29DCAT

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Protagonistes Queralt Riera Autora i directora
NACIONAL. Planes 18 i 19
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1,20€
DIJOUS · 29 d’octubre del 2020. Any XLV. Núm. 15527 - AVUI / Any XLII. Núm. 14397 - EL PUNT
NACIONAL P4-9
Detinguts 21 empresaris, polítics i funcionaris relacionats amb el procés
Són acusats de malversació, prevaricació, blanqueig i tràfic d’influències
Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler i Josep Ll. Alay, entre els arrestats
Agents de la Guàrdia Civil, ahir, a la seu de l’empresa Events, a Igualada. Al centre de la imatge, l’alcalde, Marc Castells ■ EFE
Nova ofensiva de la Guàrdia Civil
La fiscalia no
presentarà
recurs contra
l’absolució
de Trapero
El ministeri públic
considera que la
impugnació estaria
condemnada al fracàs
NACIONAL. Plana 12
Un dia en
el tercer
grau de
Bassa
No podrà sortir
quan el fiscal
presenti recurs
NACIONAL. Planes 10 i 11
Victòria del
Barça contra
la Juve per
estrenar el
canvi de cicle
L’equip obvia el desori
de la junta directiva i
completa un partit
solvent a Torí (0-2)
180177-1220150Q

2 |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
PUNT DE VISTA
El Punt Avui expressa la seva opinió únicament
en els editorials. Els articles firmats exposen les
opinions dels seus autors.
Conselldelectors:
Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial
i els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.
Keep calm
Toni Brosa
Era una crisi
institucional
J
osep Maria Bartomeu
plega i és una
bona notícia per al
Barça, perquè si alguna
cosa necessita ara i
fa temps el club és girar
full i fixar un nou rumb. En el seu comiat
es va amagar darrere la salut pública,
en va culpar la Generalitat i va reivindicar
el seu mandat. És humà, però
s’oblida d’explicar la realitat. No plega
per evitar el risc sanitari d’una votació
–que és perfectament controlable–, ni
plega perquè la Generalitat vulgui avançar
tres mesos les eleccions al Barça.
Plega perquè no es vol sotmetre al vot
de censura. Plega perquè tenia tots els
números per perdre’l. Plega perquè no
vol ser recordat com el primer (únic)
president destituït pels seus consocis.
Plega per la pressió social del barcelonisme.
Plega, és clar, perquè no era una
crisi esportiva, sinó institucional. En 25
minuts de discurs, el president es va
oblidar d’esmentar els 20.000 socis
que es van mobilitzar malgrat la pandèmia
per forçar el vot de censura. Es va
oblidar de les mocadorades que va
veure al Camp Nou en els últims partits
amb públic al Camp Nou. Es va oblidar
d’admetre que la massa social està indignada
amb la gestió esportiva erràtica
i fracassada que va convertir el Barça
del triplet del 2015 en el Barça del
2-8 del 2020 a pesar de gastar-se mil
milions en fitxatges. Es va oblidar d’esmentar
que Messi no el pot veure perquè
el va trair i la resta del vestidor no hi
confia arran del Barçagate. Es va oblidar
de les dues condemnes al Barça, es
va oblidar que ha duplicat el deute del
club. Es va oblidar de moltes coses. El
seu barcelonisme i el seu esforç mereixen
respecte, però la seva gestió és per
oblidar.
EDITORIAL
La repressió no s’atura
La foto
El mateix dia que es fa pública
la bona notícia que la fiscalia
no recorrerà contra l’absolució del
major Trapero i l’exdirecció d’Interior,
es desferma una macrooperació de la
Guàrdia Civil contra ciutadans compromesos
amb la causa independentista,
suposadament a la recerca del
finançament del president Puigdemont
a l’exili, i del procés, en general.
Arribats a aquest punt, ja no és possible
pensar que la coincidència és una
casualitat. En tot cas, el que és evident
és que, el mateix dia que es dona
per ferma una sentència que exonera
el cap de la policia catalana de formar
part de l’engranatge per a la celebració
del referèndum de l’1 d’octubre, es
filtra, per exemple, que la Guàrdia Civil
sosté que Rússia volia enviar
10.000 soldats a Catalunya la tardor
del 2017. I que sospites com aquesta,
entre moltes altres tant o més rocambolesques,
que s’hauran d’anar
aclarint, són les que han provocat la
mobilització de centenars d’agents
per practicar 21 detencions i fer 31 escorcolls
arreu del país, tots relacionats
amb persones afins a l’independentisme.
No seria la primera vegada,
ni la segona, que, avisada abans la
premsa amiga, una operació policial
d’unes dimensions absolutament
desproporcionades, com si es perseguissin
els terroristes més perillosos,
acaba amb no res des del punt de vista
judicial, la qual cosa no és d’estranyar
tenint en compte com fa els
Els restauradors, encesos. Mig miler de treballadors del gremi de la restauració i
l’hostaleria van protestar ahir a la plaça Sant Jaume. Van llançar petards, pots de fum i ous ■ ACN
seus informes la Guàrdia Civil, tal
com queda provat en la sentència absolutòria
del major Trapero. El problema
és que, com també ha passat en
ocasions anteriors, la presumpció de
culpabilitat ja ha caigut sobre els investigats,
als quals els poden venir
mesos, si no són anys, de pagar la pena,
encara que, al capdavall, siguin
absolts o ni tan sols jutjats. La repressió
no s’atura i, quan hi ha un símptoma
que es rebaixa un grau la bel·ligerància
d’un dels estaments més belligerants
contra l’independentisme
–la fiscalia–, es desencadena una
operació espectacular contra persones
de la societat civil, la majoria empresaris,
en relació amb Puigdemont.
No és casualitat.
La frase del dia
Quim Torra
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
“En plena pandèmia
ens tornem a trobar que
l’Estat dialoga en forma
de detencions, és una
aberració. Els esforços,
per salvar vides”
De set en set
Són molts els que sembla que s’han
posat d’acord per reclamar que,
quan aquesta pandèmia estigui
controlada, els entrenaments i els partits
de futbol de formació es mantinguin
a porta tancada, sense pares i mares
a la graderia. Són, puc sospitar, persones
que no es veurien directament
afectades si la demanda prosperés. Per
circumstàncies de la vida, m’he empassat
desenes d’enfrontaments de futbol
de base –encara ara recorro els camps
del país–, així que sé, els ho asseguro,
quin pa s’hi dona. I no seré jo qui negui
que és terreny adobat per als hooligans
i per als pares frustrats que projecten
en el seu fill el Messi que ells no van po-
Futbol sense
pares
Sara Muñoz
der ser. Però també he trobat, i trobo,
una gran majoria de pares i mares que
exerceixen la mateixa funció que
aquells que fan costat al fill o filla durant
una competició d’esgrima o una
exhibició de dansa: acompanyen, animen
i, al final, aplaudeixen propis i estranys.
Més enllà del debat de quants fanàtics
per metre quadrat reuneix cada activitat
protagonitzada per menors, considero
que aquest fre a l’antiga normalitat
és una oportunitat d’or per analitzar
la pressió que els pares exercim sobre
els fills i filles. Recordo una entrevista
a un psicòleg de l’esport en què
m’explicava el cas d’un nen d’uns dotze
anys que s’havia autolesionat el dit de
la mà per evitar uns campionats d’Espanya
de bàsquet. El motiu de tal barbaritat?
No podia suportar un dia més
l’assetjament del seu pare. Els entrenadors
i els responsables dels clubs disposen
ara d’una ocasió magnífica per analitzar
el comportament de la canalla
quan no tenen els pares a tocar. I seria
un greu error renunciar a un debat que
s’ha de saldar amb la correcció, o almenys
l’intent, de tot allò que allunya
els menors del gaudi d’una afició. Perquè
limitar-nos a vetar l’entrada de pares
i mares a una instal·lació seria com
posar-nos una bena als ulls de la dimensió
d’un estadi.

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
| Punt de Vista | 3
HERMES COMUNICACIONS SA
President Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard
Villacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:
Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.
Edita: Hermes Comunicacions SA
http://www.elpuntavui.cat
972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona
Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: Toni
Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón
(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins
(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).
“E “Hi havia 10.000
soldats russos
disposats a venir a
Catalunya, diu la
Guàrdia Civil...
l Tribunal (Suprem) ha valorat
les proves practicades
d’acord a la seva consciència i
lleial saber i entendre i ho ha fonamentat
d’una manera clara i precisa en cadascun
dels punts objecte de debat.”
Amb aquesta complicada prosa, la fiscalia
de l’Audiencia Nacional explicava
ahir que havia renunciat a presentar recurs
contra la sentència que ha absolt
el major del Mossos, Josep Lluís Trapero,
i la direcció del cos, pels fets de setembre
i octubre del 2017. La fiscalia,
doncs, no només renunciava, sinó que
també elogiava la feina feta pel tribunal,
és a dir, desmuntava les tesis i especulacions
que havien ordit el coronel
de la Guàrdia Civil i coordinador dels
tres cossos policials contra l’1-O, Diego
Pérez de los Cobos, i el tinent coronel i
instructor dels informes contra el procés,
Daniel Baena.
El mateix dia que passava això, la
C
A la tres.
On són les proves?
De reüll.Anna Balcells
No dimitirà
ningú?
om no podia ser d’altra manera, el ministre Salvador
Illa ha acabat acceptant que es va equivocar
assistint al sarau muntat per Pedro J., dilluns al Casino
de Madrid. Una multitudinària entrega de premis en ple
estat d’alarma, amb presència de membres de l’elit
política i empresarial, com ara Florentino Pérez, Pablo
Casado, Inés Arrimadas i tres ministres més a part del
de Sanitat. Illa ha fet el que havia de fer tot i que forçat
per una interpel·lació parlamentària, i amb una
explicació que, en lloc d’arreglar les
Illa admet ara
que es va
equivocar
anant a la
festa de
Pedro J.
coses, encara les espatlla més. Diu
que va estar a l’acte “el temps
estrictament necessari” per
“acompanyar” un dels premiats, les
forces armades. El ministre de
Sanitat s’ha de dedicar ara a
acomboiar els militars? Ja no és
només que menyspreïn els
ciutadans fent allò que prohibeixen
als altres, que ignorin els sacrificis de tanta gent
assistint a un acte social tan prescindible en temps de
pandèmia com és l’entrega de premis d’un mitjà privat.
És que a més ho intentin justificar, com va fer la
portaveu Montero, dient que l’acte reunia totes les
garanties sanitàries. Es pensen que aquest és un
argument que calmarà la indignació? No veuen el mal
que fan? Qui els assessora? En quin món viuen? No
dimitirà ningú?
Joan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat
Guàrdia Civil llençava una altra operació
de represàlia contra l’independentisme,
una operació basada, de nou, en
informes de Baena. I què diuen aquests
informes: doncs coses tan surrealistes
com que s’havia aconseguit el suport de
10.000 soldats russos (si el Kremlin hagués
estat mai rere el procés, ja seríem
independents...) i que un dels detinguts
ho és perquè desviaria fons de les subvencions
que reben les seves empreses
per afirmar, just en la frase següent,
Les cares de la notícia
-+=
-+=
-+=
MINISTRE DE SANITAT
Salvador Illa
Disculpa insuficient
És tan tèbia la disculpa del ministre per haver trencat
les normes que ell mateix imposa per aturar la pandèmia,
que sembla que se’n foti. “Els ciutadans tenen
raó”, ha dit, i s’ha quedat tan tranquil. I a continuar
dictant restriccions perquè les compleixin els altres.
CANTANT
que tampoc se sap si hi ha subvencions
i que caldria confirmar-ho. I, qui dia
passa, any empeny.
A primera hora, però, la Guàrdia Civil
va fer la seva habitual operació de
propaganda, comprada, com sempre,
acríticament per la majoria de mitjans.
Era una operació contra l’entorn de
Carles Puigdemont i els empresaris que
van sufragar el Tsunami Democràtic.
Després, en la nota de premsa, ni una
ratlla sobre això. Oficialment, una operació
per una requalificació urbanística
d’una escola que presenta dubtes. De
nou, doncs, despesa innecessària dels
fons de tots, com en la detenció de Tamara
Carrasco? Vistos els precedents,
haurem d’esperar a veure quines proves
(sí, proves, allò que determina culpabilitats
en un cas judicial) té la Benemérita
per continuar judicialitzant el
procés, allò que, segons Pedro Sánchez,
no està passant pas.
Joan Miquel Olivé
Un desafiament musical
El músic Joan Miquel Oliver ha estrenat en societat el
seu darrer projecte musical: Aventures de la nota La.
És un atreviment musical, ja que el músic ha prescindit
de la veu i ofereix als seus seguidors un viatge instrumental
sense la força de les seves lletres peculiars.
MINISTRA D’ECONOMIA DEL GOVERN ESPANYOL
María Jesús Montero
Un altre incompliment
Sísif
Jordi
Soler
Els pressupostos de l’Estat tornen a incomplir la disposició
de l’Estatut que obliga a invertir a Catalunya el
pes que representa la seva economia dins l’Estat. S’hi
preveu una despesa del 16,5%, i no del 19% com correspondria
pel PIB.
El lector escriu
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades
personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de
telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,
cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui es
reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran
cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos
s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat
El barri de la Salut,
un nom irònic
b La situació que vivim els veïns al
barri de la Salut és denunciable. Des
d’un circ turístic (és davant de l’entrada
principal del Park Güell) fins a
constants invasions de taxistes, fa
anys que patim. Però vull denunciar
un altre fet. Per als qui no la coneguin,
és una zona molt escarpada, prou per
fer suar qualsevol que s’hi endinsi.
Amb una població majoritàriament
anciana, només disposem d’un sol
autobús de barri els caps de setmana,
que passa cada tres quarts d’hora.
Jo rai, soc estudiant i ho puc suportar,
però la meva àvia, de 87 anys,
es veu forçada a regir-se per uns horaris
limitats que molt sovint no es
compleixen (no es pot negar que els
horaris d’autobús a Barcelona són
imprecisos). La gent gran també es
mereix sortir de casa, siguem més
sensibles en funció d’on viuen.
FERRAN GONZÁLEZ
Barcelona
S’han d’exigir
responsabilitats
b Qui exigeix responsabilitats penals
al coronel Diego Pérez de los Cobos i
al tinent coronel Daniel Baena, un
com a acusador i l’altre com a relator
i alhora investigador d’uns fets inexistents,
mentint, prevaricant i falsejant
documentació per l’odi a causa d’un
fracàs que va ser la riota del món, les
urnes del misteri? Si els fiscals fossin
responsables del càrrec que desenvolupen,
igual que els jutges, els imputarien
com a farsants impropis de
portar un uniforme que degraden.
Però entre ells es protegeixen, tu em
passes informació i jo et promociono,
si més no et dono ales en les teves investigacions
i te les recompenso. Quina
cara deuen fer aquests personatges
davant d’una sentència que els
degrada com a persones i els desqualifica
com a agents de l’ordre
quan moralment els incapacita per al
càrrec que ostenten.
PERE MANUEL GIRALT PRAT
Sant Just Desvern (Baix Llobregat)
Fins quan?
b Davant el panorama polític tan poc
encoratjador que estem vivim, en
què ningú diu tota la veritat i tots neguen
estar mentint, molts ciutadans
no deixem de preguntar-nos: “Fins
quan?” Si bé és sabut que en temps
de crisi es requereix més que mai
una acció conjunta, el cas és que tornem
a constatar com uns i altres segueixen
remant en favor dels seus interessos
i rèdits polítics.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
Granollers (Vallès Oriental)

4 |
L’acusació sosté
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Nacional
La fiscalia no
apel·larà contra
la sentència
del cas Trapero
que una apel·lació
a la resolució de
l’Audiencia Nacional
no té recorregut
El dia a
dia de
l’exconsellera
Dolors Bassa
Un recorregut per
la seva activitat
diària, marcada
pel tercer grau
penitenciari
POLÍTICA OPERACIÓ CONTRA L’INDEPENDENTISME
Nova operació contra
l’independentisme
CAUSA Un jutge de Barcelona ordena a la Guàrdia Civil la detenció de 21 persones, entre empresaris,
polítics i funcionaris, acusats de malversació de fons i blanqueig relacionats amb el procés i Tsunami
Democràtic ACCIÓ S’hi afirma que “Rússia hauria donat suport a Puigdemont amb 10.000 soldats”
Mayte Piulachs
Nova operació contra l’independentisme
català. La
Guàrdia Civil, sota les ordres
del titular del jutjat
d’instrucció número 1 de
Barcelona, va realitzar
ahir 31 escorcolls en vuit
partits judicials i 21 detencions,
d’empresaris, polítics
i funcionaris relacionats
amb el procés d’independència
de Catalunya,
als quals s’acusa dels delictes
de malversació de fons
públic, prevaricació, blanqueig
de capitals i tràfic
d’influències en diferents
accions, com ara tenir el
suport del govern rus de
Putin, que li donava
“10.000 soldats” si el president
Puigdemont declarava
la independència la
tardor del 2017; sumat a
una “estratègia de comunicació
de desinformació i
desestabilització” a les
xarxes socials, amb el suport
de Julian Assange i
Edward Snowden, fins a
adjudicacions sospitoses,
una d’aquestes a l’Ajuntament
de Cabrera de Mar a
Villa Bugatti, o a l’Ajuntament
de Calella, on només
es van demanar expedients
sense detencions.
Representants de partits i
de la societat civil van sortir
a les places contra “la
repressió” al moviment independentista
català.
En l’operació, batejada
com a Volhol (ciutat russa
i nom de la batalla de l’Alemanya
nazi amb el suport
de la Divisió Blava), es van
detenir: l’exconseller
d’ERC Xavier Vendrell;
l’empresari Oriol Soler,
BARCELONA —————————————————————————————————
La Guàrdia Civil també va detenir
ahir Josep Campmajó,
un popular comerciant i activista
cultural vinculat a la plataforma
Girona Vota. La
Guàrdia Civil se’l va endur a
mig matí del seu domicili del
carrer de Santa Eugènia de
Girona, després d’un escorcoll,
i va quedar en llibertat a
La xifra
3
milions d’euros en subvencions
i contractes del 2016 al
2020, adjudicats a Oriol Soler,
es vol revisar ara en la causa.
la tarda, després d’acollir-se
al seu dret a no declarar. Inicialment,
és acusat de desordres
públics, sense detallar
cap acció concreta de mobilitzacions
i per la seva relació
amb Xavier Vendrell i els seus
treballs a Villa Bugatti.
Campmajó havia estat
president de l’Associació de
vinculat a Tsunami Democràtic
(que també investiga
l’Audiencia Nacional) i
que va quedar retingut a la
comandància de la Guàrdia
Civil a la Travessera de
Gràcia de Barcelona; l’exalt
càrrec de CDC David
Madí, amb escorcolls que
es van perllongar entrada
la nit; el cap de l’oficina de
Puigdemont, l’historiador
Josep Lluís Alay, que va
quedar en llibertat hores
després, i van requisar-li el
mòbil; Antoni Fusté i Roc
Aguilera, de l’empresa
Events, a Igualada, que
munta els escenaris de les
entitats sobiranistes i de
partits; Xavier Vinyals,
president de la Plataforma
ProSeleccions Esportives
Catalanes, segons va precisar
el seu advocat, Sergi
Blàzquez. També van ser
detinguts l’alcalde de Cabrera
de Mar, Jordi Mir
(JxCat), en llibertat ahir a
la nit, a més de l’arquitecte,
Ramon Vilà, i el regidor
d’Urbanisme, Enric Mir
(ERC), que va quedar-hi
detingut. Una desena de
detinguts passarà a disposició
judicial divendres, segons
fonts del TSJC.
En una de les resolucions,
el magistrat Joaquín
Aguirre exposa que
aquesta peça ha estat secreta
durant un any i mig i
neix de la investigació sobre
malversacions de fons
públics a la Diputació de
Barcelona, iniciada el
2016, sobre subvencions a
entitats vinculades a l’extinta
Convergència: l’associació
Igman i la Fundació
Catmón, que presideix
Víctor Terradellas, exresponsables
de relacions internacionals
de CDC. És
precisament arran d’una
conversa telefònica que
Terrades manté amb Xavier
Vendrell (ERC), del
maig del 2018, que la policia
judicial, dirigida pel tinent
coronel de la Guàrdia
Civil Daniel Baena, confecciona
una causa de suposades
accions que poden
ser constitutives de
blanqueig de capitals, i
que el jutge Aguirre valida
i permet els escorcolls i les
detencions, que li van demanar
fa una setmana.
Un dels principals indicis
de criminalitat s’indica
que és una conversa del 16
de maig del 2018 entre
Vendrell i Terradellas, que
aquest darrer guarda al
seu mòbil i de la qual se
sosté que té un paper
“d’interlocutor amb Rússia”.
S’hi afegeix que Vendrell
hauria suggerit a David
Madí comentar a Xavier
Vinyals, relacionat
amb Puigdemont, d’impulsar
una plataforma de
criptomonedes amb la Generalitat,
“per garantir
l’estabilitat financera i evitar
el control de l’Estat”.
En la suposada trama
russa, s’hi precisa que Terradellas
acumulava cinc
mesos de delegat amb un
grup rus, creat en l’època
de Gorbatxov pel desenvolupament
d’aquesta plataforma,
i havia de viatjar-hi
el 28 de maig del 2018, però
va ser detingut per
aquesta operació de la Diputació.
S’hi afegeix que
Terradellas va explicar a
Un comerciant i activista de Girona, per desordres
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Comerciants del Mercat del
Lleó de Girona, havia publicat
fins fa uns mesos articles
d’opinió al Diari de Girona i és
un participant habitual de
tertúlies radiofòniques. L’any
2009 va guanyar el premi Casero
de narrativa curta amb
un relat titulat Olor de violetes.
■ RAMÓN ESTEBAN
Vendrell que el cap del
grup rus (que la resolució
no identifica) havia ofert
el dia 24 d’octubre del
2017, tres dies abans de la
DUI, a Puigdemont “disposar
de 10.000 soltats i
pagar tot el deute català,
però l’expresident es va
cagar a les calces”. S’hi
sosté que “el grup rus volia
fer de Catalunya un país
com Suïssa”, sense cap
més detall. I, s’hi dedueix,
sense més ni més, que “la
tardor del 2017 Rússia
hauria ofert suport a Puigdemont
si hagués declarat
la independència fins al
punt d’haver traslladat a
Catalunya 10.000 soldats”.
I s’hi sosté: “D’haver
acceptat, probablement,
els esdeveniments haurien
estat tràgics i haurien
desencadenat un conflicte
armat amb un nombre incert
de víctimes mortals.”
Pel que fa a la “guerra
comunicativa”, s’informa
de la reunió de l’empresari
Oriol Soler amb Snowden,
conegut, també s’hi cita
l’empresari Jaume Roures,
i que amb Madí i
Vendrell volien “desviar
fons i enriquir-se” amb la
causa independentista.
De Soler s’hi detalla que
ha obtingut 3 milions d’euros
en contractes, dels
quals s’admet que “s’hauria
de verificar amb els
expedients administratius”
si hi ha alguna irregularitat.
Benet Salellas, advocat
de Soler, va denunciar
que “novament una
investigació contra els defensors
del dret a l’autodeterminació
és prospectiva”
i el que s’hi diu, “kafkià”.
■
Agents de la Guàrdia
Civil, en els escorcolls
de l’empresa Events a
Igualada, i amb el
comerciant gironí
detingut, a sota,
ahir ■ QUIQUE GARCIA /
EFE / ACN

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020 | Nacional | 5
L’APUNT
La justícia es posa
davant del mirall
Francesc Espiga
Aquest és un país on les sentències, absolutòries o
condemnatòries, són instantànies. Allò de la prudència
en l’anàlisi, i no parlem ja del respecte per la presumpció
d’innocència, no casa bé amb els debats arrauxats
que es porten. Ara bé, la justícia espanyola fa
tots els esforços imaginables per convertir-se en sospitosa
a ulls del món. Només cal recordar, perquè con-
vé fer-ho, la col·lecció de detencions, registres i operacions
contra l’independentisme que han acabat absolutament
en res. I això alimenta el descrèdit. Per tant
serà el temps, i només el temps, qui dirà quin recorregut
té la causa engegada ahir. Però referències com
les que es fa la investigació a conxorxes russes esotèriques,
ja són un tret al peu a la seva credibilitat.
Les frases de
la resolució
del jutge
❝ ❝
Hi ha un tràfic
d’influències
de David Madí a
alts càrrecs del
Departament
de Territori
Els investigats
van desviar fons
públics per
lucrar-se
amb la causa
independentista
L’ambaixada
russa se’n fot
a Twitter
—————————————————————————————————
“Ull: la informació apareguda
en els mitjans espanyols sobre
l’arribada de 10.000 soldats
russos a Catalunya està
incompleta”, va piular ahir
amb ironia l’ambaixada de
Rússia a Espanya. I va afegirhi:
“Fa falta afegir dos zeros
més al nombre de soltats, i el
més impactant de tota
aquesta conspiració: les tropes
haurien de ser transportades
per avions Mosca i Xato
acoblats a Catalunya durant
la Guerra Civil i amagats en
un lloc segur de la serra catalana
fins a rebre a través
d’aquestes publicacions
l’odre xifrada d’actuar.” Les
xarxes socials també es van
omplir d’imatges d’humor de
Puigdemont i Putin o de la
plaça Sant Jaume plena amb
banderes roges amb el martell
i la falç al mig.
❝ Van fer una
estratègia de
desestabilització
en què hauria
participat el
Kremlin
❝ No hi ha
justificada la
subvenció a la
plataforma de
Vinyals de
828.093 euros
❝ Oriol Soler està
a les ordres de
Vendrell, i seria
un dels ideòlegs
del procés i
cervell a l’ombra
❝ El 2017, Rússia
hauria ofert
suport a
Puigdemont,
amb 10.000
soldats
❝ L’alcalde de
Cabrera i el
regidor estan
implicats en la
requalificació
de Villa Bugatti
❝Xavier Vendrell
afirma que
Puigdemont li va
dir que s’havia
de fer president
Pedro Sánchez

