Any XXXI 4t trimestre 2015 Núm 124 Preu 1€

LLEGENDA ÀURIA beat giliet de voràgine (fl orejacs)
Santa Teresa de Jesús, femenina eminència
A la capçalera de l’església de Sant Martí de la Morana, a l’esquerra del patró de la parròquia, trobem
l’efígie de qui en vida rebé el nom de Teresa de Cepeda y Ahumada i que és venerada com Santa
Teresa de Jesús. La veiem vestida amb l’hàbit de carmelita, portant un llibre obert a la mà esquerra,
una ploma d’escriure a la dreta, i el rostre alçat, amb la mirada cap al Cel, cercant la inspiració (a
voltes aquesta inspiració ve representada per
un colom, tot i que aquí no hi és).
Teresa va néixer l’any 1515 al llogaret de
Gotarrendura, Àvila, dins una família de
conversos. D’esperit inquiet, des de la primera
infància s’aficionà a llegir llibres de cavalleria,
poesia i vides de sants, d’on va treure la voluntat
de marxar a les terres dels moros a guanyar la
palma del martiri. Més d’un cop els seus pares
van haver de sortir a cercar-la perquè havia fugit
camí de la moreria. Finalment, amb 19 anys, una
d’aquestes escapades la van portar al convent
carmelita d’Àvila, on va ingressar per vestir-se
els hàbits, tot i l’oposició familiar.
Al convent passà una llarga temporada
convalescent d’una malaltia, temps que va
aprofitar per aprofundir en la seva passió
lectora. Tractats de mística i espiritualitat
van emplenar els seus dies de llit, quan van
començar a sovintejar-li episodis d’èxtasis
místics i sobrenaturals que la van portar a
creure que patia una possessió diabòlica. Per
combatre-ho, procedí a mortificar-se el cos,
fins que Francesc de Borja -qui també s’elevaria
anys més tard als altars-, la convencé que aquell
patiment de cos no conduïa enlloc i que havia
de fer-hi front amb les armes de l’espiritualitat.
Així, asserenada, va canviar el diagnòstic i es
va convèncer que era el mateix Jesucrist qui
inspirava els seus èxtasis.
Tot i que les inspiracions la van acompanyar
la resta de la vida, va emprendre una vida
exemplar de pregària que va servir d’exemple a
les seves germanes de clausura. Entossudida a
retornar l’orde del Carmel a la pobresa, el rigor
i l’espiritualitat originàries, va impulsar-ne
la reforma i va fundar l’orde de les carmelites
descalces, d’una extrema pobresa aital que va
generar un escàndol sense precedents. Al primer
dels convents, San José de Ávila, en seguiren
molts més, estenent també l’orde descalça al
Carmel masculí. L’oposició del capítol carmelità
i les resistències de les autoritats, la van portar
fins i tot a ser processada per la Inquisició,
tot i que la intervenció del propi rei Felip II va
aconseguir al sobreseïment de les actuacions.
pàgina 6