears.
En el seu disseny s’ha considerat que l’alumnat, en acabar el desenvolupament de la
unitat didàctica, ha de ser capaç d’assolir els següents objectius:
1. Saber explicar el concepte de prehistòria, tot valorant la importància de
l’arqueologia en les investigacions i l’estudi de les societats prehistòriques.
2. Reconèixer i caracteritzar els períodes principals que caracteritzen la
prehistòria illenca i valorar-ne les peculiaritats en relació a la periodització
de la prehistòria general.
3. Identificar i classificar la diferent tipologia de construccions més
representatives de cada una de les fases culturals.
4. Conèixer i localitzar els principals jaciments arqueològics.
5. Identificar i classificar els objectes i utensilis que identifiquen cada una de
les fases o períodes culturals, tot contrastant les influències de les
civilitzacions mediterrànies.
6. Conèixer els elements més rellevants de l’organització social i econòmica.
7. Reconèixer i caracteritzar els trets distintius i diferenciadors de la
colonització feniciopúnica de les Pitiüses.
8. Prendre consciència de la importància que té la conservació de les restes i el
patrimoni arqueològic com a expressions valuoses de les cultures i les
civilitzacions més allunyades en el temps.
La distribució dels continguts s’ha fet a partir dels apartats següents:
1. La prehistòria.
2. Cronologia de la prehistòria de les illes Balears.
3. Els primers pobladors. El període arcaic (7000-3000 ANE).
4. La cultura pretalaiòtica (3000-1300 ANE).
a. Com vivia l’home pretalaiòtic?.
b. L’utillatge a l’època pretalaiòtica.
c. Els ritus funeraris de la cultura pretalaiòtica.
5. La cultura talaiòtica (1300-123 ANE).
a. Els talaiots i els poblats talaiòtics.
b. Com vivia l’home talaiòtic?.
c. El talaiòtic final.
d. La influència de les cultures mediterrànies.
6. La cultura púnica a les Pitiüses.
Cada un dels apartats consta d’una documentació bàsica a partir de la qual
s’organitzen un seguit d’activitats diverses (de síntesi, d’ampliació, de recerca, de
localització, etc.) que l’alumnat ha de realitzar. En aquest sentit s’ha considerat
prioritari que l’anàlisi i la comprensió dels processos històrics es faci a través d’un
enfocament i d’una dimensió pràctica i procedimental. Per això, la representació gràfica
del temps històric, la localització espacial, l’elaboració d’organigrames, la definició
conceptual, l’anàlisi i la interpretació gràfica i documental, són alguns dels eixos bàsics
que conformen el disseny de les activitats d’aquesta unitat didàctica.
1 A la pàgina web de la Conselleria d’Educació i Cultura (http://www.weib.caib.es, a la secció de
“recursos”) podeu consultar una presentació en Power Point sobre els continguts d’aquesta unitat
didàctica.

Finalment, s’ha considerat oportú incloure una sèrie d’activitats d’avaluació que a
mode d’exemple poden ajudar el professorat a avaluar el procés d’aprenentatge de
l’alumnat. Naturalment, el model que es presenta no n’exclou d’altres possibles

1. La prehistòria
Documentació
La prehistòria és el període més llarg de la història de les illes Balears del qual,
però, no es disposa de documentació escrita, perquè l’home que habitava les Illes no
coneixia encara l’escriptura.
Per això, aquesta llarga etapa només pot ésser reconstruïda a partir de les restes
arqueològiques, és a dir, mitjançant els utensilis, armes, ceràmica, fragments ossis,
llocs d’habitatge i d’enterrament i d’altres objectes diversos que s’han pogut
localitzar d’aquella època tan llunyana.
La ciència que estudia aquests vestigis tan antics que han deixat les societats
prehistòriques s’anomena arqueologia.
A les illes Balears les primeres investigacions arqueològiques es realitzaren
durant el segle XIX, però no va ésser fins a principis del segle XX quan començà
l’estudi de la prehistòria illenca amb mètodes més rigorosos i científics.
Des d’aleshores ençà, els treballs dels arqueòlegs i d’altres investigadors han
permès avançar en el coneixement dels grups humans que habitaren el territori illenc
en el passat més remot.
Activitats de síntesi
● Llegiu el text i contestau les qüestions següents:
a) Quina és la definició de prehistòria?:________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
b) Què són les restes arqueològiques?:_________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
c) Per què la prehistòria dels diferents grups humans només pot ésser
reconstruïda i coneguda a través de les restes arqueològiques?: ____________________
______________________________________________________________________
d) Què és l’arqueologia?: __________________________________________
______________________________________________________________________
e) Quan comencen les primeres investigacions arqueològiques a les illes
Balears?:_______________________________________________________________
______________________________________________________________________

Activitats d’ampliació
L’arqueologia (del grec “archaios”, vell o antic, i “logos”, ciència) és la
disciplina que estudia les cultures i les civilitzacions humanes més antigues.
L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en
documents escrits. El treball de l’arqueòleg consisteix en obtenir les dades, bàsicament,
a través de les excavacions que realitza als jaciments arqueològics. Aquest és un treball
minuciós que intenta posar al descobert els vestigis materials que han deixat els homes.
Aquests vestigis, denominats restes arqueològiques, són molt diversos
(objectes d’art, utensilis, eines i instruments, deixalles d’aliments, ossos, fortificacions,
habitatges, tombes, etc.,). Una vegada que s’han posat al descobert les restes
arqueològiques, cal datar-les, és a dir, donar-los una cronologia aproximada per tal de
poder saber a quina època pertanyien. Això és una tasca difícil i, per això, s’utilitzen
tècniques i mètodes científics molt complexos.
Una vegada que s’ha establert la cronologia i s’han estudiat les restes, els
arqueòlegs intenten explicar les característiques, els modes de vida, les activitats
econòmiques, els sistemes funeraris, etc. d’aquelles civilitzacions més antigues.
● Llegiu el text i completau l’organigrama:
L’arqueologia
és la ciència
que estudia
el mot prové de les
paraules gregues
Els arqueòlegs
obtenen les
dades de les
que es
realitzen als
Els vestigis materials
que han deixat els
homes es denominen
que són
Una tasca important
dels arqueòlegs és
datar les restes
per saber