6 | Nacional |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
POLÍTICA OPERACIÓ CONTRA L’INDEPENDENTISME
Les frases
—————————————————————————————————
“Plantem cara d’una
vegada a l’Estat, tenim
la força que ens heu
donat la gent i l’hem
d’exercir on sigui”
Quim Torra
131È PRESIDENT DE LA GENERALITAT
—————————————————————————————————
“Massa sovint hem
vist operacions
similars i acusacions
gravíssimes que han
acabat en no res”
Meritxell Budó
PORTAVEU DEL GOVERN
Representants del govern, dels partits i de les entitats independentistes van rebutjar a la plaça de Sant Jaume la nova operació policial ■ JOSEP LOSADA
L’independentisme busca la
unitat contra la repressió
aEl govern, partits i entitats reclamen en una protesta unitària plantar cara junts a la “causa general”
però mostren diferències a Artadi lamenta que el diàleg “no serveix” i Vilalta és escridassada
Òscar Palau
BARCELONA
La nova operació policial
d’ahir al matí contra l’independentisme
va provocar
una altra onada d’indignació
que partits i entitats
van voler canalitzar amb la
convocatòria a corre-cuita,
a càrrec d’Òmnium,
d’un acte de rebuig al migdia
a la plaça de Sant Jaume
de Barcelona, per mostrar
la unitat del moviment
contra la repressió,
tot i que a l’hora de la veritat
es va aconseguir només
a mitges i es van evidenciar
diferències en els discursos.
Això sí, es va consensuar
el breu manifest
llegit al principi, que va exigir
la llibertat immediata
dels detinguts i va denunciar
que els escorcolls i les
detencions d’ahir “contra
ciutadans innocents”
s’emmarquen en la “causa
política contra l’independentisme”
i només busquen
limitar els drets fonamentals
i “utilitzar la por
per perseguir la dissidència
política”. Secundada
pel vicepresident Pere
Aragonès, la consellera de
la Presidència i portaveu
del govern, Meritxell Budó,
va denunciar la “nova mesura
de repressió perpetrada
contra l’independentisme”,
si bé es declarava partidària
d’esperar les acusacions
concretes que es fan
per veure les mesures que
el govern pot prendre “en
un futur immediat”. “Cridem
a la calma i al respecte
per la presumpció d’innocència”,
va proclamar, entretant.
A més d’ells, a la protesta
no va faltar el president
inhabilitat, Quim Torra; el
vicepresident primer del
Parlament, Josep Costa, i
diversos diputats i dirigents
de JxCat, ERC, la
CUP, Demòcrates i el PDe-
CAT, a més de la presidenta
de l’ANC, Elisenda Paluzie,
i el vicepresident d’Òmnium,
Marcel Mauri. També
s’hi van afegir unes 200
persones, entre les quals
els organitzadors van repartir
cartells amb el lema
“Prou repressió: Independència”,
si bé en principi
estava pensat com un acte
sobretot per als mitjans a
causa de les restriccions de
la pandèmia, perquè les
mobilitzacions populars es
van fer al vespre.
Tots els parlaments van
coincidir a condemnar la
nova “onada repressiva” de
l’Estat, en la necessitat de
fer-hi front des de la unitat i
en la república com a única
sortida, amb l’amnistia i
l’autodeterminació com a
mínims comuns denominadors.
Això sí, tots van ficar-hi
cullerada pròpia, tenint
en compte que som a
les portes d’unes eleccions.
Torra va lamentar que l’Estat
espanyol “no té altra
manera de dialogar que
amb repressió”, i la portaveu
de JxCat, Elsa Artadi,
encara va ser més contundent
en recordar que “res
no ha canviat” amb el nou
govern espanyol i que fets
com el d’ahir demostren
que “la taula de diàleg que
es va inventar Pedro Sánchez
no serveix ni per posar
fi al conflicte polític ni
per per posar fi a la repressió”.
La seva homòloga a
ERC, Marta Vilalta, que
precisament forma part
d’aquesta taula i que va
parlar tot seguit, va ser escridassada
per una part
dels assistents, que li van
cridar “Fora el diàleg!” i
“Unitat!” “Hem d’estar
units, i tant que sí, i entendre
que l’adversari no és
cap altre independentista...
O anem tots junts o no
ens en sortirem”, es va defensar,
visiblement tensa.
És clar que fins i tot el diputat
de Demòcrates Toni
Castellà, company encara
al grup republicà del Parlament,
també va donar per
“fracassat” el diàleg i la renúncia
a la confrontació. El
cupaire Carles Riera va denunciar
que es vulgui fer
creure que l’independentisme
“és una organització
criminal”, quan és “radicalment
democràtica”, i va receptar
ara mobilització,
unitat i exercici de l’autodeterminació.
El president
del PDeCAT, David Bonvehí,
va destacar la importància
que “totes les organitzacions
i tots els matisos” de
l’independentisme tornessin
a fer un acte conjunt.
“Només des de la unitat i diversitat
de l’independentisme
ho tirarem endavant”,
va sentenciar. Mauri,
pel seu cantó, va denunciar
que la persecució és
“l’únic projecte polític” que
espera els independentistes
a l’Estat, i va instar a
“tornar a demostrar” que
tenen un projecte guanyador
per sortir-ne. “No ens
enganyem, és per estar
vinculats al moviment independentista
que els persegueixen
i els han detingut”,
va subratllar Paluzie
sobre els acusats.
A Twitter, només saberse
l’operació l’expresident
Carles Puigdemont va denunciar
la nova “urpada repressora”
contra la dissidència
política, i va demanar
l’immediat alliberament
dels detinguts, inclòs
el cap de la seva oficina, Josep
Lluís Alay. “Intenten la
mort política i civil de l’independentisme
perquè
tres anys després de la declaració
d’independència
continuem lluitant per una
causa justa i democràtica.
No se n’han sortit, i no se’n
sortiran.” Des de la presó,
l’exvicepresident Oriol
Junqueras també va denunciar:
“La repressió contra
l’independentisme no
té aturador. Les nostres
conviccions i determinació,
tampoc. No defallirem”.
■
Les frases
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“L’únic projecte polític
que té l’Estat per a
l’independentisme és
la persecució política i
ideològica”
Marcel Mauri
VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM
“Cal unitat davant de
la repressió, aquesta
no s’acabarà fins que
no hi hagi
independència”
Elisenda Paluzie
PRESIDENTA DE L’ANC
“Aquesta nova onada
repressiva passa sota
el govern de Sánchez i
Iglesias, demostra que
res no ha canviat”
Elsa Artadi
PORTAVEU DE JXCAT
“Més convençuts que
mai en la solució per
plantar cara a la
repressió: amnistia i
autodeterminació!”
Marta Vilalta
PORTAVEU D’ERC
“L’únic camí és exercir
l’autodeterminació,
guanyar la
independència i
amnistia per a tots”
Carles Riera
DIPUTAT DE LA CUP
“Davant la via
unilateral de la
repressió només
queda la via unilateral
de la independència”
Antoni Castellà
DIPUTAT DE DEMÒCRATES

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020 | Nacional | 7
POLÍTICA OPERACIÓ CONTRA L’INDEPENDENTISME
Mobilització
ciutadana per
denunciar la
repressió
aConcentracions de protesta per les
noves detencions d’independentistes
Redacció
BARCELONA/IGUALADA
Centenars de persones
van manifestar-se ahir al
vespre en concentracions
organitzades en diverses
ciutats del país, com a senyal
de protesta per les detencions
d’independentistes
efectuades al llarg del
dia per la Guàrdia Civil en
el marc de l’operació Volhov.
A Igualada, on durant
el matí s’havien fet tres detencions,
la concentració
va dur-se a terme a la plaça
de l’Ajuntament. Durant
l’acte, el vicepresident
d’Òmnium, Marcel Mauri,
va lamentar que “ser independentista
a l’Estat comporta
acabar a la presó”.
Mauri va estar acompanyat
de la vicepresidenta
de l’entitat, Marina Llansana,
que és parella d’un
dels detinguts, Oriol Soler.
A Barcelona es va fer
una de les concentracions
centrals de la mobilització
conjunta. Els manifestants
van reclamar “una
resposta unitària independentista”
i també “fermesa
per continuar endavant
cap a la independència”.
A Girona unes 300
persones es van aplegar a
la plaça U d’Octubre. ■
La nova ofensiva de la Guàrdia Civil contra l’independentisme va provocar mostres de rebuig en diferents ciutats. A dalt, la
concentració duta a terme a Igualada i, a sota, imatges de la protesta a Girona i Barcelona ■ ACN/QUIM PUIG
142017-1234342Q

8 | Nacional |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
POLÍTICA OPERACIÓ CONTRA L’INDEPENDENTISME
Protagonistes
Xavier Vendrell
Exconseller i exsecretari d’organització d’ERC
Membre de
l’estat major a les
ordres del país
Emili Bella
BARCELONA
“E
l que he fet
sempre i –en
pot prendre
nota la Guàrdia
Civil– faré sempre és
estar a les ordres del meu
país i estar a les ordres del
meu partit.” Són paraules
gairebé premonitòries de
l’exsecretari d’organització
d’ERC Xavier Vendrell, en
una entrevista el dia 4 a El
Punt Avui, referides a l’1-O.
El també exconseller de Governació, que va ser membre
de l’anomenat estat major per preparar el referèndum,
és un dels detinguts en l’operació d’ahir contra l’independentisme.
Oficialment la investigació té a veure
amb el concert de l’escola El Brot, un centre d’educació
especial de Sant Joan Despí, la titularitat del qual és la
Fundació Pedagògica El Brot, especialitzada en nens
dislèctics i amb TDAH i presidida per Vendrell. La Guàrdia
Civil va escorcollar casa seva, també a Sant Joan
Despí, i la seu de la fundació. Segons explicava ell mateix,
un dels projectes en què estava treballant era
l’obertura d’un segon centre, a Cabrera de Mar, on
agents del cos espanyol van fer acte de presència per esbrinar
si l’Ajuntament havia fet una requalificació urbanística
irregular per afavorir la fundació de Vendrell. ■
Víctor Terradellas
President de la Fundació Catmón
Terradellas,
el contacte
amb els russos
Redacció
BARCELONA
s un dels principals
Éimputats en la macrocausa,
tot i que aquesta
vegada no està entre
els detinguts. Les primeres
investigacions a
aquest exdirigent de CDC
dedicat a les relacions internacionals
del partit i vinculat
en els darrers temps a
la fundació sobiranista Catmón
es van produir el 2016
arran d’un presumpte delicte
de malversació de fons públics. El focus estava posat
en la concessió de subvencions públiques de la Diputació
de Barcelona a la fundació que presidia. Arran
d’aquestes investigacions, el 2018 es van produir més
registres i es van trobar converses telefòniques gravades
per Terradellas amb els també imputats i ara detinguts,
Xavier Vendrell i David Madí, que el jutge recull ara en
aquesta nova interlocutòria. Concretament, assenyala
una conversa amb Vendrell en la qual Terradellas apuntaria
a l’existència d’un grup rus interessat a col·laborar
en el procés d’independència de Catalunya, amb la creació
d’un plataforma de criptomonedes i en un grup de
comunicació que tenien entre mans Madí i Jaume Roures.
Segons el jutge, va ser Terradellas qui va afirmar
que es podia comptar amb 10.000 soldats russos. ■
Oriol Soler
President del grup de comunicació SOM
Soler, l’expert en
la comunicació
del procés
Redacció
BARCELONA
Expert en comunicació,
activista i fundador
de les revistes
Sapiens, Descobrir
Catalunya i Cuines i de
l’editorial Ara Llibres, Oriol
Soler va ser detingut ahir
en el seu domicili d’Igualada.
L’acusen de difondre informació
falsa amb l’objectiu
de desestabilitzar l’Estat
espanyol, operació en la
qual, segons el jutge, també
hi hauria participat fins i tot el Kremlin. La interlocutòria
recorda que es va entrevistar amb Julian Assange,
fundador de Wikileaks, un fet que no ha estat negat mai
per Soler, tot i que sempre va aclarir que es tractava
d’una trobada de negocis amb l’objectiu de col.laborar en
la creació d’un projecte de comunicació. El jutge, però,
creu que es tractava d’una estratègia que es va activar
durant l’1-O amb l’ús de les xarxes socials, les piulades
d’Assange i Edward Snowden i dels mitjans de comunicació
russos Sputnik Russia Today. Soler va ser el director
de la campanya Ara és l’hora en la consulta del 9 de
novembre del 2014, impulsada per l’ Assemblea Nacional
Catalana i Òmnium Cultural. També va ser codirector
de la campanya de Junts pel Sí en la campanya de les
eleccions catalanes del 27 de setembre del 2015. ■
Empresaris, càrrecs i professors
J. A.
La batejada com a operació
Volhov d’ahir de la Guàrdia
Civil per ordre de la titular
de jutjat d’instrucció
número 1 de Barcelona, Joaquín
Aguirre, va comportar fins
a 31 escorcolls en edificis, com
cases particulars, empreses i
oficines, i va acabar amb la detenció,
acusats per malversació
de cabals públics, prevaricació,
blanqueig i tràfic d’influències
relacionats amb el procés independentista,
vinculacions amb
el Tsunami Democràtic o adjudicacions
dubtoses, de 21 persones
de diferents àmbits, entre
empresaris, alts càrrecs del govern,
professors, alcaldes i tècnics
municipals. La majoria van
quedar en llibertat sense càr-
recs, tot i que una desena van
passar la nit en dependències de
la Guàrdia Civil mentre esperen
de passar a disposició judicial.
Els agents van requisar gran
quantitat de documentació, suports
informàtics i telèfons mòbils
i l’operació no es donava per
tancada. Aquests són alguns
dels noms que van transcendir.
Josep Lluís
Alay
Director de l’oficina del president
Carles Puigdemont i professor a
la Facultat de Geografia i Història
de la Universitat de Barcelona. És
la segona vegada que el detenen.
Ahir ho van fer quan sortia en
cotxe de casa seva i va ser traslladat
a la caserna de la Guàrdia Civil
a la Travessera de Gràcia de
Barcelona i posteriorment va ser
posat en llibertat. Segons va explicar
ell mateix, l’investiguen per
malversació per haver cobrat una
factura com a assessor en un simposi
del Fòrum Internacional de
Crans Montana (Suïssa) el 2017,
organitzant una conferència sobre
relacions comercials entre
Àsia, Amèrica i Europa. L’han investigat
arran de les declaracions
de l’exministre d’Exteriors Josep
Borrell en què va criticar els organitzadors
del fòrum que va convidar
Puigdemont.
Xavier Vinyals
President de la Plataforma Pro-
Seleccions Esportives Catalanes i
també excònsol honorífic de Letònia
que va ser destituït el 2016
pel govern espanyol per haver
omplert d’estelades el Camp Nou.
El seu advocat, Sergi Blàzquez,
va explicar que havien escorcollat
quatre despatxos de la seu i va
passar la nit a la comandància dela
Guàrdia Civil pendent de passar
a disposició judicial.
Jordi Serra
Interventor delegat de Presidència
en l’etapa de Puigdemont al
capdavant de la Generalitat. Ja va
declarar al Tribunal de Comptes
el 2017 per l’organització del 9-N.
Jordi Mir
Alcalde de Cabrera de Mar de
JxCat. L’acusen de permetre una
requalificació urbanística irregular
per afavorir la fundació pedagògica
que presideix Xavier Vendrell.
Deriva de la causa del 2016
sobre un presumpte desviament
de subvencions de la Diputació de
Barcelona a entitats afins a CDC.
Enric Mir
Regidor d’Urbanisme de Cabrera
de Mar per ERC. Segons la investigació
va possibilitar que en terrenys
rústics es pogués construir
un centre de negocis, un restaurant
i una escola concertada en
l’anomenada Vila Bugatti, que
gestiona Vendrell.
Pilar Contreras
Directora general de Centres
Educatius Concertats i Privats.
L’han investigada per suposades
irregularitats en la concessió del
concert de l’escola de Cabrera de
Mar.

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
| Nacional | 9
David Madí
Exsecretari executiu de comunicació de CDC
L’estrateg de l’antiga
CDC que sempre
s’ha vinculat al procés
Redacció
BARCELONA
L’
ideòleg de l’estratègia de Convergència
Democràtica de Catalunya
(CDC), mà dreta d’Artur
Mas des, va acompanyar ahir a
la tarda agents de la Guàrdia Civil en l’escorcoll
que van fer a les seves oficines a
Aigües de Barcelona, de la qual és el president
executiu. Al matí va ser un dels detinguts
de l’operació a casa seva a Sant
Quirze del Vallès en la causa per malversació
de cabals públics, prevaricació,
blanqueig i tràfic d’influències, però també
en la derivada de la connexió russa,
com recull la interlocutòria, impulsant
una “estratègia de desestabilització geopolítica”
l’octubre del 2017 difonent “notícies
falses” dient que a Espanya s’havia
viscut “la pitjor violència a Europa des de
la Segona Guerra Mundial”. També s’el
considera responsable de crear una unitat
clandestina de contraespionatge dels
Mossos, de tenir coneixement dels moviments
del Tsunami i i de desenvolupar
una plataforma de criptomonedes per
eludir el control de l’Estat.
A Madí, tot i abandonar la política el
2010 després de dirigir la campanya
d’Artur Mas per arribar a la presidència
etinguts
de la Generalitat, sempre se l’ha vinculat
amb l’estratègia política de Convergència
i protagonista dels preparatiu de l’1-O,
tot i no tenir-hi un paper actiu. En la seva
trajectòria política, va ser director de
l’Oficina del Portaveu i secretari de Comunicació
i Estratègia del govern, a més
de portaveu de Convergència. El 2011 es
va incorporar com a assessor a Deloitte,
va ser president del consell assessor
d’Endesa a Catalunya, després vicepresident
sènior d’Applus+ i assessor de Telefónica.
■
—————————————————————————————————
EL VORAVIU
Joan Vall
Clara
—————————————————————————————————
La mare
que els va...!
No pararan. Creuen
en l’escarment. En
volen deu a plaça per
un que se’n deslliura
La pentinaven, com vaig
escriure dimarts. Vaig
equivocar-me amb el
recurs i ballo per un peu. Tenia
tantes ganes d’equivocar-me,
com m’he equivocat,
i que no hi hagués recurs
a la sentència d’en Trapero,
que per més que sabia
que no ho deixarien passar
així com així, no havia
arribat a imaginar un desenllaç
com el d’aquest matí.
Com a “grandesa de l’estat
de dret”, diu la fiscal en cap,
Dolores Delgado, que llegeix
la sentència “contundent i
sòlida” del jutge roig. La
mare que els va...! Cinisme
depurat? Hipocresia vulgar?
Superada per l’Estat
profund i les clavegueres?
Tant li fot, les raons. El cas
és el que és. No pararan. Ni
han parat, ni paren, ni pararan.
No tenen aturador. Pagarem
molt cara la sentència
a en Trapero. Ja no dissimulen.
Ho tenia assimilat al
cinema i a la televisió, però
avui ha estat en viu i en directe.
No hi haurà recurs de
la fiscalia, però, espereuvos,
que ja venim i sabreu el
pa que s’hi dona. Són les
mesures repressives més
convencionals, ortodoxes i
Josep González
Cambray
Director general de Centres Educatius Públics.
L’investiguen pel mateix motiu que
Contreras.
Ramon Vila
Arquitecte de Cabrera de Mar.
Marta Molina
Professora d’un institut del Baix Llobregat
i també exregidora d’ERC a Sant Joan
Despí, on hi ha la seu de la fundació pedagògica
El Brot, que presideix Xavier Vendrell
i que ahir van escorcollar.
Antoni Fusté
Un dels socis de l’empresa igualadina
Events, que organitza actes culturals i esportius
i que ja va ser escorcollada abans
de l’1-O per si tenia butlletes i urnes. Sospiten
que podria estar al darrere de l’escenari
que Tsunami Democràtic va instal·lar
a la frontera de la Jonquera.
Roc Aguilera
L’altre soci de l’empresa Events, que ahir
estava sent escorcollada.
Lídia Domingo
Subdirectora general d’Avaluacions Mèdiques.
Jordi Sanglas
Economista i empresari de Vilafranca del
Penedès
Ruth Juncosa
Empresària i comunicadora.
—————————————————————————————————
Cinisme depurat?
Hipocresia vulgar?
Superada per l’Estat
profund?
—————————————————————————————————
repetides d’una força d’ocupació
(els alemanys i els japonesos
dels anys quaranta)
i d’una força orientada
al genocidi (els blancs amb
els indis americans).
“Quants se’n deslliuren?
Per cada un que se n’ha
deslliurat porteu-ne deu a la
plaça.” Així de primitiu. Així
de salvatge. Així de cinematogràfic,
perquè volen i necessiten
escarmentar. Creuen
en l’escarment. Per
més que l’unionisme, l’unionisme
emmascarat i l’independentisme
unionista
em titllin de conspiranoic.
825316-1222675Q

10 | Nacional |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Dolors Bassa, sortint de la presó. Al
costat, saludant la seva mare i, a baix,
amb les treballadores municipals que hi
ha a la Casa Pastors ■ MANEL LLADÓ
Comptant les hores
de la semillibertat
DOLORS BASSA · Un dia en la quotidianitat del tercer grau de l’exconsellera , ara amb l’amenaça que la fiscalia recorri contra
la decisió al Suprem i automàticament no pugui sortir de la presó TORROELLA DE MONTGRÍ · Té la feina a la seva vila
natal, on els veïns la tracten amb naturalitat i on ha trobat la tranquil·litat per recuperar allò que la garjola li ha arrabassat
Anna Puig
FIGUERES / TORROELLA DE MONTGRÍ
Carretera que condueix cap a
la presó de Puig de les Basses,
a Figueres. Una inacabable
filera de llaços grocs
pintats al terra resisteixen el pas
del temps. També les proclames reclamant
la llibertat dels presos polítics.
I la imatge de Dolors Bassa en
diverses tanques. Hi són des del
primer dia que hi va ingressar la
consellera. Són quasi dos quarts de
nou del vespre i l’esperem a l’entrada
de la presó. És a aquesta hora
quan hi ha de tornar a ingressar,
després de la seva jornada laboral,
de la qual pot gaudir gràcies al tercer
grau. Avui, dimarts, però, és
una nit diferent. Fa poques hores
ha rebut la notícia que el jutge li
Tornar a la
política
És inevitable preguntar-li
si vol tornar a la
política algun dia.
Somriu. “De política
en fas cada dia, en tot
allò que t’envolta. No
tornaré a la política
institucional. Però tothom
en la vida fa política,
i sempre vols el millor
projecte per a la
gent del teu entorn.”
Amb Carme Forcadell
es truquen pràcticament
cada dia. “I parlem
de tot. De política
també”, explica.
manté aquesta semillibertat. Allò
que d’entrada pot semblar fantàstic,
en realitat és una galleda d’aigua
freda. “És una bona notícia però
no és una notícia per celebrar”,
diu. Perquè ara la fiscalia té cinc
dies hàbils per recórrer contra
aquesta decisió al Suprem. Només
que aquest recurs sigui admès a
tràmit, fi automàtic del tercer
grau, tant per a ella com per a Carme
Forcadell. Això vol dir tornar a
la presó indefinidament, fins que el
Suprem es digni a resoldre el seu
cas, ves a saber quan. “Aquesta nit
serà complicada de passar?”, li pregunto.
“He après a mentalitzar-me,
sigui l’opció que sigui. Pitjor ho van
passar els companys, que van entrar
de seguida. No m’espero res.
Estic preparada per tornar a entrar
a la presó, si és el que acaba passant.”
Ho diu amb convicció i sense
tremolar-li la veu.
Arriben la Dolors i en Carlos.
Són veïns de Vila-sacra, un municipi
a tocar de Figueres. Són dos dels
incondicionals que cada dimarts
l’esperen a la presó per dir-li bona
nit i fer-li arribar el seu escalf. Hi
van des del primer dia que Bassa va
ingressar a la presó. Des del primer!
No hi tenen cap vincle personal
ni familiar. I quan els preguntes
per què ho fan, diuen alhora: “Perquè
s’ho mereix.” Treuen importància
al seu gest. “No costa gens
venir-la a veure.” Tan simple i tan
gran alhora.
La Dolors mira el rellotge. És hora
de tornar a la presó. Ens acomiadem.
Se li intueix un somriure rere
la mascareta. La processó deu anar
per dins. Passarà la nit en una cella
a la zona d’ingressos. Des que té
el tercer grau no trepitja el mòdul
de dones per les mesures sanitàries
de prevenció. A la cel·la, el mínim i
imprescindible. Un petit llit, un televisor
i un lavabo. Pràcticament
no hi té ni un efecte personal. No
vol que allò sigui casa seva, sinó
Torroella. Diu que les nits no se li
fan pesades. “Quan entro penso que
al cap de poques hores ja podré tornar
a sortir”, diu. Aquesta de ben
segur que serà diferent.
Passades aquelles poques hores,
la tornem a esperar davant la mateixa
porta, però ara per fer el camí
invers. Surt de la presó entonant
un “bon dia” encoratjador. I puja al
seu cotxe. No la venen a buscar.
Conduir és part del seu gaudi de llibertat.
Abans d’arrencar, però, cada
dia fa el mateix. Obrir el mòbil i

