Any XXXI 4t trimestre 2015 Núm 124 Preu 1€

Va morir l’octubre de 1582, durant un dels seus
innumerables viatges per Castella. El seu cos,
incorrupte, es conserva al convent d’Alba de
Torres, llevat un seguit de restes momificades
(el peu dret, la mandíbula, la mà esquerra,
diversos dits i el braç), que foren repartides en
diversos reliquiaris. Especialment famosa fou
la mà esquerra, que el dictador Franco tenia
sempre a la capçalera del seu llit, o el braç dret,
que l’any 1963 protagonitzà un rocambolesc
pelegrinatge que faria parada, un 31 de març,
a Sanaüja.
L’any 1622 fou canonitzada, juntament amb
Isidro, el patró de la pagesia castellana, i els tres
grans reformadors, Ignasi de Loiola, Felip Neri
i Francesc Xavier. Des d’aleshores, el seu culte
s’estengué arreu de la geografia hispànica,
arribant també a l’altar de Sant Martí de la
Morana.
“Vivo sin vivir en mi, y tan alta vida espero, que
muero porque no muero” es llegeix al llibre obert
la representació de la Santa a Sant Martí, i
“llibre sou que mai no es tanca; qui llegeix en eixes
planes, pels camins del cel s’embranca”, li canten
els goigs. Per tot això, no podia ser altra cosa
que patrona dels escriptors catòlics; tot i que,
ben pensat, també ho podria ser dels lectors de
Pablo Coelho i de Jorge Bucay, a qui Déu Nostre
Senyor algun dia haurà de perdonar, no sense
abans exigir dejuni, mortificació i penitència.
BESTIOLES jordi roca (torrefeta)
PROBLEMA D’ESCACS
vicenç prat baqué (sedó)
Aquesta interessant
posició correspon a la
partida Bellón-García
(Cienfuegos, 1976).
Amb unes peces ben
coordinades, les negres
en van tenir prou amb
una jugada per a decantar
la balança al seu favor.
Com guanyen les negres?
pàgina 7