2. Cronologia de la prehistòria de les
illes Balears
Dels resultats de les investigacions arqueològiques s’ha pogut determinar una
periodització de la prehistòria de les illes Balears cada cop més ajustada i generalment
acceptada
Aquesta periodització, que no segueix les mateixes fases culturals que s’utilitzen per
a la prehistòria general (dividida en dos grans períodes, el paleolític i el neolític),
estableix tres grans etapes: arcaica o aceràmica, pretalaiòtica, i talaiòtica.
L’etapa arcaica o aceràmica, abraça des de l’arribada dels primers pobladors a les
Illes, entre el 7000 i el 5000 ANE, fins el 3000 ANE.
L’època de la cultura pretalaiòtica comprèn els anys 3000 ANE–1300 ANE,
aproximadament.
La cultura talaiòtica, que és la fase cultural més coneguda, abasta des del 1300 ANE
fins el 123 ANE, quan es produí la conquesta romana de les illes Balears.
Periodització i
cronologia
Període arcaic
7000-3000 ANE
Període pretalaiòtic
3000-1300 ANE
Període talaiòtic
1300-123 ANE
ANE:abans de la nostra era
Síntesi cronològica
● Completau l’eix cronològic i assenyalau:
- A la columna Illes Balears: la cronologia de les etapes que conformen la
prehistòria illenca.
- A la columna Estadis culturals:
- Neolític (fins el 2400 ANE).
- Eneolític (del 2400 al 1800 ANE).
- Bronze (del 1800 al 1000 ANE).
- Ferro (a partir del 1000 ANE).
- A la columna Mediterrània:

- Escriptura egípcia (3700 ANE).
- Invasions dels pobles de la mar (1450 ANE).
- Inici de les colonitzacions gregues i fenícies (1000 ANE).
- Fundació d’Eivissa (654 ANE).
- Expansió de Roma - guerres púnicoromanes (segle III ANE).
- Destrucció de Cartago (146 ANE).
Illes
Balears
7000
Estadis
culturals
Mediterrània
6000
5000
4000
3000
2000
1000
123
ANE

3. Els primers pobladors. El període
arcaic (7000-3000 ANE)
Documentació
Els primers grups humans que arribaren a les illes Balears ho feren durant el
neolític. Els arqueòlegs no han pogut determinar, però la seva procedència.
Les restes més antigues descobertes fins ara, es localitzen a la cova de Canet
(Esporles) on s’hi han trobat indicis de carbó que s’han datat cap el 7200 ANE.
Els jaciments de les coves de Son Matge (Valldemossa) i de Moleta (Sóller),
confirmen més clarament la presència de restes humanes a Mallorca al voltant del
5000-4000 ANE, que apareixen associades a alguns utensilis (puntes de sílex i agulles
d’os) i, sobretot, a les restes d’un mamífer rumiant quaternari conegut amb el nom de
Myotragus balearicus.
A Eivissa, sembla haver-hi indicis d’un primer poblament entorn del 4800 ANE ja
que al jaciment d’es Pouàs s’han localitzat restes de fauna domèstica, encara que les
mostres clares que confirmen l’existència d’una població estable a les Pitiüses no
apareixen fins al 2000 ANE. Segurament, es tractava d’unitats familiars disperses
dedicades a la ramaderia, l’agricultura, la caça i la recol·lecció.
A Menorca també s’han trobat restes de Myotragus al jaciment de la cova
Murada (Ciutadella) i a d’altres indrets, tot i que no hi ha proves de l’ocupació
humana abans del 2500 ANE.
Activitats de síntesi
● Llegiu el text i completau el següent organigrama:
Període ________
7000-________ ANE
Primers _________:
-procedència
____________________
Mallorca: 7200 ANE
-Cova de ___________
Jaciments a
Mallorca
(5000- _________ ANE)
-Cova de ________ (Sóller)
-Son Matge (_____________)
Menorca: absència
de proves d'ocupació
humana
fins al ______ ANE
Restes
__________
Myotragus
___________
Restes
arqueològiques:
- puntes de ______
- agulles d'____
Restes de
Myotragus a la
cova __________
(Ciutadella)
Eivissa: 4800 ANE
restes de
fauna domèstica:
jaciment _________
Indicis de població
estable a les
Pitiüses:
__________ ANE

Activitats de localització
● Localitzau al mapa els següents jaciments arqueològics referits a les
primeres ocupacions humanes de les illes Balears:
- Cova des Moro (Manacor).
- Cova de Moleta (Sóller).
- Es Pouàs (Eivissa).
- Abric de Son Matge (Valldemossa).
- Cova Murada (Ciutadella).
- Cova de Canet (Esporles).