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
| Nacional | 11
consultar els missatges que li han enviat.
Avui en rep molts de felicitació per la resolució
del jutge que li manté el tercer
grau –molta gent encara no és conscient
de la segona part– i un que li fa especial
il·lusió. Una companya presa li fa saber
que ha aprovat l’examen de conduir. I és
que Bassa li havia fet classes a l’autoescola
del penitenciari.
Enfilem cap a Torroella de Montgrí.
Són uns trenta minuts llargs de camí. Al
matí, s’ha llevat a dos quarts de set. Una
hora després hi ha el recompte. I abans
de sortir de la presó sempre es pren un
cafè amb els dos ordenances que estan
de torn. Són els presos que tenen com a
tasca portar l’esmorzar a les cel·les i fer
la neteja de l’espai. En ocasions, un
d’aquests ordenances és Joan Vila, el zelador
d’Olot. “Aprens a separar el delicte
de la persona. I la veritat, és molt agradable
parlar amb ell”, afirma.
De camí cap a Torroella li truca la seva
germana, Montse Bassa, des del Congrés,
a pocs minuts de començar la sessió
plenària. “Has dormit?”, li pregunta.
“La veritat és que no gaire”, respon la Dolors.
“Jo tampoc”, diu la Montse. Però
són dones fortes. S’envien mútuament
missatges reconfortants i pengen. No serà
l’única vegada que es trucaran al llarg
del dia. Arribem a casa de la mare. La rutina
és anar-hi a dir-li bon dia i fer un cafè
ràpid abans d’anar a treballar al despatx,
que està situat a la Casa Pastors, al
nucli antic. Hi va a peu. Són escassos deu
minuts. Caminem tranquil·lament, i tot
sovint topem amb la seva imatge en cartells
i pancartes. “Al principi m’impactava.
Ara ja m’hi he acostumat.” Algun veí
la saluda, però en realitat passa molt desapercebuda.
Perquè a Torroella no és la
consellera, sinó la veïna de tota la vida. I
així la tracten, amb total normalitat. No
passa el mateix quan surt de la vila natal.
Bassa treballa per a una fundació sense
ànim de lucre que gestiona dues residències,
el patronat de la qual està format
per gent del poble. Exerceix de tècnica
i s’encarrega de fer gestions diàries.
“Ara, estant a l’altre costat, m’adono de
certes dificultats burocràtiques”, reconeix.
Burocràcia que ella dirigia quan era
consellera. En la fundació també ha engegat
diversos projectes, com la remodelació
del lloc web, el pla d’igualtat i la tramesa
d’un informe setmanal a les famílies
dels usuaris, ara que a causa de la Covid
no hi poden haver visites. Mentre ens
ho explica, rep trucades de feina i també
del partit. Avui tampoc és un dia normal.
La Guàrdia Civil ha engegat una nova
operació contra l’independentisme, amb
un munt de detencions i escorcolls. Entre
això i la incertesa de la seva situació...
I és inevitable que parlem de la situació
política. De l’actual i de la de l’octubre de
fa tres anys. “Ho tornarem a fer? I tant!,
però diferent”, sosté. Perquè, al seu parer,
és evident que no tot es va fer bé:
“Però mai havíem arribat tan lluny.”
L’objectiu el veu clar: “Arribarem a ser
independents.” Afirma que no es penedeix
de res i que la repressió no l’ha fet
canviar. “Em sento més serena. La presó
t’obliga a fer una introspecció personal.
Ara em conec molt millor. Però no he
canviat la manera de pensar ni les meves
conviccions”, assegura. En canvi, sí que
creu que la repressió ha fet molt de mal
en aquesta legislatura i als líders polítics
que l’han dirigit.
Tornem a la seva intimitat. A aquelles
sensacions que va tenir en tastar per primer
cop la semillibertat. El primer cap
de setmana va ser el més especial. Es va
conjurar a dormir moltes hores i a no seguir
horaris estrictes. Però de dormir,
poc. La superaven les ganes de sortir i
d’aprofitar el dia. Cada cap de setmana
s’ha organitzat per poder fer alguna
d’aquelles coses que la presó li ha arrabassat.
Per exemple, sortir en barca fins
a les Medes i llançar-se al mar. “Aquell
dia sí que vaig tenir la sensació de llibertat.”
O aquella naturalitat perduda de decidir
on vas i què fas, com anar al teatre.
O de recuperar quotidianitats – “el que
més s’enyora són les coses senzilles”–
com menjar uns ous ferrats.
A dos quarts de dues plega de la feina.
Però a mig matí anem a buscar uns
croissants per esmorzar. Es repeteix l’escena.
Normalitat i bons dies a tort i a
dret. Els veïns la respecten, i li ho demostren
amb cordialitat i sense atabalar-la.
Per dinar havia deixat dit als de casa que
avui tocava verdura i planxa. Però es troba
que les amistats li han preparat un dinar
sorpresa. Elles sí que saben que avui
és un dia complicat. I a les cinc, de nou a
la feina, fins a les set. Llavors serà el moment
de presentar el seu llibre a la Blanquerna,
a Madrid, via Zoom. La seva germana
hi serà en persona. Anirà just per
arribar a dos quarts de nou a la presó. De
nou, una nit més. Des de l’estiu, aquesta
era una agradable quotidianitat. Però
des de dimarts, es compten les hores. I la
incògnita és si aquest cap de setmana
podrà estar amb la seva gent. Bassa
compta les hores amb resignació. Sense
perdre l’esperança. Però amb una gran
dosi de realisme. ■
EDICTE
El Ple del Consell Comarcal del Pallars
Jussà, reunit en sessió extraordinària del dia
22 de setembre de 2020, va adoptar l’acord
d’aprovació inicial de la tercera modificació
de l’Ordenança fiscal núm. 3, reguladora de
la taxa per a la utilització de l’ús privatiu dels
despatxos del CEI-Viver d’empreses del Pallars
Jussà i altres espais de domini públic (
Exp. 69/2008).
De conformitat amb la normativa prevista en
els articles 49 b i 70.2 de la Llei 7/1985 reguladora
de les bases de règim local; l’article
17.1 i 17.2 del Text refós de la Llei
39/1988, de 28 de desembre, reguladora de
les hisendes locals i l’article 178 .1b del
text refós de la Llei 8/87, municipal i de règim
local de Catalunya, aquest acord i el text
de la modificació de l’Ordenança fiscal aprovada,
estaran exposats al públic a la secretaria
del Consell Comarcal durant el període
de 30 dies, comptadors a partir de l’endemà
de la darrera publicació d’aquest anunci en
el BOPL o en el diari El Punt Avui, diari de
màxima difusió de la província, perquè els
interessats puguin examinar l’expedient i
presentar-hi les al·legacions que considerin
adients.
Si en aquest termini no se’n presenta cap,
aquest acord esdevindrà definitiu sense necessitat
d’un nou acord i es procedirà a la
publicació del text íntegre de la modificació
de l’ordenança.
Tremp, Pallars Jussà, 14 d’octubre de 2020
El President
Sr. Josep M. Mullol Miret
Ajuntament dels
Guiamets
151527-1234668Q
EDICTE
Ajuntament de
Tordera
Territori i Sostenibilitat -
Medi Ambient
Núm. Expedient: 2020 / 5689
EDICTE
relatiu a l’aprovació inicial d’una nova Ordenança
municipal de civisme i convivència
ciutadana del municipi de Tordera
El Ple de la Corporació, en la sessió de data
22 d’octubre de 2020, va aprovar inicialment
una nova Ordenança municipal de civisme i
convivència ciutadana del municipi de Tordera,
tot derogant expressament l’anterior Ordenança
vigent fins a l’actualitat.
El referit acord, junt amb el projecte d’Ordenança,
se sotmet a informació pública durant
el termini de 30 dies hàbils, a comptar des de
l’endemà de l’ultima publicació d’aquest edicte
en el BOPB, en el DOGC, en el Diari El
Punt Avui, en el Tauler d’edictes electrònic i a
la pàgina web, per tal que es pugi examinar
l’expedient i formular les reclamacions o suggeriments
que s’estimin pertinents.
De no produir-se reclamacions o suggeriments
durant l’esmentat termini, l’acord d’aprovació
inicial s’entendrà elevat a definitiu,
sense necessitat d’un nou acord exprés, i es
procedirà a efectuar la corresponent remissió
a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat,
així com a la publicació del seu text íntegre al
BOPB i al tauler d’edictes electrònic i d’un extracte
al DOGC.
La qual cosa es fa pública d’acord amb el
previst en els articles 178 del DLEG 2/2003,
de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós
de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,
i 63 del Decret 179/1995, de 13 de
juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres,
Activitats i Serveis dels Ens Locals.
Tordera, 23 d’octubre de 2020
Així ho mana i signa Josep Llorens Muñoz, el
2n tinent d’alcalde per delegació (DA
2019/829), davant meu, Marta Portella Nogué,
la secretària.
390800-1234660Q
El Ple de l’ Ajuntament dels Guiamets en sessió ordinària del passat dia 8 d’octubre de 2020, va aprovar
inicialment la modificació puntual Nº 1 del POUM per tal de regularitzar la situació del dipòsit d’aigua
potable municipal.
D’acord amb el que estableix l’article 85.4 del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu
1/2010 de 3 d’agost de 2010, se sotmet la present modificació a informació pública pel termini
d’UN MES, als efectes escaients, mitjançant edictes a inserir en el Butlletí Oficial de la Província, al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el tauler d’anuncis municipal, a la seu electrònica, en un diari
de premsa periòdica de més divulgació al municipi i a la pàgina web municipal.
Es pot consultar la documentació completa relativa a aquest acord a la pàgina web de l’Ajuntament dels
Guiamets, www.guiamets.altanet.org i en les oficines municipals carrer de l’Església, 2, de dilluns a divendres
i en horari de 10 a 13 h pel termini de trenta dies durant el qual es podran presentar les al·legacions
que es considerin adients.
Disposar que es sol·liciti informe als organismes afectats per raó de llurs competències.
Contra aquest acord, per tractar-se d’actes administratius de tràmit no qualificats, no procedeix la interposició
de cap tipus de recurs.
Els Guiamets, a la data de la signatura electrònica
L’ Alcalde,
Miquel Perelló Segura
865126-1234306Q
135026-1234667L
Ajuntament de
Gironella
ANUNCI
D'APROVACIÓ INICIAL
SUMARI
Acord del Ple de data 6 d’octubre de 2020
de l’Ajuntament de Gironella pel qual s’aprova
inicialment l’Ordenança municipal que
regula la INTEGRACIÓ DE CAPTADORS
D’ENERGIA SOLAR AL TERME MUNICI-
PAL DE GIRONELLA.
TEXT
Aprovada inicialment l’Ordenança municipal
reguladora d’integració de captadors d’energia
solar al terme municipal de Gironella,
per Acord del Ple de data 6 d’octubre de
2020, de conformitat amb els articles
22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
reguladora de les bases del règim local; 178
del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal
i de règim local de Catalunya, i 63
del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis de les entitats locals, se sotmet l’expedient
a informació pública pel termini de
trenta dies, comptat des de l’endemà de la
seva publicació mitjançant anunci en el Butlletí
Oficial de la Província, en un dels mitjans
de comunicació escrita diària i en el
tauler d’anuncis de la Corporació, perquè
els interessats puguin examinar l’expedient i
formular-hi les reclamacions i els suggeriments
que estimin pertinents.
Durant dit termini podrà ser examinat per
qualsevol interessat en les dependències
municipals perquè hi formuli les al·legacions
que estimi pertinents.
En el cas que no es presentin reclamacions
o suggeriments contra l’aprovació inicial de
dita Ordenança en el termini d’informació
pública i audiència dels interessats, s’entendrà
aprovat definitivament dit Acord.
Es fa públic per a coneixement general, en
compliment del que preceptuen els articles
178 del Text refós de la Llei municipal i de
règim local de Catalunya aprovat pel Decret
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 63 del Reglament
d’obres, activitats i serveis de les
entitats locals aprovat pel Decret 179/1995,
de 13 de juny.
DOCUMENT SIGNAT ELECTRÒNICA-
MENT Ajuntament de Gironella
Plaça de la Vila, 13, Gironella. 08680 (Barcelona).
Tel. 938250033. Fax: 938250368
Codi Validació: 5P9X7T7MHX-
PEKNYCWY3AKQKL4 | Verificació:
https://gironella.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la
plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1
de 1
DAVID FONT
134422-1234556L

12 | Nacional |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Denuncien que
el govern espia
per la xarxa la
CUP i Arran
F. Espiga
BARCELONA
El major Trapero i la seva advocada, Olga Tubau, en una imatge d’arxiu ■ ACN
La fiscalia renuncia a recórrer
contra l’absolució de Trapero
a El ministeri públic considera que obrir una via d’impugnació no tindria possibilitats de prosperar
a L’advocada del major dels Mossos d’Esquadra celebra que s’hagi posat “punt final” a l’angoixa
Emili Bella
BARCELONA
L’absolució del major dels
Mossos d’Esquadra, Josep
Lluís Trapero, ja és ferma.
La fiscalia ha renunciat a
recórrer contra la decisió
de l’Audiencia Nacional de
dimarts de la setmana
passada perquè entén que
no prosperaria. El ministeri
públic, que a l’inici del
judici demanava onze
anys de presó per rebel·lió
per al policia, “després
d’un estudi serè, ponderat
i rigorós de la sentència i el
seu vot particular”, ho justifica
perquè les “limitacions
legals que actualment
regeixen el recurs
d’apel·lació contra sentències
absolutòries” fan impossible
que el recurs tiri
endavant.
La fiscalia no troba cap
base per obrir una via
d’impugnació. De fet, lloa
“el rigor i la qualitat tècnica
tant de la sentència
com del vot particular”,
Les frases
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“Aquesta sentència
restableix l’honor de
Trapero i dels Mossos. El
pitjor que es pot dir d’un
policia és que ha trencat
el seu compromís
constitucional”
exercit per la presidenta
del tribunal, la conservadora
Concepción Espejel.
“L’única possibilitat seria
la d’anul·lar la sentència
perquè se’n dicti una altra
de nova, celebrant-se, o
no, nou judici davant del
mateix tribunal [...], i això
últim només està previst
quan s’hagi compromès
greument el principi d’imparcialitat,
la qual cosa no
és el cas”, admet.
Per l’advocada de Trapero,
Olga Tubau, la renúncia
al recurs equival a
posar “punt final a l’angoixa
i l’agonia”. La lletrada va
recordar, en declaracions
“És una gran notícia
perquè no podíem
tenir cap certesa que,
malgrat que el marge
de la fiscalia era nul,
no es plantejarien
recórrer”
a RAC1, que no hi havia
marge perquè prosperés i
que la sentència restableix
l’honor del major i del cos
dels Mossos: “És una gran
notícia perquè una cosa
era fer un pronòstic d’improsperabilitat
del recurs
per la nota de l’Audiencia
Nacional. No podíem tenir
cap certesa que, malgrat
que el marge de la fiscalia
era nul, no es plantejarien
recórrer.”
Aquesta alegria definitiva
per al major Trapero,
que podria haver reforçat
la tesi recent del president
espanyol, Pedro Sánchez,
que la desjudicialització va
“El recurs era
continuar amb l’agonia
i l’angoixa de veure
què passa. Ara s’hi ha
posat punt final”
Olga Tubau
ADVOCADA DEL MAJOR TRAPERO
“raonablement bé”, xocava
amb la realitat d’una jornada
protagonitzada per
l’anomenada operació
Volhov contra l’independentisme,
amb més d’una
vintena de detinguts.
L’interrogant que plana
des de la setmana passada
–ara amb més força– és si
el major serà restituït al
capdavant dels Mossos,
una oferta que va rebutjar
el 2018 quan la hi va fer
l’aleshores president,
Quim Torra. El conseller
d’Interior, Miquel Sàmper,
va anunciar en saber-se
l’absolució que en les pròximes
setmanes es reunirà
amb Trapero per abordar
el seu futur professional.
Fonts del departament recorden
que el major va demanar
que quan sortís la
sentència tingués un
temps per reflexionar.
L’exconseller d’Interior
Quim Forn, empresonat
per l’1-O, es va mostrar dilluns
partidari de restituir
Trapero: “Interior va patir
una purga més gran que la
resta de departaments de
la Generalitat. Van ser destituïts
pel 155, a part del
major, el secretari general i
el director general de la policia.
El compromís de
Junts per Catalunya és la
restitució del govern legítim
i això és el que hem de
fer ara.”
A banda del major Trapero,
en la sentència també
van quedar absolts de
sedició i desobediència
l’exdirector dels Mossos
Pere Soler, l’exsecretari
general d’Interior Cèsar
Puig i la intendent Teresa
Laplana. ■
Alerta Solidària, l’organització
que dona cobertura
als represaliats de l’esquerra
independentista,
va denunciar ahir l’existència
d’una presumpte
operació d’espionatge per
part del govern i els Mossos
d’Esquadra a col·lectius
com ara la CUP, Arran,
La Forja i el Sindicat de
Llogaters, entre d’altres.
El funcionament d’aquesta
trama, que actuaria des
del principi d’any, seria la
tramesa de correus electrònics
a aquests partits i
entitats amb la identitat
del remitent falsificada
–en alguns casos fent-se
passar per periodistes del
diari digital Vilaweb o,
també, per activistes com
la portaveu de La Forja,
Lluna Berlanga– per obtenir
informació sensible,
com ara documents interns
i calendaris de reunions.
Alguns d’aquests
correus també s’haurien
enviat des del servidor corporatiu
de la CUP, després
d’accedir-hi de manera illícita.
Un cop es va comprovar
que alguns dels autors
nominals dels correus,
com és el cas de Vilaweb,
deien que no en sabien
res, es va fer un rastreig
a la xarxa que va permetre
de detectar que almenys
sis intents d’obtenir
informació s’havien fet
amb dispositius que tenen
la seva IP –el seu identificador
o matrícula– al Centre
de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informació
de la Generalitat
(CTTI) i al complex central
Egara dels Mossos
d’Esquadra. Alguns dels
afectats, com ara la mateixa
Lluna Berlanga, ja han
presentat una querella per
suplantació d’identitat i
revelació de secrets contra
“autor encara no identificat”,
mentre que la
CUP ho farà aviat. El govern
ha negat que hagi
protagonitzat cap episodi
d’espionatge o suplantació
d’identitat i ha recordat
que totes les connexions
des d’un ordinador
que sigui de la Generalitat
–que abracen des d’edificis
oficials a escoles– sempre
hi apareix el nom del
CTTI. ■

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
| Publicitat | 13
Autor: Miquel Vila Camps
801175-1234513Q
1.109 dies a la presó - 1.092 dies a la presó - 951 dies a la presó
En aquesta plana publiquem cada dia una obra que reivindica la llibertat per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i per
als membres del govern i del Parlament de Catalunya Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva,
Dolors Bassa, Josep Rull i Carme Forcadell, empresonats injustament.
Si voleu aportar-hi el vostre original, envieu-lo a presospolitics@elpuntavui.cat

14 | Nacional |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
L’Estat incompleix invertint
un 16,5% i no el 19% del PIB
a Catalunya rep 1.999 milions dels 12.100 consignats i veu violada la disposició de l’Estatut que
obliga a gastar-hi el seu pes en el PIB estatal a Andalusia la supera en pes inversor amb un 17,7%
David Portabella
MADRID
Distribució territorial dels fons de recuperació
En milions d’euros
Comunitat
País Basc
Catalunya (*)
Galícia
Andalusia
Astúries
Cantàbria
La Rioja
Múrcia
País Valencià
Aragó
Castella - la Manxa
Canàries
Navarra
Extremadura
Illes Balears
Madrid
Castella i Lleó
Ceuta
Melilla
TOTAL
REGIONALITZABLE
No regionalitzable i
diverses regions
Estranger
TOTAL
Després de l’escenificació
de Pedro Sánchez i Pablo
Iglesias sostenint el llibre
groc dels pressupostos del
2021 a La Moncloa com si
fos un fràgil incunable, el
Ministeri d’Hisenda es
guardava amb zel la dada
més buscada de la pedra de
Rosetta dels comptes: la
inversió territorialitzada.
És la xifra que mesura
quins són els territoris
més premiats o castigats
pel favor del braç inversor
estatal, sobretot Foment
(ara Transports, Mobilitat
i Agenda Urbana). L’endemà
que la ministra d’Hisenda,
María Jesús Montero,
invités a vigilar la casella
reservada a Catalunya
tot insinuant que es compliria
plenament amb la
disposició estatutària que
obliga a invertir-hi l’equivalent
al seu pes dins el
PIB estatal, que és del
19%, la sorpresa va ser que
el llibre groc recull una inversió
total de 1.999,3 milions,
el 16,5% del pastís
total de 12.125 milions
gastats en les comunitats.
Es dona la circumstància
que Andalusia, governada
pel PP i Cs amb suport de
Vox, supera el pes inversor
amb un 17,7% (2.146 milions)
tot i que l’aliat decisiu
per aprovar els pressupostos
del 2021 és ERC.
“Respecte a les inversions
a Catalunya el que puc dir
és que els pressupostos
respecten l’Estatut”, va
defensar Montero. L’explicació
de La Moncloa és que
amb un asterisc s’hi inclou
a peu de pàgina un afegit
de 200 milions de l’acord
subscrit a la comissió mixta
Estat-Generalitat pel
qual l’Estat desenvolupa la
inversió pendent del 2018.
Fins i tot sumant-hi la partida
extra a peu de pàgina,
però, el percentatge es
queda en el 17,8%, també
per sota del 19% al qual ordenaria
la disposició addicional
tercera.
El percentatge del
16,5% va ser una sorpresa
per l’expectativa que la ministra
Montero havia alimentat
de complir amb la
Generalitat d’acord amb el
pes de l’economia catalana
dins el PIB estatal, que és
del 19% i que la situen al
segon lloc perquè Madrid
ocupa el podi amb el 19,3%
gràcies al sorpasso del
2019 fruit dels beneficis de
l’efecte seu i del que moltes
comunitats han denunciat
com a dúmping fiscal.
“Veuran el gran esforç de
Foment i de Transició Ecològica”,
havia aventurat
Montero sobre Catalunya
Servei públic
administratiu amb
pressupost limitat
48,37
203,29
341,10
543,98
141,96
103,48
39,04
400,95
254,92
328,02
295,73
28,86
17,14
97,06
13,16
465,95
436,03
15,79
50,76
3.825,57
5.505,48
840,99
10.172,04
Sector públic
amb pressupost
estimatiu
464,09
1.796.01
491,15
1.602,18
236,94
129,60
20,86
224,59
909,60
176,25
130,87
332,81
70,89
318,07
188,49
784,33
411,41
8,70
3,12
8.299,94
827,37
0,65
9.127,95
dimarts en la roda de
premsa posterior al Consell
de Ministres. El curiós
és que l’incompliment es
dona en un exercici en què
gràcies al bazuca keynesià
del fons de la UE la inversió
en infraestructures es dispara
un 114% (6.161 milions
més que l’anterior).
La seva conclusió ahir, però,
era que si se sumen
els 2.000 milions en números
rodons del 2021 més
TOTAL
512,46
1.999,30
832,24
2.146,16
378,90
233,08
59,90
625,55
1.164,52
504,28
426,59
361,67
88,02
415,12
201,64
1.250,28
847,43
24,48
53,87
12.125,51
6.332.85
841,64
19.299,99
els 200 milions de la factura
pendent del 2018, el resultat
és el “respecte” a
l’Estatut.
El Madrid governat per
Isabel Díaz Ayuso també
es queda molt lluny del seu
pes en el PIB estatal
(19,3%), ja que rep 1.250
milions (10,3%). Per sota
es queda el País Valencià,
amb 1.164 milions. A diferència
de Catalunya, Madrid
no només no reclama
Percentatge sobre el total regional
4,2
16,5
6,9
17,7
3,1
1,9
0,5
5,2
9,6
4,2
3,5
3,0
0,7
3,4
1,7
10,3
7,0
0,2
0,4
100,0
(*) A la quantitat s'hi han d'afegir 200 milions d'euros del capítol 7 derivat de l'acord CMAF del 2018.
—————————————————————————————————
Catalunya rep 596
milions dels fons
europeus, el 14%
del total estatal
—————————————————————————————————
Les frases de Montero
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“En les inversions de
l’Estat a Catalunya el
que puc dir és que els
pressupostos del 2021
respecten l’Estatut”
María Jesús Montero
MINISTRA D’HISENDA
“Mentre els ministres
eren al ‘botellón’ de
l’Íbex 35, una família
era desnonada a
Carabanchel”
Gabriel Rufián
PORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS
EL PUNT AVUI
“Són pressupostos
bons per a Catalunya: la
inversió hi creix un 65%
i rep 21.380 milions del
finançament”
Montse Mínguez
PORTAVEU ECONÒMICA PSC CONGRÉS
cap deute històric, sinó
que fa bandera de les rebaixes
fiscals i es permet bonificar
l’impost de patrimoni
al 100% en oberta
deslleialtat amb les comunitats
veïnes.
Primer tram de fons UE
Els pressupostos del 2021
són particulars perquè en
ells hi viatja el primer tram
del fons de 140.000 milions
de la UE, en concret
una primera partida de
27.000 milions dins dels
72.000 milions del total
que són subsidis o entregues
a fons perdut.
D’acord amb una primera
preassignació estimativa,
es distribueixen 18.793
milions entre totes les comunitats,
i el que rep Catalunya
ara són 596 milions:
371 milions del Ministeri
de Transició Ecològica i
225 milions del Ministeri
de Foment en concepte de
política d’habitatge. En total,
les comunitats gestionaran
directament el
54,3% del total dels recursos
europeus: 18.793 milions.
Per la diputada del PSC
i portaveu econòmica del
grup del PSOE al Congrés,
Montse Mínguez, els pressupostos
“són indispensables
i són bons”. “I per a Catalunya
també són bons”,
va defensar Mínguez tot citant
la recepció de 2.000
milions i que a Catalunya
“s’incrementa la inversió
un 65%” i que es rebran
21.380 milions del sistema
de finançament, a més
dels 3.400 milions d’una
transferència extraordinària
durant el 2021. La
diputada del PSC destaca
també la suspensió de la
regla fiscal com a impuls
als municipis per poder
gastar ara els romanents.
En concepte de capitalitat
cultural i científica, Barcelona
rebrà 20 milions.
Com cada any, la major
partida és la destinada a
pagar les pensions:
163.297 milions, un 3,2%
superior a la del 2020, que
suposa el 42% de tota la
despesa estatal. I preveu la
paguilla, que vol dir que si
la inflació (IPC) supera el
0,9% previst entre desembre
del 2020 i novembre
del 2021, aleshores el govern
abonarà la diferència
“abans de l’1 d’abril del
2022 en un sol pagament. I
l’ingrés mínim vital, últim
escut social, s’eleva un
1,8%, com les pensions no
contributives. Al seu torn,
els permisos de paternitat
i maternitat ascendiran a
2.784 milions. Dins del
que el govern bateja com
“la major inversió social de
la nostra història”, xifrada
en 239.765 milions (un
10,3% més), la dotació a
dependència creix un
34%: 2.359 milions, una
alça de més de 600 milions
addicionals respecte del
pressupost base del 2020.
I la dotació per accés a l’habitatge
creix un 368%, fins
als 1.772 milions.
Una de les partides que es

