INDECSA industria de decoración y construcción, s. a. Presencia, <strong><strong>19</strong>69</strong>-<strong>07</strong>-<strong>19</strong>, p. 16. Gravent Hervent Louverdrape Puertas plegables Persianas enrollables de aluminio, plástico y madera Parquet Robledor TORRAS, Herrería y Construcción, S. A. EN QUALSEVOL MOMENT 5ATISFAREU EL VOSTRE PALADAR DES DE 1861 L'ENCIS DEL BON BEURE Juan Maragall, 50 Teléfono 20 29 72 G E R O N A Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap) presenta SABATA SHOW a VargenterUiffi GIRONAII203633 • ^
Raimon, encara No és cap misleri. Raimon és un deis únics supervivenls de la Nova Cangó Catalana que manlé la fidelitat a uns ideáis menyslinguts, avui, per molls deis que semblaven ídols atiir. Raimon gairebé mai no cania a la Radio. Ja no parlem de la Televisió. <strong>El</strong>s seus recitáis son sempre una incógnita i no pas precisament per causa seva. Normalment, en aqüestes circumstáncies, quulsevol cantant hüuria desaparegut, pero en canvi Raimon continua essent actualitat. Es la vigencia d'ims ideáis que voldtíem ben fniitosos. Cartes a les emissores Gairebé totes les emissores leben caries deis seus escolles destinades ais espais de consultor!. Unes demanen una qüestió de puericultura; altres, un consell per a lu familia que no s'entén... i també, és ciar, coses relacionades amb la música. I els locutors, serviciáis sempre, miren d'acontentar els escoltes. Hom, pero, de vegades es fa un tip de riure escollant aquests programes. L'altre dia mateix, una escolta de l'AIt Empordá pregUDtava si en Lluís Llach era de Madrid. <strong>El</strong>s Escoltes van al camp Escriu Octavi FuUat que "l'escoltisme rebutja una educado escolar, purament teórica i idenllsta, bastida damunt Taire. <strong>El</strong> noi escolta tracta amb la natura, sap vitalmenl qué és el fred, la sel, l'aigua, el riu, els estéis, les piuixes, la gana, rorientació, l'ajut, l'amistat, l'insecte perillos, la serp inofensiva, el perill deis llams..." I així és. Ara, a l'estiu, munten les tendes al bell mig del bosc i hi conviuen deu o mes dies. Es el camp d'estiu, resum de totes les activitats practicades durant el curs. I tot es fa sense fresses ni ajuts oficiáis. <strong>El</strong>s bisbes de Catalunya <strong>El</strong>s bisbes de Cataluny:i, scguint els LTÍterís del Concili, han vingut a crear una Conferencia Episcopal, dinlre deis Pai'sos Catalans, paísos que van des del Rüsselló a Alacant, i de Lleida a Mallorca. Pero vet ací, que els Bisbes, han dit que no ens podem reunir lots... perqué potser seríem massa. I alestiores només <strong>s'ha</strong>n convocat ais que govemen i ensenyen al Principal. Pero a l'hora de balejar aquest territori, el qual te un nom propi i ben conegut arreu, i segurament per influencies del "provincianisme" l'han titulat "Conferencia Episcopal de la Provincia Eclesiástica Tarraconense". Naiuralmeat aquí ve la nostra sorpresa. La qual ja es doble. Primer; ¿per qué els bisbes només <strong>s'ha</strong>n reunil els do la Catalunya estricta? Després passa alió •iut: la versió catalana de la missa i la liturgia, a cada bisbal en teñen una per a ús propi, quan per a tota Tarca lingüística catalana, només n'hi hauría d'haver una. <strong>El</strong>s castellans ádhuc ho han fet pels qui viuen a SuJ-amfcrica. Segon: ¿per qué cerquem un nom tan evocador el qual abraca molts mes bisbats que els que hi son? Mallorca i Valencia sempre han depés de la Tarraconense. ¿Per qué els bisbes actuáis han <strong>tren</strong>cal ¡irnb la historia i amb la tradició? Una Junta aristocrática La Societat "Fibracoior, S. A.", ha canvíal alguns membres del seu Consell d'Administració, per aplicació del Decret sobre IncompatJbilitats Bancáries. Han tingui de cessar en els seus carrees el Exmo. Sr. Juan Herrera, el Excmo. Sr. Alberto Martín Artajo, i el Sr. Luis María Ybarra y Oriol. Pero la Societat no <strong>s'ha</strong> pas quedat sense lítols. Segons hem vist, al Consell d'Administració, hi resten encaní dotze persones que teñen tractamet; vuit el teñen (TExceUentíssim Senyor, i quatre d'Il.lotríssim Senyor. Unicament quatre consellers no teñen tractament. Entre els Excel.lentíssims Senyors, es compta el Duc d'Alba, el Duc d'EsIrada i de Badajoz, etc.. Ahí Al Consell també hi ha tres "Consejeros laborales" que no teñen pas tractament. Presencia, <strong><strong>19</strong>69</strong>-<strong>07</strong>-<strong>19</strong>, p. 17. Ci iTun temps. if un país <strong>El</strong>s sous segons Teducació^ En una pubUcació de la Banca Catalana, Josep Grifoll, ha estudiat T"E&tructurac¡ó i Nivell deis Sous segons TEducació Assolida". 1 han sorgit resultáis veritablement interessanls. Naluralment aquest estudi només <strong>s'ha</strong> pogut fer amb persones que están adscrites professionatment en alguna empresa, perqué les que leñen caire hberal, son veritablement incontrolades quant ais honoraris. Heus ací el resultat: Delineant 111 mil ptes. anuals Périt 144 mil " Aparellador 175 mil " Péril industrial 179 mil " Lhcenciat Filosofia <strong>19</strong>5 mil " Ciéncies Económiques i Inlendents Mercantils 229 mil " Advocáis 254 mil " Lhcenciat Ciéncies Naturals, físiques, químiques 278 mil " Enginyer Industrial 329 mil " «
Change language