Activitats d’ampliació
En els jaciments de les coves de Moleta (Sóller) i
de Son Matge (Valldemossa), les proves de l’ocupació humana
coincideixen amb la presència d’un antílop-gasela endèmic a
l’àrea, el Myotragus balearicus, que de ben segur constituí la
font principal d’aliment dels primers habitants de les Balears.
Aquests primers grups humans practicaven una senzilla
economia de subsistència basada principalment en l’explotació d’aquest animal al qual
intentaren domesticar. A partir del quart mil·leni ANE s’introduïren altres espècies
domesticades (cabres, ovelles, porcs i bovins de petita talla) procedents de la Península.
Aquest fet demostra que, a aquesta època, els humans que habitaven les Illes eren
capaços de navegar fins a les terres continentals i fins i tot de transportar animals.
El Myotragus va sobreviure fins aproximadament el 2700 ANE, en què l’animal
s’extingí per causes diverses, d’entre les quals es podrien esmentar la caça intensa a què
va ésser sotmès o la competència que va haver de patir amb la introducció d’altres
espècies.
● Llegiu el text i aparellau les frases de la columna de l’esquerra amb les de
la columna de la dreta:
El Myotragus balearicus
El 2700 ANE, aproximadament
La caça intensa a què va ésser sotmès el
Myotragus
Els primers pobladors de les Illes
Balears
És una de les causes que provocaren la
seva extinció
Constituïa una font d’aliment important
pels primers pobladors de les Illes
Eren capaços de navegar i, per això,
introduïren altres espècies domesticades
Es van extingir els Myotragus
● Amb l’ajuda d’una enciclopèdia definiu aquests dos conceptes que figuren
al text:
a) Economia de subsistència:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
b) Endemisme:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

4. La cultura pretalaiòtica
(3000-1300 ANE)
A) Com vivia l’home pretalaiòtic?
Documentació
El pretalaiòtic és el període anterior a l’època talaiòtica. Durant aquest llarg
període, els habitants de les illes Balears varen rebre les influències dels navegants
orientals que arribaven fins a les costes mediterrànies occidentals a la recerca de
l’estany, que era un metall indispensable per a l’obtenció del bronze.
L’home pretalaiòtic, vivia en petites comunitats pacífiques dedicades a
l’agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i la caça.
Els habitacles més utilitzats eren les coves naturals i els recers rocosos. També
construïren barraques de fang, pedres i ramatge. Al final de l’època pretalaiòtica
edificaren navetes d’habitació o naviformes.
Construïdes amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia (o
megalítica), les navetes eren de parets gruixades i planta amb forma de ferradura
allargada. La coberta estava formada per un entramat de bigues de fusta, ramatge i
lloses que avui ha desaparegut.
Reconstrucció del poblat de
naviformes de Bóquer, Pollença
(Mallorca).
Font: “Història. Política,
Societat i Cultura dels Països Catalans”,
Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, p. 207.
● Llegiu el text i completau les frases següents:
a) El pretalaiòtic és el període anterior a l’època ______________. La seva
cronologia abraça des del ___________ fins al ___________ ANE.
b) L’home pretalaiòtic, vivia en petites comunitats ________________dedicades a
__________________, la ramaderia, ____________________ i la caça.
c) Els habitacles més utilitzats eren les ___________________________ i els recers
rocosos. També construïren barraques de ________, _____________ i ramatge. Al final
de l’època pretalaiòtica edificaren _______________________________ o naviformes.

● Amb l’ajuda d’una enciclopèdia explicau:
a) Què és el bronze?, a quina època apareix?, què vol dir edat o època del bronze?:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
b) D’on prové el nom de naveta o naviforme?:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
c) Quin és el significat de ciclopi?, i de megalític?:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
B) L’utillatge a l’època pretalaiòtica
Documentació
D’entre els objectes trobats als jaciments
pretalaiòtics destaquen:
Les restes de ceràmica, decorada (incisa) o
llisa, de formes senzilles i dimensions reduïdes. La
ceràmica es feia a mà i era cuita directament al foc o
en forns rudimentaris.
Els objectes d’os (botons, agulles, etc.)
Els objectes de pedra (puntes de fletxa,
ganivets, etc.)
Els objectes diversos de coure i bronze
(punxons, braçals, etc.)
Font: AA.VV (1982): “Història de Mallorca”, Ed.
Moll. Palma, Vol. I (reproducció simplificada del dibuix
d’Antoni Limongi).

C) Els ritus funeraris de la cultura pretalaiòtica
Documentació
Els ritus funeraris, són uns dels aspectes més coneguts de la cultura
pretalaiòtica. Durant aquest període s’utilitzaren tres tipus d’enterraments:
–Els sepulcres megalítics (dòlmens).
–Les coves artificials excavades a les roques (hipogeus).
–Les navetes d’enterrament.
Els sepulcres megalítics eren construccions a l’aire lliure formades per grans
lloses verticals que tancaven una cambra coberta per lloses horitzontals.
Les coves artificials són molt abundants a Mallorca i Menorca. Estan excavades
a les roques blanes com el marès. Presenten una tipologia molt diversa, amb una o
vàries cambres i un corredor d'accés. Els difunts es col·locaven sobre el pis o els bancs
laterals de la cova, juntament amb les ofrenes i d’altres objectes personals.
A finals del pretalaiòtic (a partir del 1700 ANE aprox.) apareixen les navetes
d’enterrament. Aquest tipus de sepulcre funerari és exclusiu de Menorca. S’utilitza la
tècnica ciclòpia (blocs de pedra en sec, sense cap tipus de lligam). Algunes navetes,
com la des Tudons (Ciutadella) presenten dues cambres: una d’inferior i una altra de
superior.
Activitats de síntesi i de recerca
1 2
3
Font: http://www.talayots.com/arqueobalear
Font: http://www.arrakis.es/~rinord/sp-prehistory.htm
Font: http://www.talayots.com/arqueobalear
● Llegiu el text i identificau els tres tipus d’enterraments de les fotografies:
1:__________________________________________________________________
2:__________________________________________________________________
3:__________________________________________________________________