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Cs no l’esmenarà
i hi treu el dièsel
Un test deixa fora de les
oposicions prop de 500
aspirants a bomber
| Nacional | 15
D. Portabella
MADRID
Tot i que els pressupostos
inclouen l’alça d’impostos
a l’Íbex 35 i a les rendes altes
en l’IRPF per a sous superiors
als 300.000 euros,
Cs no es resigna a ser apartat
de la negociació i ahir
els d’Arrimadas es van reivindicar
com a possible
soci. L’endemà que el portaveu
d’ERC, Gabriel Rufián,
celebrés que “s’elimina
de l’equació un dels partits
de la foto de Colom”,
Cs va presumir d’haver arribat
a un acord amb el govern
a canvi d’arrencar
l’eliminació de l’impost al
dièsel. És un anunci que va
fer Cs per avançar que no
presentarà una esmena a
la totalitat i no bloquejarà
el tràmit, i ho va fer tan en
nom de Cs com del govern,
però fonts d’Hisenda no
eren tan concloents. “No
es pot donar res per fet.
Ara no es pot confirmar ni
desmentir que Cs s’inventi
el que diu. Són converses
que cadascú té i que cadascú
interpreta com vol”,
van relativitzar fonts del
ministeri. Malgrat que el
disparen és la de la Casa
del Rei, que es beneficia de
l’expansió de la despesa i
d’un pressupost de 7,8 milions
passa a 8,4 milions,
un 6,5% més, en el que suposa
l’escalada pressupostària
més alta dels últims
deu anys. Cal recordar que
els sous públics s’apugen
un 0,9%, com les pensions,
lluny del salt de
544.000 euros més que
percep Felip VI ara que el
rei emèrit està apartat de
La Zarzuela. Si bé el combat
de la pandèmia és omnipresent
darrere de cada
xifra, l’Estat reserva una
partida concreta de 1.011
milions per a la compra de
vacunes contra el coronavirus
si aquestes arriben a
temps de poder ser comercialitzades
a gran escala el
2021.
Control a Sánchez
En la sessió de control prèvia
a la presentació del
pressupost, el portaveu
d’ERC, Gabriel Rufián,
avergonyia els ministres
comparant “el botellón
govern necessita que ERC
o Cs no li presenti una esmena
a la totalitat, en nom
de Podem, el seu portaveu,
Pablo Echenique, va voler
ser especialment ofensiu i
molest amb Cs: “Fa unes
setmanes Ciutadans deia
que el seu objectiu era
apartar Podem dels comptes.
Els servim un plat de
pressupostos escrit per
PSOE i Unides Podem i
diuen «que bons!» i que
se’ls menjaran amb patates.
Estan desesperats per
deslliurar-se de la mossegada
de Vox.” El termini
–que ja no afecta Cs– per
registrar una esmena a la
totalitat venç el 6 de novembre.
El pressupost és
una llei singular en què les
esmenes a la totalitat es
voten totes juntes i alhora
–es poden unir Vox i la
CUP per motius oposats– i
el govern necessitarà en el
ple de l’11 i 12 de novembre
que ERC no només no
li presenti l’esmena sinó
que ajudi a derrotar les de
la resta. El calendari és tan
accelerat que l’aprovació
del dictamen pel ple serà
entre el 30 novembre i el 3
de desembre.
amb l’Íbex 35” en la festa
del digital de Pedro J. Ramírez
El Español –150 invitats
i sense mascareta
en un sopar– amb una fotografia
del dia d’un desnonament
a Carabanchel.
Borràs cita els arrestos
Si bé Rufián i Albert Botran
(CUP) tenien una pregunta
al govern i Mireia Vehí
(CUP) tenia un torn en una
interpel·lació, al Congrés
només Laura Borràs
(JxCat) va reprotxar a Sánchez
les detencions en
marxa a Catalunya. “Senyor
Sánchez, ens hem
despertat amb una nova
onada de detencions. No sé
si és aquest el seu concepte
de desjudicialització de la
política o bé una nova forma
de diàleg”, etzibava
Borràs al president. Tot i
que l’acústica al Congrés és
perfecta, Sánchez hi va trobar
l’excusa. “He tractat
d’entendre tot el que ha dit;
sento si algun argument no
l’he pogut sentir, deu ser un
problema d’acústica”, es va
escapolir Sánchez. ■
a Els afectats denuncien que es tracta d’una prova per detectar trets
psicopatològics a Pensen impugnar l’examen i arribar a la via judicial, si cal
M. Membrives
BARCELONA
Un test de personalitat clínic
ha deixat fora gairebé
la meitat dels aspirants a
bombers que concorrien a
les oposicions. Els opositors
que no han passat la
prova i han quedat exclosos
del procés de selecció
consideren que es tracta
d’una prova per detectar
trets psicopatològics com
ara quadres de depressió,
ansietat i addiccions i que
ha fet créixer de manera
exponencial el nombre de
candidats no aptes respecte
a convocatòries anteriors.
Els afectats es van concentrar
ahir a les portes del
Departament d’Interior
per reclamar que es revisin
les proves, ja que consideren
que hi ha hagut irregularitats.
Els opositors que
han quedat descartats,
498 dels 1.094 que ja havien
superat un examen
teòric i un test psicotècnic,
tenen el suport dels sindicats
del cos de bombers i de
professionals del Col·legi
de Psicòlegs de Catalunya.
Ahir mateix els representants
dels concentrats van
poder parlar amb el director
general de Prevenció i
Extinció d’Incendis i Salvaments,
Manuel Pardo.
Avui està previst que es
reuneixi el tribunal qualificador
amb representants
SOCIETAT
Els aspirants a bomber exclosos es van concentrar ahir davant de la seu d’Interior ■ EPA
La Generalitat defensa la prova
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
La direcció general de Prevenció,
Extinció d’Incendis i
Salvaments va assegurar en
un comunicat que la prova
que qüestionen els aspirants
exclosos està “homologada
internacionalment” per a
l’accés a cossos d’emergències
i seguretat i avalua les
competències professionals
de l’empresa que ha elaborat
el test, integrants dels
sindicats del cos de bombers
i psicòlegs per abordar
les presumptes irregularitats
de la prova.
Els aspirants a bomber i
Desallotgen la Casa Buenos
Aires de Vallvidrera
Els Mossos van desallotjar
ahir al matí la Casa Buenos
Aires de Vallvidrera, a Barcelona,
ocupada fa aproximadament
un any. La policia va fer
un primer intent de desallotjament
el 15 d’octubre, però els
agents van anar-se’n davant
la important presència veïnal.
A l’exterior de la casa es van
viure ahir alguns moments de
tensió que es van reproduir al
vespre amb més intensitat
quan els Mossos van fer diver-
ses càrregues per dissoldre
un grup de manifestants que
protestaven pel desallotjament.
La tinenta d’alcalde Janet
Sanz i el regidor de Drets
de Ciutadania de l’Ajuntament
de Barcelona, Marc Serra, van
criticar el desallotjament afirmant
per Twitter que no tenia
cap sentit, ja que “la Casa
Buenos Aires està en tràmit
urbanístic perquè acabi sent
un equipament públic”, va piular
Sanz.■ REDACCIÓ
del perfil competencial del
lloc de bomber. A més, hi va
afegir que “en cap cas”
aquesta prova serveix exclusivament
per descartar patologies
clíniques severes, sinó
que busca únicament definir
els aspirants que més s’adeqüen
al perfil per ser bomber
o bombera de l’escala bàsica.
El agents dels Mossos,
entrant a la casa ■ ACN
bombera que han quedat
fora reclamen transparència
en tot el procés i que es
revisi el qüestionari. Asseguren
que en convocatòries
anteriors aquest tipus
de test es feia com a complement
de l’entrevista
amb un psicòleg, i amb
aquesta nova modalitat
tots els que han estat declarats
no aptes no tenen la
possibilitat d’arribar a
aquest punt del procés de
selecció. “Han quedat fora
alguns dels candidats amb
les notes més altes”, es va
lamentar ahir una de les
portaveus del col·lectiu,
que va dir que no tenen per
escrit els barems d’avaluació
que s’han fet servir. Per
això tenen previst reclamar
per la via administrativa
la invalidació de la prova
i si no ho aconsegueixen
no descarten arribar a la
via judicial per defensar els
seus interessos. ■
SOCIETAT
Vilafranca vol
reconvertir locals
buits en pisos
L’Ajuntament de Vilafranca del
Penedès proposa de reconvertir
locals comercials buits en
pisos com a fórmula per ampliar
el parc d’habitatge assequible
del municipi. El consistori
és partidari de fomentar
un canvi d’usos dels espais,
sempre que siguin locals fora
dels eixos comercials. La mesura
podria afectar mig miler
de locals i el govern valora fer
una modificació del pla general.
■ REDACCIÓ

16 | Nacional |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Segona onada de la Covid-19
El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ahir durant la seva intervenció al Congrés ■ EFE
ERC força Sánchez
a revisar l’alarma
al març i no al maig
a Serà de quatre mesos i dos d’opcionals i el president anirà
al Congrés cada 60 dies a JxCat i el PDeCAT voten diferent
David Portabella
MADRID
El pla de Pedro Sánchez
d’instal·lar un estat d’alarma
fins al 9 de maig, amb
un lapse de sis mesos escapant
al control del Congrés,
va despertar una por
tan general pel risc d’una
inconstitucionalitat que
va convèncer el PSOE de
negociar els suports a canvi
de cessions. Després
d’un torcebraç amb ERC,
Pere Aragonès –amb Gabriel
Rufián sobre el terreny–
aconseguia reescriure
el termini de l’estat d’alarma:
ja no seran sis mesos
La data
—————————————————————————————————
09-03-21
És la data límit del nou estat
d’alarma pactat entre el PSOE
i ERC, que equival a quatre
mesos, en lloc de sis.
fixos, sinó quatre mesos
inicials i l’opció a una pròrroga
addicional de dos mesos
més i amb el president
espanyol obligat a comparèixer
al Congrés cada seixanta
dies per explicar-se.
Després d’abanderar
des del març que els salts
de quinze dies en quinze
dies permetien la millor
rendició de comptes, ara
Sánchez, desitjós d’oferir
un paraigua legal i deixar
que sigui cada comunitat
la que capegi la pandèmia
in situ, preferia un horitzó
llunyà. Al final, Sánchez
–que avui té previst no defensar
la pròrroga de
l’alarma a les nou del matí
amb l’excusa que a les sis
de la tarda té una videoconferència
amb líders de
la UE– acudirà al ple del
Congrés almenys cada dos
mesos per actualitzar les
dades i el balanç de la seva
gestió de la pandèmia, i el
ministre de Sanitat, Salvador
Illa, haurà de donar
explicacions un cop al mes
a la comissió de Sanitat.
L’esmena d’ERC beneïda
pel PSOE diu: “Transcorreguts
quatre mesos de vigència
d’aquesta pròrroga,
la conferència de presidents
autonòmics podrà
formular al govern una
proposta d’aixecament de
l’estat d’alarma, previ
acord favorable del Consell
Interterritorial de Salut,
a la vista de l’evolució
dels indicadors sanitaris,
epidemiològics, socials i
econòmics.” Altres partits
com ara Ciutadans volien
que el termini fos de tres
mesos i arrossegar així
Sánchez a un major control
parlamentari. Al PP,
Pablo Casado es mostrava
disposat a donar el seu vot
a favor només si l’estat
d’alarma es limitava a vuit
setmanes.
Diàleg Calvo-Borràs
Al grup de JxCat, els diputats
de Junts no descartaven
transitar a l’abstenció
si el PSOE atenia les seves
esmenes per extremar el
control al govern, però el
taxatiu no airejat per
Quim Torra i el nul ressò
als precs els apropen al no.
Així que els quatre diputats
del PDeCAT (Ferran
Bel, Sergi Miquel, Concepció
Canadell i Genís Boadella)
votaran sí al marge
dels quatre de JxCat (Laura
Borràs, Míriam Nogueras,
Jaume Alonso-Cuevillas
i Mariona Illamola).
Borràs va negociar amb
Calvo en un to tan distès
que el diàleg va permetre
ironies enverinades com
suggerir que el govern espanyol
és ara més autonomista
des que Torra està
inhabilitat i l’autoritat ja
no és ell sinó Aragonès. ■
L’hospital Sant Joan de Déu de Manresa ■ JORDI PREÑANOSA
Desprogramen
cirurgies a
Manresa
a L’hospital habilita una nova àrea
amb vuit llits per a semicrítics
Redacció
MANRESA
L’augment de casos de Covid-19
que s’ha registrat
els darrers dies ha obligat
la Fundació Althaia, que
gestiona els centres hospitalaris
de Manresa, a prendre
mesures per poder
atendre aquest increment.
En aquest sentit,
s’ha decidit començar a
desprogramar activitat
quirúrgica i ambulatòria
no preferent, i s’ha incrementat
el nombre de llits
per atendre pacients amb
coronavirus. En paral·lel,
també s’ha habilitat una
nova àrea amb vuit llits
per a pacients semicrítics.
Ahir, a l’Hospital de Manresa
hi havia 41 ingressats
amb Covid-19 i, en les últimes
hores, hi han mort
tres persones. Per tant, la
Fundació Althaia ha activat
la segona fase del pla
de contingència per l’empitjorament
de la situació
epidemiològica del territori
i l’augment de pacients
ingressats amb Covid-19 a
l’àrea d’hospitalització i
crítics de Sant Joan de
Déu de Manresa. En
aquest sentit, s’ha decidit
restringir encara més l’accessibilitat
als centres per
minimitzar el risc de contagi.
Per altra banda, l’UCI
de l’Hospital Sant Joan de
Déu de la ciutat es destina
íntegrament a pacients
crítics. ■
Més eines per controlar
aglomeracions als parcs
M. Membrives
BARCELONA
La tardor és l’època amb
més afluència de visitants
a la xarxa de parcs naturals
que gestiona la Diputació
de Barcelona. Les
aglomeracions de vehicles
i la saturació dels aparcaments
habilitats fa anys
que es repeteixen en indrets
com ara el Parc Natural
del Montseny. És per
això que s’ha decidit posar
fil a l’agulla amb la creació
d’una comissió de seguiment
per estandarditzar
els protocols d’accessibilitat
i restricció d’accés al
conjunt d’espais naturals,
davant de situacions d’alta
concentració de visitants.
Aquesta comissió
també serà també l’encarregada
d’elaborar els plans
de mobilitat del conjunt
d’espais de la Xarxa de
Parcs Naturals de la Diputació
de Barcelona.
Els serveis de Bus Parc,
que fa dos anys que funcionen
i donen servei des de
Terrassa al parc natural
de Sant Llorenç de Munt i
l’Obac i des de Sant Celoni
al Montseny, no han fet reduir
el nombre de vehicles
privats que accedeixen a
aquests espais naturals. El
cap de setmana passat sí
que es van notar increments
superiors al 80%
dels usuaris del bus del
Montseny com a conseqüència
de la regulació
dels accessos de la Plana
del Coll i de la Vall de Santa
Fe de Montseny. Els visitants
van haver de deixar
el seu vehicle a l’aparcament
de la rotonda on hi
ha el centre d’informació
de Fogars de Montclús i
van optar pel bus per continuar
fins a Santa Fe. ■
Aparcament de Coll d’Estenalles, situat al Parc Natural de
Sant Llorenç del Munt i l’Obac ■ RICARD BADIA / DIPUTACIÓ DE BCN

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
| Nacional | 17
Segona onada de la Covid-19
Les xifra
—————————————————————————————————
634
casos per 100.000 habitants
és la incidència actual a 14
dies. La recomanació és actuar
a partir de 500.
La frase
—————————————————————————————————
“Al març al Taulí
teníem 50 morts a la
setmana. Des del 14
d’agost se n’han mort
50 en total”
Manel Cervantes
CAP UNITAT MALALTIES INFECCIOSES
DE L’HOSPITAL TAULÍ DE SABADELL
Representants del sector de la restauració van protestar ahir a la plaça Sant Jaume amb petards i pots de pintura ■ ACN
El govern anuncia avui més
restriccions de mobilitat
a Els bars i restaurants hauran de continuar tancats i se sabrà si entre les noves mesures hi ha
algun tipus de confinament a Illa recorda que l’estat d’alarma no preveu el confinament domiciliari
Virtudes Pérez
BARCELONA
Tot i que ahir el risc de rebrot
va baixar 47 punts,
fins a situar-se en 840, i la
velocitat de transmissió
del virus també va baixar
d’1,52 a 1,38, cosa que indica
una certa desacceleració
en el creixement dels
contagis, el govern continua
decidit no només a
allargar les mesures adoptades
fa quinze dies, entre
les quals hi ha el tancament
de bars i restaurants,
sinó també aprovarne
de noves per aconseguir
reduir encara més la
mobilitat. Aquests dies ha
tingut sobre la taula diverses
alternatives, entre les
quals hi ha el confinament
de cap de setmana i també
el confinament de quinze
dies. Tot indica, però, que
al final aquests tipus de
confinaments no prosperaran,
entre altres coses
perquè l’actual estat
d’alarma no els dona empara
legal, com va manifestar
ahir el ministre de
Sanitat, Salvador Illa, durant
una entrevista a TV3,
L’allau de PCR col·lapsa el laboratori del Vall d’Hebron
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’allau de proves PCR ha provocat
un col·lapse al laboratori
de l’hospital Vall d’Hebron,
on arriben la major part
de les PCR d’atenció primària
de Barcelona. El mateix hospital
ha reconegut aquesta
problemàtica, que s’explica
no només per l’augment de la
demanda, sinó també perquè
l’arribada dels reactius necessaris
disminueix i les màquines
fallen en estar en fun-
en què, a més, va assegurar
que no havia rebut cap
proposta en aquest sentit
per part de l’executiu català.
El tema del confinament
de quinze dies, una
mesura defensada per alguns
experts, no és vist
amb bons ulls per tota la
comunitat científica i sanitària.
El doctor Benito
Almirante, cap de malalties
infeccioses de l’hospital
Vall d’Hebron, considera
que “el confinament
hauria de ser la darrera
mesura a prendre després
cionament les 24 hores del
dia. En alguns casos això ha
provocat que en lloc de tenir
el resultat d’una PCR en 24 o
48 hores aquest pugui trigar
fins a onze dies.
L’hospital espera que en
dues setmanes pugui recuperar
el ritme que tenia
abans del col·lapse. De totes
maneres, tal com va anunciar
la consellera Alba Vergés fa
una setmana, la voluntat del
d’haver comprovat durant
un període suficient que
totes les mesures restrictives
han estat insuficients
per controlar el creixement
dels casos.” A banda,
Almirante assegura que
no n’hi hauria prou amb
15 dies ja que “està comprovat
que únicament un
confinament llarg de moltes
setmanes és eficaç per
reduir significativament
els casos”.
Un confinament només
estaria justificat si la situació
fos la mateixa que
hi havia al mes de març. I
Departament de Salut és
anar substituint les PCR per
proves d’antígens als CAP.
Aquests tipus de proves, que
són molt més ràpides –en 20
minuts es pot tenir el resultat
in situ–, no requereixen passar
pel laboratori i, per tant,
han de servir per descarregar
de feina aquestes unitats. El
govern n’ha comprat un milió
i espera tenir-ne dos milions
més en breu.
encara estem lluny
d’aquell escenari. El cap de
la unitat de malalties infeccioses
de l’hospital Parc
Taulí, el doctor Manel Cervantes,
tampoc és partidari
d’una mesura tan dràstica.
“La situació és dura,
però no té res a veure amb
la de la primera onada. Al
Taulí vam tenir 50 morts a
la setmana i vam arribar a
estar al 150% de la nostra
capacitat. Ara, des del 14
d’agost en què va haver-hi
el primer mort per Covid
després del parèntesi estival,
se’ns han mort 50 malalts,
la majoria gent de
més de 85 anys o amb patologies
prèvies greus.”
Per Cervantes, que recorda
que abans que es decretés
el primer toc de queda
“cap epidemiòleg l’havia
defensat”, un confinament
de cap de setmana
“no tindria cap mena de
sentit”. Ell insisteix que la
clau és “la responsabilitat
individual”, que la gent entengui
“que no ha de fer coses
que no siguin necessàries”.
El govern anunciarà
avui les noves mesures,
que inclouran també ajudes
per als àmbits que es
vegin afectats. Ahir no va
transcendir cap decisió i
els contactes amb els diferents
experts van continuar
per tal d’escoltar diferents
punts de vista. I no
tenir només en compte la
vessant sanitària sinó
també l’econòmica i la social.
El que sí que és clar és
que, malgrat la petita davallada
dels últims dies,
les hospitalitzacions continuen
creixent. Si fa dues
setmanes la mitjana diària
no superava els 200 malalts,
la setmana passada
ja se superaven els 250 i la
tendència ja està per sobre
dels 300 pacients diaris. I
això afecta també les UCI,
que ja estan ocupades en
un 46% per malalts de Covid.
Pel que fa a la incidència
acumulada en 15 dies,
que és un bon indicador
per veure l’evolució de la
pandèmia, està per sobre
dels 634 casos confirmats
per 100.000 habitants. El
govern espanyol té el límit
de 500 casos per adoptar
mesures dràstiques.
Alguns experts admeten
que estem en un moment
d’incertesa important
i que davant aquesta
realitat prefereixen ser
prudents. Les mesures
restrictives que s’anunciaran
avui van en aquest
sentit. Millor passar-se
que quedar curt. Durant
mesos les mesures adoptades
havien aconseguit
tenir a ratlla el virus amb
una mitjana de 1.000 casos
diaris. La mitjana de
casos actuals és d’uns
5.000. ■
Ajuntament de
Tordera
Territori i Sostenibilitat -
Urbanisme i Patrimoni
ANUNCI Relatiu a la llicència de construcció
del Bloc núm. 4 amb 208 nínxols
al cementiri L’Estany
Cabré Junqueras SA , en data 20 de setembre
de 2019 , va presentar un projecte per a
la construcció del Bloc núm. 4 amb 208 nínxols
al cementiri L’Estany d’aquest municipi.
Segons l’establert a l’article 52 del Decret
64/2014 de 13 de maig, pel qual s’aprova el
Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística,
se sotmet dit projecte a informació
pública durant el termini d’un mes, per
tal que es pugui examinar i, si escau, presentar-hi
al·legacions i/o reclamacions.
L’expedient es podrà consultar al Departament
d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tordera,
situat al c/ Sant Ramon, 42, amb cita prèvia
trucant al telèfon 937643717 extensió 2
del municipi de Tordera, en horari de 9:00 a
14:00 hores, de dilluns a divendres laborables.
Tordera, 22 d’octubre de 2020
La secretària, Marta Portella Nogué
135026-1234653Q

18 | Nacional |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Protagonistes AUTORA I DIRECTORA
Queralt Riera
“A Catalunya,
ens emmirallem
en una pobresa
congènita”
Jordi Bordes
BARCELONA
Queralt Riera és una veu que fa
ben poc que ha esclatat com a
autora, dramaturga i directora.
Bona part dels muntatges pels
quals ha rebut premis han acabat pujant
a escena. Un doble repte aconseguit.
Fins demà té De dol a la Sala Atrium, i el
9 de novembre s’estrena en el Torneig de
Dramatúrgia del Temporada Alta. A
l’abril prepara l’estrena d’una producció
premiada també amb l’IT Teatre, i que
s’havia de veure pel Grec. La seva mirada
és enèrgica, volgudament diferent, sense
concessions.
Guanyadora d’un grapat de premis,
aquest any intervé en la desena edició
del Torneig de Dramatúrgia del Temporada
Alta. Serà una rival dura?
No ho crec pas! Que m’hagin trucat ja em
fa molta il·lusió. Tinc zero aspiracions de
guanyar i moltes ganes de passar-ho bé.
Els textos còmics tenen més bona acollida
entre el públic que vota.
El que faig per Temporada Alta és, precisament,
comèdia. Però jo faig una comèdia
tan negra que, de vegades, es fa difícil
riure-hi i tot. Soc molt obsessiva del ritme
i la comèdia té un ritme que a mi
m’atrau molt. El que passa és que, com a
autora, primer he necessitat parlar de
les coses que tenia més a dins. I ara em
ve molt de gust fer comèdia.
Temporada Alta planteja escriure una
situació curta. Es veuria amb cor de presentar-la
com a peça completa, posteriorment,
com han fet d’altres?
Sí, m’agradaria molt fer-la créixer. I, per
poc que pugui, ho faré, perquè he triat
dues actrius que han de tenir al voltant
de 70 anys. Ara m’interessen les dones,
com més grans, millor.
Si algú li oferís que la interpretessin
tres dones joves, què hi diria?
Tothom és molt lliure de fer el que vulgui.
Soc una militant pels drets de les
minories, però encara ho soc més per la
llibertat artística de cadascú. I que ens
jutgi el temps.
‘De dol’, que està en cartellera fins diumenge,
també és una obra guanyadora, no?
Quina és la clau per rebre tants premis?
Sí, dels premis literaris Ciutat de València
(2019). Presento les obres que em
semblen interessants. Em centro en els
premis que tenen millor compensació
econòmica. De dol la vaig presentar al
Born, on va quedar finalista; després,
a València. I a l’Alzira, però, com que ja
havia guanyat a València, ja no hi va poder
competir. És molt dura, la vida del
dramaturg. Sort que, de tant en tant,
se’t reconeix amb alguns premis que et
permeten sobreviure...
Bona part de les peces que han guanyat
premi les heu acabat representant. Posar-les
a escena hauria de ser, en principi,
una possibilitat d’amortitzar el text.
Jo soc dramaturga de fa poc. Em vaig
graduar el 2018. Abans d’acabar la carrera,
ja em van programar dues obres a
Madrid, que van anar bé i es van arribar
a prorrogar. Les peces serioses, les començo
a fer a partir del 2018. De fet, el
2017, abans d’acabar la carrera, quedo
finalista en el premi Born. I això m’anima
molt, perquè la faig mentre estic estudiant
la carrera. L’obra va acabar sent
guió d’una pel·lícula, i es va estrenar a
Mèxic. Quan les coses estaven anant
molt bé, amb premis i reconeixements,
i jo molt contenta amb els actors amb
què podia treballar i amb el panorama,
ha arribat la pandèmia.
Reclama arribar a sales més grans?
Fer el salt a sales més grans espero que
sigui com a evolució natural, tant de bo
sigui així. De moment, constato que els
programadors de sala de Barcelona són
força més conservadors que a Madrid,
per exemple. L’amor (no és per a mi, va
dir Medea), que va ser finalista al Quim
Masó i guanyadora a València i de la beca
Odissea de l’Eòlia, el Lliure ens la va seleccionar
però no ens la va programar.
Ens van dir que estava damunt de la taula.
Són conservadors. Fins que no has fet
una pila de sales petites, no passes a sales
més grans. I crec que aquesta evolució
natural és una característica conservadora
de Catalunya. A Madrid, tinc la
sensació que no són així. Si la proposta
que els arriba els interessa, la programen.
Aquí. De Santander a NY, que va
ser seleccionada a l’SGAE, jo la vaig enviar
al Fernán Gómez sense conèixer de
res ningú i la van programar directament.
Perquè els va interessar. Aquí potser
hi ha menys indústria, menys diners,
i per això arrisquen menys amb autors
nous a les sales grans.
Ara el Lliure s’ha compromès a no repetir
directors i dramaturgs. Per força,
l’obertura serà més gran, no?
Esperem-ho. Jo he enviat propostes al
Lliure, a la Sala Beckett. I Les Antonietes
també n’han enviat al TNC.
Es refereix a la peça que s’havia presentat
al premi Quim Masó, també?
Sí, amb Les Antonietes hem estat dos
cops finalistes al Quim Masó. Enguany hi
tenia dues obres, al Masó, la de Les Antonietes
i una altra que presentàvem amb
Sixto Paz. Serà una peça que dirigirà
Pau Roca.
Denise Duncan, que acaba d’estrenar
‘El combat del segle’ a la Beckett, deia
l’altre dia que quan escriu és més lliure
i que ho ordena tot quan ha de dirigir.
Coincidiu o, en el seu cas, ja escriu de
manera molt més ordenada?
Jo escric literatura; escric perquè sigui
llegit. Quan he de dirigir, no tinc ni idea
de com en faré la direcció (escric sense
acotacions, normalment). Sempre m’he
de plantejar la dramatúrgia des de zero.
O sigui, l’escriptura del text i la dramatúrgia
són dues peces independents, en
el meu cas.
O sigui que, quan presenta un text a un
concurs literari de teatre, ho fa sense
cap acotació?
Sí. De moment, practico poc l’estructura
teatral ortodoxa i aristotèlica, perquè
m’agrada experimentar amb el registre
i variar els estils literaris.
Com apareix la idea d’escriure una obra?
A partir d’un fet que la preocupa? Ho dic
perquè també fa encàrrecs, com l’‘Amor
mor’ de la temporada passada al Joan
Brossa...
A mi normalment les idees em surten
com els esternuts, de manera gairebé fisiològica.
I quan és un encàrrec, segons
com et sigui el tema de proper, et pot ser
més fàcil o més difícil. D’encàrrecs, ara
en tinc uns quants de pendents...
Ara es parla molt de reivindicar la dramatúrgia
femenina, com si fos una bandera.
Però és una bandera de molts
colors. En realitat, sota aquesta marca
hi ha una varietat immensa. Potser unificar-vos
a totes juntes és ser reduccionista...

