El tren s'ha mort (presencia_1969-07-19) - Genealogia - Gent d'Amer

EIVISSA: ESBfllOLUPAMEN
Formentera, al darrera del turisme. L'atraparjt aviat?
PER ANAR A CORRER
Cal acostumar-se al ritme lent de les coses d'aquí.
Tot sense pressa i amb pauses. El "Diario de
Ibiza" deis diumenges no es pot llegir ais pobles
perqué no el reparteixen. La recollida de les
bústies de correu va com vol, i les postáis vessen
d'allí dintre. A Santa Eulalia, amb 5 ó 6 mil
habitants no distribueixen el correu: te l'has d'anar
a buscar. Les carreteres de Tilla no deixen
correr, dos autocars no passen; sembla que una
illa de 41 qms. de llarg i 12 d'ample no seria
pas de tan mal conrear. Potser tot es fará. Pero
el cas és que el turisme está reclamant aquesta
célebre infraestructura que a Eivissa no es desvetlla,
i que pels seus encants naturals li haurien
de donar. Portinatx, la calma secular i verge,
Sant Antón i, la cosmopolita, les urbanitzacions
privados modéliques en el llan^ament económrc
i en el respecte deis pins. Cala Llonga, Es
Cana, Cala Mastella, Sant Vicen?, els incompta-
lüi
: ^
La sageta us mena cap al Johann Sebastian Bar.
Pero és tancat. I no se sap si el músic es a buscar
les partitures o si el "barman" ha comen^at ja
la seva fuga.
®
Presencia, 1969-07-19, p. 10.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
bles racons "que sabem vagament que están
bé", els infinits blaus i verds a la mesura de
l'estiuejant mes exigent, tots aquests tresors son
els que han fet augmentar-li els passalgers aeris:
any 1958: 10.000; any 1968: 200.000. L'home
senzill, eivissenc de la térra, hi tocava:
"—Aixó del turisme, sa bota es plena, pero em
pareix que no s'aprofita mica."
Sense cap pressa (mes de 30 anys) s'ha construTt
un museu per acollir bona quantltat de terraco-
les, anells, hams i monedes. Els cartagineses eren
enterráis molt bé; anys cap aquí els exploradors
i els saquejadors tenien plena Itibertat d'acció,
fins que aigú, pero tot sense pressa, va teñir
l'acudit de guardar-ho bé. Així va néixer la ne­
crópolis a Puig des Molins que, segons el cartell
és "Monumento nacional lleno de sugestión". Tot
son tombes, pero ¡a t'han avisat: "Lleno"... El
museu es únic al món pels objectes cartaginesos.
Crida Tatenció una escultura de la deessa Tanit,
molt seriosa. Pero Tanit avui també és el nom
d'una llanxa rápid3, mes alegre, que amb 55
minuts US porta a Formentera.
LES PITIIJSESI ELS SANTS
Si el Vatica continua "purgant"' el santoral crea­
ra problemes a Les Pitiüses. Mes de vint pobles
porten nom de sant o santa. La densitat "Sant/
Km2" és elevada pero explicable, puix que les
parróquies varen donar nom ais llocs quan els
eivissencs no I i veien la punta a Tagrupament
en pobles, i vivien escampáis peí camp. El camp
té uns valors vigorosos. Fa una mena de res­
pecte. Les seves cases, d'un blanc voluminós i
nu fet de qui sap guantes capes de cal^, teñen
prou persona i ilat com per influir damunt ¡'ar­
quitectura d'estiu, dócil encara a Teslil eivissenc.
Els homes, cremats per un sol áfrica. Les dones,
vestint el mític negre llarg i ampie, fent harmo­
nía amb el blanc de la casa i del formatge d'o-
vella i cabra. Busqueu el vi de Formentera, que
es escás pero rabiüt amb 18 graus i porta tota
la fortalesa d'aquesles pagesies fetes de treballs
pesats i de repetides paréis seques. Es aquesta
gent la que hauria d'encetar una nova jornada
amb sol diferent mes europeu, amb vi mes pala-
dejat, amb feina menys punyent que la figuera
de moro. Formentera, darrera el turisme. L'atra-
pará? Els 2.000 habitants escampats encara, no
semblen pas contestar massa de pressa. Sant
Francesc, el nucli mes imporíaní de Formentera
compta tres o quatre establimenls per menjar i
dormir; per beure dos o Ires mes, un d'ells re­
genta! per menors d'edat. Sense enllumenat pú-
blic. L'electricitat de les cases la fabrica un soro-
llós motor que a mitja nit ¡a plega. L'illa sense
TV no sap qué és una carretera secundaria ben
feta: Cala Sahona, a menys de 5 qms., té una
carretera per carros blindats; el taxista, en sen-
lir-se demanat peí servei, engega una antología
d'exclamacions i us cobrará 125 pies, si sou co-
neguts, i si no té pietat prepareu-ne el doble o
triple. 1 és una bona pena perqué a Cala Sahona,
com a moltes mes, s'hi pot respirar Iota la tran­
quil.litat del món. Pero no n'hi ha de cuits.
Va arribant al port d'Eivissa el carregament de blancs que necessitaran aigua tot sovint. Qui
sap qué els passará a les reserves de l'illa anomenada blanca sí un hotel mitjá consumeix cent
metres cúbics d'aigua per día. L'avís d'un establiment "Se ruega tiren los papeles al cubo" pot
ésser un toe d'atenció abans que les liles facin l'iinec.