● Aparellau les frases de la columna de l’esquerra amb les de la columna de la
dreta:
La ceràmica pretalaiòtica Eren construccions a l’aire lliure
formades per grans lloses verticals
D’altres objectes de l’home pretalaiòtic
són
Estan excavades a les roques blanes
com el marès
Els sepulcres megalítics (dòlmens)
Es feia a mà i era cuita directament al
foc o en forns rudimentaris
Les coves artificials (hipogeus)
D’os, de pedra, de coure i bronze
Les navetes d’enterrament que
apareixen a Menorca
Són un tipus de sepulcre funerari que
utilitza la tècnica ciclòpia
● Aquests dibuixos reprodueixen dues coves d’enterrament (planta i
secció). Assenyalau, als espais corresponents, els següents elements :
- Porta i corredor d’accés, cambra interior, nínxol lateral, nínxol absidal, trinxera,
banc lateral

● Resoleu el següent exercici:
MOTS ENCREUATS
1
2
3 4
5
6
7
8
9
10
Horitzontals
2. Primer període de la prehistòria de les illes Balears.
4. Material fet de coure i estany que utilitzava l'home pretalaiòtic.
6. Ho són les comunitats pretalaiòtiques.
8. Antílop-gasela endèmic que es va extingir en el 2700 ANE.
9. Nom científic que reben les coves d'enterrament excavades a les roques.
10. Període de la prehistòria illenca comprès entre el 3000 i el 1300 ANE.
Verticals
1. Monuments ciclopis en forma de nau capgirada.
3. Així s'anomenen els objectes fets de fang que utilitzaven les comunitats
prehistòriques.
5. Darrera fase cultural de la prehistòria de les illes Balears.
7. Sepulcre megalític.

Documentació
5. La cultura talaiòtica
(1300-123 ANE)
A partir del 1300 ANE, aproximadament, les comunitats familiars i disperses
pretalaiòtiques foren substituïdes per una nova cultura.
A Mallorca i Menorca l’arribada dels nous pobladors, procedents de la Mediterrània
oriental, va suposar el desenvolupament de noves construccions ciclòpies. S’inicia així
l’última i més rica etapa de la prehistòria de les illes Balears: la de la cultura talaiòtica.
La cultura talaiòtica es divideix en dos grans períodes o fases cronològiques:
– A la fase inicial (1300-800 ANE) hi apareixen les grans construccions ciclòpies
(talaiots i poblats talaiòtics).
– A la fase final (800-123 ANE), en canvi, la població talaiòtica va rebre la influència
d’altres cultures i civilitzacions Mediterrànies.
Contràriament, a les Pitiüses no es donen manifestacions talaiòtiques.
● Llegiu el text i completau l’organigrama:
La cultura talaiòtica
S’inicia amb
l’arribada de
Fases
Inicial
Final
Procedents de
Cronologia:
Cronologia:
Construccions:
Influències:
A les Pitiüses:

A) Els talaiots i els poblats talaiòtics
Documentació
Els talaiots
Entre el 1300 i el 800 ANE apareixen els talaiots i els
poblats talaiòtics que són les construccions més
característiques de la fase inicial.
El talaiots són edificacions en forma de torre amb
una cambra central que utilitzen la tècnica ciclòpia.
La planta dels talaiots pot ésser circular o quadrada amb un corredor
d’accés que dóna a l’interior de la cambra.
La cambra, de reduïdes dimensions, es cobria amb grans lloses que
descansaven sobre les parets laterals i sobre una columna central.
També és possible que s’utilitzàs un sistema mixt de coberta, de pedres i fang,
sostinguda per troncs. Alguns talaiots, sobretot els de planta quadrada, constaven de
dues plantes superposades o pisos diferents.
Les funcions principals dels talaiots eren: servir d’habitacle i defensa.
Activitats de síntesi
● Llegiu el text i contestau les qüestions següents:
a) A quina fase de la cultura talaiòtica apareixen els talaiots i els poblats
talaiòtics?: _____________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
b) Explicau en què consisteix la tècnica ciclòpia: ________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
c ) Enumerau les parts més importants d’un talaiot, explicau els sistemes de
coberta i les funcions principals: ____________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

● Aquests dibuixos reprodueixen la planta i la secció d’un talaiot circular i
d’un talaiot quadrat. Assenyalau, als espais corresponents, els següents
elements :
- Corredor d’accés, cambra interior, columna, coberta, mur interior, mur exterior.
Talaiot
circular
Talaiot
quadrat
Documentació
Els poblats talaiòtics
Cap al primer mil·lenni ANE aparegueren els recintes
fortificats o poblats talaiòtics. Generalment constaven d’una
muralla formada per grans blocs de pedra que envoltava el
poblat.
A l’interior dels poblats hi havia un o varis talaiots i habitacles diversos on vivia
l’home talaiòtic.
Els poblats talaiòtics eren el centre d’activitats econòmiques i socials. També
tenien una funció defensiva, de resguard dels enemics. A Menorca els poblats talaiòtics
eren de grans dimensions.
Les construccions ciclòpies de Mallorca i Menorca empren les mateixes
tècniques que s’utilitzaren a d’altres illes mediterrànies com Còrsega o Sardenya, on
s’edificaren monuments ciclopis com són, respectivament, les torri o les nuraghi.