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020 | Nacional | 19
La dramaturga i directora
Queralt Riera, dilluns passat, a
Parets del Vallès ■ ORIOL DURAN
❝ Els programadors de sala
de Barcelona són força
més conservadors que a
Madrid. Aquí cal passar
abans per sales petites
❝No hi ha obres horribles
que perdurin en el temps,
ni en la cartellera
Absolutament. Amb els homes no es parla
d’autoria masculina... És un tema de
justícia social, l’autoria femenina; no té
res a veure amb l’estil. Que a les dones
ara se’ns tingui una mica en compte després
d’anys de masclisme dominant no
té res a veure amb el fet que cada autor/a
o creador/a tingui el seu estil propi.
Ben cert. Dins d’aquests corrents dramatúrgics,
on se situaria? Més enllà de
si és autoria femenina o masculina, és
clar. Se sent més a prop d’Albert Mestres
que de Jordi Casanovas, per citar dos
universos ben diferents?
Em sento molt a prop i molt lluny de tots
dos. Soc una autora influenciada per
molts autors, i molt heterogenis. El
que m’interessa és trobar una veu genuïna,
meva. I que variï en cada obra, tot
i que totes tinguin característiques comunes;
això és el que voldria. M’agrada
que cada cosa que escric no s’assembli
gens a l’anterior.
Però quan recorre als personatges clàssics,
com Medea o Hamlet (en el cas de
‘De dol’), i els capgira, els trasllada a
un món íntim i literari, però potser massa
limitat.
De totes les obres que tinc publicades
(cinc), només n’hi ha dues amb referències
de clàssics. I agafo el referent clàssic
no pas per versionar-lo (en el cas de Medea,
és un pastitx i, en el de Hamlet, és
pràcticament una anècdota, un sarcasme),
sinó per denunciar la família com el
grup social més disfuncional. Ens entestem
que la família ha de ser ordenada, jeràrquica,
genealògica... I, al final, la família
és el que ens fa patir més a tots. I no és
una cosa del segle XXI, perquè ara les famílies
han canviat les estructures, però
en el fons (i això és el que m’interessa) la
família és font de patiment des de l’època
de Medea. I també de creixement, evidentment.
En realitat, poca gent ens
estima tant com la gent de la nostra família
i, a la vegada, poca gent ens fa tant
mal com la gent de la nostra família. I
les famílies de Medea i de Hamlet em
serveixen per explicar com ens destrossa,
la família.
Ja ha començat a tenir un equip d’actrius
habituals... Fa angúnia que algunes
puguin apartar-se de la professió?
Estic molt agraïda amb les actrius amb
què he treballat: Annabel Castan, Patricia
Mendoza, Rosa Cadafalch i, ara, Muguet
Franc. Són actrius extraordinàries i
m’inspiren infinitat de personatges. Rosa
Cadafalch, per exemple, em té rendida
als seus peus! Hauria de ser una actriu
que treballés sense parar. Tinc la intenció
de seguir creant amb totes elles, si
volen i poden, i si sorgeixen projectes.
Aprenent-ne
Queralt Riera (Barcelona,
1978) avisa que n’està
aprenent. Per això,
justifica que hi hagi pocs
personatges en les seves
obres (d’una hora de
durada). “Em sembla prou
difícil articular un sol
personatge, des de tots
els seus angles...És clar
que tinc ganes de posar-hi
més personatges... Si em
truquessin del TNC i
m’oferissin pressupost per
a deu personatges, els
faria servir.” Diu Ramon
Madaula que és més
fàcil escriure per a tres
personatges que per a dos.
Perquè això permet que un
personatge surti i el públic
conegui coses que ell
desconeixerà. Riera
defensa, però, “la tensió
dramàtica que genera a
l’escenari que un actor
sostingui un personatge
sempre a escena sense
sortir-ne”. No tem les
opinions, vinguin d’on
vinguin, siguin més o
menys ajustades: “No
hi ha obres horribles que
perdurin en el temps,
ni en la cartellera.”
Ara estem en temporada de reposicions.
Com si es volgués assegurar el tret. Això
dificulta l’accés a noves autories?
Això és un tema de diners. Per exemple,
a l’equip de La jaula de las locas, si li donessin
l’oportunitat, faria un musical
nou. Als creadors els agrada crear. El
problema és que la cultura catalana és
molt pobra. I això és un problema molt
greu. No ens adonem que la creació artística,
la cultura i l’empremta que deixem
com a societat és el que ens dona identitat.
La identitat catalana, ara mateix, és
pobra, perquè s’hi dediquen pocs diners.
Alemanya, França i Anglaterra es gasten
fortunes amb la seva pròpia cultura, perquè
aquella és la imatge que envien a
l’exterior i la que es donen a si mateixos,
és on s’emmirallen els ciutadans. Nosaltres,
en canvi, ens emmirallem en una
pobresa congènita. És trist, perquè hi ha
corrents polítics que ens ataquen, l’idioma.
Volen anorrear el que han estat
tants segles d’història. La cultura sempre
és barata; mai és cara. Perquè el que
surt realment car és no tenir cultura. Reflexionar
sobre el món i la vida... Això fan
els autors, i no té preu (però com a mínim
hauríem de poder viure dignament,
tant les noves autories com les velles).
I d’on han de sortir els recursos, però?
Dels qui en tenen, òbviament. Ens volen
convèncer que no hi ha diners. Aquesta
és una mentida monumental que ens
empassem. De diners, no n’hi ha hagut
mai tants al món. El que passa és que es
van a buscar on no hi són. De riquesa, se
n’està generant moltíssima. Però hi ha
una crisi social, en tots els àmbits, i les
grans fortunes van creixent, i les petites
i mitjanes economies van minvant. I això
és horrorós. I té una relació directa amb
la falta de cultura, que ens faria reflexionar
sobre aquestes qüestions, qüestionar-nos
a nosaltres mateixos com vivim,
on som, qui som, qui ens diu què i el perquè
de tot plegat... Ser o no ser, que deia
Hamlet.
Anem amb les prioritats canviades.
Recordo l’any passat la polèmica pel
pessebre de l’Ajuntament de Barcelona.
La gent es posava les mans al cap perquè
havia costat 96.000 euros. Una
obra que veuran milers de persones,
que ens està definint i que ve d’una tradició
pròpia centenària i és més barata
que qualsevol escenografia del Liceu o
cap jugador del Barça! No tenim la proporció
dels costos. Sempre tot ha de ser
més barat (pensament neoliberal: abaratir
costos...) Així ens va. Que vivim
barat i les nostres vides són barates.
I les persones cada cop ens valorem
menys. Davant d’això, només puc dir
que l’art és la salvació. ■

20 |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Europa - Món
Lluita pel
control del
Senat el 3 de
novembre
Republicans i
demòcrates es
disputen el domini
de la cambra alta
Els efectes de la pandèmia
Macron reconfina tot F
FRE El president anuncia una nova quarantena que durarà almenys fins a l’1 de
desembre SECTORS Escoles i instituts continuen oberts, i indústria i construcció,
a ple rendiment LOCALS Tanquen bars, restaurants i comerços no essencials
Una dona passant per davant
d’un aparador, ahir a París ■ IAN
LANGSDON/EFE
Enric
Bonet
París
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
El president francès, Emmanuel
Macron, va dir que
faria tot el possible per evitar
un nou confinament.
Aquesta promesa, però, ha
sucumbit davant de l’acceleració
descontrolada de la
segona onada de la Covid-19
a França. “He decidit
que cal recuperar a partir
de divendres el confinament
en el conjunt del territori
nacional que ens va
permetre frenar el virus”,
va assegurar ahir.
Durant un discurs televisiu
des de l’Elisi, va anunciar
que els francesos hauran
de confinar-se almenys
fins a l’1 de desembre.
França segueix així l’exemple
d’altres països europeus,
com ara Irlanda, la
República Txeca o Gal·les,
al Regne Unit.
A partir de demà es tancaran
els bars i restaurants,
establiments culturals
i esportius i tots els comerços
no essencials. Els
desplaçaments es limitaran
a un quilòmetre, encara
que es permetrà sortir a
passejar o córrer durant
un màxim d’una hora. A
diferència del que va passar
a la primavera, aquest
cop es mantindran obertes
escoles i instituts. Però
les universitats tancaran.
També es permetran les
visites a les residències de
gent gran, sota el respecte
d’uns estrictes protocols.
Si amb aquestes restriccions
es frena l’epidèmia,
podrien alleugerir-se des
de mitjan novembre amb
la reobertura de botigues
no essencials.
“Les nostres fronteres
entre països europeus continuaran
obertes i, excepte
casos excepcionals, quedaran
tancades” amb els
països extracomunitaris,
va dir el líder centrista.
“El nostre objectiu és
passar de 40.000 a 5.000
casos al dia”, va defensar
Macron, que amb aquesta
estricta mesura espera
aplanar la corba en un país
en què ahir van diagnosticar-se
36.437 nous casos i
van produir-se 244 morts,
amb un total de més de
35.000 defuncions.
Amb l’anunci del reconfinament,
el govern francès
admet que ha fracassat
amb l’aplicació de la seva
estratègia de “fer la prova,
traçar i aïllar”. També reconeix
la insuficiència de
les restriccions anunciades
les últimes setmanes,
especialment el toc de queda
a partir de les nou del
vespre, que ahir ja afectava
46 milions de persones.
Toc de queda fallit
“El toc de queda no ha donat
els resultats que podíem
esperar”, va reconèixer
ahir el president de la
Federació dels Hospitals
de França, Frédéric Valletoux.
Tot i que és aviat per
fer un balanç exacte de
l’eficàcia del confinament
nocturn, les dades reflecteixen
una realitat epidèmica
crítica. Més de 500
persones van morir
abans-d’ahir per la Covid,
288 de les quals als hospitals
i 235 a les residències
de gent gran, on la situació
es complica. D’un total de
5.800 llits de reanimació,
2.900 ja estan ocupats per
malalts del virus. “A Europa
estem tots sorpresos
per l’evolució” de la pandèmia,
va defensar Macron.
El president també va
dir que no creu “en l’oposició
entre salut i economia
que alguns voldrien instaurar”.
Tot i que va recomanar
el teletreball, va
apostar perquè es mantingui
a ple rendiment l’activitat
agrícola, la industrial,
en la construcció i els
serveis públics. “Métro,
boulot, dodo (metro, treballar,
dormir)”, diu una
famosa expressió francesa.
En això consistirà, a
partir d’ara, la vida de milions
de francesos que hauran
de continuar anant a
treballar, corrent el risc de
contagiar-se en atapeïts
transports públics, però
privats de la resta de llibertats.
Una realitat que pot
accentuar el malestar en la
bulliciosa societat francesa,
que fins ara no s’ha manifestat
contra el virus
amb tanta virulència com
a Itàlia o Alemanya. ■
MÉS CORONAVIRUS
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Les Castelles, Andalusia i Múrcia es tanquen
i Madrid demana fer-ho només pel pont
La CE vol accions urgents
per frenar els contagis
La presidenta de Madrid, Isabel
Díaz Ayuso; el de Castellala
Manxa, Emiliano García Page,
i el de Castella i Lleó, Alfonso
Fernández Mañueco,
han acordat tancar, a partir
de demà, els perímetres de
les tres comunitats com a
mesura per intentar frenar
l’expansió de la Covid-19. Serà
un tancament coordinat,
tal com han consensuat en
una cimera a Àvila. La mesura
s’estendrà com a mínim fins
al 9 de novembre en el cas de
les dues Castelles, ja que Madrid
vol que el confinament
es limiti només al pont de
Tots Sants. Mentre estiguin
en vigor els tancaments, no
es podrà entrar ni sortir de
cap dels tres territoris. Amb
tot, fonts de la comunitat madrilenya
van aclarir ahir a Efe
que, si el govern central no els
permet tancar només aquest
cap de setmana, Ayuso no
confinarà perimetralment la
regió. Aquests últims confinaments
s’afegeixen als que
ja van aprovar en una primera
fase Navarra i la Rioja i, posteriorment,
Aragó, Astúries i
el País Basc. També Múrcia i
Andalusia van adoptar ahir el
tancament de la comunitat.
Ayuso amb els presidents de
les dues Castelles, ahir ■ EFE
La Comissió Europea (CE)
alerta de la gravetat de la segona
onada de la pandèmia,
demana als ciutadans que no
relaxin esforços i als estats
membres, accions ràpides i
contundents per frenar l’escalada
dels contagis. Brussel·les,
que no té competències
en Sanitat sobre els estats,
va demanar als governs
que comparteixin més i millor
informació epidemiològica
amb el Centre Europeu per a
la Prevenció i el Control de
Malalties (ECDC). També els
reclama que dissenyin proves
més ràpides i efectives, i li comuniquin
a mitjan novembre
aquestes estratègies. La CE,
per la seva banda, es gastarà
100 milions d’euros en tests
ràpids per a tots els estats
membres.

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
L’APUNT
Frivolitat com a
signe de poder
Raül Garcia i Aranzueque
Donald Trump té una gran afició a traslladar les seves
inquietuds a través de missatges a Twitter plens de
majúscules i signes d’exclamació. En un dels últims,
però, el president dels EUA prescindeix del text i mostra
dos vídeos, l’un al damunt de l’altre. En el primer es
veu el seu helicòpter a punt d’aterrar, observat per una
multitud de seguidors, ben atapeïts, que l’aplaudeixen
i li fan fotos amb el mòbil. En l’altre, el seu rival, Joe Biden,
baixa unes escales que el condueixen a un acte
de campanya on desenes de persones l’esperen, separats
per uns cercles blancs pintats a terra per mantenir
la distància de seguretat. El missatge no necessita
text. A dalt, els poderosos, feliços com un ministre de
Sanitat espanyol de festa. A sota, els passerells.
| Europa - Món | 21
rança
Merkel, en la roda de premsa d’ahir a la seu de la cancelleria ■ ACN
Merkel demana un
“esforç nacional”
aAlemanya tanca al novembre restauració i cultura, però
no escola i comerç a Sense rastre del 75% dels contagis
Gemma
C. Serra
Berlín
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
“Hem d’actuar. I ho hem
de fer ara”, deia ahir la
cancellera Angela Merkel,
després d’una reunió amb
els líders regionals. Si
quinze dies abans no va
aconseguir d’una sessió
semblant més que un parell
d’acords febles, ara
sembla que té un consens
vinculant: quatre setmanes
sense bars, ni restaurants,
ni gimnasos, ni òperes,
museus, teatres, discoteques,
saunes, prostíbuls
ni cap altra activitat
pública a porta tancada.
És a dir, tot novembre,
tancats amb l’esperança
de reobrir per Nadal.
“Cal un esforç nacional
per evitar una emergència
sanitària”, segons Merkel.
Les xifres manen: gairebé
15.000 nous positius de la
Covid-19 va comunicar
ahir l’Institut Robert
Koch (RKI), competent
en la matèria. El doble que
una setmana abans, en un
país que, fins ara, ha tingut
una mortalitat baixa
–10.298 morts, per un total
de 463.000 contagis–.
El llum d’alarma l’ha encès
la mitjana de 99,1 de positius
acumulats en una setmana
i per 100.000 habitants.
El RKI considera zona
de risc a partir dels 50
casos. Hi ha estats federats,
com Berlín, on s’arriba
als 146. D’altres, a l’est
del país, estan en 26. Els
de baixa incidència no volien
un nou tancament radical.
A diferència del que
va passar entre març i
abril, aquest novembre
continuarà l’activitat escolar
i les botigues estaran
obertes.
És un tancament una
mica més suau, malgrat
que el virus s’escampa tan
ràpid que ja no poden rastrejar
el 75% dels nous
contagis. El seguiment de
la cadena d’infeccions és
l’eina principal per controlar
la pandèmia. Ara se li
ha perdut la pista. Per mirar
de retrobar-la cal quedar-se
a casa. El que implica
no viatjar ni tan sols
dins el país si no és imprescindible;
tampoc visitar familiars
si no és per un motiu
justificat, i menys encara
fer turisme, ni que sigui
dins el país.
La situació a Alemanya
no és tan greu com als països
veïns. Però si ho arriba
a ser i cal recórrer al
confinament estricte, tot
Europa se’n ressentirà,
donat el pes de la primera
economia del continent. A
les empreses afectades
se’ls compensarà les pèrdues:
hi ha preparats
10.000 milions per compensar
aquesta nova sotragada
a restaurants,
bars, cines, teatres, gimnasos
i altres afectats. Alguns
no havien ni reobert
–com les discoteques–;
d’altres, com els bars, havien
instal·lat estufes de
calor a l’aire lliure, per a la
clientela que defuig els espais
tancats. ■
180822-1234304L

22 | Europa - Món |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
La cursa cap a la Casa Blanca
El Senat, un premi
gros dels comicis
DECISIU · Més enllà de la Casa Blanca, els partits es juguen el poder amb el
control de la cambra alta del Congrés SONDEJOS · Els demòcrates tenen moltes
possibilitats de tenir el domini de les dues potes del Capitoli, segons les enquestes
Víctor
Sancho
Washington
———————————————————
En unes eleccions
als EUA, i especialment
en les d’enguany,
tota la
pompositat i
l’atenció estan en
la batalla per la Casa
Blanca, el cara a
cara entre Donald
Trump i Joe Biden.
Campanya demòcrata pel Senat a Jonesboro (Geòrgia) ■ ERIK S. LESSER / EFE
—————————————————————————————————————————————
Si el president no té a favor
el poder legislatiu, s’exposa
a tenir un mandat caòtic i ple
d’obstruccionisme
—————————————————————————————————————————————
Però a l’altre extrem de l’avinguda
Pennsilvània de Washington, al Capitoli,
hi ha molt en joc: bàsicament,
la decisió de si els pròxims anys estaran
inundats d’obstrucció i caos
o, al contrari, faran que la telenovel·la
política esquivi el drama.
En els darrers temps ha quedat
clar que tenir el control del Congrés
és fonamental. El domini total de
les dues cambres legislatives és garantia
indispensable per avançar en
les polítiques partidistes; quan l’homogeneïtat
de color és inexistent,
només hi ha el fre, la negociació infinita
sense resultat i la paràlisi.
En el dia d’avui, els demòcrates
dominen la Cambra de Representants
i els republicans, el Senat. Una
repartició que sembla que acabarà el
3 de novembre: totes les enquestes
apunten que els progressistes, en un
sorpasso fulminant, recuperaran el
control de la cambra alta i faran que
el Capitoli estigui sota el seu control
exclusiu. Trump, en una reunió privada
recent amb donants republicans,
va confessar que és molt difícil
que els conservadors mantinguin el
control del Senat, fet que evidencia
que el viratge és més probable que
mai. Si es confirmés, seria un tomb
cabdal per al futur del país.
Ara per ara, els republicans dominen
amb comoditat (53-47). Un
avantatge que els ha permès fer i
desfer com han volgut, aturant o impulsant
lleis, confirmant càrrecs públics
a voluntat. El domini ferri de la
cambra al final del mandat de Barack
Obama va permetre paralitzar
l’acció legislativa, convertint-lo en
un òrgan disfuncional. Durant el
primer govern de Trump, ha funcionat
com un apèndix dels desitjos del
president.
El poder del Senat s’ha fet evident
en els processos de confirmació
de nous jutges per al Tribunal
Suprem. Tot i les crítiques de l’opinió
pública, els demòcrates no han
pogut fer-hi res. Les seves queixes
van ser fútils en totes les batalles:
aconseguir trànsfugues, en un moment
de política tan divisiva, és missió
impossible.
Aquest 3 de novembre, els republicans
al Senat juguen a la defensiva.
Dels 35 escons en joc, 23 ara tenen
un representant conservador.
Recuperar-ne el control és una de
les apostes més fermes dels demòcrates
i en l’última setmana estan
injectant milions de dòlars per aconseguir-ho.
És clar que volen recuperar
la Casa Blanca i fer fora Trump,
però després del patiment dels últims
anys, emmanillats per l’avantatge
republicà a la cambra alta, aspiren
a aprofitar l’onada d’entusiasme
progressista per capgirar el desequilibri
partidista.
Els progressistes saben que perdran
l’escó que tenen per Alabama,
una raresa impossible de mantenir.
En canvi, n’hi ha quatre que tenen a
tocar: Colorado, Arizona, Carolina
del Nord i Maine. Si es complís, la
cambra estaria empatada a 50. Només
que un dels republicans vulnerables
a Iowa, Geòrgia o Montana
sucumbís a l’empenta demòcrata, el
Senat canviaria de color. L’altra opció
seria aconseguir la Casa Blanca,
ja que el vicepresident és qui desfà
una votació igualada.
Controlar el Senat dona al partit
guanyador un poder immens, fins al
punt que, si el legislatiu fos d’un color
i un president del rival, la paràlisi
podria superar totes les previsions
de caos. Si es volgués fer de l’obstrucció
una arma política, fins i tot
es podria plantejar deixar que el govern
no tingués ministres, ja que és
la cambra alta qui els confirma.
Tota l’emoció del joc de cadires i
poder al Senat és inexistent a la
Cambra de Representants, que quedarà
sota control demòcrata. Fa dos
anys, ja van recuperar-ne el control
gràcies a la mobilització massiva
dels seus votants. Per aquest 2020,
amb una mobilització similar, és
possible que fins i tot ampliïn el
marge de domini. ■
Les enquestes
Donald
Trump
(republicà)
Joe
Biden
(demòcrata)
Amb majoria
republicana:
125 delegats
La frase
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Amb majoria
demòcrata:
232 delegats
43,5%
50,6%
Sense una
clara majoria:
181 delegats
El candidat que obtingui 270 o més delegats
del col·legi electoral, guanya les eleccions
Mitjana dels principals sondejos
d’intenció de vot elaborada per
www.realclearpolitics.com
“Als EUA no hi ha llibertat
de premsa, tenim supressió
de la història o, dit d’una altra
manera, notícies falses”
Donald Trump
Falten 5 dies
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS I CANDIDAT REPUBLICÀ A LA REELECCIÓ
Protesta antiracista a Filadèlfia
b Centenars de manifestants van sortir
dimarts, per segon dia consecutiu, als
carrers de Filadèlfia per demanar justícia
després de la mort d’un jove negre a
mans de la policia en aquesta ciutat. Durant
la manifestació, es van saquejar diversos
comerços, fet que va provocar la
intervenció de la policia, un dels agents
de la qual va resultar ferit. La policia va
matar a trets Walter Wallace, de 27 anys,
que, segons la seva família, tenia problemes
mentals. Els agents asseguren que
van disparar al jove després que aquest
els mostrés un ganivet.
Vot anticipat de Biden
b El candidat demòcrata a la Casa Blanca,
Joe Biden, va votar ahir a l’estat de Delaware,
i va demanar als nord-americans
que apostin per un “camí infinitament diferent”
per al país que deixi enrere el
mandat de Donald Trump. De moment, ja
han votat de manera anticipada més de
70 milions de ciutadans.