Activitats de localització
● Localitzau al mapa els següents poblats talaiòtics de Mallorca i Menorca:
Mallorca:
- Capocorb Vell (Llucmajor).
- Antígors (Ses Salines).
- Ses Païsses (Artà).
- S’Illot (Sant Llorenç des
Cardassar).
- Son Fornés (Montuïri).
- Es Rossells (Felanitx).
Menorca:
- Torre d’en Gaumés (Alaior).
- Alcaidús (Alaior).
- Torralba d’en Salord (Alaior).
- Talatí (Maó).
- Trepucó (Maó).
- Torellafuda (Ciutadella).
- Son Catlar (Ciutadella).

B) Com vivia l’home talaiòtic?
Documentació
L’home talaiòtic vivia en una societat guerrera i
fortament jerarquitzada. Probablement hi havia una
classe dominant, que tenia el poder i habitava els
talaiots, i un estament popular dedicat a l’agricultura i
la ramaderia, que habitava cabanes construïdes a
l’exterior dels poblats.
Pel que fa a l’utillatge, a l’època del talaiòtic
inicial abunden les peces de ceràmica, que són més
grosses que les de l’època pretalaiòtica i presenten
unes formes més variades.
També s’han localitzat gran quantitat d’armes de
bronze (espases, ganivets, puntes de llança...) i
objectes diversos d’os i de pedra.
Font: AA.VV (1982): “Història de Mallorca”, Ed.
simplificada del dibuix d’Antoni Limongi).
Moll. Palma, Vol. I (reproducció
Activitats de síntesi i de recerca
● Amb l’ajuda d’una enciclopèdia explicau el significat de “societat
jerarquitzada”:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
● A partir de les reproducció anterior, dibuxau als requadres un objecte de
ceràmica, de bronze i d’os corresponents a l’utillatge del talaiòtic inicial:
Ceràmica Bronze Os

C) El talaiòtic final
Documentació
A partir del 800 ANE, aproximadament, sorgiren a l’interior dels
poblats talaiòtics noves edificacions (habitacions de planta rectangular,
sales hipòstiles, etc.).
També varen aparèixer altres construccions de caràcter funerari com
les necròpolis (cementiris) a l’aire lliure. Les més importants són la
necròpolis de Son Real (Mallorca) i la de Cales Coves (Menorca).
En aquesta fase apareix a Menorca, un nou monument arquitectònic:
la taula.
L’estructura de la taula consta de dues grans lloses, una vertical, que actua de
suport, i una col·locada horitzontalment sobre la primera. La taula està situada dins un
recinte ciclopi de planta absidal o de ferradura.
Aquest recinte era un santuari i la taula complia la funció de representar una
divinitat.
Activitats de síntesi
● Llegiu el text i contestau les qüestions següents:
a) Quines són les noves construccions que apareixen a la fase final de la cultura
talaiòtica?:______________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
b) Què són les necròpolis?:_____________________________________________
______________________________________________________________________
c) On apareixen les “taules”?. Explicau de quines parts està format aquest
monument arquitectònic i quina era la seva funció: _____________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Activitats de localització
● Localitzau al mapa les taules següents de Menorca:
-Torrellafuda i Torretrencada (Ciutadella), Torralba d’en Salord i Torre Llisà
Vell (Alaior), Talatí, Trepucó i sa Torreta (Maó).
Activitats d’ampliació
A la fase final (800-123 ANE) de la cultura talaiòtica
es construïren les necròpolis de Cales Coves (Alaior-
Menorca) i Son Real (Santa Margalida-Mallorca).
La necròpolis talaiòtica de Cales Coves és un dels
jaciments arqueològics més emblemàtics de l’illa de
Menorca. Les parets verticals d’aquests barrancs foren les escollides per les comunitats
talaiòtiques per a emplaçar les restes dels seus difunts al llarg de més de mil anys, entre
el segle XI ANE fins ben entrada la romanització.
A la necròpolis de Son Real, les tombes són de marès i, actualment, se’n
conserven un centenar. Segons la forma de la planta, s’hi poden observar:
a) Tombes navetiformes o micronavetes. Són les més antigues i la majoria eren
tombes individuals que acollien un o dos difunts.
b) Tombes circulars. Foren construïdes després de les navetiformes (segles V-IV
ANE) i tengueren la funció d’enterraments col·lectius (fins a quinze difunts).
c) Tombes rectangulars. Són les més modernes i s’utilitzaren fins a l’època
romana.

● Aparellau les frases de la columna de l’esquerra amb les de la columna de la
dreta:
Les necròpolis de Mallorca i Menorca Són de marès i actualment se’n
conserven un centenar
La definició de “necròpolis”
Tengueren la funció d’enterraments
col·lectius
Les tombes de la necròpolis de Son
Real
Fou utilitzada durant més de mil anys
per les comunitats talaiòtiques de
Menorca
La necròpolis de Cales Coves Corresponen a la fase final (800-123
Les tombes circulars de la necròpolis de
Son Real
ANE) de la cultura talaiòtica
Es correspon amb la de “cementiri” i
prové de les paraules gregues “nekrós”
(mort) i “polis” (ciutat)
● Aquests dibuixos reprodueixen el plànol de la necròpolis de Son Real i
els tres tipus de tombes que s’hi localitzen. Assenyalau, als espais
corresponents, la tipologia i la cronologia aproximada que correspon a cada
una d’aquestes tombes:
Tomba de tipus:
Cronologia:
Tomba de tipus:
Cronologia:
Tomba de tipus:
Cronologia:
Font: Pericot, L. (1975): “Las Islas Baleares en los tiempos prehistóricos”, Ed. Destino,
Barcelona (dibuixos de Liston).

D) La influència de les cultures mediterrànies
Documentació
A partir del segle VIII ANE, la població talaiòtica va rebre les
influències de les cultures fenícia, grega i cartaginesa que havien
estès les seves factories comercials a la Mediterrània occidental.
Els fenicis anomenaren les illes Balears amb els següents
noms: Clumba (Mallorca), Nura (Menorca) i Ibussum (Eivissa). En
canvi, els grecs els donaren els noms de Kromyoussa (Mallorca),
Meloussa (Menorca), Pityoussa (Eivissa) i Ophyussa (Formentera).
A aquesta fase del talaiòtic final el ferro substitueix el bronze
com a matèria primera per a la fabricació d’utillatge bèl·lic (espases, punyals, puntes de
llança...).
La ceràmica talaiòtica va imitar, progressivament, les formes púniques, gregues
i romanes. També penetraren noves influències culturals, com el culte al brau
(taurolatria), i varen aparèixer petites estàtues de bronze que representen la figura d’un
guerrer (Mars balearicus).
Ceràmica indígena
Ceràmica
d’importació
Espases de ferro
Mars balearicus
Cap de brau de
bronze
Font: AA.VV (1982): “Història de Mallorca”, Ed. Moll. Palma, Vol. I

Activitats de síntesi
● Llegiu el text i completau l’organigrama:
A partir del s.
VIII ANE
la població
talaiòtica va
rebre les
influències de
que havien estès les
seves factories
comercials a la
Els fenicis
anomenaren
les Balears
Els grecs
els donaren
el nom de
Per a la fabricació de
l’utillatge bèl·lic
substitueix
La ceràmica talaiòtica
va imitar
les formes
Penetraren noves
influències culturals
com són
Activitats d’ampliació
Els guerrers talaiòtics es caracteritzaven per l’ús de la fona, que era una de les
seves armes principals.
Els foners balears van formar part, com a soldats d’èlit, dels exèrcits
cartaginesos en les guerres de Cartago contra els grecs per la possessió de Sicília

(guerres grecopúniques de finals del segle V i durant el segle IV ANE). Després, en el
segle III ANE, lluitaren contra els exèrcits romans en les anomenades guerres púniques.
Posteriorment s’allistaren, sempre com a mercenaris, als exèrcits romans.
Els foners balears varen contribuir de manera important en la penetració, en el si
de la cultura talaiòtica, de les influències culturals de les grans civilitzacions
mediterrànies.
“A la lluita, no obstant, s’hi llançaven descenyits amb un escut al braç i
brandint un venable de punta endurida al foc (...). I al cap duien cenyides tres fones
fetes de joncs, pèls o nervis: la més llarga per als tirs de llarga distància, la més curta
per als tirs més curts i la mitjana l’empraven per a les distàncies mitjanes”.
(Estrabó: “Geographica”, III, 5)
“En el combat llancen pedres molt més grosses que les que solen llançar altres
pobles amb les mateixes armes, i amb una tal força que semblen tirs de catapulta. Per
aquesta raó, en els atacs a un recinte emmurallat fereixen greument els qui es troben
darrera els parapets; en les batalles campals perforen escuts, cascs i qualsevol cuirassa
protectora. Són tan segurs en el tir que la majoria no erra el fitó”.
(Diodor, 5, 18, 3)
● Llegiu el primer text sobre els foners balears i contestau les qüestions
següents (podeu consultar d’altres fonts d’informació que tengeu a l’abast, com
enciclopèdies, pàgines web, etc.):
a) Descriviu i dibuixau una fona:__________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
b) Feu un breu resum sobre les guerres púniques:______________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
c) Quin és el significat de mercenari?: ________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
d) Quines són les influències culturals que penetraren a les Balears gràcies als
foners?:_____________________________________________________________

______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
● Estrabó i Diodor són dos dels autors clàssics que ens han transmès
diverses informacions sobre la participació dels foners en les guerres pel
domini de la Mediterrània. Llegiu els textos d’aquests autors i fer-ne un
resum:
Activitats de síntesi
● Resoleu el següent exercici:
Horitzontals
1. Petites estàtues de bronze que representen la figura d'un guerrer.
3. Construcció quadrada o circular en forma de torre i amb cambra central.
6. Guerres dels cartaginesos i els romans pel domini de la Mediterrània.
7. A aquesta fase de la cultura talaiòtica apareixen les construccions ciclòpies.
8. Substitueix el bronze com a matèria primera per a la fabricació de l'utillatge
bèl·lic.
9. Monument de l'època talaiòtica característic de Menorca.
10. Ho era la societat talaiòtica.
11. Culte al brau.
Verticals
2. Tècnica constructiva utilitzada a l'època talaiòtica.
4. Cementiris que apareixen al talaiòtic final.
5. Actuaren com a mercenaris als exèrcits cartaginesos i romans.