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Borsa
| Europa - Món | 23
www.elpuntavui.cat/borsa
IBEX-35
6.474,40 2,66% l
BARCELONA
2,72% l
NOVA YORK
26.519,95
-3,43%
PARÍS
4.571,12
-3,37%
FRANKFURT
11.560,51
-4,17%
ZURIC
9.618,65
-02,72%
MADRID
2,68% l
LONDRES
5.582,80
-2,55%
TÒQUIO
23.418,51
-0,29%
L’Audiencia Nacional ha decidit l’arxivament provisional de la peça número 5 del cas Villarejo ■ JOSÉ SOLER/ACN
El jutge arxiva per falta de
proves la peça en què va
imputar Corinna Larsen
a Investigava si va encarregar a Villarejo espiar una assistent aL’excomissari i
l’expresident de Telefònica Juan Villalonga també estaven imputats en la causa
Redacció
MADRID
El jutge Manuel García
Castellón ha tornat a arxivar
la peça número 5 del
cas Villarejo, coneguda
com a Carol, que va reobrir
al juliol per investigar un
suposat encàrrec de l’examant
de Joan Carles I Corinna
Larsen a l’excomissari
per obtenir informació
sobre una assistenta.
El magistrat de l’Audiencia
Nacional ha pres la
decisió a petició de la fiscalia
anticorrupció perquè
considera que no hi ha
prou elements per imputar
el delicte de suborn o
de descoberta de secrets
en el suposat encàrrec.
Amb tot, el jutge no descarta
que, si apareixen
nous indicis, es reobri la
investigació.
La possible existència
d’aquest encàrrec es desprenia
d’una conversa
amb Villarejo a Londres
que va ser intervinguda en
l’operació Tàndem.
Comptes de l’emèrit
En aquestes converses
gravades, en què Corinna
va parlar de comptes del
rei emèrit a Suïssa i del
presumpte cobrament de
comissions per les obres de
l’AVE a la Meca –fet que va
portar a la primera obertura
de la peça Carol–, també
va exposar a l’excomissari
les sospites que una assistent
personal espanyola
estava filtrant informació
sobre la seva vida privada.
Però un informe policial
conclou que no es van fer
consultes a fitxers policials
relatives a la dona de qui
suposadament es va demanar
informació entre el 7
d’octubre de 2016 i el 3 de
novembre de 2017.
En reobrir la peça
aquest estiu a causa de
l’aparició de noves gravacions,
el jutge va acordar
imputar també el mateix
Villarejo, el seu soci Rafael
Vaga de dones a Polònia
pel dret a l’avortament
Redacció
VARSÒVIA
Les multitudinàries protestes
a Polònia contra la
decisió del Tribunal Constitucional
que obliga les
dones a continuar el seu
embaràs tot i la malformació
del fetus, prohibint-los
d’avortar, van continuar
ahir amb una jornada de
vaga en la qual estaven
convocades principalment
les dones, organitzada
per col·lectius feministes
que convidaven tothom
a participar-hi.
A la capital, centenars
de persones van recórrer
els carrers des de primera
hora amb pancartes. El govern
ultraconservador va
desplegar ahir per primer
Redondo i l’expresident de
Telefònica Juan Villalonga.
Quan Corinna va recórrer
contra la seva imputació,
la fiscalia anticorrupció
es va alinear amb la seva
tesi que, quan suposadament
li va fer aquest encàrrec,
Villarejo ja estava
jubilat.
L’examant del rei emèrit
va ser citada a declarar
el 28 de setembre passat
en aquesta causa, però el
jutge va suspendre la compareixença
per demanar
formalment al Regne Unit
poder interrogar-la a l’ambaixada
d’Espanya a Londres,
on resideix, petició
que ara també decau. ■
cop des de l’inici de les protestes
la gendarmeria militar.
De la seva banda, diverses
organitzacions conservadores
també van fer
una crida a la mobilització
per, segons ells, protegir
les esglésies en cas que patissin
atacs vandàlics dels
col·lectius feministes i
LGTBI. L’església polonesa,
que havia celebrat el
veredicte judicial de limitar
el dret a l’avortament,
va fer una crida al diàleg
social dilluns passat, quan
hi van haver protestes davant
les esglésies. En
aquest context, el papa
Francesc va recordar ahir
la doctrina respecte a
l’avortament del papa polonès
Joan Pau II. En una
salutació als fidels polonesos,
Francesc va dir: “Ell
sempre va exhortar un
amor privilegiat pels més
petits i indefensos, i per la
protecció de tot ésser humà,
des de la concepció
fins a la mort natural.” ■
COMENTARI
Por del contagi i caiguda
L’Íbex-35 va baixar ahir un 2,66% i va quedar per sota del
nivell de 6.500 punts, amb la qual cosa torna a nivells del
maig, afectat per la caiguda dels mercats internacionals
davant l’expansió dels contagis per coronavirus i per l’impacte
que puguin causar en l’economia les mesures que
s’adoptin per frenar-los. Es tracta de la caiguda més gran
des del 21 de setembre.
IBEX-35
1,00 Acciona 89,30 91,60 89,90 -2,34 -4,72 125.194
0,25 Acerinox 6,81 7,18 6,89 -5,59 -31,40 1.430.045
0,50 ACS 20,08 20,93 20,08 -4,38 -42,94 1.170.236
10,00 Aena 111,70 116,40 114,30 -3,79 -33,95 283.714
0,00 Amadeus 40,12 41,50 40,35 -4,99 -44,67 2.254.221
1,00 ArcelorMittal 11,34 11,79 11,63 -1,37 -25,87 701.732
0,12 B. Sabadell 0,26 0,27 0,26 -4,08 -75,03 68.766.215
1,00 Bankia 1,06 1,10 1,06 -2,61 -44,35 5.096.983
0,30 Bankinter 3,09 3,25 3,16 -3,22 -52,08 5.405.490
0,49 BBVA 2,31 2,40 2,37 -1,66 -52,73 28.955.996
1,00 CaixaBank 1,56 1,62 1,57 -2,99 -43,79 17.336.908
0,25 Cellnex Telecom 53,20 54,52 53,92 0,60 41,71 919.293
0,25 Cie Automotive 15,81 16,83 15,93 -2,81 -24,72 435.206
0,10 Dia 0,12 0,12 0,12 -0,84 14,92 6.693.904
1,50 Enagás 18,75 19,21 18,90 -1,89 -18,53 1.254.752
1,20 Endesa 22,60 23,30 22,77 -3,39 -6,57 1.282.500
0,20 Ferrovial 19,14 19,81 19,46 -3,14 -27,23 2.339.966
0,17 Gamesa 23,90 24,87 24,43 -1,37 56,05 1.691.355
1,00 Gas Natural 16,14 17,20 16,40 -5,61 -28,07 1.963.677
0,25 Grífols 23,56 24,27 23,79 -2,66 -24,95 885.815
0,50 IAG 1,00 1,05 1,03 -3,23 -85,86 21.870.694
0,75 Iberdrola 10,24 10,55 10,34 -2,50 11,32 17.982.199
0,15 Inditex 21,51 22,26 21,83 -3,49 -31,24 4.774.014
0,20 Indra 5,36 5,74 5,37 -5,29 -47,30 1.612.393
2,50 Inm. Colonial 5,89 6,10 6,02 -2,43 -47,05 1.259.504
0,50 Mapfre 1,23 1,29 1,28 -0,78 -46,51 7.982.233
0,50 Mediaset 2,67 2,76 2,68 -4,22 -51,97 1.094.583
0,20 Melia Hotels 2,94 3,07 3,01 -3,53 -61,97 2.076.230
1,00 Merlín Properties 5,65 5,85 5,73 -3,62 -55,16 2.267.214
0,50 Red Eléctrica Esp. 15,55 15,94 15,58 -2,17 -13,80 1.845.460
1,00 Repsol YPF 5,15 5,40 5,27 -3,44 -62,68 14.358.103
0,50 Santander 1,63 1,70 1,64 -3,17 -56,08 84.696.524
0,10 Técnicas Reunidas 6,53 6,93 6,66 -4,93 -71,56 387.655
1,00 Telefónica 2,91 3,00 2,97 -0,87 -53,02 19.049.270
0,30 Viscofán 53,45 54,30 53,65 -1,56 11,77 92.873
Sectors Barcelona
Font: Infobolsa
Mín. Màx. Var. Var.
Nom. Títols d’ahir d’ahir Últim dia % any % Negociats
Font: Infobolsa
Anterior Actual Variació %
Elèctriques 1.838,34 1.791,36 -46,98
Bancs comercials 346,77 337,14 -9,63
Químiques 455,47 441,88 -13,59
Ciments, constr. i imm. 954,21 919,42 -34,79
Siderúrgiques i miner. 523,84 510,89 -12,95
Aliment., agrícoles i forestals 869,00 856,77 -12,23
Tèxtil i papereres 1.019,13 981,11 -38,02
Comerç i finances 100,34 99,35 -0,99
Serveis i diversos 1.360,20 1.327,22 -32,98

24 |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Cultura i Espectacles
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— —
Entrevista Joan Miquel Oliver El músic publica ‘Aventures de la Nota La’
“La llibertat, avui
dia, està molt
infravalorada”
Guillem Vidal
BARCELONA
Un disc estrany per a
temps estranys. Joan
Miquel Oliver, amb
l’única ajuda de Xarli
Oliver a la bateria i Albert Pinya
en les il·lustracions, publica
Aventures de la nota La (Produccions
Blau), una declaració
d’“anarquisme polifònic” amb el
dodecafonisme d’Arnold Schönberg
en el punt de mira i ni una
sola paraula cantada en els 33
minuts que dura el disc. Un desafiament
majúscul, segurament,
per a molts seguidors del
grup amb què Oliver es va donar
a conèixer fa ja més de vint
anys, Antònia Font, però, tanmateix,
un exercici necessari
de llibertat artística a la qual el
músic mallorquí, adverteix, no
pensa renunciar.
Té la sensació d’haver fet el
disc més valent i atrevit de tota
la seva trajectòria?
Ostres, no ho sé. El Vostè és
aquí (2012), d’Antònia Font,
amb 40 cançons escrites en un
mes, Déu n’hi do, també! Sí que
és veritat, però, que aquest disc
fuig bastant del que alguns esperen
de mi...
I li preocupa?
No, gens, els temps han canviat.
Abans feies un disc i havia de
funcionar perquè després venia
una gira i te la jugaves. I tot podia
canviar molt en funció de si
el disc es venia o no. Però ara ni
es venen discos ni, a més, amb
el confinament, podem fer concerts,
així que, almenys, tenim
via lliure per fer tot allò que volem
en un sentit artístic.
És fruit del confinament,
aquest disc?
No, fa més temps que el tenia al
cap. Amb el que, de fet, ja venia
molt encès, jo, és amb Spotify i
en com funcionen les coses amb
els músics, que regalen els seus
discos a aquestes plataformes i,
malgrat tots els esforços per
promocionar-los i les preocupacions
de si funcionaran o no,
se’ls acaben quedant tota la pasta.
És, doncs, enmig d’aquesta
situació que he fet aquest disc. I
se me’n fot absolutament si funciona
o no.
Recorda una mica el que Lou
Reed, fa 45 anys, va fer amb
❝
Cal acostumar-se a
escoltar coses
diferents. Quanta
més varietat
tinguem, més oberts
l’experimental i vilipendiat ‘Metal
Machine Music’.
Sabies que la darrera actuació
que Lou Reed va fer a Mallorca
va ser l’any 2010 al Teatre de
Palma, precisament, per tocar
sencer aquest disc? Va ser tot
un escàndol, perquè part del públic
es va aixecar de les butaques
i se’n va anar, la qual cosa
em va semblar una falta absoluta
de respecte. És curiós, perquè
jo estava convençudíssim
que el disc que he fet tothom el
trobaria rar. Però, en canvi, hi
ha qui m’està dient que és un
disc, fins i tot, molt agradable
d’escoltar. He fet un disc de música
estranya, sí, però estic convençut
que la pot escoltar qualsevol.
No és cap suïcidi artístic,
sinó un crit d’atenció, una miqueta
com qui es fot un pot sencer
de pastilles.
N’escolta molta, de música contemporània
o experimental?
Cada vegada més. De fet, escrius
Schönberg a Youtube i automàticament
et surt de tot. I
quan fa una setmana que escoltes
música d’aquesta mena tota
l’altra se’t fa avorrida. És com si
estiguessin tota l’estona repetint
el mateix. Cal, però, acostumar-se
a escoltar coses diferents.
Ha d’haver-hi de tot, en
aquest món. I quanta més varietat
tinguem, més oberts serem.
És curiós perquè aquest disc
que he fet està agradant molt
als nens, que és el públic que té
menys prejudicis de tots. El
meu fill gran, per exemple, em
deia: “Aquesta música que has
fet sembla que estigui sempre a
punt de començar... i no arriba
a començar mai!” Curiós.
Què té el la que no tingui un do
o un re?
Res, res... És una nota simpàtica.
Volia reivindicar la idea que
la música, al capdavall, no significa
res. És per això que hi vaig
posar una nota musical, en el títol.
Sí que el disc comença i acaba
amb un la. I les tonalitats giren
força al seu voltant. Volia
reivindicar també que la música
no és un llenguatge figuratiu.
No pots fer, per exemple, una
escena romàntica o melancòlica.
No és com la pintura, que et
permet de dibuixar un paisatge
o una cara. Volia incidir, doncs,
en la part abstracta del llenguatge
musical i, també, en la
condició que té la música de fenomen
físic, sense tenir en
compte quin tipus de records
ens porten allò que escoltem.
Què l’atreu, de tot això?
Em crida molt l’atenció que la
música sigui un fenomen purament
físic que es pugui mesurar
amb aparells però que, a la vegada,
desperti emocions. La meva
pregunta, per tant, és: Ens desperta
emocions perquè identifiquem
unes icones musicals que
hem mamat des de petits o perquè
aquestes ones d’aire a les
quals anomenem combinacions
de notes tenen a veure realment
amb algun tipus d’emoció?
He intentat compondre a
partir d’aquesta idea.
És una mica allò del perquè les
cançons tristes sempre tenen
acords menors...
Sí, això és una cosa que passa i
que és innegable. La pregunta,

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
L’APUNT
Aniversaris
al servei del poble
Lluís Llort
L’editorial Capitán Swing ha fet deu anys. Si tenim en
compte com ha estat la dècada, té mèrit. Neix d’una
iniciativa d’estudiants de Sociologia i Ciència Política
de la Universitat Complutense amb la intenció de sacsejar
consciències a través del pensament escrit. Un
impuls intel·lectual que també tenia Rossend Arús i
Arderiu (1844-1891) quan, el 1895, fa 125 anys, va inau-
gurar la primera biblioteca pública de Barcelona, al número
26 del passeig de Sant Joan. Actualment està
especialitzada en maçoneria, moviment obrer, anarquisme,
catalanisme i l’univers de Sherlock Holmes.
L’equipament municipal ha organitzat una dotzena
d’activitats per commemorar l’efemèride. Dues iniciatives
amb un tret comú: estar al servei del poble.
| Cultura i Espectacles | 25
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
en tot cas, seria: per què passa?
I, després, podem preguntarnos
també què passa si fem una
música sense acords majors ni
menors, no intentar jugar al de
sempre.
Joan Miquel
Oliver (Sóller,
1974), després de
tancar una trilogia
amb ‘Elektra’,
publica un dels
seus discos més
agosarats ■ PERE
JOAN OLIVER
No hi ha lletres, però sí títols de
cançons 100% Oliver: ‘Entrada
al bosc de Sor Tomasseta’, ‘Valset
de la muerte’, ‘Ocellets i un
ovni’... Hi ha alguna mena de fil
narratiu, en aquestes ‘aventures’?
No, els títols els vam posar després.
Algú va venir a l’estudi i va
dir: “Això em recorda una mica
Sor Tomsseta [personatge de la
cultura popular mallorquina i
nom, també, d’una cançó]!”. I li
vam posar així al tema. Em fa
gràcia que els quatre espontanis
que sempre passen per l’estudi
puguin fer aquesta mena
de contribucions. I un dels que
en fa més, precisament, és l’Albert
Pinya. Jo treballo sense
productor, així que, molt sovint,
qui m’acaba suggerint cap
on han d’anar els meus discos
són els meus amics.
S’ha tret un pes del damunt per
no haver d’escriure, aquesta vegada,
cap lletra?
Bé, sí, ha estat un procés molt
diferent. Quan escrius cançons
vas sempre amb un quadern i el
95% de la feina que fas consisteix
a escriure paraules. Aquí,
en canvi, el 5% restant ha passat
a convertir-se en el 100%.
Sense plena llibertat artística
hagués estat impossible dur a
bon port un projecte com
aquest. És el seu bé més preuat?
La llibertat és per a mi una prioritat
absoluta. Jo, si no soc lliure,
prefereixo estar mort. Valoro
molt la meva llibertat. No
m’agrada que ningú parli per
mi. Ni m’agrada anar a votar
perquè tinc la sensació que, al
capdavall, regales la teva llibertat
a algú perquè faci després
amb ella el que li vingui de gust.
La llibertat està molt infravalorada,
avui dia. Si tothom s’aturés
a pensar cinc minuts com
ho té de complicat, la gran majoria
de la població, per manifestar
la seva individualitat, les
coses canviarien molt. Això, però,
està molt pensat i programat
. Això de ser lliure és políticament
incorrecte, actualment.
Però jo no li he demanat
mai permís a ningú per serho.
■
Lluïsa Mallol, en un instant del muntatge ■ MAY ZIRCUS / TNC
La Sala Tallers del TNC trasllada a escena ‘La dona
trencada’, la narració íntima de Simone de Beauvoir
Dolor en femení
J. Bordes
BARCELONA
L’actriu Lluïsa Mallol va
llegir La dona trencada,
de Simone de Beauvoir, i li
va sorprendre que, en
comptes de trobar un al·legat
feminista i victimista,
hi va trobar “la història
d’una ruptura”. L’autora,
que va escriure aquest dietari
imaginat el 1967, fa
que el personatge afronti
el dolor i constati que se
sent molt més desarmada
que el company per culpa
dels rols que havia assumit
de manera natural.
Però que, des de llavors, té
clar que ha de tenir una vida
social molt més forta
que l’anterior, relegada a
un marit i la maternitat.
Reivindica l’alliberament
de la dona a partir del dolor
d’aquest personatge.
La dona trencada s’estrena
avui a la Sala Tallers i
només es podrà veure fins
diumenge. Ja no queden
entrades a la venda.
L’actriu Cesca Piñón
torna a dirigir aquesta peça
carregada de matisos.
Piñón i l’actriu Lluïsa Ma-
La data
—————————————————————————————————
1967
Any en què Simone de Beauvoir
publica ‘La dona trencada’,
en què un trencament
evidencia la diferència entre
els homes i les dones
La peça s’avança
a ‘Pioneres’,
que reivindica
l’autoria
femenina
menystinguda
llol, que ha impulsat el projecte,
aspiren al fet que la
funció sigui vista per dones
però també per homes,
entenent que tothom
ha viscut el dolor
d’una pèrdua i que poden
identificar-se amb la crisi
que pateix el personatge
protagonista. A més de la
contundent paraula de
Beauvoir (traduïda per
Marta Pessarrodona i amb
dramatúrgia d’Araceli
Bruch), les projeccions de
Mar Orfila pretenen evocar
altres situacions de dolor
femení per la relació de
parella. Piñón va explicar
dimarts a la premsa que
les projeccions de caire
“expressionista” s’inspiren
en les fotografies de
Dora Maar, que va patir
l’altivesa de Picasso.
La peça no s’ha ambientat
en el 1967 original.
Tampoc s’ha fet cap esforç
per traslladar-ho a l’actualitat.
En realitat, allò de
què es parla segueix, no ha
deixat de ser gaire reconeixible.
Piñón va admetre
que la situació amb aquestes
dècades de marge ha
permès donar més visibilitat
i espai social a la dona,
tot i que encara cal molta
feina per a la igualtat real
“Encara ens maten” periòdicament,
es va queixar
per posar un exemple evident
d’un masclisme actiu.
Beauvoir retrata una
dona ferida d’una classe
benestant. No hi ha la teòrica
debilitat d’una educació
insuficient. Simplement,
Monique va assumir
com a propis els rols que la
societat projectava del paper
de la dona. La peça és
l’avantsala de la recuperació
de l’Epicentre Pioneres,
que es va haver d’ajornar
a causa del tancament
dels teatres. Solitud a
Stromboli es representa el
12 de novembre i la represa
de Solitud coincidirà
amb les dates de Nadal.
Piñón va debutar en la
direcció el 2018 amb el monòleg
Carola, de Maria Aurèlia
Capmany, a càrrec
d’Anna Güell. Se sent còmoda
perquè, com a actriu,
sempre li ha preocupat
tot més enllà del seu
personatge. I ara, amb
aquesta mirada externa,
sent que ho pot controlar
millor. La directora ja va
aventurar que té un tercer
projecte sobre monòleg
d’actriu amb un text d’una
autora (“amb aquesta tancaré
la trilogia”, va dir irònicament),
no en va voler
revelar res més. ■

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
J.B.
BARCELONA
La Sala Hiroshima, que va
obrir fa sis anys, tancarà el
seu espai el desembre del
2021. Com a l’Antic, a La
Vilella i al Club Capitol, als
868608-1234095Q
suport de la Generalitat),
buscaran durant aquest
any les complicitats que
els permetin mantenir el
suport a la nova creació
contemporània.
El director de l’equip,
26 | Cultura i
La Hiroshima també caduca
L’equip sap que ha llogaters no els renoven Gaston Core, aspira al fet sites permeten fer intercanvis
a l’estranger dels
de sortir de la sala el contracte. Després de que la solució depengui de
comprovar que l’Ajuntament
de Barcelona s’ha (un espai preparat per dissa.
També ajuda a ampliar
tenir una nova caixa negra artistes que la sala impul-
2021 i negocia una
viabilitat amb l’Icub preocupat pel seu futur (i posar el públic segons necessitats
les mirades a les propostes
de disposar d’un relatiu
de la creació) i sa-
escèniques autòctones.
Espectacles |
onòleg llegendari escrit per Jean Cocteau, en què
la per a residència artística
de companyies. Sense
voler parlar de fàbrica de
creació, aspiren a equilibrar
producció i exhibició,
també amb creadors internacionals.
Aquestes vi-
La Hiroshima i l’Antic
Teatre (amb un contracte
de lloguer que s’acabarà el
2026) són les dues sales alternatives
capdavanteres
a donar suport a la creació
més emergent. ■
Mirador
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Imma Merino
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Sola amb la veu de
Tilda Swinton
Tilda Swinton ■ EL DESEO
Muna dona suplica al seu amant a través del telèfon
que no l’abandoni, La veu humana va estrenar-se el
1930 a la Comédie-Française interpretada per Berthe Bovy.
L’èxit va ser fulgurant, a pesar que, en l’estrena, els surrealistes
cridaven per interrompre el monòleg. Prou que la pobra
dona pateix les interrupcions d’una línia telefònica intermitent.
Poc després, Bovy va gravar el monòleg en un disc
editat per Columbia. Hi ha d’altres enregistraments, entre
els quals un de mític de Simone Signoret, que va gravar-lo a
casa seva, estirada sobre el seu llit (peça fonamental de l’attrezzo
de l’obra: el testimoni dels plaers viscuts que no retornaran)
i amb el propi telèfon a la mà. Només se’n va fer
una sola presa que, trasbalsada, Signoret no va voler escoltar.
Ho va fer Yves Montand, que va donar el consentiment.
Potser no li resultava aliè el plany de la seva dona.
Cocteau volia que la seva amiga Edith Piaf interpretés
l’obra. No ho va aconseguir mai. Es diu que la cantant no va
atrevir-se amb tanta devastació emocional que hauria d’haver
afrontat sola a l’escenari. Però moltes actrius han encarnat
aquesta “veu humana” entre el patetisme de qui pidola
amor i la voluntat evanescent
de qui vol sobreposar-se, entre
la declaració d’amor incondicional
i el retret desfermat,
entre la fragilitat de l’esperança
i la desesperació
d’un esqueixament que aboca
al suïcidi. També moltes
sopranos, començant per
Denise Duval, han interpretat
aquesta “veu humana” a través
de l’adaptació operística
que François Poulenc va estrenar
el 1958.
A més, hi ha les versions cinematogràfiques
i televisives.
Començant per la més justament cèlebre, aquella en què,
l’any 1948, Rossellini va dirigir Anna Magnani per homenatjar
l’art de l’actriu, que certament hi desplega els seus recursos
interpretatius de manera aclaparadora i commovedora.
Poc després, el director va abandonar Magnani per Ingrid
Bergman, que, precisament, molts anys després, el
1966, va protagonitzar-ne una versió televisiva dirigida per
Ted Kotcheff en què assumeix el personatge amb “contenció
sueca”. A part de la Magnani, dues actrius italianes han
encarnat aquesta veu humana al cinema: Ornella Mutti a
Codice secreto (1988), un film de Francesco Maselli lliurement
inspirat en l’obra de Cocteau, i Sophia Loren, que, el
2014, va protagonitzar una Voce umana dirigida pel seu fill
Edoardo Ponti. I, és clar, hi ha Almodóvar, que, abans d’abordar-ho
directament amb Tilda Swinton, a La ley del deseo va
fer que el transsexual encarnat per Carmen Maura (a qui
abandona Bibi Andersen) n’interpreti un muntatge (trencant
amb una destral el decorat mentre, com una remarca,
sona Ne me quitte pas) sense oblidar que va concebre Mujeres
al borde de un ataque de nervios, de nou amb Maura,
tenint ben present la peça de Cocteau.
I així arribem a The Human Voice, que comença amb una
“desfilada de models” de Tilda Swinton. Mentre deambula
entre un apartament curosament moblat i una nau mig buida
com a testimoni d’una absència, demostra que tant li escau
el vermell com el negre o el blau. Almodóvar, gran decorador,
sembla sobretot preocupat per la bona combinació
cromàtica fins que Swinton, amb telefonia sense cables, inicia
el seu diàleg inútil amb l’amant escàpol. Pot intuir-se que
el cineasta pretén un distanciament amb la voluntat de
mostrar una dona que, contràriament a l’obra de Cocteau,
se sobreposa al dolor de la pèrdua amb el simbolisme d’uns
cops de destral i d’un foc alliberador. Però em va deixar forçar
freda. Potser hi va influir el fet d’estar tota sola a la sala
d’un multicinema del qual poc després vaig saber que tancarà
uns mesos: més que l’estat d’una dona abandonada,
vaig sentir l’abandó dels cinemes. ■

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020 | Cultura i Espectacles | 27
L’edifici de Gaudí ha decidit tancar a partir d’avui pels
atacs d’alguns empleats en vaga, segons la direcció
La Casa Batlló tanca
Xavier Castillón
BARCELONA
Un emplomat presumptament trencat pels vaguistes ■ C.B.
Els vaguistes
afirmen que no
han amenaçat ni
agredit ningú, ni
han fet cap acte
vandàlic
La Casa Batlló, un dels edificis
emblemàtics de Gaudí
al passeig de Gràcia, ha
decidit tancar les portes a
partir d’avui “a causa de
l’escalada de tensió provocada
per alguns treballadors
en vaga de l’empresa
Staffpremium [una de les
empreses externes que hi
presta serveis], i els militants
i simpatitzants del
sindicat que l’han convocat”,
en referència al sindicat
Solidaritat i Unitat
dels Treballadors (SUT).
Els treballadors esmentats
es van declarar en vaga
el 8 d’octubre, i des de
llavors han organitzat diverses
protestes davant
del monument. Segons la
seva direcció, la Casa Batlló
i els seus empleats i visitants
han patit “amenaces,
difamacions, agressions
i constants greuges”.
Segons les mateixes fonts,
“l’escalada de tensió va arribar
al seu zenit dissabte
passat, 24 d’octubre”, al
vespre, quan “un grup de
manifestants encaputxats
van llançar pedres
contra l’icònic edifici, i van
trencar part dels emplomats
originals de 1906, recentment
restaurats”.
La resposta de SUT va
ser immediata: “Neguem
rotundament que cap vaguista
ni afiliat al sindicat
SUT hagi realitzat cap de
les actuacions descrites
en el web de la Casa Batlló.”
Els vaguistes afirmen
que no han amenaçat ni
agredit ningú, ni han fet
cap acte vandàlic. Segons
el sindicat, les destrosses
del dia 24 van ser conseqüència
d’un “muntatge
de la Casa Batlló per treure’s
de sobre els vaguistes”.
També acusen la direcció
de contractar vigilants
de seguretat per “suplantar
il·legalment les
funcions del personal vaguista”.
■
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
El Pen Català distingeix el
kurd Behrouz Boochani
L’escriptor i periodista kurd
iranià Behrouz Boochani
(1983) ha estat distingit amb
l’11è premi Veu Lliure, que
concedeix el Pen Català, com
a reconeixement “al seu compromís
amb la lluita dels drets
humans i la llibertat d’expressió”.
L’activista va escriure a la
presó, a través de Whatsapp,
el llibre Cap altre amic que les
muntanyes, publicat en català
LITERATURA
Maria Climent
rebrà el premi El
Setè Cel per ‘Gina’
L’escriptora Maria Climent ha
guanyat amb el seu debut literari,
Gina (L’Altra Editorial), el
premi El Setè Cel de Salt a la
millor obra publicada durant
l’any i dotat amb 3.000 euros.
A través de les votacions dels
lectors de les biblioteques públiques
de Catalunya, el jurat
va seleccionar tres obres finalistes,
Gina, de Climent; Canto
jo i la muntanya balla, d’Irene
Solà, i Persecució, de Toni Sala.
El premi es lliurarà el 13 de
novembre a Salt. ■ E.V.
per l’editorial Raig Verd. Boochani
va estar tancat al Centre
de Detenció de Manus Island,
a Austràlia, entre el 2013
i el 2017, i des d’allà va escriure
el llibre, que el 2019 va rebre
el premi Victorian. Amb
motiu del premi tindrà lloc un
acte el 15 de novembre, Dia de
l’Escriptor Perseguit, i està
previst que Boochani visiti
Barcelona al desembre.■ EFE
PREMI
Ana María Ruiz
López guanya el
premi Feel Good
Ana María Ruiz López, infermera
del Summa 112 a l’hospital
de campanya a la IFEMA,
a Madrid, ha estat guardonada
amb el 6è premi Feel Good,
dotat amb 5.000 euros, pel títol
Libros que salvan vidas.
Una biblioteca de campaña en
tiempos de pandemia. Aquest
premi literari l’organitzen l’editorial
Plataforma i la Fundació
La Caixa per fomentar l’optimisme
entre escriptors i lectors
partint d’històries que escampin
felicitat. ■ REDACCIÓ
313939-1234622Q