8. A aquesta fase la població talaiòtica va rebre les influències de les civilitzacions
mediterrànies.
9. Període de la prehistòria illenca comprès entre el 1300 i el 123 ANE.
MOTS ENCREUATS
1 2
3
4
5 6
7
8 9
10
11

6. La cultura púnica
a les Pitiüses
Documentació
Al segle VII ANE, els fenicis procedents de les colònies de la
zona de l’estret de Gibraltar, s’establiren a l’illa d’Eivissa i fundaren
l’enclavament de sa Caleta a la costa sud de l’illa. Poc temps després
ocuparen la badia d’Eivissa on fundaren la ciutat al lloc on ha
perdurat fins ara.
Quan les ciutats fenícies de Tir, Sidó i Biblos foren sotmeses
pels assiris, la colònia fenícia de Cartago, situada al nord d’Àfrica,
s’erigí en continuadora del poder fenici a la Mediterrània i va formar un vertader imperi.
Per aquest motiu, al segle VI ANE, Eivissa passaria a ser una colònia cartaginesa i,
durant gairebé cinc segles, va ésser un dels enclavaments més importants del món
cartaginès.
A partir dels segles V-IV, Eivissa fou un centre econòmic destacat de producció
agrícola (es va introduir el conreu de la vinya i de l’olivera) i salinera, ja que es va
iniciar l’explotació de les salines naturals de l’illa. El gran desenvolupament comercial
va afavorir l’encunyació de moneda pròpia.
A prop del barri antic de la ciutat, a la zona del Puig dels Molins s’hi va fundar
una necròpolis, a la qual es calcula que hi ha entre tres mil i quatre mil hipogeus. Els
enterraments es feien per incineració.
La població talaiòtica de Mallorca i Menorca va rebre les influències d’aquesta
colònia cartaginesa que va establir una sèrie de factories comercials al litoral de
Mallorca. També s’atribueix als púnics la fundació, a Menorca, de les ciutats de Jamma
(Ciutadella) i Magon (Maó). La influència cartaginesa també es manifesta en l’aparició,
als poblats talaiòtics, de peces de ceràmica, objectes de metall i monedes púniques i,
sobretot, en l’enrolament dels foners balears en els exèrcits púnics com a mercenaris.
Activitats de síntesi
● Llegiu el text i completau les frases següents:
a) Al segle VII ANE, els ___________ procedents de les colònies de la zona de
________________________________, s’establiren a l’illa d’Eivissa i fundaren
l’enclavament de _________________. Al segle VI ANE, Eivissa passaria a ser una
__________________________________.

) Les activitats econòmiques més importants d’Eivissa foren _______________
i l’explotació de ________________________________________. El gran
desenvolupament comercial va afavorir ______________________________________.
c) A la zona del _______________________________ s’hi va fundar una
____________________. Els enterraments es feien per _______________________.
● Explicau, breument, com es manifesta la influència púnica d’Eivissa
sobre la població talaiòtica de Mallorca i Menorca.
Activitats de localització
● Localitzau, amb l’ajuda d’un atles, els següents jaciments de l’època
feniciopúnica a les Pitiüses:
- Assentament fenici de sa Caleta (Sant Josep); poblat de s’Espalmador;
necròpolis del Puig des Molins; santuaris des Culleram (Sant Joan) i de l’illa Plana
(badia d’Eivissa); Eivissa (vila).

● Localitzau les següents factories púnico-ebusitanes establertes a l’illa de
Mallorca (segle IV ANE):
-Illot de na Guardis (Colònia de Sant Jordi); es Trenc (Campos); illot de sa
Galera (Can Pastilla-Palma); illot d’en Sales (Calvià).
Activitats d’ampliació
A l’època de la colonització cartaginesa, l’illa d’Eivissa es convertí en un dels
nuclis més importants de la Mediterrània occidental. Es calcula que la població pogué
assolir els 4.000 o 5.000 habitants.
La ciutat d’Eivissa era l’únic nucli urbà i la majoria dels seus habitants, que
vivien dins les fortificacions de la part alta (l’acròpolis), es dedicaven a les activitats
comercials i industrials. La fabricació de ceràmica, sobretot d’àmfores per transportar
els productes agraris com l’oli i el vi, va adquirir una especial importància.
A les zones rurals la població vivia dispersa en les unitats d’explotació agrària,
moltes d’elles de caràcter familiar, encara que també n’hi havia d’altres més extenses
propietat de l’aristocràcia urbana.
D’entre les manifestacions artístiques destaquen les petites escultures de terra
cuita (terracotes), les representacions de la deessa Tànit i la gran varietat d’aixovars
funeraris que es dipositaven a les tombes (joies, llumeneres, petites figures de ceràmica,
etc.).

● Llegiu el text i emplenau el següent quadre-resum sobre els aspectes que
s’assenyalen en relació a l’època púnica a les Pitiüses:
Població
(urbana i rural)
Activitats
econòmiques
a la ciutat
d’Eivissa
Activitats
econòmiques
a les zones
rurals
Manifestacions
artístiques

Activitats d’avaluació
A) Contestau vertader (V) o fals (F) a cada una de les frases següents:
La prehistòria és el període de la història de les illes Balears del qual no es disposa
de documentació escrita.
La prehistòria de les illes Balears es divideix en dos grans períodes o fases
culturals: el paleolític i el neolític.
Els primers grups humans que arribaren a les illes Balears ho feren durant el
neolític.
Els habitacles més utilitzats a l’època pretalaiòtica eren les coves naturals i els
talaiots.
A finals de l’època pretalaiòtica apareixen les navetes d’enterrament.
Els talaiots són edificacions en forma de torre i amb cambra central que utilitzaven
la tècnica ciclòpia.
L’home talaiòtic vivia en una societat guerrera i fortament jerarquitzada.
La “taula” és un monument arquitectònic exclusiu de les Pitiüses.
Al segle VII ANE els fenicis procedents de la Gàl·lia s’establiren a l’illa d’Eivissa.
A l’Eivissa púnica es va produir un gran desenvolupament comercial que va
afavorir l’encunyació de moneda pròpia.
B) Marcau amb una (X) la resposta correcta:
▶ La ciència que estudia les cultures i les civilitzacions humanes més antigues a partir
de les restes materials que aquestes ens han deixat s’anomena:
Paleontologia.
Arqueologia.
Cartografia.
▶ Els primers grups humans que arribaren a les Balears procedien de:
Catalunya.
El Nord d’Àfrica.
Es desconeix la procedència.
▶ El Myotragus balearicus era un mamífer rumiant quaternari que apareix juntament
amb les restes humanes localitzades als jaciments més antics de:
Mallorca i les Pitiüses.
Menorca i Eivissa.

Mallorca i Menorca.
▶ L’home pretalaiòtic vivia en petites comunitats pacífiques que practicaven:
L’agricultura i el comerç d’armes.
L’agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i la caça.
L’agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i la indústria.
▶ Les coves artificials de l’època pretalaiòtica eren utilitzades, sobretot, com a:
Lloc d’enterrament.
Habitacle.
Lloc d’enterrament i habitacle.
▶ Els talaiots i els poblats talaiòtics són les construccions més característiques de:
La fase final de l’època talaiòtica.
La fase inicial de l’època talaiòtica.
L’època pretalaiòtica.
▶ Els recintes de taula de Menorca eren:
Santuaris en què la taula representava una divinitat.
Necròpolis en què la taula representava una divinitat.
Cementiris a l’aire lliure.
▶ A la fase del talaiòtic final:
Quasi no apareixen armes de ferro.
El bronze substitueix el ferro per a la fabricació d’armes.
El ferro substitueix el bronze per a la fabricació d’armes i la ceràmica
talaiòtica imita les formes púniques, gregues i romanes.
▶ A la zona des Puig des Molins s’hi localitza:
Una factoria púnica
Una necròpolis fenício-púnica.
L’acròpolis de la ciutat púnica d’Eivissa.
▶ D’entre les manifestacions artístiques de l’època púnica a Eivissa destaquen:
Les petites estàtues conegudes amb el nom de Mars balearicus
Les petites escultures de terra cuita (terracotes) i les representacions de la
deessa Tànit
Els objectes de bronze i les àmfores d’importació.

C) Definiu els següents conceptes:
Ciclopeïsme
Hipogeu
Necròpolis
Foner
Societat
jerarquitzada
Economia de
subsistència
D) Aparellau cada un dels períodes o fases culturals (columna esquerra)
amb la cronologia corresponent (columna dreta):
Període arcaic (primers pobladors)
Cultura talaiòtica
Inici de la cultura feniciopúnica (Pitiüses)
Talaiòtic inicial
Cultura pretalaiòtica
Talaiòtic final
800-123 ANE
7000-3000 ANE
3000-1300 ANE
1300-123 ANE
1300-800 ANE
Segles VII-VI ANE
E) Identificau les imatges següents, tot assenyalant la fase o període cultural
al qual corresponen i algunes de les seves característiques més rellevants. Seguiu el
model de l’exemple que s’exposa a continuació:
Identificació Fase cultural Característiques
Interior d’un
hipogeu de la
necròpolis del
Puig des Molins
Cultura púnica.
Pitiüses
(segles VI-I ANE)
A la necròpolis del Puig des
Molins s’hi localitzen uns
quatre mil hipogeus.
Els difunts s’enterraven
acompanyats d’ofrenes

Identificació Fase cultural Característiques
F) Distribuïu cada un dels conceptes de la llista a la fase cultural
(pretalaiòtica, talaiòtica, feniciopúnica) corresponent:
-Talaiots
-Taules
-Terracotes
-Sepulcres megalítics (dòlmens)
-Deessa Tànit
-Societat jerarquitzada
-Navetes o naviformes
-Foners
-Encunyació de moneda
-Comunitats pacífiques
-Necròpolis des Puig des Molins
-Coves artificials (hipogeus)
-Taurolatria
-Necròpolis a l’aire lliure
-Jaciment de Sa Caleta
-Mars balearicus
-Armes de ferro

Cultura pretalaiòtica Cultura talaiòtica Cultura feniciopúnica
G) Llegiu el text següent:
“El vaixell Thetis, del Centre d’Arqueologia Subaquàtica del Museu
d’Arqueologia de Catalunya ha realitzat excavacions arqueològiques a la costa de
Pollença i ha descobert una nau grega del segle VI ANE. Segons els arqueòlegs aquesta
nau és la més antiga de les que s’han trobat fins ara a l’illa de Mallorca.
Els experts han determinat que la nau grega es dedicava al comerç, ja que transportava
una càrrega que contenia ceràmica grega, plats, àmfores per transportar vi i molins de
pedra per moldre cereals, entre d’altres objectes”.
(Traducció i adaptació de la notícia del diari “El Mundo/El Dia de Baleares” de l’11.11.02)
Qüestions:
- Feu un resum del text.
- Explicau per què són importants les excavacions arqueològiques.
- Quines altres civilitzacions mediterrànies varen influir sobre la cultura
talaiòtica?. Com es manifesten aquestes influències?.

Bibliografia bàsica
- Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i història, Mallorca, Ed. Moll,
1998.
- Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i cultura, Mallorca, Ed. Moll,
1985.
- Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.
- Atles de les Illes Balears. Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports,
Edicions Cort, 1995.
- Autors diversos: Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes Balears-
Edicions Documenta Balear, 2000.
- Autors diversos: Història de Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, Vol. I, 1982.
- Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca, Ed. Moll,
1998.
- Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana,
Vol. 1, 1996.