28 |
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
Apunts
29 29
Dijous
d’octubre del 2020
Sants
Narcís, Maximilià, bisbes; Zenobi, prevere;
Jacint, Felicià, màrtirs; Valentí, Joan,
Donat, bisbes; Teodor, abat; Eusèbia, verge
i màrtir.
El temps
www.elpuntavui.cat/serveis/eltemps
Efemèrides
Jordi Soler i Toni Strubell
SURT
7.20 h
ES PON
17.48 h
NOVA
15 novembre
CREIXENT
23 octubre
PLENA
31 octubre
MINVANT
8 novembre
El temps d’avui
l’Alguer
Demà
Isobàric d’avui
al migdia
Sol Clarianes Núvols alts Ruixats Pluja Ennuvolat Tempesta Pedra Neu Vent fluix Moderat Fort Calitja Boirina Boira Mar plana Arrissada Marejol Maror Forta maror Càlid Oclús Fred Anticicló
990
1000
1010
Cel serè, amb alguns núvols alts
En general, el cel romandrà majoritàriament serè, amb el pas de bandes de núvols alts, sobretot
durant la primera meitat del dia. A més, durant les hores centrals del dia, també apareixeran
alguns núvols d’evolució diürna a punts del Pirineu i del Prepirineu oriental. Independentment,
a primera hora del matí hi haurà alguns estrats baixos a punts de la depressió
Central i del quadrant nord-est, i al final dia és possible que es formin alguns intervals de núvols
baixos a punts del litoral. La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà similar o
lleugerament més baixa.
La mar: Marejol a tota la zona marítima.
Demà: Domini del cel serè, tot i que hi haurà la presència d’alguna franja de núvols alts i
prims. Malgrat això, hi haurà estrats baixos matinals a la depressió Central i al nord de les
Terres de l’Ebre i al final del dia a diversos punts del litoral. La temperatura mínima serà similar
o lleugerament més alta i la màxima pujarà lleugerament o moderadament. Hi haurà inversió
tèrmica matinal a l’interior.
A
D
A
1025
A
1020
D
1015
D
Temperatures i pluges
ESTACIÓ
Temperatures Pluges (l/m 2 )
Màx. Mín. Ahir Abansd’ahir
Amposta
20.4 11.3 0 0
Banyoles
10.6 8.6 0 0
ersitària Barcelona
22.2 10.7 0 0
alt Berga
16.6 7.1 0 0
Cabrils
20.2 10.3 0 0
El Perelló
23.3 12.7 0 0
El Vendrell
22.5 7.4 0 0
Girona
23 4.6 0 0.1
La Bisbal d’Empordà d'Empordà 21.4 6.4 0 0.2
star La Seu d’Urgell 18.3 2.9 0 0
Lleida-Raimat 20.1 3.8 0 0
Òdena
20.1 6.1 0 0
Olot
20.1 4.4 0 0
Roses
21.7 9.6 0 0
ari Sabadell
20.8 7.2 0 0
catiu Tarragona
22.1 10.5 0 0
Tàrrega
18.8 7.5 0 0
Ulldemolins 18.3 9 0 0
Vallirana
21.5 9.6 0 0
Vielha
14.7 4.7 0 0.2
Vila-rodona 20.1 12.4 0 0
Alacant
22 15
Andorra
9 3
Castelló de la Plana 21 9
Palma
23 8
Perpinyà
20 11
València
25 13
Berlín
13 9
Brussel·les
13 10
Londres
13 8
Madrid
13 6
París
14 11
Praga
11 3
Roma
19 6
Temperatures d’ahir i precipitacions
d’abans-d’ahir i d’ahir fins a les 20.00 hores.
A
D
Depressió
1922. Benito Mussolini, primer ministre d’Itàlia.
L’endemà que els feixistes acabessin la marxa sobre Roma, el
rei Víctor Manuel III va encarregar a Mussolini la formació d’un
nou govern i el va nomenar primer ministre. Tres anys més tard,
el Duce, títol adoptat per Mussolini, ja havia convertit Itàlia en
un règim totalitari, amb un Gran Consell Feixista que tenia el
suport dels grups armats dels camises negres, que es van legalitzar
oficialitzant una dictadura del terror i aconseguint que
una violència calculadament desfermada s’apoderés del carrer
combinant la força policial amb una violència aparentment espontània.
/ Imatge: www.ic.pics.livejournal.com
1860. Girona. S’inaugura el Teatre Municipal amb l’òpera La
Traviata, de Verdi.
1901. Inauguració del funicular del Tibidabo, a Barcelona, el
primer ferrocarril d’aquestes característiques que entrava en
servei a l’Estat espanyol.
1923. Proclamació de la nova República de Turquia, amb
Mustafà Kemal Atatürk com a president.
1992. El Congrés dels Diputats espanyol ratifica el Tractat de
Maastricht per a la Unió Europea.
2012. L’huracà Sandy provoca la més gran inundació de la
història de Nova York, que obliga a tancar Wall Street. Almenys
tretze morts i sis milions d’usuaris sense llum al seu pas per diversos
estats de la costa est dels Estats Units.
2013. Turquia inaugura el túnel ferroviari sota el Bòsfor.
2015. A la Xina s’anuncia la fi de la política del fill únic i es
permet tenir-ne dos per parella.
El joc
L’horòscop
ÀRIES 21/03-20/04 TAURE 21/04-20/05
Si estàs començant una relació,
no demanis massa. Pensa
que és el principi i és millor
anar a poc a poc.
LLEÓ 23/07-23/08
Bon moment per adaptar-se
als canvis. Accepta i valora
les coses que la teva parella
t'aporta i que tu necessites.
SAGITARI 23/11-21/12
Avui pots trobar-te la sorpresa
que la gent del teu entorn
et valori d'una manera positiva.
La teva vida sentimental avui
serà molt divertida perquè la
teva capacitat d'atracció
augmentarà.
VERGE 24/08-23/09
Les obligacions no et deixen
realitzar el viatge desitjat, però
pots freqüentar llocs diferents
dels habituals.
CAPRICORN 22/12-20/01
Pot ser que coneguis una
persona que sigui capaç d'aportar
un nou aire a la teva vida.
BESSONS 21/05-21/06
Fuig dels enfrontaments i evita
apropar-te a gent amb
problemes, et podria perjudicar
sense tenir-hi res a veure.
BALANÇA 24/09-23/10
El teu caràcter farà un gir de
vuitanta graus que repercutirà
molt favorablement en les
teves relacions personals.
AQUARI 21/01-18/02
Fes un esforç per buscar una
mica de temps per relaxar-te
i reflexionar sobre el que desitges
en la teva vida.
www.elpuntavui.cat/serveis/horoscop
CRANC 22/06-22/07
La millor companyia avui serà
la teva parella. Intenta fer
una sortida amb ella fora del
vostre entorn habitual.
ESCORPIÓ 24/10-22/11
Tens una jornada propícia
per portar a terme una neteja
general, tant en l'àmbit intern
com l'extern.
PEIXOS 19/02-20/03
Si un familiar apareix per donar-te
una solució als teus
problemes, escolta-te'l, és
important per a tu.
ONCE
Sorteig 28 d’octubre
57290
número
euros
57290 .............................. 35.000
57289.......................................500
57291........................................500
terminacions
euros
7290 .........................................200
290 ............................................... 20
90..................................................... 6
0 ................................................. 1,50
5 (desena de miler)............. 1,50
TRIO
Sorteig 28 d’octubre
778
EL GORDO
Sorteig 25 d’octubre
06 16 18
31 39
Reintegrament
2
Guanyadors
euros
5+1 0 Pot
5+0 2 82.233,16
4+1 26 1.150,11
4+0 152 229,52
3+1 900 44,30
LOTO 6/49
Sorteig 28 d’octubre
03 08 09
15 29 49
Plus Compl. Reint.
9 22 9
Jòquer: 179194
Guanyadors
euros
6/6 Plus 0 13.198.441,34
6/6 0 6.599.220,67
5+/6 0 79.908,52
5/6 2 2.030,12
4/6 114 46,30
3/6 1.909 6,80
GROSSA DV.
Sorteig 23 d’octubre
66761
número
euros
66761 ...............................50.000
66760................................. 5.000
66762.................................. 5.000
terminacions
euros
6761 ..........................................500
761 ................................................ 50
61...................................................... 6
1 (1r reintegrament)....................3
5 (2n reintegrament) ..................3
9 (3r reintegrament) ..................3
BONOLOTO
Sorteig 28 d’octubre
09 13 14
18 28 45
Complementari Reintegrament
33 7
Guanyadors
euros
6 0 Pot
5+C 3 54.677,10
5 85 964,89
4 4.834 26,86
3 89.045 4,00
EUROMILLONES
Sorteig 27 d’octubre
13 15 28
32 44
Estrelles 3-12
Guanyadors euros
5+2 1 87.757.466,0
5+1 4 152.128,99
5+0 9 15.802,24
4+2 24 1.845,75
4+1 735 111,02

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020 | Apunts | 29
Entreteniments
www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments
Sudoku Nekane Igande
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi
ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al
9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetir
tampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.
Encreuats Miquel Sesé (10.171)
Horitzontals: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
1. Anuncien una
arribada imminent
de tempes-
1
ta. Murmurar
2
manifestant cert 3
desgrat. 2. Cap
cosa. Impregnar 4
de iode. No n’hi
ha cap altra com 5
ella. 3. L’únic
6
home sense melic.
Relatiu al sòl. 7
Pis sense porta
d’entrada. 4. Les 8
precaucions a
9
guardar secrets.
Que existeixen, 10
de veritat. Euskadi.
5. Fus de 11
les màquines de
filatura. L’acull a 12
casa seva. Eres 13
tot orelles. 6.
Suspensió de la 14
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
respiració. No
gens bons per a
la salut. 7. La més plural. Molt aflaquida per la
malaltia. Ni abans, ni ara, ni després. 8. Punt
essencial d’una qüestió. Part superior de l’espatlla.
Boca de metro. 9. Vocals que fan truita. Un tal os és
molt obtús. Tallada arran. 10. Ministre del culte
jueu. Tumor inflamatori al teixit cel·lular. Cuc
escuat. 11. Entre el jejú i el cec. Els compari per la
cara. Agents immobiliaris. 12. Catifa de bany que
ens dona la benvinguda. Una porta bé els comptes.
13. La fi del món. Ha acatat les ordres rebudes. Treballar
a l’escenari. 14. Que es deixa endevinar. Descàrregues
de foc. Senyora a la carta.
6 diferències Soler
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
www.olissip.com
Verticals:
1. Crònica d’una
mort anunciada.
D’aquí arriben els
Reis cada any. 2.
Tornes a comentar.
Adjectius ben
relatius. Escala
de pintor oberta.
3. Anell de compromís.
Subjecteu
amb bones
mans. Clavilla
que s’introdueix.
4. Insignificant.
Segueixi el seu
estil. Un gran riu
soviètic. 5. Sempre
arriben de
sobte. Disminuïda
de tensió. Mena
de pandereta a
les festes de Castelló.
6. No mantinc
allò que he
dit. Criat de lliurea.
7. Donar de
cap per avall. Una que tot ho fa molt lentament.
Bessonada tot terreny. 8. Passaré una estona el
rosari. Vent del sud. Perxa de saltador. 9. A l’est
de l’edèn. Pudents, d’olor repugnant. Banyegar o
tossar. 10. Portava posat al damunt. Antic timbal
petit. Cos deforme. 11. Contingut o comprès. Medicament
que facilita l’evacuació intestinal. 12. Ja
gairebé de nit. Molt unit a son germà bessó. Els de
ciència són molt erudits. 13. Just aquí mateix, a
València. Nena sense principis. Disposar la sorra
formant un munt. 14. Passéssim a penes fregant.
Seguirà fidelment les instruccions.
Escacs Joan Segura (18.570)
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Blanques juguen i guanyen. Les negres
compten salvar-se en atacar la torre
adversària, però el bàndol blanc havia
calculat més lluny i, amb una ferma
primera jugada, s’imposa amb autoritat.
Solucions d’ahir
Sudoku
Encreuats (10.170)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
( )
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
AV I OR ATAPE I RA
T E B I E S A M A N S E N
R I E M I N C E R T M I
E R E V E U S C A B A S
T A N E N A U S T O R I
E N T R A D E S X I C S
I R O S A E M A N A R A
T A T C O S I D O R A E
A C A B E M G E T R A M
L I A S P E R S O R F I
I O T S L L A R I F A R
A R A C I O D I F A M A
10
11
12
13 N E U L A G A I I R A T
14 ANA LL I URA ORS
Escacs (18.569)
1…P6D!;
2.PxP - TxA +!;
3.RxT – P6A +;
4.Abandonen.
6 diferències
A la secció de serveis del web
www.elpuntavui.cat/serveis/e
ntreteniments.html, dins
Entreteniments, hi trobareu
més jocs interactius
tv locals
116737-1221669Q
Betevé
06.20 La porteria. 07.30 BTV
Notícies matí. 09.00 Reset. 09.55
Bàsics BTV. 10.55 Slow BTV. 11.25
25 anys. 12.30 Àrtic. 13.15 Slow
BTV. 13.45 BTV Notícies 73. 14.00
BTV Notícies migdia. 14.20 El temps.
14.30 La porteria. 15.30 Punt de
mira. 17.15 25 anys. 18.20 Slow
BTV. 18.25 Oh my goig! 19.00 Amb
els teus ulls. Budapest, Hongria.
19.30 BTV Notícies vespre. 20.10
El temps. 20.15 BTV Notícies 73.
20.30 Bàsics BTV. 21.30 Àrtic. 22.05
Va passar aquí. 22.15 La família
Barris. 23.15 Va passar aquí. 23.45
Habitació 910. 01.45 Àrtic. 02.20 La
porteria. 03.20 Amb els teus ulls.
Budapest, Hongria. 03.45 Slow BTV.
04.40 25 anys. 05.45 Àrtic.
Canal Terres de l’Ebre
06.00 Connecti 10 comarques.
06.30 L’Ebre notícies. 07.00
Notícies en xarxa. 09.30 L’Ebre
al dia. 10.00 Ben trobats. 12.00
L’Estret de Magallanes. 13.00
L’Ebre al dia. 14.00 L’Ebre notícies.
14.30 La porteria. 15.30 L’Ebre
digital. 16.00 L’Ebre al dia. 17.00
L’Estret de Magallanes. 18.00
L’Ebre notícies. 18.30 Connecti 10
comarques. 19.00 Connecti.cat.
20.00 Al dia. Territoris Sénia. 20.30
L’Ebre notícies. 21.00 L’Ebre digital.
21.30 L’Estret de Magallanes. 22.30
L’Ebre notícies. 23.00 L’Ebre digital.
23.30 L’Estret de Magallanes. 00.30
L’Ebre notícies. 01.00 L’Ebre al dia.
02.00 Ben trobats. 04.00 Notícies en
xarxa.
TAC12
06.00 Notícies 12. 06.30 Fet al
país. 07.00 Notícies en xarxa.
10.00 Caminant per Catalunya.
10.30 Auditori. 11.30 Connecta 10
Comarques. 12.00 Caminant per
Catalunya. 12.30 Connecta 10
Comarques. 13.00 Auditori. 14.00
Notícies 12. 14.30 Auditori. 15.30
Caminant per Catalunya. 16.00
Notícies 12. 16.30 Auditori. 17.30
Caminant per Catalunya. 18.00
Notícies 12. 18.30 Connecta 10
Comarques. 19.00 Connecti.cat.
20.00 Notícies 12. 20.30 Triple.
21.00 L’altre, Concurs de Castells.
21.30 Connecta 10 Comarques.
22.00 Notícies 12. 22.30 Triple.
23.00 L’altre, Concurs de Castells.
23.30 Caminant per Catalunya.
00.00 Notícies 12. 00.30 Triple.
01.00 L’altre, Concurs de Castells.
El 9 TV
06.00 El 9 Informatiu/El 9 magazín.
06.30 Aventura’t. 07.00 Notícies en
xarxa. 09.00 Territori 17. 12.00 El 9
Informatiu/El 9 magazín. 12.30 La
tramoia. 13.30 Aventura’t. 14.00
Al dia. Catalunya central. 14.30
La porteria. 15.30 Teló de fons.
16.00 Al dia. Catalunya central.
16.30 Ben trobats. 18.30 Al dia.
Catalunya central. 19.00 Connecti.
cat. 20.00 Gaudeix la festa. 20.30
El 9 Informatiu/El 9 magazín. 21.00
Angle obert. 22.00 Teló de fons.
22.30 El 9 Informatiu/El 9 magazín.
23.00 Angle obert. 00.00 Teló de
fons. 00.30 El 9 Informatiu/El 9
magazín. 01.00 Connecti.cat.
Lleida TV
06.00 Diari de Nit-Notícies. 07.00
Notícies en xarxa. 10.00 Ben trobats.
12.00 Diari de Nit-La tertúlia. 13.00
El debat de Lleida activa. 14.00
Al dia Ponent. 14.30 La porteria.
15.30 De Tee a Green. 16.00 Al
dia Ponent. 16.30 Diari de Nit-
Magazine. 17.30 Gaudeix la festa.
18.00 DiS. 18.30 Lleida, tant i tan
a prop. 19.00 Connecti.cat. 20.00
Diari de Nit-Notícies. 21.00 Diari de
Nit-Magazine. 22.00 Diari de Nit-La
tertúlia. 22.56 Èm ço qu’èm. 23.00
Diari de Nit-Notícies. 00.00 Diari de
Nit-Magazine.

30 | Apunts |
Santuario (2019) 06:32 #0 HH HH Documental Álvaro Longoria Javier Bardem, Carlos Bardem
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
La televisió
www.elpuntavui.cat/canals/generes/televisio
La graella Pel·lícula Esports
TV3
06.00 Notícies 3/24.
07.30 TN matí.
Amb Ariadna Oltra. Espai
dedicat a la informació
d’actualitat.
08.30 Els matins.
Amb Lídia Heredia.
Col·labora Pere Bosch.
Lídia Heredia entrevista la
vicepresidenta de Junts
per Catalunya, Elsa Artadi,
i la portaveu d’Esquerra
Republicana, Marta Vilalta.
A continuació, el programa
connecta amb París, per
conèixer les noves mesures
anti-Covid que s’aplicaran
a França, i amb Milà, per
saber qui hi ha darrere
les protestes contra les
restriccions.
11.00 Planta baixa.
13.55 Telenotícies comarques.
Amb Núria Solé.
14.30 Telenotícies migdia.
Amb Xavi Coral i Raquel
Sans. Esports: Marta Bosch.
15.40 Cuines.
15.55 Com si fos ahir.
16.40 Tot es mou.
20.15 Està passant.
21.00 Telenotícies vespre.
Amb Toni Cruanyes. Esports:
Quim Robert. Espai dedicat
a la informació d’actualitat.
22.05 Polònia.
Pedro Sánchez, Pere
Aragonès, Alba Vergés i
Meritxell Budó protagonitzen
el musical Al bar, del grup
Manel.
22.45 Persona infiltrada
El Mag Lari és el famós
convidat d’aquest episodi.
L’il·lusionista concursa amb
una família del barri de
Poblenou de Barcelona amb
moltes influències orientals.
23.45 Persona infiltrada.
00.40 Més 324.
02.15 Notícies 3/24.
04.00 Rumba a l’estudi.
SUPER 3 / 33
09.01 El Mic i els seus amics
09.27 Kiwi
09.37 BabyRiki
09.47 Zoobabu
09.54 The baby triplets
10.00 Veterinaris
10.30 Kukurota
10.57 Léonard
11.32 Dinàmiks
12.01 En Grizzy i els lèmmings
12.42 Quin crac, l’Angelo!
13.30 Les Sisters
14.16 El xai Shaun
15.05 El detectiu Conan
15.51 Les tres bessones
16.40 El xai Shaun
17.00 Pingu
17.30 El Mic i els seus amics
17.56 Una mà de contes
18.12 El dia que el Henry va
conèixer...
18.27 Bob, el manetes
18.48 El grill Apol·lo i les
bestioles
19.13 Pat, el gos
19.37 Les Sisters
20.00 Info K.
20.15 Robin Hood, el trapella de
Sherwood
20.50 Mike el magnífic
21.13 Els pingüins de
Madagascar
21.55 El gran dictat
22.05 Quan arribin els marcians
22.35 El documental . Els tallers
de Joan Miró.
23.35 Curtcircuit 33
00.30 Cine. Mort a l’illa .
Cinema a casa
w Sense qualificar / H Dolenta / HH Regular / HHH Bona / HHHH Molt bona
PEL·LÍCULA HORA CADENA CRÍTICA PÚBLIC GÈNERE DIRECTOR INTÈRPRETS
La hoz y el Martínez (1985) 07:26 Param. HH HH Comèdia Sáenz de Heredia Andrés Pajares, Silvia Tortosa
Northmen. Los vikingos (2014) 10:07 #0 HH HH Acció Claudio Fäh Ed Skrein, Charlie Murphy
Fort Apache (1948) 12:50 La 2 HHHH HHHH Western John Ford John Wayne, Henry Fonda
Tiburones de acero (1943) 14:45 Trece HHH HHH Bèl·lica Archie Mayo Tyrone Power, Anne Baxter
Batman v Superman: El... (2016) 15:30 #0 HHH HHH Ciència ficció Zack Snyder Henry Cavill, Ben Affleck
Los diablos del Pacífico (1956) 16:40 Trece HH HHH Acció Richard Fleischer Robert Wagner, Terry Moore
Cañones para Córdoba (1970) 17:03 8tv HH HH Western Paul Wendkos George Peppard, Giovanna Ralli
Alex Rider: Operación... (2006) 17:57 #0 HH HH Aventura Geoffrey Sax Sarah Bolger, Robbie Coltrane
Jory (1973) 18:39 8tv HHH HH Western Jorge Fons John Marley, B.J. Thomas
El valle de la venganza (1951) 18:45 Trece HHH HHH Western Richard Thorpe Burt Lancaster, Robert Walker
Veteran. Por encima de la ley (2015) 21:00 #0 HHH HHH Acció Ryoo Seung-wan Jung-min Hwang, Ah-in Yoo
El instante más oscuro (2017) 22:10 La 1 HHH HHH Bèl·lica Joe Wright Gary Oldman
Varg Veum: hasta que la... (2008) 22:24 8tv HHH HHH Suspens E. Richter Strand Trond Espen Seim, Bjørn Floberg
Un golpe sobrenatural (2018) 22:25 Param. H HH Aventura A. Boguslavskiy Milos Bikovic, Antonio Banderas
La hora más oscura (2011) 22:25 Mega HH HH Ciència ficció Chris Gorak Emile Hirsch, Olivia Thirlby
Logan (2017) 22:30 FDF HHHH HHHH Acció James Mangold Hugh Jackman, Patrick Stewart
Amor. celos. locura (2017) 22:40 Nova HHH HHH Suspens Denise Di Novi Rosario Dawson, Katherine Heigl
La decisión de Ella (2015) 00:00 Antena 3 HH HH Drama Brigitte Bertele Petra Schmidt-Schaller
Voces en la noche (2006) 00:04 8tv HH HH Suspens Patrick Stettner Robin Williams, Toni Collette
Mort a l’illa (2005) 00:30 33 HH HH Suspens Rodney Gibbons Sherilyn Fenn, Nicholas Lea
Doble venganza (2012) 00:30 Nova HH HH Drama Curtis Crawford Jodi Lyn O’keefe, Michael Woody
Passengers (2008) 00:35 Param. HH HH Drama Rodrigo García Anne Hathaway, Patrick Wilson
Entre el amor y el deber (2016) 01:50 Antena 3 HHH HHHH Romàntica David Weaver Tricia Helfer, Marc Blucas
Un plan perfecto (2010) 02:00 Nova HH HH Suspens Tristan Dubois Jonathan Watton, Nicole Leroux
Compulsión (2017) 02:10 Param. HH HH Thriller Ángel González Susana Abaitua, Pol Cardona
Sombras (2013) 03:20 Param. HH HH Terror Valerio Boserman Esmeralda Moya, Rafael Reaño
La leyenda del Hostal... (2017) 03:20 Neox HHH HHH Romàntica Gary Yates Joy Lenz, Andrew Walker
Bajo la cama (2017) 03:45 Antena 3 HHH HHH Thriller Daniel Myrick Hannah New, Beverly D’Angelo
Latitud 80º (2017) 04:10 33 HHH HHH Documental Guille Cascante
Los últimos golpes... (1980) 04:15 Param. HH HH Drama J. A. de la Loma Ángel Fernández Franco
La 1 01:00h
El instante más oscuro
Estats Units, Regne Unit, 2017. D: Joe Wright. I: Gary Oldman,
Kristin Scott Thomas.
En els dies previs al començament de la Segona
Guerra Mundial, l’acabat de nomenar primer ministre,
Winston Churchill, ha de fer front a una de les
decisions més difícils i decisives de la seva carrera.
8tv 22:24h
Varg Veum: hasta que la muerte nos separe
Noruega, 2008. D: Erik Richter Strand. I: Trond Espen Seim, Bjørn
Floberg.
Investigant la desaparició del cotxe d’un client, el Veum
acaba en un taller clandestí. La mort del seu client i els
sentiments que desperta en ell l’exdona de la víctima
fan que faci l’impossible per resoldre el cas.
FDF 22:30h
Logan
Estats Units, 2017. D: James Mangold. I: Hugh Jackman, Patrick
Stewart.
En un futur proper, en Logan cuida el Professor X en
un amagatall a la frontera de Mèxic. Els intents d’en
Logan per amagar-se del món i amagar el seu llegat
acaben de sobte amb l’aparició d’una jove mutant.
Paramount Network 22:25h
Un golpe sobrenatural
Rússia, 2018. D: Aleksandr Boguslavskiy, Francesco Cinquemani.
I: Milos Bikovic, Antonio Banderas.
El Maykl és un talentós jugador. El seu màxim interès
és fer servir tots els trucs al seu abast per guanyar al
casino. Quan es troba amb un jugador amb superpoders,
la seva vida canvia per complet.
8TV
09.53 Televenda. 13.00 Robin Food. 14.09 El
gran dictat. 14.52 Infidels. El secret és la salsa.
16.00 Nissaga de poder 17.03 Cine. Cañones para
Córdoba. 18.39 Cine. Jory. 20.25 El gran dictat.
21.03 Caçadors de bolets. 21.29 Plats bruts .
Tinc un somni / Tinc mala sort. 22.24 Cine. Varg
Veum: hasta que la muerte nos separe. 00.04
Cine. Voces en la noche. 01.28 Televenda.
LA1
08.00 La hora de La 1. 09.00 Especial debate
estado de alarma. 15.00 Telediario 1. 15.55
L’informatiu. 16.15 El tiempo. 16.30 Mercado
central. 17.20 Servir y proteger. 18.15 Acacias
38. 19.10 El cazador. 20.00 España directo.
20.30 Aquí la Tierra. 21.00 Telediario 2. 22.10
Viaje al centro de la tele. 23.05 Obrim fil. 01.00
Cine. El instante más oscuro.
LA2
09.55 La aventura del saber. 10.55 Aquí hay
trabajo. 11.20 La 2 express. 12.00 Planeta
azul. Barreras de coral. 12.50 Mañanas de cine.
Fort Apache 14.15 L’informatiu. 14.35 La metro.
14.50 Clip on. 14.55 Desmarcats. 15.45 Saber y
ganar. 16.30 Grandes documentales . Velocidad
asesina / La família de llops àrtics i jo. 18.15 20
Vint. 18.45 En línea. 20.00 El vespre. 20.30
Atención obras. 21.10 Espacios increíbles. 22.00
¡Cómo nos reímos!. Días de publi 22.55 Banana
Split. 23.55 Marcelino Camacho. Lo posible y lo
necesario. 02.00 Conciertos de Radio 3. 02.30
Documenta2 . Maravillas sagradas de la tierra.
03.25 Espacios increíbles.
ANTENA3
06.00 Minutos musicales. 06.15 Las noticias
de la mañana. 08.55 Previo Espejo público.
09.00 Espejo público. 13.20 Cocina abierta con
Karlos Arguiñano. 13.45 La ruleta de la suerte.
15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.45 Deportes. 16.00
Cocina abierta con Karlos Arguiñano. 16.02 El
tiempo. 16.30 Amar es para siempre. 17.45
Ahora caigo. 19.00 ¡Boom! 20.00 Pasapalabra.
21.00 Antena 3 Noticias 2. 21.30 Deportes. 21.35
El tiempo. 21.45 El hormiguero 3.0. 22.45 La
Valla. El hijo de nadie. 00.00 Cine. La decisión
de Ella. 01.50 Cine. Entre el amor y el deber.
03.00 Live Casino. 03.45 Cine. Bajo la cama.
05.15 Minutos musicales.
CUATRO
07.00 El zapping de surferos: lo mejor. 07.30
Mejor llama a Kiko. 08.00 ¡Toma salami! 08.35
El Bribón. 09.25 Alerta Cobra . El mentalista / El
dinero gobierna el mundo / Colisión. 12.15 Mujeres
y hombres y viceversa. 13.10 El concurso del
año. 15.10 Noticias Deportes Cuatro. 15.25 Deportes
Cuatro. 15.40 El tiempo. 15.45 Todo es mentira.
17.00 Todo es mentira bis. 17.35 Cuatro al día.
20.00 Cuatro al día a las 20 h. 20.45 Deportes
Cuatro. 20.55 El tiempo. 21.05 First Dates. 22.50
Volando voy. 03.15 Puro Cuatro. 04.00 La tienda
en casa. 05.15 Puro Cuatro.
TELE5
08.55 El programa de Ana Rosa. 13.30 Ya es
mediodía. 15.00 Informativos Telecinco. 15.40
Deportes. 15.50 El tiempo. 16.00 Sálvame limón.
17.00 Sálvame naranja. 20.00 Sálvame tomate.
21.00 Informativos Telecinco. 21.40 El tiempo.
21.50 Deportes. 22.00 Horizonte. Informe COVID
con Iker Jiménez.
23.00 Madres. La madre de
mi madre. 01.10 Quijotes del siglo XXI. 02.35
El horóscopo de Esperanza Gracia. 02.40 La
tienda en casa. 02.55 Mejor llama a Kiko. 03.55
Uppers. 04.00 Miramimúsica.
LA SEXTA
06.00 Minutos musicales. 07.30 Previo
Aruser@s. 08.50 Al rojo vivo: previo. 12.30 Al
rojo vivo. 14.00 La Sexta noticias 1ª edición.
14.55 Jugones. 15.30 La Sexta meteo. 15.45
Zapeando. 17.15 Más vale tarde. 20.00 La
Sexta noticias 2ª edición. 20.55 La Sexta Clave.
21.15 La Sexta meteo. 21.20 La Sexta deportes.
21.30 El intermedio. 22.30 La isla. 01.45 Las
primeras 48 horas. 02.30 European Poker Tour.
03.00 The game show. 03.45 VIP casino. 04.30
El ilusionista . Sacrificar a 99 para engañar a 1 /
Salir limpio.

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020 | Apunts | 31
Les necrològiques
Telèfon 972 186 400 Dissabtes i diumenges a partir de les 18 h. necros@elpuntavui.cat
Aiguafreda
Enric Alexandre Puig. Va morir
als 71 anys. Incineració, avui, a 2/4 d’11
del matí, al crematori de Granollers.
L’Arboç
Josefa Sánchez Chaparro. Va
morir als 86 anys. A les 4 de la tarda,
a la parròquia de Sant Julià de l’Arboç.
Badalona
Carmen Lafalla Torres. Exèquies,
avui, a 3/4 de 10 del matí, a
l’oratori del tanatori de Badalona.
Esperanza Molina Sánchez.
Exèquies, avui, a les 9 del matí, a l’oratori
del tanatori de Badalona.
Ana Sarmiento Gavira. Exèquies,
avui, a les 12 del migdia, a l’oratori
del tanatori de Badalona.
Jesús Varela Patiño. Exèquies,
avui, a 2/4 d’11 del matí, a l’oratori del
tanatori de Badalona.
Balsareny
Eusebi Ruíz Morón. Va morir
als 95 anys. Exèquies, avui, a les 4 de
la tarda, al tanatori de Balsareny.
Barcelona-les Corts
Pepi Albarracín Morata. Va
morir als 76 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí.
Joan Cano Peralta. Va morir als
80 anys. Exèquies, avui, a les 2 de la
tarda.
Elvira David Morant. Va morir
als 94 anys. Exèquies, avui, a 2/4 d’1
del migdia.
Victoria Guzman Alonso. Va
morir als 86 anys. Exèquies, avui, a la
1 del migdia.
Alfonso López Aparicio. Va
morir als 82 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí.
María Jesús Martínez Herrera.
Va morir als 92 anys.
Felipe Mestre Armengol. Va
morir als 100 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 3 de la tarda.
María del Carmen Molina
Sanz. Va morir als 75 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 10 del matí.
Luís Palahí Oliván. Va morir als
61 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 2 del
migdia.
Ángela Redondo Cobes. Va
morir als 87 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí.
Barcelona-Ronda de
Dalt
Jordi Álvarez de Puig - Samper.
Va morir als 65 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 5 de la tarda.
Josep Basora Planas. Va morir
als 92 anys. Exèquies, demà, a 2/4 de
10 del matí.
Maria Esteve Casanovas. Va
morir als 78 anys. Exèquies, demà, a
2/4 de 12 del matí.
Francisco Jiménez Vicente.
Va morir als 83 anys. Exèquies, avui, a
les 5 de la tarda.
Carmen López Trabado. Va
morir als 90 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí.
Juan Manzano Mouriño. Va
morir als 92 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí.
María Rosa Millas López. Va
morir als 74 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia.
Virtudes Rodríguez Blasco.
Va morir als 90 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí.
Esperança Royo Fernández.
Va morir als 71 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 10 del matí.
Hipólito Vega Rodríguez. Va
morir als 98 anys. Sense cerimònia.
Josefa Velez Represa. Va morir
als 88 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’1 del migdia.
Barcelona-Sancho de
Ávila
Mercedes Alcacer Segarra.
Va morir als 82 anys. Exèquies, avui, a
les 11.50 del matí.
Teresa Colomes Sansa. Va morir
als 90 anys. Exèquies, avui, a 3/4
d’1 del migdia.
Eduard García Andrada. Va
morir als 86 anys. Exèquies, avui, a la
1.25 del migdia.
Clotilde Gimeno de la Plaza.
Va morir als 94 anys. Exèquies, avui, a
3/4 d’11 del matí.
José Luis Lapedriza Gutiérrez.
Va morir als 57 anys. Exèquies,
avui, a la 1.10 del migdia.
María Carmen Martínez. Va
morir als 90 anys. Exèquies, avui, a
1/4 de 3 de la tarda.
María Luz Medina Tarradellas-Rodríguez.
Va morir als 91
anys.
Anabelle Mojica Croox. Va morir
als 54 anys.
Miguel Neira López Novoa.
Va morir als 73 anys. Exèquies, avui, a
les 10.05 del matí.
Florencia Peñalba Castro. Va
morir als 89 anys.
Ángeles Pérez López. Va morir
als 90 anys.
Roser Rabasa Camprubí. Va
morir als 96 anys.
Consuelo Santero Martín. Va
morir als 91 anys. Exèquies, avui, a les
09.25 del matí.
Juan Ulloa Berdeja. Va morir
als 73 anys. Exèquies, avui, a les 09.10
del matí.
Barcelona-Sant
Gervasi
Jordi Augé i Cortina. Va morir
als 91 anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí.
Calella
Juan-Manuel González Arias.
Va morir als 87 anys. Exèquies, avui, a
les 12 del migdia, a la parròquia de
Santa Maria i Sant Nicolau de Calella.
Canet de Mar
Natividad Sillué Condón. Va
morir als 95 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí, a la parròquia de Sant Pere
de Canet de Mar.
Cerdanyola del
Vallès
Luis Montilla Baudet. Va morir
als 77 anys. Avui, a les 12 del migdia, a
l’oratori del tanatori de Ripollet.
Esplugues de
Llobregat
José Mateo Fernández. Va
morir als 93 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí, a l’oratori del tanatori
d’Esplugues de Llobregat.
Antonio Seguro Moreno. Va
morir als 75 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí, a l’oratori del tanatori
d’Esplugues de Llobregat.
Gavà
José Gregorio Sánchez Martínez.
Va morir als 73 anys. Exèquies,
avui, a les 11 del matí, a l’oratori
del tanatori Ponent de Gavà.
Godall
Enrique Villalbí Sola. Va morir
a l’edat de 102 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 5 de la tarda, a la parròquia de
Godall.
Granollers
María Bolsa Costa. Va morir als
86 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 4 de
la tarda, al tanatori de Granollers.
Carmen-Clementa Vielsa
Presumido. Va morir als 86 anys.
Enterrament, avui, a 2/4 de 10 del matí,
al cementiri de Granollers.
L’Hospitalet de
Llobregat-Gran Via
Juan José Ceacero Casas. Va
morir als 70 anys. Exèquies, avui, a les
4 de la tarda.
Antonia Diaz Jiménez. Va morir
als 93 anys. Exèquies, avui, a la 1
del migdia.
Emilio González Almeida. Va
morir als 81 anys. Exèquies, avui, a les
5 de la tarda.
José Luis López Monsalve. Va
morir als 89 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí.
Teodoro Molina Sánchez. Va
morir als 79 anys. Exèquies, demà, a
les 12 del migdia.
Laura Querol Gil. Va morir als
88 anys. Exèquies, demà, a les 11 del
matí.
Concha Santana Martín. Va
morir als 84 anys. Exèquies, avui, a les
6 de la tarda.
Llorenç del Penedès
Anton Viñas Miquel. Va morir
als 97 anys. Exèquies, avui, a les 10 del
matí, a la parròquia.
Manresa
Celdoni Garriga Bonicha. Va
morir als 91 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí, a l’oratori Mémora Fontal
(C. Lemmerz, núm. 1-5) de Manresa.
Enric Jounou Segués. Va morir
als 94 anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí, a
la parròquia de Crist Rei de Manresa.
Edmundo López Requena. Va
morir als 72 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia, a l’oratori Mémora Fontal
(C. Lemmerz, núm. 1-5) de Manresa.
José Antonio Mudarra Gómez.
Va morir als 59 anys. Exèquies,
avui, a les 11 del matí, a l’oratori Mémora
Fontal (C. Lemmerz, núm. 1-5) de
Manresa.
Mataró
Joaquima Andreu Fernández.
Va morir als 91 anys. Exèquies,
avui, a les 10 del matí, al tanatori de
Mataró.
Antonio Martín Trujillo. Va
morir als 85 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí, al tanatori de Mataró.
José Ponsi Ceballos. Va morir
als 82 anys. Acte de comiat, avui, a les
12 del migdia, al tanatori de Mataró.
Montcada i Reixac
Francisca Cobo Aroca. Va morir
als 76 anys. Exèquies, avui, a les 5
de la tarda, a la parròquia de Montcada
i Reixac.
Els Pallaresos
Ramon Ballester López. Va
morir als 68 anys. Exèquies, avui, a les
4 de la tarda, a la parròquia dels Pallaresos.
El Prat de Llobregat
Pilar González Romera. Va
morir als 87 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí, a l’oratori del tanatori.
Reus
Pedro Cortés Miró. Va morir als
88 anys. Exèquies, demà, a les 12 del
migdia, al tanatori de Reus.
Antonio Portero Tortosa. Va
morir als 95 anys. Sense cerimònia.
Rubí
Montserrat Sucarrats Ferres.
Va morir als 93 anys. Exèquies,
avui, a 3/4 de 5 de la tarda, a la parròquia
de Rubí.
Sabadell
Josefa Gálvez Pérez. Exèquies,
avui, a 1/4 de 10 del matí, a la sala de
cerimònies del tanatori de Sabadell.
Isidora Lorenzo González.
Sense cerimònia.
Saturnino Navarro Galdón.
Exèquies, avui, a 1/4 d’1 del migdia, a
la sala de cerimònies del tanatori de
Sabadell.
Isabel Salvador Pardo. Exèquies,
avui, a les 10 del matí, a la sala
de cerimònies del tanatori de Sabadell.
Sant Boi de
Llobregat
Eugenia Puertas Gómez. Va
morir als 83 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí, a l’oratori del tanatori de
Sant Boi de Llobregat.
Sant Feliu de
Llobregat
Jesús Morillas Soria. Exèquies,
avui, a 2/4 d’11 del matí, a l’oratori del
tanatori de Sant Feliu de Llobregat.
Sant Pere de Torelló
José Granados Pérez. Va morir
als 80 anys. Sense cerimònia.
Montserrat Solà i Dorca. Va
morir als 94 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí, a la parròquia de
Sant Pere de Torelló.
Sant Quirze del
Vallès
Júlia Aurora Fernández Rodríguez.
Va morir a l’edat de 74
anys. Exèquies, avui, a 3/4 de 4 de la
tarda, a la parròquia de Sant Quirze
del Vallès.
Santa Margarida i els
Monjos
Alberta Juan de la Cruz Bricollé.
Va morir als 73 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 12 del matí, a la
parròquia de Santa Margarida i els
Monjos.
Sitges
Ángel Berraco Valero. Va morir
als 70 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de
5 de la tarda, a l’oratori del tanatori de
Sitges.
Tarragona
Manuel Guerra Menchero. Va
morir als 73 anys. Exèquies, avui, a 2/4
de 5 de la tarda, al tanatori de Tarragona.
Jesús Sola Gines. Va morir als
72 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 6 de
la tarda, a l’oratori del tanatori de Tarragona.
Terrassa
Kiko Alcaraz Salmerón. Va
morir als 54 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia, al Temple del Cementiri
de Terrassa.
Josep Maria Coll Figa
Farmacèutic
E.P.R.
Carles Masip Egea. Va morir als
83 anys. Exèquies, avui, a les 3 de la
tarda, al Temple del Cementiri de Terrassa.
Salvador Pedrosa Moscoso.
Va morir als 90 anys. Exèquies, avui, a
les 10 del matí, al Temple del Cementiri
de Terrassa.
Antonio Vallés Gazulla. Va
morir als 88 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí, al Temple del Cementiri de
Terrassa.
Torredembarra
Wenceslao Colmenero Rovira.
Va morir als 80 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 7 de la tarda, a l’oratori
del tanatori de Torredembarra.
Valls
Manuel Lloreda Smith. Va morir
als 79 anys. Avui, a les 10 del matí,
a la parròquia del Lledó de Valls.
El Vendrell
Froilana Jurado Galán. Va morir
als 93 anys. Exèquies, avui, a les 12
del migdia, al tanatori del Vendrell.
Viladecans
José Luis Cencerrado Fernández.
Va morir als 63 anys. Exèquies,
avui, a les 11 del matí, a l’oratori
del tanatori de Viladecans.
Vilafranca del
Penedès
Andrés Núñez Jorge. Va morir
als 86 anys. Exèquies, avui, a 3/4 de 4
de la tarda, a l’oratori del tanatori.
Vilanova i la Geltrú
Josefa Saavedra Zurita. Va
morir als 87 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 6 de la tarda, a l’oratori del tanatori
de Vilanova i la Geltrú.
La Junta de Govern del COFT transmet el més sentit condol
a la seva família i amics.
Tarragona, 29 d’octubre del 2020

32 | Punt de Vista |
DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2020
El voraviu Joan Vall Clara
Autoreflexionaran, tu
Els ministres miraran què feien a la
festeta de Pedro J. amb 100 convidats
L
a ministra Montero reconeix que la
festa de Pedro J. els obliga a fer “autoreflexió”.
No hi ha res com ser jutge i
part per imposar penes ridícules. Eren
quatre ministres, entre ells el de Sanitat,
tota la cúpula del PP i Cs, i fins a 80 o 100
de llocarada. Cap manobre. Ara, veientho,
“autoreflexionaran”. M’imagino la cara
que deu fer l’alcalde de Tarragona, que va
destituir el portaveu municipal per haver
anat a un casament on eren vint. I la cara
que li deu haver quedat al regidor mateix,
que havia posat el seu càrrec a disposició
de l’alcalde. Sort que Ricomà va tenir seny
i va mantenir-lo a la feina. Si no, ara patiríem
un atac insuportable de riure pel ridícul
excés de zel. I al pobre alcalde de Manlleu?
Us imagineu com el tractaríem ara
de ser un paperina acabat si no l’arriba a
tocar la Moreneta i presenta la dimissió
per haver fet uns vidres de més al juliol en
un bar de Platja d’Aro? Sort n’ha tingut, de
la Moreneta, que està curada d’espants i
va saber com havia d’influir en la consciència
d’Àlex Garrido i tallar-li l’atac d’exemplaritat
que li agafava. I no us dic res
de com tinc el cos masegat jo mateix.
M’esborrona pensar que vaig escriure que
l’alcalde de Manlleu m’havia decebut! I
que m’he rigut de la Moreneta Ricomà
per haver fet pam-pam al culet al seu regidor!
No se m’acut res per arreglar-ho,
com no sigui trucar a la presidenta balear
per veure si té previst sortir de copes
aquesta matinada i apuntar-m’hi. Espanya
en directe! Visca la Pepa!
Tribuna Montse Barderi
Per a mi la mort és una graduació
Aquesta frase és
d’Elisabeth
Kübler-Ross,
autora que vaig llegir
al saber que Marçal
l’havia llegida. I ara
un títol imprescindible, El senyal de la
pèrdua (Empúries, 2014), escrit per la
poeta abans d’arribar als 50, un llibre
que respon a una pregunta fonamental:
com viure quan saps que la vida
s’acaba? Ella va triar escriure, escriure
fins al darrer moment. També ho va
triar Teresa Pàmies. Potser en això sabem
quan algú és un escriptor “de veritat”,
quan de manera conscient i inapel·lable
tria seguir sent allò que més
l’identifica. Però sé que això de “veritat”
és una mica estúpid, de veritat
potser no som mai res de tot excepte a
l’hora de morir-nos.
HI HA QUI TÉ L’ABSOLUTA CERTESA que deixem
el cos i alguna cosa continua, i
amb aquesta esperança val més no llegir
Unamuno. Que bé tenir el coratge
de dir en l’últim moment “farem de la
mort darrera gran aventura!”. O viure
com deia Yourcenar com si haguessis
de viure un dia més o cent anys més.
Que bé poder dir jo vaig morir sent
aquella que volia ser, o aquella en camí
de ser com volia ser...
RECORDO SEMPRE allò que m’explica
Mercè Otero Vidal, d’uns nens jugant a
bitllar, que un li diu a l’altre: si sabessis
que d’aquí una estoneta et moriries,
què faries? I ell contesta “carambola”.
Potser amb aquesta idea de la carambola
ha fet coses valuosíssimes, com
les classes com a forma de militància
política a la classe treballadora o les seves
traduccions i estudis de Marçal,
“No crec que la vida
sigui una meditació sobre
la mort, però a mesura que
passen els anys la mort
està més present, i el tram
de futur cada cop més
petit... i amb la por neixen
les inquietuds: com viure
bé, com ser més conscient,
com aprofitar
veritablement la vida, com
fer-la digna i una mica
única
Duoda, Christine de Pizan, Marie de
Gournay, Gilles Ménage i tantes altres.
TAMBÉ HI HA LA MORT ELUDIDA, la mort
buscada, la mort ignorada, sigui com
sigui sempre és allà, esperant-nos. No
crec que la vida sigui una meditació sobre
la mort, però a mesura que passen
els anys la mort està més present, i el
tram de futur cada cop més petit... i
amb la por neixen les inquietuds: com
viure bé, com ser més conscient, com
aprofitar veritablement la vida, com
fer-la digna i una mica única. Tenir
present aquell títol del llibre, l’oblit
que serem, saber-nos futura sorra del
mar, trosset de terra, una mica de res.
I no hi ha una única resposta bona però
n’hi ha moltes de dolentes. Sé que per
voler viure tan bé una pot perdre la vida.
RECORDO ARA PARAULES SÀVIES...
- Les de Lluís Llach explicant la conformitat
i fins i tot la bellesa d’observar
com les facultats que se’n van, del deixar
marxar... la bellesa de la vellesa.
- Una Teresa Pàmies que parla de la vellesa
quan no sap encara el que és fer-ne
90 i haver de deixar tot el que s’estima.
La vellesa no és la maduresa.
- Una Simone de Beauvoir que abomina
de la decadència de fer-se vella..., la putada
de la vellesa invalidant.
- Iñaki Gabilondo explicant que accepta
les regles del joc, que la vida s’acaba i
que li ha agradat viure-la, i que s’emporta
coses per les quals ha valgut la pena
viure com la natura i la bona cuina.
I NO ENS OBLIDEM DE L’ÚLTIMA VELLESA, la
vellesa de temps, la vellesa forta, la vellesa
del vell que fa temps que és vell, del
vell agònic. Anem fent proves, i ens hi
anem col·locant, i recol·locant, i enfrontant
de manera diferent, de vegades
amb conformitat, d’altres amb rebellia...,
però mai hi ha un encaix perfecte...
ÉS MOLT DIFÍCIL ACOSTUMAR-NOS al fet
d’haver-nos de morir, bàsicament perquè
és una experiència radical, única,
irreversible i inevitable. I és una experiència
incomparable a cap altre. Però
com deia Snoopy, “un dia morirem, però
tots els altres, no”. I ara, amb la Covid
hem de redefinir com volem viure. I en
això estic, pensant com viure dins una
pandèmia que cada cop veig més clar
que no és cosa de quatre dies.
Raça humana
Carme Vinyoles Casas
Al costat d’un
infant pobre
A
l costat d’un infant
pobre hi
ha una família que
s’està de tot per donar-li
el que no té:
roba, sabates, menjar,
ànims –i mentides– per evitar el
mal més gran: que s’eduqui en la cultura
del passar necessitat i l’acabi normalitzant
com una fatalitat que l’acompanyi
per sempre més. Ho diu una mare,
usuària de Creu Roja, que ha après a
explicar històries a les seves filles per
no transmetre els sentiments de por i
de vergonya que l’afligeixen quan no
pot pagar el lloguer o l’amenacen de tallar
la llum. Vergonya la nostra com a
societat! Perquè la pobresa infantil –la
pobresa amb majúscules– se’ns ha enquistat
com una violència estructural
que s’enfila però no es veu ni s’atén
prou malgrat els informes, les denuncies
i la feina de les entitats del tercer
sector. Un de cada tres nens està en
risc de patir-ne de molt severa, tres milions
a tot l’Estat, mig milió a Catalunya.
La pandèmia? Sí, n’ està augmentant la
taxa; es calcula que fins un 15% si no
s’apliquen mesures urgents. Però és sobretot
un tema de voluntat política perquè
la població més vulnerable encara
paga la factura de la dècada de les retallades
i de l’increment de les desigualtats
fins al punt que hi ha una generació
que està creixent sota els efectes de
dues crisis encadenades, que ja no coneix
cap altre forma de vida que passar
necessitat, i això no és ni just ni sostenible.
Cal canviar el rumb que ens ha portat
fins aquí i fer de la infància vulnerable
la prioritat dins d’aquest esforç de
reconstrucció econòmica i social que
ens espera; si no, no tenim futur per
més històries que s’inventin les mares.
8 4 2 7 9 5 5 1 0 0 0 2 9
2 0 4 4 4
Dipòsit legal: B20.249-1976
Amb el suport: